Escrit per Isabel Valero, voluntària a la casa d’acollida de Bhimphedi

Shivaratri o Maha Shivaratri significa la gran nit de Shiva o la nit de Shiva: és un festival per celebrar la deïtat hindú Shiva. Shivaratri se celebra la sisena nit del mes Falgun (març) de cada any.

Maha Shivaratri marca la nit quan el Senyor Shiva realitza el ‘tandava‘, un ball tradicional. També es creu que en aquest dia el Senyor Shiva es va casar amb Parvati Ma. En aquest dia els devots de Shiva fan dejú tot el dia i ofereixen fruites, flors i fulles sobre Shiva Linga.

Principal Shiva Linga al temple d’Ek Khandi, a Bhimphedi

En Dani i en Jai al costat dels 108 Shiva Linga del temple

A la nit, com si fos la nit de Sant Joan, encenen grans fogueres. Així que durant dos dies els nens i voluntaris hem anat a buscar llenya per a fer la foguera al centre d’acolliment.

Alguns dels nois refrescant-se al riu abans de carregar els troncs. Quina calor!

En Susan tallant un tronc per a poder transportar-lo millor.

En Kamal i en Papu carregant un tronc de ves a saber quants kg!

Per a fer la festa més memorable, les nenes de la casa van decidir que totes les noies, didis i jo portessin el “sari” (el vestit de festa tradicional). I així va ser, mentre els nois preparaven els troncs i encenien la foguera nosaltres ens vam posar els “saris”, tasca gens fàcil. Totes en portàvem un d’un color diferent. Quin goig!

Les didis, la Binita i la Isabel lluint el Sari.

Totes les noies amb el Sumit, que també es va vestir per a l’ocasió!

Un cop van estar tots els preparatius llestos, tothom es va reunir al voltant de la gran foguera a ballar i cantar mentre les didis o algun dels nois feia sonar el “madal”, l’instrument de percussió típic del Nepal.

Cantant i ballant al costat de la foguera

A punt de posar un tronc més a la foguera!

Però sembla que a Bhimphedi no en tenien prou amb aquestes fogueres, també van voler fer coincidir amb la crema “controlada” del sotabosc. Sovint es poden veure línies de foc a les muntanyes (que no arriben a cremar els arbres), però aquest cop se’ls va escapar de les mans…

blog 2 — Una de les muntanyes de la vall en flames.

blog 3 — Darrera de la foguera de shivaratri de la casa d’acolliment, es veu una línea de foc a la muntanya.

La Bipana ballant al costat de la foguera mentre al fons, el bosc es cremava

No hi ha festival al Nepal sense un menjar especial per a l’ocasió. Pel Shivaratri les didis van preparar “halwa”, un tipus de puré de sèmola, sucre granulat, llet, ghee (un tipus de mantega), anacards, panses i cardamom. Tothom anava passant per la cuina per anar tastant bossinets, fins que les didis van decidir que era el moment de repartir-ho, i tothom ens vam fer un tip de menjar!

Ara hi ha dos dies més festius: el dia de la dona i el Gyalpo Lhosar o cap d’any Sherpa (homes de l’est), una casta que es troba principalment a la zona oriental de l’Himàlaia Nepalès. Els nens aprofitaran aquests dies per estudiar una miqueta i sobretot agafar forces per als exàmens finals.

[:ca]Esports[:en]Sports[:es]Deportes[:], Nens i nenes de la casa, General

Competicions d’esport a Bhimphedi

lunes 29 29UTC febrero 29UTC 2016 isabelvalero

Escrit per Isabel Valero, voluntària a la casa d’acollida de Bhimphedi.

Els nens de Balmandir ja portaven dies avisant que s’apropaven unes jornades esportives, i anaven a jugar voleibol o a córrer a les tardes quan tornaven de l’escola, però mai hagués pensat que fóssin unes jornades al més estil Olimpíada.

Els passats divendres i dissabte a Bhimphedi només es respiraven aires de competicions i esport. Es tractava d’un esdeveniment anual, organitzat per l’Sport district council. Era la primera fase de classificació d’aquest esdeveniment esportiu entre els diferents instituts de tot el país. Bhimphedi va ser una de les quatre seus del districte de Makawampur. Van participar 10 escoles diferents a Bhimphedi (de 24 escoles possibles que estan repartides en 10 pobles diferents).

Divendres no hi va haver classes, i tothom es preparava per sortir a córrer, saltar, llançar la javelina o fer un partit de volley. Sorties al carrer principal i veies un munt de joves vestits d’equipació esportiva preparats i esperant el moment que havien de competir.

