All posts by joana

La família de Balmandir creix!

Escrit per Joana Martínez, voluntària de la casa d’acolliment

La setmana passada van arribar a la nostra casa d’acolliment tres noves habitants disposades a compartir amb nosaltres un bon grapat d’aventures. No van arribar en jeep ni en autobús, ni en cap mitjà de transport convencional. Tampoc presenten les característiques habituals de la majoria de nouvinguts que arriben de visita o per quedar-s’hi una temporada llarga. Això si, les nostres noves companyes han vingut per quedar-se i van tenir una càlida benvinguda de part de tots aquells que érem a Balmandir per rebre-les. Ja us feu a la idea de qui es tracta? Voleu una pista més? Són peludetes, suaus com un peluix, gracioses i moníssimes! Ara si…?

Les noves habitants de Balmandir no són ni més ni menys que tres cabretes recent nascudes! Ja fa uns mesos que quatre de les cabres estan embarassades i poc a poc aniran naixent les petitones. De moment ja en tenim tres, que van arribar amb menys d’una setmana de diferència i esperem amb impaciència que la resta de cosinetes arribin durant les següents setmanes.

DSC_0046
En Kush tenint cura tant de la mare com de la filla!
DSC_0015
Les dues germanetes recent nascudes amb prou feines s’aguantaven de peu.
DSC_0074
La mare carinyosa amb la petita.
DSC_0009
En Kush amb tota la família.

Les didis i en Kush van tenir cura en tot moment que les mares tinguessin un part el més còmode possible  i que les petitones estessin ben ateses durant les seves primeres hores de vida. En Kush és el nostre nen pastor, s’ocupa de treure a pasturar els animals, d’alimentar-los correctament, de guarir-los quan tenen alguna ferida… fins i tot els posa producte antipolls i els desparasita quan cal! Així doncs, com ja us podeu imaginar, l’arribada de les cabretes ha estat un bonic esdeveniment i haurieu de veure com es desviu amb elles!

La resta de Balmandir vam anar passant per a donar-los la benvinguda corresponent i desfer-nos en “ooooois” i “aaaaais” veient-les fer els seus primers passets maldestrament i la gran aventura que va representar per a elles aconseguir arribar correctament a la mamella de la mare assedegades. Us deixem algunes de les seves primeres fotografies per a que també en pogueu gaudir! Fins aviat!

img_20160811_175251209-web
La didi Maya, en Santa i jo amb les cabretes.
cabri-web
Les dues germanetes.
cabri2-web
La més petita de la família!
cabri3-web
En Kush ajudant a la més petita a trobar menjar!

Fins aviat Marcel!

Escrit per Joana, voluntaria de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

El divendres passat vam dir adéu a en Marcel, que després de tres mesos ha posat punt i final a la meravellosa aventura que representa treballar com a voluntari a Balmandir. Com ja és habitual quan un voluntari marxa, en Marcel va aparèixer ben d’hora per acomiadar-se de tots nosaltres. La didi Maya ja l’esperava a la cuina amb el ritual de rigor preparat: en un platet, el sindoor, el polset vermell fet amb herbes per marcar la tikka al front de la persona; un collaret de flors cosit a mà i un petit ram de flors silvestres. Amb tot plegat, els que es queden desitgen bon viatge i sort al que marxa.

Des de la meva perspectiva, el moment en què la didi posa la tikka al voluntari que es despedeix sempre és molt emocionant. És un petit gest que evoca en pocs segons la intensitat de totes les experiències, emocions i anècdotes viscudes durant el temps que la vida ens ha reservat en aquest lloc màgic. És un gest que indica que l’experiència està a punt d’acabar i que toca fer les maletes i omplir-les amb tot el que hem après, amb les cares i els somriures de tota la gent que hem conegut i amb el record dels moments més especials amb els nens de Balmandir.

img-20160731-wa0004-1-web
En Manoj entregant el rams de flors als pares d’en Marcel, que van passar per Bhimphedi a recollir-lo.
img-20160731-wa0012-web
I l’Anoj fent el mateix amb en Marcel.
img-20160731-wa0003-1-web
La didi Bely emocionada despedint a en Marcel mentre els seus pares s’ho miren (també ben emocionats!)
img-20160731-wa0006-1-web
En Marcel, la torre de Bhimphedi, acompanyat per en Krishna, la didi Maya i la didi Sushila.

