Escrit per Joana Martínez, voluntària de la casa d’acollida de Bhimphedi
Ja fa gairebé un més que sóc a Balmandir i que els nens han tornat a l’escola després de les vacances d’abril. Aquí el temps vola! Tots plegats ens hem posat les piles per començar a engegar el curs. Amb els més menuts (i ja no tant menuts…!) hem decidit endinsar-nos en el misteriós i desconegut món dels dinosaures. Durant uns dies els nens han descobert qui van ser aquests rèptils gegantins: com vivien, de què s’alimentaven, quin era el seu hàbitat, els diversos tipus d’espècies que van existir, la quantitat d’anys i panys que fa que van habitar el nostre planeta i per què van desaparèixer per sempre més. Hem pintat màscares del temible Tyrannosaurus Rex, classificat alguns dels dinosaures més coneguts per espècies, esbrinat el significat d’alguns conceptes un pèl complicats i recreat imatges dels nostres preferits.
Els nens pintant les seves màscaresEn Santa i en Bishow retallant els seus Tyrannosaurus RexI aquí teniu els nostres temibles dinosaures!
No obstant… després de donar per finalitzades totes les activitats, tenim un guanyador indiscutible dins el món del juràssic: en Patchi, el triceratops aventurer que ha robat el cor a bona part de Balmandir! Donant una volta per les habitacions i les sales comunes dels nens, és difícil de no trobar penjat a la paret algun dibuix relacionat amb aquest simpàtic dinosaure, protagonista del documental “Caminant entre dinosaures”, tot un heroi pels nostres exploradors!
Com que ens ha agradat tant això de fer petits descobriments científics i històrics hem instal·lat una línia del temps a la sala d’estudi, que ens servirà per anar-hi situant tot allò que els nens vagin aprenent: com van sorgir els planetes, quins són els animals més antics de la Terra, com eren els primers humans… Això si, en Patchi i els seus companys sempre hi tindran el lloc d’honor!
La línia del temps a la paret de la sala d’estudiEl racó dels dinosauresAlguns dels treballs dels nens i… en Patchi!
He tornat a Nepal amb la il·lusió de tornar a un país que em va fascinar… Un cop arribo a Kathmandú em donen la bona notícia que el viatge cap a Bhimphedi serà acompanyada d’en Dani (coordinador del centre d’acolliment), en Sujan (que està a Katmandú per visitar al dentista), la Sarita, la Susmita, la Purnima i en Samir.
En Dani i en Sujan ja es coneixen bé el camí, així que els seguim amb els ulls i els passos… Els altres quatre nens, van a Bhimphedi per primer cop igual que jo! Però ells per a quedar-s’hi a viure.
Sóc feliç de cada moment que visc en aquest viatge, especialment de compartir els primers moments amb la Sarita, la Susmita, la Purnima i en Samir: un refresc, l’espera al Jeep, el suc de mango, escoltar-los cantar quan som de camí, les vistes de la preciosa vall de Bhimphedi (encara desconeguda per a mi)…
I arribem a Bhimphedi després de 3 hores i mitja. El trajecte se’m fa curt, malgrat d’haver fet el trajecte amb 13 persones mes dins del jeep.
Els que arribem a Bhimphedi per primer cop estem curiosos i expectants. Ràpidament sentim la benvinguda i l’alegria que es respira a la casa d’acolliment. Mengem el Dhal Bat i ens anem a dormir desitjant que sigui a l’endemà al matí per conèixer el lloc on estarem i especialment la que serà la llar i la família dels 4 Fantàstics.
Les nenes i Samir menjant un snack juntament amb la Kali (la gosa del centre) i la didi Maya.La Sarita i la Purnima amb en Kush, coneixent a les búfales.En Samir divertint-se amb la Kali i en Tate.La Sarita i la Purnima al tobogan.
Dissabte, 6:30 AM: POM! POM! POM! Una de les millors maneres de despertar! Obro la porta de la habitació i veig al Samir, la Susmita, la Purnima, la Sarita, i a en Dani amb un Suba Prabat (bon dia en nepalí) i una invitació per passejar per Balmandir… impossible de rebutjar!
Uauu! estem envoltats de muntanyes, anem a passejar veient les búfales, les cabretes, l’hort, els pollets… i en aquest passeig anem coneixent a tota la resta de nens, nenes i didis. Després de només poder intuir les seves cares a la nit passada, per fi els veiem perfectament a plena llum del dia.
