Escrit per Marina Viñas, voluntària de la casa d’acolliment
El Dashain és la festa nacional de Nepal, comparable amb el Nadal de casa nostra ja que és una festa que celebren tots els nepalesos siguin de la casta que siguin. Durant aquests dies, tothom recórrer els quilòmetres necessaris per reunir-se a la casa familiar (casa dels pares) i passar aquests dies tots junts fent ofrenes i rituals diversos per adorar a la deesa Durga en totes les seves manifestacions. La família de Balmandir no podia ser menys i també hem celebrat el Dashain.
Ja fa uns dies la Didi Maya va començar a preparar els germinats pel dia de la tika. Onze dies més tard, quan va arribar al centre al matí i vam obrir la porta … : “ja son aquí, ja són aquí!”. Ens estaven esperant amb candaletes, tots ells amb la roba nova (pantalons o sabates noves) que els havíem regalat un parell de dies abans. Ja es podia començar. La Maya va obrir la porta de l’”storeroom” on havia deixat els plats amb les llavors i en va sortir una flaire floral provinent dels brots germinats. A la sala de la tele ja estava tot a punt: una safata amb arròs barrejat amb floretes, un gerro amb flors, una safata amb la pasta per la tika – arròs, colorant i iogur- i només faltaven els germinats. Segons la tradició, els “ancians” de la família posen la tika als parents més joves per beneir-los amb abundància en els propers anys i els donen “Dakshina“, o una petita quantitat de diners, juntament amb les benediccions. Així que la Didi Maya va començar: primer va agafar les flors i, com si estigués batejant, va escampar una mica d’aigua damunt dels seus caps. Tot seguit va tirar una mica d’arròs amb floretes pel damunt i els hi va posar la tika al front, entre cella i cella (on hi ha el tercer ull). Finalment, els hi va donar un brot de germinat embolicat amb diners. Això ho va anar fent nen per nen, des del més petit fins al més gran. I la gran sorpresa va ser que també ens ho va fer a nosaltres! Després va ser el torn d’en Krishna (el director del centre) i en Ram (el cuiner). I finalment, la Didi Belly. Abans d’acabar vam preguntar si nosaltres també podíem posar la tika als nanus i ens van dir que si. Així que la Joana i jo també vam poder posar la tika i beneir amb els nostres millors desitjos a cadascun d’ells.
Durant aquests dies de festa també es fan altres rituals, com sacrificis d’animals. Normalment només mengem “massu” (carn) els dissabtes a la nit, que és el dia de festa de la setmana. Però durant els dies de Dashain el “massu” està força present en cada àpat. Un dia pollastre, un altre dia búfala. I la sorpresa va ser ahir al matí quan en Krishna va arribar al centre amb un home que no sabíem qui era. Es deia Basu i havia vingut expressament per fer el sacrifici d’una de les nostres cabres! Quan vam esbrinar el motiu de la seva visita “per sort” la cabra ja havia estat sacrificada. Vam anar cap on estaven fent el ritual i en Basu, ajudat per en Ram i sota la mirada de la canalla de la casa, va començar a pelar la cabra, netejar-la, untar-la amb una pasta taronja (que pel que m’han explicat és per conservar i donar gust) i esquarterar-la. Després de treure les diferents vísceres, els nanus van ajudar a netejar-les. Aquell dia van venir els membres de la Nepal Children’s Organization a posar la tika i tots junts vam poder assaborir la carn de la cabra.
I per acabar, una altra tradició. Aquests dies tota la canalla fabrica estels i els fa volar. I aquí els estels volen amunt, ben amunt. Gairebé tant amunt com les muntanyes que ens envolten. No ens han explicat el significat, però potser es tracta de fer volar ben alt els millors desitjos per a tothom.
Feliç Dashain a tothom!!
