Escrit per Anna Brunet, vicepresidenta d’Amics del Nepal. Amb la col·laboració d’en Xavier Calvet i la Marina Viñas.

Quan ens vam assabentar que l’hospital on treballem, el Parc Taulí de Sabadell, donava ordenadors usats a ONGs, vam pensar que podia ser una molt bona oportunitat per ampliar l’aula d’informàtica de Balmandir. Fins ara teníem un sol ordinador i 3 portàtils (donats pel programa UPC reutilitza i la exvoluntaria Mar i la Montse) per a 26 nens i nenes.

I així comença l’aventura de 10 ordenadors, que després de treballar uns quants anys, no els esperava la jubilació sinó un llarg viatge. Però fer arribar els ordinadors a Nepal no es tan fàcil. Cada ordinador (torre, pantalla, teclat i ratolí) pesa 15Kg. Els portem al Nepal aprofitant l’equipatge sobrant dels voluntaris i d’una expedició d’excursionistes de Terrassa.

Per començar hem fet una prova pilot amb 2 ordinadors, a veure com suporten el trajecte i com funcionen un cop al centre d’acolliment. Amb aquesta intenció vam embolicar i protegir molt bé els ordenadors i van començar el viatge. Primer de Sabadell a Barcelona i després dos avions fins arribar a Katmandú. Un cop al Nepal els vam embarcar a dalt la baca d’un taxi i finalment a dalt d’un jeep on han botat durant més de tres hores. Hem tingut sort perquè en cap dels trajectes ens ha plogut, però no ha és un trajecte fàcil, ni per a ells ni per a nosaltres.

img-20160906-wa0000-web — A l’aeroport de Barcelona, amb els dos ordinadors HP. D’esquerra a dreta: l’Anna, la Joana i la Marina.

img-20160909-wa0001-web — La Marina i la Joana, esperant el Jeep a Katmandú per anar cap a Bhimphedi amb els ordinadors.

Finalment els dos ordinadors han arribat a Bhimphedi, on els hem muntat, instal·lat i connectat a Internet. I… sí! Funcionen tots dos! Amb altaveus i tot!

p1060265-web — La sala d’ordinadors de Balmandir ja fa goig! A la foto, alguns dels nens petits del centre estan utilitzant els ordinadors, supervisats per en Rojan, el noi més gran (i responsable) del centre.

Ara el següent repte serà sobreviure el màxim de temps possible a l’ús que en faran els nens i nens de Balmandir, que esperem que els cuidin i en treguin un bon profit.

Aviat arribaran la resta d’ordinadors! Gràcies al Parc Taulí i a tots els que ens heu ajudat a fer-los arribar fins aquí!

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Esports[:en]Sports[:es]Deportes[:], Nens i nenes de la casa, Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa

Celebrem el dia de la infància

miércoles 21 21UTC septiembre 21UTC 2016 marinavinas

Escrit per la Marina Viñas i la Joana Alsina, voluntàries de la casa d’acolliment

El dia 14 de setembre era el dia de la infància i a l’escola de primària van fer un concurs de coneixements generals. Va ser l’equip d’en Ramesh Thami el que va guanyar aquesta prova. A més a més era el seu aniversari, així que va començar el dia amb molt bon peu.

school-3 — L’equip d’en Ramesh, guanyador del concurs de l’escola

Quan tots els nens van tornar de l’escola els esperava una gimcana preparada per en Krishna, el director de Balmandir. Hi havia proves per a totes les edats, tant per als més grans com per als més petits. La gimcana va començar amb una de les proves més divertides: hit the pot (golpeja la gerra). Al mig del camp de futbol van plantar un pal amb una gerra de ferro del revés i amb els ulls tancats i un bat a les mans havies d’arribar a trobar-lo. Alguns van passar just pel costat, d’altres es van passar de llarg i alguns van aconseguir-ho amb molta facilitat. Fins i tot el Ram (cuiner) i la Maya (didi) ho van intentar.

Després va ser el torn dels més petits. Ja feia estona que estaven preparats per a la cursa de sacs, llestos per a sortir en sentir el xiulet. Alguns van caure a mig camí però d’altres van continuar saltant fins acabar la cursa. La següent prova va ser la de les pomes. Estaven lligades en fils de diferents mides i els nens i nenes havien d’aconseguir mossegar-la sense fer servir les mans. La darrera prova va ser una cursa de culleres i botxes, que va guanyar la Purnima.

p1060136-web — Preparats per a la cursa de sacs

Un cop acabada la gimcana, la festa va continuar amb la final del torneig de futbol i la celebració de l’aniversari d’en Ramesh. Després de sopar vam preparar unes bones postres, els premis de la gimcana i el campionat de futbol i el regal per a l’aniversari d’en Ramesh (una jaqueta de texà, que el va fer ben feliç). Un final ben rodó per celebrar el dia dels nens.

p1060226-web — Equip guanyador del torneig de futbol: Sujan, Prabhat, Sushil, Kamal, Krishna i Santa.

