Category Archives: Notícies

El 2015 a la casa d’acolliment

lunes 14 14UTC diciembre 14UTC 2015 amicsnepal

Ja ha sortit la memòria 2015 d’Amics del Nepal. Com a coordinador de la casa d’acolliment de Bhimphedi hi he escrit un article que podeu llegir aquí:

Fa un mes l’Enric Recoder, vice-president d’Amics del Nepal, em va demanar escriure un article per la memòria anual “Namasté”. Em va dir que expliqués el projecte de la casa d’acolliment de Bhimphedi amb tots els canvis que hi hem anat fent al llarg de l’any en que he estat vivint al centre coordinant el projecte. Em va demanar que, a més, expliqués la meva història personal, per què a la gent li podia interessar de saber com un català “cap quadrat” que estava fent recerca a l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC sobre el mecanisme de creixement dels forats negres al centre de galàxies, pocs anys després se’n va a viure a un petit poble perdut a una vall de Nepal .

Escriure mai m’ha agradat gaire… Per a que us feu una idea, la feina que em costa més trobar el moment per a fer a la casa d’acolliment, fins i tot més que rentar la roba a mà, és actualitzar setmanalment el bloc que varem obrir fa un any per anar explicant les activitats del centre d’acolliment i altres projectes i aventures que vivim a Bhimphedi: www.amicsnepal.org/bhimphedi

Sé que és una feina molt important mantenir a tota la família d’Amics del Nepal al dia de tota la feina que fem, per què sense tota la gent que ens doneu suport, tant econòmicament com amb hores i hores de treball voluntari, res de tot això seria possible. Us ho mereixeu tot. Hi ha gent com en Ricardo Riera, que no només organitza activitats com el TaperNepal per a recollir diners per al centre d’acolliment, sinó que també ens dedica les seves vacances cada any per venir al Nepal i ajudar-nos a Bhimphedi. O com en Tonyo Fibla, que ha organitzat activitats a Benicarló per recollir diners, ha vingut a treballar un mes al centre i a més col·labora cada mes com a padrí del projecte. O com l’Alberto Usó, que ens va venir a veure a Nepal, i després de compartir un dia intens i d’ensenyar-li tota la nostra feina ens ha donat la seva confiança. O com l’Eduard Juanati, la Mar Úbeda, la Laura Conde, el Mikel Zubiaga i la Nerea Guezuraga, que han estat tres mesos cadascú a la casa d’acolliment, treballant molt intensament, i que sense ells no haguéssim pogut fer ni un 10% de les millores, rutines i activitats que s’han fet al centre. No tindria prou lloc a la revista “Namasté” per parlar de tots els que feu possible tot plegat, i per donar-vos les gràcies.

I sense oblidar-nos de la gent que ha portat i porta el dia a dia de l’associació, que dediquen hores i hores a Barcelona. Entre ells, la Mònica Sans i l’Enric Recoder, responsables de la casa d’acolliment de Bhimphedi a la Junta Directiva. Tot i tenir moltes responsabilitats laborals i familiars, cada cop que els he demanat ajuda o consell han contestat immediatament tot i les 4h45minuts de diferencia horària.

Igual que la presidenta, Cristina Morales, que tot i donar classes al conservatori, portar una escola de música, i cuidar de la seva família, encara té temps per cuidar de tots nosaltres. La Cristina porta vint anys vinculada amb Amics del Nepal, i a més és padrina del projecte Bhimphedi, igual que en Ramon Viladomat.

Ja fa un mes des de que l’Enric em va demanar el text per primer cop i encara no li he donat. En general, quan he de fer feina amb l’ordinador, o comunicar-me amb Barcelona, fins i tot amb els meus pares o amics, la major dificultat és trobar uns minuts de tranquil·litat i lucidesa. M’assec davant l’ordinador. “Dani!” un nen que demana colors per dibuixar o celo per a fer un experiment, o que li curi una ferideta o que simplement li presti una mica d’atenció. “Dani!” un voluntari que necessita la meva ajuda per alguna activitat, o per trobar les pintures de paret o alguna eina. “Dani”, un treballador que em diu que falta menjar per a la búfala, o porta els diners de vendre la llet del dia, o ha vingut un senyor amb bous per a llaurar el camp per plantar patates o és hora de menjar dalbhat. Només quan són les 9:30 i els nens són tots dormint puc tenir la tranquil·litat… però no la lucidesa… jo també m’adormo.

Però la major dificultat d’aquest text no és ni tan sols trobar el moment per escriure… Des que l’Enric m’ho va demanar, he començat aquest text unes vint vegades, i l’he esborrat també vint vegades… Com transmetre aquest any d’intensitat diària en uns pocs paràgrafs?

Buscar nou director. Connectar línia de telèfon i Internet a un poblet perdut. Fer un bloc. Coordinar els voluntaris. Portar al centre gallines, ànecs, conills, cabres, búfales. Mantenir l’hort i el jardí. Fer millores i reparacions al centre. Fer activitats amb els nens a l’infinitat de dies que no van al col·legi. Portar als nens a l’hospital per tractar-los de problemes de tot tipus (tuberculosis, irregularitat amb la regla, un braç esquinçat, atacs d’ansietat, visita al dentista). Entrenar a dos equips de bàsquet. Fer accions d’emergència pel terratrèmol. Col·laborar amb el projecte de millora de la vivenda AWASUKA. Fer classes d’anglès a l’escola pública. Comprar roba pels nens. Tallar llenya per cuinar per què l’Índia porta més d’un mes fent un bloqueig comercial al Nepal i, per tant, no tenim gas ni gasolina…

No em veig en cor de resumir aquest any… Així, després d’un altre dia on he fracassat en el meu objectiu d’escriure el text, he decidit que en comptes d’explicar tot això, us explicaré el meu dia:

6h: M’aixeco sense cap expectativa concreta. Faig una ronda per les habitacions dels nens despertant als que encara estan al llit amb un “Good Morning”, i fent pessigolles als nens que sé que es desperten amb més bon humor. Rebo a alguns veïns que venen a comprar la llet recent munyida.

7h: Vaig a esmorzar al poble amb els voluntaris d’Amics del Nepal, un d’ells, en Lluc, se’n va avui després d’ajudar-nos tres setmanes al centre.

9h: Vaig a fer la classe diària d’anglès amb els nens de Batxillerat, però sorpresa! Com d’aquí un parell de dies agafen les vacances de Tihar, s’han agafat pont i ningú es presenta a classe!

10h: Vaig amb el director del centre d’acolliment a parlar amb el director de l’escola. Segurament en un parell de setmanes ens enviaran nous nens al centre d’acolliment, i hem d’avisar les escoles.

12h: Em poso al despatx que els voluntaris i els meus pares van arreglar fa una setmana. Intento escriure el text mentre hi ha 5 nens intentant obrir-se un compte de gmail. Els petits ja fa 3 setmanes que estan de vacances, els grans les agafaran en un parell de dies.

13h: Ja és hora de menjar, però arriba el fuster. Ja té preparat un dels armaris que li havíem encarregat, fem comptes i vaig a buscar l’armari amb l’ajuda d’uns quants nens.

13h30: Ve al centre un home hindi amb una eina que sembla una arpa d’una sola corda. És el senyor que repara els sacs de llana. Negociem amb ell els preus, i venen 5 hindis més i es posen a refer 20 dels sacs dels nens.

14h: Finalment mengem dalbhat.

15h: Anem a buscar habitació per un dels voluntaris. Per què a l’edifici on s’acostumaven a allotjar hi volem començar obres per a reparar-lo després de veure’s afectat pel terratrèmol. Dues habitacions, per tres voluntaris, ens costarà uns 27 euros al mes.

