El divendres, la Irene i jo (Isabel), noves voluntàries a la casa d’acolliment, vam arribar a Bhimphedi a les 12h des de Katmandú juntament amb tres metges, dos padrins del projecte, en Dani i l’Ashok, un jove que anava a veure als seus germans.

Ens van ensenyar l’habitació on ens allotjarem i vam donar una volta pel poble, amb la Mónica de guia. És molt acollidor i tranquil! Quina pau! Després vam anar a veure la casa d’acollida i ens van presentar als nens, amb els que conviurem 5 mesos! En unes poques hores ja em sentia com a casa!

El dia següent va ser el nostre primer dia sencer a Bhimphedi com a voluntàries! Encara ens estem adaptant però els nens ens ho posen ben fàcil! Al costat de la casa hi ha una estació hidroelèctrica i vam organitzar-hi una excursió al matí. Ens vam dividir en dos grups per a que fos més fàcil organitzar-nos.

Jo vaig amb el primer grup a les 10h. Després de caminar pel gran i fosc passadís cap a la estació, ens expliquen que ara no funciona perquè estan guardant l’aigua pels mesos més secs, i així poder tenir, en aquells mesos aigua i energia. La veritat és que tot el que ens expliquen i ensenyen és molt interessant! Impressiona la dimensió de les turbines, són gegants! Alguns nens ens fan de traductors i ens expliquen una mica el que ens diuen. Quan estàvem a punt de marxar de l’estació vam aconseguir que ens ensenyessin la maqueta de tots els estadis per on passa l’aigua que ens havien explicat, des de la presa fins a la estació. Quina passada!

El camí de tornada va ser més difícil que el d’anada, quina suada! Però els nens ho feien tant tranquils  i amb xancletes…hi estan acostumadíssims. Un cop a la casa vam passar l’estona fent un te i després a la casa fins que en Raju, un dels nens m’avisa de: “Sorry! It’s Dhalbat time!” Em fa molta gràcia com esperen aquest moment del dia.

En acabar de menjar, comença la rutina i…”It’s study time!”. Ajudem als nens a que facin els deures de l’escola, els hi costa posar-s’hi ja que fa poc han tornat després d’unes llargues vacances, però poc a poc van fent. Algun petit s’adorm llegint!

Per acabar el dia, abans d’anar a dormir alguns dels nens petits treuen un pastís que han fet per a en Kamal, un dels nois mitjans, que era el seu aniversari! Els sentíem cantar des de la biblioteca!