Category Archives: [:ca]Idiomes i lectura[:en]Language[:es]Idiomas y lectura[:]

Vint-i-cinc, Nadal!

Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Al Nepal els carrers no estan engalanats, els arbres no estan decorats, les llums no pampalluguen nit i dia però, tot i així, el dia 25 es festa nacional també al Nepal. Així doncs, ens vam decidir en fer-lo un dia especial per a tots nosaltres com ja havíem fet els dos anys anteriors (2014 i 2015).

Aquest any vam organitzar una cursa d’orientació per tot el poble per als 8 grups de 3 nens i nenes de la casa d’acolliment. Els preparatius ens van entretenir durant uns quants dies. Però va ser molt divertit i interessant. Vam aprendre molt, tant els voluntaris preparant, com els nens tot jugant.

Aquest joc de Nadal en grups consistia en:

1. A cada grup li donàvem un mapa amb una creu que havien de localitzar a la realitat i anar-hi. (El mapa original el va cedir la Mònica Sans. Les impressions les va fer i portar la Raquel en format A3 des de Katmandú).

mapa-bhimphedi
Mapa de Bhimphedi utilitzat a la gimcana de Nadal cedit per Mònica Sans fet a partir de fotos de Google Maps.
img_6276
Arjun mirant el mapa per intentar reconèixer la localització de la seva primera prova.
img_6272
En Ramraj mirant el mapa del seu grup.
p1090485
Sembla que en Rojan i en Ramesh ja saben on han d’anar.

2. Un cop allà, els tres membres del grup desitjaven “Bon Nadal!” al comerciant o a la família i els preguntaven si tenien alguna cosa per a ells.

3. El vilatà deia als nens només el principi d’una frase feta nepalesa. La feina de recopilació, transcripció i traducció de frases fetes la va fer la Manisha, amb l’ajuda dels altres professors de l’escola comunitària, de llibres i l’ajuda tècnica d’en Dani. La feina d’aliar-se amb els vilatans també la va fer el dia abans del joc la Manisha (la nostra voluntària nepalesa), amb l’ajuda de la Joana i la Raquel, passejant-se per tot el poble mapa en mà per a marcar els llocs amb proves.

4. El grup, havia de tornar cap a la casa d’acolliment, i escriure la frase completa a la pissarra per aconseguir fins a 5 punts. Si no la coneixien havien de trobar algú que els ajudés (i el gran comodí va ser la Maya didi, la cuidadora del centre que coneix totes les frases fetes nepaleses).

img_6293
En Ramraj ja torna de la primera visita. En Raju encara el pot seguir… a la segona ja li va costar més…
p1090464
La Maya didi explicant el significat d’una de les frases fetes a un dels grups.
img_6291
En Rojan escribint una de les frases fetes a la pissarra.
img_6294
En Bishwa intentant escriure una altra de les frases fetes.

5. Un cop escrita la frase, el grup havia d’empescar-se una petita representació d’una situació en la qual es podria dir aquesta frase. 5 punts més en joc.

p1090478
En Ramraj, Santa i Raju preparant una de les representacions.
p1090477
En Sujan, Ashish i Basu representant una de les frases.
p1090466
Una altra de les representacions, amb l’atenta mirada de la Maya didi.

6. Un cop havien fet aquestes dues proves se’ls tornava a marcar un punt en el mapa i tornaven a marxar fins a aconseguir 5 frases fetes en diferents indrets del poble.

Les localitzacions es sortejaven de manera que alguns grups els va tocar anar unes quantes vegades a Chabeli (a dalt del poble). Van ser dues hores molt intenses tant per ells, que van acabar rendits d’anar amunt i avall, cop per nosaltres que no paràvem de rebre els grups amb les noves frases fetes i de valorar les seves actuacions.

img_6299
Un dels moments del joc, on diversos grups es van acomular per rebre les puntuacions i la seguent destinació.

