Category Archives: Notícies

Una búfala a Balmandir

Què fan dos nepalesos, un català i quatre bascos a les 4 del matí a una remota vall del Nepal?

Ens espera una caminada d’una hora fins Damar, on hem quedat per recollir a la nostra Búfala (bhaisi en nepalès) i la seva cria mascle. Està clar, el que fa que la pujada sigui més suportable… i per sort en Damar ens acullen amb un deliciós te fet, com no, amb llet de búfala acabada de munyir.

Al cap d’una estona ens porten la nostra búfala… aquí comença la part més interessant del matí: baixar per la llarga pista fins a Bhimphedi sense que se’ns estimbin o es parin a descansar a la meitat del camí… Dues hores més tard arribem a Balmandir i els nens les reben amb crits i carreres i les acompanyen fins a la seva nova casa… i abracen i rebreguen per primera vegada al petit de la família.

—-

Aquestes últimes setmanes hem estat immersos en la preparació de la quadra per a les búfales i les cabres (bakhara en nepalès). El primer que vam haver de fer va ser buidar l’espai que anàvem a utilitzar com quadra ja que estava ple de bigues de fusta. Algunes d’elles eren molt llargues i pesades pel que vam haver de demanar ajuda als treballadors de la presó. Després que el Dani visités la presó almenys deu vegades per demanar-los ajuda per fi van venir…

Dues setmanes més tard, per fi, vam tenir l’espai buit, de manera que vam començar amb les reparacions… i semblava fàcil: una de les bigues estava partida, un dels pilars totalment podrit, en substituir aquest vam haver de moure el del costat, la xapa que feia de paret del darrere estava posada amb l’ondulació al revés de manera que l’aigua entrava com una cascada, la teulada necessitava arranjaments, fer la porta no va ser gens fàcil, vam col·locar una antiga porta metàl·lica inutilitzable com a part de la paret (i com pesava!), vam posar 6 pilars per lligar a les búfales, una capa de formigó per aplanar l’interior i donar-li pendent per a que el pipi de les bufales surti cap al canal,, tel·la metàlica per a que no entrin masses mosquits per l’obertura de la paret… A poc a poc la quadra va anar prenent forma. Entre tant també vam fer una petita ampliació a la caseta per col·locar-hi les cabres (anteriorment ja teníem ànecs i gallines, i una gossa amb tres cries de menys d’un mes d’edat. Aquest orfenat s’està convertint en una granja!).

D’altra banda les cabres i les búfales necessiten herba, molta herba… així que hem dedicat tota la part baixa del terreny d’horta per a plantar herba: Primer van venir a passar els bous, després vam retirar totes les herbes i mala herba restant, i després vam anar sembrant a poc a poc les llavors… al d’uns dies repetim el procés en l’altra meitat del terreny. Però clar, per separar la zona de pastura de la zona d’horta cal una tanca… així que, què millor que construir-la nosaltres mateixos! Aquesta història la deixem per a un proper post …
Finalment, després de moltes preparacions tenim búfales a la nostra granja!!

Nerea y Mikel
Voluntaris de llarga estada d’Amics del Nepal per a la casa d’acolliment de Bhimphedi i el programa de reconstrucció i millora de la vivenda afectada pel terratrèmol.

P.D. Us hem explicat que Ricardo i Jorge van venir de Kathmandu abans d’ahir i van portar 4 conills? Sí. A Balmandir també tenim conills.

conills 1

conills 2

conills 3

conills 4

El Ricardo torna a Balmandir

El Ricardo, membre de la junta d’Amics del Nepal i voluntari assidu a Bhimphedi ha tornat a nepal per cinquè any consecutiu. Ricardo és el creador del projecte TaperNepal, en el qual s’aconsegueixen recursos per a la casa d’acolliment de Bhimphedi a través de vendre productes artesanals fets al Nepal.

Aquest any el Ricardo ha vingut de l’Índia on estava fent un curs per formar-se en la seva professió: Professor de ioga. Però a més també és jardiner de professió, el que ha estat extremadament útil a Bhimphedi cada vegada que ha vingut. Gràcies a la seva energia, bon humor, ganes de treballar, els seus coneixements i que és un manetes, cada vegada que ve a la casa d’acolliment s’aconsegueixen coses que semblaven impossibles.

Aquest any el vaig anar a recollir al Tribhuvan International Airport (TIA), únic aeroport internacional del país, situat a Katmandú. I com és d’esperar, el Nepal mai et deixa de sorprendre. Mentre ho estava esperant, mirant si apareixia pel passadís, de sobte apareix un mico! Hi ha micos per tota la ciutat (per les teulades, pels milions de cables que pengen pels carrers, pels temples …) però dins de l’aeroport?

No era un mico petit, però des de darrera el vidre tota la gent s’ho mirava somrient. De cop, dóna un salt i es penja del vidre, baixa amb sorprenent facilitat i tranquil·litat. La gent se sorprèn però tampoc es posa gaire nerviosa. S’acosta a un senyor que està assegut. Li agafa l’ampolla de Fanta que tenia al costat del banc… el senyor s’ho mira tranquil·lament sense aixecar-se… el mico li bufa amenaçant. Però el senyor ho ignora, i el mico s’asseu mirant el seu premi. Tot d’una, mossega l’ampolla i surt a pressió la beguda. El senyor surt corrent. El mico sap el que s’està fent, no és la primera vegada… tranquil·lament es posa a beure la seva Fanta i se’n va de l’aeroport fins que ha acabat. Finalment arriba el Ricardo. Aquest país és genial. Un desastre en molts sentits… però genial.

20150810_162441

20150810_162521

Ricardo:

De nou a Bhimphedi, quart estiu consecutiu. Aquest any era més necessari que mai el venir a donar un cop de mà; pel terratrèmol, pels nenes, pel Dani, … per Nepal.

I, per la meva alegria, la casa d’acolliment està més bonica que mai i plena de vida. Els jardins amb flors, el galliner amb gallines i ànecs, l’horta ben mantinguda i la Kali (la gosseta del centre) a punt de donar a llum. Balmandir desborda vida.