En Marcel va superar aquest tràngol com un campió i, mantenint “el tipo” en tot moment (altres no ho vam aconseguir tant…), va acomiadar-se dels nens, de les didis, d’en Krishna (el dire), de la Kali, l’Ophsi i en Tate (els gossos), de la resta de voluntaris i d’aquest indret tant impressionant que és Bhimphedi ara que els monzons han fet renéixer les muntanyes i els rius (per fi!) baixen amb força.

Els que ens quedem a Balmandir (encara que alguns per poc temps) et desitgem molt bon viatge i bona sort en la nova etapa post-Bhimphedi que estàs a punt de començar. Esperem que portis sempre amb tu allà on vagis els millors moments d’aquesta experiència. I… recorda… sempre ens quedarà Bhimphedi!

img-20160731-wa0011-1-web
En Marcel i jo, el duo de voluntaris de Balmandir d’aquests tres mesos.
img-20160731-wa0009-web
Foto de grup abans de l’adéu!
img_20160729_072939519-web
En Marcel i els seus pares, escortats per l’Ophsi i la Kali, camí cap al jeep amb les motxilles ben guarnides!

Ve a visitar-nos un tractor!

Escrit per Marcel, voluntari de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

El passat 14 de maig va venir a ajudar-nos a Balmandir un tractor per llaurar els horts i així poder sembrar-los més fàcilment.

Tractor llaurant els camps
Maquinària del tractor
Feina acabada!

Els nens estaven entusiasmats amb aquesta visita i es van passar tot el dia enganxats al tractor mirant com treballava. De fet, quan va acabar de treballar els camps, sense dubtar-ho s’hi van enfilar i van fer veure que el conduïen.

Nens mirant com treballava el tractor
Kush, Manoj i Raju “conduïnt” el tractor

Ens va servir de gran ajuda aquesta visita, ja que el blat de moro que es va plantar en els horts ha crescut molt ràpidament i ja té unes dimensions considerables.

El blat de moro va creixent
Creix ben ràpid!
20160718_103211
I ara el blat ja fa dos metres. I al mig del camp podeu destaca l’arbre a arrabossar de “naspati” (una fruita entre poma i pera molt comuna en la zona). Sempre hi ha algun nen enfilat agafant-ne unes quantes per a ell i per a repartir.
20160718_103218
I a les muntanyes els preciosos núvols típics de l’època de pluja. Ara plou cada dia…

Mentrestant, els més petits de la casa han aprofitat per cuinar-nos unes verduretes silvestres anomenades ‘’sagh’’. Són unes fulles que al cuinar-les tenen un gust semblant al dels espinacs i estan d’allò més bones!

Bishnu, Som i Anoj escalfant l’oli
Començen a cuinar el “sagh”
Ja casi han acabat de cuinar

Nens plurilingües!

Des de fa unes setmanes, amb els grans de Balmandir, hem començat a fer classes de castellà i anglès. Fins al moment estan adquirint nocions bàsiques de castellà i ja saben expressar frases senzilles per saludar, preguntar l’hora, l’estat d’ànim, el nom l’edat… És força divertit passejar-se per la casa o per Bhimphedi i de sobte sentir un “Como estás?”, “Adiós!” o un “Buenos días!” (encara que de vegades et desitgin bon dia just abans d’anar a dormir! Els ho permetrem, pobrets…) I és que no només els nens de Balmandir ens saluden en castellà. Els nostres nois han estat ensenyant algunes frases als seus companys d’escola i també ells criden frases en aquesta llengua quan ens veuen pel poble.