Finalment cap a les dotze i mitja del migdia vam acabar la gimcana i els tres primers grups van poder escollir un dels tres lots de Nadal que havíem preparat.

img_6306
En Dani dient els resultats de la gimcana.
p1090450
Els premis per als tres primers equips.
img_6307
Equip guanyador: Sujan, Ashish i Basu (en Sujan ja havia tingut temps fins i tot de preparar-se el dinar mentre esperava que els altres grups acabessin).
img_6309
Segons classificats del joc: Rojan, Ramesh Syantang i Purnima (que va estar dos dies recuperant-se de les agulletes).
img_6310
Tercers classificats: Love, Sumit i Samir. Van ser dels últims en acabar però van sorprendre amb les puntuacions!

També hi havia un regal per a tots ells: uns altaveus per a poder veure les pel·lícules i escoltar música.

img_6312
Els nens en estampida per obrir el regal que els ha portat en Santa Claus per a tots.
img_6314
En Bishnu aixecant els altaveus que els han portat en Santa Claus… Badarko hatma nariuold…

Però les sorpreses no es van acabar aquí. El Kush va portar pollastres dels seus i va convidar a tothom a menjar carn per sopar. Estaven deliciosos! Així doncs el Nadal no va ser tan diferent per als voluntaris que estem tant lluny de casa, perquè el vam passar en família, il·lusionats i al voltant de bon menjar.

Us deixem amb les 21 frases fetes nepaleses que vam utilitzar per a la gimcana i que ara tots els nens, si no les coneixien abans, ja les poden utilitzar:

Frase d’exemple que vam representar en Dani, la Raquel, la Manisha i jo.

मुखमा राम् राम् बकलिमा छुरा।
Fonètica: Mukhmā rām rām bakalimā chhurā.
Literal: A la boca Ram Ram, a la butxaca un ganivet.
Significat: S’utilitza quan algú parla bé de tu davant teu, però després a l’esquena diu tot el contrari.

img_6282
En Dani i la Joana representant la frase feta d’exemple.
img_6285
La Manisha i la Joana representant la frase feta d’exemple.
img_6283
Els nens veient la representació d’exemple. Ara riuen ells, després riurem nosaltres…

Les 20 frases que van anar trobant els nens a les diferents cases del poble:

हाड् नभएको जिब्रो चिप्लिन्छ।
Fonètica: Hāḋ nabheko jibro chiplinchha.
Literal: Perquè la llengua no té os, rellisca.
Significat: Equivalent a: “Qui té boca s’equivoca”.

वैगुणिलाई गुणले मार्नु पर्छ।
Fonètica: Vaiguṅilāī guṅle mārnu parchha.
Literal: Hem de matar el mal amb bé.
Significat: Fins i tot si algú et fa alguna mala passada, respon-li amb una bona acció.

तै रानी मै रानी कसले भर्छ कुवाको पानी।
Fonètica: Tai rānī mai rānī kasle bharchha kuwāko pānī.
Literal: Si tu ets una reina i jo sóc una reina, qui agafarà l’aigua del pou?
Significat: Si ningú no vol treballar, la feina no es farà.

अचानाको पिर् खुकुरीलाई के थाहा।
Fonètica: Achānāko pir khukurīlāī ke thāhā.
Literal: El ganivet no en sap res del dolor de la fusta de tallar.
Significat: Només qui pateix un mal, pot entendre de veritat aquest dolor.

रात् भरी करायो दक्षिणा हरायो।
Fonètica: Rāt bharī karāyo dakshiṅā harāyo.
Literal: Va queixar-se tota la nit, i no va aconseguir res.
Significat: Quan algú treballa dur per a aconseguir quelcom, però no té èxit.

एकले थुकि सुकि सयले थुकि नदि।
Fonètica: Ekle thuki suki sayale thuki nadi.
Literal: Una escopinada s’asseca, cent escopinades fan un riu.
Significat: Sol no podràs aconseguir, però tots junts podem fer grans coses.

नाच्न नजान्ने आगँन् टेढो।
Fonètica: Nāchna najānne āga:n ṫeḋho.
Literal: Qui no sap ballar, sent el terra irregular.
Significat: Quan algú no sap fer alguna cosa, i en comptes de reconèixer-ho, en culpa a algú altre o a les circumstàncies.

आफ्नो आङ्गको भैसी देख्दैन अर्काको आङ्गको जुम्रा पनि देख्छ।
Fonètica: Ᾱphno āηgko bhaisi dekhdaina arkāko āηgko jumrā pani dekhchha.
Literal: A la teva esquena no pots veure un búfal, a l’esquena dels altres pots veure un poll.
Significat: És fàcil veure els errors dels altres, en canvi és molt difícil d’adonar-se dels propis.