Fins i tot les didis i en Manoj tampoc es volien perdre les competicions

Divendres a les 11 del matí van començar amb una desfilada de totes les escoles amb les seves banderes representatives i van estar competint fins les sis de la tarda. Van començar amb les curses de 1200m i de 100m, desprès els salts de llargada, cursa de relleus, llançament de pes, llançament de javelina i partits de voleibol.

Les 10 escoles en fila preparades per desfilar

Alguns nens de la casa d’acolliment es van classificar per a la següent fase: en Saran va quedar primer en la cursa de 100m, en Love en el llançament de pes i la Sita i l’Aarati es van classificar en la cursa de relleus. Ara han d’esperar 10 dies i anar a competir a la final a Hetauda . Que emocionant! En el cas que guanyéssin a Hetauda, haurien d’anar a la competició regional a Chitwan, i després a la competició nacional a Katmandú, però hi ha molt nivell així que haver-se classificat ara ja és un gran premi!

Divendres a la tarda i dissabte al matí només hi va haver partits de voleibol. La seu escollida va ser el magnífic camp d’esports de la casa d’acolliment! Així que cap al migdia ja va acabar tot, i de regal a la casa d’acolliment per deixar l’espai, ens van donar els pals, xarxa i pilota de voleibol per a que practiquem per a l’any que ve.

El primer partit de voleibol a la pista de Balmandir

Després d’un dia i mig d’esport, tot va tornar a la normalitat i els carrers i Balmandir ja tornaven a estar amb l’entorn familiar de sempre.

Aquí mai saps que passarà a l’endemà, què serà el següent que passi a Bhipmhedi?

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Idiomes i lectura[:en]Language[:es]Idiomas y lectura[:], General

Els magnífics búfals

jueves 18 18UTC febrero 18UTC 2016 isabelvalero

Al mes d’Abril varem començar unes classes d’anglès per als estudiants de batxillerat de l’escola pública de Bhimphedi. La única especialitat que s’ofereix a l’escola és “educació”, per a aquells nois i noies que volen esdevenir professors, amb especialitat d’anglès.

La majoria d’aquests alumnes no parlen anglès. I han estudiat en un model d’escola on s’ensenyen les coses memorísticament, on els professors utilitzen càstigs físics i molt poca puntualitat i constància (no hi ha cap dia que tots els professors de l’escola apareguin a classe. Així doncs, varem pensar que oferir unes classes diferents, on puguin millorar el seu anglès (que hauran d’ensenyar en pocs anys) podria ser interessant per a que pensin com volen ensenyar en el futur.

Les classes les varem presentar així: “Les classes són totalment optatives, i no posem cap nota ni donem cap certificat. Veniu només si esteu interessats en aprendre. No heu de pagar res, ni els professors cobrarem res. Però els professors vindrem cada dia a classe puntuals, per tant l’únic que us demanem és que vingueu cada dia i sigueu puntuals.”

IMG_20151011_093225 — La Nerea i alguns dels estudiants d’anglès.

IMG_20151011_093122 — Els alumnes de les classe d’anglès

Ja la primera setmana varem veure que aquestes instruccions no eren tan fàcils de seguir per a aquests futurs professors… Cada dia va venir un nombre diferent d’alumnes, i cada dia apareixien de nous, i reapareixien d’antics que no havien vingut el dia anterior. Per què? “Big problem at home”.

Així doncs, a poc a poc varem reduir el nombre d’alumnes, pensant que si els que quedaven veien que érem estrictes, ells serien responsables. Però finalment només un alumne ha sobreviscut. Però quin alumne més meravellós! Només per ell ja val la pena tota la feina.

En Prabhat ve cada matí cap a les 9:30 a la casa d’acolliment, un cop ha acabat les seves classes de batxillerat (que amb sort són de 6 a 9). Quan és amb nosaltres en Prabhat practica gramàtica anglesa, llegeix Harry Potter en anglès, aprèn a mecanografiar o a utilitzar l’ordinador.

20160212_104552 — En Prabhat i la Isabel fent les classes d’anglès al matí a Balmandir.

A més, per a potenciar a aquest noi, varem decidir fitxar-lo per a que ens ajudés fent classes als petits del centre d’acolliment. Així pot guanyar experiència i guanyar uns pocs diners.

