Nens i nenes de la casa, Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa

Festival de Maghe Sankrati

Escrit per en Krishna Pudasaini, director de la casa d’acolliment de Bhimphedi:

Maghe Sankrati va ser celebrat a tot el país el 15 de gener (1r Magh 2072). Celebrem aquesta festa cada any en el primer dia del mes de Magh (mes del calendari nepalès).

Marca el final de l’hivern i el començament de la primavera. En totes les cases, famílies, amics i familiars gaudeixen del Magne Sakranti menjant mantega de búfal, Chaaku (un tipus de sucre cremat), batata, celroti (un tipus de doughnut fregit), tharul (moniato), amb altres delicioses varietats d’aliments.

set-of-delicacies-eaten-during-maghe-sankranti

En aquest dia, els devots que viuen aprop d’un riu fan un bany sagrat conegut com Snan Makan. Aquest tipus de bany sagrat es porta a terme en diferents parts del país, especialment a Chitwan, que també es coneix com Mela Makar.

Maghe-Sankranti

133115451_11n

Maghe Sankrati és un festival especial per a la comunitat Tharu. Ells ho celebren com el seu any nou i el dia de l’emancipació i mostren les seves danses culturals.

111111

La comunitat Newari nomena al festival Gyhyo Chaku Sanun i el celebren menjant mantega i Chaku.

A Betrawati, un poble situat a prop Rassuvoa i Nuwakot, centenars de persones observen anualment baralles de braus com a esdeveniment de preservar els seus avantpassats. Aquest esdeveniment atrau gent dels districtes més propers com Katmandú, Dhading, Lalitpur, Makwanpur…

bullfight-in-makar-sankranti

A la casa d’acolliment també ho hem celebrat. El dia abans, els nens van anar a la muntanya amb pales i pics per a desenterrar l’arrel que es menja en aquest festival, un tipus de moniato que anomenen “tharul”.

Al matí, tothom va menjar el dolç chaaku, amb mantega (gui). Al migdia, va ser el torn de menjar el tharul.

Some kids helping didis to peel thoru.
Alguns dels nens ajudant a les didis a pelar el tharul.

IMG_7922

IMG_7924
En Som menjant chaaku.
[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Visites i excursions[:en]Visits and excursions[:es]Visitas y excursiones[:], Nens i nenes de la casa, General

Excursió a Dhorsing!

Escrit per Sergio Rodríguez, voluntari de la casa d’acolliment de Bhimphedi:

Avui hem pensat que sortir tots junts a gaudir de la natura i donar-nos un atrevit bany en aquest assolellat dia d’hivern és una bona manera d’enriquir aquesta setmana de vacances pels petits de Balmandir (els grans tenen classe). Anem d’excursió a un riu proper al barri de Dhorsing. Comença el reclutament!

Com tots estan dispersos pel recinte i molts es mostren reticents a abandonar la comoditat dels seus entreteniments diaris, com la baldufa, he intentat encomanar les ganes a crit de “Who wants adventure”? Al final hem aconseguit un bon grup (gairebé tots) i hem emprès el camí.

Alguns dels nens arribant a les cascades de Dhorsing.

Alguns dels nens arribant a les cascades de Dhorsing.

L’anada ha estat amena i divertida amb una inesperada unió a l’equip d’una cabreta que ens ha seguit un bon tram, batallant amb els dos gossos de Balmandir, que també han fet tota l’excursió. Després de creuar el pont groc de Dhorsing ens hem endinsat per camins de la jungla fins arribar al riu. Aigua congelada i petites cascades ens han rebut i hem passat una molt bona estona jugant a la sorra i mullant-nos els peus.

IMG_1002
Remullada de peus a les cascades

IMG_1034

IMG_1021
L’aigua està massa freda per a en Manoj!

20160114_120539

IMG_1032

La tornada una mica més difícil i cansada amb la separació del grup en dues parts ja que els de davant s’han equivocat de camí. El segon gran grup ens hem esperat al pont groc amb alguna cosa per menjar i aigua. Cansats però alhora contents hem fet el camí de tornada amb una il·lusió en ment: Dhalbat. I la sensació d’haver aprofitat quatre hores amb rialles i bons moments.

En les dues excursions que porto amb aquests nois i noies m’han sorprès múltiples vegades amb la seva agilitat, orientació, domini del territori, coneixements del medi i fins i tot la creativitat a l’hora de crear eines i “joguines” amb el que van trobant pel camí.

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], Nens i nenes de la casa, General

Setmana d’exàmens

Escrit per Isabel Valero, voluntària a la casa d’acolliment de Bhimphedi

Namaste!

Aquesta setmana m’ha passat ben ràpida, però no tant als nens i nenes de classe 1 fins a classe 5 que han tingut la setmana d’exàmens. Han estat tots aquests dies estudiant de valent per poder aprovar-ho tot.

Cada matí, desprès del got de llet amb arròs, han estudiat una hora. De tant en tant, els voluntaris els preguntàvem el que els entrava a l’examen per comprovar que s’ho sabien. I sí, la veritat és que s’ho memoritzen tot amb molta facilitat!