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Esports[:en]Sports[:es]Deportes[:], Nens i nenes de la casa, General, Notícies

El futbol a Balmandir

miércoles 14 14UTC septiembre 14UTC 2016 amicsnepal

Escrit per la Mireia Masó i en Jordi Giral, voluntaris de la casa d’acolliment

L’actualitat futbolística de Balmandir ha estat molt moguda durant el passat mes d’agost. Com si de futbol professional es tractés, els focus d’atenció de l’estiu han estat la millora del camp de futbol de Balmandir, partits amistosos, el fitxatge d’alguns dels nostres joves per l’equip de l’escola de Bhimphedi i fins i tot la selecció del nostre petit Messi per a l’equip de la regió.

Des de feia un temps que teníem problemes amb les pilotes perquè es punxaven molt sovint. El motiu? En xutar fort, la pilota se’n va fàcilment a la tanca de la presó de l’altra banda del carrer i els ferros les punxen. Després de donar-li voltes a com solucionar-ho, vam decidir que faríem una xarxa metàl·lica per posar darrera la porteria. Tan aviat vàrem comprar el material necessari, en Luv s’hi va posar a treballar i en pocs dies va aconseguir construir una gran xarxa d’uns 10m d’ample per 3m d’alt. Des de llavors, cap més pilota s’ha punxat.

D’altra banda, les porteries de fusta començaven a tenir problemes d’estabilitat i vàrem decidir desmuntar-les per evitar mals majors. Les vàrem reconstruir, assegurant millor les juntes, les vam pintar amb pintura protectora negre per fer-les més duradores i les vam clavar a terra amb una mica de ciment. Finalment, vam pintar franges blanques i van quedar unes porteries que esperem durin molt de temps.

image1-2 — Una de les noves porteries i la nova valla feta pels nens per a protegir les pilotes de les pues de les parets de la presó que hi ha al costat de la casa d’acolliment.

Per a celebrar-ho, vam jugar un partit amb els joves que va durar quasi dues hores, amb un resultat final de 10-9 a favor de l’equip del Dani, que van guanyar a l’equip del Jordi, amb gol final d’en Ramraj, l’estrella del grup. Només el xiulet que anunciava el sopar va donar descans als jugadors, que tant contents com cansats se’n van anar a buscar el merescut Dal Bhat de la tarda.

image2-1 — En Ramesh i en Jordi fent un xut combinat al més pur estil Oliver i Benji.

image1-3 — En Dani, en Luv i la resta de jugadors mirant la pilota que controla en Sushil.

En l’apartat de fitxatges, en Kamal, en Luv i en Ramraj van ser seleccionats per jugar amb l’equip que l’escola de Bhimphedi va muntar per participar en un torneig regional a Hetauda. Després de 4 victòries, algunes molt igualades perquè van arribar a penals, van arribar a la final del torneig. La mobilització de l’escola va ser espectacular, van posar un bus per anar a Hetauda i molts joves, professors i voluntaris vam anar a veure el partit. La mala sort va ser que el dia de la final va ploure molt i el partit es va haver d’ajornar.

Al dia següent, l’equip i els seguidors vàrem tornar a Hetauda i aquest cop si, el matx es va jugar sota una calor asfixiant. L’únic gol del partit el va marcar Bhimphedi a la primera part. 1-0! CAMPIONS! I els nostres 3 jugadors van jugar la final! La celebració no es va fer esperar, un cop entregada la copa i les medalles, els jugadors van estar ballant i fent-se fotos amb la copa i l’afició. Després d’una estona, l’autobús ens va recollir i vàrem tornar a Bhimpedhi. La celebració va continuar tot el viatge de tornada, amb els bombos i els plats per assegurar que totes les famílies entre Hetauda i Bhimphedi s’assabentessin de la fita aconseguida. “És el primer cop que guanyem aquest torneig!” A jutjar per la il·lusió dels jugadors i la rebuda que va fer el poble a l’equip quan van arribar a Bhimphedi, semblava el Futbol Club Barcelona (o Futbol Club Bhimpedhi com diuen ells) fent la rua després de guanyar la Copa d’Europa. Enhorabona Campions!

img_20160817_153844 — En Ramraj rebent la medalla de campió.

img_20160817_153922 — En Kamal rebent la medalla de campió.

img_20160817_153918 — En Luv rebent la medalla de campió.

img_20160817_154117 — L’equip campió amb la copa I les medalles!

img_20160817_160023-copia-2 — Els tres nois de la casa d’acolliment que estaven a la selecció de l’escola i varen guanyar el campionat. D’esquerra a dreta: Luv, Kamal i Ramraj.

