Category Archives: Festivals i tradicions

Janay Purnima, la Lluna plena d’agost

Una de les nenes que va arribar nova al centre d’acolliment aquest passat mes d’abril es diu Purnima, que vol dir “Lluna plena” en nepalès. Un nom molt apropiat, perquè els seus ulls són tant espectaculars com la Lluna en el seu major esplendor.

Aquest passat dijous 18 va ser la Lluna plena d’Agost, i al Nepal això es coneix com Janay Purnima, un festival que es celebra a tot el país, i a la India, de diferents maneres.

Per als Nepalesos hinduistes de les muntanyes, els sacerdots es freguen les mans, perquè és un dia de molta feina per a ells: enrotllant un fil acolorit de vermell i groc al voltant dels canells esquerra de tota la gent, a canvi d’unes quantes rupies. Aquest tipus de polsera els protegirà, i no se la poden treure fins al Tihar, un festival que celebren a començament de novembre.

Per als Nepalesos hinduistes de les planícies confrontants amb l’Índia, les germanes posen unes polseres i una “tica” al front dels seus germans, en senyal d’estima.

20160818_093802-web
La Beli, una de les meravelloses treballadores del centre, posant les polseres. Les dues cuidadores van posar polseres a tots els nens i voluntaris.
20160822_210327
De dalt a abaix, La polsera de la Maya didi, de la Beli didi i la polsera del sacerdot.

En tot cas en totes les cases mengen “quati”, una barreja de 12 diferents tipus de llegums mig germinades acompanyades amb carn de búfala, que els dona energia per recuperar-se després de viure l’època de pluges.

El dia abans del festival la Purnima, la nostra nena dels ulls captivants, ja ens havia avisat: “Demà és el meu aniversari!”. En l’arxiu, la data d’aniversari que té assignada no és pas aquesta (a més aquest festival canvia de dia amb la Lluna). Però el seu germà, un anyet més gran, va corroborar la versió de la seva germaneta. Així que el dia de la Lluna d’agost, no només vam celebrar el festival de Janay Purnima, sinó que també vam celebrar l’aniversari de la nostra Purnima.

La celebració va ser d’allò més bonica, cantant cançons i menjant pastís a la llum de la Lluna Plena d’Agost (perquè durant tota la tarda no vam tenir llum per una de les averies comuns).

IMG_7067

IMG_7030

IMG_7040

IMG_7043

IMG_7047

portada-purnima-web

IMG_7095

IMG_7097

De regal una caixa de llapis de colors, una altra de plastidecors i encara una tercera caixeta de pintures, amb una petita llibreta de fulls blancs per a dibuixar. Tot embolicat entre desenes de papers de diari, i la nena exultant d’alegria.

IMG_7100

IMG_7101

IMG_7102

IMG_7110

IMG_7111

La diversitat de festivals del Nepal, i amb la intensitat que se celebren, no deixa de corprendre: Per a que us feu una idea, el dia següent de Janay Purnima, varem celebrar el Gai Jatra (festival de la vaca de la casta Newar) on una processo commemora els difunts d’aquest any. El dijous de la setmana vinent celebrarem el Krishna Astami (aniversari de Lord Krishna), el divendres el Bhimsen Jatra (equivalent a la festa major de Bhimphedi). La següent setmana el dia del pare, la següent el festival de la dona Teej, la següent Indra Jatra, i entre mig un festival islàmic que no s’acaba de saber ben bé quin dia ho celebrarem fins el dia abans. És un país de festivals.

gai-jatra-01-web
La vaca decorada per celebrar el festival de la vaca de la casta Newar.
gai jatra 05
El personatge còmic Prachande, típic de la processó de la vaca. Tothom li té por, perquè porta un cubell plè d’aigua amb caca de vaca que llança a tot inconscient que se l’acosti.
gai jatra 1
Alguns nens decorats per a l’ocasió, fent homenatge als difunts del darrer any.