16h: Vaig a l’oficina governamental d’agricultura del poble, doncs vull aconseguir llavors d’una herba molt nutritiva per a la búfala i el seu fillet a l’època seca. Ho aconseguim, ens en donen 40 kg gratuïtament. Vaig cap a la casa d’acolliment per a buscar el carretó per a carregar-ho. Mentrestant parlo amb l’Enric Recoder, que aquests dies és a Katmandú, per a coordinar l’arribada dels nous nens i les obres que hem de fer. I em torna a demanar aquest text…

16h30: Tenim visita. Ha vingut un grup de nepalesos per donar material escolar. El que porta la veu cantant de la visita és un antic treballador del centre. Els altres senyors, d’una certa edat, es veu que són gent important, un fins i tot membre del parlament. Però fa molta gràcia quan marxen en un cotxet blanc (força nou) set persones embotides.

17h: Recullo les llavors i li demano a la Maya que encarregui al senyor dels bous per a llaurar el camp l’endemà.

18h: Llegeixo un capítol de Harry Potter amb els nois i noies grans (13-18anys). Aquí al Nepal no tenen cap costum de llegir novel·les, així que com a mínim aquests nens en llegiran algunes. Una miqueta cada dia abans de l’hora d’estudi. De pas els serveix com activitat d’anglès.

19h: Mengem dalbhat de nou. Mentrestant explico uns exercicis de matemàtiques a un dels nens.

20h: Vaig al despatx on ens trobem els 7 voluntaris d’Amics del Nepal que estem a Bhimphedi aquests dies. Mentre jo vaig escrivint aquest text, dos més preparen una gimcana per celebrar l’aniversari de 4 dels nens que són nascuts a l’octubre (o almenys a la seva fitxa es va escriure això).

21h30: Revisió que tots els nens siguin a les seves habitacions amb els llums apagats. Em rento les dents i vaig cap a la meva habitació per a acabar d’escriure aquest artic…

Per a veure la Memòria d’Amics del Nepal 2015 completa cliqueu aquí.

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Visites i excursions[:en]Visits and excursions[:es]Visitas y excursiones[:], Notícies

Visita a l’estació hidroelèctrica

sábado 21 21UTC noviembre 21UTC 2015 amicsnepal

El divendres, la Irene i jo (Isabel), noves voluntàries a la casa d’acolliment, vam arribar a Bhimphedi a les 12h des de Katmandú juntament amb tres metges, dos padrins del projecte, en Dani i l’Ashok, un jove que anava a veure als seus germans.

20151120_105334 — Foto de l’expedició al jeep, de camí a Bhimphedi.

Ens van ensenyar l’habitació on ens allotjarem i vam donar una volta pel poble, amb la Mónica de guia. És molt acollidor i tranquil! Quina pau! Després vam anar a veure la casa d’acollida i ens van presentar als nens, amb els que conviurem 5 mesos! En unes poques hores ja em sentia com a casa!

IMG-20151122-WA0001 — Foto de grup a la casa d’acolliment de Bhimphedi.

El dia següent va ser el nostre primer dia sencer a Bhimphedi com a voluntàries! Encara ens estem adaptant però els nens ens ho posen ben fàcil! Al costat de la casa hi ha una estació hidroelèctrica i vam organitzar-hi una excursió al matí. Ens vam dividir en dos grups per a que fos més fàcil organitzar-nos.

Jo vaig amb el primer grup a les 10h. Després de caminar pel gran i fosc passadís cap a la estació, ens expliquen que ara no funciona perquè estan guardant l’aigua pels mesos més secs, i així poder tenir, en aquells mesos aigua i energia. La veritat és que tot el que ens expliquen i ensenyen és molt interessant! Impressiona la dimensió de les turbines, són gegants! Alguns nens ens fan de traductors i ens expliquen una mica el que ens diuen. Quan estàvem a punt de marxar de l’estació vam aconseguir que ens ensenyessin la maqueta de tots els estadis per on passa l’aigua que ens havien explicat, des de la presa fins a la estació. Quina passada!

Entrada al recinte de la central hidroelèctrica guardada per l’exercit.

Entrada al túnel d’uns 300 metres que porta a la sala subterrània de les turbines.

IMG_20151121_135410 — Foto del segon grup, amb el guia, a la sala superior de les turbines.

20151121_141700 — Entrada a les oficines de la central hidroelèctrica.

IMG_20151121_142913 — Sala de la maqueta de la central hidroelèctrica.

El camí de tornada va ser més difícil que el d’anada, quina suada! Però els nens ho feien tant tranquils i amb xancletes…hi estan acostumadíssims. Un cop a la casa vam passar l’estona fent un te i després a la casa fins que en Raju, un dels nens m’avisa de: “Sorry! It’s Dhalbat time!” Em fa molta gràcia com esperen aquest moment del dia.

En acabar de menjar, comença la rutina i…”It’s study time!”. Ajudem als nens a que facin els deures de l’escola, els hi costa posar-s’hi ja que fa poc han tornat després d’unes llargues vacances, però poc a poc van fent. Algun petit s’adorm llegint!

Per acabar el dia, abans d’anar a dormir alguns dels nens petits treuen un pastís que han fet per a en Kamal, un dels nois mitjans, que era el seu aniversari! Els sentíem cantar des de la biblioteca!

Nens i nenes de la casa, Notícies

La família creix

miércoles 18 18UTC noviembre 18UTC 2015 amicsnepal

Amics del Nepal, apart de gestionar el centre d’acolliment de Bhimphedi, col·labora amb altres quatre centres d’acolliment. Un d’ells, Siphal Child Protection Home, s’encarrega d’acollir nens que tenen els seu pare o mare a la presó. Aquest centre d’acolliment ha hagut d’acollir molts nens i nenes després del terratrèmol, alguns nens que van perdre els pares en el terratrèmol, i altres que vivien en altres centres d’acolliment que van ser afectats i es van haver de desallotjar.

Un dels nois que vivia en aquest centre d’acolliment de Siphal, l’Arjun, que està estudiant classe 8, un any força important, va sol·licitar si podia ser traslladat al centre d’acolliment de Bhimphedi. Després de considerar aquesta possibilitat amb NCO (organització semi-governamental propietaria dels centres d’acolliment de Siphal i Bhimphedi) varem concloure que el millor per al benestar d’aquest noi i del seu germà petit d’onze anys, en Santa, era acceptar la seva sol·licitud i traslladar-los a Bhimphedi.

Així doncs, un cop es van acabar les vacances de Tihar, vaig anar a buscar els dos germans per portar-los cap a Bhimphedi. Però és clar, aquí res és tant senzill… Primer vaig a la oficina de NCO, allà em diuen que ells no poden fer la carta de trasllat en aquell moment perquè el arxiu dels dos nens és a Siphal. Així doncs em diuen que faran la carta a Siphal, i jo puc anar directament el dia següent a la casa d’acolliment i recollir als nens. Però no me’n fio, no pot ser tant fàcil.

Decideixo anar a Siphal el mateix dia per a preguntar si l’endemà serà tant fàcil. Diuen que no, que ells no poden escriure la carta, l’oficina de NCO els ha d’enviar la carta a ells. Jo dic: “Ells m’han dit que no podien per què no tenien l’arxiu dels nens… podeu trucar a l’oficina?”. Truquen i acorden que enviaran l’arxiu, aleshores ells faran la carta i l’enviaran a Siphal… Això es complica… A més diuen que ara no tenen personal per a portar l’arxiu a les oficines, ho faran demà al matí… que just…

De pas els pregunto si em poden ensenyar el certificat del curs passat (el curs va acabar a l’abril), l’hauré de donar a l’escola de Bhimphedi per a la inscripció. Nova sorpresa, no el tenen, l’escola encara no l’ha preparat… Pregunto que he de fer per aconseguir-lo… i em diuen que necessito una altra carta d’un altre departament de NCO per a donar-la a l’escola… mare meva… em sembla que demà no podrem anar cap a Bhimphedi… Els demano que tornin a trucar a l’oficina per demanar-los que demà preparin la carta per a l’escola també.