Un cop passat el torneig, la regió d’Hetauda va fer una selecció dels millors jugadors dels diferents equips. La bona notícia és que van seleccionar en Ramraj, nostre petit Messi!

L’equip va guanyar també tots els partits d’aquesta segona fase i es van classificar per a la fase de Katmandú, la capital del país. En Ramraj va gaudir molt d’aquest campionat, tot i que al perdre el primer partit i empatar el segon, no els va permetre classificar-se per la final. Tot i així, va tornar a la casa d’acolliment amb un gran somriure.

Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa

La festa del primer arròs

martes 13 13UTC septiembre 13UTC 2016 amicsnepal

Escrit per la Marina Viñas i la Joana Alsina, voluntàries de la casa d’acolliment

Ahir era 11 de Setembre, La Diada. A Bhimphedi també era un dia important per que una de les famílies del poble celebrava “Bhat khuwai” (el primer arròs) d’en Chesang, seu nadó de sis mesos, un dels 16 rituals bàsics que formen part de la vida d’un hindú.

Per aprofitar l’esdeveniment, la família va celebrar també “Ghunyo Choli” de la seva filla Chheku Dolma (una celebració en el que els pares donen roba a la seva filla, celebració obligatòria per a tota nena a qualsevol edat, però sempre abans de que tingui l’edat de casar-se).

Tres nens de la casa d’acolliment van estar de sort, perquè estudien a cinquè de primària, a la mateixa classe que la Chheku, així que van ser convidats a la festa també.

La festa va començar de bon matí i la gent va anar passant per la casa, duent el seu regal per als homenatjats. A la tarda vam poder gaudir d’aquesta celebració tots plegats: en Dani, la Manisha, Ramesh Thami, Bishnu, Sushil i els voluntaris de Balmandir. Allà hi havia més de mig poble. Possiblement unes 200 persones!

baixap1050932 — La Manisha i en Dani amb els tres nens de la casa d’acolliment convidats a la festa.

baixap1050919 — Algunes de les amigues de la Chheku.

El pati de la casa estava molt ben decorat amb una carpa construïda amb teles de colors diferents on es servia el Dalbhat i les postres. A fora, hi havia moltíssimes cadires i bancs perquè tota la gent pogués prendre l’snack amb tota comoditat. Tot sovint apareixia algú per servir-te més beguda o omplir-te el plat. Un cop ben tips, es van retirar les cadires i el jardí es va convertir en una pista de ball. Una gran festassa! Bon menjar, bon beure i bon ball!

Granja, General

La família de Balmandir creix!

jueves 01 01UTC septiembre 01UTC 2016 joana

Escrit per Joana Martínez, voluntària de la casa d’acolliment

La setmana passada van arribar a la nostra casa d’acolliment tres noves habitants disposades a compartir amb nosaltres un bon grapat d’aventures. No van arribar en jeep ni en autobús, ni en cap mitjà de transport convencional. Tampoc presenten les característiques habituals de la majoria de nouvinguts que arriben de visita o per quedar-s’hi una temporada llarga. Això si, les nostres noves companyes han vingut per quedar-se i van tenir una càlida benvinguda de part de tots aquells que érem a Balmandir per rebre-les. Ja us feu a la idea de qui es tracta? Voleu una pista més? Són peludetes, suaus com un peluix, gracioses i moníssimes! Ara si…?

Les noves habitants de Balmandir no són ni més ni menys que tres cabretes recent nascudes! Ja fa uns mesos que quatre de les cabres estan embarassades i poc a poc aniran naixent les petitones. De moment ja en tenim tres, que van arribar amb menys d’una setmana de diferència i esperem amb impaciència que la resta de cosinetes arribin durant les següents setmanes.

En Kush tenint cura tant de la mare com de la filla!

Les dues germanetes recent nascudes amb prou feines s’aguantaven de peu.

Les didis i en Kush van tenir cura en tot moment que les mares tinguessin un part el més còmode possible i que les petitones estessin ben ateses durant les seves primeres hores de vida. En Kush és el nostre nen pastor, s’ocupa de treure a pasturar els animals, d’alimentar-los correctament, de guarir-los quan tenen alguna ferida… fins i tot els posa producte antipolls i els desparasita quan cal! Així doncs, com ja us podeu imaginar, l’arribada de les cabretes ha estat un bonic esdeveniment i haurieu de veure com es desviu amb elles!

La resta de Balmandir vam anar passant per a donar-los la benvinguda corresponent i desfer-nos en “ooooois” i “aaaaais” veient-les fer els seus primers passets maldestrament i la gran aventura que va representar per a elles aconseguir arribar correctament a la mamella de la mare assedegades. Us deixem algunes de les seves primeres fotografies per a que també en pogueu gaudir! Fins aviat!

img_20160811_175251209-web — La didi Maya, en Santa i jo amb les cabretes.

cabri2-web — La més petita de la família!

cabri3-web — En Kush ajudant a la més petita a trobar menjar!