No pot haver una altra manera d’acabar aquest post que donant les gràcies a les meravelloses voluntàries que han anat portant aquestes classes a batxillerat: la Laura Conde, la Nerea Guezuraga i la Isabel Valero! Gràcies, gràcies i gràcies!

Us deixo amb el primer vídeo d’en Prabhat dirigit per en Sergio Rodríguez, un conte original que ha preparat en Prabhat a classe: “Els magnífics búfals”. És en anglès, però hi podeu afegir els subtítols en català:

https://youtu.be/sPb5O_UZqXo

Nens i nenes de la casa, Notícies

Nit de màgia

miércoles 17 17UTC febrero 17UTC 2016 isabelvalero

Escrit per Isabel Valero, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi

El dia a dia aquí, com crec que vaig dir en un post anterior, mai és igual. Sembla que nomès tens dos coses a fer i de sobte te n’adones que t’han convidat a festejar el Sonam Losar, com l’any nou de la casta Tamang, que s’ha de recollir grava per a la nova cuina exterior que s’està construïnt o que has de preparar un espectacle de màgia, com va passar amb l’aniversari del Rojan.

En Rojan li agrada molt la màgia, sempre ens deixa bocabadats amb els seus trucs de cartes i de mans! Aquest divendres va ser el seu aniversari i a en Tonyo, se li va acudir que podria fer un espectacle de màgia per a tots els nens i nenes de Balmandir. I així va ser!

Vam estar uns dies buscant trucs de màgia fàcils que pogués fer, a més a més dels que ja sabia fer i els vam estar preparant uns dies abans.

El mateix divendres vam assajar-ho tot, i en secret! Vam trobar-li un maletí màgic, vam preparar tot el material, i en Rojan cada cop es posava més nerviós! Havia de fer desaparéixer mocadors, monedes i persones! Com estariem nosaltres davant de tothom?

I com va sortir? Doncs perfecte! En Rojan té la increïble capacitat d’improvitzar, dissimular el nerviosisme, deixar-nos bocabadats amb els seus trucs i sobretot fer-nos riure, i molt!

El públic meravellat, cantant l’aniversari feliç al Rojan

Tots nosaltres esperant per a més trucs!

Aquí deixo un vídeo amb els trucs amb els que ens va deixar impressionats:

https://youtu.be/1j2suF1G3zw

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Cantar i ballar[:en]Sing and Dance[:es]Cantar y bailar[:], General

Bhimphedi, poble de ballarins

viernes 12 12UTC febrero 12UTC 2016 amicsnepal

L’activitat cultural a Bhimphedi es limita, en major part, en les celebracions tradicionals (hinduistes i budistes) de les diferents castes que viuen en els diferents barris del poble: els Tamangs (mongols que majoritàriament són camperols), els Newars (els comerciants), els Chhetri i Brahaman (religiosos i grangers), els Praja (llenyataires)…

Els joves del poble han trobat, però, una gran passió cultural que els uneix i els fa treballar dur i amb constància diàriament: la dansa! amb moltes influències de Bolliwood. Uns quants dels joves, s’han organitzat ja fa anys creant un grup anomenat “Bhimphedi guys” que organitza classes diàries de ball (matí i tarda). I sovint els pots veure voltant pel poble gravant videoclips.

Aquest grup liderat per en Nirmal (un dels joves del poble que va arribar a guanyar un concurs de televisió nacional de ball) ha participat amb la casa d’acolliment en moltes ocasions. Els nens i nenes del centre d’acolliment han participat a les classes de ball i en alguns dels videoclips. Els nens de la casa d’acolliment també han participat en alguns dels concursos de ball que els Bhimphedi Guys han organitzat al poble. I els Bhimphedi Guys també han participat en la creació d’un videoclip d’una de Mònica Sans (Cantant y responsable del projecte AWASUKA i de la casa d’acolliment de Bhimphedi a la junta directiva d’Amics del Nepal):

El passat diumenge, els Bhimphedi Guys van gravar un nou videoclip de dansa, i moltes de les escenes les van gravar a la casa d’acolliment, rebent l’atenta mirada dels nens, personal i voluntaris del centre. Ja podeu veure’n el resultat!

20160207_153924 — Una de les escenes del nou videoclip dels Bhimphedi Guys gravada a la casa d’acolliment.

20160207_154929 — Alguns dels joves de la casa d’acolliment mirant des de la distància la gravació del videoclip.

