Category Archives: Festivals i tradicions

Festa major de Bhimphedi: Bhimsen Jatra

Escrit per Isabel Valero, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi

Com a Catalunya, a Bhimphedi es celebra la festa major del poble, el Bhimsen Jatra. És tot un esdeveniment per al poble i ve gent dels voltants, fins i tot n’hi ha que s’agafen dies de vacances per a poder estar aquí i gaudir de la festa. Bhimsen és el Déu del comerç, la indústria i la fortuna, però la gent del poble també diu que l’és de la força i del poder.

La nit abans, alguns ja van començar a celebrar la festa amb música i passejaven sobre les espatlles el rath, la casa de Bhimsen, per tot el carrer principal parant davant de les cases per a que l’oferissin menjar i encenguessin encens. Després de parar pels dos temples del carrer, tota la gent va començar a ballar fins tard.

Un home a punt de sacrificar la seva cabra.

Devots fent cua per oferir menjar a Bhimsen

Al dia següent, des de les 4 fins a les 9 del matí, la gent del poble anava al temple per oferir menjar i el sacrifici de gallines, galls o cabres a Bhimsen i així acontentar-lo.

Fins les 12h, a Balmandir, els nens, nenes i les didis van estar preparant-se per anar a l’escola, però aquest cop no per seure i estudiar dins les aules, sinó perquè es celebraven diferents actuacions de ball, i en Kamal i en Ramraj hi van participar, ho van fer genial! Al principi vam tenir mal temps però després el dia va millorar molt i totes les actuacions van durar fins a les 6 de la tarda. Els nens també van aprofitar per comprar-se alguna joguina, dolços, o globus en algun dels seus estants.

En Kamal i en Ramraj fent el seu ball

A les 19h va començar el DJ. L’escola es va omplir de gent i les cançons sonaven a alts decibels, com si es tractés d’una discoteca! Tota una festa per als joves del poble!

Just quan va acabar, a les 22h va començar la processó amb el rath, però sortir del temple i arribar al de la plaça no va ser cosa fàcil, de fet, d’això es tractava! En ser Bhimsen el Déu de la força, havien de transportar el rath fins al temple de la plaça de Bhimphedi amb gent a sobre, i això donava la força als portadors, fet que causava que el rath caigués moltes vegades i anés d’un costat a l’altre del carrer. A més, la gent del poble encenia torxes quan passava per davant de les seves cases per mostrar respecte a Bhimsen. Un trajecte que es pot fer en 5 minuts va durar més de 2 hores!

Preparant el rath per a la processó de la nit
Encesa de torxes a l’arribava del rath

Un cop va arribar a la plaça, ja es podia fer el recorregut per tot Bhimphedi amb més tranquilitat, ja que s’havia desmostrat que els portadors eren suficientment forts com per haver arribat fins allà.

Un cop més les festes a Nepal, i aquest cop a Bhimphedi no ens deixen de sorprendre!

 

 

 

Davant de les cortines

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment de Bhimphedi

En Raju i l’Anuj són dos nens que de petits van ser rescatats del carrer per la policia, i per tant no en coneixem cap familiar. Però que no us facin pena per que no tenen una mala vida. Estudien tercer de primària en anglès a una escola comunitària a un preciós poble de Nepal. Viuen a una casa amb multitud de germans i germanes i persones que es cuiden d’ells (treballadors i voluntaris), una casa amb jardí, hort, camp de futbol, sala d’ordinadors, gronxador, guitarres i amb cinema cada divendres (a vegades amb crispetes!).

Especialment feliços van ser la setmana passada perquè el 14 de febrer era l’aniversari del Raju i dos dies més tard el del Anuj, i els han celebrat junts. Primer ho van celebrar a l’escola, van portar caramels i tots els nens els van cantar el “happy birthday” a primera hora quan tots els nens de l’escola formen abans d’entrar a classe.

A casa també ho vam celebrar de forma molt divertida, amb una competició de jocs per veure qui s’emportaria el premi: un mocador d’estrelles i una xocolatina.

Primera prova: pescar ampolles

Segona prova: marcar a cegues

Tercera prova: passar desapercebut (creuar a l’altra cantó de la sala sense que et toqui el segon jugador que porta els ulls tapats. La dificultat és el munt de sonalls que portes al damunt!)