General, Hort, Projects

Un hivernacle a l’hort de Balmandir

domingo 28 28UTC agosto 28UTC 2016 amicsnepal

Escrit per en Joan Fisse, voluntari de la casa d’acolliment

Per tal de millorar el rendiment de l’hort de Balamandir i protegir les plantes de les pluges torrencials dels monsons que fan caure els fruits abans d’hora ens va semblar interessant construir-hi un hivernacle, o per ser més exactes un “tunnelhouse” per què la funció és fer de paraigües gegant. Vàrem buscar informació sobre construccions semblants al Nepal i vàrem veure que el material més utilitzat és el bambú lligat amb filferro i cobert per un plàstic. I ens hi vàrem posar.

En primer lloc calia escollir la localització dins del l’hort i ens vàrem decidir per una parcel·la que en aquell moment estava erma i ens permetia fer un hivernacle de 20m x 5m. Estàvem condicionats pel que fa a l’amplada per la mida dels plàstics disponibles. Només tenia un problema: al mig hi havia un arbre que servia de suport a una cogombrera que estava en plena producció. L’hort és ple de cogombres gegants, i no hi ha dia que no vingui un nen amb un plat amb un dels seus cogombres tallat oferint-ne als altres nens, personal i voluntaris.

Després de diverses converses un dia a la tarda l’arbre i la cogombrera que hi havia en la parcel·la desitjada havien desaparegut: la didi Santamaya havia pres la decisió.

Vàrem emprendre l’aventura d’anar de compres. Cal anar a Hetauda (uns 26 km des de Bhimphedi en cotxe de línia). Havíem de localitzar els materials i transportar-los. El més complicat de transportar varen ser les 60 vares de 6-8 m de llarg de bambú. La baca de l’autobús dona per molt i allí les vàrem dur. Tothom va participar en arribar a Balmandir a descarregar-les.

Mentrestant anàvem netejant el terreny de males herbes amb la col·laboració de tots, també ens hi va ajudar en Pere, un voluntari que va estar uns pocs dies. Vam construir les sis porteries que havien de suportar tota l’estructura amb les bases protegides amb pintura contra la humitat i vam començar a posar el primer bambú. Sobre les porteries i els pilars centrals vàrem anar bastint la resta de l’estructura, sempre que la pluja ens ho permetia.

Però amb el que no comptava el Monsó és amb l’arribada de l’Esther, tota una experta en agricultura i gestió d’hivernacles, que ens va donar l’empenta que ens faltava per poder enllestir la construcció de l’estructura de l’hivernacle i dels següents passos fins a enllestir la feina.

Després de col·locar un entramat de filferro per evitar les bosses d’aigua, va arribar el moment de posar el plàstic. Va ser un moment emocionant ja que l’havíem d’estirar entre tres persones, tots coordinats. Amb l’ajuda de tres perxes amb sacs a la punta, tres persones més l’anaven acompanyant per tal d’evitar que s’estripés amb algun dels obstacles.

Ja l’hem posat a prova amb les pluges torrencials dels darrers dies i hem anat rectificant les zones del sostre de plàstic on es formaven tolls d’aigua.

Paral·lelament dues brigades s’han ocupat de treure dues soques que ens quedaven al mig de l’hivernacle. Ens queda reomplir de terra els forats de les soques, solaritzar el terreny per reduir al màxim les males herbes i els habitants no desitjats del sòl (cuquets de tot tipus), aportar-hi una mica d’adob i ja s’hi podrà cultivar tomàquets, maduixes i el que convingui.

Tot plegat va ser possible gràcies a la participació de tothom inclosos els nous voluntaris Mireia i Jordi i els retornats Laura i Pol, voluntaris de fa dos anys i mig que ens van venir a visitar per dos dies però no van deixar de treballar.

14009997_10154260463986648_289987351_n — La Laura i el Pol treient una de les soques.

14017593_10154260465706648_1136320072_n — La Laura, dos anys i mig després torna a Bhimphedi.

pol-manoj-2014-2016 — El Pol i el Manoj, que va creixent.

En Jordi, després d’aconseguir treure una de les soques.

L’equip que va aconseguir treure la soca!

En Bernat, un voluntari que ha passat com un llamp per aquí, ens ha ajudat molt tant amb la construcció d’una taula de germinació com en els treballs d’alçada en el muntatge de l’estructura. A la taula ja hi tenim alguna planteta de Moringa creixent. A més, en Bernat ens ha deixat el taller que fa goig, per a que no es perdin les eines de l’hort, les eines de taller i els materials d’ús comú.