A l’endemà, ben d’hora, torno cap a la casa d’acolliment per assegurar-me que envien l’arxiu dels nens a les oficines. Quan arribo diuen que ja ho han fet! El dia comença bé!

Els responsables que han de fer les cartes no arribaran a l’oficina fins a les 10, així que mentrestant vaig a comprar un escalfador elèctric per a cuinar, i li porto a un dels joves que viuen per Katmandú. Ja fa un mes que hi ha bloqueig comercial, i ja se li ha acabat el gas i no pot cuinar… Així podrà cuinar a les hores que no tallen la llum (a l’hivern unes 12 hores al dia tallen la llum). Em costa 5 euros, que ben valen el somriure del noi quan veu el fogonet.

Vaig a les 10:30 a l’oficina i els demano les cartes. Em fan seure. Passen dues hores i segueixo assegut… Aleshores em diuen que el mecanògraf avui té vacances, i la resta de personal no és gaire ràpid teclejant en nepalès. Finalment em donen les cartes, i em dirigeixo, caminant a Siphal (el transport és més complicat del normal, que ja ho era, ara que hi ha el bloqueig i hi ha molt poc accés al petroli).

Arribo a la casa d’acolliment, agafo el germà gran i anem a l’escola a demanar el certificat. Una hora després ja sortim amb el certificat. Té algun error, però no dic res o encara hauré d’esperar mitja hora més.

Tornem a la casa d’acolliment. Va, anem cap a Bhimphedi! En Santa no hi és? És a l’escola… sort que és a prop. El germà el va a buscar, es canvia l’uniforme, i agafen les maletes. Després de viure 8 anys en aquest centre d’acolliment, marxen a una nova casa, amb nous “germans”, nous “pares”, nova escola, noves il·lusions, nou tot. El germà gran, al taxi està silenciós, amb els ulls humits, i cada cop que el miro somriu. Al germà petit quan li pregunto si està content o trist de marxar, em diu: “Ambdues coses”. Se’ls veu serens, però no indiferents. Sense dramatisme però conscients de la importància del moment. M’agrada com ho estan portant.

Quatre hores després arriben a la seva nova casa. Els reben molt bé, i en pocs dies ja no sabríeu distingir quins són els nens que han arribat recentment.

20151125_163430 — Santa a la dreta, al seu costat la Paula, doctora voluntària d’Amics del Nepal, que treballa a Mianmar a Creu Roja Internacional i que ens ha vingut a veure en una visita llampec en una setmana de vacances. En Poques hores que va ser a la casa d’acolliment, va fer netejes dentals i va fer fotografies per cada nen amb una càmera Polaroid.

portada arjun and santa — Foto de la càmera Polaroid de l’Arjun, Santa i meva.

20151205_110607 — En Santa jugant al carron board, joc similar al billar molt popular al Nepal.

20151205_110619 — L’Arjun i el Sujan, els dos estudien junts a vuité (equivalent a 2n d’ESO).

En Santa, que ve d’estudiar a una escola pública, el volen baixar de curs, però el veiem treballador i amb ganes de quedar-se a quart, amb els altres tres nens i una nena de la casa d’acolliment que estudien a quart. Així que acordem amb els professors que ajudarem molt al Santa per a que es posi al dia en aquests quatre mesos que queden. Els professors no ho acaben de veure clar, però el Santa està treballant molt, i sempre amb un somriure.

Ah, i a més tres també han nascut tres cabretes al centre d’acolliment! La família no para de creixer!

[:ca]Accions post-terratrèmol[:en]Post-Earthquake Actions[:es]Acciones post-terremoto[:], Cooperació, Notícies

Primeres setmanes d’AWASUKA a Bhimphedi

martes 10 10UTC noviembre 10UTC 2015 lauraconde

Namasté!

Portem una setmana a Bhimphedi i ja ens hi volem quedar per sempre, la gent, els paissatges, la cultura i les ganes d’aprendre i d’ajudar fan que en pocs dies ens hàgim enamorat d’aquesta comunitat.

Al arribar ens van rebre les “didis” (germana gran) de la casa d’acollida de Balmandir possant-nos una tica vermella al front juntament amb un ram de flors. La gent sembla molt reservada però sempre tenen un somriure a la cara.

Welcome tikas for Andrea and Valeria — Ticas de benvinguda para la Valeria i l’Andrea

Només vam passar mig dia al kaos de Kathmandú on vam aprofitar per fer una mica de turisme i visitar el barri de Boudha on es troba la Stupa que estan començant a reconstruir. També vam aprofitar per visitar el Community Building d’ Amics del Nepal amb Alex Sreshta, enginyer nepalí, amb el que vam acabar de decidir quina seria la millor solució per reparar els danys causats pels terratrèmols de l’Abril i Maig passats.

Durant les tres hores de trajecte de Kathmandú a Bhimphedi ens vam fixar en l’estat general de les vivendes de les comunitats per les que anavem passant; ja al arribar el Mikel i la Nerea ens van fer una ruta pel poble per situar-nos; vam localitzar els mistris amb els que van tenir contacte i algunes de les cases que s’havien visitat al viatge d’identificació.

El dilluns per fi vam conèixer en Ram, un nepaí molt competent, membre de la cooperativa agrícola AGRAAGAMI. Va ser ell mateix qui ens va ensenyar on podriem establir l’oficina de Bhimphedi Awasuka. Dos dies deprés en Ranjeed, també d’AGRAAGAMI ens va donar les claus i ja vam poder veure l’espai on crearem una nova oficina. Ja hem acabat de netejar-la i demà anirem a Hetauda a comprar tot el material necessari per habilitar-la; com fer tota la instal.lació elèctrica, comprar mobles, fer arribar internet, etc…

Una de les nostres prioritats en aquests primers dies és trobar un tècnic local capaç de portar el projecte endavant; per això hem pensat en possar un anunci tant al diari local com municipal; esperem tenir sort.

All the team of volunteers in Bhimphedi with a the smaller kids of Balmandir went to visit Supin — L’equip de voluntaris que hi ha a Bhimphedi amb els més petits de Balmandir visitant Supin

El dijous vam pujar fins al ward 7, barri de Suping, que entre els ponts Nepalís admirats per la Valeria i la pujada casi bé verical per la muntanya es va convertir en tota una excursió. Aquest és un dels wards més afectats i la setmana que ve quan acabin les festes de Dashain, que són com el nostre Nadal, tornarem tant a Suping com a visitar les cases dels primers interessats.

Com veieu ha sigut una setmana molt productiva i seguim amb moltes ganes de que aquest projecte tiri endavant.

“Pheribhetaula” (fins aviat)

Suba bihana (good morning)!

Aquesta setmana hem començat amb un viatge a Hetauda per comprar la pintura, una mena d’hule que simula parquet pel terra i tot el material necessari per fer la instal·lació elèctrica de la nova oficina. Ara només queda comprar el mobiliari i presentar al públic l’espai físic d’Awasuka a més de fer la connexió telefònica i wiffi. Demà tornem amb un membre d’Agragaami a Hetauda un altre cop per contractar la línia i fer les últimes compres.

Tota la instal·lació elèctrica la vam muntar amb l’ajut d’en Xavi (metge i voluntari a la casa d’acollida de Balmadir que sap fer de tot) i en Papu, un noiet que va sortir de l’orfenat fa uns mesos i ara treballa com electricista a Hetauda. A més a més, en Kul, un altre noi de Balmandir, va fer l’acabat del terra allisant-lo amb una mica de morter de ciment.

