Escrit per Joana, voluntaria de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

El divendres passat vam dir adéu a en Marcel, que després de tres mesos ha posat punt i final a la meravellosa aventura que representa treballar com a voluntari a Balmandir. Com ja és habitual quan un voluntari marxa, en Marcel va aparèixer ben d’hora per acomiadar-se de tots nosaltres. La didi Maya ja l’esperava a la cuina amb el ritual de rigor preparat: en un platet, el sindoor, el polset vermell fet amb herbes per marcar la tikka al front de la persona; un collaret de flors cosit a mà i un petit ram de flors silvestres. Amb tot plegat, els que es queden desitgen bon viatge i sort al que marxa.

Des de la meva perspectiva, el moment en què la didi posa la tikka al voluntari que es despedeix sempre és molt emocionant. És un petit gest que evoca en pocs segons la intensitat de totes les experiències, emocions i anècdotes viscudes durant el temps que la vida ens ha reservat en aquest lloc màgic. És un gest que indica que l’experiència està a punt d’acabar i que toca fer les maletes i omplir-les amb tot el que hem après, amb les cares i els somriures de tota la gent que hem conegut i amb el record dels moments més especials amb els nens de Balmandir.

En Marcel va superar aquest tràngol com un campió i, mantenint “el tipo” en tot moment (altres no ho vam aconseguir tant…), va acomiadar-se dels nens, de les didis, d’en Krishna (el dire), de la Kali, l’Ophsi i en Tate (els gossos), de la resta de voluntaris i d’aquest indret tant impressionant que és Bhimphedi ara que els monzons han fet renéixer les muntanyes i els rius (per fi!) baixen amb força.

Els que ens quedem a Balmandir (encara que alguns per poc temps) et desitgem molt bon viatge i bona sort en la nova etapa post-Bhimphedi que estàs a punt de començar. Esperem que portis sempre amb tu allà on vagis els millors moments d’aquesta experiència. I… recorda… sempre ens quedarà Bhimphedi!