20160811_152927-web — D’esquerra a dreta: En Rojan, el més gran dels nois del centre d’acolliment, sempre ajudant i sempre fent riure a tothom. L’Esther i en Joan, els dos especialistes en hivernacles que han dirigit el projecte de forma genial. En Bernat, que ha fet una feinada en 20 dies. I la Joana, voluntaria que porta gairebé 4 mesos treballant amb nosaltres!

Un cop els nens van reomplir els forats de terra, els més petits es van animar a ajudar-nos amb la solarització. Una gran feina d’equip! En un tres i no res tenim el plàstic segellat. Només queda esperar 3 o 4 setmanes i ja hi podrem plantar!

Gràcies a la informació que ens ha donat la didi Maya podrem preparar una bona programació per plantar en el hivernacle.

Esperem la primera collita amb ànsia!

Nens i nenes de la casa, Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa, Notícies

Janay Purnima, la Lluna plena d’agost

martes 23 23UTC agosto 23UTC 2016 amicsnepal

Una de les nenes que va arribar nova al centre d’acolliment aquest passat mes d’abril es diu Purnima, que vol dir “Lluna plena” en nepalès. Un nom molt apropiat, perquè els seus ulls són tant espectaculars com la Lluna en el seu major esplendor.

Aquest passat dijous 18 va ser la Lluna plena d’Agost, i al Nepal això es coneix com Janay Purnima, un festival que es celebra a tot el país, i a la India, de diferents maneres.

Per als Nepalesos hinduistes de les muntanyes, els sacerdots es freguen les mans, perquè és un dia de molta feina per a ells: enrotllant un fil acolorit de vermell i groc al voltant dels canells esquerra de tota la gent, a canvi d’unes quantes rupies. Aquest tipus de polsera els protegirà, i no se la poden treure fins al Tihar, un festival que celebren a començament de novembre.

Per als Nepalesos hinduistes de les planícies confrontants amb l’Índia, les germanes posen unes polseres i una “tica” al front dels seus germans, en senyal d’estima.

20160818_093802-web — La Beli, una de les meravelloses treballadores del centre, posant les polseres. Les dues cuidadores van posar polseres a tots els nens i voluntaris.

20160822_210327 — De dalt a abaix, La polsera de la Maya didi, de la Beli didi i la polsera del sacerdot.

En tot cas en totes les cases mengen “quati”, una barreja de 12 diferents tipus de llegums mig germinades acompanyades amb carn de búfala, que els dona energia per recuperar-se després de viure l’època de pluges.

El dia abans del festival la Purnima, la nostra nena dels ulls captivants, ja ens havia avisat: “Demà és el meu aniversari!”. En l’arxiu, la data d’aniversari que té assignada no és pas aquesta (a més aquest festival canvia de dia amb la Lluna). Però el seu germà, un anyet més gran, va corroborar la versió de la seva germaneta. Així que el dia de la Lluna d’agost, no només vam celebrar el festival de Janay Purnima, sinó que també vam celebrar l’aniversari de la nostra Purnima.

La celebració va ser d’allò més bonica, cantant cançons i menjant pastís a la llum de la Lluna Plena d’Agost (perquè durant tota la tarda no vam tenir llum per una de les averies comuns).

De regal una caixa de llapis de colors, una altra de plastidecors i encara una tercera caixeta de pintures, amb una petita llibreta de fulls blancs per a dibuixar. Tot embolicat entre desenes de papers de diari, i la nena exultant d’alegria.

La diversitat de festivals del Nepal, i amb la intensitat que se celebren, no deixa de corprendre: Per a que us feu una idea, el dia següent de Janay Purnima, varem celebrar el Gai Jatra (festival de la vaca de la casta Newar) on una processo commemora els difunts d’aquest any. El dijous de la setmana vinent celebrarem el Krishna Astami (aniversari de Lord Krishna), el divendres el Bhimsen Jatra (equivalent a la festa major de Bhimphedi). La següent setmana el dia del pare, la següent el festival de la dona Teej, la següent Indra Jatra, i entre mig un festival islàmic que no s’acaba de saber ben bé quin dia ho celebrarem fins el dia abans. És un país de festivals.

gai-jatra-01-web — La vaca decorada per celebrar el festival de la vaca de la casta Newar.

gai jatra 05 — El personatge còmic Prachande, típic de la processó de la vaca. Tothom li té por, perquè porta un cubell plè d’aigua amb caca de vaca que llança a tot inconscient que se l’acosti.

gai jatra 1 — Alguns nens decorats per a l’ocasió, fent homenatge als difunts del darrer any.

També hem de dir que no només estem entretinguts per aquests festivals, sinó que també tenim vagues de busos, perquè la policia de trànsit es va posar molt estricte permetent als busos només portar la gent que cap asseguda en el bus, cosa que deixa als propietaris dels busos sense negoci i als vilatans sense transport, perquè mai hi ha seients disponibles. I naturalment si no hi ha busos, els mestres no poden venir al poble a ensenyar, així que l’escola pública també està tancada. Com deia, és un festival de país.