IMG_20160530_185107872
Aprenent a diferenciar els verbs ser i estar.
IMG_20160530_185052763
Els nous alumnes ben atents i prenent apunts.
IMG_20160526_192006977
En Kamal, un alumne avançat!

Tornant a les classes, els nens  estan aprenent vocabulari bàsic, els dies de la setmana, els mesos de l’any, els números, l’abecedari, a conjugar alguns verbs… poc a poc! A més, cada quinze dies participen en un Quiz (una mena de concurs) dirigit pel Dani. Aquí comprovem mitjançant proves i preguntes contrarellotge si han assimilat els continguts durant la setmana i depenent de com se’n surten tenen l’opció d’acumular punts. Aquests punts a la llarga es convertiran en premis, de més o menys valor en funció de la quantitat acumulada, que ells mateixos hauran d’escollir. Així posem a prova la seva capacitat de cooperació i esforç mentre aprenen un nou idioma.

Pel que fa a l’anglès llegim cada dia un fragment de la novel·la “Momo” de Michael Ende. El llibre narra les aventures de la Momo, una nena un pèl extravagant però amb una capacitat d’empatia excepcional. La Momo ha de lluitar contra els Homes de Gris, uns lladres que roben el temps i l’alegria a la gent de la seva ciutat. Amb aquesta lectura pretenem que els nens agafin més facilitat amb l’anglès i aprenguin noves formes d’expressió i vocabulari. De tant en tant mirem un fragment de la pel·lícula basada en el llibre i així trenquem una mica la rutina i aclarim les parts del llibre que no s’han entès del tot. També intercalem la lectura de Momo amb alguna altra activitat de gramàtica, escriptura o de caire més lúdic.

IMG_20160518_191626663
L’Ashish i el Ramraj concentrats fent els exercicis sobre la lectura.
IMG_20160518_191633582
En Kamal rellegint el text.

Aniversari feliç, feliç!

Escrit per Joana, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

La setmana passada vam poder gaudir d’una gran vetllada amb la celebració de dos aniversaris. Un d’ells el vam celebrar a distància, però no per això va ser menys important. L’Enric Recoder, el nostre estimat i recentment estrenat president d’Amics del Nepal feia anys i des d’aquí vam voler desitjar-li tot el millor, tant en l’entrada d’aquest nou any en el seu comptador particular, com en l’aventura que comença com a presi!  La millor de les sorts Enric! I l’altra habitant de Balmandir que es va fer vella no és altra que jo mateixa! Ara que ja ha passat el dia, puc assegurar que una de les millors experiències que es poden viure estant de voluntària a Bhimphedi és la de celebrar l’aniversari a Balmandir, en aquest entorn tan especial i la millor companyia.

El dia va començar amb una grata i entranyable sorpresa. Quan vaig arribar al matí, els nens van sortir a rebre’m amb tota una allau de dibuixos i postaletes d’aniversari fets per ells mateixos i em van omplir d’abraçades i “happy birthdays”. Durant l’estona que els nens eren a l’escola vaig preparar un parell de “pastissos”, posant a prova la meva capacitat d’improvisació amb els ingredients que les botiguetes de Bhimphedi m’oferien. La didi Maya, l’Arjun i el Ramesh em van donar un cop de mà a l’hora del snack (durant la pausa que els grans fan a migdia), i la veritat és que no ens van quedar gens malament! La resta de la tarda, per a mi, va consistir en sentir-me afortunada com ningú de poder celebrar el meu aniversari d’una manera tan especial i gaudir de la meravellosa companyia dels meravellosos nens del meravellós Balmandir!

IMG_20160615_153024869
L’Arjun, en Ramesh i jo amb els pastissos.
IMG_20160615_152845529
I aquí teniu el resultat: pastissos de xocolata, mango i plàtan.
IMG_20160617_101911235
Alguns dels dibuixos i postals que els nens em van regalar.

