Mikel Zubiaga y Nerea Guezuraga, voluntaris del projecte Awasuka i del centre d’acolliment de Bhimphedi entre els mesos d’Agost i Octubre:
Com ja us vam explicar fa un temps, a causa dels terratrèmols d’abril i maig, l’edifici de la Dinastia Rana (1846-1951) que tenim dins de la casa d’acollida va quedar afectat estructuralment. Es tracta d’un edifici construït per a la família reial que va gobernar el Nepal, amb la qual cosa té una qualitat arquitectònica com pocs edificis de la zona. Després del edifici es va decidir que només s’utilitzaria com a magatzem, almenys fins que fos intervingut estructuralment.
Edifici de l’època Rana que es troba a la casa d’acolliment de Bhimphedi.Fotografia de fa uns deu anys quan encara estava l’edifici en la seva totalitat abans que es demolés bona part del palau.
En el viatge d’identificació realitzat per l’equip del projecte Awasuka al juliol es va fer una anàlisi estructural de l’edifici i es va identificar la causa principal de les grans esquerdes que l’edifici té en els seus murs exteriors: l’estructura de la coberta havia estat modificada en algun moment de la història de l’edifici, fent que el seu funcionament estructural no fos com el que originalment s’havia dissenyat. Els tornapuntes (les barres diagonals) de les encavallades havien estat retirats deixant només una de les diagonals en una de les encavallades. En condicions normals no hagués estat un gran problema per a l’estabilitat de l’edifici a curt o mig termini… però va arribar el terratrèmol.
Diagrama del tipus d’estructura que es va dissenyar al construir l’edifici, però que en algun moment es van treure els “tornapuntales” elements bàsics, ausencia de la qual va debilitar molt l’edifici.Exemple d’estructura amb tots els elements. Es veu com el “pendolón” no recolza sobre el “tirant”.Estat de l’estructura de l’edifici Rana abans de l’intervenció, on només hi quedava un tornapuntal (al fons de la imatge).
Així doncs, abans de reparar les esquerdes i reforçar les parets el primer que calia fer era reparar l’estructura de la coberta. El que en principi semblava tasca senzilla, posar les noves diagonals en el lloc marcat per les existents anteriorment, ens ha donat forces mals de cap i ens ha fet suar de valent.
Abans de començar, quan estàvem analitzant les patologies de l’edifici ens vam adonar que els tirants de les encavallades canviaven de grandària en el lloc on hi ha la paret interior que separa les habitacions de les escales. Així que el primer que vam fer va ser picar part del sòl de les golfes per veure com estava el citat tirant i vam veure que, efectivament, estava format per dues bigues de diferent grandària, però per sort la unió estava ben realitzada, així que el tirant funciona com a tal.
El Mikel eliminant el sistema elèctric per tal de poder instal·lar els apuntalaments.La Nerea obrint el terra per desbloquejar el “pendolón”.
Els següents dies els vam passar amb continus tires i arronsa amb el fuster local, Bahadur, que vam contractar per fer l’obra. Ell és un fuster amb molts anys d’experiència i nosaltres uns estrangers que li venim a dir com cal intervenir en un edifici històric del seu propi poble… Us podeu imaginar com ens veia… “Els pesats de torn que vénen a dir-me com he de fer la meva feina”… No va ser fàcil començar.
El fuster triant les fustes per a fer els elements necessaris per afegir a l’estructura.
El vam haver de convèncer que els nous tornapuntes que inicialment havia serrat no servien, que els havia de repetir perquè tinguessin la mesura dels originals. El vam haver de convèncer que calia apuntalar totes les altures de l’edifici. I finalment, el més complicat va ser convèncer-lo que, un cop posats els tornapuntes, calia tallar ni més ni menys que el “pendolón” (la barra vertical de l’estructura de la coberta que acaba a l’altura del tirant -però no ha de tocar-) per la seva part inferior. “Com hem de tallar això? Aquests que volen? que ens caigui l’edifici a sobre el cap?”
El fuster, sota l’atenta mirada d’en Raju (nen de la casa d’acolliment) preparant els nous tornapuntals.Esboç de l’estructura de l’edifici amb un esquema dels passos a realitzar per a afegir els tornapuntals realitzat per les coordinadores d’Awasuka Mònica Sans (Amics del Nepal) i Anna Altemir (BASE-A).El fuster col·locant els apuntalaments del primer pis de l’edifici.En Mikel i el fuster col·locant un dels nous tornapuntals..Com el fuster es negava a fer-ho, en Mikel es va posar a tallar la part inferior del “pendolón” per a que no pressionés sobre el tirant. Quan el fuster va veure que ho faria amb ell o sense ell s’hi va afegir.
Després de quatre dies de dur treball sortíem de l’edifici sent amics d’en Bahadur, i havent aconseguit que l’estructura de la coberta torni a funcionar correctament.
Imatge de l’estructura del sostre un cop acabada la intervenció (encara amb el blat de moro penjat assecant-se).
Abans, durant i després de l’obra hem buidat i netejat l’edifici… El següent pas serà reparar les esquerdes i reforçar els murs, de manera que l’edifici serà capaç de resistir, a més del pas del temps, futurs terratrèmols que esperem que no arribin aviat…
El pis d’abaix, abans d’ordenar-lo era un taller/magatzem, on era difícil treballar i trobar el que buscaves.La planta inferior un cop ordenada i neta, ara que ja no farà de taller ni magatzem.
Nepal és un país extraordinàriament sorprenent. Per més temps que hi passis no et deixa de fer-te esglaïs, arrencar-te un somriure, meravellar-te de quelcom inesperat; de sorprendre’t amb coses que el dia abans no havies previst i et faran canviar qualsevol pla que haguessis, ingènuament, preparat. Vivim en el dia dels innocents perpetu.