General, Notícies

Fins aviat Marcel!

miércoles 03 03UTC agosto 03UTC 2016 joana

Escrit per Joana, voluntaria de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

El divendres passat vam dir adéu a en Marcel, que després de tres mesos ha posat punt i final a la meravellosa aventura que representa treballar com a voluntari a Balmandir. Com ja és habitual quan un voluntari marxa, en Marcel va aparèixer ben d’hora per acomiadar-se de tots nosaltres. La didi Maya ja l’esperava a la cuina amb el ritual de rigor preparat: en un platet, el sindoor, el polset vermell fet amb herbes per marcar la tikka al front de la persona; un collaret de flors cosit a mà i un petit ram de flors silvestres. Amb tot plegat, els que es queden desitgen bon viatge i sort al que marxa.

Des de la meva perspectiva, el moment en què la didi posa la tikka al voluntari que es despedeix sempre és molt emocionant. És un petit gest que evoca en pocs segons la intensitat de totes les experiències, emocions i anècdotes viscudes durant el temps que la vida ens ha reservat en aquest lloc màgic. És un gest que indica que l’experiència està a punt d’acabar i que toca fer les maletes i omplir-les amb tot el que hem après, amb les cares i els somriures de tota la gent que hem conegut i amb el record dels moments més especials amb els nens de Balmandir.

img-20160731-wa0004-1-web — En Manoj entregant el rams de flors als pares d’en Marcel, que van passar per Bhimphedi a recollir-lo.

img-20160731-wa0012-web — I l’Anoj fent el mateix amb en Marcel.

img-20160731-wa0003-1-web — La didi Bely emocionada despedint a en Marcel mentre els seus pares s’ho miren (també ben emocionats!)

img-20160731-wa0006-1-web — En Marcel, la torre de Bhimphedi, acompanyat per en Krishna, la didi Maya i la didi Sushila.

En Marcel va superar aquest tràngol com un campió i, mantenint “el tipo” en tot moment (altres no ho vam aconseguir tant…), va acomiadar-se dels nens, de les didis, d’en Krishna (el dire), de la Kali, l’Ophsi i en Tate (els gossos), de la resta de voluntaris i d’aquest indret tant impressionant que és Bhimphedi ara que els monzons han fet renéixer les muntanyes i els rius (per fi!) baixen amb força.

Els que ens quedem a Balmandir (encara que alguns per poc temps) et desitgem molt bon viatge i bona sort en la nova etapa post-Bhimphedi que estàs a punt de començar. Esperem que portis sempre amb tu allà on vagis els millors moments d’aquesta experiència. I… recorda… sempre ens quedarà Bhimphedi!

img-20160731-wa0011-1-web — En Marcel i jo, el duo de voluntaris de Balmandir d’aquests tres mesos.

img-20160731-wa0009-web — Foto de grup abans de l’adéu!

img_20160729_072939519-web — En Marcel i els seus pares, escortats per l’Ophsi i la Kali, camí cap al jeep amb les motxilles ben guarnides!

Nens i nenes de la casa, Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa, Notícies

Un casament fora del comú

sábado 30 30UTC julio 30UTC 2016 amicsnepal

El coordinador de la casa d’acolliment es casa amb una de les mestres de l’escola! Els nens de la casa d’acolliment estant entusiasmats. Tots els seus amics els pregunten sobre el tema de moda al poble.

Els nens de Balmandir estan impacients per a celebrar-ho! Celebrarem el nostre casament en família: amb la família de la Manisha i la meva al Nepal (és a dir, els nens i treballadors de la casa d’acolliment).

“Quan serà el casament?”, aquí no es planifiquen les coses, i si algú fa alguna planificació segur que li canviaran els plans. Aquesta incertesa fa les coses més difícils però més emocionants. Fins i tot, cinc dies abans de l’esdeveniment, quan la data ja estava fixada al diumenge 26 de juny, i alguns convidats ja tenien el jeep contractat per a venir el dissabte, les coses van canviar: el sacerdot va dir a la família de la Manisha que el diumenge no era bon dia pel casament al temple, així que s’havia de fer el casament dos dies abans, en divendres. Tothom a córrer…

El divendres el matí, acompanyat de tots els nens i treballadors de la casa d’acolliment i amics, en un cotxe ben engalanat i un vestit per a no oblidar, el nuvi va cap a casa de la núvia.

Un cop la familia de la nuvia reb a la comitiva es celebra la cerimònia en el templet. Un cop acabada el nuvi s’emporta a la núvia. Aquí s’entén que un cop casats, la núvia passa a ser de la família del marit. En aquest cas però, la Manisha no canviarà pas de cognom ni deixarà de veure a la seva família.