I ja al vespre vam treure els dos pastissos, un en honor al Quique i un per a mi, vam desenfundar les Coca-coles, les Fantes i els Mountain dews (una mena de gasosa que els encanta!)i vam cantar a tot pulmó l’Aniversari feliç perquè ens sentissin des de Barcelona (I per si de cas no arribava el so vam dedicar-li un vídeo a l’Enric!). El que va venir després va ser una autèntica batalla campal per aconseguir el que havia sobrat dels pastissos, cares empastifades, corredisses i jo tirant caramels a tort i a dret com si fos el rei Baltasar a la cavalcada de reis. Un dia memorable i immillorable que de ben segur recordaré sempre amb un gran somriure!

IMG_20160615_210857507
Els nens esperant amb impaciència per tastar els pastissos.
IMG_20160615_210307902
Foto de grup de la jornada.

Que el ritme no pari!

Escrit per Joana, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Una de les coses que més em va cridar l’atenció en arribar a Balmandir va ser veure com alguns dels nens anaven amunt i avall del pati tocant un parell de guitarres blaves un pèl esgavellades i desafinades (cosa gens estranya considerant la marxeta que els donen!) Alguns fregant les cordes frenèticament i movent el cap amb posat còmic, d’altres més concentrats i practicant alguns dels acords que l’Àlex, un dels antics voluntaris, els havia ensenyat.

IMG_20160506_100659812
En Kamal practicant amb la guitarra.
IMG_20160518_114441571
En Bishnu i en Samir cantant i tocant la guitarra a la seva manera!

També resulta molt interessant descobrir un nou context musical amb ritmes, melodies, danses i llengües molt diferents als occidentals: aquí es balla “a lo Bollywood” (o millor dit, “a lo Kollywood, la variant nepalesa d’aquesta indústria cinematogràfica), les cantants taral·legen amb una veu en falset molt aguda i les melodies i la instrumentació sonen força exòtiques. No obstant, aquí tampoc s’escapen de la influència occidental i les tonades pròpies de la música nepalesa es mesclen i fusionen amb les del nostre Pop. A més, escoltant les llistes de reproducció dels nens, entre els megahits de Raju Lama, Sugam Pokhral o Anju Panta, t’apareix com un bolet una cançó de One Direction, Justin Bieber o de la senyoreta Shakira (els encanta el Waka waka!).

Amb en Marcel de seguida vam decidir que amb aquesta efervescència musical havíem d’aprofitar l’oportunitat. Així doncs, ell continua el llegat de l’Àlex ensenyant-los a tocar la guitarra i jo, amb alguns instruments de percussió i flautes de bec que vaig recollir abans de viatjar cap al Nepal, he començat a introduir als nens en el misteriós llenguatge de la música. Pentagrames, claus, notes, silencis, tempo, negres, corxeres… tot un bon munt de conceptes desconeguts per als músics novells que poc a poc i amb (molta!) paciència i esforç van assimilant. Ah! I no penseu que és només cosa de nens… Fins i tot en Krishna, el director de Balmandir,  s’ha apuntat a la nostra petita orquestra! Si la cosa funciona i quan els nous músics agafin una mica de desimboltura, intentarem tocar alguna cançoneta en conjunt, a veure com resulta l’experiment… Us anirem informant!

IMG_20160601_174411951
Primera classe de música amb els principiants!
IMG_20160601_174353861
En Bishow, en Samir, en Kiran i en Raju estrenant-se amb la flauta de bec.
IMG_20160608_175124974
En Kamal llegint pentagrames.
IMG_20160608_173826943
En Krishna, el director, també va unir-se a les classes de música!

I mentrestant… continuarem gaudint de la sensació de creuar el pati en direcció a l’hort tot sentint de fons com els guitarristes, des de la glorieta, cada vegada són capaços d’encadenar més acords o d’acompanyar les seves cançons de Kollywood preferides mentre les canten amb veu melodramàtica.