Uns dies més tard aquí estem: tirant-nos pel tobogan i gaudint. Els nous nens ja s’han incorporat a l’escola amb la resta de companys, s’apliquen durant l’study time, ja tenen els seus racons al centre, participen en la preparació del dinar del dissabte, viuen el dia a dia en aquesta nova llar amb la nostra nova família, aquí a Balmandir… i…a seguir caminant!!!
La Purnima i la Sarita amb els seus nous impermeables.La Susmita, la Purnima i la Sarita llestes per anar a l’escola.la Sarita i la Susmita em van fer unes arrecades amb clips de colors.En Samir tocant la guitarra amb en Bishnu.Les nenes després d’una bona dutxa.
El curs s’està a punt d’acabar! El proper dilluns 14 de març comencen els exàmens finals a secundària. I deu dies més tard comencen els exàmens a primària. De ben segur, com els grans ja estaran de vacances, ajudaran als petits a preparar els exàmens.
Aquest mes els nens, quan acaben els deures, es posen a estudiar. Quan ja se saben algun tema, em demanen que els hi pregunti per assegurar-se que són capaços de repetir exactament el que diu el llibre. Són experts en memoritzar, fins i tot coses que no tenen ni idea de que volen dir.
El calendari d’exàmens per cursos
L’Ashish i en Ramesh que estudien cinquè, si aproven el curs passaran a estudiar a l’escola pública el curs vinent. Tot i que no està del tot clar on es faran les classes, perquè està previst enderrocar l’edifici que va ser afectat pel darrer terratrèmol, per a construir una escola nova.
Els petits estudiant i fent els deuresL’Ashish estudiant pels exàmens
L’1 d’abril és l’últim dia d’exàmens pels petits, i aleshores tindran unes setmanes de vacances, on ens ho passarem d’allò més bé: Celebrarem l’any nou nepalès, rebrem nous voluntaris, jugarem a nous jocs que ens portaran aquests voluntaris, rebrem nous germans i ens acomiadarem dels germans grans que aquest any acaben la ESO.
Pels nois que acaben la ESO, en Kul, l’Ashok, en Jai i en Sanu, són dates molt importants, ja que van a examinar-se de l’SLC (School leaving Certificate) a Hetauda. Aquest exàmens decideixen si els nois podran estudiar batxillerat o hauran de triar una formació professional o treballar. Però també són dates molt importants per a ells per què un cop acabats aquests exàmens deixaran el centre d’acolliment on han crescut durant molts anys i començaran una nova etapa a Katmandú, Hetauda o a un altre lloc on decideixin estudiar o treballar.
D’esquerra a dreta, en Jay, l’Ashok, en Kul i en Sanu, són els 4 nois que marxaran aquest any.
És una cosa que passa cada any, però ni ells ni nosaltres no podem evitar posar-nos tristos quan pensem que deixaran el lloc i la família amb la que han estat vivint des de petits. Però els anirem seguint d’aprop, i segur que els anirà molt bé.
Escrit per Isabel Valero, voluntària a la casa d’acollida de Bhimphedi
Els grans són els primers en començar els exàmens, en menys d’una setmana. Per a estudiar es necessita molta energia, així que se’ns va ocórrer de fer un dinar especial. Sabem que als nens els hi encanta menjar, i més si el que es mengen ho cuinen ells.
Així doncs, aprofitant que dimecres era festiu per celebrar el any nou Sherpa, vam proposar als petits que cuinessin per a tothom! Un dels nens, en Som, ja havia cuinat una empanada boníssima per als voluntaris, i els varem animar a repetir l’experiència, aquest cop per a tots els nens i personal del centre.
Un segon després de la proposta, els nens ja estaven discutint emocionats quina especialitat prepararien i dient-nos quins ingredients hauríem de comprar.
Així que vam anar en Dani i jo amb els dos nens més motivats en la tasca (en Som i en Santa) a comprar els ingredients que no teníem a la casa d’acolliment:
3kg de carn
5kg de farina
2kg de col
1kg d’albergínia
Hem batejat aquest àpat com “Empanada casera” al més Balmandir style.
En aquest video teniu pas a pas el procediment:
https://www.youtube.com/watch?v=23r33cJ4WZE
Quan estaven preparant la massa se’ls va acudir acompanyar les empanades amb una salsa de tomàquet, per aprofitar el gustet dels ossos de gallina! Així que vam haver de tornar a la botigueta de verdures per a comprar tres quilos de tomàquets.