Fa unes poques setmanes es va aprovar una constitució que s’havia fet pregar durant anys i panys. No és senzill acordar res en un país tant divers en cultures, religió, idiomes i idiosincràsies. Un país on el sistema de castes segueix molt present, on els matrimonis concertats pels pares són la norma, on hi ha més de cent idiomes diferents, cares amb faccions del més variades, gent que vol un país comunista, hinduista, lliberal, federal… Però el parlament va aprovar la constitució, i en moltes regions van encendre espelmes per celebrar-ho i fins i tot van tirar petards.
Però al “Terai”a la part sud del país, a la part selvàtica que fa frontera amb l’Índia, zona on viuen principalment les castes Tharu o Chhaudari no n’estan gaire contents. Portaven setmanes fent pressió amb vagues per tal que Nepal no fos dividida en 7 províncies que divideixen el Terai.
Ens despertem un dia qualsevol pel matí, i ens diuen que l’Índia ha declarat un bloqueig comercial amb el Nepal, que les fronteres estan tancades pel comerç! No entenem res. Preguntem les raons: “A l’Índia no li agrada la nova constitució del Nepal per què tenen enveja de que tenim una constitució més bona que la seva” ens diuen… Altres diuen “Al parlament Nepalès hi ha uns vint parlamentaris que són Índis i han demanat als seus amics a l’Índia que els ajudin”. Surrealista… Però la gent diu que en un parell de dies això se solucionarà…
Ens llevem un altre dia i llegim al diari que el parlament del Nepal ha creat una comissió amb els líders dels tres partits principals per a dialogar amb els líders polítics del Terai per a desencallar la situació. Què? No era un bloqueig de l’Índia?
Parles amb la gent i ells segueixen dient que és culpa de l’Índia (i, és clar, també dels polítics que són tots uns corruptes…). Diuen que en un parell de dies es començaran a importar coses de la Xina, si l’Índia no cedeix…
Passen els dies… ara ja ningú diu que es solucionarà aviat… Ja és molt difícil aconseguir gasolina, els taxistes fan dies de cua per aconseguir deu litres de gasolina. Ja no es pot trobar gas per cuinar, la gent torna a cuinar amb llenya (fins i tot a les ciutats)… molts restaurants han tancat, altres s’han adaptat i reduït la seva carta…
Com evolucionarà la situació? Com transportaran l’arròs a les ciutats i pobles sense gasolina? Quant durarà aquesta situació? Obriràn les fronteres, com a mínim temporalment, les fronteres per a les festes del Dashain (l’equivalent nepalès del Nadal)? Qualsevol cosa que puguem intuir, predir, endevinar, pensar; segur que no succeeix, o potser sí… Nepal és un país extraordinàriament sorprenent.
En Sumit, a la casa d’acolliment de Bhimphedi, amb un tub per a despertar el foc. Sempre ha de tenir un invent entre mans, sinó no està tranquil.En Sumit vigilant que les verdures s’estiguin cuinant bé al foc.La Maya, la meravellosa treballadora de la casa d’acolliment de Bhimphedi,, cuinant deliciós menjar, siguin quines siguin les circumstàncies.Facis el que facis, a la casa d’acolliment de Bhimphedi mai estas sol, sempre hi ha mans per a ajudar, o com a mínim ulls per a mirar.Una de les carreteres principals de Pokhara (la segona ciutat de Nepal). Ni una gota de gasolina, ni un cotxe…A Pokhara només hi circulen bicicletes i només de tant en tant es pot veure algun cotxe per a turistes.
Els pocs autobusos que es troben van plens a vessar: ple de gent a dins, gent penjada a les portes i asseguda sobre el sostre.Moltes estacions de servei tancades, amb molts transports aparcats esperant que arribi algun dia algun litre de gasolina.Mentre les estacions de servei estan tancades, les carreteres són buides.Una estació de servei al barri de Naxal de Katmandú vigilada per la policia. Piles de conductors de taxi esperant preguntant quan començaran a repartir la gasolina. Són les 10, i la policia els diu que fins a les 3 no obriran.Cues infinites de taxis. Després d’uns dos dies fent cua aconsegueixen, amb sort, la seva “ració” que els dóna per un dia de feina. Molts conductors acaben comprant gasolina al mercat negre, on es ven gasolina a uns 4€ el litre, unes 4 vegades més cara que el preu a les gasolineres.No són cotxes aparcats. És una cua eterna de taxis que comença en una gasolinera que reparteix, una hora al dia, gasolina per als taxis.No són motos aparcades. És una cua eterna de motos a una gasolinera que ven gasolina, una hora al dia, per a les motos.Els diaris van plens de noticies parlant de les conseqüencies del bloqueig. Però de les causes poc en parlen.També hi ha noticies sobre les accions de diàleg que s’estan portant a terme. Però poques conclusions…
Mònica Sans, Coordinadora de Bhimphedi AWASUKA, Programa de Millora d’Hàbitat:
Juliol de 2015
Després de dos anys torno a Bhimphedi. La primera sensació és com si hagués marxat ahir, però moltes coses han canviat: alguns nens han marxat de Balmandir i n’han vingut de nous, en Dani hi està vivint des de la passada tardor i fent-hi moltes millores, el poble ha vist marxar alguns dels seus habitants i n’ha rebut de nous… però sens dubte, el més important de tot és que Bhimphedi ha passat un terratrèmol; el més violent que ha sofert el país des de fa 81 anys.
Aquest és el motiu que m’ha portat de nou a Nepal, en un viatge molt diferent a tots els anteriors. Vaig acompanyada de dos arquitectes especialitzats en cooperació: en Pedro Lorenzo, del CCD-UPC i l’Emma Ferrer, de Base-A. En quinze dies, tot seguint les directrius d’en Pedro, ens proposem identificar l’estat de les construccions de Bhimphedi, les voluntats del govern central i la situació social i organitzativa del municipi; tot plegat, per tal de veure les possibilitats de desenvolupar-hi un programa de reconstrucció.
D’esquerra a dreta: Emma, Pedro i Mònica a l’aeroport de Barcelona preparats per iniciar el viatge d’evaluació.
