A la casa d’acolliment tenim alguns llibres de lectura: novel·les, contes i còmics. Però és molt estrany veure un nen llegint cap d’aquests llibres. En canvi, és força comú veure els nens amb els llibres del col·legi, memoritzant-los. És com si es preparessin per a jugar a una partida de Trivial, i tot allò que no els prepari és perdre el temps: és del tot imprescindible aquí saber qui va posar el nom del Oceà Pacífic o quin és el nom del llac que es troba a més altitud o quina és l’alçada, exacta, de l’Everest.
En Nepalès utilitzen el mateix verb per dir “llegir” i “estudiar”: parnu (पढ्न). Ha augmentat molt el nombre de persones alfabetitzades. Però encara no està gaire estesa la cultura de la lectura per plaer.
Fa uns mesos la Nerea Guezuraga va iniciar una activitat amb els nens de secundària per a fomentar la lectura i millorar l’anglès. Cada vespre, després del sopar, de 7 a 7:30, ens hem reunit a una de les habitacions i escoltem un parell de pàgines del primer llibre de Harry Potter, llegit per l’actor Steven Fry. En els moments més interessants, o complicats, paràvem la gravació i ho llegia un nen o un altre.
La Nerea posant les gravacions de Harry Potter llegit per Steven Fry.Els nens del centre fent un de les proves de comprensió lectora del llibre de Harry Potter i la pedra filosofal.
Durant mesos hem mantingut aquest bon costum. Al començament els nens eren més reticents, però cap al final del llibre, ja no calia anar a buscar-los a les habitacions, sinó que ràpidament, després de sopar anaven cap a l’habitació de lectura. I molts dies demanaven de fer una pàgina extra.
Finalment aquest diumenge hem acabat “Harry Potter and the Philosopher’s Stone”!
Dimarts és festiu: Sonam Losar (l’any nou de la casta Tamang), així que aprofitem el dilluns a la nit per a projectar la pel·lícula del llibre que hem acabat de llegir. I així celebrem el primer llibre de més de cent pàgines que tots aquests nens i nenes han llegit!
D’aquí dos mesos els nens ja han de fer els exàmens finals. Un cop s’acabin, començarem el segon llibre: “Harry Potter and the Chamber of Secrets”. Fins aleshores, els nens es concentraran per a ser millors jugadors de Trivial!
A Bhimphedi hi ha una escola pública que ofereix classes de primer de primària fins a desè (equivalent a 4t d’ESO). I també hi ha una petita escola comunitària que ofereix classes de guarderia fins a cinquè de primària.
Els nens i nenes de la casa d’acolliment els portem a l’escola comunitària fins que és possible, perquè el nombre d’alumnes per classe és menor, perquè fan més classes en anglès i sobretot per què les classes són molt més regulars.
Cada any, l’escola comunitària organitza al darrer trimestre una excursió per als nens de cinquè, i per tant el darrer trimestre que poden estudiar a l’escola comunitària. El dia abans, tots els nens de cinquè i els professors van preparar tot el necessari per a l’excursió: comprar el menjar i cuinar tot el que es pot preparar el dia abans i posar l’equip de música a carregar, no cal res més.
El programa era senzill: amb el transport reservat per l’ocasió, anem cap a Hetauda i visitem tres llocs diferents: primer un temple (Kusmanda Sarobar), després un altre temple/picnic (Banaskhandi) i finalment un parc infantil (Puspalal Park)! Tothom està molt excitat!
Al matí els dos nens de la casa d’acolliment que estudien a cinquè es lleven ben d’hora i s’arreglen per anar a la ciutat! A les 7:40 ja són a l’escola preparats. Però els professors els envien de nou a casa, i els diuen que tornin un cop hagin menjat el dalbhat. Finalment a les 9:30 sortim cap a Hetauda!
