Nepal és un país extraordinàriament sorprenent. Per més temps que hi passis no et deixa de fer-te esglaïs, arrencar-te un somriure, meravellar-te de quelcom inesperat; de sorprendre’t amb coses que el dia abans no havies previst i et faran canviar qualsevol pla que haguessis, ingènuament, preparat. Vivim en el dia dels innocents perpetu.

Fa unes poques setmanes es va aprovar una constitució que s’havia fet pregar durant anys i panys. No és senzill acordar res en un país tant divers en cultures, religió, idiomes i idiosincràsies. Un país on el sistema de castes segueix molt present, on els matrimonis concertats pels pares són la norma, on hi ha més de cent idiomes diferents, cares amb faccions del més variades, gent que vol un país comunista, hinduista, lliberal, federal… Però el parlament va aprovar la constitució, i en moltes regions van encendre espelmes per celebrar-ho i fins i tot van tirar petards.

Però al “Terai”a la part sud del país, a la part selvàtica que fa frontera amb l’Índia, zona on viuen principalment les castes Tharu o Chhaudari no n’estan gaire contents. Portaven setmanes fent pressió amb vagues per tal que Nepal no fos dividida en 7 províncies que divideixen el Terai.

Ens despertem un dia qualsevol pel matí, i ens diuen que l’Índia ha declarat un bloqueig comercial amb el Nepal, que les fronteres estan tancades pel comerç! No entenem res. Preguntem les raons: “A l’Índia no li agrada la nova constitució del Nepal per què tenen enveja de que tenim una constitució més bona que la seva” ens diuen… Altres diuen “Al parlament Nepalès hi ha uns vint parlamentaris que són Índis i han demanat als seus amics a l’Índia que els ajudin”. Surrealista… Però la gent diu que en un parell de dies això se solucionarà…

Ens llevem un altre dia i llegim al diari que el parlament del Nepal ha creat una comissió amb els líders dels tres partits principals per a dialogar amb els líders polítics del Terai per a desencallar la situació. Què? No era un bloqueig de l’Índia?

Parles amb la gent i ells segueixen dient que és culpa de l’Índia (i, és clar, també dels polítics que són tots uns corruptes…). Diuen que en un parell de dies es començaran a importar coses de la Xina, si l’Índia no cedeix…

Passen els dies… ara ja ningú diu que es solucionarà aviat… Ja és molt difícil aconseguir gasolina, els taxistes fan dies de cua per aconseguir deu litres de gasolina. Ja no es pot trobar gas per cuinar, la gent torna a cuinar amb llenya (fins i tot a les ciutats)… molts restaurants han tancat, altres s’han adaptat i reduït la seva carta…

Com evolucionarà la situació? Com transportaran l’arròs a les ciutats i pobles sense gasolina? Quant durarà aquesta situació? Obriràn les fronteres, com a mínim temporalment, les fronteres per a les festes del Dashain (l’equivalent nepalès del Nadal)? Qualsevol cosa que puguem intuir, predir, endevinar, pensar; segur que no succeeix, o potser sí… Nepal és un país extraordinàriament sorprenent.