1. Fer la massa2. Tallar les verdures3. Ajuntar la verdura amb el trossos de carn4. Aplanar la massa i posar la carn per formar l’empanada5. Posa l’empanada al foc i treure-la quan estigui torrada
Tomàquets picats, una mica de col, espècies picants, ossos de gallina; tot al foc per a fer una salsa deliciosa. I a les 2 de la tarda ja era tot llest per servir i per menjar!
BON PROFIT!
I després d’aquest àpat, ja tornen a tenir energia per a estudiar pels exàmens; ànims, a fer l’últim esforç del curs!
Escrit per Isabel Valero, voluntària a la casa d’acollida de Bhimphedi.
Els nens de Balmandir ja portaven dies avisant que s’apropaven unes jornades esportives, i anaven a jugar voleibol o a córrer a les tardes quan tornaven de l’escola, però mai hagués pensat que fóssin unes jornades al més estil Olimpíada.
Els passats divendres i dissabte a Bhimphedi només es respiraven aires de competicions i esport. Es tractava d’un esdeveniment anual, organitzat per l’Sport district council. Era la primera fase de classificació d’aquest esdeveniment esportiu entre els diferents instituts de tot el país. Bhimphedi va ser una de les quatre seus del districte de Makawampur. Van participar 10 escoles diferents a Bhimphedi (de 24 escoles possibles que estan repartides en 10 pobles diferents).
Divendres no hi va haver classes, i tothom es preparava per sortir a córrer, saltar, llançar la javelina o fer un partit de volley. Sorties al carrer principal i veies un munt de joves vestits d’equipació esportiva preparats i esperant el moment que havien de competir.
Fins i tot les didis i en Manoj tampoc es volien perdre les competicions
Divendres a les 11 del matí van començar amb una desfilada de totes les escoles amb les seves banderes representatives i van estar competint fins les sis de la tarda. Van començar amb les curses de 1200m i de 100m, desprès els salts de llargada, cursa de relleus, llançament de pes, llançament de javelina i partits de voleibol.
Les 10 escoles en fila preparades per desfilarA punt per començar a competir
Alguns nens de la casa d’acolliment es van classificar per a la següent fase: en Saran va quedar primer en la cursa de 100m, en Love en el llançament de pes i la Sita i l’Aarati es van classificar en la cursa de relleus. Ara han d’esperar 10 dies i anar a competir a la final a Hetauda . Que emocionant! En el cas que guanyéssin a Hetauda, haurien d’anar a la competició regional a Chitwan, i després a la competició nacional a Katmandú, però hi ha molt nivell així que haver-se classificat ara ja és un gran premi!
Divendres a la tarda i dissabte al matí només hi va haver partits de voleibol. La seu escollida va ser el magnífic camp d’esports de la casa d’acolliment! Així que cap al migdia ja va acabar tot, i de regal a la casa d’acolliment per deixar l’espai, ens van donar els pals, xarxa i pilota de voleibol per a que practiquem per a l’any que ve.
El primer partit de voleibol a la pista de BalmandirTothom expectant al partit de voleibol
Després d’un dia i mig d’esport, tot va tornar a la normalitat i els carrers i Balmandir ja tornaven a estar amb l’entorn familiar de sempre.
Aquí mai saps que passarà a l’endemà, què serà el següent que passi a Bhipmhedi?
Al mes d’Abril varem començar unes classes d’anglès per als estudiants de batxillerat de l’escola pública de Bhimphedi. La única especialitat que s’ofereix a l’escola és “educació”, per a aquells nois i noies que volen esdevenir professors, amb especialitat d’anglès.
La majoria d’aquests alumnes no parlen anglès. I han estudiat en un model d’escola on s’ensenyen les coses memorísticament, on els professors utilitzen càstigs físics i molt poca puntualitat i constància (no hi ha cap dia que tots els professors de l’escola apareguin a classe. Així doncs, varem pensar que oferir unes classes diferents, on puguin millorar el seu anglès (que hauran d’ensenyar en pocs anys) podria ser interessant per a que pensin com volen ensenyar en el futur.
Les classes les varem presentar així: “Les classes són totalment optatives, i no posem cap nota ni donem cap certificat. Veniu només si esteu interessats en aprendre. No heu de pagar res, ni els professors cobrarem res. Però els professors vindrem cada dia a classe puntuals, per tant l’únic que us demanem és que vingueu cada dia i sigueu puntuals.”