Quarta prova: Aconseguir el seu paquet (Impossible aconseguir el paquet que hi ha al costat del l’altre jugador. Així que han de col·laborar per a poder obtenir cadascú el seu regal. Però pensaran en aquesta opció? O intentaran només competir?) Ho van aconseguir!

Prova especial amb una xocolatina extra de regal: Obrir el seu paquet el més ràpid possible

I dins del paquet es van trobar el seu regal d’aniversari, en cada paquet: un estoig ple de material escolar i uns texans molt moderns.

La setmana següent tampoc va estar gens malament per aquests nens, perquè era el festival de Shivaratri i vam fer una foguera enorme i vam menjar, ballar i cantar al voltant (el Sant Joan nepalès)! Si voleu saber més sobre aquest festival podeu veure els posts que vam escriure els anys anteriors: Shivaratri 2015 i Shivaratri 2016.

Però tot això és el que es veu en l’escenari, però darrera les cortines hi ha molta gent treballant per a que sigui possible que tots aquests nens i nenes desafavorits inicialment, tinguin una infància feliç i amb oportunitat d’aprendre un munt a la casa d’acolliment de Bhimphedi.

A més dels padrins, també és del tot imprescindible és la feina de molta gent que de forma altruista i solidària organitza activitats per recaptar diners per a la casa d’acolliment.

No us perdeu el proper post, on explicarem algunes històries de darrera les cortines!

Saraswoti Puja

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment

Tot i que no hi ha un número fix de deïtats en l’hinduisme, hi ha el concepte popular que hi ha 330 milions de deus i deesses. Naturalment no hi ha cap llista amb tots els seus noms, i molts es consideren diferents avatars (manifestacions) dels mateixos deus.

De tots aquests déus, naturalment, en destaquen alguns i aquests tenen molta presència en les vides i cultura dels nepalesos. Brama (el creador de l’Univers), Vixnu (el preservador o protector de l’Univers) i Xiva (el destructor o jutge de l’Univers) formen el “Trimurti”, els tres aspectes del Déu universal suprem. Aquests tres aspectes simbolitzen tot el cercle del “Samsara” en l’hinduisme (el cicle de reencarnació).

Paral·lelament, i no de menys importància, hi ha les tres deesses i consorts dels Trimurti. Saraswoti (deessa de l’intel·lecte i l’art), Lakxmi (deessa de la prosperitat) i Parvati (deessa de la fertilitat i l’amor) formen el “Tridevi”.

Els Trimurti i les tridevi.

Saraswoti és la deesa de les arts, la creativitat, l’intel·lecte i les lletres. En gairebé totes les zones de temples a Nepal es pot trobar un petit temple independent dedicat exclusivament a aquesta deesa. La podreu reconèixer amb els seus quatre braços, asseguda sobre una flor de lotus, vestida amb un “sari” blanc. Sovint aguantant un llibre i una vina (instrument de corda). Es seu vehicle és un cigne.

El dia de culte a Saraswoti (Saraswoti Puja) és considera el final de l’hivern i és molt celebrat al Nepal. La gent creu que aquest dia és el millor dia per a començar a aprendre alguna cosa. Pares i escoles porten els nens petits als temples dedicats a Saraswoti per a que escriguin les seves primeres lletres a les parets amb un guix.

En aquest dia els estudiants veneren els llibres, bolígrafs, llibretes… Els músics reten culte als seus instruments i els artistes a les seves eines.

A les escoles de Bhimphedi també van celebrar aquest dia tant especial. Els professors i alumnes fan una cerimònia i a tothom se’ls ofereix quelcom de menjar en honor a Saraswoti.

Les mestres de l’escola comunitària fent una ofrena a la deessa Saraswoti.
Els nens i nenes de l’escola comunitària fent cua davant del temple dedicat a Saraswoti a Bhimphedi.
Els nens i les mestres porten menjar que posteriorment oferiran als convidats a la festa a l’escola (de l’oferiment de menjar “consegrat” a la gent s’anomena “Prassad”.
A les parets dels temples a Saraswoti es poden veure moltes inscripcions en guix. A dins del temple hi ha la imatge de Saraswoti.
Prassad.

Cada any se celebra de forma especial a l’escola comunitària on es convida a tots els pares i es fan balls i es donen els premis als millors estudiants del curs anterior: Els tres alumnes amb millor notes de cada classe, el alumne amb menys absències, l’alumne més polit…

Aquest any forces nens de la casa d’acolliment han participat als balls (en Basu, en Samir, la Sarita, la Purnima, en Raju, en Sumit, en Santa, en Bishnu i en Ramesh) i alguns han rebut premis: en Basu, en Raju, en Sushil i en Bishnu per les seves notes i en Manuj, en Bishnu (de nou) i l’Ashish empatats amb la millor assistència, perdent-se només 2 dies dels 209 de classe. Esperem que l’any que bé sigui encara millor.