अल्छि तिघ्रो स्वादे जिब्रो।
Fonètica: Alchhi tighro swāde jibro.
Literal: Cuixa mandrosa, llengua deliciosa.
Significat: Quan algú no vol fer cap esforç, però en canvi vol tenir totes les comoditats i beneficis.

मेरो गोरुको बाह्रै टक्का।
Fonètica: Mero goruko bāhrai ṫakkā.
Literal: El meu bou val dotze.
Significat: Quan algú és molt tossut, creu que sempre té raó, i no escolta els punts de vista dels altres.

के गर्छस् मङ्गले, आफ्नै ढङ्गले।
Fonètica: Ke garchhas Maηgale, āphnai ḋhaηgale.
Literal: El que en Mangal fa, els errors van a ell mateix.
Significat: Quan fas males accions, patiràs les conseqüències.

वनको बाघले खाओस् नखाओस् मनको बाघले खान्छ।
Fonètica: Vanko bāghle khāos nakhāos manko bāghle khānchha.
Literal: El tigre de la selva potser et menjarà, o no; però el tigre del cor de ben segur que et devorarà.
Significat: Si tens por de que quelcom dolent et pot passar, fins i tot quan aquestes coses dolentes no passin, ho hauràs passat malament sense cap raó.

घरको बाघ् वनको स्याल्।
Fonètica: Gharko bāgh vanko syāl.
Literal: A casa tigre, a la selva guineu.
Significat: Quan algú és molt tossut i mal educat a casa, però després quan hauria d’utilitzar aquest mal geni a fora, no confronta les dificultats.

खुट्टा भए जुत्ता कत्ति कत्ति।
Fonètica: Khuṫṫā bhae juttā katti katti.
Literal: Allà on hi ha peus, hi ha moltes sabates.
Significat: Equivalent a “Hi ha molts peixos en el mar”.

हुने हार् दैव नटार्।
Fonètica: Hune hār daiva naṫār.
Literal: El que ha de passar, Déu no ho pot parar.
Significat: Ningú pot fer res per evitar les coses inevitables.

बुढा बुढिको झगडा परालको आगो।
Fonètica: Buḋhā buḋhiko jhagaḋā parālko āgo.
Literal: La lluita entre el marit i la muller es com el foc de la palla.
Significat: Quan el marit i la muller es barallen, tot i que sembli que és quelcom greu, no pot pas durar gaire.

जसले मह काट्छ, उसले हात् चाट्छ।
Fonètica: Jasle maha kāṫchha, usle hāt chāṫchha.
Literal: Qui talla la mel, es llepa la mà.
Significat: Qui fa feina, recollirà els fruits.

बादरको हातमा नरिवल्।
Fonètica: Bādarko hātmā nariwal.
Literal: El coco és a les mans del mico.
Significat: Quan algú no té cura d’alguna cosa, i ja es pot veure que no durarà gaire.

१२ छोरा १३ नाति बुढाको धोक्रो काधँ माथी।
Fonètica: Barhā chhorā terha nāti buḋhāko dhokro kādh: māthī.
Literal: Dotze fills i tretze nets, però el paquet pesat el porta a les espatlles el senyor gran.
Significat: Quan algú, estant rodejat de gent propera, no rep l’ajuda de ningú d’ells quan els necessita.

एक हातले ताली बज्दैन।
Fonètica: Ek hātle tālī bajdaina.
Literal: Una mà no pot aplaudir sola.
Significat: Ens hem d’ajudar uns als altres

“La primera pel quinto i per tothom….” a balmandir és molt més que un joc

Escrit per Marina Viñas, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

El Quinto – o  la Quina – és un joc típic nadalenc del Vallès i altres comarques catalanes. Des de principis de Setembre que a Bhimphedi estem escalfant motors per tenir-ho tot a punt perquè, com cada any, Amics del Nepal i la S.C.R. El Ciervo de Sabadell organitza una sessió solidària en la que tots els beneficis aniran destinats a balmandir. El dia 7 de Gener en farem la quarta edició i com sempre els nens de la casa d’acolliment faran que una de les partides sigui ben especial.

vine
L’equip de difusió: Samir, Purnima, Raju, Manuj i Sarita.