En Dani se’ns uneix quan arribem a Kathmandu. Ha deixat el seu estimat Bhimphedi per acompanyar-nos durant el viatge, a totes les visites i reunions que fem. Ell serà una peça bàsica d’aquest projecte, ja que resideix a Bhimphedi i podrà fer-ne el control econòmic. Coneix bé el poble, les seves gents, la societat nepalesa i la seva llengua, cosa que ens facilitarà molt les coses.
Des de dins del taxi que ens recull de l’aeroport, ens sorprenem de veure que la ciutat no està ni de bon tros, tan afectada pel terratrèmol com ens esperàvem. Els mitjans només mostren imatges dels centres històrics greument afectats, però hi ha molts barris nous que han suportat el terratrèmol molt dignament. Quan arribem al nostre suposat hotel, ens adonem que en Dani ens ha conduit a casa la Geeta, la comptable d’Amics del Nepal. Molt generosament, ella i la seva família s’han ofert a allotjar-nos a casa seva durant la nostra estada a la capital.
Els dos dies a Kathmandu passen ràpid. De tantes coses que hem fet ens ha semblat una setmana. Visitem el Centre de Salut d’AN, el barri de Maijubahal, la Stupa, el barri de Boudhanath, fem reunions amb NSET (Nepal Society of Earthquake Technology), amb Bhupendra Pradhan i en Juanjo Rodríguez, amb la gent de Petit Món i en Dani Tejedor (arquitecte que hi col·labora), amb el Rotary Club Kantipur, etc… Totes les reunions son molt interessants, hi ha un gran interès en col·laborar per part de totes les ONG’s per tal de treballar d’una forma més coordinada. Entre tanta reunió trobo un moment per escapar-me amb en Dani a veure un dels nostres nois que ha sortit aquest any de Balmandir: l’Ashok Siwakoti. Sembla que està adaptant-se prou bé a la seva nova vida de ciutat i, a més, estem molt contents que en Bhuphendra ens doni un cop de mà amb seu allotjament.
D’esquerra a dreta: Emma (Base-A), Daniel (Amics del Nepal), Juanjo (Bhimphedi-Project), Pedro (UPC) i Bhupendra (Rotary Club de Kantipur).Visita als models antisismics de NSET després de la reunió a la seva seu a la ciutat de Lalitpur.
Finalment, arriba el dia de marxar a Bhimphedi… la emoció i els nervis són indescriptibles.
El viatge transcorre sense entrebancs i cap al migdia arribem al poble. Després d’instal·lar-nos a casa d’en Bhuphendra i de saludar uns quants personatges, anem directes a Balmandir. En Pedro i l’Emma tenen molta curiositat per veure com serà, ja que mai abans han estat en un orfenat. Per la seva sorpresa, tal i com ens passa a tots plegats, troben que es un lloc molt més alegre i bonic del que s’imaginaven. Es queden encantats amb el caliu humà dels nens i del personal. A mi els nens em reben com si fos ahir, tot reclamant la cançó “Water Paani”. Em sorprèn veure que encara la recorden després de 2 anys, i que tinguin tant d’interès en cantar-la. Sense ni adonar-me’n, em trobo a la sala de jocs, ukelele en mà i cantant amb uns quants incondicionals. Després alguns d’ells em porten a fer una ruta per tot l’orfenat, per veure les novetats: els ànecs, les gallines i el corral, l’hort ple de més hortalisses que mai, el futur estable de les búfales, la “sala de cinema”, etc… És molt gratificant veure totes les millores que s’hi ha fet: bravo Dani!
La Mònica amb cinc dels nens de la casa d’acolliment i el seu mussol-mascota.En Kush ensenyant la granja de la casa d’acolliment a l’equip d’arquitectes.L’Emma li deixa les seves ulleres de sol a una de les nenes del centre.En Pedro coordinant la col·locació de la nova porta del centre d’acolliment, al voltant d’ell sempre hi ha nens de la casa d’acolliment admirant com treballa.En Pedro i l’Emma dirigint a dos dels joves de la casa d’acolliment per fer les mesures adequades per assegurar-se que el marc de la porta està ben col·locat.
Els següents dies a Bhimphedi fem molta feina: visitem cases dels diferents Wards i ens entrevistem amb diferents persones i entitats del poble. Els membres del VDC (Village Development Commitee), el comitè 3E, l’associació de dones, la cooperativa agrària, etc… Durant les visites ens trobem amb tot tipus de cases: totalment enderrocades, parcialment afectades i poc afectades. Per sort, a Bhimphedi el terratrèmol només ha deixat pèrdues materials i no s’ha hagut de lamentar cap víctima. Però en aquests moments, el nivell organitzatiu és molt pobre. No hi ha alcalde, el secretari del govern ha arribat fa poc i la gent es troba en un estat de desprotecció total: no saben què han de fer amb la seva casa. Quan arribem nosaltres, l’enginyer del govern ha revisat totes les cases de Bhimphedi i voltants, fent el seu diagnòstic… Però sembla que té molts errors i per això ens trobem molta gent que l’està recorrent, ja que no estan d’acord amb la catalogació de la seva casa.
Tot i la desorganització governamental a nivell rural, ens enduem una sorpresa agradable al trobar a la gent d’Agragaami molt ben organitzada i amb ganes de fer coses. Fem vàries reunions amb ells per veure si voldrien acollir un Programa de Millora de Vivenda, i ens responen molt favorablement. Aquest és sens dubte un dels resultats més positius del nostre viatge d’identificació: trobar un soci local que tingui interès en acollir el programa.