També hem de dir que no només estem entretinguts per aquests festivals, sinó que també tenim vagues de busos, perquè la policia de trànsit es va posar molt estricte permetent als busos només portar la gent que cap asseguda en el bus, cosa que deixa als propietaris dels busos sense negoci i als vilatans sense transport, perquè mai hi ha seients disponibles. I naturalment si no hi ha busos, els mestres no poden venir al poble a ensenyar, així que l’escola pública també està tancada. Com deia, és un festival de país.

Un casament fora del comú

El coordinador de la casa d’acolliment es casa amb una de les mestres de l’escola! Els nens de la casa d’acolliment estant entusiasmats. Tots els seus amics els pregunten sobre el tema de moda al poble.

Els nens de Balmandir estan impacients per a celebrar-ho! Celebrarem el nostre casament en família: amb la família de la Manisha i la meva al Nepal (és a dir, els nens i treballadors de la casa d’acolliment).

“Quan serà el casament?”, aquí no es planifiquen les coses, i si algú fa alguna planificació segur que li canviaran els plans. Aquesta incertesa fa les coses més difícils però més emocionants. Fins i tot, cinc dies abans de l’esdeveniment, quan la data ja estava fixada al diumenge 26 de juny, i alguns convidats ja tenien el jeep contractat per a venir el dissabte, les coses van canviar: el sacerdot va dir a la família de la Manisha que el diumenge no era bon dia pel casament al temple, així que s’havia de fer el casament dos dies abans, en divendres. Tothom a córrer…

El divendres el matí, acompanyat de tots els nens i treballadors de la casa d’acolliment i amics, en un cotxe ben engalanat i un vestit per a no oblidar, el nuvi va cap a casa de la núvia.

1) sortida 2

2) cotxe

2) cotxe i gent

2) gent 2

3) arribada

3) arribada i monjo

Un cop la familia de la nuvia reb a la comitiva es celebra la cerimònia en el templet. Un cop acabada el nuvi s’emporta a la núvia. Aquí s’entén que un cop casats, la núvia passa a ser de la família del marit. En aquest cas però, la Manisha no canviarà pas de cognom ni deixarà de veure a la seva família.

5) despres de la cerimonia foto de grup

5) despres de la cerimonia foto de parella

4) celebrant la cerimonia

4) celebrant la cerimonia detalls

4) cerimonia anell

4) celebrant la cerimonia en el temple

5) despres de la cerimonia ballant

6) festa foto de grup

6) festa i foto dels nuvis

El divendres a la tarda es va fer la festa a la casa d’acolliment, i tots els nens s’ho van passar d’allò més bé: decorant el centre, preparant els regals, menjant un munt de delícies (incloent cabrit, pollastre i panir) i sobretot ballant.

Van venir a la festa també els nens i nenes que ja no viuen al centre aquest any, així que també va ser una bona excusa per retrobament d’amics i germans. Un dia per a recordar!

6) festa pel basu 3

6) festa i menjar

6) menjar 2

Un dels regals que ens van fer els nens i voluntaris de la casa d’acolliment als nuvis va ser un vídeo: qualsevol similitud a la realitat és pura coincidència… aquí el teniu:

Celebrem el Shivaratri

Escrit per Isabel Valero, voluntària a la casa d’acollida de Bhimphedi

Shivaratri o Maha Shivaratri significa la gran nit de Shiva o la nit de Shiva: és un festival per celebrar la deïtat hindú Shiva. Shivaratri se celebra la sisena nit del mes Falgun (març) de cada any.

Maha Shivaratri marca la nit quan el Senyor Shiva realitza el ‘tandava‘, un ball tradicional. També es creu que en aquest dia el Senyor Shiva es va casar amb Parvati Ma. En aquest dia els devots de Shiva fan dejú tot el dia i ofereixen fruites, flors i fulles sobre Shiva Linga.

IMG_1875
Principal Shiva Linga al temple d’Ek Khandi, a Bhimphedi
IMG_1876
En Dani i en Jai al costat dels 108 Shiva Linga del temple

A la nit, com si fos la nit de Sant Joan, encenen grans fogueres. Així que durant dos dies els nens i voluntaris hem anat a buscar llenya per a fer la foguera al centre d’acolliment.