IMG_7451
Alguns dels nens estudiant abans d’anar a l’escola a fer l’examen

Desprès d’agafar forces menjant el dalbhat, feien una última repassada i es preparaven, una mica nerviosos, per afrontar l’examen.

Dues hores després ja teníem els nens i nenes de tornada a la casa d’acolliment. Tornaven ben contents, no sé exactament si per què s’havien tret un examen de sobre, sense pensar si l’aprovarien o no, o perquè els hi havia anat bé i sabien que traurien bona nota. En tot cas cada cop que els preguntàvem com havia anat l’examen sempre ens deien: “Very good!”.

Després de distreure’s unes hores, una altra hora d’estudi. Aleshores, a les 4 de la tarda, quan els grans arribaven de l’escola, en Kul, un dels joves de la casa d’acolliment, els dirigia en una sessió d’activitats esportives. En Kul ajuda moltíssim a la casa d’acolliment, tant en l’hort i granja, com cuidant els nens petits.

Desprès de sopar, ens posàvem tots un altre cop a estudiar tot el temari de l’examen del dia següent. I així, durant 8 dies.

El divendres van acabar els exàmens, i ara, de premi, tenen una setmana sencera sense classe!

Aquesta setmana, ja no els fem estudiar gaire, i en canvi anem a fer excursions, fem activitats lúdiques (jocs de camp, utilitzar l’ordinador, jugar al mecano, a les baldufes que es fabriquen ells mateixos…). Al vespre, aprofitem per posar pel·lícules en anglès i passar una estona ben relaxada tots junts.

IMG_7434
En Som, Bisho, Raju, Santa i la Isabel pintant una de les parets de la biblioteca.
IMG_7447
En Ramesh i en Ramraj ajudant a pintar el mural de la biblioteca.

Aquesta setmana segur que els hi passa molt més ràpida!

General, Notícies

El 2015 a la casa d’acolliment

Ja ha sortit la memòria 2015 d’Amics del Nepal. Com a coordinador de la casa d’acolliment de Bhimphedi hi he escrit un article que podeu llegir aquí:

Fa un mes l’Enric Recoder, vice-president d’Amics del Nepal, em va demanar escriure un article per la memòria anual “Namasté”. Em va dir que expliqués el projecte de la casa d’acolliment de Bhimphedi amb tots els canvis que hi hem anat fent al llarg de l’any en que he estat vivint al centre coordinant el projecte. Em va demanar que, a més, expliqués la meva història personal, per què a la gent li podia interessar de saber com un català “cap quadrat” que estava fent recerca a l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC sobre el mecanisme de creixement dels forats negres al centre de galàxies, pocs anys després se’n va a viure a un petit poble perdut a una vall de Nepal .

Escriure mai m’ha agradat gaire… Per a que us feu una idea, la feina que em costa més trobar el moment per a fer a la casa d’acolliment, fins i tot més que rentar la roba a mà, és actualitzar setmanalment el bloc que varem obrir fa un any per anar explicant les activitats del centre d’acolliment i altres projectes i aventures que vivim a Bhimphedi: www.amicsnepal.org/bhimphedi

Sé que és una feina molt important mantenir a tota la família d’Amics del Nepal al dia de tota la feina que fem, per què sense tota la gent que ens doneu suport, tant econòmicament com amb hores i hores de treball voluntari, res de tot això seria possible. Us ho mereixeu tot. Hi ha gent com en Ricardo Riera, que no només organitza activitats com el TaperNepal per a recollir diners per al centre d’acolliment, sinó que també ens dedica les seves vacances cada any per venir al Nepal i ajudar-nos a Bhimphedi. O com en Tonyo Fibla, que ha organitzat activitats a Benicarló per recollir diners, ha vingut a treballar un mes al centre i a més col·labora cada mes com a padrí del projecte. O com l’Alberto Usó, que ens va venir a veure a Nepal, i després de compartir un dia intens i d’ensenyar-li tota la nostra feina ens ha donat la seva confiança. O com l’Eduard Juanati, la Mar Úbeda, la Laura Conde, el Mikel Zubiaga i la Nerea Guezuraga, que han estat tres mesos cadascú a la casa d’acolliment, treballant molt intensament, i que sense ells no haguéssim pogut fer ni un 10% de les millores, rutines i activitats que s’han fet al centre. No tindria prou lloc a la revista “Namasté” per parlar de tots els que feu possible tot plegat, i per donar-vos les gràcies.

I sense oblidar-nos de la gent que ha portat i porta el dia a dia de l’associació, que dediquen hores i hores a Barcelona. Entre ells, la Mònica Sans i l’Enric Recoder, responsables de la casa d’acolliment de Bhimphedi a la Junta Directiva. Tot i tenir moltes responsabilitats laborals i familiars, cada cop que els he demanat ajuda o consell han contestat immediatament tot i les 4h45minuts de diferencia horària.

Igual que la presidenta, Cristina Morales, que tot i donar classes al conservatori, portar una escola de música, i cuidar de la seva família, encara té temps per cuidar de tots nosaltres. La Cristina porta vint anys vinculada amb Amics del Nepal, i a més és padrina del projecte Bhimphedi, igual que en Ramon Viladomat.

