Escrit per Marcel, voluntari de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
El passat 14 de maig va venir a ajudar-nos a Balmandir un tractor per llaurar els horts i així poder sembrar-los més fàcilment.
Tractor llaurant els campsMaquinària del tractorFeina acabada!
Els nens estaven entusiasmats amb aquesta visita i es van passar tot el dia enganxats al tractor mirant com treballava. De fet, quan va acabar de treballar els camps, sense dubtar-ho s’hi van enfilar i van fer veure que el conduïen.
Nens mirant com treballava el tractorKush, Manoj i Raju “conduïnt” el tractor
Ens va servir de gran ajuda aquesta visita, ja que el blat de moro que es va plantar en els horts ha crescut molt ràpidament i ja té unes dimensions considerables.
El blat de moro va creixentCreix ben ràpid!I ara el blat ja fa dos metres. I al mig del camp podeu destaca l’arbre a arrabossar de “naspati” (una fruita entre poma i pera molt comuna en la zona). Sempre hi ha algun nen enfilat agafant-ne unes quantes per a ell i per a repartir.I a les muntanyes els preciosos núvols típics de l’època de pluja. Ara plou cada dia…
Mentrestant, els més petits de la casa han aprofitat per cuinar-nos unes verduretes silvestres anomenades ‘’sagh’’. Són unes fulles que al cuinar-les tenen un gust semblant al dels espinacs i estan d’allò més bones!
Bishnu, Som i Anoj escalfant l’oliComençen a cuinar el “sagh”Ja casi han acabat de cuinar
Des de fa unes setmanes, amb els grans de Balmandir, hem començat a fer classes de castellà i anglès. Fins al moment estan adquirint nocions bàsiques de castellà i ja saben expressar frases senzilles per saludar, preguntar l’hora, l’estat d’ànim, el nom l’edat… És força divertit passejar-se per la casa o per Bhimphedi i de sobte sentir un “Como estás?”, “Adiós!” o un “Buenos días!” (encara que de vegades et desitgin bon dia just abans d’anar a dormir! Els ho permetrem, pobrets…) I és que no només els nens de Balmandir ens saluden en castellà. Els nostres nois han estat ensenyant algunes frases als seus companys d’escola i també ells criden frases en aquesta llengua quan ens veuen pel poble.
Aprenent a diferenciar els verbs ser i estar.Els nous alumnes ben atents i prenent apunts.En Kamal, un alumne avançat!
Tornant a les classes, els nens estan aprenent vocabulari bàsic, els dies de la setmana, els mesos de l’any, els números, l’abecedari, a conjugar alguns verbs… poc a poc! A més, cada quinze dies participen en un Quiz (una mena de concurs) dirigit pel Dani. Aquí comprovem mitjançant proves i preguntes contrarellotge si han assimilat els continguts durant la setmana i depenent de com se’n surten tenen l’opció d’acumular punts. Aquests punts a la llarga es convertiran en premis, de més o menys valor en funció de la quantitat acumulada, que ells mateixos hauran d’escollir. Així posem a prova la seva capacitat de cooperació i esforç mentre aprenen un nou idioma.
Pel que fa a l’anglès llegim cada dia un fragment de la novel·la “Momo” de Michael Ende. El llibre narra les aventures de la Momo, una nena un pèl extravagant però amb una capacitat d’empatia excepcional. La Momo ha de lluitar contra els Homes de Gris, uns lladres que roben el temps i l’alegria a la gent de la seva ciutat. Amb aquesta lectura pretenem que els nens agafin més facilitat amb l’anglès i aprenguin noves formes d’expressió i vocabulari. De tant en tant mirem un fragment de la pel·lícula basada en el llibre i així trenquem una mica la rutina i aclarim les parts del llibre que no s’han entès del tot. També intercalem la lectura de Momo amb alguna altra activitat de gramàtica, escriptura o de caire més lúdic.
L’Ashish i el Ramraj concentrats fent els exercicis sobre la lectura.En Kamal rellegint el text.