La Nerea i alguns dels estudiants d’anglès.Els alumnes de les classe d’anglès
Ja la primera setmana varem veure que aquestes instruccions no eren tan fàcils de seguir per a aquests futurs professors… Cada dia va venir un nombre diferent d’alumnes, i cada dia apareixien de nous, i reapareixien d’antics que no havien vingut el dia anterior. Per què? “Big problem at home”.
Així doncs, a poc a poc varem reduir el nombre d’alumnes, pensant que si els que quedaven veien que érem estrictes, ells serien responsables. Però finalment només un alumne ha sobreviscut. Però quin alumne més meravellós! Només per ell ja val la pena tota la feina.
En Prabhat ve cada matí cap a les 9:30 a la casa d’acolliment, un cop ha acabat les seves classes de batxillerat (que amb sort són de 6 a 9). Quan és amb nosaltres en Prabhat practica gramàtica anglesa, llegeix Harry Potter en anglès, aprèn a mecanografiar o a utilitzar l’ordinador.
En Prabhat i la Isabel fent les classes d’anglès al matí a Balmandir.
A més, per a potenciar a aquest noi, varem decidir fitxar-lo per a que ens ajudés fent classes als petits del centre d’acolliment. Així pot guanyar experiència i guanyar uns pocs diners.
No pot haver una altra manera d’acabar aquest post que donant les gràcies a les meravelloses voluntàries que han anat portant aquestes classes a batxillerat: la Laura Conde, la Nerea Guezuraga i la Isabel Valero! Gràcies, gràcies i gràcies!
Us deixo amb el primer vídeo d’en Prabhat dirigit per en Sergio Rodríguez, un conte original que ha preparat en Prabhat a classe: “Els magnífics búfals”. És en anglès, però hi podeu afegir els subtítols en català:
L’activitat cultural a Bhimphedi es limita, en major part, en les celebracions tradicionals (hinduistes i budistes) de les diferents castes que viuen en els diferents barris del poble: els Tamangs (mongols que majoritàriament són camperols), els Newars (els comerciants), els Chhetri i Brahaman (religiosos i grangers), els Praja (llenyataires)…
Els joves del poble han trobat, però, una gran passió cultural que els uneix i els fa treballar dur i amb constància diàriament: la dansa! amb moltes influències de Bolliwood. Uns quants dels joves, s’han organitzat ja fa anys creant un grup anomenat “Bhimphedi guys” que organitza classes diàries de ball (matí i tarda). I sovint els pots veure voltant pel poble gravant videoclips.
Aquest grup liderat per en Nirmal (un dels joves del poble que va arribar a guanyar un concurs de televisió nacional de ball) ha participat amb la casa d’acolliment en moltes ocasions. Els nens i nenes del centre d’acolliment han participat a les classes de ball i en alguns dels videoclips. Els nens de la casa d’acolliment també han participat en alguns dels concursos de ball que els Bhimphedi Guys han organitzat al poble. I els Bhimphedi Guys també han participat en la creació d’un videoclip d’una de Mònica Sans (Cantant y responsable del projecte AWASUKA i de la casa d’acolliment de Bhimphedi a la junta directiva d’Amics del Nepal):
El passat diumenge, els Bhimphedi Guys van gravar un nou videoclip de dansa, i moltes de les escenes les van gravar a la casa d’acolliment, rebent l’atenta mirada dels nens, personal i voluntaris del centre. Ja podeu veure’n el resultat!
Una de les escenes del nou videoclip dels Bhimphedi Guys gravada a la casa d’acolliment.
Alguns dels joves de la casa d’acolliment mirant des de la distància la gravació del videoclip.
Després d’anys de practicar, a molts dels nens i nenes del centre d’acolliment els encanta ballar, i ho fant molt bé. I aprofiten qualsevol oportunitat per fer-ho. Per exemple quan van venir la Sara i en Xavi. Dos magnífics voluntaris d’Amics del Nepal, que apart de fer gravacions pel projecte AWASUKA, van visitar-nos a la casa d’acolliment i varem poder gaudir d’ells durant uns dies. Moltes gràcies per venir, i moltes gràcies per fer-nos el taller de dansa de Bolliwood!