Només entrar ve corrent Maya a posar-me la “tica” (puntet vermell al front). Que bona és la “didi” (germana gran) Maya. Visito l’orfenat i veig que no hi ha el talleret que vaig deixar l’any passat organitzat. Bé … doncs ho muntarem una altra vegada. Per sort, Kul s’ha fet càrrec de gairebé totes les eines i només cal buscar un buit on tornar-les a col·locar ordenades.

Ordenar, netejar, cremar el que no valgui … I en un matí tenim muntat el taller i la meva habitació. Fem inventari del que tenim i el que ens cal, un dia d’aquests anirem a Hetauda a comprar amb els diners del TaperNepal de Bilbao i Saragossa.

IMG-20150820-WA0000
En Manoj amb un bigoti fet de pèls de blat de moro.
IMG-20150820-WA0001
Equip internacional del Païs Basc, Catalunya i Nepal: d’esquerra a dreta, en Mikel, Daniel, Jay, Ricardo i Kul.
IMG-20150820-WA0002
Treballant a l’hort.
excursion al rio
De camí al riu a fer una capbussada.

Molta gent ha col·laborat perquè jo pugui tornar, una altra vegada, a estar amb aquests xavals i a viure un temps al Nepal. El meu agraïment a tots!

Excursió amb les nenes

Alguns dels nens i nenes del centre d’acolliment si que tenen algun membre a la seva família fora de la casa. Exemples d’aquest fet són dues de les nenes del centre, que tot i que la situació familiar no permet que visquin permanentment amb la seva família, si que intentem que durant les vacances els visitin i hi convisquin el màxim de temps possible per tal que els seus vincles familiars siguin el més forts possibles.

Així doncs, aquests dies hem anat a portar a la Sita i la Binita als seus pobles, una molt bona excusa per a fer excursions amb les altres nenes del centre i les cuidadores i visitar nous llocs.

El dissabte varem anar a casa del pare de la Binita. Per arribar-hi vam haver d’agafar un autobús, i després demanar a un camió que ens portés a la cabina. I poquet a poquet varem arribar al seu poble, situat a prop de Daman, a més de 2.000 metres d’altitud.

20150725_134212

20150725_134203

 

IMG_0566
Prenent te amb llet a la casa del pare de la Binita, construïda després del terratrèmol.

 

IMG_0576
Visita al monastir budista que es troba aprop de la casa del pare de la Binita.

IMG_0575

20150725_140759
Jugant al pati del col·legi on la Binita va estudiar primer de primària abans d’anar a viure a la casa d’acolliment.

El diumenge en canvi varem anar cap a les planícies més enllà d’Hetauda (Terai) a casa la mare de la Sita (re-casada després de que el pare de la Sita perdés la vida).

20150726_151211low
Amb la família de la Sita.

Totes les nenes i cuidadores s’ho van passar molt bé canviant d’escenari un parell de dies. Però varem tornar una mica tristos al deixar dues de les nenes a casa seva per uns dies. Però aviat tornaran per seguir totes les activitats que fan al centre d’acolliment.

I finalment comença l’escola

Normalment les vacances d’abril al Nepal duren un mes. En aquest periode hi ha el cap d’any nepalès (ara ja és el 2072), i els nens i nenes comencen el nou curs. Però aquest any les vacances s’han allargat més de dos mesos, degut al terratrèmol. Finalment, però, l’escola ha començat.

Els nens de la casa d’acolliment van a una escola comunitaria fins a 5è de primaria, on estudien en anglès. Afortunadament aquesta escola no s’ha vist afectada pel terratrèmol, i el curs ha pogut començar amb normalitat un cop el govern ha decidit que les classes es podien reemprendre.

boarding

Els nens a partir de 5è de primaria van a l’escola pública de Bhimphedi. L’edifici de l’escola és un edifici històric, una de les escoles més antigues del Nepal. I ha quedat del tot malmès pel terratrèmol. Els enginyers enviats pel govern han assignat l’etiqueta vermella a tots els seus edificis, així que s’haurà de tirar a terra i construir una nova escola. Però de ben segur que aquest procés trigarà uns anys en poder-se concloure.

De moment, s’han construït unes classes de bambú i plàstic, per poder començar les classes ara que venen els mesos de pluja, per als nens de primària (força incomodes per a fer classe…) i els de secundària utilitzen les classes menys afectades pel terratrèmol… Tot plegat una situació força dolenta… Després dels monzons el comité de l’escola i la direcció hauràn de decidir on fer les classes els propers anys, per tal de deixar l’espai per a poder enderrocar l’edifici antic i poder construir-hi un de nou.

20150516_174557

20150516_174539

20150604_150505

20150604_150458

20150607_073351

20150607_073341

Tot i que els estudiants de l’escola pública s’han quedat sense escola, aquest any s’ha decidit que portaran corbata, cinturó i sabates. Així que, almenys, ara fan més goig amb el nou uniforme.

20150615_094939

Nepal esdevé un camping gegant

Si no saps com varem viure el segon terratrèmol, llegeix el post anterior: “Nou terratrèmol i tothom al carrer“.

Ja han passat dos dies després del segon terratrèmol, però encara es noten les conseqüències, la majoria de les botigues encara són tancades a Katmandú i jo encara no he aconseguit bitllets per tornar cap a Bhimphedi. Els jeeps que haurien de venir de Hetauda a recollir gent no venen, als conductors els fa por venir a Katmandú. Però aquí a Katmandú serà impossible fer cap gestió aquests dies… així que sento el neguit de tornar cap a Bhimphedi per poder fer quelcom de profit.

Són les 9 del matí i finalment em truquen per dir-me que si arribo a les 10:30 tindré dos bitllets, un per al Shree i un per a mi. Ostres, ara a correr. Sóc a casa de la Geeta, la meravellosa comptable d’Amics del Nepal a Katmandú. Ella i el seu germà m’estaven explicant totes les aventures que estaven vivint aquests dies en les expedicions a Dholaka i Sindupalchowk en accions de suport a les víctimes. Vaig el més ràpid possible a recollir les meves coses i a buscar al Shree, i marxem amb taxi cap a Balkhu. Impossible arribar amb transport públic, i menys aquests dies que n’hi ha tant pocs.