Escrit per Joana, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
La setmana passada vam poder gaudir d’una gran vetllada amb la celebració de dos aniversaris. Un d’ells el vam celebrar a distància, però no per això va ser menys important. L’Enric Recoder, el nostre estimat i recentment estrenat president d’Amics del Nepal feia anys i des d’aquí vam voler desitjar-li tot el millor, tant en l’entrada d’aquest nou any en el seu comptador particular, com en l’aventura que comença com a presi! La millor de les sorts Enric! I l’altra habitant de Balmandir que es va fer vella no és altra que jo mateixa! Ara que ja ha passat el dia, puc assegurar que una de les millors experiències que es poden viure estant de voluntària a Bhimphedi és la de celebrar l’aniversari a Balmandir, en aquest entorn tan especial i la millor companyia.
El dia va començar amb una grata i entranyable sorpresa. Quan vaig arribar al matí, els nens van sortir a rebre’m amb tota una allau de dibuixos i postaletes d’aniversari fets per ells mateixos i em van omplir d’abraçades i “happy birthdays”. Durant l’estona que els nens eren a l’escola vaig preparar un parell de “pastissos”, posant a prova la meva capacitat d’improvisació amb els ingredients que les botiguetes de Bhimphedi m’oferien. La didi Maya, l’Arjun i el Ramesh em van donar un cop de mà a l’hora del snack (durant la pausa que els grans fan a migdia), i la veritat és que no ens van quedar gens malament! La resta de la tarda, per a mi, va consistir en sentir-me afortunada com ningú de poder celebrar el meu aniversari d’una manera tan especial i gaudir de la meravellosa companyia dels meravellosos nens del meravellós Balmandir!
L’Arjun, en Ramesh i jo amb els pastissos.I aquí teniu el resultat: pastissos de xocolata, mango i plàtan.Alguns dels dibuixos i postals que els nens em van regalar.
I ja al vespre vam treure els dos pastissos, un en honor al Quique i un per a mi, vam desenfundar les Coca-coles, les Fantes i els Mountain dews (una mena de gasosa que els encanta!)i vam cantar a tot pulmó l’Aniversari feliç perquè ens sentissin des de Barcelona (I per si de cas no arribava el so vam dedicar-li un vídeo a l’Enric!). El que va venir després va ser una autèntica batalla campal per aconseguir el que havia sobrat dels pastissos, cares empastifades, corredisses i jo tirant caramels a tort i a dret com si fos el rei Baltasar a la cavalcada de reis. Un dia memorable i immillorable que de ben segur recordaré sempre amb un gran somriure!
Els nens esperant amb impaciència per tastar els pastissos.Foto de grup de la jornada.
Escrit per Joana, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
Una de les coses que més em va cridar l’atenció en arribar a Balmandir va ser veure com alguns dels nens anaven amunt i avall del pati tocant un parell de guitarres blaves un pèl esgavellades i desafinades (cosa gens estranya considerant la marxeta que els donen!) Alguns fregant les cordes frenèticament i movent el cap amb posat còmic, d’altres més concentrats i practicant alguns dels acords que l’Àlex, un dels antics voluntaris, els havia ensenyat.
En Kamal practicant amb la guitarra.En Bishnu i en Samir cantant i tocant la guitarra a la seva manera!
També resulta molt interessant descobrir un nou context musical amb ritmes, melodies, danses i llengües molt diferents als occidentals: aquí es balla “a lo Bollywood” (o millor dit, “a lo Kollywood, la variant nepalesa d’aquesta indústria cinematogràfica), les cantants taral·legen amb una veu en falset molt aguda i les melodies i la instrumentació sonen força exòtiques. No obstant, aquí tampoc s’escapen de la influència occidental i les tonades pròpies de la música nepalesa es mesclen i fusionen amb les del nostre Pop. A més, escoltant les llistes de reproducció dels nens, entre els megahits de Raju Lama, Sugam Pokhral o Anju Panta, t’apareix com un bolet una cançó de One Direction, Justin Bieber o de la senyoreta Shakira (els encanta el Waka waka!).