La primera parada, Kusmanda Sarobar, és un temple ben curiós que es troba al mig de la llacuna del riu. Al voltant del temple hi ha 108 fonts, amb forma de caps de vaca. El 108 és un nombre propici en el hinduisme i el budisme. Després, ens posen a tots una “tica” amb estil. I tothom li demana un desig a l’oïda d’una vaca de metall. I llestos, tornem a l’autobús per anar cap a la següent parada!
A la dreta en Ramesh i l’Ashish, els dos nens de la casa d’acolliment. Al seu costat dues de les professores de l’escola comunitària, la Manisha i la Ranjita. A l’esquerra, jo, Daniel coordinador de la casa d’acolliment.
Fotografia de grup, amb la vaca que et concedeix els desitjos si li demanes a l’oïda.
Què fàcil! que simple! Un templet rodejat d’un munt de fonts. Un ancià posant un punt de color al front. Una figureta i tothom, alumnes i professors, encantats i feliços! I els nens catalans s’avorreixen a la Sagrada Família…
Però mentre pensava això, la cosa es posa interessant. Per anar cap a la següent parada, hem de creuar el riu, i el pont està en obres, així que el conductor, sense dubtar, el travessa pel dret! L’aigua entra per la porta de l’autobús, però cap problema, seguim endavant. Això si que ha estat emocionant, i sense planejar, com les millors coses al Nepal.
El següent lloc a visitar, Banaskhandi, és un bosquet on han posat uns quants temples i uns quants coberts per a fer-hi picnics. I allà ens estem 5 hores. Menjant, ballant, cantant i fent-se fotos als temples. Molts altres grups de nens i no tant nens també fan el mateix.
I quan dic picnic, no penseu en entrepans de pa de motlle, no! Ells fan un foc a terra per fer l’arròs, un altre per preparar les verdures fregides i un altre per a preparar el pollastre (que en molts casos trossegen allà mateix. Molt apanyats. Canvia l’entorn, però no el menú.
El cobert de l’esquerra és un templet. El cobert de la dreta és per a fer el picnic. I al fons, es veu la gent cuinant! I com aquests coberts on estavem nosaltres, molts més!
I quan ja són les 4, i sembla que és hora de tornar cap a casa. Aleshores en un tres i no res, ho recullen tot, i tornem a pujar a l’autobús per anar cap al parc infantil. El conductor de l’autobús, que també es pensava que ja tornàvem cap a casa, es queixa dient que ja passa de l’hora que havien reservat l’autobús. Però tot i queixar-se, somriu i es dirigeix cap al Puspalal Park.
Quan arribem al “parc infantil” entenc per què hi anem tant tard. No és més que un jardí, on hi ha una “piscina” enorme que potser va ser construida com a piscifactoria. I que ara hi ha una barqueta. Paguem els tiquets, i ens donen una volta per la piscina. Tothom està molt content. Sembla que jo sóc l’únic que ho ha trobat una mica ridícul com a parc infantil… però ho dissimulo i finalment també m’ho acabo passant bé!
Escrit per Isabel Valero, voluntària a la casa d’acolliment de Bhimphedi
Una cosa que m’agrada de celebrar els aniversaris aquí és que mai es celebren de la mateixa manera. I aquest mes n’hem tingut bastants!
Potser comencem el dia amb un “happy birthday!” i fent pessigolles a primera hora del matí per a que es llevin, o potser has de perseguir algun dels més grans perquè els hi fa vergonya que vagis cridant “Happy birthday”, però és una cosa que fa il·lusió a qualsevol edat!
O potser et toca felicitar doble com als bessons Kush i Love, que deixen anar un somriure encara més gran del que tenen, que no és poc!
EN Kush i en Love obrint els seus regals
I després estan les activitats d’aniversari especials i arriscades, com vam fer per l’aniversari del més petit de Balmandir, en Manuj.