Ja fa un mes des de que l’Enric em va demanar el text per primer cop i encara no li he donat. En general, quan he de fer feina amb l’ordinador, o comunicar-me amb Barcelona, fins i tot amb els meus pares o amics, la major dificultat és trobar uns minuts de tranquil·litat i lucidesa. M’assec davant l’ordinador. “Dani!” un nen que demana colors per dibuixar o celo per a fer un experiment, o que li curi una ferideta o que simplement li presti una mica d’atenció. “Dani!” un voluntari que necessita la meva ajuda per alguna activitat, o per trobar les pintures de paret o alguna eina. “Dani”, un treballador que em diu que falta menjar per a la búfala, o porta els diners de vendre la llet del dia, o ha vingut un senyor amb bous per a llaurar el camp per plantar patates o és hora de menjar dalbhat. Només quan són les 9:30 i els nens són tots dormint puc tenir la tranquil·litat… però no la lucidesa… jo també m’adormo.

Però la major dificultat d’aquest text no és ni tan sols trobar el moment per escriure… Des que l’Enric m’ho va demanar, he començat aquest text unes vint vegades, i l’he esborrat també vint vegades… Com transmetre aquest any d’intensitat diària en uns pocs paràgrafs?

Buscar nou director. Connectar línia de telèfon i Internet a un poblet perdut. Fer un bloc. Coordinar els voluntaris. Portar al centre gallines, ànecs, conills, cabres, búfales. Mantenir l’hort i el jardí. Fer millores i reparacions al centre. Fer activitats amb els nens a l’infinitat de dies que no van al col·legi. Portar als nens a l’hospital per tractar-los de problemes de tot tipus (tuberculosis, irregularitat amb la regla, un braç esquinçat, atacs d’ansietat, visita al dentista). Entrenar a dos equips de bàsquet. Fer accions d’emergència pel terratrèmol. Col·laborar amb el projecte de millora de la vivenda AWASUKA. Fer classes d’anglès a l’escola pública. Comprar roba pels nens. Tallar llenya per cuinar per què l’Índia porta més d’un mes fent un bloqueig comercial al Nepal i, per tant, no tenim gas ni gasolina…

No em veig en cor de resumir aquest any… Així, després d’un altre dia on he fracassat en el meu objectiu d’escriure el text, he decidit que en comptes d’explicar tot això, us explicaré el meu dia:

6h: M’aixeco sense cap expectativa concreta. Faig una ronda per les habitacions dels nens despertant als que encara estan al llit amb un “Good Morning”, i fent pessigolles als nens que sé que es desperten amb més bon humor. Rebo a alguns veïns que venen a comprar la llet recent munyida.

7h: Vaig a esmorzar al poble amb els voluntaris d’Amics del Nepal, un d’ells, en Lluc, se’n va avui després d’ajudar-nos tres setmanes al centre.

9h: Vaig a fer la classe diària d’anglès amb els nens de Batxillerat, però sorpresa! Com d’aquí un parell de dies agafen les vacances de Tihar, s’han agafat pont i ningú es presenta a classe!

10h: Vaig amb el director del centre d’acolliment a parlar amb el director de l’escola. Segurament en un parell de setmanes ens enviaran nous nens al centre d’acolliment, i hem d’avisar les escoles.

12h: Em poso al despatx que els voluntaris i els meus pares van arreglar fa una setmana. Intento escriure el text mentre hi ha 5 nens intentant obrir-se un compte de gmail. Els petits ja fa 3 setmanes que estan de vacances, els grans les agafaran en un parell de dies.

13h: Ja és hora de menjar, però arriba el fuster. Ja té preparat un dels armaris que li havíem encarregat, fem comptes i vaig a buscar l’armari amb l’ajuda d’uns quants nens.

13h30: Ve al centre un home hindi amb una eina que sembla una arpa d’una sola corda. És el senyor que repara els sacs de llana. Negociem amb ell els preus, i venen 5 hindis més i es posen a refer 20 dels sacs dels nens.

14h: Finalment mengem dalbhat.

15h: Anem a buscar habitació per un dels voluntaris. Per què a l’edifici on s’acostumaven a allotjar hi volem començar obres per a reparar-lo després de veure’s afectat pel terratrèmol. Dues habitacions, per tres voluntaris, ens costarà uns 27 euros al mes.

16h: Vaig a l’oficina governamental d’agricultura del poble, doncs vull aconseguir llavors d’una herba molt nutritiva per a la búfala i el seu fillet a l’època seca. Ho aconseguim, ens en donen 40 kg gratuïtament. Vaig cap a la casa d’acolliment per a buscar el carretó per a carregar-ho. Mentrestant parlo amb l’Enric Recoder, que aquests dies és a Katmandú, per a coordinar l’arribada dels nous nens i les obres que hem de fer. I em torna a demanar aquest text…

16h30: Tenim visita. Ha vingut un grup de nepalesos per donar material escolar. El que porta la veu cantant de la visita és un antic treballador del centre. Els altres senyors, d’una certa edat, es veu que són gent important, un fins i tot membre del parlament. Però fa molta gràcia quan marxen en un cotxet blanc (força nou) set persones embotides.

17h: Recullo les llavors i li demano a la Maya que encarregui al senyor dels bous per a llaurar el camp l’endemà.