Amb en Marcel de seguida vam decidir que amb aquesta efervescència musical havíem d’aprofitar l’oportunitat. Així doncs, ell continua el llegat de l’Àlex ensenyant-los a tocar la guitarra i jo, amb alguns instruments de percussió i flautes de bec que vaig recollir abans de viatjar cap al Nepal, he començat a introduir als nens en el misteriós llenguatge de la música. Pentagrames, claus, notes, silencis, tempo, negres, corxeres… tot un bon munt de conceptes desconeguts per als músics novells que poc a poc i amb (molta!) paciència i esforç van assimilant. Ah! I no penseu que és només cosa de nens… Fins i tot en Krishna, el director de Balmandir, s’ha apuntat a la nostra petita orquestra! Si la cosa funciona i quan els nous músics agafin una mica de desimboltura, intentarem tocar alguna cançoneta en conjunt, a veure com resulta l’experiment… Us anirem informant!
Primera classe de música amb els principiants!En Bishow, en Samir, en Kiran i en Raju estrenant-se amb la flauta de bec.En Kamal llegint pentagrames.En Krishna, el director, també va unir-se a les classes de música!
I mentrestant… continuarem gaudint de la sensació de creuar el pati en direcció a l’hort tot sentint de fons com els guitarristes, des de la glorieta, cada vegada són capaços d’encadenar més acords o d’acompanyar les seves cançons de Kollywood preferides mentre les canten amb veu melodramàtica.
Escrit per Joana Martínez, voluntària de la casa d’acollida de Bhimphedi
Ja fa gairebé un més que sóc a Balmandir i que els nens han tornat a l’escola després de les vacances d’abril. Aquí el temps vola! Tots plegats ens hem posat les piles per començar a engegar el curs. Amb els més menuts (i ja no tant menuts…!) hem decidit endinsar-nos en el misteriós i desconegut món dels dinosaures. Durant uns dies els nens han descobert qui van ser aquests rèptils gegantins: com vivien, de què s’alimentaven, quin era el seu hàbitat, els diversos tipus d’espècies que van existir, la quantitat d’anys i panys que fa que van habitar el nostre planeta i per què van desaparèixer per sempre més. Hem pintat màscares del temible Tyrannosaurus Rex, classificat alguns dels dinosaures més coneguts per espècies, esbrinat el significat d’alguns conceptes un pèl complicats i recreat imatges dels nostres preferits.
Els nens pintant les seves màscaresEn Santa i en Bishow retallant els seus Tyrannosaurus RexI aquí teniu els nostres temibles dinosaures!
No obstant… després de donar per finalitzades totes les activitats, tenim un guanyador indiscutible dins el món del juràssic: en Patchi, el triceratops aventurer que ha robat el cor a bona part de Balmandir! Donant una volta per les habitacions i les sales comunes dels nens, és difícil de no trobar penjat a la paret algun dibuix relacionat amb aquest simpàtic dinosaure, protagonista del documental “Caminant entre dinosaures”, tot un heroi pels nostres exploradors!
Com que ens ha agradat tant això de fer petits descobriments científics i històrics hem instal·lat una línia del temps a la sala d’estudi, que ens servirà per anar-hi situant tot allò que els nens vagin aprenent: com van sorgir els planetes, quins són els animals més antics de la Terra, com eren els primers humans… Això si, en Patchi i els seus companys sempre hi tindran el lloc d’honor!
La línia del temps a la paret de la sala d’estudiEl racó dels dinosauresAlguns dels treballs dels nens i… en Patchi!
He tornat a Nepal amb la il·lusió de tornar a un país que em va fascinar… Un cop arribo a Kathmandú em donen la bona notícia que el viatge cap a Bhimphedi serà acompanyada d’en Dani (coordinador del centre d’acolliment), en Sujan (que està a Katmandú per visitar al dentista), la Sarita, la Susmita, la Purnima i en Samir.