A en Dani se li va ocórrer que li podríem fer una gimcana per la casa d’acolliment per a trobar els regalets que li teníem preparats (uns llapis de colors, uns globus, un gorret i guants pel fred i un cocodril de fusta). Però al final ens vam animar i la gimcana es va ampliar a tot el poble!
Li vam fer un mapa dels tresors amb els llocs marcats d’on havia d’anar. La missió es complicava quan en arribar als llocs, havia de dir “Hoy es mi cumpleaños” (en castellà!), i si ho deia bé, aconseguiria el regal.
El vam anar a buscar a les 16h a la sortida de l’escola i després d’explicar-li com funcionava el joc, vam començar a buscar.
En Manuj buscant un dels regals.
Aquí al Nepal no estan gaire acostumats a fer gimcanes, per això va ser bastant divertit veure a en Manuj anar d’un lloc a l’altre amb la cara de vergonya dient la frase en castellà. Després d’estar durant una hora i mitja passejant-nos per tot el poble en busca dels “tresors”, de parar a fer un te a cada casa que entràvem i de menjar tots els dolços que ens oferien, per fí els va aconseguir tots!
Després de trobar el primer regal, un mica de te i pastes per agafar energia!
Alguns dels regals trobats i alguns altres fets per nens de la casa d’acollimentL’aniversari va acabar, això sí que no falla, amb en Manuj oferint caramels a tots els altres nens de Balmandir!
Després dels exàmens, els 8 dies de festa dels nens petits i 3 per als grans ha donat molt de “joc”.
Hem visitat el camp militar (tot i que no ens han deixat passar de la porta), Dhorsing, el pon de Suping, hem anat a buscar llenya per cuinar (la India encara manté el bloqueig comercial amb Nepal, així que no tenim gas per a cuinar) i em anat al bosc a buscar “tarul” (un tipus de moniato que es menja per aquest festival anomenat Sangratri).
Visita al pont de Suping a menys d’una hora caminant de la casa d’acolliment.
També hem fet moltes activitats esportives: basquet, futbol, ping-pong, activitats dirigides pel Kul (un dels nois que estudia l’equivalent a quart d’ESO i ajuda molt a la casa d’acolliment)…
Dos equips preparats per a una cursa de relleus, dirigida per en Kul.
I els voluntaris han organitzat tot d’activitats del més divertides:
– Una gimcana per grups amb premis molt dolços:
– Un joc on els dos equips havien de memoritzar els símbols que es trobaven en la base de l’altre equip, i aleshores córrer cap a la pròpia base i reproduir-los el més semblants possibles:
En Ramesh intentant reproduir un signe que ha memoritzat de la base de l’equip contrari.I ara és el torn d’en Basudev, que sembla que també se’n sap un, de signe.
– Modelar amb fang
– I també 5 nens van participar en un concurs de dibuix, on havien de fer dos dibuixos que fan l’efecte de tres dimensions:
Dibuixos d’esquerdes!Una pilota que levita!I aquesta també!I encara una altra.Ostres! en realitat no són pilotes, són ous!Els cinc artistes participants.
Però avui diumenge els nens ja tornen a les classes, amb les piles recarregades!
Escrit per Sergio Rodríguez, voluntari de la casa d’acolliment de Bhimphedi:
Avui hem pensat que sortir tots junts a gaudir de la natura i donar-nos un atrevit bany en aquest assolellat dia d’hivern és una bona manera d’enriquir aquesta setmana de vacances pels petits de Balmandir (els grans tenen classe). Anem d’excursió a un riu proper al barri de Dhorsing. Comença el reclutament!
Com tots estan dispersos pel recinte i molts es mostren reticents a abandonar la comoditat dels seus entreteniments diaris, com la baldufa, he intentat encomanar les ganes a crit de “Who wants adventure”? Al final hem aconseguit un bon grup (gairebé tots) i hem emprès el camí.
Alguns dels nens arribant a les cascades de Dhorsing.