Primer de tot, per qui no sàpiga de què va: com funciona el Quinto? Cada jugador té una carta amb 90 números (de l’1 al 90) distribuïts aleatòriament en sis requadres de cinc columnes i tres línies cadascun (és a dir, 15 números per requadre). El primer que omple una línia de 5 números canta QUINTO i el que posteriorment omple un requadre de 15 números canta PLENA. El que canta els números és l’anomenat Lloro.

cartes

Què vol dir que hi haurà una partida especial? Tal i com hem fet els darrers dos anys, els nens seran els lloros d’una de les partides.

Vam preparar una garrafa amb una ampolla de plàstic on hi vam introduir els 90 números de paper folrats amb celo. Càmera en mà i amb l’ajuda d’en Rojan vaig anar demanant als nens i nenes que fessin de lloro. Però és clar, en català! Al principi va costar una mica: “és molt difícil!”, “no ho sé dir”… A la casa d’acolliment hi ha 26 nens i nenes, per tant cada nen va cantar 3 o 4 números. Poc a poc es van anar animant i finalment vaig aconseguir acabar amb els 90 números (poc a poc vol dir que ho hem aconseguit al cap de tres mesos!).

rojan
En Rojan intentant recordar què dir amb el 14: “Sant Magí, Sant Majà, tinc caguera i no puc cagar!”. Poca cosa, vaja.
purnima
Qualsevol lloc és bo per a fer de lloro.

És el tercer any que se’ls demana que facin de lloro i van començar les preguntes: “I això per què ho fem?”. “En què consisteix aquest joc?”. Se’ls va despertar la curiositat per saber de què anava, com anava… Per sort havia posat unes quantes cartes de quinto a la maleta (que m’havia cedit la S.C.R. El Ciervo de Sabadell i que s’han quedat allà) així que vam començar a jugar-hi. Vam començar amb els més petits en la “versió anglesa” aconseguint eliminar les confusions entre el 13 i el 30, el 14 i el 40, el 15 i el 50… Ja tenim una nova eina d’estudi! També hem treballat matemàtiques amb aquest joc: sumes, restes…

portada
Primeres sessions de quinto a balmandir.

Els més grans també hi han jugat, però en aquest cas en la “versió castellana”. Des de fa un temps que fem classe d’espanyol als nois de balmandir i vam pensar que una bona manera de practicar els números seria jugant al quinto. Al principi l’Ashish, el Kush i el Lov (que sembla que van més avançats) anaven traduint els números en nepalès, però a base de jugar i jugar i jugar… fins i tot en Kamal i en Ramraj es van animar a fer de lloros en espanyol. Fantàstic!

espanyol
Versió espanyola del quinto, amb en Ramraj al fons fent de lloro!

El Quinto, un joc que s’ha convertit en més que un joc a balmandir. Si voleu jugar amb nosaltres no us ho penseu més: el 7 de Gener ens trobem al local de la S.C.R. El Ciervo (C/Viladomat 26, Sabadell). Ens hi veiem!

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ

Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Molt sovint, els més petits ja han acabat els deures quan ens posem a estudiar al matí. Per aquesta raó els agafem en petits grups i fem activitats lúdiques que els permeti aprendre tot jugant. En arribar el centre vaig constatar que llegir en anglès els costava força. Com que aquí hi ha molts contes vam començar llegint cada dia però ens vam adonar que molts dels nens no entenien el que llegien. Vam decidir doncs que havíem de pensar en una altra activitat per poder treballar la lectura, l’escriptura i adquirir nou vocabulari tot jugant.