El taxista curiosament ens diu un bon preu de bon principi i així no hem de fer tot el ritual de negociació que s’acostuma a fer en qualsevol transacció. De camí veiem algunes cases caigudes, Ratna Park ple de tendes de campanyes… i surt el tema, no hi ha cap altre tema de conversa al Nepal des de fa un mes (ni una noticia als diaris que no sigui del tema, o de futbol). Ens diu que ell és de Dholaka i que la casa dels seus pares està del tot inservible. Els seus pares estan bé ens diu, però un tiet ha mort en el terratrèmol…

Sense cap imprevist aconseguim anar cap a Bhimphedi. Són tres hores de trajecte en jeep, per caminets que pujen i baixen muntanya rere muntanya. Des del primer port podem veure Katmandú, em miro la ciutat atentament intentant veure quina desolació ha causat el terratrèmol. No veig efectes evidents als edificis des de tant lluny, però es veu quelcom diferent respecte els altres cops que havia fet aquest trajecte: Per tota la ciutat es veuen puntets taronjes, que és el color més comú dels plàstics que tothom està utilitzant per fer-se les tendes per dormir-hi.

I durant les tres hores de trajecte la mateixa visió. Al costat de cada casa, hi ha una tenda de campanya, tant se val si la casa està del tot enderrocada o no té desperfectes aparents des de fora. Tothom viu a les tendes de campanya que s’han muntat al costat de la casa. Qui no té casa ha de dormir fora. Qui té casa esquerdada dorm fora per por que la casa no sigui segura. Qui té la casa sense desperfectes, té por que per la nit arribi un terratrèmol més fort i que aquest cop si derrueixi la casa.

Arribem al darrer port de muntanya, i ja es veuen les muntanyes i les valls que formen el poble de Bhimphedi. No és diferent, al costat de cada casa hi ha una tenda de campanya, però aquestes ens les mirem amb una sensació força diferent, ja que 264 tendes les hem pogut facilitar Amics del Nepal. Veient totes aquestes tendes em fa pensar en les aventures que varem viure en els dos trajectes a l’India i la distribució i seguiment.

Ja us el varem explicar com varem aconseguir les primers 123 tendes a “L’aventura tendes de campanya” i com es varen distribuir i fer el seguiment a “Les tendes ja són a casa” . Però encara no sabeu com va anar la segona fase del projecte que varem iniciar el 8 de maig anant cap a Hetauda per a treure els diners del banc i agafar el jeep que haviem reservat prèviament per sortir cap a la India a les 10:30 del matí per comprar un nou carregament de tendes. Jo no puc creuar la frontera, però els nepalesos no necessiten visat per creuar-la, així que els deixo esperant el jeep i me’n vaig a fer compres per a la casa d’acolliment i a pagar la factura de la llum.

Ram Naam Lama (Membre de la comunitat de Bhimphedi i del centre mèdic que ens dona suport en molts dels projectes)

En Ram Bahadur (treballador del centre d’acolliment i jo eren a Hetauda al lloc acordat a la hora acordada esperant el Tata Sumo (jeep). Són les 10:30 i el tata sumo ja hauria de ser aquí i no hi és. El truco per saber si trigarà molt. Però em diu que no pot venir, que ha de fer un trajecte a Katmandú! Per què no havia avisat abans? Aquí comença la nostra mala sort al dia d’avui…

Preguntem a totes les oficines de transport però ningú té cap jeep disponible. Finalment, a través d’un familiar meu, n’aconseguim un i ens dirigim cap a Raxaul (a la India aprop de la frontera nepalèsa).

Un cop arribem allà comencem a preguntar botiga rere botiga, però ningú en té, de tendes mitjanes, o això diuen… quan comencem a perdre la esperança veig a una paret d’una botiga una fotografia d’un grup religios en una campanya de voluntariat. Quina casualitat, és del grup religiós al que pertany la meva familia! Comencem a xerrar amb el botiguer i finalment ens pregunta: “Què necessiteu?” “150 tendes” diem. “Cap problema, Això està fet” ens diu. Sembla que després de tot potser no serà un dia de mala sort!

Carreguem el jeep amb 141 tendes i ens dirigim cap a la frontera. Ens paren… L’altre cop havia estat molt senzill amb el cotxe militar…

L’oficial indi de la frontera ens fa entrar a la seva oficina i ens comença a demanar detalls de la nostra missió. Nosaltres li expliquem d’on venim i amb quines raons, però no l’acabem de convencer per què no tenim cap paper que ho acrediti… Ens demana que tornem endarrera i tornem totes les tendes a la botiga d’on les hem comprat. ja són les 2h i no sembla que es pugui resoldre favorablement… que hem de fer? On hem d’anar? Amb qui hauriem de parlar? Ens sentim frustrats i sense gaire esperança… però li tornem a demanar a l’oficial que ens deixi creuar la frontera. Ens diu que si confessem que portem les tendes per a fer negoci, aleshores amb una petita quantitat que li paguem ens deixarà passar… Però no pensem mentir… les tendes no són per vendre, son per a distribuir a les víctimes del terratrèmol de Bhimphedi…

Finalment l’oficial ens recomana que portem una carta de la embaixada ínida… però no creiem que això sigui possible… Però quan sortim de l’oficina s’ens acosta un agent (una persona que està per la frontera, però no és treballador públic) i ens recomana que anem a l’oficina d’en Mishra Jee. Ho fem. Allà hem de pagar 1,000 rupies nepaleses (uns 9 euros) i en Mishra Jee ens fa d’intermediari amb els oficials de la frontera. Aquest cop sense cap problema ens permeten creuar. Gràcies Mishra Jee!

No haguessim hagut de donar-li aquests diners, per què estava fent quelcom dolent… però que haviem de fer? no hi havia cap altra manera de resoldre la situació… Sigui com sigui hem completat la missió amb èxit, i a l’endemà podem distribuir les tendes que encara necessitaven als representants que havia nomenat el VDC en la primera distribució amb l’ajuda inestimable d’alguns voluntaris del centre d’acolliment.

image (5)
Bishwa portant una de les tendes per al Ward número 9.
image (4)
En Bishwa sembla que està cansat… al fons en Kul i l’Arati, que sempre vol anar a visitar Jamire.
image (2)
Un dels punts de distribució, a l’escola de Jamire, a la foto els nens voluntaris i alguns afectats de la regió.