L’anada ha estat amena i divertida amb una inesperada unió a l’equip d’una cabreta que ens ha seguit un bon tram, batallant amb els dos gossos de Balmandir, que també han fet tota l’excursió. Després de creuar el pont groc de Dhorsing ens hem endinsat per camins de la jungla fins arribar al riu. Aigua congelada i petites cascades ens han rebut i hem passat una molt bona estona jugant a la sorra i mullant-nos els peus.
Remullada de peus a les cascades
L’aigua està massa freda per a en Manoj!
La tornada una mica més difícil i cansada amb la separació del grup en dues parts ja que els de davant s’han equivocat de camí. El segon gran grup ens hem esperat al pont groc amb alguna cosa per menjar i aigua. Cansats però alhora contents hem fet el camí de tornada amb una il·lusió en ment: Dhalbat. I la sensació d’haver aprofitat quatre hores amb rialles i bons moments.
En les dues excursions que porto amb aquests nois i noies m’han sorprès múltiples vegades amb la seva agilitat, orientació, domini del territori, coneixements del medi i fins i tot la creativitat a l’hora de crear eines i “joguines” amb el que van trobant pel camí.
Escrit per Isabel Valero, voluntària a la casa d’acolliment de Bhimphedi
Namaste!
Aquesta setmana m’ha passat ben ràpida, però no tant als nens i nenes de classe 1 fins a classe 5 que han tingut la setmana d’exàmens. Han estat tots aquests dies estudiant de valent per poder aprovar-ho tot.
Cada matí, desprès del got de llet amb arròs, han estudiat una hora. De tant en tant, els voluntaris els preguntàvem el que els entrava a l’examen per comprovar que s’ho sabien. I sí, la veritat és que s’ho memoritzen tot amb molta facilitat!
Alguns dels nens estudiant abans d’anar a l’escola a fer l’examen
Desprès d’agafar forces menjant el dalbhat, feien una última repassada i es preparaven, una mica nerviosos, per afrontar l’examen.
Dues hores després ja teníem els nens i nenes de tornada a la casa d’acolliment. Tornaven ben contents, no sé exactament si per què s’havien tret un examen de sobre, sense pensar si l’aprovarien o no, o perquè els hi havia anat bé i sabien que traurien bona nota. En tot cas cada cop que els preguntàvem com havia anat l’examen sempre ens deien: “Very good!”.
Després de distreure’s unes hores, una altra hora d’estudi. Aleshores, a les 4 de la tarda, quan els grans arribaven de l’escola, en Kul, un dels joves de la casa d’acolliment, els dirigia en una sessió d’activitats esportives. En Kul ajuda moltíssim a la casa d’acolliment, tant en l’hort i granja, com cuidant els nens petits.
Desprès de sopar, ens posàvem tots un altre cop a estudiar tot el temari de l’examen del dia següent. I així, durant 8 dies.
El divendres van acabar els exàmens, i ara, de premi, tenen una setmana sencera sense classe!
Aquesta setmana, ja no els fem estudiar gaire, i en canvi anem a fer excursions, fem activitats lúdiques (jocs de camp, utilitzar l’ordinador, jugar al mecano, a les baldufes que es fabriquen ells mateixos…). Al vespre, aprofitem per posar pel·lícules en anglès i passar una estona ben relaxada tots junts.
En Som, Bisho, Raju, Santa i la Isabel pintant una de les parets de la biblioteca.En Ramesh i en Ramraj ajudant a pintar el mural de la biblioteca.
Aquesta setmana segur que els hi passa molt més ràpida!
El divendres, la Irene i jo (Isabel), noves voluntàries a la casa d’acolliment, vam arribar a Bhimphedi a les 12h des de Katmandú juntament amb tres metges, dos padrins del projecte, en Dani i l’Ashok, un jove que anava a veure als seus germans.
Foto de l’expedició al jeep, de camí a Bhimphedi.