IMG_1560
Alguns dels nois refrescant-se al riu abans de carregar els troncs. Quina calor!
IMG_1594
En Susan tallant un tronc per a poder transportar-lo millor.
IMG_1597
En Kamal i en Papu carregant un tronc de ves a saber quants kg!

Per a fer la festa més memorable, les nenes de la casa van decidir que totes les noies, didis i jo portessin el “sari” (el vestit de festa tradicional). I així va ser, mentre els nois preparaven els troncs i encenien la foguera nosaltres ens vam posar els “saris”, tasca gens fàcil. Totes en portàvem un d’un color diferent. Quin goig!

IMG_9140
Les didis, la Binita i la Isabel lluint el Sari.
IMG_1731
Totes les noies amb el Sumit, que també es va vestir per a l’ocasió!
IMG_1708
En Dani amb totes les noies i les didis

Un cop van estar tots els preparatius llestos, tothom es va reunir al voltant de la gran foguera a ballar i cantar mentre les didis o algun dels nois feia sonar el “madal”, l’instrument de percussió típic del Nepal.

IMG_1752
Cantant i ballant al costat de la foguera
IMG_1645
Algun dels nois al costat de la foguera
IMG_1634
A punt de posar un tronc més a la foguera!

Però sembla que a Bhimphedi no en tenien prou amb aquestes fogueres, també van voler fer coincidir amb la crema “controlada” del sotabosc. Sovint es poden veure línies de foc a les muntanyes (que no arriben a cremar els arbres), però aquest cop se’ls va escapar de les mans…

blog 2
Una de les muntanyes de la vall en flames.
blog 3
Darrera de la foguera de shivaratri de la casa d’acolliment, es veu una línea de foc a la muntanya.
IMG_9214
La Bipana ballant al costat de la foguera mentre al fons, el bosc es cremava

No hi ha festival al Nepal sense un menjar especial per a l’ocasió. Pel Shivaratri les didis van preparar “halwa”, un tipus de puré de sèmola, sucre granulat, llet, ghee (un tipus de mantega), anacards, panses i cardamom.  Tothom anava passant per la cuina per anar tastant bossinets, fins que les didis van decidir que era el moment de repartir-ho, i tothom ens vam fer un tip de menjar!

IMG_9209
La didi repartint l’Halwa a l’Ashish

Ara hi ha dos dies més festius: el dia de la dona i el Gyalpo Lhosar o cap d’any Sherpa (homes de l’est), una casta que es troba principalment a la zona oriental de l’Himàlaia Nepalès. Els nens aprofitaran aquests dies per estudiar una miqueta i sobretot agafar forces per als exàmens finals.

Festival de Maghe Sankrati

Escrit per en Krishna Pudasaini, director de la casa d’acolliment de Bhimphedi:

Maghe Sankrati va ser celebrat a tot el país el 15 de gener (1r Magh 2072). Celebrem aquesta festa cada any en el primer dia del mes de Magh (mes del calendari nepalès).

Marca el final de l’hivern i el començament de la primavera. En totes les cases, famílies, amics i familiars gaudeixen del Magne Sakranti menjant mantega de búfal, Chaaku (un tipus de sucre cremat), batata, celroti (un tipus de doughnut fregit), tharul (moniato), amb altres delicioses varietats d’aliments.

set-of-delicacies-eaten-during-maghe-sankranti

En aquest dia, els devots que viuen aprop d’un riu fan un bany sagrat conegut com Snan Makan. Aquest tipus de bany sagrat es porta a terme en diferents parts del país, especialment a Chitwan, que també es coneix com Mela Makar.

Maghe-Sankranti

133115451_11n

Maghe Sankrati és un festival especial per a la comunitat Tharu. Ells ho celebren com el seu any nou i el dia de l’emancipació i mostren les seves danses culturals.

111111

La comunitat Newari nomena al festival Gyhyo Chaku Sanun i el celebren menjant mantega i Chaku.