L’equip d’arquitectes fent la visita a una de les cases del poble, amb la traducció i ajuda voluntària d’en Rajendra (membre de la junta de la cooperativa Agragaami).La Mònica fent la visita a una de les cases del poble, amb la traducció i ajuda voluntària d’en Ram Naam (membre de la junta de la cooperativa Agragaami).En Pedro fent un cròquis d’una de les cases estudiades. Al voltant, com sempre, expectació de gent local. I aquest cop també hi ha l’Illia i la Raquel, dos voluntaris d’Amics del Nepal, que tenen el projecte de documentar la feina d’Amics del Nepal en forma audiovisual. Al fons l’Emma bevent un suc per recuperar-se de la calor.El cròquis d’en Pedro d’una de les cases estudiades.Una de les reunions amb la cooperativa Agragaami, planificant el recorregut de l’expedició d’avaluació. D’esquerra a dreta: Ram Naam (Agragaami), Daniel (Amics del Nepal) i Ranjit (president d’Agragaami).
Un dia abans de marxar de Bhimphedi es fa la cerimònia de plantació d’arbres al camp poliesportiu de Bhimphedi, que justament es va inaugurar el dia del terratrèmol. Venen molts membres del Rotary Club Kantipur liderats per en Bhuphendra, qui aprofita el moment per fer-nos un encàrrec oficial. Ens diu que volen construir un edifici de serveis al costat del camp multi esports, i que voldrien que aquest fos també un dels nostres prototips antisísmics. En Jaunjo ens diu que està animat per aconseguir finançament, però tots dos coincideixen en afirmar que abans hi ha molta feina a fer, ajudant a les famílies més necessitades que no tenen casa. Però quedem d’acord en incorporar aquest encàrrec al nostre programa.
Cerimònia de plantació d’arbres al camp poliesportiu de Bhimphedi, on possiblement es farà un model de construcció antisísmica.
Arriba finalment el dia de tornar cap a Katmandu, on ens queden encara unes quantes reunions molt interessants amb en Brian Peniston, en Rabindra Puri i el president de NEA (Nepal Engineers Association). També veiem a en Naresh i a en Pemba, uns nois que van sortir de Bhimphedi fa un parell d’anys, que estudien i treballen gràcies al projecte jove d’Amics del Nepal. M’emociona veure com els nois mica en mica es van espavilant gràcies al seu propi esforç, però també gràcies al recolzament i bons consells d’en Dani, que els fa de mentor.
Per acabar el viatge, visitem Thamel, Durbar Square i Bhaktapur. Per primer cop en tota la nostra estada, ens trobem cara a cara amb els efectes devastadors del terratrèmol: és impressionant veure l’enorme destrucció que es pot causar en tants pocs segons… una cosa és veure les imatges per televisió, i una altra de ben diferent és trobar-te allà al mig.
Durbar Square de Katmandú, molt afectada pel terratrèmol.Caminant per la zona antiga de Katmandú (barri d’Asan).
Setembre 2015
Mentre escric aquestes línies ja han passat dos mesos des que vam tornar. Sembla mentida… Ha estat molt emocionant recordar les nostres aventures durant aquells quinze dies tan intensos. Li havia promès a en Dani que escriuria aquest text tot just tornar, però la veritat és que m’ha estat impossible fer-ho abans. Només arribar, tot l’equip d’arquitectes vam estat immersos en la elaboració d’un informe de gairebé 100 pàgines, liderat per en Pedro. Entre altres coses, vam estar ordenant totes les fitxes de les cases visitades i situant-les al Google Maps. Una feinada brutal… però que anirà molt bé per a iniciar la labor de la cooperativa de millora de vivenda de Bhimphedi. (En aquest poble, i en gairebé tot Nepal, no hi ha plànols municipal de parcel·les, ni numeració de cases, ni res de tot això, i vam pensar que utilitzar la plataforma de Google Maps seria una bona iniciativa per començar a ordenar una mica aquest tema).
A principis de setembre vam fer una reunió de junta d’Amics del Nepal. En Pedro, l’Anna Altemir (fundadora de Base-A) i jo mateixa, vam estar explicant el programa de millora de vivenda que es vol fer i la seva futura replicació en d’altres comunitats, si tot va bé. El projecte va tenir molt bona acceptació, podem anunciar oficialment que Amics del Nepal aposta per ell. Ara només falta saber la resolució de Caldes Solidària, l’ONG que cobreix l’altre 50% d’aquesta aventura… Un cop ho sapiguem, podrem donar la primera fase del programa per aprovada (fins a finals de Febrer).
En aquests moments l’equip d’arquitectes està definint els prototips de cases antisísmiques, en col·laboració amb especialistes d’estructures. El primer equip d’arquitectes que començarà la construcció de prototips marxarà a mitjans d’Octubre.
Des del seu viatge d’identificació a principis de juliol, l’equip d’arquitectes del projecte AWASUKA continua treballant a bon ritme. Han acabat un informe de 100 pàgines per la UPC i altres entitats, han acabat les fitxes de cases analitzades de tots els barris de Bhimphedi i les han penjat al Google Maps… I ara, gràcies a tota aquesta documentació, ja estan treballant en els primers prototips antisísmics de vivendes.
I per acabar, explicar-vos que el nom del programa és AWASUKA. Són les inicials nepaleses de les paraules: Aawaas Sudhar Karyakram, que vol dir: Programa de Millora d’Hàbitat. Ens ha costat molt trobar aquest nom, sobretot, trobar un equivalent a la paraula “Hàbitat” en nepalès… però gràcies a l’Hem Adikhari (un dels nostres nois del Programa Jove de Bhimphedi), ho hem aconseguit!
Abans d’acabar, vull donar el meu agraïment personal a un equipàs de gent immillorable: Pedro Lorenzo (CCD-UPC) i Emma Ferrer (Base-A), per ser uns companys de viatge fantàstics; a l’Anna Altemir (Fundadora de Base-A), per ser una excel·lentíssima coordinadora d’equips, a l’Andrea Llanas i la Valèria Cid (Base-A), per ser unes treballadores incansables i sempre de bon humor; a la Berta Marín (Base-A) que se’ns ha unit alguns dies ajudant-nos amb les fitxes, a la Inés Garcia (estructurista i amiga) com a nova incorporació en consultoria d’estructures. I a Nepal, a en Mikel Zubiaga i la Nerea Gezuraga, que han ajudat a completar algunes fitxes que faltaven. Un agraïment molt especial per en Dani Roig, que apart de fer una labor impressionant a l’orfenat, s’ha involucrat moltíssim en el projecte AWASUKA i és un dels nostres puntals més importants.