La Laura, una voluntària dels Atrapasomnis em va suggerir fer un alfabet mòbil perquè els nens més petits poguessin formar paraules jugant amb les lletres. Amb cartolines de diferents colors vam fer les vocals i les consonants per poder diferenciar-les millor. Amb les lletres de l’alfabet cada nen forma una paraula coneguda. D’aquesta manera intentem aïllar els sons de la paraula un per un. A mesura que va dient els sons, va col·locant la lletra corresponent a cada fonema. A partir d’aquí s’uneixen totes les lletres, formant així la paraula inicial. Aquest procés es repeteix fins a formar 8 o 9 paraules, depenent de cadascun d’ells. Un dia treballem paraules sobre animals, un altre dia sobre les fruites i verdures, o sobre els objectes que veiem a l’habitació o a través de la finestra. De mica en mica es van augmentant el nombre i llargada de les paraules, fins i tot formar frases simples.

p1090293

p1090291

p1090301

També utilitzem l’alfabet mòbil per aprendre noves paraules en anglès. Vam començar aquesta activitat a l’habitació de les nenes. Havien de fer unes targetes amb el nom de tot el que veien i enganxar-les sobre l’objecte. Primer ho escrivien amb les lletres de colors i quan ho havien aconseguit feien una targeta amb el nom de l’objecte. D’aquesta manera, cada vegada que entren a l’habitació llegeixen les targetes enganxades sobre els objectes i van familiaritzant-se amb el vocabulari. Un cop acabada aquesta habitació vam continuar amb la sala dels ordinadors i la sala d’estudi. Balmandir és molt gran així que tenim moltes paraules més per escriure.

p1090300

p1090296

p1090294

p1090444

Tot i que vam fer aquest alfabet per ajudar als més petits a llegir i escriure, els més grans també el fan servir. L’utilitzen per a jugar a fer mots encreuats. Cada nen crea una nova paraula afegint lletres i utilitzant les lletres que ja estan en joc.

Neix un nou projecte: NEPCAT connection

Escrit per Marina Viñas, voluntària d’Amics del Nepal

A l’avió Barcelona-Nepal ens acompanyava un passatger particular: NEPCAT CONNECTION, un projecte que té com a objectiu principal l’intercanvi cultural entre els nois i noies de Balmandir amb nois i noies de Catalunya, obrint les portes a noves maneres de viure i entendre la vida mitjançant correus electrònics.

A Catalunya hi tenim una còmplice – Glòria Iniesta, mestra del Col·legi Mestre Pla de Castellar del Vallès- que ha presentat el projecte als seus companys. I tots s’hi han apuntat de seguida. Que bé! Tenim dues classes de 5è i dues de 6è de primària amb les que podem començar. Així que podem fer quatre grups. Apa, som-hi!

Hem creat un compte de correu electrònic i hem dividit els nens en els quatre grups, barrejant-los per edats. Així els més grans donaran suport als més petits. Sembla que sigui una feina fàcil, però posar-se davant de l’ordinador i començar….ja no ho és tant. Amb el primer grup ja vaig veure que incloure els grans havia estat encertat. El primer dia, el noi més gran del grup no podia venir ja que havia d’estudiar, així que vaig començar amb dos dels més petits. “Vinga va, com comencem un correu?”. Les cares no tenien desperdici. I el silenci més absolut tampoc. Però tot es supera i en dues setmanes vam aconseguir finalitzar i enviar el primer correu amb cadascun dels quatre grups. Ara ja havíem passat la pilota a territori català. Tindrem resposta? Tardarà gaire?

group4
D’esquerra a dreta: Bishwo, Ashish, Samir i Manoj. El primer grup en enviar i rebre un correu.
nepcat-2
La Purnima, en Raju, en Ramesh i en Sushil escrivint un dels correus

Mentrestant, ens connectem al google maps i comencem a buscar a on estem enviant els correus. Veure els edificis i els carrers fascina als nens de balmandir i un cop vista l’escola i les cases del voltant, i descobrir aquesta nova eina que ens proporciona internet …. “volem veure el Camp Nou!!”. Així que ara ja hem vist el Camp Nou, la Sagrada Família…i el mar!!! Com si l’estiguéssim veient a través d’una finestra.

Quatre setmanes més tard de l’aterratge a Nepal el projecte va començar a agafar forma: un dels grups ja va rebre la primera resposta!! Iuhu!! I ara, que ja n’han passat vuit, ja hem anat intercanviant algunes fotografies, la rutina diària típica de cada lloc, alguns dels menjars típics, algunes tradicions…. cada un dels quatre grups és diferent però certament és ben interessant.

sise
Classe de sisè B del Col·legi Mestre Pla (Castellar del Vallès)

Estem molt contents i il·lusionats, esperant que l’evolució sigui molt positiva i que poc a poc vagi creixent. No és tant sols un intercanvi de perspectives, del seu dia a dia, de les inquietuds, de les tradicions, etc. El projecte “NEPCAT connection” vol anar més enllà ja que també permetrà el treball grupal, practicar l’anglès, descobrir noves eines de cerca d’informació, eines informàtiques, etc.

mailepcat
Això tan sols és el principi

Nens plurilingües!