Caminant entre dinosaures

Escrit per Joana Martínez, voluntària de la casa d’acollida de Bhimphedi

Ja fa gairebé un més que sóc a Balmandir i que els nens han tornat a l’escola després de les vacances d’abril. Aquí el temps vola! Tots plegats ens hem posat les piles per començar a engegar el curs. Amb els més menuts (i ja no tant menuts…!) hem decidit endinsar-nos en el misteriós i desconegut món dels dinosaures. Durant uns dies els nens han descobert qui van ser aquests rèptils gegantins: com vivien, de què s’alimentaven, quin era el seu hàbitat, els diversos tipus d’espècies que van existir, la quantitat d’anys i panys que fa que van habitar el nostre planeta i per què van desaparèixer per sempre més. Hem pintat màscares del temible Tyrannosaurus Rex, classificat alguns dels dinosaures més coneguts per espècies, esbrinat el significat d’alguns conceptes un pèl complicats i recreat imatges dels nostres preferits.

IMG_20160515_072421444
Els nens pintant les seves màscares
IMG_20160516_075630429
En Santa i en Bishow retallant els seus Tyrannosaurus Rex
IMG_20160522_071156377
I aquí teniu els nostres temibles dinosaures!

No obstant… després de donar per finalitzades totes les activitats, tenim un guanyador indiscutible dins el món del juràssic: en Patchi, el triceratops aventurer que ha robat el cor a bona part de Balmandir! Donant una volta per les habitacions i les sales comunes dels nens, és difícil de no trobar penjat a la paret algun dibuix relacionat amb aquest simpàtic dinosaure, protagonista del documental “Caminant entre dinosaures”, tot un heroi pels nostres  exploradors!

Com que ens ha agradat tant això de fer petits descobriments científics i històrics hem instal·lat una línia del temps a la sala d’estudi, que ens servirà per anar-hi situant tot allò que els nens vagin aprenent: com van sorgir els planetes, quins són els animals més antics de la Terra, com eren els primers humans… Això si, en Patchi i els seus companys sempre hi tindran el lloc d’honor!

IMG_20160526_124257135
La línia del temps a la paret de la sala d’estudi
IMG_20160526_124315133
El racó dels dinosaures
IMG_20160526_124451584
Alguns dels treballs dels nens i… en Patchi!

Benvinguts!

Escrit per l’Eva, voluntària del projecte AWASUKA

He tornat a Nepal amb la il·lusió de tornar a un país que em va fascinar… Un cop arribo a Kathmandú em donen la bona notícia que el viatge cap a Bhimphedi serà acompanyada d’en Dani (coordinador del centre d’acolliment), en Sujan (que està a Katmandú per visitar al dentista), la Sarita, la Susmita, la Purnima i en Samir.

En Dani i en Sujan ja es coneixen bé el camí, així que els seguim amb els ulls i els passos… Els altres quatre nens, van a Bhimphedi per primer cop igual que jo! Però ells per a quedar-s’hi a viure.

Sóc feliç de cada moment que visc en aquest viatge, especialment de compartir els primers moments amb la Sarita, la Susmita, la Purnima i en Samir: un refresc, l’espera al Jeep, el suc de mango, escoltar-los cantar quan som de camí, les vistes de la preciosa vall de Bhimphedi (encara desconeguda per a mi)…

I arribem a Bhimphedi després de 3 hores i mitja. El trajecte se’m fa curt, malgrat d’haver fet el trajecte amb 13 persones mes dins del jeep.

Els que arribem a Bhimphedi per primer cop estem curiosos i expectants. Ràpidament sentim la benvinguda i l’alegria que es respira a la casa d’acolliment. Mengem el Dhal Bat i ens anem a dormir desitjant que sigui a l’endemà al matí per conèixer el lloc on estarem i especialment la que serà la llar i la família dels 4 Fantàstics.