Moltes gràcies Amics del Nepal i al teu equip de Barcelona pel vostre suport. Especialment gràcies al Dani i a la Laura!

Nou terratrèmol i tothom al carrer

DANI (Cooperant d’Amics del Nepal a Bhimphedi)

Després de 17 dies del terratrèmol sembla que les rèpliques són cada cop més suaus. La gent, tot i que encara està espantada, colpida per la xifra de morts que supera els 8 milers i tocada degut a que molta gent ha perdut la casa o la té esquerdada, sembla que l’activitat va tornant a poc a poc. La gent comença a tocar les runes de les cases. El gairebé milió de persones que havia deixat Katmandú tornen a la ciutat a poc a poc. El govern anuncia que les escoles començaran el proper diumenge i les accions que està preparant per mitigar les conseqüencies del terratremol.

Jo decideixo anar cap a Katmandú per a fer algunes feines que tinc pendents, entre elles ajudar a un dels nens del centre a aconseguir el carnet d’identitat. Volem sortir el dissabte o el diumenge, però els jeeps per anar a la capital van plens. La gent va tornant a la capital per continuar amb les seves tasques (obrir la botiga, treballar amb el taxi…). Finalment aconseguim bitllets per el dilluns. Al jeep normalment hi van 9 passatgers i el conductor, aquest cop en som 10 més el conductor. I just abans d’arribar  a un control policial el conductor li demana a un camió que porti un dels passatgers uns quilòmetres, per evitar la multa.

Al arribar ens posem ràpidament a fer gestions per acabar aviat i poder tornar a Bhimphedi. A l’endemà demanem uns arxius que necessitem per fer el document d’identitat del noi. Ens diuen que estan en un edifici que ha quedat afectat pel terratremol i tenen por d’entrar-hi. Però que ens diran alguna cosa a la tarda, que ve un equip de policies, i a veure que diuen. Però ja han passat les dotze… i és gairebé la una de la tarda…

MIQUEL (Cooperant d’Amics del Nepal a Katmandú)

I els dies al Nepal giren contínuament de forma sorprenent. Aquí la vida pot donar un gir en qualsevol moment de forma inesperada. Mai se sap què, ni com, ni amb qui, ni tan sols quan passarà. I de sobte torna un tremolor. Un tremolor que s’allarga. Un tremolor que s’allarga i que no és una rèplica. Un tremolor que és un terratrèmol i cal sortir corrent. Com sempre fins ara hi ha temps per triar jardí o carrer. Carrer millor. Molt millor. Surts el carrer. Cables elèctrics. Sembla que s’atura, però… sí s’atura. És un terratrèmol. Com sempre torno cap a casa. Tornem cap a casa, visc amb l’Ashok, el noi de 16 que fa dos mesos va deixar el centre d’acolliment de Bhimphedi i sempre decidim fer allò que ningú fa.

Encara recordo el dia del gran terratrèmol. Estàvem fora ell i jo amb dos nens petits. Estàvem fent una classe quan va passar i de cop ens vam trobar amb tothom al mig del carrer. Tan bon punt els pares dels nens van venir a buscar-los, li vaig preguntar “Vols quedar-te aquí i esperar o prefereixes veure què ha passat?”. Un terratrèmol fa accelerar el cor i us ben asseguro que la nostra por tan sols podia ser apaivagada per la infinita curiositat de saber el que havia passat. Així que vam marxar a recòrrer la ciutat en plena esplendor de grans rèpliques.

Però això va ser fa 18 dies. Ara tornàvem a entrar a casa després d’un nou terratrèmol. I va arribar el Dani i l’Shree. Tots estàvem tranquils en diferents graus. Alguns teníem més por. Altres més distesos. Un nou terratrèmol. Fortet i llarg. Anem fent el pronòstics: un 5, no un 6 punt algo… un 7,1… Finalment un 7 punt 3 punt 4. Sens dubte no són bones notícies. La gent que havia abandonat els carrers, torna a ocupar les solanes. Les botigues que havien tornat a obrir, totes tancades. Els cotxes que ocupaven els carrers, despareixen i deixen un silenci extrany.

IMG-20150513-WA0010

Segur que hi haurà morts. Aquí no ha passat res. Hauran caigut edificis? Comencem a trucar a tothom. Tothom truca a tothom. Sembla que no fallen les línies avui. Hi ha internet. Podem viure-ho tot “en directe”. Tenim més accés a la informació i els informadors, aquest cop, tenen accés a nosaltres. El Whatsapp crema, el Facebook es recargola.

Anem parlant també amb la gent preguntant si saben alguna cosa. La gent sembla que no tornarà a casa. Surto al carrer a veure la Stupa. El carrer està deshabitat, ni un ànima, silenci extrany a aquelles hores. A la Stupa s’hi pot veure algú més, alguns que hi donen tombs, altres que pasejen… Després d’un terratrèmol tot i que la gran majoria s’acumuli en esplenades a esperar-ne les rèpliques, sempre trobes aquells que titllen “d’insensats” i no poden deixar d’anar d’aquí cap allà. La Stupa està pitjor.

IMG-20150513-WA0009

IMG-20150513-WA0011

IMG-20150513-WA0013

IMG-20150513-WA0012
Buddhanath pateix el terratrèmol amb tots nosaltres.

Torno cap a casa. I comencen les trucades del mitjans.

Dani a 8 al dia

Dani als Matins de TV3

Miquel a Catalunya Radio

Els nens de la casa d’acolliment de Bhimphedi a Info K

Sembla extrany com arriben les notícies lluny de la notícia. Des d’allà l’expectació sempre ha sigut molt gran. S’ha parlat de tragèdia i gran desgràcia. Sens dubte ho ha sigut, la quantitat de vides humanes i les destrosses materials són molt elevades. El que més sorprent, però, a tothom que parla amb nosaltres és que en mig de tanta destrucció estiguem bé, dormim dins a casa i el nostre nivell de por sigui mig. I és que el terratrèmol no ha acabat amb tot, no, hi ha moltes coses d’empeus i nosaltres per sort i fortuna ens trobem en un lloc que de moment està tot tal i com era abans i després del primer terratrèmol.