En Dani i en Sujan ja es coneixen bé el camí, així que els seguim amb els ulls i els passos… Els altres quatre nens, van a Bhimphedi per primer cop igual que jo! Però ells per a quedar-s’hi a viure.
Sóc feliç de cada moment que visc en aquest viatge, especialment de compartir els primers moments amb la Sarita, la Susmita, la Purnima i en Samir: un refresc, l’espera al Jeep, el suc de mango, escoltar-los cantar quan som de camí, les vistes de la preciosa vall de Bhimphedi (encara desconeguda per a mi)…
I arribem a Bhimphedi després de 3 hores i mitja. El trajecte se’m fa curt, malgrat d’haver fet el trajecte amb 13 persones mes dins del jeep.
Els que arribem a Bhimphedi per primer cop estem curiosos i expectants. Ràpidament sentim la benvinguda i l’alegria que es respira a la casa d’acolliment. Mengem el Dhal Bat i ens anem a dormir desitjant que sigui a l’endemà al matí per conèixer el lloc on estarem i especialment la que serà la llar i la família dels 4 Fantàstics.
Les nenes i Samir menjant un snack juntament amb la Kali (la gosa del centre) i la didi Maya.La Sarita i la Purnima amb en Kush, coneixent a les búfales.En Samir divertint-se amb la Kali i en Tate.La Sarita i la Purnima al tobogan.
Dissabte, 6:30 AM: POM! POM! POM! Una de les millors maneres de despertar! Obro la porta de la habitació i veig al Samir, la Susmita, la Purnima, la Sarita, i a en Dani amb un Suba Prabat (bon dia en nepalí) i una invitació per passejar per Balmandir… impossible de rebutjar!
Uauu! estem envoltats de muntanyes, anem a passejar veient les búfales, les cabretes, l’hort, els pollets… i en aquest passeig anem coneixent a tota la resta de nens, nenes i didis. Després de només poder intuir les seves cares a la nit passada, per fi els veiem perfectament a plena llum del dia.
Uns dies més tard aquí estem: tirant-nos pel tobogan i gaudint. Els nous nens ja s’han incorporat a l’escola amb la resta de companys, s’apliquen durant l’study time, ja tenen els seus racons al centre, participen en la preparació del dinar del dissabte, viuen el dia a dia en aquesta nova llar amb la nostra nova família, aquí a Balmandir… i…a seguir caminant!!!
La Purnima i la Sarita amb els seus nous impermeables.La Susmita, la Purnima i la Sarita llestes per anar a l’escola.la Sarita i la Susmita em van fer unes arrecades amb clips de colors.En Samir tocant la guitarra amb en Bishnu.Les nenes després d’una bona dutxa.
Escrit per en Marcel Rocafort, voluntari a la casa d’acolliment de Bhimphedi
La Paula i jo ja hem acabat la primera setmana com a voluntaris. En aquesta setmana ens ha donat temps a observar les diferències que hi ha entre el país d’on venim i el Nepal, com també ens ha donat temps d’anar coneixent als nens de la casa d’acolliment de Bhimphedi (Balmandir) i a aprendre’ns els seus noms, cosa que no es tant fàcil.
En arribar, el Dani ens va explicar els projectes que tenia en ment per a nosaltres i al dia següent ens vam posar en marxa. Una d’aquestes tasques era construir un “escenari” de bambú per a les cabres ja que d’aquesta manera seria més fàcil netejar la seva sala.
Juntament amb l’ Àlex i el Diego (voluntaris del projecte Awasuka), vam pensar el material que necessitariem per a construir-lo i el vam demanar. Encara seguim esperant a que ens el portin (al Nepal una cosa senzilla pot acabar portan-te un bon temps a acabar-la).
Esperant a que arribi el material la Paula i jo vam decidir organitzar una gimcana amb els nens de Balmandir que va acabar resultant en una tarda entretinguda i plena de riures. Vam jugar a diverses activitats com ara la carrera de sacs o el joc de mossegar pomes sense fer servir les mans.