Ens van ensenyar l’habitació on ens allotjarem i vam donar una volta pel poble, amb la Mónica de guia. És molt acollidor i tranquil! Quina pau! Després vam anar a veure la casa d’acollida i ens van presentar als nens, amb els que conviurem 5 mesos! En unes poques hores ja em sentia com a casa!
Foto de grup a la casa d’acolliment de Bhimphedi.
El dia següent va ser el nostre primer dia sencer a Bhimphedi com a voluntàries! Encara ens estem adaptant però els nens ens ho posen ben fàcil! Al costat de la casa hi ha una estació hidroelèctrica i vam organitzar-hi una excursió al matí. Ens vam dividir en dos grups per a que fos més fàcil organitzar-nos.
Jo vaig amb el primer grup a les 10h. Després de caminar pel gran i fosc passadís cap a la estació, ens expliquen que ara no funciona perquè estan guardant l’aigua pels mesos més secs, i així poder tenir, en aquells mesos aigua i energia. La veritat és que tot el que ens expliquen i ensenyen és molt interessant! Impressiona la dimensió de les turbines, són gegants! Alguns nens ens fan de traductors i ens expliquen una mica el que ens diuen. Quan estàvem a punt de marxar de l’estació vam aconseguir que ens ensenyessin la maqueta de tots els estadis per on passa l’aigua que ens havien explicat, des de la presa fins a la estació. Quina passada!
Entrada al recinte de la central hidroelèctrica guardada per l’exercit.Entrada al túnel d’uns 300 metres que porta a la sala subterrània de les turbines.Foto del segon grup, amb el guia, a la sala superior de les turbines.
Entrada a les oficines de la central hidroelèctrica.
Sala de la maqueta de la central hidroelèctrica.
El camí de tornada va ser més difícil que el d’anada, quina suada! Però els nens ho feien tant tranquils i amb xancletes…hi estan acostumadíssims. Un cop a la casa vam passar l’estona fent un te i després a la casa fins que en Raju, un dels nens m’avisa de: “Sorry! It’s Dhalbat time!” Em fa molta gràcia com esperen aquest moment del dia.
En acabar de menjar, comença la rutina i…”It’s study time!”. Ajudem als nens a que facin els deures de l’escola, els hi costa posar-s’hi ja que fa poc han tornat després d’unes llargues vacances, però poc a poc van fent. Algun petit s’adorm llegint!
Per acabar el dia, abans d’anar a dormir alguns dels nens petits treuen un pastís que han fet per a en Kamal, un dels nois mitjans, que era el seu aniversari! Els sentíem cantar des de la biblioteca!
Ja va venir fa unes setmanes el Pallasso Magi a portar riures a Balmandir! Ara han arribat les acrobàcies! El circ és a Bhimphedi! (només ens faltaria incloure un tigre o un elefant a la nostra granja…).
El Pallasso Magi va venir a portar riures i globos a la casa d’acolliment de Bhimphedi. Moltes gràcies!Foto de grup, amb espases i altres artefactes fets amb globos que només podia inflar el Pallasso Magi.
El Víctor i la Mery Ann, voluntaris d’Amics del Nepal en el projecte jove:
Després de carregar durant més d’un mes amb uns quants quilos de tela (regal de l’Associació Gent Penjada) a la motxilla, des de Barcelona passant per l’Índia i Katmandú, hem pogut penjar-les a un arbre perquè els nens gaudeixin d’aquesta activitat tan divertida. Bé, en realitat les teles les van penjar els nens més grans que tenen una habilitat increïble per enfilar per on sigui.
L’Ashok, el noi més hàbil enfilant-se als arbres, no va trigar ni un segon en tenir la tela penjada per a fer les acrobàcies.