Agraïments també per l’equip de traductores: Marta Masip, Elisenda Mitjà, Rocío Moreno i Andrea Mauri, per haver traduït les notes del viatge del Pedro, en les que es va basar el viatge d’identificació; i a les voluntàries de Bhimphedi: Mar Úbeda, Laura Conde i Isabel Valero (futura voluntària), per estar sempre disposades a ajudar en les traduccions dels posts i en el que faci falta! 😉
A tots ells: MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER LA VOSTRA IMPLICACIÓ AMB BHIMPHEDI. Perque, tal com va dir en Pedro Lorenzo durant la Junta d’Amics del Nepal: “Bhimphedi engancha!”
Ja va venir fa unes setmanes el Pallasso Magi a portar riures a Balmandir! Ara han arribat les acrobàcies! El circ és a Bhimphedi! (només ens faltaria incloure un tigre o un elefant a la nostra granja…).
El Pallasso Magi va venir a portar riures i globos a la casa d’acolliment de Bhimphedi. Moltes gràcies!Foto de grup, amb espases i altres artefactes fets amb globos que només podia inflar el Pallasso Magi.
El Víctor i la Mery Ann, voluntaris d’Amics del Nepal en el projecte jove:
Després de carregar durant més d’un mes amb uns quants quilos de tela (regal de l’Associació Gent Penjada) a la motxilla, des de Barcelona passant per l’Índia i Katmandú, hem pogut penjar-les a un arbre perquè els nens gaudeixin d’aquesta activitat tan divertida. Bé, en realitat les teles les van penjar els nens més grans que tenen una habilitat increïble per enfilar per on sigui.
L’Ashok, el noi més hàbil enfilant-se als arbres, no va trigar ni un segon en tenir la tela penjada per a fer les acrobàcies.
Petits i grans s’han bolcat com bojos per provar. Hem començat amb un petit escalfament, córrer, saltar, moure una mica tot el cos preparant-nos per pujar! Amb el primer exercici els hem ensenyat una pujada bàsica amb la qual ens hem trobat de tot… els més petits que volien pujar a tota costa com micos … però no ho aconseguien, les nenes que a la primera ja semblaven expertes i els més grans, presumint de seus músculs, han pujat al “Nepali Style”, és a dir, com podien però sense seguir les instruccions.
Hem seguit amb algunes invertides, perquè poguessin veure el món al revés, grans i petits han gaudit de valent d’estar amb el cap als peus.
Perquè seguissin posant-li interès els hem fet una petita demostració d’algunes figures, pujades, baixades, amb les qual s’han quedat tots de pedra (amb el difícil que és que es quedin quiets…) i amb la boca oberta!
No hi ha cap altre riure, tant magnífic i contagiós, com en d’en Bhishow.
Hem repetit el taller algun dia més però per la pluja no hem pogut aprofitar tot el que ens hagués agradat. Però encara que ja hem de marxar cap a Katmandú per a seguir amb el projecte jove abans de marxar cap a l’Índia, deixem un tros de teles perquè els nens segueixin jugant o les utilitzin de gronxador.
Temps lliure per jugar amb les teles. El joc s’acaba quan es trenquen o algun nen acaba al terra plorant.
Gràcies a Dani i Anna per haver-nos acollit a Bhimphedi, a Amics del Nepal per fer-nos partícips dels seus projectes i a l’Associació Gent Penjada per regalar-nos les teles que esperem treure-li molt de profit aquests mesos tant al Nepal com a l’Índia.
A part de les acrobàcies i de la gimcana, en Víctor i la Meri Ann han col·laborat en altres tasques com arreglar l’entrada, posar unes porteries per jugar a futbol o portar els nens al riu.
Arreglant l’entrada al centre.El Víctor, amb l'”ajuda” d’en Manoj, preparant una de les fustes per a unes porteries de futbol.
Avui, és diumenge, dia d’escola al Nepal, però no hi ha classe. Els nens ja fa 6 dies que no van a l’escola, aquí això és habitual, no hi ha classe i no se sap ben be perquè. Però del dia d’avui si que en coneixem la raó, el govern Nepalès finalment ha aprovat la nova constitució. Feia set anys que s’esperava aquest moment, potser si que això mereix dos dies de vacances.
Aprofitant la visita del Víctor, la MeryAnn i l’Anna hem pogut organitzar una gimcana que ens ha tingut tot el matí ben ocupats.
Tots els nens de Balmandir s’han distribuït en els quatre equips i han participat amb molt entusiasme de les 12 proves i reptes que els hi hem proposat. Ha estat molt xulo veure a tothom tan entregat, fins i tot el director ha tingut la seva implicació.
La gimcana s’ha organitzat al voltant d’una gran bola del món i 4 continents: Amèrica, Europa, Àfrica, Asia-Oceania (no teníem més personal per fer tots continents per separat). A cada equip se li ha donat una targeta amb el nom d’una ciutat o país. El primer que calia fer era buscar la ciutat o país al globus terraqüi i descobrir en quin continent es localitzava. Aquí cal dir que els voluntaris hem flipat! No sabien on estava res, “Is Paris in Africà?” “Sydney in Europe?” Mare meva! serà que amb tantes vacances a escola no han tingut temps per la geografia?
Un cop descobert en quin continent es localitza el país o ciutat, calia anar-lo a buscar. Cada voluntari estava distribuït pel jardí, amb un cartell que indicava quin continent representava: La Mery a Àfrica, el Dani a Europa, el Víctor a Amèrica i l’Anna a Asia-Oceania. A cada continent calia superar una prova i un cop feta se’ls hi donava una puntuació i un nou nom de ciutat o país. Aleshores havien de tornar al globus per a saber quin era el següent continent a visitar.