Ball amb dos dels alumnes de cinquè de la casa d’acolliment.
La Purnima (al darrera al centre) i 5 alumnes més meravellant al public amb una dança. Darrea asseguts hi ha els tres convidats d’honor (cap dels militars de Bhimphedi, secretari general del poble i el antic representant del comité de l’escola).
La Sarita i en Basu també van participar en una altra dança.
I en Samir i en Raju en una altra dança.

Ni Castanyada ni Halloween. A Balmandir celebrem el Tihar

Escrit per Marina Viñas, voluntària de la casa d’acolliment

Aquest darrer mes anem de celebració en celebració. Un cop passat el Dashain, és el torn del Tihar, també conegut com a Deepawali i Yamapanchak. Cinc dies de festa plens de llum, música i dança que comencen amb el Kaag Tihar i acaben amb el Bhai Tika.

botigues

Caminant pel poble veiem que les botigues s’omplen de guirnaldes, de flors, de pigments de colors i de llums que serviran per decorar totes i cadascuna de les cases. A fora al carrer, davant de cada porta, veiem dibuixos al terra (com mandales) fets amb arròs, farina seca, pigments de colors i pètals de flors. És l’anomenat Rangoli, la casa d’acolliment sagrada per als déus i deesses hinduistes. També observem que és el moment de pintar les façanes i de posar il·luminació (com la de nadal a casa nostra). I de fer guirnaldes amb flors que es col·loquen a portes i finestres. Balmandir no podia ser menys. Primer de tot, cal fer una neteja a fons de les habitacions i en Krishna va encomanar als nanos que pintessin la glorieta. Les Didis, amb l’ajuda d’alguns dels més petits, van fer les guirnaldes de flors que es van col·locar a les portes i finestres i vam posar llums a cadascun dels diferents mòduls de Balmandir. Quina patxoca, de nit, quan tot Balmandir està il·luminat de vermell, blau i verd! I a més a més, espelmes a cadascuna de les portes.

mandala
El “Rangoli” de Balmandir
guirnaldes
En Manoj fent una de les guirnaldes
preparantllums
Preparant la il·luminació

iluminant

llum

Tihar és el segon festival més gran del Nepal després de Dashain en el que es fa reverència als éssers humans, als déus i als animals – com els corbs, vaques i gossos – . Cada un dels cinc dies de festa del Tihar té un simbolisme específic. El primer dia s’anomena Kaag Tihar i està dedicat als corbs, que segons la cultura hinduista simbolitzen la tristesa i el dolor. Al matí es posen dolços i plats a les taulades de les cases com a ofrena pels corbs i així els devots pretenen evitar el dolor i la mort. El segon dia – anomenat Kukur Tihar – està dedicat als gossos, l’animal que ocupa un lloc especial en la cultura hinduista. Se’ls hi posa la tika i guirnaldes i se’ls hi ofereixen menjars deliciosos.  gostica

El tercer dia – Gai Tihar i Laxmi Puja – a més a més de fer ofrenes a les vaques, és el dia en el que es beneeix a la deesa Laxmi, la deesa del benestar. Aquest dia comença Deusi (per part dels nois) i Bhailo (per part de les noies) amb llums i focs artificials. Grups de nois i noies van de casa en casa explicant la història del festival, amb una persona que narra i la resta fa de cor. A canvi, la gent de la casa els ofereix diners, fruites i sel-rotis. El quart dia té diferents simbolismes en funció de l’origen o casta. Mentre que alguns beneeixen a Goru altres beneeixen a Govardhan o Mha (a un mateix).