Doing the electrical installation for the office — Muntant la instal·lació elèctrica a l’oficina

Algunos ayudantes alisando el suelo, entre ellos Kul y Papu dos chicos de Balmandir — Alguns ajudants aplanant el terra, entre ells el Kul i el Papu dos nois de Balmandir

Ahir dissabte, va ser un dels dies en els que recordes que per molta diferencia cultural que ens separi, el que importa són les persones sense importar qui som, d’on venim o quant tenim. Va anar així: volíem començar a pintar i no podíem obrir el pot de pintura, així que la Valeria anar a preguntar a algú del poble si la podia ajudar, finalment la cosa va acabar amb mig poble ajudant a obrir el pot de pintura, i per si fos poc, a l’hora de pintar se’ns va unir el grup de joves ballarins del poble: els “Bhimphedi Guys”. La nostra oficina es troba a un edifici públic (Janajati Hall) al carrer principal del poble, en aquest mateix edifici tenen la sala de ball aquest grup de nois i noies.

Per uns o per altres aquí tothom s’ajuda i es d’agrair. Casi tenim l’oficina llesta.

The group of boys that helped us with painting the office. With so many people is so much easier! — El grup de nois que ens va ajudar amb la pintura. Amb tantes mans la feina s’acaba més fàcilment!

El 9 de Novembre arriba la Mónica, arquitecta i membre de la junta d’Amics del Nepal, serà llavors quan decidim a quines cases comencem a actuar primer; ja hi ha moltes famílies que s’han apuntat al Programa de millora de l’Habitat, i d’altres que s’apropen a l’oficina amb curiositat a preguntar què estem fent. El dimarts una dona va baixar del seu bassi a una hora caminant per apuntar-se.

Ara per ara hi ha una diferencia horària de 4:45h entre BCN i Bhimphedi, us desitgem que passeu un bon dia de tots sants, encara que a nosaltres ja se’ns acaba.

Petons des de Bhimphedi.

Ke bhayo? (Hola, què tal?)

Aquesta setmana ja tenim aquí a la Mònica. Al poble tothom la coneix, i només saben dir coses bones d’ella, ens ha alegrat a tots la seva arribada.

L’oficina està casi a punt, ja hem acabat amb la pintura, hem posat el terra que simula parquet i hem habilitat un lavabo que ja tenia l’edifici públic on es troba el nostre espai. Dijous vam encarregar els mobles al fuster del poble, volem que sigui un espai polivalent, no només d’atenció al públic sinó també per poder fer reunions i treballar en equip. Per fi ja tenim la connexió d’internet i telefònica llesta.

Monica manos a la obra — La Mònica mans a la obra!

Amb la Mònica hem començat a visitar algunes cases del ward 2 (Bhimphedi Bazaar) i 4 (Targam o Simaltar), els més propers al centre i més accessibles; amb aquest primer contacte ens hem adonat de possibles millores que podem fer a l’hora de explicar i comunicar el projecte a les famílies interessades, també canvis que podríem aportar als prototips que vam projectar des de Barcelona. Ens hem trobat que algunes de les cases que hem anat a visitar ja les havien reconstruït, això ens ha servit per fixar-nos en la manera de fer que tenen.

Treballarem aquests dies en fer millores del projecte ja que, com ara venen les festes del Tihar i estarà tot el poble una mica parat, ens va molt be aquest temps per fer treball d’oficina.

Visiting one of the affected houses to get more information for the program — Visitant una de les acases afectades per aconseguir més informació pel projecte

Visitant una casa totalment derruida — Visitant una casa completament destruida on han construit un sostre temporal i han apilat els materials que els poden ser útils per la reconstrucció.

A més ens vam reunir amb en Ram i l’Anju per parlar de varies coses entre d’elles el tècnic que volem contractar, i els dies 15 i 16 de novembre farem les primeres entrevistes.

Namasté!

ANDREA I VALERIA

[:ca]Accions post-terratrèmol[:en]Post-Earthquake Actions[:es]Acciones post-terremoto[:], Cooperació, General, Notícies

Rehabilitant un palau Rana

lunes 19 19UTC octubre 19UTC 2015 amicsnepal

Mikel Zubiaga y Nerea Guezuraga, voluntaris del projecte Awasuka i del centre d’acolliment de Bhimphedi entre els mesos d’Agost i Octubre:

Com ja us vam explicar fa un temps, a causa dels terratrèmols d’abril i maig, l’edifici de la Dinastia Rana (1846-1951) que tenim dins de la casa d’acollida va quedar afectat estructuralment. Es tracta d’un edifici construït per a la família reial que va gobernar el Nepal, amb la qual cosa té una qualitat arquitectònica com pocs edificis de la zona. Després del edifici es va decidir que només s’utilitzaria com a magatzem, almenys fins que fos intervingut estructuralment.

portada — Edifici de l’època Rana que es troba a la casa d’acolliment de Bhimphedi.

IMG-20141109-WA0017 — Fotografia de fa uns deu anys quan encara estava l’edifici en la seva totalitat abans que es demolés bona part del palau.

En el viatge d’identificació realitzat per l’equip del projecte Awasuka al juliol es va fer una anàlisi estructural de l’edifici i es va identificar la causa principal de les grans esquerdes que l’edifici té en els seus murs exteriors: l’estructura de la coberta havia estat modificada en algun moment de la història de l’edifici, fent que el seu funcionament estructural no fos com el que originalment s’havia dissenyat. Els tornapuntes (les barres diagonals) de les encavallades havien estat retirats deixant només una de les diagonals en una de les encavallades. En condicions normals no hagués estat un gran problema per a l’estabilitat de l’edifici a curt o mig termini… però va arribar el terratrèmol.

diagram — Diagrama del tipus d’estructura que es va dissenyar al construir l’edifici, però que en algun moment es van treure els “tornapuntales” elements bàsics, ausencia de la qual va debilitar molt l’edifici.

example structure — Exemple d’estructura amb tots els elements. Es veu com el “pendolón” no recolza sobre el “tirant”.

0_estado inicial — Estat de l’estructura de l’edifici Rana abans de l’intervenció, on només hi quedava un tornapuntal (al fons de la imatge).

Així doncs, abans de reparar les esquerdes i reforçar les parets el primer que calia fer era reparar l’estructura de la coberta. El que en principi semblava tasca senzilla, posar les noves diagonals en el lloc marcat per les existents anteriorment, ens ha donat forces mals de cap i ens ha fet suar de valent.

Abans de començar, quan estàvem analitzant les patologies de l’edifici ens vam adonar que els tirants de les encavallades canviaven de grandària en el lloc on hi ha la paret interior que separa les habitacions de les escales. Així que el primer que vam fer va ser picar part del sòl de les golfes per veure com estava el citat tirant i vam veure que, efectivament, estava format per dues bigues de diferent grandària, però per sort la unió estava ben realitzada, així que el tirant funciona com a tal.

1_eliminar sistema electrico — El Mikel eliminant el sistema elèctric per tal de poder instal·lar els apuntalaments.

nerea picando piedra — La Nerea obrint el terra per desbloquejar el “pendolón”.

Els següents dies els vam passar amb continus tires i arronsa amb el fuster local, Bahadur, que vam contractar per fer l’obra. Ell és un fuster amb molts anys d’experiència i nosaltres uns estrangers que li venim a dir com cal intervenir en un edifici històric del seu propi poble… Us podeu imaginar com ens veia… “Els pesats de torn que vénen a dir-me com he de fer la meva feina”… No va ser fàcil començar.

2_creando nuevos tornapuntas (2) — El fuster triant les fustes per a fer els elements necessaris per afegir a l’estructura.

El vam haver de convèncer que els nous tornapuntes que inicialment havia serrat no servien, que els havia de repetir perquè tinguessin la mesura dels originals. El vam haver de convèncer que calia apuntalar totes les altures de l’edifici. I finalment, el més complicat va ser convèncer-lo que, un cop posats els tornapuntes, calia tallar ni més ni menys que el “pendolón” (la barra vertical de l’estructura de la coberta que acaba a l’altura del tirant -però no ha de tocar-) per la seva part inferior. “Com hem de tallar això? Aquests que volen? que ens caigui l’edifici a sobre el cap?”