Tots corrien i saltaven, cridaven i reien, anant de continent en continent, passant gairebé sempre per la bola del món, custodiada pel director del centre. Han hagut de superar una cursa d’obstacles, construir una torre humana i una de pedres, transportar aigua a peu coix, fer punteria i fins i tot un collage. I com a repte final han hagut de construir una catapulta i veure qui llençava una pilota més lluny.
Només dos membres del grup poden tocar el terra.L’equip del Drag sembla que ha superat la prova!Ho aconsegueixen!I fins aquí les proves d’Africa. Ara les proves d’America:A passar-se el globus d’aigua cada cop de més lluny.El Víctor s’ho passa millor que els nens mirant les proves de transportar aigua.El Kul en plena acció a Amèrica.En Basu fent una de les proves amb aigua.Un dels grups fent el collage.Un dels collages en preparació.Un altre dels collages.En Dani explicant una de les proves a un dels grups.Prova de punteria: Aquest equip va aconseguir anotar des de 8 metres!En Rojan dirigint el seu equip de cecs.Al mig en Sumit, el petit geni, envoltat dels seus dos ajudants, en Ramesh i en Ashish.Expectació per veure que fa la mini-catapulta d’en Sumit.Que s’apartin les criatures!Però també tenim algún dels grans que no es queda curt, d’espavilat. Aveure que farà!Que s’apartin les criatures!Tothom alucinant amb la catapulta de l’equip d’en Lav
Els resultats de totes aquestes proves han quedat anotats en una fulla. A la tarda hem fet el recompte i al vespre l’entrega de premis. Com que estàvem molt contents amb la seva implicació i participació, els hem premiat amb una gorra solar a tots i els guanyadors han tingut a més a més un kit-kat de xocolata. Els segons, tercers i quarts classificats també han tingut un petit premi, una xocolatina, que era més petita com més lluny de la primera posició han quedat.
Esperant els resultats.I ha guanyat l’equip d’en Sanu! (necessitaven molt aquests punts!).Però tan se val, el regal per participar és el que té més èxit! Unes gorres solars que seran la moda de Balmandir aquest mes!
Esperem que hagin aprés una mica de geografia amb aquesta activitat, i sinó al menys, ens ho hem passat tots molt be! Y a més, tots els nens tenen aquestes gorres solars, que alguns nens no es treuen ni per anar a dormir…
Gairebé cada setmana visitem el centre de salud de Bhimphedi o l’hospital d’Hetauda (la ciutat més propera de Bhimphedi, a poc més d’una hora en autobús). Però quan necessitem fer quelcom més que una radiografia aleshores anar a Hetauda només serveix per escandalitzar-se… Així que de tant en tant ens toca anar amb algun nen cap a Katmandú on es poden trobar més hospitals i poden fer més proves.
Aquest cop hem anat amb l’Arati (no us preocupeu, no té cap problema greu), però no penseu que la nena estava espantada o preocupada d’haver d’anar a l’hospital. Al contrari, era l’oportunitat per anar a visitar Katmandú per primer cop a la seva vida! Veure tots aquells llocs i monuments que surten als llibres de l’escola i retrobar-se amb molts germans i germanes que viuen a Katmandú un cop van deixar el centre d’acolliment de Bhimphedi.
L’Arati mirant el riu Bagmati, a la zona sagrada de Pashupatinath, on els hinduïstes cremen els cossos dels difunts (al fons de la imatge es veuen les columnes de fum de les cremacions).L’Arati caminant entre els temples de Pashupatinath.Ens trobem amb en Naresh, un dels joves que va creixer a la casa d’acolliment de Bhimphedi, al peu del restaurant on treballa, La Casita de Boudhanath. En Naresh està estudiant segon de batxillerat i vivint a una habitació amb dos nois que també varen viure de petits a Bhimphedi, en Hem i en Brish.Visita al centre d’acolliment de nenes de Patan (on Amics del Nepal també hi col·labora), on viuen dues noies que varen crèixer a la casa d’acolliment de Bhimphedi i varen canviar de casa quan varen fer 15 anys.L’Arati posant, en senyal de germanor, un braçalet a en Pemba, un altre dels joves que va crèixer a la casa d’acolliment de Bhimphedi. Aquest xicot, apart d’estudiar segon de Batxillerat, està participant en un projecte d’Amics del Nepal que portarà una obra de teatre a zones altament afectades pels terratrèmols de fa uns mesos.Ens trobem també amb voluntaris d’Amics del Nepal que estan treballant en altres projectes, com la Neus, que està molt implicada amb la casa d’acolliment de nens de Mahendranagar y l’escola FIBS. La Neus ens volia venir a visitar a Bhimphedi, però la seva tornada de Mahendranagar es va endarrerir molt degut a les vagues i protestes per queixar-se sobre alguns punts de la constitució que s’estava apunt d’aprovar, i que s’ha aprovat aquest 20 de setembre.Ens trobem també amb en Madan, un jove que va sortir ja fa uns anys del centre d’acolliment de Bhimphedi, i visitem Dharahara, la torre que va col·lapsar en el darrer terratrèmol (ja havia col·lapsat en un terratrèmol ra 80 anys, i havia estat reconstruïda de nou).Gaudint de les vistes des del terrat de la casa de la Geeta, la meravellosa comptable d’Amics del Nepal a Katmandú. La Geeta ens va acollir a casa seva, amb els seus pares, durant els dies que ens varem quedar a Katmandú.També varem visitar a l’Ashok, el nano que ha sortit de la casa d’acolliment aquest any. Actualment vigila un edifici (el que li proporciona allotjament i un sou), estudia primer de batxillerat i està fent un curs de cuina a Cocina Mitho Chha.L’Ashok a les pràctiques del curs de cuina a Cocina Mitho Chha..Ahir 20 de setembre es va aprovar la constitució del Nepal, deu anys després que acabés la guerra civil, un moment històric pel país. L’Ashok, i algun company seu del curs de cuina va ser contractat per anar a treballar aquest dia històric al parlament, per a treballar a l’acte de celebració!