Des de fa unes setmanes, amb els grans de Balmandir, hem començat a fer classes de castellà i anglès. Fins al moment estan adquirint nocions bàsiques de castellà i ja saben expressar frases senzilles per saludar, preguntar l’hora, l’estat d’ànim, el nom l’edat… És força divertit passejar-se per la casa o per Bhimphedi i de sobte sentir un “Como estás?”, “Adiós!” o un “Buenos días!” (encara que de vegades et desitgin bon dia just abans d’anar a dormir! Els ho permetrem, pobrets…) I és que no només els nens de Balmandir ens saluden en castellà. Els nostres nois han estat ensenyant algunes frases als seus companys d’escola i també ells criden frases en aquesta llengua quan ens veuen pel poble.

IMG_20160530_185107872
Aprenent a diferenciar els verbs ser i estar.
IMG_20160530_185052763
Els nous alumnes ben atents i prenent apunts.
IMG_20160526_192006977
En Kamal, un alumne avançat!

Tornant a les classes, els nens  estan aprenent vocabulari bàsic, els dies de la setmana, els mesos de l’any, els números, l’abecedari, a conjugar alguns verbs… poc a poc! A més, cada quinze dies participen en un Quiz (una mena de concurs) dirigit pel Dani. Aquí comprovem mitjançant proves i preguntes contrarellotge si han assimilat els continguts durant la setmana i depenent de com se’n surten tenen l’opció d’acumular punts. Aquests punts a la llarga es convertiran en premis, de més o menys valor en funció de la quantitat acumulada, que ells mateixos hauran d’escollir. Així posem a prova la seva capacitat de cooperació i esforç mentre aprenen un nou idioma.

Pel que fa a l’anglès llegim cada dia un fragment de la novel·la “Momo” de Michael Ende. El llibre narra les aventures de la Momo, una nena un pèl extravagant però amb una capacitat d’empatia excepcional. La Momo ha de lluitar contra els Homes de Gris, uns lladres que roben el temps i l’alegria a la gent de la seva ciutat. Amb aquesta lectura pretenem que els nens agafin més facilitat amb l’anglès i aprenguin noves formes d’expressió i vocabulari. De tant en tant mirem un fragment de la pel·lícula basada en el llibre i així trenquem una mica la rutina i aclarim les parts del llibre que no s’han entès del tot. També intercalem la lectura de Momo amb alguna altra activitat de gramàtica, escriptura o de caire més lúdic.

IMG_20160518_191626663
L’Ashish i el Ramraj concentrats fent els exercicis sobre la lectura.
IMG_20160518_191633582
En Kamal rellegint el text.

Els magnífics búfals

Al mes d’Abril varem començar unes classes d’anglès per als estudiants de batxillerat de l’escola pública de Bhimphedi. La única especialitat que s’ofereix a l’escola és “educació”, per a aquells nois i noies que volen esdevenir professors, amb especialitat d’anglès.

La majoria d’aquests alumnes no parlen anglès. I han estudiat en un model d’escola on s’ensenyen les coses memorísticament, on els professors utilitzen càstigs físics i molt poca puntualitat i constància (no hi ha cap dia que tots els professors de l’escola apareguin a classe. Així doncs, varem pensar que oferir unes classes diferents, on puguin millorar el seu anglès (que hauran d’ensenyar en pocs anys) podria ser interessant per a que pensin com volen ensenyar en el futur.

Les classes les varem presentar així: “Les classes són totalment optatives, i no posem cap nota ni donem cap certificat. Veniu només si esteu interessats en aprendre. No heu de pagar res, ni els professors cobrarem res. Però els professors vindrem cada dia a classe puntuals, per tant l’únic que us demanem és que vingueu cada dia i sigueu puntuals.”