Petits i grans s’han bolcat com bojos per provar. Hem començat amb un petit escalfament, córrer, saltar, moure una mica tot el cos preparant-nos per pujar! Amb el primer exercici els hem ensenyat una pujada bàsica amb la qual ens hem trobat de tot… els més petits que volien pujar a tota costa com micos … però no ho aconseguien, les nenes que a la primera ja semblaven expertes i els més grans, presumint de seus músculs, han pujat al “Nepali Style”, és a dir, com podien però sense seguir les instruccions.
Hem seguit amb algunes invertides, perquè poguessin veure el món al revés, grans i petits han gaudit de valent d’estar amb el cap als peus.
Perquè seguissin posant-li interès els hem fet una petita demostració d’algunes figures, pujades, baixades, amb les qual s’han quedat tots de pedra (amb el difícil que és que es quedin quiets…) i amb la boca oberta!
No hi ha cap altre riure, tant magnífic i contagiós, com en d’en Bhishow.
Hem repetit el taller algun dia més però per la pluja no hem pogut aprofitar tot el que ens hagués agradat. Però encara que ja hem de marxar cap a Katmandú per a seguir amb el projecte jove abans de marxar cap a l’Índia, deixem un tros de teles perquè els nens segueixin jugant o les utilitzin de gronxador.
Temps lliure per jugar amb les teles. El joc s’acaba quan es trenquen o algun nen acaba al terra plorant.
Gràcies a Dani i Anna per haver-nos acollit a Bhimphedi, a Amics del Nepal per fer-nos partícips dels seus projectes i a l’Associació Gent Penjada per regalar-nos les teles que esperem treure-li molt de profit aquests mesos tant al Nepal com a l’Índia.
A part de les acrobàcies i de la gimcana, en Víctor i la Meri Ann han col·laborat en altres tasques com arreglar l’entrada, posar unes porteries per jugar a futbol o portar els nens al riu.
Arreglant l’entrada al centre.El Víctor, amb l'”ajuda” d’en Manoj, preparant una de les fustes per a unes porteries de futbol.
Avui, és diumenge, dia d’escola al Nepal, però no hi ha classe. Els nens ja fa 6 dies que no van a l’escola, aquí això és habitual, no hi ha classe i no se sap ben be perquè. Però del dia d’avui si que en coneixem la raó, el govern Nepalès finalment ha aprovat la nova constitució. Feia set anys que s’esperava aquest moment, potser si que això mereix dos dies de vacances.
Aprofitant la visita del Víctor, la MeryAnn i l’Anna hem pogut organitzar una gimcana que ens ha tingut tot el matí ben ocupats.
Tots els nens de Balmandir s’han distribuït en els quatre equips i han participat amb molt entusiasme de les 12 proves i reptes que els hi hem proposat. Ha estat molt xulo veure a tothom tan entregat, fins i tot el director ha tingut la seva implicació.
La gimcana s’ha organitzat al voltant d’una gran bola del món i 4 continents: Amèrica, Europa, Àfrica, Asia-Oceania (no teníem més personal per fer tots continents per separat). A cada equip se li ha donat una targeta amb el nom d’una ciutat o país. El primer que calia fer era buscar la ciutat o país al globus terraqüi i descobrir en quin continent es localitzava. Aquí cal dir que els voluntaris hem flipat! No sabien on estava res, “Is Paris in Africà?” “Sydney in Europe?” Mare meva! serà que amb tantes vacances a escola no han tingut temps per la geografia?
Un cop descobert en quin continent es localitza el país o ciutat, calia anar-lo a buscar. Cada voluntari estava distribuït pel jardí, amb un cartell que indicava quin continent representava: La Mery a Àfrica, el Dani a Europa, el Víctor a Amèrica i l’Anna a Asia-Oceania. A cada continent calia superar una prova i un cop feta se’ls hi donava una puntuació i un nou nom de ciutat o país. Aleshores havien de tornar al globus per a saber quin era el següent continent a visitar.