El divendres a la tarda es va fer la festa a la casa d’acolliment, i tots els nens s’ho van passar d’allò més bé: decorant el centre, preparant els regals, menjant un munt de delícies (incloent cabrit, pollastre i panir) i sobretot ballant.

Van venir a la festa també els nens i nenes que ja no viuen al centre aquest any, així que també va ser una bona excusa per retrobament d’amics i germans. Un dia per a recordar!

Un dels regals que ens van fer els nens i voluntaris de la casa d’acolliment als nuvis va ser un vídeo: qualsevol similitud a la realitat és pura coincidència… aquí el teniu:

https://youtu.be/4VbX1j6bXq8

Nens i nenes de la casa, Voluntaris

La veu de Benicarló

viernes 22 22UTC julio 22UTC 2016 amicsnepal

Article escrit per en Tonyo Fibla (voluntari de la casa d’acolliment de Bhimphedi) publicat en tres contraportades de la revista en català La Veu de Benicarló

Primera part

Acabat el relat del Manaslu ara, com vos vaig prometre, en faré cinc cèntims de l’experiència com a voluntari a un orfenat de Nepal, exactament al balmandir de Bhimphedi. Un balmandir, literalment significa temple de xiquets, és una casa d’acollida o orfenat.

Bhimphedi és un poble petit a 60 km al sud de Katmandú, pràcticament és un poble-carrer a l’antiga carretera que comunicava Katmandú amb l’Índia. Després de construir la nova carretera aquest nucli urbà ha caigut en decadència.

La comunicació del poble amb la capital no és fàcil, es fa en jeeps atès que la carretera està en molt mal estat, quan vaig estar jo s’hi afegia un altre problema, la manca de gasolina i també gas. Resulta que per problemes polítics, arran de la nova constitució nepalesa, l’Índia va tancar fronteres i subministrava els combustibles amb comptagotes. Això feia que hi hagueren menys vehicles, més demanda i el conseqüent augment del preu. Les cues per a aconseguir uns litres de gasolina eren llarguíssimes, i no parlem de les de gas per a obtenir una bombona de butà.

Lluc i jo vam quedar amb Dani, el responsable català del balmandir, i Anna, l’encarregada dels voluntaris de l’associació d’Amics del Nepal de Barcelona, que casualment estava a Katmandú. Vam agafar un jeep on érem tots voluntaris, entre ells, els pares de Dani que havien vingut a veure al fill. En total vuit persones.

El viatge són 3 hores per a fer una seixantena de quilòmetres. Hi ha dues pistes possibles, una de roïna i l’altra de pitjor. De camí vaig fer-ne cinc centèsims de meua relació amb Nepal i concretant més, el motiu d’haver-me implicat com a voluntari amb els Amics de Nepal de Barcelona.

Ens vam instal·lar tota la colla a una casa d’hostes. Hi ha cuina i una sala d’estar que estan bé però com a tot Nepal no hi havia gas. Què hem de fer!

Després vam anar al balmandir on ens van fer una senzilla cerimònia de benvinguda i tinguérem el primer contacte amb els xiquets. Hi ha una trentena d’alumnes dels quals quatre eren xiquetes. Les edats anaven dels sis als divuit anys.

Tots els xiquets estan escolaritzats. Els alumnes de primària van a l’escola comunitària on fan classes en anglès i els més grans a la pública ja que per a secundària, a Bhimphedi, no hi ha altra escola.

Vam coincidir en dates vacacionals entre les festes de Dashain i Tihar, les festes més importants de Nepal de les que ja hem parlat altres vegades.

Segons ens va informar Dani, aquest curs amb tots els problemes generats pel terratrèmol, les tasques escolars han estat un desastre. Per cert, el terratrèmol va deixar l’empremta en un edifici més antic, es veuen uns quants clevills, però la resta d’edificis estan en perfecte estat.

Casualment el primer terratrèmol els va agafar fent la inauguració de la pista de basquet del poble en un lloc a l’aire lliure i sense cap edifici al voltant. No, ningú va resultar ferit però l’esglai no els el va llevar ningú del cos.

Segona part

L’horari de l’orfenat ens pot sorprendre un poc: els xiquets s’alcen a les 6 del matí, prenen el te i fan una estona d’estudi. A les 9 mengen l’arròs, el dal bhat, prou n’hem parlat sobre aquest àpat en els relats dels trekkings. A les 10 van a l’escola. A migdia acudeixen una altra vegada al centre, fan un mos i se’n tornen a l’escola fins acabar la jornada escolar a les 4. Juguen una estona i sobre les sis i mitja mengen el segon plat de dal bhat. Després venen les hores d’estudi i a les 9:30 tots a dormir.