IMG_20151011_093225
La Nerea i alguns dels estudiants d’anglès.
IMG_20151011_093122
Els alumnes de les classe d’anglès

Ja la primera setmana varem veure que aquestes instruccions no eren tan fàcils de seguir per a aquests futurs professors… Cada dia va venir un nombre diferent d’alumnes, i cada dia apareixien de nous, i reapareixien d’antics que no havien vingut el dia anterior. Per què? “Big problem at home”.

Així doncs, a poc a poc varem reduir el nombre d’alumnes, pensant que si els que quedaven veien que érem estrictes, ells serien responsables. Però finalment només un alumne ha sobreviscut. Però quin alumne més meravellós! Només per ell ja val la pena tota la feina.

En Prabhat ve cada matí cap a les 9:30 a la casa d’acolliment, un cop ha acabat les seves classes de batxillerat (que amb sort són de 6 a 9). Quan és amb nosaltres en Prabhat practica gramàtica anglesa, llegeix Harry Potter en anglès, aprèn a mecanografiar o a utilitzar l’ordinador.

20160212_104552
En Prabhat i la Isabel fent les classes d’anglès al matí a Balmandir.

20160212_104608.

A més, per a potenciar a aquest noi, varem decidir fitxar-lo per a que ens ajudés fent classes als petits del centre d’acolliment. Així pot guanyar experiència i guanyar uns pocs diners.

No pot haver una altra manera d’acabar aquest post que donant les gràcies a les meravelloses voluntàries que han anat portant aquestes classes a batxillerat: la Laura Conde, la Nerea Guezuraga i la Isabel Valero! Gràcies, gràcies i gràcies!

Us deixo amb el primer vídeo d’en Prabhat dirigit per en Sergio Rodríguez, un conte original que ha preparat en Prabhat a classe: “Els magnífics búfals”. És en anglès, però hi podeu afegir els subtítols en català:

https://youtu.be/sPb5O_UZqXo

Harry Potter

A la casa d’acolliment tenim alguns llibres de lectura: novel·les, contes i còmics. Però és molt estrany veure un nen llegint cap d’aquests llibres. En canvi, és força comú veure els nens amb els llibres del col·legi, memoritzant-los. És com si es preparessin per a jugar a una partida de Trivial, i tot allò que no els prepari és perdre el temps: és del tot imprescindible aquí saber qui va posar el nom del Oceà Pacífic o quin és el nom del llac que es troba a més altitud o quina és l’alçada, exacta, de l’Everest.

En Nepalès utilitzen el mateix verb per dir “llegir” i “estudiar”: parnu (पढ्न). Ha augmentat molt el nombre de persones alfabetitzades. Però encara no està gaire estesa la cultura de la lectura per plaer.

Fa uns mesos la Nerea Guezuraga va iniciar una activitat amb els nens de secundària per a fomentar la lectura i millorar l’anglès. Cada vespre, després del sopar, de 7 a 7:30, ens hem reunit a una de les habitacions i escoltem un parell de pàgines del primer llibre de Harry Potter, llegit per l’actor Steven Fry. En els moments més interessants, o complicats, paràvem la gravació i ho llegia un nen o un altre.

DSC07367

DSC07366

DSC07364
La Nerea posant les gravacions de Harry Potter llegit per Steven Fry.
DSC07717
Els nens del centre fent un de les proves de comprensió lectora del llibre de Harry Potter i la pedra filosofal.

Durant mesos hem mantingut aquest bon costum. Al començament els nens eren més reticents, però cap al final del llibre, ja no calia anar a buscar-los a les habitacions, sinó que ràpidament, després de sopar anaven cap a l’habitació de lectura. I molts dies demanaven de fer una pàgina extra.

Finalment aquest diumenge hem acabat “Harry Potter and the Philosopher’s Stone”!

Dimarts és festiu: Sonam Losar (l’any nou de la casta Tamang), així que aprofitem el dilluns a la nit per a projectar la pel·lícula del llibre que hem acabat de llegir. I així celebrem el primer llibre de més de cent pàgines que tots aquests nens i nenes han llegit!

D’aquí dos mesos els nens ja han de fer els exàmens finals. Un cop s’acabin, començarem el segon llibre: “Harry Potter and the Chamber of Secrets”. Fins aleshores, els nens es concentraran per a ser millors jugadors de Trivial!