18h: Llegeixo un capítol de Harry Potter amb els nois i noies grans (13-18anys). Aquí al Nepal no tenen cap costum de llegir novel·les, així que com a mínim aquests nens en llegiran algunes. Una miqueta cada dia abans de l’hora d’estudi. De pas els serveix com activitat d’anglès.

19h: Mengem dalbhat de nou. Mentrestant explico uns exercicis de matemàtiques a un dels nens.

20h: Vaig al despatx on ens trobem els 7 voluntaris d’Amics del Nepal que estem a Bhimphedi aquests dies. Mentre jo vaig escrivint aquest text, dos més preparen una gimcana per celebrar l’aniversari de 4 dels nens que són nascuts a l’octubre (o almenys a la seva fitxa es va escriure això).

21h30: Revisió que tots els nens siguin a les seves habitacions amb els llums apagats. Em rento les dents i vaig cap a la meva habitació per a acabar d’escriure aquest artic…

Per a veure la Memòria d’Amics del Nepal 2015 completa cliqueu aquí.

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Visites i excursions[:en]Visits and excursions[:es]Visitas y excursiones[:], Notícies

Visita a l’estació hidroelèctrica

El divendres, la Irene i jo (Isabel), noves voluntàries a la casa d’acolliment, vam arribar a Bhimphedi a les 12h des de Katmandú juntament amb tres metges, dos padrins del projecte, en Dani i l’Ashok, un jove que anava a veure als seus germans.

20151120_105334
Foto de l’expedició al jeep, de camí a Bhimphedi.

Ens van ensenyar l’habitació on ens allotjarem i vam donar una volta pel poble, amb la Mónica de guia. És molt acollidor i tranquil! Quina pau! Després vam anar a veure la casa d’acollida i ens van presentar als nens, amb els que conviurem 5 mesos! En unes poques hores ja em sentia com a casa!

IMG-20151122-WA0001
Foto de grup a la casa d’acolliment de Bhimphedi.

El dia següent va ser el nostre primer dia sencer a Bhimphedi com a voluntàries! Encara ens estem adaptant però els nens ens ho posen ben fàcil! Al costat de la casa hi ha una estació hidroelèctrica i vam organitzar-hi una excursió al matí. Ens vam dividir en dos grups per a que fos més fàcil organitzar-nos.

Jo vaig amb el primer grup a les 10h. Després de caminar pel gran i fosc passadís cap a la estació, ens expliquen que ara no funciona perquè estan guardant l’aigua pels mesos més secs, i així poder tenir, en aquells mesos aigua i energia. La veritat és que tot el que ens expliquen i ensenyen és molt interessant! Impressiona la dimensió de les turbines, són gegants! Alguns nens ens fan de traductors i ens expliquen una mica el que ens diuen. Quan estàvem a punt de marxar de l’estació vam aconseguir que ens ensenyessin la maqueta de tots els estadis per on passa l’aigua que ens havien explicat, des de la presa fins a la estació. Quina passada!

IMG_1710
Entrada al recinte de la central hidroelèctrica guardada per l’exercit.
IMG_1711
Entrada al túnel d’uns 300 metres que porta a la sala subterrània de les turbines.
IMG_20151121_135410
Foto del segon grup, amb el guia, a la sala superior de les turbines.

IMG-20151121-WA0002

20151121_141700
Entrada a les oficines de la central hidroelèctrica.

20151121_141722

IMG_20151121_142913
Sala de la maqueta de la central hidroelèctrica.

IMG_20151121_142749

El camí de tornada va ser més difícil que el d’anada, quina suada! Però els nens ho feien tant tranquils  i amb xancletes…hi estan acostumadíssims. Un cop a la casa vam passar l’estona fent un te i després a la casa fins que en Raju, un dels nens m’avisa de: “Sorry! It’s Dhalbat time!” Em fa molta gràcia com esperen aquest moment del dia.

En acabar de menjar, comença la rutina i…”It’s study time!”. Ajudem als nens a que facin els deures de l’escola, els hi costa posar-s’hi ja que fa poc han tornat després d’unes llargues vacances, però poc a poc van fent. Algun petit s’adorm llegint!

Per acabar el dia, abans d’anar a dormir alguns dels nens petits treuen un pastís que han fet per a en Kamal, un dels nois mitjans, que era el seu aniversari! Els sentíem cantar des de la biblioteca!

20151121_201829

Nens i nenes de la casa, Notícies

La família creix

Amics del Nepal, apart de gestionar el centre d’acolliment de Bhimphedi, col·labora amb altres quatre centres d’acolliment. Un d’ells, Siphal Child Protection Home, s’encarrega d’acollir nens que tenen els seu pare o mare a la presó. Aquest centre d’acolliment ha hagut d’acollir molts nens i nenes després del terratrèmol, alguns nens que van perdre els pares en el terratrèmol, i altres que vivien en altres centres d’acolliment que van ser afectats i es van haver de desallotjar.

Un dels nois que vivia en aquest centre d’acolliment de Siphal, l’Arjun, que està estudiant classe 8, un any força important, va sol·licitar si podia ser traslladat al centre d’acolliment de Bhimphedi. Després de considerar aquesta possibilitat amb NCO (organització semi-governamental propietaria dels centres d’acolliment de Siphal i Bhimphedi) varem concloure que el millor per al benestar d’aquest noi i del seu germà petit d’onze anys, en Santa, era acceptar la seva sol·licitud i traslladar-los a Bhimphedi.