Després d’anys de practicar, a molts dels nens i nenes del centre d’acolliment els encanta ballar, i ho fant molt bé. I aprofiten qualsevol oportunitat per fer-ho. Per exemple quan van venir la Sara i en Xavi. Dos magnífics voluntaris d’Amics del Nepal, que apart de fer gravacions pel projecte AWASUKA, van visitar-nos a la casa d’acolliment i varem poder gaudir d’ells durant uns dies. Moltes gràcies per venir, i moltes gràcies per fer-nos el taller de dansa de Bolliwood!

La Sara i en Xavi gravant pel projecte AWASUKA.

IMG-20160105-WA0003 — La Sara ensenyant una coreografia a tres de les nenes de la casa d’acolliment.

IMG-20160105-WA0000 — La Valeria també s’apunta al taller de Bolliwood.

Molt contents de viure en aquest poble de ballarins!

[:ca]Idiomes i lectura[:en]Language[:es]Idiomas y lectura[:], General

Harry Potter

lunes 08 08UTC febrero 08UTC 2016 amicsnepal

A la casa d’acolliment tenim alguns llibres de lectura: novel·les, contes i còmics. Però és molt estrany veure un nen llegint cap d’aquests llibres. En canvi, és força comú veure els nens amb els llibres del col·legi, memoritzant-los. És com si es preparessin per a jugar a una partida de Trivial, i tot allò que no els prepari és perdre el temps: és del tot imprescindible aquí saber qui va posar el nom del Oceà Pacífic o quin és el nom del llac que es troba a més altitud o quina és l’alçada, exacta, de l’Everest.

En Nepalès utilitzen el mateix verb per dir “llegir” i “estudiar”: parnu (पढ्न). Ha augmentat molt el nombre de persones alfabetitzades. Però encara no està gaire estesa la cultura de la lectura per plaer.

Fa uns mesos la Nerea Guezuraga va iniciar una activitat amb els nens de secundària per a fomentar la lectura i millorar l’anglès. Cada vespre, després del sopar, de 7 a 7:30, ens hem reunit a una de les habitacions i escoltem un parell de pàgines del primer llibre de Harry Potter, llegit per l’actor Steven Fry. En els moments més interessants, o complicats, paràvem la gravació i ho llegia un nen o un altre.

La Nerea posant les gravacions de Harry Potter llegit per Steven Fry.

Els nens del centre fent un de les proves de comprensió lectora del llibre de Harry Potter i la pedra filosofal.

Durant mesos hem mantingut aquest bon costum. Al començament els nens eren més reticents, però cap al final del llibre, ja no calia anar a buscar-los a les habitacions, sinó que ràpidament, després de sopar anaven cap a l’habitació de lectura. I molts dies demanaven de fer una pàgina extra.

Finalment aquest diumenge hem acabat “Harry Potter and the Philosopher’s Stone”!

Dimarts és festiu: Sonam Losar (l’any nou de la casta Tamang), així que aprofitem el dilluns a la nit per a projectar la pel·lícula del llibre que hem acabat de llegir. I així celebrem el primer llibre de més de cent pàgines que tots aquests nens i nenes han llegit!

D’aquí dos mesos els nens ja han de fer els exàmens finals. Un cop s’acabin, començarem el segon llibre: “Harry Potter and the Chamber of Secrets”. Fins aleshores, els nens es concentraran per a ser millors jugadors de Trivial!

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Visites i excursions[:en]Visits and excursions[:es]Visitas y excursiones[:], Nens i nenes de la casa, General

Excursió de fi de curs a Hetauda

martes 02 02UTC febrero 02UTC 2016 isabelvalero

A Bhimphedi hi ha una escola pública que ofereix classes de primer de primària fins a desè (equivalent a 4t d’ESO). I també hi ha una petita escola comunitària que ofereix classes de guarderia fins a cinquè de primària.

Els nens i nenes de la casa d’acolliment els portem a l’escola comunitària fins que és possible, perquè el nombre d’alumnes per classe és menor, perquè fan més classes en anglès i sobretot per què les classes són molt més regulars.

Cada any, l’escola comunitària organitza al darrer trimestre una excursió per als nens de cinquè, i per tant el darrer trimestre que poden estudiar a l’escola comunitària. El dia abans, tots els nens de cinquè i els professors van preparar tot el necessari per a l’excursió: comprar el menjar i cuinar tot el que es pot preparar el dia abans i posar l’equip de música a carregar, no cal res més.

El programa era senzill: amb el transport reservat per l’ocasió, anem cap a Hetauda i visitem tres llocs diferents: primer un temple (Kusmanda Sarobar), després un altre temple/picnic (Banaskhandi) i finalment un parc infantil (Puspalal Park)! Tothom està molt excitat!