2_creando nuevos tornapuntas (1) — El fuster, sota l’atenta mirada d’en Raju (nen de la casa d’acolliment) preparant els nous tornapuntals.

20151005_165946 — Esboç de l’estructura de l’edifici amb un esquema dels passos a realitzar per a afegir els tornapuntals realitzat per les coordinadores d’Awasuka Mònica Sans (Amics del Nepal) i Anna Altemir (BASE-A).

3_puntales (3) — El fuster col·locant els apuntalaments del primer pis de l’edifici.

5_colocando tornapuntas (1) — En Mikel i el fuster col·locant un dels nous tornapuntals..

6_cortando pendolon (1) — Com el fuster es negava a fer-ho, en Mikel es va posar a tallar la part inferior del “pendolón” per a que no pressionés sobre el tirant. Quan el fuster va veure que ho faria amb ell o sense ell s’hi va afegir.

Després de quatre dies de dur treball sortíem de l’edifici sent amics d’en Bahadur, i havent aconseguit que l’estructura de la coberta torni a funcionar correctament.

8_estado final cercha (1) — Imatge de l’estructura del sostre un cop acabada la intervenció (encara amb el blat de moro penjat assecant-se).

Abans, durant i després de l’obra hem buidat i netejat l’edifici… El següent pas serà reparar les esquerdes i reforçar els murs, de manera que l’edifici serà capaç de resistir, a més del pas del temps, futurs terratrèmols que esperem que no arribin aviat…

El pis d’abaix, abans d’ordenar-lo era un taller/magatzem, on era difícil treballar i trobar el que buscaves.

La planta inferior un cop ordenada i neta, ara que ja no farà de taller ni magatzem.

General, Notícies

Bloqueig indefinit

domingo 11 11UTC octubre 11UTC 2015 amicsnepal

Nepal és un país extraordinàriament sorprenent. Per més temps que hi passis no et deixa de fer-te esglaïs, arrencar-te un somriure, meravellar-te de quelcom inesperat; de sorprendre’t amb coses que el dia abans no havies previst i et faran canviar qualsevol pla que haguessis, ingènuament, preparat. Vivim en el dia dels innocents perpetu.

Fa unes poques setmanes es va aprovar una constitució que s’havia fet pregar durant anys i panys. No és senzill acordar res en un país tant divers en cultures, religió, idiomes i idiosincràsies. Un país on el sistema de castes segueix molt present, on els matrimonis concertats pels pares són la norma, on hi ha més de cent idiomes diferents, cares amb faccions del més variades, gent que vol un país comunista, hinduista, lliberal, federal… Però el parlament va aprovar la constitució, i en moltes regions van encendre espelmes per celebrar-ho i fins i tot van tirar petards.

Però al “Terai”a la part sud del país, a la part selvàtica que fa frontera amb l’Índia, zona on viuen principalment les castes Tharu o Chhaudari no n’estan gaire contents. Portaven setmanes fent pressió amb vagues per tal que Nepal no fos dividida en 7 províncies que divideixen el Terai.

Ens despertem un dia qualsevol pel matí, i ens diuen que l’Índia ha declarat un bloqueig comercial amb el Nepal, que les fronteres estan tancades pel comerç! No entenem res. Preguntem les raons: “A l’Índia no li agrada la nova constitució del Nepal per què tenen enveja de que tenim una constitució més bona que la seva” ens diuen… Altres diuen “Al parlament Nepalès hi ha uns vint parlamentaris que són Índis i han demanat als seus amics a l’Índia que els ajudin”. Surrealista… Però la gent diu que en un parell de dies això se solucionarà…

Ens llevem un altre dia i llegim al diari que el parlament del Nepal ha creat una comissió amb els líders dels tres partits principals per a dialogar amb els líders polítics del Terai per a desencallar la situació. Què? No era un bloqueig de l’Índia?

Parles amb la gent i ells segueixen dient que és culpa de l’Índia (i, és clar, també dels polítics que són tots uns corruptes…). Diuen que en un parell de dies es començaran a importar coses de la Xina, si l’Índia no cedeix…

Passen els dies… ara ja ningú diu que es solucionarà aviat… Ja és molt difícil aconseguir gasolina, els taxistes fan dies de cua per aconseguir deu litres de gasolina. Ja no es pot trobar gas per cuinar, la gent torna a cuinar amb llenya (fins i tot a les ciutats)… molts restaurants han tancat, altres s’han adaptat i reduït la seva carta…

Com evolucionarà la situació? Com transportaran l’arròs a les ciutats i pobles sense gasolina? Quant durarà aquesta situació? Obriràn les fronteres, com a mínim temporalment, les fronteres per a les festes del Dashain (l’equivalent nepalès del Nadal)? Qualsevol cosa que puguem intuir, predir, endevinar, pensar; segur que no succeeix, o potser sí… Nepal és un país extraordinàriament sorprenent.

En Sumit, a la casa d’acolliment de Bhimphedi, amb un tub per a despertar el foc. Sempre ha de tenir un invent entre mans, sinó no està tranquil.

En Sumit vigilant que les verdures s’estiguin cuinant bé al foc.

La Maya, la meravellosa treballadora de la casa d’acolliment de Bhimphedi,, cuinant deliciós menjar, siguin quines siguin les circumstàncies.

Facis el que facis, a la casa d’acolliment de Bhimphedi mai estas sol, sempre hi ha mans per a ajudar, o com a mínim ulls per a mirar.

20151010_083643 — Una de les carreteres principals de Pokhara (la segona ciutat de Nepal). Ni una gota de gasolina, ni un cotxe…

20151010_083717 — A Pokhara només hi circulen bicicletes i només de tant en tant es pot veure algun cotxe per a turistes.

20151009_110845 — Els pocs autobusos que es troben van plens a vessar: ple de gent a dins, gent penjada a les portes i asseguda sobre el sostre.

_20151009_110726 — Moltes estacions de servei tancades, amb molts transports aparcats esperant que arribi algun dia algun litre de gasolina.

20151009_110802low — Mentre les estacions de servei estan tancades, les carreteres són buides.

Una estació de servei al barri de Naxal de Katmandú vigilada per la policia. Piles de conductors de taxi esperant preguntant quan començaran a repartir la gasolina. Són les 10, i la policia els diu que fins a les 3 no obriran.

Cues infinites de taxis. Després d’uns dos dies fent cua aconsegueixen, amb sort, la seva “ració” que els dóna per un dia de feina. Molts conductors acaben comprant gasolina al mercat negre, on es ven gasolina a uns 4€ el litre, unes 4 vegades més cara que el preu a les gasolineres.

No són cotxes aparcats. És una cua eterna de taxis que comença en una gasolinera que reparteix, una hora al dia, gasolina per als taxis.

No són motos aparcades. És una cua eterna de motos a una gasolinera que ven gasolina, una hora al dia, per a les motos.

articulos — Els diaris van plens de noticies parlant de les conseqüencies del bloqueig. Però de les causes poc en parlen.

També hi ha noticies sobre les accions de diàleg que s’estan portant a terme. Però poques conclusions…

[:ca]Accions post-terratrèmol[:en]Post-Earthquake Actions[:es]Acciones post-terremoto[:], Cooperació, General, Notícies

Viatge d’identificació d’AWASUKA

lunes 05 05UTC octubre 05UTC 2015 amicsnepal

Mònica Sans, Coordinadora de Bhimphedi AWASUKA, Programa de Millora d’Hàbitat:

Juliol de 2015

Després de dos anys torno a Bhimphedi. La primera sensació és com si hagués marxat ahir, però moltes coses han canviat: alguns nens han marxat de Balmandir i n’han vingut de nous, en Dani hi està vivint des de la passada tardor i fent-hi moltes millores, el poble ha vist marxar alguns dels seus habitants i n’ha rebut de nous… però sens dubte, el més important de tot és que Bhimphedi ha passat un terratrèmol; el més violent que ha sofert el país des de fa 81 anys.