I finalment, Bhai Tika. El darrer dia de Tihar i el més esperat per les nenes de Balmandir. Aquest dia, les nenes posen la tika als seus germans per assegurar-los una llarga vida i agrair-los la seva protecció.  Les nenes de la casa d’acolliment van fer un ritual (ajudades per la Didi Beli) difícil d’explicar en paraules. Tots els nois van seure a terra i les nenes van començar: dos cercles davant de cada nen – un groc i un vermell – en el que hi van posar pètals de flor i una metxa encesa; van degotar oli i aigua al voltant de tots els nanos; un a un, van anar posant pètals de flor al cap, la tika al front i els hi van oferir dolços i aigua mentre que ells els hi van oferir diners. En acabar, un bon tiberi a base de fruita diversa i menjar típic nepalès. Va ser un moment molt especial.

belly
La Didi Beli preparant tot el necessari pel ritual, sota l’atenta mirada de la Purnima, la Sarita i la Susmita

inici

sarita

PD. No us podem mentir… tampoc vam perdre la oportunitat de menjar algunes castanyes vingudes directes de Catalunya!

castanyada

Petits racons de món!

Escrit per Joana Alsina Vega, voluntària d’Amics del Nepal.

Les festes del Dashain ja s’han acabat però encara estem de vacances esperant que arribi el Tihar. Durant aquest dies està fent molt bon temps i hem aprofitat per a fer algunes excursions. La primera sortida que vàrem fer va ser amb els més petits. Vam portar les cabres a pasturar a la muntanya i un cop passat el riu vam continuar fins un magnificient i sagrat pipal (o figuera sagrada) que es troba al cim de la carena. Hi ha un bon desnivell des del riu fins a l’arbre. Alguns van pujar molt ràpid i d’altres van anar més a poc a poc, però amb la calor que feia tots vam quedar ben suats.

arbre1b

Des de l’arbre hi ha unes vistes molt boniques del poble. Seure sota les seves branques i contemplar el paisatge és molt relaxant, però la tranquil·litat no va durar massa! Els primers en arribar ja volien tornar a marxar perquè sabien que a baix els esperava un bon premi; anar a pescar i a banyar-se al riu. Això si que els encanta!

arbre2

Una setmana després vam fer una altra excursió però aquesta si que era una excursió de debò. El nostre destí; Hattisude hills, la muntanya de la trompa d’elefant (2900m). Només els més grans van poder fer-la ja que era una sortida que va durar tot el dia. Vam marxar després del Dalbhat, cap a les 9 del matí amb les motxilles carregades d’aigua, cap a Supping. Per arribar en aquest poble veí que es troba el cim d’una petita muntanya cal passar per un pont penjant i pujar un bon desnivell. Pel camí ens vam trobar forces persones que baixaven a Bhimphedi i d’altres que pujaven carregades amb plantes, paquets, compres i fins i tot amb una gran lletera carregada a l’esquena.

pont
Pont penjant per anar a Supping

Després de mitja horeta de pujada vam arribar a Supping. Aquest poble es divideix en tres zones que es coneixen com a Low, Middle i Upper Supping. Les cases i cultius estan disseminats per la muntanya, i aproximadament hi viuen unes 700 persones. El seu mitjà de subsistència és l’agricultura, l’horticultura i la ramaderia. El blat de moro és el cultiu principal tot i que també conreen gingebre, mongetes, pèsols i altres llegums. En aquesta època de l’any ja han collit el blat de moro i gairebé en totes les cases el pots veure assecant-se penjant dels balcons o formant cercles en les columnes de les cases. Un cop a Upper Supping van arribar amb moto la Maya i el Ram que ens farien de guies per pujar a Hattisude Hills.

supping
Casa de Upper- Supping.

Així doncs, vam deixar enrere els bonics paisatges de conreus en terrasses i ens vam endinsar al bosc. El principi el camí estava molt ben marcat i anàvem pujant però a poc a poc ens vam anar perdent i ens vam trobar pujant pel dret. Com diuen ells «Monkey way». Hi havien molts arbres i plantes desconegudes per nosaltres, i tot i que estàvem enmig del bosc no vam veure gaires animals, a part de… les sangoneres!! Si et paraves a respirar uns minuts ja en tenies dins de la sabata, pujant-te pel pantalon. Si posaves les mans a terra per poder pujar millor te’n trobaves entre els dits, i sobre els braços. Una experiència molt enriquidora, sobretot per elles!

Finalment el Ram va tornar a trobar el camí quan ja estàvem molt a prop del cim. El bosc es va anar aclarint i cada vegada hi havien menys arbres, deixant a la vista un paisatge completament diferent; uns prats d’herbes altes amb flors de tots colors i unes vistes meravelloses.

muntanya

Cap el sud, direcció Hetauda veiem un petit poble de cases i conreus rodejat de grans muntanyes. Cap al nord veiem en primer pla Bhimphedi, podíem distingir Balmandir i fins i tot la gran figuera sagrada. Llàstima que tot i fer sol hi havia núvols a les muntanyes del davant perquè sinó des del cim de Hattisude hills es pot contemplar l’Himalaya.

grupcim
El grup d’excursionistes; Sushil, Ramesh S., Bishwo, Sumit, Bishnu, Ramesh T, Krishna, Ram, Maya, Marina i Joana.