Al matí els dos nens de la casa d’acolliment que estudien a cinquè es lleven ben d’hora i s’arreglen per anar a la ciutat! A les 7:40 ja són a l’escola preparats. Però els professors els envien de nou a casa, i els diuen que tornin un cop hagin menjat el dalbhat. Finalment a les 9:30 sortim cap a Hetauda!

La primera parada, Kusmanda Sarobar, és un temple ben curiós que es troba al mig de la llacuna del riu. Al voltant del temple hi ha 108 fonts, amb forma de caps de vaca. El 108 és un nombre propici en el hinduisme i el budisme. Després, ens posen a tots una “tica” amb estil. I tothom li demana un desig a l’oïda d’una vaca de metall. I llestos, tornem a l’autobús per anar cap a la següent parada!

0_excursio 2c — A la dreta en Ramesh i l’Ashish, els dos nens de la casa d’acolliment. Al seu costat dues de les professores de l’escola comunitària, la Manisha i la Ranjita. A l’esquerra, jo, Daniel coordinador de la casa d’acolliment.

0_excursio 5 — Fotografia de grup, amb la vaca que et concedeix els desitjos si li demanes a l’oïda.

Què fàcil! que simple! Un templet rodejat d’un munt de fonts. Un ancià posant un punt de color al front. Una figureta i tothom, alumnes i professors, encantats i feliços! I els nens catalans s’avorreixen a la Sagrada Família…

Però mentre pensava això, la cosa es posa interessant. Per anar cap a la següent parada, hem de creuar el riu, i el pont està en obres, així que el conductor, sense dubtar, el travessa pel dret! L’aigua entra per la porta de l’autobús, però cap problema, seguim endavant. Això si que ha estat emocionant, i sense planejar, com les millors coses al Nepal.

El següent lloc a visitar, Banaskhandi, és un bosquet on han posat uns quants temples i uns quants coberts per a fer-hi picnics. I allà ens estem 5 hores. Menjant, ballant, cantant i fent-se fotos als temples. Molts altres grups de nens i no tant nens també fan el mateix.

I quan dic picnic, no penseu en entrepans de pa de motlle, no! Ells fan un foc a terra per fer l’arròs, un altre per preparar les verdures fregides i un altre per a preparar el pollastre (que en molts casos trossegen allà mateix. Molt apanyats. Canvia l’entorn, però no el menú.

0_excursio 8 — El cobert de l’esquerra és un templet. El cobert de la dreta és per a fer el picnic. I al fons, es veu la gent cuinant! I com aquests coberts on estavem nosaltres, molts més!

I quan ja són les 4, i sembla que és hora de tornar cap a casa. Aleshores en un tres i no res, ho recullen tot, i tornem a pujar a l’autobús per anar cap al parc infantil. El conductor de l’autobús, que també es pensava que ja tornàvem cap a casa, es queixa dient que ja passa de l’hora que havien reservat l’autobús. Però tot i queixar-se, somriu i es dirigeix cap al Puspalal Park.

Quan arribem al “parc infantil” entenc per què hi anem tant tard. No és més que un jardí, on hi ha una “piscina” enorme que potser va ser construida com a piscifactoria. I que ara hi ha una barqueta. Paguem els tiquets, i ens donen una volta per la piscina. Tothom està molt content. Sembla que jo sóc l’únic que ho ha trobat una mica ridícul com a parc infantil… però ho dissimulo i finalment també m’ho acabo passant bé!

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], Nens i nenes de la casa

Aniversaris a Balmandir

martes 26 26UTC enero 26UTC 2016 isabelvalero

Escrit per Isabel Valero, voluntària a la casa d’acolliment de Bhimphedi

Una cosa que m’agrada de celebrar els aniversaris aquí és que mai es celebren de la mateixa manera. I aquest mes n’hem tingut bastants!

Potser comencem el dia amb un “happy birthday!” i fent pessigolles a primera hora del matí per a que es llevin, o potser has de perseguir algun dels més grans perquè els hi fa vergonya que vagis cridant “Happy birthday”, però és una cosa que fa il·lusió a qualsevol edat!

O potser et toca felicitar doble com als bessons Kush i Love, que deixen anar un somriure encara més gran del que tenen, que no és poc!

EN Kush i en Love obrint els seus regals

I després estan les activitats d’aniversari especials i arriscades, com vam fer per l’aniversari del més petit de Balmandir, en Manuj.