IMG_20160509_140038303
Les nenes i Samir menjant un snack juntament amb la Kali (la gosa del centre) i la didi Maya.
IMG_20160513_174446272
La Sarita i la Purnima amb en Kush, coneixent a les búfales.
IMG_20160509_135831778
En Samir divertint-se amb la Kali i en Tate.
IMG_20160513_173607341
La Sarita i la Purnima al tobogan.

Dissabte, 6:30 AM: POM! POM! POM! Una de les millors maneres de despertar! Obro la porta de la habitació i veig al Samir, la Susmita, la Purnima, la Sarita, i a en Dani amb un Suba Prabat (bon dia en nepalí) i una invitació per passejar per Balmandir… impossible de rebutjar!

Uauu! estem envoltats de muntanyes, anem a passejar veient les búfales, les cabretes, l’hort, els pollets… i en aquest passeig anem coneixent a tota la resta de nens, nenes i didis. Després de només poder intuir les seves cares a la nit passada, per fi els veiem perfectament a plena llum del dia.

Uns dies més tard aquí estem: tirant-nos pel tobogan i gaudint. Els nous nens ja s’han incorporat a l’escola amb la resta de companys, s’apliquen durant l’study time, ja tenen els seus racons al centre, participen en la preparació del dinar del dissabte, viuen el dia a dia en aquesta nova llar amb la nostra nova família, aquí a Balmandir… i…a seguir caminant!!!

movil LG 591
La Purnima i la Sarita amb els seus nous impermeables.
IMG_20160516_154515
La Susmita, la Purnima i la Sarita llestes per anar a l’escola.
IMG_20160522_195455853
la Sarita i la Susmita em van fer unes arrecades amb clips de colors.
IMG_20160518_114441571
En Samir tocant la guitarra amb en Bishnu.
IMG_20160514_133003950
Les nenes després d’una bona dutxa.

Primera setmana a Bhimphedi d’en Marcel

Escrit per  en Marcel Rocafort, voluntari a la casa d’acolliment de Bhimphedi

La Paula i jo ja hem acabat la primera setmana com a voluntaris. En aquesta setmana ens ha donat temps a observar les diferències que hi ha entre el país d’on venim i el Nepal, com també ens ha donat temps d’anar coneixent als nens de la casa d’acolliment de Bhimphedi (Balmandir) i a aprendre’ns els seus noms, cosa que no es tant fàcil.

En arribar, el Dani ens va explicar els projectes que tenia en ment per a nosaltres i al dia següent ens vam posar en marxa. Una d’aquestes tasques era construir un “escenari” de bambú per a les cabres ja que d’aquesta manera seria més fàcil netejar la seva sala.

Juntament amb l’ Àlex i el Diego (voluntaris del projecte Awasuka), vam pensar el material que necessitariem per a construir-lo i el vam demanar. Encara seguim esperant a que ens el portin (al Nepal una cosa senzilla pot acabar portan-te un bon temps a acabar-la).

Esperant a que arribi el material la Paula i jo vam decidir organitzar una gimcana amb els nens de Balmandir que va acabar resultant en una tarda entretinguda i plena de riures. Vam jugar a diverses activitats com ara la carrera de sacs o el joc de mossegar pomes sense fer servir les mans.

IMG_1965
Basu i Manoj saltant amb sacs
IMG_1974
Anoj iniciant la prova del ‘cambrer’
IMG_1979
Ashish corrent contra el Luv
IMG_1985
Anoj, Santa i Raju menjant pomes
IMG_1995
Rojan i Kiran intentant mossegar pomes

Ara tenim la idea de començar a fer clases de castellà als nens i que d’aquesta manera, primer, n’aprenguin algunes nocions bàsiques. Els començarem ensenyant les frases més comunes i des d’aquí ja anirem ampliant tant el seu vocabulari com coneixements de la llegua a poc a poc.