Després de 4 hores caminant vam buscar una ombreta per a poder menjar l’snack. Vam descobrir que la Maya havia nascut i viscut aquí durant els seus tres primers anys de vida. Els seus pares conreaven aquestes terres, on hi cultivaven patates i vivien en una caseta de pedra. Després de més de trenta anys, al cim d’aquesta muntanya ja no hi havien cultius ni cap casa habitada però s’endevinaven encara les terrasses fetes per les mans dels homes que un dia havien viscut en aquest paratge.

maya
Maya passejant pel cim de la muntanya.

La baixada va ser molt més ràpida, tot i que ens aturàvem sovint per collir plantes medicinals, fruites i flors. Aquesta vegada vam baixar pel camí correcte i la veritat és que, tot i que nosaltres dues patinàvem força, tot i portar el «calçat adequat», va ser molt més fàcil. Quan estàvem arribant a Middle Supping ens vam desviar per un petit caminet que ens va portar enmig dels conreus i vam anar a visitar la família del Krishna. Ens van convidar a un te ben calent i a unes galetes que estaven delicioses.

krishna
La família del Krishna

Finalment cap a les 5 de la tarda vam anar baixant cap a casa, amb les cames cansades però amb la ment plena d’imatges inoblidables, de petits racons de món que ens emportarem amb nosaltres.

snak

Nota: Voldria agrair a la Marina la seva gran aportació en aquesta excursió. Mil gràcies per atreure totes les sangoneres. Gràcies pel teu altruisme, tots ho hem apreciat moltíssim!!

Dashain lagyo

Escrit per Marina Viñas, voluntària de la casa d’acolliment

El Dashain és la festa nacional de Nepal, comparable amb el Nadal de casa nostra ja que és una festa que celebren tots els nepalesos siguin de la casta que siguin. Durant aquests dies, tothom recórrer els quilòmetres necessaris per reunir-se a la casa familiar (casa dels pares) i passar aquests dies tots junts fent ofrenes i rituals diversos per adorar a la deesa Durga en totes les seves manifestacions. La família de Balmandir no podia ser menys i també hem celebrat el Dashain.

Ja fa uns dies la Didi Maya va començar a preparar els germinats pel dia de la tika. Onze dies més tard, quan va arribar al centre al matí i vam obrir la porta  … : “ja son aquí, ja són aquí!”. Ens estaven esperant amb candaletes, tots ells amb la roba nova (pantalons o sabates noves) que els havíem regalat un parell de dies abans. Ja es podia començar. La Maya va obrir la porta de l’”storeroom” on havia deixat els plats amb les llavors i en va sortir una flaire floral provinent dels brots germinats. A la sala de la tele ja estava tot a punt: una safata amb arròs barrejat amb floretes, un gerro amb flors, una safata amb la pasta per la tika – arròs, colorant i iogur- i només faltaven els germinats. Segons la tradició, els “ancians” de la família posen la tika als parents més joves per beneir-los amb abundància en els propers anys i els donen “Dakshina“, o una petita quantitat de diners, juntament amb les benediccions. Així que la Didi Maya va començar: primer va agafar les flors i, com si estigués batejant, va escampar una mica d’aigua damunt dels seus caps. Tot seguit va tirar una mica d’arròs amb floretes pel damunt i els hi va posar la tika al front, entre cella i cella (on hi ha el tercer ull). Finalment, els hi va donar un brot de germinat embolicat amb diners. Això ho va anar fent nen per nen, des del més petit fins al més gran. I la gran sorpresa va ser que també ens ho va fer a nosaltres! Després va ser el torn d’en Krishna (el director del centre) i en Ram (el cuiner). I finalment, la Didi Belly. Abans d’acabar vam preguntar si nosaltres també podíem posar la tika als nanus i ens van dir que si. Així que la Joana i jo també vam poder posar la tika i beneir amb els nostres millors desitjos a cadascun d’ells.