Tots corrien i saltaven, cridaven i reien, anant de continent en continent, passant gairebé sempre per la bola del món, custodiada pel director del centre. Han hagut de superar una cursa d’obstacles, construir una torre humana i una de pedres, transportar aigua a peu coix, fer punteria i fins i tot un collage. I com a repte final han hagut de construir una catapulta i veure qui llençava una pilota més lluny.
Només dos membres del grup poden tocar el terra.L’equip del Drag sembla que ha superat la prova!Ho aconsegueixen!I fins aquí les proves d’Africa. Ara les proves d’America:A passar-se el globus d’aigua cada cop de més lluny.El Víctor s’ho passa millor que els nens mirant les proves de transportar aigua.El Kul en plena acció a Amèrica.En Basu fent una de les proves amb aigua.Un dels grups fent el collage.Un dels collages en preparació.Un altre dels collages.En Dani explicant una de les proves a un dels grups.Prova de punteria: Aquest equip va aconseguir anotar des de 8 metres!En Rojan dirigint el seu equip de cecs.Al mig en Sumit, el petit geni, envoltat dels seus dos ajudants, en Ramesh i en Ashish.Expectació per veure que fa la mini-catapulta d’en Sumit.Que s’apartin les criatures!Però també tenim algún dels grans que no es queda curt, d’espavilat. Aveure que farà!Que s’apartin les criatures!Tothom alucinant amb la catapulta de l’equip d’en Lav
Els resultats de totes aquestes proves han quedat anotats en una fulla. A la tarda hem fet el recompte i al vespre l’entrega de premis. Com que estàvem molt contents amb la seva implicació i participació, els hem premiat amb una gorra solar a tots i els guanyadors han tingut a més a més un kit-kat de xocolata. Els segons, tercers i quarts classificats també han tingut un petit premi, una xocolatina, que era més petita com més lluny de la primera posició han quedat.
Esperant els resultats.I ha guanyat l’equip d’en Sanu! (necessitaven molt aquests punts!).Però tan se val, el regal per participar és el que té més èxit! Unes gorres solars que seran la moda de Balmandir aquest mes!
Esperem que hagin aprés una mica de geografia amb aquesta activitat, i sinó al menys, ens ho hem passat tots molt be! Y a més, tots els nens tenen aquestes gorres solars, que alguns nens no es treuen ni per anar a dormir…
Aquests dies són vacances a Bhimphedi. L’escola pública tanca per l’època de pluges, per què per als nens que venen de les muntanyes i han de creuar el riu seria difícil arribar a l’escola. Així, nosaltres hem aprofitat per dividir els 28 nenes i nens del centre en quatre grups, cada grup representa a un país imaginari que s’han inventat ells mateixos. Al llarg dels propers mesos els grups s’enfronten a diferents proves, jocs, competicions esportives, activitats artístiques… en les que reben diverses puntuacions.
Fins ara ja han dissenyat la bandera del país, han competit a futbol i bàdminton i han creat el mapa del seu país imaginari (amb diferents regions, poblats, rius… tot amb noms imaginaris). Properament faran una prova creant origamis (figures de paper), una pel·lícula, un vídeo utilitzant “stop motion”, crearan jocs de taula i explicaran un conte utilitzant ombres.
Banderes de dos dels països imaginaris de dos dels equips, amb les seves puntuacions actuals.Les banderes dels altres dos equips, amb les seves puntuacions.Mapa de un dels grups.Mapa del pais imaginari Dragon.
Preparant el terreny de joc del campionat de badminton.El primer partit del campionat de badminton.El partit entre la Binita i la Sita va atraure l’atenció de tothom.
Alguns nens mirant el quadre d’emparellaments i resultats del campionat de badminton.
Ja us anirem explicant com va les diferents proves, i podreu veure el resultat d’algunes d’aquestes obres!
![IMG_8103[1]](http://amicsnepal.blog.pangea.org/files/2016/01/IMG_81031.jpg)