Més enllà però del que es digui o deixi de dir per la tele i la premsa, la realitat sempre és més pintoresca quan un la veu amb els seus propis ulls. Avui és la segona nit després del segon terratrèmol. La gent ha envaït els carrer. Aquest cop ja es compta amb tendes de campanya més sofisticades. Sembla que hi ha més por, una por més el·laborada, menys visceral que la primera. No acaben d’entendre si és una rèplica o un nou terratrèmol…

Però recordem una cosa abans d’acabar:

“els dies al Nepal giren contínuament de forma sorprenent. Aquí la vida pot donar un gir en qualsevol moment de forma inesperada. Mai se sap què, ni com, ni amb qui, ni tan sols quan passarà. I de sobte ja no saps com aquest cop et sorprendrà”.

Sempre li dic al Dani: aquest país és surrealista i llavors riem. I de vegades ens mirem i ens diem: “Surrealista”. I de vegades ens truquem i diem “Surrealista”. Així que espero que el surrealisme no ens deixi de sorprendre mentre intentem restablir de nou la nostra normalitat.

Les tendes ja són a casa

Si no has llegit com varem comprar les tendes, llegeix el post anterior: L’aventura “tendes de campanya”.

A l’endemà al matí, ens trobem la Laura, el Ram i jo amb l’objectiu de repartir les 123 tendes que varem portar de la Índia. Primer creem una taula per registrar la informació de les famílies a les que li donem les tendes, i així podrem donar aquesta informació al VDC (equivalent a l’ajuntament). També escribim una carta de donació amb el material, al VDC. Ja hi ha molta gent davant de l’escola, esperant la seva tenda i també menjar que ha estat donat per la presó que hi ha al poble.

DSC_0739
Alguns afectats esperen assegut, a l’edifici del davant de l’escola, que es distribueixin les tendes.
DSC_0772
Pati de l’escola amb molts damnificats pel terratremol. Al fons es veu una casa afectada.

DSC_0774

Sembla que repartirem les tendes des de l’escola. Però no està del tot clar. La Laura i jo no acabem d’entendre per què és tant delicat decidir des d’on es repartiran. Demanem als nens del centre que portin les tendes de la casa d’acolliment a l’escola. Quan les tendes arriben a l’escola les posem dintre d’una de les aules i comencem a preparar la distribució i el sistema.

DSC_0723
En Ram, portant de paquet a l’Ashok, un dels nens del centre, i 16 tendes de campanya cap a l’escola on han de ser distribuides.
try
Alguns dels nens que ajuden a portar les tendes cap a l’escola. Tothom vol donar un cop de mà.
DSC_0747
Les tendes ja són a l’escola, tornem a fer inventari, i ja estarem preparats per a la distribució.

Però de cop, tot de gent entra a l’aula i comença una discusió. Sembla que volen que comencem a distribuir només per a la gent d’un dels Wards (barris). A Bhimphedi hi ha 9 Wards, i en cada un hi viu principalment gent de la mateixa casta. Així doncs sembla que cada casta vol que es reparteixi el material per als seus familiars i veins. Cada vegada hi ha més gent a la aula. Alguns dient que es repartirà primer a la gent que tingui la casa totalment destruida, i altres que diuen que s’ha de començar pel seu Ward.

DSC_0742
Encara fent l’inventari quan ja s’està discutint sobre com s’haurien de repartir les tendes.
DSC_0749
En Ram i jo pensant què convé fer en la situació de desacord general que sembla haver a la sala.
DSC_0750
Alguns dels membres de l’ajuntament intentant trobar una solució entre el xivarri.

No sembla que s’hagi d’arribar a cap acord… però després d’una hora de discusions sembla que tothom acorda el següent. Hi haurà un representant de cada Ward que s’endurà un número assignat de tendes, i serà el responsable de repartir-les al seu Ward. Tothom sembla satisfet amb la solució final, i es procedeix al repartiment de les tendes. Finalment a les 2pm hem aconseguit repartir les tendes!

DSC_0752
Un líder de cada Ward, asseguts i acordant una solució pactada entre tots.
DSC_0756
La foto després de l’acord. Cada líder repartirà en el seu barri un nombre de tendes assignat segons les necessitats. I la informació dels beneficiaris serà facilitada a Amics del Nepal i el VDC.
DSC_0764
Es comencen a distribuir les tendes als responsables de tots els Wards (barris).
DSC_0776
A punt de distribuir als darrers Wards.
DSC_0785
Un cop distribuides totes, ens fem una foto amb el president del VDC (equivalent a l’alcalde del poble). Tothom ha quedat satisfet del matí.

Ha estat força surrealista tot el procés, però el fet és que a la nit plou a bots i barrals, i estem satisfets que 123 tendes estan sent útils a 123 famílies per refugiar-se de la pluja. Moltes gràcies als voluntaris i donants d’Amics del Nepal i també a en Ram Lama, Anju Lama, Laura Conde, Dharmaraj Rijal, Ram Bahadur Adhikari i Surendra Kumar Thapa!

Dos dies més tard anem cap a les muntanyes a supervisar com s’estan utilitzant les tendes i veure les necessitats de la gent. No és una tasca fàcil… fa molta calor, i només el primer tram el podem fer en moto, per accedir a la resta de pobles no hi ha carreteres, només caminets que van amunt i aball, i no són aprop uns dels altres… Anem veient cases i més cases, i tothom ens vol ensenyar la seva. Moltes cases tenen un tros de paret derruit, però la majoria només tenen esquerdes i algun forat. Però tant uns com altres no s’atreveixen a dormir dins de les cases per què no saben si és segur o no.