Basu i Manoj saltant amb sacsAnoj iniciant la prova del ‘cambrer’Ashish corrent contra el LuvAnoj, Santa i Raju menjant pomesRojan i Kiran intentant mossegar pomes
Ara tenim la idea de començar a fer clases de castellà als nens i que d’aquesta manera, primer, n’aprenguin algunes nocions bàsiques. Els començarem ensenyant les frases més comunes i des d’aquí ja anirem ampliant tant el seu vocabulari com coneixements de la llegua a poc a poc.
Per Setmana Santa la presidenta d’Amics del Nepal ha aprofitat les vacances per a visitar tots els projectes de l’Associació. Deu dies a Nepal fent reunions a Katmandú, Patan, Mahendranagar i Bhimphedi.
Uns dies que han estat molt útils per a tancar acords de col·laboració i fer reunions amb totes les organitzacions que Amics del Nepal dóna suport des de fa molts anys.
A la casa d’acolliment de Bhimphedi, els darrers dies alguns dels voluntaris i nens han estat pintant les escales de la biblioteca; i les didis arreglant el jardí.
Alguns dels nens pintant el fons per a les escales, un cop van ser seques després que els paletes les van encimentar.En Basu va pintar les escales i les seves mans.L’artista de la casa, en Ramesh, va adornar amb unes flors una de les jardineres que hem construït a ambos costats de les escales.
Les nenes i la Isa, van estar decorant la zona central dibuixant herba, flors, insectes i animalets.
I per acabar, la Isa i la Sita pinten la jardinera de l’esquerra.
El dissabte al matí vam fer una neteja general (cada dissabte netegem, però aquesta setmana hi hem posat més entusiasme). També hem preparat rams de flors, i hem reservat l’única bombona de gas que tenim per a que se sentin com a casa. Aquí al Nepal tenim la dita: “els convidats són déus”.
Reunió amb tots els nens del centre, per a coordinar-nos amb ordenar les habitacions i centre, i la neteja general. I parlant sobre com fer la benvinguda als convidats.
Durant la breu estada, però intensa, la Cristina (presidenta d’Amics del Nepal), Nima (filla de la presidenta) i el Miquel (cooperant d’Amics del Nepal a Katmandú) han vist tot el centre, han jugat amb els nens i també s’han reunit amb els coordinadors de la casa d’acolliment per a parlar de les properes tasques i reptes del projecte.
Arriba la Cristina a la casa d’acolliment.Al fons la Nima jugant a badminton amb en Basu, i a primer pla la Cristina mirant-s’ho a la distància.I finalment la Cristina també s’anima a jugar, amb en Sushil.
A més, aquesta setmana, per a fer-la més rodona hem tingut nous nounats: tres cabretes, dos gossets i sis pollets.
Amb un munt de guies, la Cristina i la Nima visiten el centre i les noves cabretes.
També veuen les gallines i els seus pollets.I també visiten a la búfala i el seu búfalet.
La Cristina també ha visitat l’oficina d’AWASUKA, on s’ha reunit amb la Mònica (coordinadora del projecte), l’Amit (nou enginyer local contractat pel projecte), en Ranjit (president de la cooperativa local), en Ram (secretari de la cooperativa local) i els voluntaris Alex i Diego (Base-A / UPC). I van poder firmar el primer acord entre les dues organitzacions per a contractar un enginyer nepalès pel projecte AWASUKA.
Una visita productiva i amena.
A la porta de l’oficina d’AWASUKA, foto de grup entre els membres d’Amics del Nepal, Agragami i UPC.Reunió entre Amics del Nepal i la cooperativa local (Agragami) a l’oficina compartida entre AWASUKA i Agragami.Firma de l’acord entre la presidenta d’Amics del Nepal i el president d’Agragami.
El curs s’està a punt d’acabar! El proper dilluns 14 de març comencen els exàmens finals a secundària. I deu dies més tard comencen els exàmens a primària. De ben segur, com els grans ja estaran de vacances, ajudaran als petits a preparar els exàmens.