bateig
La Maya inicia el ritual amb la Susmita, la Sarita i la Purnima
samirkrishna
En Krishna posant la tika a en Samir
voluntaris
La Belly ens posa la tika a les voluntàries de la casa d’acolliment i als voluntaris del projecte Awasuka
nosaltres
Nosaltres també posem la tika

Durant aquests dies de festa també es fan altres rituals, com sacrificis d’animals. Normalment només mengem “massu” (carn) els dissabtes a la nit, que és el dia de festa de la setmana. Però durant els dies de Dashain el “massu” està força present en cada àpat. Un dia pollastre, un altre dia búfala. I la sorpresa va ser ahir al matí quan en Krishna va arribar al centre amb un home que no sabíem qui era. Es deia Basu i havia vingut expressament per fer el sacrifici d’una de les nostres cabres! Quan vam esbrinar el motiu de la seva visita “per sort”  la cabra ja havia estat sacrificada. Vam anar cap on estaven fent el ritual i en Basu, ajudat per en Ram i sota la mirada de la canalla de la casa, va començar a pelar la cabra, netejar-la, untar-la amb una pasta taronja (que pel que m’han explicat és per conservar i donar gust) i esquarterar-la. Després de treure les diferents vísceres, els nanus van ajudar a netejar-les. Aquell dia van venir els membres de la Nepal Children’s Organization a posar la tika i tots junts vam poder assaborir la carn de la cabra.

pelant
Pelant la cabra
pintada
Un cop untada
acabant
Netejant
visceres
En Manoj i en Raju netejant els intestins

I per acabar, una altra tradició. Aquests dies tota la canalla fabrica estels i els fa volar. I aquí els estels volen amunt, ben amunt. Gairebé tant amunt com les muntanyes que ens envolten. No ens han explicat el significat, però potser es tracta de fer volar ben alt els millors desitjos per a tothom.

estel
En Ramesh Syangtan preparant un dels estels per fer-lo volar ben amunt

Feliç Dashain a tothom!!

El Dashain és a punt d’arribar

Escrit per Marina Viñas, voluntària de la casa d’acolliment

Des de principis de mes tot s’està preparant per la festa més important que es celebra a Nepal: Dashain. La traducció seria “10 dies”. Fa un parell de setmanes els nanus més grans de Balmandir ens van demanar si podien anar a l’arbre per agafar unes fulles. Anar a l’arbre per  agafar unes fulles? Ens va semblar una excusa per anar a fer una excursioneta. L’endemà vam entendre per què volien anar a l’arbre. Des de Balmandir es veu un arbre ben bonic a la muntanya del davant, passat el riu. És un arbre majestuós des del qual hi ha unes vistes de Bhimphedi ben boniques. Doncs allà van aconseguir recollir unes fulles que la Didi Maya necessitava per poder fer el plat/safata on es posen unes llavors a germinar durant 10 dies. L’onzè dia s’utilitza el germinat per posar la tica del Dashain.

maia
La Didi Maya comença a preparar el plat pels germinats de la tica
maia2
Amb el plat ja preparat
tica
La Didi Maya prepara els germinats sota la mirada atenta d’en Som

Per altra banda, els més petits de la casa han passat la darrera setmana fent manualitats. Amb papers de colors, tisores, pega i imaginació han fet unes postals precioses amb els seus millors desitjos per a les professores de l’escola.

targetes
Preparant les postals
sushil
Sushil
raju
Raju
purnima
Purnima
basu
Basu

I dijous al matí …. tots es van llevar amb un somriure a la boca. “Avui és l’últim dia!!!”. Al migdia ja plegaven d’escola i començaven les vacances. Vam aprofitar el matí per preparar-los un joc de nit amb els nois més grans de Balmandir (que ja no anaven a l’escola). Aquell dia al vespre volíem donar-los iogur de postres, per celebrar que començàvem les festes. Però….uns micos han robat les claus a la Maya i no podem obrir la nevera!!! No podem agafar el iogur!!! Així començava el joc de nit. Després de superar diverses proves, vam aconseguir un mapa en el que hi havia la localització de la clau. Ens vam endinsar en la foscor de la nit per recuperar-la i  poder menjar iogur. Mmmm!!! Quin bon començament de festes.

rameshhelp
En Ramesh Syangtan preparant el mapa
help2
En Rojan i l’Ashish preparant algunes de les proves
elcaganer
En Ramesh Thami i en Manoj intentant superar una de les proves
gincama2
Mentre en Manoj encara ho intenta, en Ramseh i la seva cara de felicitat demostren que ja ho ha aconseguit
enredos
Com ens desemboliquem?
mapa
Desxifrant el mapa
recompensa
Boníssim!!