Bhimsen és la deïtat hindú del comerç i la indústria, venerat especialment pels Newaríes.
A Bhimphedi se celebra cada agost / setembre el Bhimsen Jatra, la festa major del poble. Es tracta d’un sol dia de festa però per als locals és l’esdeveniment de l’any. Al matí es fa ofrena a Bhimsen al temple del carrer principal, moment en què moltes families sacrifiquen un gall que després menjaran. Aquest carrer principal s’omple de gent durant tot el dia, a diferència de la calma que es respira qualsevol altre dia de l’any. Apareixen alguns llocs de venda de roba, venedors de globus, així com els habituals venedors de gelats i llaminedures.
A la nit hi ha un disc-jockey per als joves, el qual sorprèn bastant, ja que perfectament podria ser una discoteca de les que coneixem a Europa. Els joves ens diuen emocionats que l’any passat va durar una hora, i aquest any en durarà dos. A més, s’organitza un Bingo! Poc dinàmic en la nostra opinió (el quart d’hora entre nombre i nombre es fa llarg …) encara que una vegada més els locals en gaudeixen com nens.
Finalment es passeja el “Rath” (una figura del deu Bhimsen) a les espatlles de tot aquell que vulgui portar-ho, envoltat d’homes que porten torxes al crit de “Lio Lio Ha !! Ha !! Payo Payo Ha !! Ha !!” la traducció (de l’idioma Newari, no Nepalès) no hem estat capaços d’aconseguir.
Potser algun us ho haureu preguntat, Bhimphedi té alguna cosa a veure amb Bhimsen? Doncs sí. “Bhim” ve de Bhimsen, i “phedi” es refereix al “pla dels peus de les muntanyes”. A Bhimphedi som a una vall a la primera cadena muntanyosa que separa la plana (Terai) i els enormes Himalaies.
Què fan dos nepalesos, un català i quatre bascos a les 4 del matí a una remota vall del Nepal?
Ens espera una caminada d’una hora fins Damar, on hem quedat per recollir a la nostra Búfala (bhaisi en nepalès) i la seva cria mascle. Està clar, el que fa que la pujada sigui més suportable… i per sort en Damar ens acullen amb un deliciós te fet, com no, amb llet de búfala acabada de munyir.
Al cap d’una estona ens porten la nostra búfala… aquí comença la part més interessant del matí: baixar per la llarga pista fins a Bhimphedi sense que se’ns estimbin o es parin a descansar a la meitat del camí… Dues hores més tard arribem a Balmandir i els nens les reben amb crits i carreres i les acompanyen fins a la seva nova casa… i abracen i rebreguen per primera vegada al petit de la família.
—-
Aquestes últimes setmanes hem estat immersos en la preparació de la quadra per a les búfales i les cabres (bakhara en nepalès). El primer que vam haver de fer va ser buidar l’espai que anàvem a utilitzar com quadra ja que estava ple de bigues de fusta. Algunes d’elles eren molt llargues i pesades pel que vam haver de demanar ajuda als treballadors de la presó. Després que el Dani visités la presó almenys deu vegades per demanar-los ajuda per fi van venir…
Dues setmanes més tard, per fi, vam tenir l’espai buit, de manera que vam començar amb les reparacions… i semblava fàcil: una de les bigues estava partida, un dels pilars totalment podrit, en substituir aquest vam haver de moure el del costat, la xapa que feia de paret del darrere estava posada amb l’ondulació al revés de manera que l’aigua entrava com una cascada, la teulada necessitava arranjaments, fer la porta no va ser gens fàcil, vam col·locar una antiga porta metàl·lica inutilitzable com a part de la paret (i com pesava!), vam posar 6 pilars per lligar a les búfales, una capa de formigó per aplanar l’interior i donar-li pendent per a que el pipi de les bufales surti cap al canal,, tel·la metàlica per a que no entrin masses mosquits per l’obertura de la paret… A poc a poc la quadra va anar prenent forma. Entre tant també vam fer una petita ampliació a la caseta per col·locar-hi les cabres (anteriorment ja teníem ànecs i gallines, i una gossa amb tres cries de menys d’un mes d’edat. Aquest orfenat s’està convertint en una granja!).
D’altra banda les cabres i les búfales necessiten herba, molta herba… així que hem dedicat tota la part baixa del terreny d’horta per a plantar herba: Primer van venir a passar els bous, després vam retirar totes les herbes i mala herba restant, i després vam anar sembrant a poc a poc les llavors… al d’uns dies repetim el procés en l’altra meitat del terreny. Però clar, per separar la zona de pastura de la zona d’horta cal una tanca… així que, què millor que construir-la nosaltres mateixos! Aquesta història la deixem per a un proper post …
Finalment, després de moltes preparacions tenim búfales a la nostra granja!!
Nerea y Mikel
Voluntaris de llarga estada d’Amics del Nepal per a la casa d’acolliment de Bhimphedi i el programa de reconstrucció i millora de la vivenda afectada pel terratrèmol.
P.D. Us hem explicat que Ricardo i Jorge van venir de Kathmandu abans d’ahir i van portar 4 conills? Sí. A Balmandir també tenim conills.
La Beli és una de les meravelloses cuidadores (didis) del centre. Ella, juntament amb la Maya, és la “mare” dels 28 nens i nenes que viuen a la nostra casa d’acolliment. I per tots aquells que teniu fills ja sabeu que no és una feina gens senzilla, ni per aquells que en tenen un només, de fill. Tothom se les estima i a elles no se’ls passa res per alt. Cuinen, tenen cura dels nens, netegen la roba dels petits, donen les medicines quan algun nen s’ha de prendre, curen als nens quan es fan ferides (cada cinc minuts), ajuden a l’hort, miren que els nens tinguin el material escolar… Fins i tot troben el temps per cuidar als voluntaris (si et despistes fins i tot et renten la roba)…
La Beli es queda gairebé totes les nits a dormir al centre, per tenir cura dels petits i les nenes. Però ella també té la seva família. La casa de la Beli era de dos pisos feta de pedra, fang i fusta; una construcció molt bonica, però que no va poder resistir ni el primer terratrèmol.