Aquest és el motiu que m’ha portat de nou a Nepal, en un viatge molt diferent a tots els anteriors. Vaig acompanyada de dos arquitectes especialitzats en cooperació: en Pedro Lorenzo, del CCD-UPC i l’Emma Ferrer, de Base-A. En quinze dies, tot seguint les directrius d’en Pedro, ens proposem identificar l’estat de les construccions de Bhimphedi, les voluntats del govern central i la situació social i organitzativa del municipi; tot plegat, per tal de veure les possibilitats de desenvolupar-hi un programa de reconstrucció.

2015-06-28 12.05.50 — D’esquerra a dreta: Emma, Pedro i Mònica a l’aeroport de Barcelona preparats per iniciar el viatge d’evaluació.

En Dani se’ns uneix quan arribem a Kathmandu. Ha deixat el seu estimat Bhimphedi per acompanyar-nos durant el viatge, a totes les visites i reunions que fem. Ell serà una peça bàsica d’aquest projecte, ja que resideix a Bhimphedi i podrà fer-ne el control econòmic. Coneix bé el poble, les seves gents, la societat nepalesa i la seva llengua, cosa que ens facilitarà molt les coses.

Des de dins del taxi que ens recull de l’aeroport, ens sorprenem de veure que la ciutat no està ni de bon tros, tan afectada pel terratrèmol com ens esperàvem. Els mitjans només mostren imatges dels centres històrics greument afectats, però hi ha molts barris nous que han suportat el terratrèmol molt dignament. Quan arribem al nostre suposat hotel, ens adonem que en Dani ens ha conduit a casa la Geeta, la comptable d’Amics del Nepal. Molt generosament, ella i la seva família s’han ofert a allotjar-nos a casa seva durant la nostra estada a la capital.

Els dos dies a Kathmandu passen ràpid. De tantes coses que hem fet ens ha semblat una setmana. Visitem el Centre de Salut d’AN, el barri de Maijubahal, la Stupa, el barri de Boudhanath, fem reunions amb NSET (Nepal Society of Earthquake Technology), amb Bhupendra Pradhan i en Juanjo Rodríguez, amb la gent de Petit Món i en Dani Tejedor (arquitecte que hi col·labora), amb el Rotary Club Kantipur, etc… Totes les reunions son molt interessants, hi ha un gran interès en col·laborar per part de totes les ONG’s per tal de treballar d’una forma més coordinada. Entre tanta reunió trobo un moment per escapar-me amb en Dani a veure un dels nostres nois que ha sortit aquest any de Balmandir: l’Ashok Siwakoti. Sembla que està adaptant-se prou bé a la seva nova vida de ciutat i, a més, estem molt contents que en Bhuphendra ens doni un cop de mà amb seu allotjament.

2015-06-30 17.51.01 — D’esquerra a dreta: Emma (Base-A), Daniel (Amics del Nepal), Juanjo (Bhimphedi-Project), Pedro (UPC) i Bhupendra (Rotary Club de Kantipur).

2015-06-30 11.40.08 — Visita als models antisismics de NSET després de la reunió a la seva seu a la ciutat de Lalitpur.

Finalment, arriba el dia de marxar a Bhimphedi… la emoció i els nervis són indescriptibles.

El viatge transcorre sense entrebancs i cap al migdia arribem al poble. Després d’instal·lar-nos a casa d’en Bhuphendra i de saludar uns quants personatges, anem directes a Balmandir. En Pedro i l’Emma tenen molta curiositat per veure com serà, ja que mai abans han estat en un orfenat. Per la seva sorpresa, tal i com ens passa a tots plegats, troben que es un lloc molt més alegre i bonic del que s’imaginaven. Es queden encantats amb el caliu humà dels nens i del personal. A mi els nens em reben com si fos ahir, tot reclamant la cançó “Water Paani”. Em sorprèn veure que encara la recorden després de 2 anys, i que tinguin tant d’interès en cantar-la. Sense ni adonar-me’n, em trobo a la sala de jocs, ukelele en mà i cantant amb uns quants incondicionals. Després alguns d’ells em porten a fer una ruta per tot l’orfenat, per veure les novetats: els ànecs, les gallines i el corral, l’hort ple de més hortalisses que mai, el futur estable de les búfales, la “sala de cinema”, etc… És molt gratificant veure totes les millores que s’hi ha fet: bravo Dani!

2015-07-03 19.06.06 — La Mònica amb cinc dels nens de la casa d’acolliment i el seu mussol-mascota.

2015-07-04 15.14.35 — En Kush ensenyant la granja de la casa d’acolliment a l’equip d’arquitectes.

2015-07-11 16.12.58 — L’Emma li deixa les seves ulleres de sol a una de les nenes del centre.

2015-07-08 16.26.12 — En Pedro coordinant la col·locació de la nova porta del centre d’acolliment, al voltant d’ell sempre hi ha nens de la casa d’acolliment admirant com treballa.

bis_2015-07-09 14.07.14 — En Pedro i l’Emma dirigint a dos dels joves de la casa d’acolliment per fer les mesures adequades per assegurar-se que el marc de la porta està ben col·locat.

Els següents dies a Bhimphedi fem molta feina: visitem cases dels diferents Wards i ens entrevistem amb diferents persones i entitats del poble. Els membres del VDC (Village Development Commitee), el comitè 3E, l’associació de dones, la cooperativa agrària, etc… Durant les visites ens trobem amb tot tipus de cases: totalment enderrocades, parcialment afectades i poc afectades. Per sort, a Bhimphedi el terratrèmol només ha deixat pèrdues materials i no s’ha hagut de lamentar cap víctima. Però en aquests moments, el nivell organitzatiu és molt pobre. No hi ha alcalde, el secretari del govern ha arribat fa poc i la gent es troba en un estat de desprotecció total: no saben què han de fer amb la seva casa. Quan arribem nosaltres, l’enginyer del govern ha revisat totes les cases de Bhimphedi i voltants, fent el seu diagnòstic… Però sembla que té molts errors i per això ens trobem molta gent que l’està recorrent, ja que no estan d’acord amb la catalogació de la seva casa.

Tot i la desorganització governamental a nivell rural, ens enduem una sorpresa agradable al trobar a la gent d’Agragaami molt ben organitzada i amb ganes de fer coses. Fem vàries reunions amb ells per veure si voldrien acollir un Programa de Millora de Vivenda, i ens responen molt favorablement. Aquest és sens dubte un dels resultats més positius del nostre viatge d’identificació: trobar un soci local que tingui interès en acollir el programa.

L’equip d’arquitectes fent la visita a una de les cases del poble, amb la traducció i ajuda voluntària d’en Rajendra (membre de la junta de la cooperativa Agragaami).

La Mònica fent la visita a una de les cases del poble, amb la traducció i ajuda voluntària d’en Ram Naam (membre de la junta de la cooperativa Agragaami).

2015-07-11 11.46.02 — En Pedro fent un cròquis d’una de les cases estudiades. Al voltant, com sempre, expectació de gent local. I aquest cop també hi ha l’Illia i la Raquel, dos voluntaris d’Amics del Nepal, que tenen el projecte de documentar la feina d’Amics del Nepal en forma audiovisual. Al fons l’Emma bevent un suc per recuperar-se de la calor.

image[2] — El cròquis d’en Pedro d’una de les cases estudiades.