Dissabte al matí … bé, matí, matí…més aviat hauríem de dir la matinada de divendres a dissabte. A les 3h de la matinada ja estàvem d’empeus per anar a fer la tradicional excursió al temple, excursió que es fa cada dia durant els 10 dies previs al dia de la tica. Amb alguns dels nanus de Balmandir i en Krishna (el director) vam anar pujant xinu xanu. Pujant, pujant, pujant… no ens pensàvem que fos tant amunt. Al cap de gairebé una hora de caminar carretera amunt i de creuar-nos amb grups de gent que ja en tornava, vam arribar al temple. Tres voltes al temple, uns tocs de campana i un te ben calentó per recuperar les forces abans de tornar cap a Balmandir.

temple
El temple
temple2
Els matiners

I avui, tres dies abans del dia de la tica (el més important del Dashain) han arribat els regals. Tal i com passa a casa nostra per Nadal. Tota la canalla de Balmandir ha tingut o bé pantalons nous o bé sabates noves. Com diu el refrany: una imatge val més que mil paraules.

Feliç Dashain a tothom!!

apunt
Tots a punt per rebre els regals
paquets
Els paquets
kiran
En Kiran rep el seu regal de mans d’en Krishna
sabates
Les sabates noves d’en Bishwo
sarita
La Sarita amb els seus pantalons nous

hena

La Manisha fent un tatuatge de hena a la Sarita

saritahena
I aquest n’és el resultat

Torna a casa per Dashain

El Dashain i el Tihar són les festes més importants al Nepal, l’equivalent al nostre Nadal. Quan s’acosten les dates és molt difícil aconseguir lloc a cap autobús, tothom va cap al poble d’on és originari.

A la nostra casa d’acolliment també hi ha alguns nens i nenes que coneixen algun familiar i també se’n van a passar les festes amb ells. Aquest any 9 nens dels 26 de la casa d’acolliment de Bhimphedi se n’han anat amb familiars! La resta dels nens (majoritàriament els petits dels quals no coneixem cap familiar) es queden a la casa d’acolliment, on també celebrem les festes com una família més.

De fet alguns dels nois i noies que han deixat el centre per a viure en un altre centre d’acolliment o per independitzar-se també ens venen a veure uns pocs dies per posar-nos la “tika”.

Aquest any és especialment emotiu perquè hem retrobat les famílies d’un dels nens, en Jay, i una de les nenes, la Bipana. En ambdós casos els nens no s’en recordaven dels seus familiars, però després d’una bona tasca d’investigació, dirigida pel director del centre d’acolliment Krishna Pudasaini, i moltes hores d’autobús, varem aconseguir trobar a les famílies a més de 20 hores de distància de Bhimphedi. Així doncs, aquests nens passaran el Dashain amb les seves famílies retrobades per primer cop des de que eren ben petits.

En Ramraj també se n’ha anat al poble, per primer cop des de que té memòria. Per anar al seu poble ha de fer 20 hores de bus, agafar una avioneta i finalment caminar unes quantes hores. Un trajecte ben complicat.

ramraj-web
El germà d’en Ramraj el ve a buscar per Dashain a la casa d’acolliment.

Altres nens com en Kush, Love, Sujan i Kamal. Que són originaris de zones ben remotes de l’oest de Nepal, van a veure les seves famílies després de tres anys sense veure-les.

love1-portada-web
En Krishna (dreta) que havia anat a investigar sobre la familia d’en Jay (segon per la dreta) i que havia trobat els seus pares, contra tot pronòstic, va seguir el seu trajecte cap al nord-oest del país per deixar al Love (esquerra) i el seu germà Kush a casa seva on tenen un tiet. El seu poble és situat a un preciós parc natural anomenat Khaptad.
love2-web
Escena del parc nacional de Khaptad.

Tan de bo, el proper any que ve també puguem trobar noves famílies i fins i tot fer reagrupaments familiars com hem fet en els casos de la Sita i l’Arati.

Feliç Dashain a tothom!

arati1-web
Fa uns dies l’Anna Brunet i jo (Daniel Roig) varem anar a visitar a l’Arati a Kalaya per felicitar-li a ella i als seus germans un feliç Dashain.
arati2-web
Aquest any l’Arati ja no viu amb nosaltres a la casa d’acolliment, sinó que estudia a una escola privada a Kalaya on pot compartir la vida amb les seves dues germanes i el seu germà. Aquest serà el primer Dashain que l’Arati celebra amb la seva família després de 12 anys.