Així doncs, un cop es van acabar les vacances de Tihar, vaig anar a buscar els dos germans per portar-los cap a Bhimphedi. Però és clar, aquí res és tant senzill… Primer vaig a la oficina de NCO, allà em diuen que ells no poden fer la carta de trasllat en aquell moment perquè el arxiu dels dos nens és a Siphal. Així doncs em diuen que faran la carta a Siphal, i jo puc anar directament el dia següent a la casa d’acolliment i recollir als nens. Però no me’n fio, no pot ser tant fàcil.

Decideixo anar a Siphal el mateix dia per a preguntar si l’endemà serà tant fàcil. Diuen que no, que ells no poden escriure la carta, l’oficina de NCO els ha d’enviar la carta a ells. Jo dic: “Ells m’han dit que no podien per què no tenien l’arxiu dels nens… podeu trucar a l’oficina?”. Truquen i acorden que enviaran l’arxiu, aleshores ells faran la carta i l’enviaran a Siphal… Això es complica… A més diuen que ara no tenen personal per a portar l’arxiu a les oficines, ho faran demà al matí… que just…

De pas els pregunto si em poden ensenyar el certificat del curs passat (el curs va acabar a l’abril), l’hauré de donar a l’escola de Bhimphedi per a la inscripció. Nova sorpresa, no el tenen, l’escola encara no l’ha preparat… Pregunto que he de fer per aconseguir-lo… i em diuen que necessito una altra carta d’un altre departament de NCO per a donar-la a l’escola… mare meva… em sembla que demà no podrem anar cap a Bhimphedi… Els demano que tornin a trucar a l’oficina per demanar-los que demà preparin la carta per a l’escola també.

A l’endemà, ben d’hora, torno cap a la casa d’acolliment per assegurar-me que envien l’arxiu dels nens a les oficines. Quan arribo diuen que ja ho han fet! El dia comença bé!

Els responsables que han de fer les cartes no arribaran a l’oficina fins a les 10, així que mentrestant vaig a comprar un escalfador elèctric per a cuinar, i li porto a un dels joves que viuen per Katmandú. Ja fa un mes que hi ha bloqueig comercial, i ja se li ha acabat el gas i no pot cuinar… Així podrà cuinar a les hores que no tallen la llum (a l’hivern unes 12 hores al dia tallen la llum). Em costa 5 euros, que ben valen el somriure del noi quan veu el fogonet.

Vaig a les 10:30 a l’oficina i els demano les cartes. Em fan seure. Passen dues hores i segueixo assegut… Aleshores em diuen que el mecanògraf avui té vacances, i la resta de personal no és gaire ràpid teclejant en nepalès. Finalment em donen les cartes, i em dirigeixo, caminant a Siphal (el transport és més complicat del normal, que ja ho era, ara que hi ha el bloqueig i hi ha molt poc accés al petroli).

Arribo a la casa d’acolliment, agafo el germà gran i anem a l’escola a demanar el certificat. Una hora després ja sortim amb el certificat. Té algun error, però no dic res o encara hauré d’esperar mitja hora més.

Tornem a la casa d’acolliment. Va, anem cap a Bhimphedi! En Santa no hi és? És a l’escola… sort que és a prop. El germà el va a buscar, es canvia l’uniforme, i agafen les maletes. Després de viure 8 anys en aquest centre d’acolliment, marxen a una nova casa, amb nous “germans”, nous “pares”, nova escola, noves il·lusions, nou tot. El germà gran, al taxi està silenciós, amb els ulls humits, i cada cop que el miro somriu. Al germà petit quan li pregunto si està content o trist de marxar, em diu: “Ambdues coses”. Se’ls veu serens, però no indiferents. Sense dramatisme però conscients de la importància del moment. M’agrada com ho estan portant.

Quatre hores després arriben a la seva nova casa. Els reben molt bé, i en pocs dies ja no sabríeu distingir quins són els nens que han arribat recentment.

20151125_163430
Santa a la dreta, al seu costat la Paula, doctora voluntària d’Amics del Nepal, que treballa a Mianmar a Creu Roja Internacional i que ens ha vingut a veure en una visita llampec en una setmana de vacances. En Poques hores que va ser a la casa d’acolliment, va fer netejes dentals i va fer fotografies per cada nen amb una càmera Polaroid.
portada arjun and santa
Foto de la càmera Polaroid de l’Arjun, Santa i meva.
20151205_110607
En Santa jugant al carron board, joc similar al billar molt popular al Nepal.

20151205_110643

20151205_110619
L’Arjun i el Sujan, els dos estudien junts a vuité (equivalent a 2n d’ESO).

En Santa, que ve d’estudiar a una escola pública, el volen baixar de curs, però el veiem treballador i amb ganes de quedar-se a quart, amb els altres tres nens i una nena de la casa d’acolliment que estudien a quart. Així que acordem amb els professors que ajudarem molt al Santa per a que es posi al dia en aquests quatre mesos que queden. Els professors no ho acaben de veure clar, però el Santa està treballant molt, i sempre amb un somriure.