IMG_0185
Una de les moltes cases derruides de Matlo Suping (Suping de Dalt).
IMG_0186
Una de les moltes cases derruides de Matlo Jamire (Jamire de Dalt).
IMG_0192
A segon pla una de les cases derruides. A primer pla, la cabanya que s’han fet amb les plaques de metall i amb la tenda que els vam facilitar per evitar que entri aigua al sostre de la cabanya.
IMG_0199
En Ram i jo caminant per les muntanyes, a ple Sol (és uns 10 graus més vertical que a Catalunya).
IMG_0212
Un cobert comunitari convertit en una cabanya comunitaria on tres families hi fan vida des del terratremol. Ara amb parets fetes amb el material que varem distribuir.
IMG_0203bis
Moltes de les familes amb les cases esquerdades es veuen amb el dilema de que fer amb les seves cases. Les han de derruir i construir de nou? la majoria ho veu com una solució sensata però dificil…
IMG_0209bis
Moltes de les cases no han caigut però estan greument esquerdades, les families no s’atrebeixen a viure-hi, especialment durant les nits que plou.

IMG_0205bisbis

Les tendes les han utilitzat per fer-se cabanes que els serviràn per un temps indefinit. Molt pocs es podran fer una casa abans del Monsò que ja s’acosta (època de pluja compresa entre juny i setembre). Alguns potser començaran a fer-se la casa a l’octubre després del Dashain (festa nacional, equivalent al nostre Nadal), però molts no creuen que se la puguin fer en un futur immediat, perquè no tenen els diners per fer-se-la. El govern ja ha promés que farà prèstecs a tots aquells que han perdut la casa per tal que se’n puguin construir una de nova. Però ningú pensa que sigui fàcil que s’implementi aquesta idea, i en tot cas, ningú pensa que es faci aviat. Així doncs, les cabanes que es facin potser les hauran d’utilitzar per molts mesos.

Dos dies més tard, el VDC reparteix algunes tendes més que han aconseguit al Ward número 9. Però es veuen desbordats i les 30 tendes que porten, juntament amb uns matalassos de plàstic donats també per Amics del Nepal, no són suficients ni de lluny.

Així doncs, nosaltres ens posem les piles de nou. Demà intentarem portar un nou carregament de tendes de la Índia… desitgeu-nos sort! Comença l’aventura “tendes de campanya 2”. Diuen que les segones parts mai van ser bones… però sempre hi ha excepcions…

En tot cas, a la casa d’acolliment seguim amb les piles posades, i amb moltes ganes de fer nous projectes al centre i en col·laboració amb l’escola pública i la comunitat. No s’ha de pensar que tots els problemes que té Nepal els ha portat el terratremol. Ara molta gent vol ajudar a “reconstruir Nepal després del gran terratremol” però el fet és que el país ja tenía molts problemes abans del 25 d’abril. Certament ha estat una gran catàstrofe on han mort més de 8.000 persones, i moltes construccions han estat malmeses o destruides. Però crec que és important que seguim treballant amb projectes d’empoderament de la dona i de les noves generacions i que promovem activitats que puguin permetre als més desfavorits d’obtenir recursos per a tenir una millor qualitat de vida. Tinc molts amics que m’han dit que volen col·laborar amb Nepal, la resposta de tota aquesta gent diu molt, tot i que a Catalunya econòmicament no estem en els moments més brillants, la seva gent vol estar al costat de la gent que ho passa malament en el Món. Per això, a aquests amics els dic que si volen col·laborar, col·laborin en els projectes que estem tirant endavant aquí a Bhimphedi i que anirem explicant a través d’aquest blog!

Per fer-ho, podeu fer una transferència bancaria a Amics del Nepal amb el concepte “Bhimphedi”:
“la Caixa”: ES13 2100 0908 5102 0016 0153
Banc Sabadell ES29 0081 0200 2700 0127 0732

Moltes gràcies!

IMG_0236
Els nens treient les llavors de les luffes (“ghiraula” en nepalès) per plantar-ne al costat del mur. Aquestes plantes emparradisses donen un fruit que un cop assecat s’utilitza d’esponja per rentar plats, roba o dutxar-se.
IMG_0237
Els nois grans del centre (Kiran, Sujan, Kul, Ashok, Anish…) reconstruint un dels murs del centre.

L’aventura “tendes de campanya”

Pots llegir el post anterior “Despres de caure cal aixecar-se”.

Ens despertem a les 5:45 i ens preparem per a la reunió de les 6am (temps nepalès), amb el telèfon a la butxaca i el primer te del dia al davant ens disposem a esperar. Ens acabem el te, fem una reunió amb els nens per a organitzar el dia, i es fan les 6:45 i encara no ens truquen… La Laura i jo, sortim del centre i anem a un “bar” que hi ha al davant de la casa del Ram i l’Anju per donar-lis una mica més de marge. Ens prenem el segon te del dia. Es fan les 7 i tot i que no ens han trucat decidim trucar a la porta.

Ens obre una dóna, deu ser una germana de l’Anju perque se li assembla molt, aquests dies tenen molta familia que han vingut de Katmandú refugiats amb ells (més de mig milio de persones han marxat de la capital per evitar els problemes de falta d’aigua, menjar o l’augment de casos de malalties com el còl·lera), i dormen tots junts al pati del darrera per por de que hi hagi un altre terratremol. Finalment apareixen el Ram i l’Anju, “Ja són les 7?” ens pregunten. Els dos han estat tota la nit desperts atenent una senyora que tenia un atac d’ansietat. A la pràctica el Ram, tot i ser farmaceutic, acaba fent la funció de metge del poble sempre que no n’hi ha cap (com passa molt sovint). Truquen a la persona amb qui ens haviem de trobar a les 6 i diu que és a casa apunt de sortir…

Anem cap al poble amb el Ram per començar a coordinar el transport i contactar amb alguna botiga de Hetauda per saber si tindran prous plàstics de tenda de campanya. Totes aquestes trucades, naturalment les fem des de un dels “bars” del poble, amb el tercer te del dia a la ma a les 8 del matí, com continuem així… No sembla que res avanci. Arriba el senyor amb qui haviem quedat a les 6, també es posa a trucar. No sembla que res abanci gaire… El Ram ens diu que anem cap a la casa d’acolliment per preparar-nos pel trajecte, i ja ens trucarà quan tinguem el transport preparat.