Celebrem el dia de la infància

Escrit per la Marina Viñas i la Joana Alsina, voluntàries de la casa d’acolliment

El dia 14 de setembre era el dia de la infància i a l’escola de primària van fer un concurs de coneixements generals. Va ser l’equip d’en Ramesh Thami el que va guanyar aquesta prova. A més a més era el seu aniversari, així que va començar el dia amb molt bon peu.

school-4

school-1

school-2

school-3
L’equip d’en Ramesh, guanyador del concurs de l’escola

Quan tots els nens van tornar de l’escola els esperava una gimcana preparada per en Krishna, el director de Balmandir. Hi havia proves per a totes les edats, tant per als més grans com per als més petits. La gimcana va començar amb una de les proves més divertides: hit the pot (golpeja la gerra). Al mig del camp de futbol van plantar un pal amb una gerra de ferro del revés i amb els ulls tancats i un bat a les mans havies d’arribar a trobar-lo. Alguns van passar just pel costat, d’altres es van passar de llarg i alguns van aconseguir-ho amb molta facilitat. Fins i tot el Ram (cuiner) i la Maya (didi) ho van intentar.

p1060049-web
“Hit the pot”

Després va ser el torn dels més petits. Ja feia estona que estaven preparats per a la cursa de sacs, llestos per a sortir en sentir el xiulet. Alguns van caure a mig camí però d’altres van continuar saltant fins acabar la cursa. La següent prova va ser la de les pomes. Estaven lligades en fils de diferents mides i els nens i nenes havien d’aconseguir mossegar-la sense fer servir les mans. La darrera prova va ser una cursa de culleres i botxes, que va guanyar la Purnima.

p1060136-web
Preparats per a la cursa de sacs

Un cop acabada la gimcana, la festa va continuar amb la final del torneig de futbol i la celebració de l’aniversari d’en Ramesh. Després de sopar vam preparar unes bones postres, els premis de la gimcana i el campionat de futbol i el regal per a l’aniversari d’en Ramesh (una jaqueta de texà, que el va fer ben feliç). Un final ben rodó per celebrar el dia dels nens.

p1060226-web
Equip guanyador del torneig de futbol: Sujan, Prabhat, Sushil, Kamal, Krishna i Santa.

p1060235-web

p1040693-web

La festa del primer arròs

Escrit per la Marina Viñas i la Joana Alsina, voluntàries de la casa d’acolliment

Ahir era 11 de Setembre, La Diada. A Bhimphedi també era un dia important per que una de les famílies del poble celebrava “Bhat khuwai” (el primer arròs) d’en Chesang, seu nadó de sis mesos, un dels 16 rituals bàsics que formen part de la vida d’un hindú.

Per aprofitar l’esdeveniment, la família va celebrar també “Ghunyo Choli” de la seva filla Chheku Dolma (una celebració en el que els pares donen roba a la seva filla, celebració obligatòria per a tota nena a qualsevol edat, però sempre abans de que tingui l’edat de casar-se).

Tres nens de la casa d’acolliment van estar de sort, perquè estudien a cinquè de primària, a la mateixa classe que la Chheku, així que van ser convidats a la festa també.

La festa va començar de bon matí i la gent va anar passant per la casa, duent el seu regal per als homenatjats. A la tarda vam poder gaudir d’aquesta celebració tots plegats: en Dani, la Manisha, Ramesh Thami, Bishnu, Sushil i els voluntaris de Balmandir. Allà hi havia més de mig poble. Possiblement unes 200 persones!

baixap1050932
La Manisha i en Dani amb els tres nens de la casa d’acolliment convidats a la festa.
baixap1050919
Algunes de les amigues de la Chheku.

El pati de la casa estava molt ben decorat amb una carpa construïda amb teles de colors diferents on es servia el Dalbhat i les postres. A fora, hi havia moltíssimes cadires i bancs perquè tota la gent pogués prendre l’snack amb tota comoditat. Tot sovint apareixia algú per servir-te més beguda o omplir-te el plat. Un cop ben tips, es van retirar les cadires i el jardí es va convertir en una pista de ball. Una gran festassa! Bon menjar, bon beure i bon ball!

portadafestaarros-web

baixap1080792