La Sara i en Xavi gravant pel projecte AWASUKA.La Sara ensenyant una coreografia a tres de les nenes de la casa d’acolliment.La Valeria també s’apunta al taller de Bolliwood.
Molt contents de viure en aquest poble de ballarins!
A la casa d’acolliment tenim alguns llibres de lectura: novel·les, contes i còmics. Però és molt estrany veure un nen llegint cap d’aquests llibres. En canvi, és força comú veure els nens amb els llibres del col·legi, memoritzant-los. És com si es preparessin per a jugar a una partida de Trivial, i tot allò que no els prepari és perdre el temps: és del tot imprescindible aquí saber qui va posar el nom del Oceà Pacífic o quin és el nom del llac que es troba a més altitud o quina és l’alçada, exacta, de l’Everest.
En Nepalès utilitzen el mateix verb per dir “llegir” i “estudiar”: parnu (पढ्न). Ha augmentat molt el nombre de persones alfabetitzades. Però encara no està gaire estesa la cultura de la lectura per plaer.
Fa uns mesos la Nerea Guezuraga va iniciar una activitat amb els nens de secundària per a fomentar la lectura i millorar l’anglès. Cada vespre, després del sopar, de 7 a 7:30, ens hem reunit a una de les habitacions i escoltem un parell de pàgines del primer llibre de Harry Potter, llegit per l’actor Steven Fry. En els moments més interessants, o complicats, paràvem la gravació i ho llegia un nen o un altre.
La Nerea posant les gravacions de Harry Potter llegit per Steven Fry.Els nens del centre fent un de les proves de comprensió lectora del llibre de Harry Potter i la pedra filosofal.
Durant mesos hem mantingut aquest bon costum. Al començament els nens eren més reticents, però cap al final del llibre, ja no calia anar a buscar-los a les habitacions, sinó que ràpidament, després de sopar anaven cap a l’habitació de lectura. I molts dies demanaven de fer una pàgina extra.
Finalment aquest diumenge hem acabat “Harry Potter and the Philosopher’s Stone”!
Dimarts és festiu: Sonam Losar (l’any nou de la casta Tamang), així que aprofitem el dilluns a la nit per a projectar la pel·lícula del llibre que hem acabat de llegir. I així celebrem el primer llibre de més de cent pàgines que tots aquests nens i nenes han llegit!
D’aquí dos mesos els nens ja han de fer els exàmens finals. Un cop s’acabin, començarem el segon llibre: “Harry Potter and the Chamber of Secrets”. Fins aleshores, els nens es concentraran per a ser millors jugadors de Trivial!
A Bhimphedi hi ha una escola pública que ofereix classes de primer de primària fins a desè (equivalent a 4t d’ESO). I també hi ha una petita escola comunitària que ofereix classes de guarderia fins a cinquè de primària.
Els nens i nenes de la casa d’acolliment els portem a l’escola comunitària fins que és possible, perquè el nombre d’alumnes per classe és menor, perquè fan més classes en anglès i sobretot per què les classes són molt més regulars.
Cada any, l’escola comunitària organitza al darrer trimestre una excursió per als nens de cinquè, i per tant el darrer trimestre que poden estudiar a l’escola comunitària. El dia abans, tots els nens de cinquè i els professors van preparar tot el necessari per a l’excursió: comprar el menjar i cuinar tot el que es pot preparar el dia abans i posar l’equip de música a carregar, no cal res més.
El programa era senzill: amb el transport reservat per l’ocasió, anem cap a Hetauda i visitem tres llocs diferents: primer un temple (Kusmanda Sarobar), després un altre temple/picnic (Banaskhandi) i finalment un parc infantil (Puspalal Park)! Tothom està molt excitat!
Al matí els dos nens de la casa d’acolliment que estudien a cinquè es lleven ben d’hora i s’arreglen per anar a la ciutat! A les 7:40 ja són a l’escola preparats. Però els professors els envien de nou a casa, i els diuen que tornin un cop hagin menjat el dalbhat. Finalment a les 9:30 sortim cap a Hetauda!
La primera parada, Kusmanda Sarobar, és un temple ben curiós que es troba al mig de la llacuna del riu. Al voltant del temple hi ha 108 fonts, amb forma de caps de vaca. El 108 és un nombre propici en el hinduisme i el budisme. Després, ens posen a tots una “tica” amb estil. I tothom li demana un desig a l’oïda d’una vaca de metall. I llestos, tornem a l’autobús per anar cap a la següent parada!