Aquest mes els nens, quan acaben els deures, es posen a estudiar. Quan ja se saben algun tema, em demanen que els hi pregunti per assegurar-se que són capaços de repetir exactament el que diu el llibre. Són experts en memoritzar, fins i tot coses que no tenen ni idea de que volen dir.
El calendari d’exàmens per cursos
L’Ashish i en Ramesh que estudien cinquè, si aproven el curs passaran a estudiar a l’escola pública el curs vinent. Tot i que no està del tot clar on es faran les classes, perquè està previst enderrocar l’edifici que va ser afectat pel darrer terratrèmol, per a construir una escola nova.
Els petits estudiant i fent els deuresL’Ashish estudiant pels exàmens
L’1 d’abril és l’últim dia d’exàmens pels petits, i aleshores tindran unes setmanes de vacances, on ens ho passarem d’allò més bé: Celebrarem l’any nou nepalès, rebrem nous voluntaris, jugarem a nous jocs que ens portaran aquests voluntaris, rebrem nous germans i ens acomiadarem dels germans grans que aquest any acaben la ESO.
Pels nois que acaben la ESO, en Kul, l’Ashok, en Jai i en Sanu, són dates molt importants, ja que van a examinar-se de l’SLC (School leaving Certificate) a Hetauda. Aquest exàmens decideixen si els nois podran estudiar batxillerat o hauran de triar una formació professional o treballar. Però també són dates molt importants per a ells per què un cop acabats aquests exàmens deixaran el centre d’acolliment on han crescut durant molts anys i començaran una nova etapa a Katmandú, Hetauda o a un altre lloc on decideixin estudiar o treballar.
D’esquerra a dreta, en Jay, l’Ashok, en Kul i en Sanu, són els 4 nois que marxaran aquest any.
És una cosa que passa cada any, però ni ells ni nosaltres no podem evitar posar-nos tristos quan pensem que deixaran el lloc i la família amb la que han estat vivint des de petits. Però els anirem seguint d’aprop, i segur que els anirà molt bé.
Escrit per Isabel Valero, voluntària a la casa d’acollida de Bhimphedi
Els grans són els primers en començar els exàmens, en menys d’una setmana. Per a estudiar es necessita molta energia, així que se’ns va ocórrer de fer un dinar especial. Sabem que als nens els hi encanta menjar, i més si el que es mengen ho cuinen ells.
Així doncs, aprofitant que dimecres era festiu per celebrar el any nou Sherpa, vam proposar als petits que cuinessin per a tothom! Un dels nens, en Som, ja havia cuinat una empanada boníssima per als voluntaris, i els varem animar a repetir l’experiència, aquest cop per a tots els nens i personal del centre.
Un segon després de la proposta, els nens ja estaven discutint emocionats quina especialitat prepararien i dient-nos quins ingredients hauríem de comprar.
Així que vam anar en Dani i jo amb els dos nens més motivats en la tasca (en Som i en Santa) a comprar els ingredients que no teníem a la casa d’acolliment:
3kg de carn
5kg de farina
2kg de col
1kg d’albergínia
Hem batejat aquest àpat com “Empanada casera” al més Balmandir style.
En aquest video teniu pas a pas el procediment:
https://www.youtube.com/watch?v=23r33cJ4WZE
Quan estaven preparant la massa se’ls va acudir acompanyar les empanades amb una salsa de tomàquet, per aprofitar el gustet dels ossos de gallina! Així que vam haver de tornar a la botigueta de verdures per a comprar tres quilos de tomàquets.
1. Fer la massa2. Tallar les verdures3. Ajuntar la verdura amb el trossos de carn4. Aplanar la massa i posar la carn per formar l’empanada5. Posa l’empanada al foc i treure-la quan estigui torrada
Tomàquets picats, una mica de col, espècies picants, ossos de gallina; tot al foc per a fer una salsa deliciosa. I a les 2 de la tarda ja era tot llest per servir i per menjar!
BON PROFIT!
I després d’aquest àpat, ja tornen a tenir energia per a estudiar pels exàmens; ànims, a fer l’últim esforç del curs!