Ah, i a més tres també han nascut tres cabretes al centre d’acolliment! La família no para de creixer!

20151203_151747

[:ca]Accions post-terratrèmol[:en]Post-Earthquake Actions[:es]Acciones post-terremoto[:], Cooperació, Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa

Celebrem el Tihar

Escrit per Andrea i Valeria, voluntàries del projecte AWASUKA:

Aquesta setmana hem començat celebrant el Tihar, una festa que només dura una setmana a diferencia del Dashain, l’anterior festival religiós que vam celebrar durant 15 dies.

Cada dia de Tihar ha sigut diferent, el primer dia és el Kag Tihar on els corbs son adorats i benaurats per la gent, que deixa aliments fora de casa perquè aquests se’ls mengin. Tot això ho fan perquè diuen porta sort!

El segon dia, Kukur Tihar, el dediquen a l’amic més lleial, el gos; els hi posen tiques vermelles i unes girnaldes fetes de flors al voltant del coll. Això ho fan perquè es diu que els gossos poden veure el perill venir i la mort.

t2

El Gai (vaca) Puja i Laxmi Puja és el dia per les vaques, aquestes són benaurades al matí.

A les cases es pinten petites petjades a l’entrada principal simulant l’entrada de la deessa Lakshmi,que porta benaurança sort i diners.

Al quart dia o Goru Tihar i Mah Puja l’atenció se l’emporten els fems de vaca, molt important en la cultura Hindú i també en el dia a dia dels veïns que el fan servir per tot, des de l’acabat del terra, als llums fins a les cuines.

Totes les cases estan decorades amb un preciós Mandala a l’entrada, espelmes i llums de colors, hem tingut un Nadal avançat. Una altra de les tradicions és que a la nit molts joves i nens van per les cases cantant la cançó de Deusi, molt semblant a la de Bhailo que la canten les nenes, encara que avui dia tots van en grup cantant i ballant per demanar diners i dolços.

t3
Mandala de colors a l’entrada d’una casa

L’ùltim dia, Bhai Tika, les germanes posen una tica de set colors als seus germans per desitjar-los una llarga vida i prosperitat, també els hi ofereixen menjar i fruits secs, ells a canvi els hi donen diners.

Així és com hem celebrat aquesta setmana de Tihar, fent el possible perquè Yama Raj estigui feliç, el deu encarregat de jutjar els nostres vicis i virtuts després de la nostra mort i tractarà la seva ánima segons correspongui.

tihar
El Tihar amb grans somriures!

Entre mig de tanta celebració hem tingut temps de seguir treballant, dijous vam fer un altre viatge a Hetauda per comprar més plàstic pel terra i d’aquesta manera acabar de cobrir tota la superfície de la oficina, una impressora A4 per poder treballar amb les modificacions que fem als plànols dels prototips i perquè el nou tècnic en comunitats treballi amb agilitat.

Hem pujat dues vegades seguides a Suping i a Jyamire, on hem trobat més candidats per unir-se al nostre programa AWASUKA. Aquí la gent ajuda sense esperar res a canvi, gràcies a un noi que ens vam trobar creuant un dels ponts per arribar a Suping, hem pogut entendre a moltes de les famílies afectades pel terratrèmol, ja que moltes no parlen ni una paraula d’anglès; encara que amb gestos i somriures ens fem entendre sense parlar un mateix idioma.

Fins ara les cases que hem visitat que necessiten tornar a ser construïdes són de pedra i fang, és a dir, la major part del material necessari per reconstruir la casa ja el tenen: reutilitzaran la pedra de l’antiga casa i molta de la fusta de la casa en runes, un altre punt a favor nostre és que moltes famílies ja han comprat noves “jastes” (xapes) amb les que han creat els seus propis refugis d’emergència, aquestes xapes les han portat carregant-les a peu per camins a vegades impossibles. La Mònica ens ajuda a reconèixer les patologies que ja en el viatge d’identificació van veure que havien patit moltes de les cases. Amb ella seguim treballant a tope!

Suvha Ratri! (bona nit)

[:ca]Accions post-terratrèmol[:en]Post-Earthquake Actions[:es]Acciones post-terremoto[:], Cooperació, Notícies

Primeres setmanes d’AWASUKA a Bhimphedi

Namasté!

Portem una setmana a Bhimphedi i ja ens hi volem quedar per sempre, la gent, els paissatges, la cultura i les ganes d’aprendre i d’ajudar fan que en pocs dies ens hàgim enamorat d’aquesta comunitat.

Al arribar ens van rebre les “didis” (germana gran)  de la casa d’acollida de Balmandir possant-nos una tica vermella al front juntament amb un ram de flors. La gent sembla molt reservada però sempre tenen un somriure a la cara.

Welcome tikas for Andrea and Valeria
Ticas de benvinguda para la Valeria i l’Andrea

Només vam passar mig dia al kaos de Kathmandú on vam aprofitar per fer una mica de turisme i visitar el barri de Boudha on es troba la Stupa que estan començant a reconstruir. També vam aprofitar per visitar el Community Building d’ Amics del Nepal amb Alex Sreshta, enginyer nepalí, amb el que vam acabar de decidir quina seria la millor solució per reparar els danys causats pels terratrèmols de l’Abril i Maig passats.