A en Dani se li va ocórrer que li podríem fer una gimcana per la casa d’acolliment per a trobar els regalets que li teníem preparats (uns llapis de colors, uns globus, un gorret i guants pel fred i un cocodril de fusta). Però al final ens vam animar i la gimcana es va ampliar a tot el poble!

Li vam fer un mapa dels tresors amb els llocs marcats d’on havia d’anar. La missió es complicava quan en arribar als llocs, havia de dir “Hoy es mi cumpleaños” (en castellà!), i si ho deia bé, aconseguiria el regal.

El vam anar a buscar a les 16h a la sortida de l’escola i després d’explicar-li com funcionava el joc, vam començar a buscar.

Aquí al Nepal no estan gaire acostumats a fer gimcanes, per això va ser bastant divertit veure a en Manuj anar d’un lloc a l’altre amb la cara de vergonya dient la frase en castellà. Després d’estar durant una hora i mitja passejant-nos per tot el poble en busca dels “tresors”, de parar a fer un te a cada casa que entràvem i de menjar tots els dolços que ens oferien, per fí els va aconseguir tots!

20160124_164511 — Després de trobar el primer regal, un mica de te i pastes per agafar energia!

IMG_8103[1] — Alguns dels regals trobats i alguns altres fets per nens de la casa d’acolliment

L’aniversari va acabar, això sí que no falla, amb en Manuj oferint caramels a tots els altres nens de Balmandir!

Cooperació, Aigua

Water Paani

lunes 18 18UTC enero 18UTC 2016 amicsnepal

A petició de membres de la comunitat, Amics del Nepal va començar el 2012 un projecte, coordinat per Mònica Sans, que es preocupa de la qualitat de l’aigua de boca del poble de Bhimphedi.

La primera acció va ser l’anàlisi de la qualitat de l’aigua. Es va veure que tenia contaminació d’E. coli, fent-la perillosa per al consum sense tractament.

La segona acció va ser millorar el dipòsit de subministrament principal al poble, convertint-lo en un filtre de filtratge, millorant la qualitat de l’aigua.

La tercera acció, al 2013, va ser organitzar una obra de teatre de conscienciació dirigida per en Miquel Comas. En aquesta obra, els nens del poble explicaven la importància de prendre aigua potable (bullida, ben filtrada, o bé clorada). En aquesta obra de teatre els nens cantaven una cançó que la Mònica Sans va composar especialment per a aquest acte: “Water Paani”.

L’èxit de la cançó, que tot nen del poble ens cantava quan es creuava amb voluntaris d’Amics del Nepal, va animar a la Mònica Sans a fer el videoclip de la cançó, i ajudada per un bon grup de professionals, finalment l’han fet públic. El videoclip el van estrenar fent-lo coincidir amb el premi que Viatges Tarannà va concedir per la creació de aquesta cançó.

Aquí podeu veure el resultat!

[:ca]Art[:en]Art[:es]Arte[:], [:ca]Esports[:en]Sports[:es]Deportes[:], [:ca]Visites i excursions[:en]Visits and excursions[:es]Visitas y excursiones[:], Nens i nenes de la casa, General, Notícies

Recarregant les piles

domingo 17 17UTC enero 17UTC 2016 amicsnepal

Després dels exàmens, els 8 dies de festa dels nens petits i 3 per als grans ha donat molt de “joc”.

Hem visitat el camp militar (tot i que no ens han deixat passar de la porta), Dhorsing, el pon de Suping, hem anat a buscar llenya per cuinar (la India encara manté el bloqueig comercial amb Nepal, així que no tenim gas per a cuinar) i em anat al bosc a buscar “tarul” (un tipus de moniato que es menja per aquest festival anomenat Sangratri).

20160113_113457 — Visita al pont de Suping a menys d’una hora caminant de la casa d’acolliment.

També hem fet moltes activitats esportives: basquet, futbol, ping-pong, activitats dirigides pel Kul (un dels nois que estudia l’equivalent a quart d’ESO i ajuda molt a la casa d’acolliment)…

20151222_171254 — Dos equips preparats per a una cursa de relleus, dirigida per en Kul.

I els voluntaris han organitzat tot d’activitats del més divertides:

– Una gimcana per grups amb premis molt dolços:

– Un joc on els dos equips havien de memoritzar els símbols que es trobaven en la base de l’altre equip, i aleshores córrer cap a la pròpia base i reproduir-los el més semblants possibles: