Escrit per Marina Viñas, voluntària de la casa d’acolliment

Des de principis de mes tot s’està preparant per la festa més important que es celebra a Nepal: Dashain. La traducció seria “10 dies”. Fa un parell de setmanes els nanus més grans de Balmandir ens van demanar si podien anar a l’arbre per agafar unes fulles. Anar a l’arbre per  agafar unes fulles? Ens va semblar una excusa per anar a fer una excursioneta. L’endemà vam entendre per què volien anar a l’arbre. Des de Balmandir es veu un arbre ben bonic a la muntanya del davant, passat el riu. És un arbre majestuós des del qual hi ha unes vistes de Bhimphedi ben boniques. Doncs allà van aconseguir recollir unes fulles que la Didi Maya necessitava per poder fer el plat/safata on es posen unes llavors a germinar durant 10 dies. L’onzè dia s’utilitza el germinat per posar la tica del Dashain.

Per altra banda, els més petits de la casa han passat la darrera setmana fent manualitats. Amb papers de colors, tisores, pega i imaginació han fet unes postals precioses amb els seus millors desitjos per a les professores de l’escola.

I dijous al matí …. tots es van llevar amb un somriure a la boca. “Avui és l’últim dia!!!”. Al migdia ja plegaven d’escola i començaven les vacances. Vam aprofitar el matí per preparar-los un joc de nit amb els nois més grans de Balmandir (que ja no anaven a l’escola). Aquell dia al vespre volíem donar-los iogur de postres, per celebrar que començàvem les festes. Però….uns micos han robat les claus a la Maya i no podem obrir la nevera!!! No podem agafar el iogur!!! Així començava el joc de nit. Després de superar diverses proves, vam aconseguir un mapa en el que hi havia la localització de la clau. Ens vam endinsar en la foscor de la nit per recuperar-la i  poder menjar iogur. Mmmm!!! Quin bon començament de festes.

Dissabte al matí … bé, matí, matí…més aviat hauríem de dir la matinada de divendres a dissabte. A les 3h de la matinada ja estàvem d’empeus per anar a fer la tradicional excursió al temple, excursió que es fa cada dia durant els 10 dies previs al dia de la tica. Amb alguns dels nanus de Balmandir i en Krishna (el director) vam anar pujant xinu xanu. Pujant, pujant, pujant… no ens pensàvem que fos tant amunt. Al cap de gairebé una hora de caminar carretera amunt i de creuar-nos amb grups de gent que ja en tornava, vam arribar al temple. Tres voltes al temple, uns tocs de campana i un te ben calentó per recuperar les forces abans de tornar cap a Balmandir.

I avui, tres dies abans del dia de la tica (el més important del Dashain) han arribat els regals. Tal i com passa a casa nostra per Nadal. Tota la canalla de Balmandir ha tingut o bé pantalons nous o bé sabates noves. Com diu el refrany: una imatge val més que mil paraules.

Feliç Dashain a tothom!!

La Manisha fent un tatuatge de hena a la Sarita