Som a la casa d’acolliment, són les 9:30 i encara no tenim cap trucada… No sé pas si ho aconseguirem avui… Doncs si cal hi aném amb autobús, decidim la Laura i jo… Així que anem a recollir l’Anju i tornem cap al poble. Allà ens trobem al Ram enganxat al telèfon intentant coordinar quelcom… “Ram, ja són gairebé les 10h, anem-hi en autobus…” li diem. Però al Nepal, moltes vegades les coses van a un ritme diferent que posen a prova la teva pasciència, però de cop poden passar coses sorprenents i extraordinaries. En Ram ens mira i diu que el transport ja està de camí. Inicialment volien aconseguir un jeep de la companyia hidroelèctrica, però finalment no havia estat possible… així que havien estat gestionant per tenir un altre transport.

De cop arriba un jeep de l’exercit amb dos militars a dins, que baixen i ens obren per a que entrem i ens posem en marxa cap a Hetauda. Havia anat a Hetauda en autobus, al capó d’un autobus, en cotxe, moto… però Nepal sempre té sorpreses. En mitja hora ha hem arribat a Hetauda, no sense passar una mica de por, i fer apartar del nostre camí a una dotzena de cotxes.

IMG_0129

IMG_0126

El primer pas és intentar aconseguir treure els diners del banc. No porto a sobre el passaport ni el talonari de xecs (que s’han quedat a Katmandú), però som dos blanquets amb dos militars al nostre costat, així que els del banc no ens posen cap problema.

El segon pas anar a les botiguetes de plàstics a preguntar quantes tendes tenen de 4,5×5,5 metres. Cap botiga en té gaires… i els preus semblen cars… mentre tots dubtem que fer, el militar conduïa el jeep diu t de forma energètica: “Tenim un cotxe, tot el dia per endavant (són les 12h) i una missió. Anem cap a la Índia on segur que tindran tendes i ens sortiran més barates i per tant en podrem comprar més i ajudar a més gent!”.

IMG_0131

Meravellós, de cop tots agafem energia i entrem al jeep corrent. I una hora i mitja més tard ja sóm a Birgunj a la frontera amb la Índia i ens hem fet ben amics dels militars. Ens assabantem que també estaven a la pista de basquet, amb el ministre. I tenen opinions molt interessants sobre molts temes. El conductor va a un ritme diferent (no només al conduir), és energétic i apassionat, amb moltes ganes d’ajudar. El copilot és molt amigable, i té amics per tot arreu, un cop arribem a Birgunj ja ens esperen dos amics seus per a ajudar-nos amb la nostra missió. Extraordinari.

IMG_0136

Preguntem a les botigues de la ciutat però totes les tendes estan esgotades… així que hem de creuar la frontera. Parem a un hotel, i la Laura i jo baixem del cotxe, per què nosaltres no podrem creuar la frontera, necessitariem visat. Els nepalesos si que poden creuar.

Després de quatre hores, que nosaltres vam utilitzar per menjar i fer una volta per la ciutat (que no ens va agradar gens), van tornar amb 123 tendes, que havien aconseguit comprant a diferents tendes, se’ls veia molt cansats a tots sis, però havien aconseguit comprar gairebé a la meitat de preu que ens demanaven a Hetauda. Ja que al entrar el material amb un cotxe militar no els havien fet pagar cap impost! Encara, abans de tornar a casa, ens parem a Hetauda, a l’única botiga que quedava oberta, i comprem uns rotllos de plastics que serviran per a que les families puguin seure aïllats del terra. Aquesta gent és incansable! Quina sort que tenim de comptar amb en Ram, l’Anju, en Ram Bahadur i en Dharmaraj…

IMG_0141

IMG_5287

IMG_5284

IMG_0146

IMG_0148

IMG_0161

DSC_0712

Però com portarem aquests rotllos immensos? Per què pregunto? Això és Nepal. En mitja hora, arribem al centre d’acolliment i tots els nens surten a ajudar-nos a descarregar! I a canvi mengen uns dolços que els militars els han comprat a la Índia. Hem aconseguit 123 tendes a molt bon preu, transport proporcionat per l’exercit, dos bons amics i una bona aventura per a explicar. Missió complerta! Bé, almenys la primera fase. Demà tocarà repartir les tendes. “Fins demà al matí a les 6am!” ens diem al acomiadar-nos amb en Ram i l’Anju.

IMG_0172

IMG_0181

Despres de caure cal aixecar-se

Després de caure, cal aixecar-se. I això és el que ens toca ara. Al centre, anem recuperant les rutines a poc a poc, però sense oblidar el que ha passat ni ignorar el que està passant.

El terratremol ha estat molt cruel en alguns districtes del centre-nord del Nepal com Sindhupalchowk, Kathmandu, Dhading o Gorka on han perdut la vida milers de persones. A Bhimphedi hem estat de sort, perquè no hi ha hagut victimes mortals, tot i que molta gent ha perdut la casa i hi ha moltes families que no disposen d’aixopluc. S’anuncien pluges pels propers dies i moltes famílies tenen por de que les cases afectades s’acabin de caure i per tant algunes dormen al ras i algunes comparteixen covert amb les seves vaques (moltes de les famílies que viuen disperses per les muntanyes tenen una economia de subsistència que s’aguanta per la gestió d’un terreny d’hort, algunes gallines, cabres i un parell de vaques o búfales). Naturalment, a nivell sanitari això és preocupant, i més tenint en compte que no disposen d’atenció mèdica a la proximitat.

Ara més que mai tothom ens hem de preguntar “i jo que puc fer?”. Degut al terratremol no sabem quan començarà el curs escolar, així que els nens tenen molt temps lliure, i decidim que aprofitarem aquest temps per augmentar l’area conreada, i així en el futur tindrem més verdures, i necessitarem menys suport des de Barcelona, i així es podrà dedicar aquest suport a ajudar els damnificats pel terratremol.

perquesi

IMG_0115

20150429_113206

IMG_5260

Per la nostra part, la Laura i jo, anem al poble a fer un reconeixement i veure quines són les necessitats. Primer anem a visitar la casa de la Beli, una de les cuidadores del centre, i la casa de la Sanu, una de les dones a les que ajudem per a que les seves filles bessones vagin a l’escola. Les dues cases eren de pedra i fang, de dos pisos, i estan destrossades, no les podran utilitzar de nou.