2015-07-01 19.55.15 — Una de les reunions amb la cooperativa Agragaami, planificant el recorregut de l’expedició d’avaluació. D’esquerra a dreta: Ram Naam (Agragaami), Daniel (Amics del Nepal) i Ranjit (president d’Agragaami).

Un dia abans de marxar de Bhimphedi es fa la cerimònia de plantació d’arbres al camp poliesportiu de Bhimphedi, que justament es va inaugurar el dia del terratrèmol. Venen molts membres del Rotary Club Kantipur liderats per en Bhuphendra, qui aprofita el moment per fer-nos un encàrrec oficial. Ens diu que volen construir un edifici de serveis al costat del camp multi esports, i que voldrien que aquest fos també un dels nostres prototips antisísmics. En Jaunjo ens diu que està animat per aconseguir finançament, però tots dos coincideixen en afirmar que abans hi ha molta feina a fer, ajudant a les famílies més necessitades que no tenen casa. Però quedem d’acord en incorporar aquest encàrrec al nostre programa.

2015-07-11 11.44.10 — Cerimònia de plantació d’arbres al camp poliesportiu de Bhimphedi, on possiblement es farà un model de construcció antisísmica.

Arriba finalment el dia de tornar cap a Katmandu, on ens queden encara unes quantes reunions molt interessants amb en Brian Peniston, en Rabindra Puri i el president de NEA (Nepal Engineers Association). També veiem a en Naresh i a en Pemba, uns nois que van sortir de Bhimphedi fa un parell d’anys, que estudien i treballen gràcies al projecte jove d’Amics del Nepal. M’emociona veure com els nois mica en mica es van espavilant gràcies al seu propi esforç, però també gràcies al recolzament i bons consells d’en Dani, que els fa de mentor.

Per acabar el viatge, visitem Thamel, Durbar Square i Bhaktapur. Per primer cop en tota la nostra estada, ens trobem cara a cara amb els efectes devastadors del terratrèmol: és impressionant veure l’enorme destrucció que es pot causar en tants pocs segons… una cosa és veure les imatges per televisió, i una altra de ben diferent és trobar-te allà al mig.

2015-07-13 13.39.34 — Durbar Square de Katmandú, molt afectada pel terratrèmol.

2015-07-13 13.15.49 — Caminant per la zona antiga de Katmandú (barri d’Asan).

Setembre 2015

Mentre escric aquestes línies ja han passat dos mesos des que vam tornar. Sembla mentida… Ha estat molt emocionant recordar les nostres aventures durant aquells quinze dies tan intensos. Li havia promès a en Dani que escriuria aquest text tot just tornar, però la veritat és que m’ha estat impossible fer-ho abans. Només arribar, tot l’equip d’arquitectes vam estat immersos en la elaboració d’un informe de gairebé 100 pàgines, liderat per en Pedro. Entre altres coses, vam estar ordenant totes les fitxes de les cases visitades i situant-les al Google Maps. Una feinada brutal… però que anirà molt bé per a iniciar la labor de la cooperativa de millora de vivenda de Bhimphedi. (En aquest poble, i en gairebé tot Nepal, no hi ha plànols municipal de parcel·les, ni numeració de cases, ni res de tot això, i vam pensar que utilitzar la plataforma de Google Maps seria una bona iniciativa per començar a ordenar una mica aquest tema).

A principis de setembre vam fer una reunió de junta d’Amics del Nepal. En Pedro, l’Anna Altemir (fundadora de Base-A) i jo mateixa, vam estar explicant el programa de millora de vivenda que es vol fer i la seva futura replicació en d’altres comunitats, si tot va bé. El projecte va tenir molt bona acceptació, podem anunciar oficialment que Amics del Nepal aposta per ell. Ara només falta saber la resolució de Caldes Solidària, l’ONG que cobreix l’altre 50% d’aquesta aventura… Un cop ho sapiguem, podrem donar la primera fase del programa per aprovada (fins a finals de Febrer).

En aquests moments l’equip d’arquitectes està definint els prototips de cases antisísmiques, en col·laboració amb especialistes d’estructures. El primer equip d’arquitectes que començarà la construcció de prototips marxarà a mitjans d’Octubre.

11218952_901637999916814_3470635606234537788_n — Des del seu viatge d’identificació a principis de juliol, l’equip d’arquitectes del projecte AWASUKA continua treballant a bon ritme. Han acabat un informe de 100 pàgines per la UPC i altres entitats, han acabat les fitxes de cases analitzades de tots els barris de Bhimphedi i les han penjat al Google Maps… I ara, gràcies a tota aquesta documentació, ja estan treballant en els primers prototips antisísmics de vivendes.

I per acabar, explicar-vos que el nom del programa és AWASUKA. Són les inicials nepaleses de les paraules: Aawaas Sudhar Karyakram, que vol dir: Programa de Millora d’Hàbitat. Ens ha costat molt trobar aquest nom, sobretot, trobar un equivalent a la paraula “Hàbitat” en nepalès… però gràcies a l’Hem Adikhari (un dels nostres nois del Programa Jove de Bhimphedi), ho hem aconseguit!

Abans d’acabar, vull donar el meu agraïment personal a un equipàs de gent immillorable: Pedro Lorenzo (CCD-UPC) i Emma Ferrer (Base-A), per ser uns companys de viatge fantàstics; a l’Anna Altemir (Fundadora de Base-A), per ser una excel·lentíssima coordinadora d’equips, a l’Andrea Llanas i la Valèria Cid (Base-A), per ser unes treballadores incansables i sempre de bon humor; a la Berta Marín (Base-A) que se’ns ha unit alguns dies ajudant-nos amb les fitxes, a la Inés Garcia (estructurista i amiga) com a nova incorporació en consultoria d’estructures. I a Nepal, a en Mikel Zubiaga i la Nerea Gezuraga, que han ajudat a completar algunes fitxes que faltaven. Un agraïment molt especial per en Dani Roig, que apart de fer una labor impressionant a l’orfenat, s’ha involucrat moltíssim en el projecte AWASUKA i és un dels nostres puntals més importants.

Agraïments també per l’equip de traductores: Marta Masip, Elisenda Mitjà, Rocío Moreno i Andrea Mauri, per haver traduït les notes del viatge del Pedro, en les que es va basar el viatge d’identificació; i a les voluntàries de Bhimphedi: Mar Úbeda, Laura Conde i Isabel Valero (futura voluntària), per estar sempre disposades a ajudar en les traduccions dels posts i en el que faci falta! 😉

A tots ells: MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER LA VOSTRA IMPLICACIÓ AMB BHIMPHEDI. Perque, tal com va dir en Pedro Lorenzo durant la Junta d’Amics del Nepal: “Bhimphedi engancha!”

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Esports[:en]Sports[:es]Deportes[:], General, Notícies

Acrobàcies aèries

sábado 26 26UTC septiembre 26UTC 2015 amicsnepal

Ja va venir fa unes setmanes el Pallasso Magi a portar riures a Balmandir! Ara han arribat les acrobàcies! El circ és a Bhimphedi! (només ens faltaria incloure un tigre o un elefant a la nostra granja…).

20150827_174317 — El Pallasso Magi va venir a portar riures i globos a la casa d’acolliment de Bhimphedi. Moltes gràcies!

Foto de grup, amb espases i altres artefactes fets amb globos que només podia inflar el Pallasso Magi.

El Víctor i la Mery Ann, voluntaris d’Amics del Nepal en el projecte jove:

Després de carregar durant més d’un mes amb uns quants quilos de tela (regal de l’Associació Gent Penjada) a la motxilla, des de Barcelona passant per l’Índia i Katmandú, hem pogut penjar-les a un arbre perquè els nens gaudeixin d’aquesta activitat tan divertida. Bé, en realitat les teles les van penjar els nens més grans que tenen una habilitat increïble per enfilar per on sigui.