Amics del Nepal, després del terratrèmol, ja va iniciar algunes campanyes d’emergència com distribuir tendes de campanya. Però sempre pensant en fer un projecte de millora del habitatge a mig i llarg termini. Ben aviat us explicarem com va avançant aquest projecte en un nou post.
Però la Beli, va decidir actuar més ràpidament, per tal de tenir una casa on poguessin viure els seus dos fills ja en l’època de pluges. Així doncs, ben aviat varem avançar-li els diners necessaris, i amb l’ajuda voluntària d’alguns dels nens grans del centre i els familiars de la Beli i dos paletes (mistris) varem començar a construir la nova casa.
Poc més d’un mes després, just abans de que arribessin els monsons, ja varem tenir la casa llesta. I si ja penseu que això té mèrit, encara té més mèrit quan se sap que un dia no es pot treballar, perquè un ancià de Chabeli va morir, i el dia després no dóna bona sort treballar. Un altre dia, abans de posar les pedres en els fonaments, s’ha de fer una cerimònia religiosa. Just després de posar el sostre, s’ha de fer una altra cerimònia. I després d’aquesta cerimònia, la Beli ha d’organitzar un sopar on estan convidats familiars i treballadors. Però aleshores un dels treballadors, el que prepara la mescla de ciment (sense cimentadora, és clar) beu massa alcohol (roksi) i cau i es fa un ull de vellut… A l’endemà no pot fer la mescla, així que no es treballa. “Però diu que demà si que vindrà.” ens diu la Beli rient. Una setmana després de l’accident, per fi, es pot reprendre la construcció.
Segurament s’haurà de fer alguna millora a la casa, un cop fem el projecte de millora de vivendes, però hi ha altres cases fetes d’aquesta manera, d’un pis, amb blocs i van aguantar els terratrèmols. Així que la Beli està molt contenta de tenir una casa nova, i pròpia! On els seus fills poden viure còmodament, protegits de les fortes pluges dels monsons.
Gràcies a tots aquells ho feu possible, tant a casa nostra com a Nepal.
El Ricardo, membre de la junta d’Amics del Nepal i voluntari assidu a Bhimphedi ha tornat a nepal per cinquè any consecutiu. Ricardo és el creador del projecte TaperNepal, en el qual s’aconsegueixen recursos per a la casa d’acolliment de Bhimphedi a través de vendre productes artesanals fets al Nepal.
Aquest any el Ricardo ha vingut de l’Índia on estava fent un curs per formar-se en la seva professió: Professor de ioga. Però a més també és jardiner de professió, el que ha estat extremadament útil a Bhimphedi cada vegada que ha vingut. Gràcies a la seva energia, bon humor, ganes de treballar, els seus coneixements i que és un manetes, cada vegada que ve a la casa d’acolliment s’aconsegueixen coses que semblaven impossibles.
Aquest any el vaig anar a recollir al Tribhuvan International Airport (TIA), únic aeroport internacional del país, situat a Katmandú. I com és d’esperar, el Nepal mai et deixa de sorprendre. Mentre ho estava esperant, mirant si apareixia pel passadís, de sobte apareix un mico! Hi ha micos per tota la ciutat (per les teulades, pels milions de cables que pengen pels carrers, pels temples …) però dins de l’aeroport?
No era un mico petit, però des de darrera el vidre tota la gent s’ho mirava somrient. De cop, dóna un salt i es penja del vidre, baixa amb sorprenent facilitat i tranquil·litat. La gent se sorprèn però tampoc es posa gaire nerviosa. S’acosta a un senyor que està assegut. Li agafa l’ampolla de Fanta que tenia al costat del banc… el senyor s’ho mira tranquil·lament sense aixecar-se… el mico li bufa amenaçant. Però el senyor ho ignora, i el mico s’asseu mirant el seu premi. Tot d’una, mossega l’ampolla i surt a pressió la beguda. El senyor surt corrent. El mico sap el que s’està fent, no és la primera vegada… tranquil·lament es posa a beure la seva Fanta i se’n va de l’aeroport fins que ha acabat. Finalment arriba el Ricardo. Aquest país és genial. Un desastre en molts sentits… però genial.
Ricardo:
De nou a Bhimphedi, quart estiu consecutiu. Aquest any era més necessari que mai el venir a donar un cop de mà; pel terratrèmol, pels nenes, pel Dani, … per Nepal.
I, per la meva alegria, la casa d’acolliment està més bonica que mai i plena de vida. Els jardins amb flors, el galliner amb gallines i ànecs, l’horta ben mantinguda i la Kali (la gosseta del centre) a punt de donar a llum. Balmandir desborda vida.
Només entrar ve corrent Maya a posar-me la “tica” (puntet vermell al front). Que bona és la “didi” (germana gran) Maya. Visito l’orfenat i veig que no hi ha el talleret que vaig deixar l’any passat organitzat. Bé … doncs ho muntarem una altra vegada. Per sort, Kul s’ha fet càrrec de gairebé totes les eines i només cal buscar un buit on tornar-les a col·locar ordenades.
Ordenar, netejar, cremar el que no valgui … I en un matí tenim muntat el taller i la meva habitació. Fem inventari del que tenim i el que ens cal, un dia d’aquests anirem a Hetauda a comprar amb els diners del TaperNepal de Bilbao i Saragossa.
En Manoj amb un bigoti fet de pèls de blat de moro.Equip internacional del Païs Basc, Catalunya i Nepal: d’esquerra a dreta, en Mikel, Daniel, Jay, Ricardo i Kul.Treballant a l’hort.De camí al riu a fer una capbussada.
Molta gent ha col·laborat perquè jo pugui tornar, una altra vegada, a estar amb aquests xavals i a viure un temps al Nepal. El meu agraïment a tots!
![image[2]](http://amicsnepal.blog.pangea.org/files/2015/10/image2.jpg)