Durant la seua estada els voluntaris fan activitats de tot tipus amb els nanos: ajuda en les hores d’estudi, jocs, excursions, treballs, banys al riu, treballs de tot tipus… Hi ha que dir també que el ritme de vida d’ací i de Nepal no és el mateix. Les hores no passen igual ací que allí

L’orfenat disposa d’uns terrenys amb sis edificis: un format pel menjador i la cuina, dos blocs que són habitacions, un amb dutxes i serveis, una sala d’estar biblioteca amb l’ordinador i un edifici antic que en aquests moments està en mal estat que fa de taller. Hem d’afegir els safarejos i gran estenedor cobert (cada nen es renta la seua roba, no hi ha rentadora). Penseu que el tràfec que comportava l’entrar i treure la roba estesa en època dels monsons. En aquell moment, com no hi havia gas, el menjar es feia amb uns fogons improvisats amb unes pedres fora a l’hort, al costat de les dutxes.

A l’hora d’amanir el dal bhat, sempre veus algú ajudant a les didis, literalment germanes grans, que són les dones que estan sempre apunt per tot: cuinar, servir, ajudar en qualsevol cosa i moltes, moltes vegades, fer de mares sempre amb el somriure als llavis.

A la resta del terreny podem veure un camp de futbol que se l’han fet els nanos: despedregar-lo anivellar-lo i plantar les porteries. Tot s’ho han fet ells.

Un corral amb gallines, conills i ànecs. Dos corrals més, un per a les cabres i l’altre amb una búfala amb la seua cria que dona llet per a tots els nanos. El responsable dels animals és Kush, un xicot de 14 anys encantador. Només té una estona lliure ja te’l veus amb les cabres o amb la búfala.

El seu germà bessó, Lov, es un manetes. Sempre està amb un martell i quatre claus a la mà o amb el xerrac fent algun treball de fusteria. No ha acabat una cosa que ja pensa què farà després.

Quan els nanos et veuen que estàs fent alguna cosa, de seguida en tens a tres o quatre que venen a ajudar-te.

Tercera part

En aquell moment estaven fent un tancat per a les cabres i calia fer unes portes. Allí està Kul, xicot de 18 anys, seriós però molt treballador i bona persona, per a fer tot el que siga d’obra. El seu cap, en aquells moments, estava en la bassa per als ànecs que al final ha servit per a fer compost.

Altres tasques dels nanos són les de l’hort: cebes, faves, espinacs, fesolar, farratge per als animals…

Si hi ha que fer un dibuix per a decorar alguna cosa allí està l’artista: Ramesh. Per als jocs de màgia i disposat a tot està Rojan. Són dos xiquets molt especials, com molts d’altres. Em sap mal no poder nomenar a tots ells per les seues qualitats.

També estan els que no paren i estan sempre demanant-te alguna cosa a la qual moltes vegades has de dir que no, i no es cansen mai de pidolar. És normal, són xiquets.

Joguets…? Quins joguets? Els joguets se’ls fan ells. Primer pensen què faran, després s’ho fan i finalment juguen. Són tres activitats molt millors que qualsevol joguet.

Retallant cartró, aprofitant el plàstic d’unes botelles, quatre fustes, dues canyes, quatre papers… El seu cap no para.

Són xiquets amb moltes carències materials però la qualitat humana d’aquests nanos et fa replantejar-te moltes coses del que fem ací, de com eduquem i el poc valor que donem a les coses.

Problemes? Clar que n’hi ha, però tot es soluciona posant un poc de voluntat de cadascú.

Cal també destacar la solidaritat que hi ha entre els més grans i els més petits. Com s’ajuden uns als altres!

Des d’aquestes línies vull donar les gràcies a tots els xiquets del balmandir de Bhimphedi: Jay, Anuj, Arati (Irati, incansable), Ashish, Ashok, Basu, Binita, Bipana, Bishnu, Bishwa, Kamal, Kiran, Manuj (el ratolinet), Sushil, Raju (que no para), Ramraj (Tiago), Ramesh II, Sanu, Saran, Sita, Som, Sujan, Sumit (sempre elegant) i als que he anomenat abans. Per a tots, moltes gràcies.

Quan tornaré, alguns ja no estaran però n’hi haurà d’altres de nous.

També vull agrair a tots els que heu col·laborat d’alguna manera amb el balmandir de Bhimphedi: col·legis Francesc Català de Benicarló i Jaime Sanz de Peníscola, Caixa Rural de Benicarló, Penya Setrill, molts amics i coneguts i… ah! i que tots els que van anar a la boda del segle (Marta-Gyan) que es van presentar a Nepal carregats de roba per a l’orfenat i van omplir un jeep.

A l’octubre tornaré a Nepal si algú té algun portàtil que no li fa paper que es pose en contacte amb mi.

Amics del Nepal a Bhimphedi

Ampliem l’aula d’informàtica