A la dreta en Ramesh i l’Ashish, els dos nens de la casa d’acolliment. Al seu costat dues de les professores de l’escola comunitària, la Manisha i la Ranjita. A l’esquerra, jo, Daniel coordinador de la casa d’acolliment.
Fotografia de grup, amb la vaca que et concedeix els desitjos si li demanes a l’oïda.
Què fàcil! que simple! Un templet rodejat d’un munt de fonts. Un ancià posant un punt de color al front. Una figureta i tothom, alumnes i professors, encantats i feliços! I els nens catalans s’avorreixen a la Sagrada Família…
Però mentre pensava això, la cosa es posa interessant. Per anar cap a la següent parada, hem de creuar el riu, i el pont està en obres, així que el conductor, sense dubtar, el travessa pel dret! L’aigua entra per la porta de l’autobús, però cap problema, seguim endavant. Això si que ha estat emocionant, i sense planejar, com les millors coses al Nepal.
El següent lloc a visitar, Banaskhandi, és un bosquet on han posat uns quants temples i uns quants coberts per a fer-hi picnics. I allà ens estem 5 hores. Menjant, ballant, cantant i fent-se fotos als temples. Molts altres grups de nens i no tant nens també fan el mateix.
I quan dic picnic, no penseu en entrepans de pa de motlle, no! Ells fan un foc a terra per fer l’arròs, un altre per preparar les verdures fregides i un altre per a preparar el pollastre (que en molts casos trossegen allà mateix. Molt apanyats. Canvia l’entorn, però no el menú.
El cobert de l’esquerra és un templet. El cobert de la dreta és per a fer el picnic. I al fons, es veu la gent cuinant! I com aquests coberts on estavem nosaltres, molts més!
I quan ja són les 4, i sembla que és hora de tornar cap a casa. Aleshores en un tres i no res, ho recullen tot, i tornem a pujar a l’autobús per anar cap al parc infantil. El conductor de l’autobús, que també es pensava que ja tornàvem cap a casa, es queixa dient que ja passa de l’hora que havien reservat l’autobús. Però tot i queixar-se, somriu i es dirigeix cap al Puspalal Park.
Quan arribem al “parc infantil” entenc per què hi anem tant tard. No és més que un jardí, on hi ha una “piscina” enorme que potser va ser construida com a piscifactoria. I que ara hi ha una barqueta. Paguem els tiquets, i ens donen una volta per la piscina. Tothom està molt content. Sembla que jo sóc l’únic que ho ha trobat una mica ridícul com a parc infantil… però ho dissimulo i finalment també m’ho acabo passant bé!
Després dels exàmens, els 8 dies de festa dels nens petits i 3 per als grans ha donat molt de “joc”.
Hem visitat el camp militar (tot i que no ens han deixat passar de la porta), Dhorsing, el pon de Suping, hem anat a buscar llenya per cuinar (la India encara manté el bloqueig comercial amb Nepal, així que no tenim gas per a cuinar) i em anat al bosc a buscar “tarul” (un tipus de moniato que es menja per aquest festival anomenat Sangratri).
Visita al pont de Suping a menys d’una hora caminant de la casa d’acolliment.
També hem fet moltes activitats esportives: basquet, futbol, ping-pong, activitats dirigides pel Kul (un dels nois que estudia l’equivalent a quart d’ESO i ajuda molt a la casa d’acolliment)…
Dos equips preparats per a una cursa de relleus, dirigida per en Kul.
I els voluntaris han organitzat tot d’activitats del més divertides:
– Una gimcana per grups amb premis molt dolços:
– Un joc on els dos equips havien de memoritzar els símbols que es trobaven en la base de l’altre equip, i aleshores córrer cap a la pròpia base i reproduir-los el més semblants possibles:
En Ramesh intentant reproduir un signe que ha memoritzat de la base de l’equip contrari.I ara és el torn d’en Basudev, que sembla que també se’n sap un, de signe.
– Modelar amb fang
– I també 5 nens van participar en un concurs de dibuix, on havien de fer dos dibuixos que fan l’efecte de tres dimensions:
Dibuixos d’esquerdes!Una pilota que levita!I aquesta també!I encara una altra.Ostres! en realitat no són pilotes, són ous!Els cinc artistes participants.
Però avui diumenge els nens ja tornen a les classes, amb les piles recarregades!