Durant les tres hores de trajecte de Kathmandú a Bhimphedi ens vam fixar en l’estat general de les vivendes de les comunitats per les que anavem passant; ja al arribar el Mikel i la Nerea ens van fer una ruta pel poble per situar-nos; vam localitzar els mistris amb els que van tenir contacte i algunes de les cases que s’havien visitat al viatge d’identificació.

El dilluns per fi vam conèixer en Ram, un nepaí molt competent, membre de la cooperativa agrícola AGRAAGAMI. Va ser ell mateix qui ens va ensenyar on podriem establir l’oficina de Bhimphedi Awasuka. Dos dies deprés en Ranjeed, també d’AGRAAGAMI ens va donar les claus i ja vam poder veure l’espai on crearem una nova oficina. Ja hem acabat de netejar-la i demà anirem a Hetauda a comprar tot el material necessari per habilitar-la; com fer tota la instal.lació elèctrica, comprar mobles, fer arribar internet, etc…

Una de les nostres prioritats en aquests primers dies és trobar un tècnic local capaç de portar el projecte endavant; per això hem pensat en possar un anunci tant al diari local com municipal; esperem tenir sort.

All the team of volunteers in Bhimphedi with a the smaller kids of Balmandir went to visit Supin
L’equip de voluntaris que hi ha a Bhimphedi amb els més petits de Balmandir visitant Supin

El dijous vam pujar fins al ward 7, barri de Suping, que entre els ponts Nepalís admirats per la Valeria i la pujada casi bé verical per la muntanya  es va convertir en tota una excursió. Aquest és un dels wards més afectats i la setmana que ve quan acabin les festes de Dashain, que són com el nostre Nadal, tornarem tant a Suping com a visitar les cases dels primers interessats.

Com veieu ha sigut una setmana molt productiva i seguim amb moltes ganes de que aquest projecte tiri endavant.

“Pheribhetaula” (fins aviat)

Suba bihana (good morning)!

Aquesta setmana hem  començat amb un viatge a Hetauda per comprar la pintura, una mena d’hule que simula parquet pel terra i tot el material necessari per fer la instal·lació elèctrica de la nova oficina. Ara només queda comprar el mobiliari i presentar al públic l’espai físic d’Awasuka a més de fer la connexió telefònica i wiffi. Demà tornem amb un membre d’Agragaami a Hetauda un altre cop per contractar la línia i fer les últimes compres.

Tota la instal·lació elèctrica la vam muntar amb l’ajut d’en Xavi (metge i voluntari a la casa d’acollida de Balmadir que sap fer de tot) i en Papu, un noiet que va sortir de l’orfenat fa uns mesos i ara treballa com electricista a Hetauda. A més a més, en Kul, un altre noi de Balmandir, va fer l’acabat del terra allisant-lo amb una mica de morter de ciment.

Doing the electrical installation for the office
Muntant la instal·lació elèctrica a l’oficina
Algunos ayudantes alisando el suelo, entre ellos Kul y Papu dos chicos de Balmandir
Alguns ajudants aplanant el terra, entre ells el Kul i el Papu dos nois de Balmandir

Ahir dissabte, va ser un dels dies en els que recordes que per molta diferencia cultural que ens separi, el que importa són les persones sense importar qui som, d’on venim o quant tenim. Va anar així: volíem començar a pintar i no podíem obrir el pot de pintura, així que la Valeria anar a preguntar a algú del poble si la podia ajudar, finalment la cosa va acabar amb mig poble ajudant a obrir el pot de pintura, i per si fos poc, a l’hora de pintar se’ns va unir el grup de joves ballarins del poble: els “Bhimphedi Guys”. La nostra oficina es troba a un edifici públic (Janajati Hall) al carrer principal del poble, en aquest mateix edifici tenen la sala de ball aquest grup de nois i noies.

Per uns o per altres aquí tothom s’ajuda i es d’agrair. Casi tenim l’oficina llesta.

The group of boys that helped us with painting the office. With so many people is so much easier!
El grup de nois que ens va ajudar amb la pintura. Amb tantes mans la feina s’acaba més fàcilment!

El 9 de Novembre arriba la Mónica, arquitecta i membre de la junta d’Amics del Nepal, serà llavors quan decidim a quines cases comencem a actuar primer; ja hi ha moltes famílies que s’han apuntat al Programa de millora de l’Habitat, i d’altres que  s’apropen a l’oficina amb curiositat a preguntar què estem fent. El dimarts una dona va baixar del seu bassi a una hora caminant per apuntar-se.

Ara per ara hi ha una diferencia horària de 4:45h entre BCN i Bhimphedi, us desitgem que passeu un bon dia de tots sants, encara que a nosaltres ja se’ns acaba.

Petons des de Bhimphedi.

Ke bhayo? (Hola, què tal?)

Aquesta setmana ja tenim aquí a la Mònica. Al poble tothom la coneix, i només saben dir coses bones d’ella, ens ha alegrat a tots la seva arribada.