20150429_171503

Després anem a veure el comite de la creu roja i al VDC (Village Developement Commitee) que es l’equivalent a l’ajuntament. En aquestes reunions ens transmeten que la necessitat ungent és proveir de tendes a les families que no poden dormir a una casa. Han recolectat informació durant aquests dies i hi ha unes 300 families en aquesta situació i només han pogut proveir de 61 tendes (i de qualitat molt baixa).

IMG_5256

IMG_5257

Així doncs ens posem mans a l’obra! Ens posem en contacte amb Amics del Nepal de Barcelona, i els increibles voluntaris es posen a moure tots els fils necessaris. En unes poques hores m’envien un missatge meravellós dient que tirem endavant l’operació “tendes de campanya” gràcies a la donació d’en Carlos Recoder Miralles. O potser hauriem de dir l’aventura “tendes de campanya”… per que aquí al Nepal, tot acaba sent una aventura…

Així doncs aquesta mateixa nit ens reunim amb en Ram i l’Anju, una parella meravellosa del poble, ella és professora de l’escola pública i ell és farmaceutic i membre del centre de salud del poble. I mai tenen un “no” per a ningú quan necessita qualsevol ajuda. S’alegren moltíssim de que haguem aconseguit el vist-i-plau per proveïr a les families afectades amb tendes, i es comprometen que ells aconseguiran el transport de forma gratuïta! I que ens acompanyaran a comprar les tendes al millor preu possible. Fan una trucada i li diuen de trobar-nos a l’endemà al matí a les 6 del matí. Nosaltres ens disposem a marxar i ens acomiadem fins a les 6 del matí, però ells ens diuen… ja us trucarem quan arribin… hem quedat a les sis “temps nepalès”…

Bé… en tot cas… Fins demà al matí!

El terratremol a Bhimphedi

De camí cap al centre d’acolliment ja varem començar a veure les conseqüencies del terratremol de 7,5 a l’escala de Richter. Moltes de les cases del poble, fetes de pedra i fang, han estat afectades pel terratremol, algunes tenen esquerdes, algunes els falta un troç de paret, i a algunes estan del tot destroçades. Poques cases han quedat intactes.

Afortunadament, molta de la gent era a la pista esportiva (veure el post de l’acte) i altres eren fora de casa, així que no sembla que hi hagi ferits, però la gent es veu molt afectada, especialment aquells que han perdut la casa i botiga.

Ens afanyem per anar cap al centre amb els nens i trobar-nos amb la resta de nens i veure si tots estem bé.

 

A la casa d’acolliment, només la casa de voluntaris, un edifici antic de la dinastia Rana, ha quedat afectada. No hi ha llum, ni funcionen els telefons ni els mòbils. Tampoc tenim bateria ni als mòbils ni als ordinadors…

Al cap d’una estona el terra torna a tremolar, aquest cop de forma molt més suau, tothom es pregunta si tornarà un terratremol fort. Van arribant rumors i noticies barrejades, així que no sabem amb certesa com esta la resta del país.

Sembla que no hi ha hagut ferits greus a Bhimphedi, però molta gent ha perdut les seves cases. Dels quatre treballadors que tenim al centre, la Beli i el Ram, les seves cases han quedat inhavitables, i les cases dels altres dos treballadors, la Maya i la Santamaya, han quedat esquerdades. Tothom està trist, però sobretot està espantat. Tothom dorm al carrer, les cases, que sempre els han fet sentir segurs dels perills de l’exterior, són ara un lloc perillòs. Així, dormint tothom junt al carrer passen les hores amb els familiars i amics, donant-se suport uns als altres.

Durant la nit hi ha 5 o 6 rèpliques del terratremol, són rèpliques suaus, però prou fortes per fer tremolar el terra i els cors compongits de tots els habitants del poble.

A l’endemà es respira la tensió. Seguim incomunicats i ens arriben noticies confuses, alguns diuen que s’espera un terratremol encara més fort que l’anterior. Les escoles, botigues i centre mèdic, tot és tancat. Però és carrers són plens de gent, agrupats en grups tots parlant del mateix tema: “ha estat el terratremol més fort que he viscut”, “no n’hi ha hagut cap d’igual en els darrers 80 anys”, “Com és que no paren les rèpliques?”, “n’hi haurà un de molt fort, segur, diuen que serà aquesta nit…”.

A la nit encara es complica més la situació, sembla que aquesta nit hi haurà tempesta… La gent no s’atreveix a entrar a les cases perquè estan convençuts que hi haurà un terratremol de nivell 9, però tampoc poden dormir a la interpèrie aquesta nit… Les treballadores del centre venen a dormir amb els seus fills a la casa d’acolliment i dormim tots junts a una habitació, aprop de la sortida. Aquesta nit hi tornen ha haver un parell de rèpliques, però molt suaus.

A l’endemà, finalment ja torna la llum i podem carregar els mòbils i comunicar-nos amb el món exterior i tranquilitzar els nostres amics i familiars. També arriben els diaris i veiem que a Katmandú i Sindupalchowk el terratremol ha estat devastador. El diari parla de 3000 morts i que poden arribar a 8000. Són uns dies tristos però hem de fer el cor fort, somriure i donar-nos suport entre tots.

A la nit, posem una pel·licula projectada a l’exterior, just quan està acabant la pel·lícula hi ha una petita rèplica. Ja són molt suaus però no s’acaba de tranquil·litzar la situació… Esperem que aquesta nit ja no en tinguem cap més. Ara, mentre alguns dels nens ja ronquen, estem escribint aquest post, i intentarem fer-lo arribar a barcelona pel mòbil, i així ens el puguin penjar. Si l’esteu llegint és que hi ha hagut sort, i l’ajuda inestimable dels voluntaris de Barcelona. Moltes gràcies! Per a ells, i per a vosaltres per seguir-nos.

Una forta abraçada des de Bhimphedi. I seguim en contacte!