L’Ashok, el noi més hàbil enfilant-se als arbres, no va trigar ni un segon en tenir la tela penjada per a fer les acrobàcies.

Petits i grans s’han bolcat com bojos per provar. Hem començat amb un petit escalfament, córrer, saltar, moure una mica tot el cos preparant-nos per pujar! Amb el primer exercici els hem ensenyat una pujada bàsica amb la qual ens hem trobat de tot… els més petits que volien pujar a tota costa com micos … però no ho aconseguien, les nenes que a la primera ja semblaven expertes i els més grans, presumint de seus músculs, han pujat al “Nepali Style”, és a dir, com podien però sense seguir les instruccions.

Hem seguit amb algunes invertides, perquè poguessin veure el món al revés, grans i petits han gaudit de valent d’estar amb el cap als peus.

Perquè seguissin posant-li interès els hem fet una petita demostració d’algunes figures, pujades, baixades, amb les qual s’han quedat tots de pedra (amb el difícil que és que es quedin quiets…) i amb la boca oberta!

No hi ha cap altre riure, tant magnífic i contagiós, com en d’en Bhishow.

Hem repetit el taller algun dia més però per la pluja no hem pogut aprofitar tot el que ens hagués agradat. Però encara que ja hem de marxar cap a Katmandú per a seguir amb el projecte jove abans de marxar cap a l’Índia, deixem un tros de teles perquè els nens segueixin jugant o les utilitzin de gronxador.

Temps lliure per jugar amb les teles. El joc s’acaba quan es trenquen o algun nen acaba al terra plorant.

Gràcies a Dani i Anna per haver-nos acollit a Bhimphedi, a Amics del Nepal per fer-nos partícips dels seus projectes i a l’Associació Gent Penjada per regalar-nos les teles que esperem treure-li molt de profit aquests mesos tant al Nepal com a l’Índia.

A part de les acrobàcies i de la gimcana, en Víctor i la Meri Ann han col·laborat en altres tasques com arreglar l’entrada, posar unes porteries per jugar a futbol o portar els nens al riu.

P1000949 — Arreglant l’entrada al centre.

P1010006 — El Víctor, amb l'”ajuda” d’en Manoj, preparant una de les fustes per a unes porteries de futbol.

P1010138 — Estrenant les porteries de futbol.

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Esports[:en]Sports[:es]Deportes[:], General, Notícies

El dia de la Gimcana

jueves 24 24UTC septiembre 24UTC 2015 amicsnepal

Avui, és diumenge, dia d’escola al Nepal, però no hi ha classe. Els nens ja fa 6 dies que no van a l’escola, aquí això és habitual, no hi ha classe i no se sap ben be perquè. Però del dia d’avui si que en coneixem la raó, el govern Nepalès finalment ha aprovat la nova constitució. Feia set anys que s’esperava aquest moment, potser si que això mereix dos dies de vacances.

Aprofitant la visita del Víctor, la MeryAnn i l’Anna hem pogut organitzar una gimcana que ens ha tingut tot el matí ben ocupats.

Tots els nens de Balmandir s’han distribuït en els quatre equips i han participat amb molt entusiasme de les 12 proves i reptes que els hi hem proposat. Ha estat molt xulo veure a tothom tan entregat, fins i tot el director ha tingut la seva implicació.

La gimcana s’ha organitzat al voltant d’una gran bola del món i 4 continents: Amèrica, Europa, Àfrica, Asia-Oceania (no teníem més personal per fer tots continents per separat). A cada equip se li ha donat una targeta amb el nom d’una ciutat o país. El primer que calia fer era buscar la ciutat o país al globus terraqüi i descobrir en quin continent es localitzava. Aquí cal dir que els voluntaris hem flipat! No sabien on estava res, “Is Paris in Africà?” “Sydney in Europe?” Mare meva! serà que amb tantes vacances a escola no han tingut temps per la geografia?

Un cop descobert en quin continent es localitza el país o ciutat, calia anar-lo a buscar. Cada voluntari estava distribuït pel jardí, amb un cartell que indicava quin continent representava: La Mery a Àfrica, el Dani a Europa, el Víctor a Amèrica i l’Anna a Asia-Oceania. A cada continent calia superar una prova i un cop feta se’ls hi donava una puntuació i un nou nom de ciutat o país. Aleshores havien de tornar al globus per a saber quin era el següent continent a visitar.

Tots corrien i saltaven, cridaven i reien, anant de continent en continent, passant gairebé sempre per la bola del món, custodiada pel director del centre. Han hagut de superar una cursa d’obstacles, construir una torre humana i una de pedres, transportar aigua a peu coix, fer punteria i fins i tot un collage. I com a repte final han hagut de construir una catapulta i veure qui llençava una pilota més lluny.

P1010069 — Només dos membres del grup poden tocar el terra.

P1030490 — L’equip del Drag sembla que ha superat la prova!

P1010081 — I fins aquí les proves d’Africa. Ara les proves d’America:

P1030447 — A passar-se el globus d’aigua cada cop de més lluny.

P1030435 — El Víctor s’ho passa millor que els nens mirant les proves de transportar aigua.

P1030436 — El Kul en plena acció a Amèrica.

P1030432 — En Basu fent una de les proves amb aigua.

P1010059 — Un dels grups fent el collage.

P1010063 — Un dels collages en preparació.

_P1010062 — En Dani explicant una de les proves a un dels grups.

P1030416 — Prova de punteria: Aquest equip va aconseguir anotar des de 8 metres!

P1030425 — En Rojan dirigint el seu equip de cecs.

P1030459 — Al mig en Sumit, el petit geni, envoltat dels seus dos ajudants, en Ramesh i en Ashish.

Expectació per veure que fa la mini-catapulta d’en Sumit.

P1030470 — Però també tenim algún dels grans que no es queda curt, d’espavilat. Aveure que farà!

P1030472 — Tothom alucinant amb la catapulta de l’equip d’en Lav

Els resultats de totes aquestes proves han quedat anotats en una fulla. A la tarda hem fet el recompte i al vespre l’entrega de premis. Com que estàvem molt contents amb la seva implicació i participació, els hem premiat amb una gorra solar a tots i els guanyadors han tingut a més a més un kit-kat de xocolata. Els segons, tercers i quarts classificats també han tingut un petit premi, una xocolatina, que era més petita com més lluny de la primera posició han quedat.

P1010122 — I ha guanyat l’equip d’en Sanu! (necessitaven molt aquests punts!).

P1010123 — Però tan se val, el regal per participar és el que té més èxit! Unes gorres solars que seran la moda de Balmandir aquest mes!

Esperem que hagin aprés una mica de geografia amb aquesta activitat, i sinó al menys, ens ho hem passat tots molt be! Y a més, tots els nens tenen aquestes gorres solars, que alguns nens no es treuen ni per anar a dormir…

Notícies, Joves

L’Arati i la Beli a Katmandú

lunes 21 21UTC septiembre 21UTC 2015 amicsnepal

Gairebé cada setmana visitem el centre de salud de Bhimphedi o l’hospital d’Hetauda (la ciutat més propera de Bhimphedi, a poc més d’una hora en autobús). Però quan necessitem fer quelcom més que una radiografia aleshores anar a Hetauda només serveix per escandalitzar-se… Així que de tant en tant ens toca anar amb algun nen cap a Katmandú on es poden trobar més hospitals i poden fer més proves.

Aquest cop hem anat amb l’Arati (no us preocupeu, no té cap problema greu), però no penseu que la nena estava espantada o preocupada d’haver d’anar a l’hospital. Al contrari, era l’oportunitat per anar a visitar Katmandú per primer cop a la seva vida! Veure tots aquells llocs i monuments que surten als llibres de l’escola i retrobar-se amb molts germans i germanes que viuen a Katmandú un cop van deixar el centre d’acolliment de Bhimphedi.