L’oficina està casi a punt, ja hem acabat amb la pintura, hem posat el terra que simula parquet i hem habilitat un lavabo que ja tenia l’edifici públic on es troba el nostre espai. Dijous vam encarregar els mobles al fuster del poble, volem que sigui un espai polivalent, no només d’atenció al públic sinó també per poder fer reunions i treballar en equip. Per fi ja tenim la connexió d’internet i telefònica llesta.

Monica manos a la obra
La Mònica mans a la obra!

Amb la Mònica hem començat a visitar algunes cases del ward 2 (Bhimphedi Bazaar) i 4 (Targam o Simaltar), els més propers al centre i més accessibles; amb aquest primer contacte ens hem adonat de possibles millores que podem fer a l’hora de explicar i comunicar el projecte a les famílies interessades, també canvis que podríem aportar als prototips que vam projectar des de Barcelona. Ens hem trobat que algunes de les cases que hem anat a visitar ja les havien reconstruït, això ens ha servit per fixar-nos en la manera de fer que tenen.

Treballarem aquests dies en fer millores del projecte ja que, com ara venen les festes del Tihar i estarà tot el poble una mica parat, ens va molt be aquest temps per fer treball d’oficina.

Visiting one of the affected houses to get more information for the program
Visitant una de les acases afectades per aconseguir més informació pel projecte
Visitant una casa totalment derruida
Visitant una casa completament destruida on han construit un sostre temporal i han apilat els materials que els poden ser útils per la reconstrucció.

A més ens vam reunir amb en Ram i l’Anju per parlar de varies coses entre d’elles el tècnic que volem contractar, i els dies 15 i 16 de novembre farem les primeres entrevistes.

Namasté!

ANDREA I VALERIA

General, Voluntaris

Sempre ho has pensat

Escrit per Nerea Gezuraga i Mikel Zubiaga, voluntaris de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Costa aixecar-se un dia i decidir-ho. Et trauràs el cinturó de seguretat i viatjaràs, per exemple, al sostre d’un autobús. Aniràs a algun indret on poder començar a canviar el món.

Aviat t’adones que aquesta no és més que una bonica idea. Que el treball que vas a fer al Nepal és en realitat una experiència personal brutal, però – almenys de moment- no canviaràs el món.

——-

Arribem a Bhimphedi havent recorregut els 60 quilòmetres de “carretera” des de Katmandú en quatre hores. Estem en un poblet perdut en una vall perduda envoltat de muntanyes, en un país perdut del món que coneixem. Ens costa adaptar-nos a la falta d’higiene. Ens costa adaptar-nos a menjar el mateix Dalbhat dues vegades al dia durant tres mesos. Estem al Nepal però ningú diu que no seguim sent els mateixos rics Europeus. Aquí no hi ha cinema, no hi ha hamburgueseries ni hi ha bars de copes, cada vegada que beus aigua t’ho penses, el paper higiènic escasseja, aquí no hi ha on veure un concert de rock, aquí no hi macrobotigues de roba, ni tan sols hi ha “el futbol”.

Durant tres mesos treballem diàriament per que l’entorn dels 28 nens i nenes de la casa d’acolliment de Bhimphedi sigui més acollidor. Treballem d’agricultors a l’hort, de ramaders, de paletes construint una caseta per a les búfales que volem portar, amb el que sabem d’arquitectura ajudem a que en el futur es construeixin edificis més resistents davant els terratrèmols, fem de fusters intervenint en l’estructura de fusta d’un edifici de la casa d’acolliment. Ajudem en l’educació dels nens; els ajudem amb els deures diàriament, intentem que a més d’aprendre les lliçons de memòria aprenguin alguna cosa de veritat, fem activitats perquè millorin el seu nivell d’anglès.

mikel_low

Tres mesos després el Som i l’Anoj tenen al seu jardí una búfala de la qual beuen llet tots els matins, ens agrada creure que ara coneixeran de més a prop la vida agrícola i ramadera que porten la major part dels seus paisans, potser els serveixi per quan siguin grans. El Raju i el Sumit van millorant el seu nivell d’anglès per sobre de la mitjana, el que amb sort els obrirà les portes quan siguin grans, potser amb això puguin marcar la diferència respecte d’altres. El Rojan sap fer servir un programa per crear i editar vídeos a partir de les milers de fotos i vídeos que li encanta treure amb les nostres càmeres. Ens imaginem que potser hàgim ajudat a que sigui el pròxim director de Bollywood.

Sentim que hem ajudat a aquest grup de xavals al fet que la seva vida sigui més rica, igual de pobre, però més rica. Això és el que nosaltres sentim. Sí, nosaltres. Ens agradi o no, som nosaltres els que més hem guanyat amb tota aquesta aventura.

I després hi ha això altre, el de canviar el món. Merda. No ho hem aconseguit.

A falta de gas, durant l’últim mes tallem llenya per fer foc. En aquest pobre país ple de gent rica passen coses com que les fronteres es tanquin i durant mesos obtenir subministrament de gas i petroli es converteixi en un impossible. Ah, hi va haver també un terratrèmol. La llardosa però acollidora teteria de la Sumitra ha passat a tenir ara també una enorme esquerda.

El seu te amb llet segueix estant collonut.

www.amicsnepal.org/bhimphedi