A Betrawati, un poble situat a prop Rassuvoa i Nuwakot, centenars de persones observen anualment baralles de braus com a esdeveniment de preservar els seus avantpassats. Aquest esdeveniment atrau gent dels districtes més propers com Katmandú, Dhading, Lalitpur, Makwanpur…

bullfight-in-makar-sankranti

A la casa d’acolliment també ho hem celebrat. El dia abans, els nens van anar a la muntanya amb pales i pics per a desenterrar l’arrel que es menja en aquest festival, un tipus de moniato que anomenen “tharul”.

Al matí, tothom va menjar el dolç chaaku, amb mantega (gui). Al migdia, va ser el torn de menjar el tharul.

Some kids helping didis to peel thoru.
Alguns dels nens ajudant a les didis a pelar el tharul.

IMG_7922

IMG_7924
En Som menjant chaaku.

Bones festes!

A Nepal, només la majoria de gent és induïsta, però el dia de Nadal és festiu.

A Nepal, tenen el seu propi calendari, i l’any nou és a l’abril. Però celebren també l’any nou.

Així que des de Bhimphedi també us desitgem unes bones festes i un feliç any nou!

Celebrem el Tihar

Escrit per Andrea i Valeria, voluntàries del projecte AWASUKA:

Aquesta setmana hem començat celebrant el Tihar, una festa que només dura una setmana a diferencia del Dashain, l’anterior festival religiós que vam celebrar durant 15 dies.

Cada dia de Tihar ha sigut diferent, el primer dia és el Kag Tihar on els corbs son adorats i benaurats per la gent, que deixa aliments fora de casa perquè aquests se’ls mengin. Tot això ho fan perquè diuen porta sort!

El segon dia, Kukur Tihar, el dediquen a l’amic més lleial, el gos; els hi posen tiques vermelles i unes girnaldes fetes de flors al voltant del coll. Això ho fan perquè es diu que els gossos poden veure el perill venir i la mort.

t2

El Gai (vaca) Puja i Laxmi Puja és el dia per les vaques, aquestes són benaurades al matí.

A les cases es pinten petites petjades a l’entrada principal simulant l’entrada de la deessa Lakshmi,que porta benaurança sort i diners.

Al quart dia o Goru Tihar i Mah Puja l’atenció se l’emporten els fems de vaca, molt important en la cultura Hindú i també en el dia a dia dels veïns que el fan servir per tot, des de l’acabat del terra, als llums fins a les cuines.

Totes les cases estan decorades amb un preciós Mandala a l’entrada, espelmes i llums de colors, hem tingut un Nadal avançat. Una altra de les tradicions és que a la nit molts joves i nens van per les cases cantant la cançó de Deusi, molt semblant a la de Bhailo que la canten les nenes, encara que avui dia tots van en grup cantant i ballant per demanar diners i dolços.

t3
Mandala de colors a l’entrada d’una casa

L’ùltim dia, Bhai Tika, les germanes posen una tica de set colors als seus germans per desitjar-los una llarga vida i prosperitat, també els hi ofereixen menjar i fruits secs, ells a canvi els hi donen diners.

Així és com hem celebrat aquesta setmana de Tihar, fent el possible perquè Yama Raj estigui feliç, el deu encarregat de jutjar els nostres vicis i virtuts després de la nostra mort i tractarà la seva ánima segons correspongui.

tihar
El Tihar amb grans somriures!

Entre mig de tanta celebració hem tingut temps de seguir treballant, dijous vam fer un altre viatge a Hetauda per comprar més plàstic pel terra i d’aquesta manera acabar de cobrir tota la superfície de la oficina, una impressora A4 per poder treballar amb les modificacions que fem als plànols dels prototips i perquè el nou tècnic en comunitats treballi amb agilitat.

Hem pujat dues vegades seguides a Suping i a Jyamire, on hem trobat més candidats per unir-se al nostre programa AWASUKA. Aquí la gent ajuda sense esperar res a canvi, gràcies a un noi que ens vam trobar creuant un dels ponts per arribar a Suping, hem pogut entendre a moltes de les famílies afectades pel terratrèmol, ja que moltes no parlen ni una paraula d’anglès; encara que amb gestos i somriures ens fem entendre sense parlar un mateix idioma.

Fins ara les cases que hem visitat que necessiten tornar a ser construïdes són de pedra i fang, és a dir, la major part del material necessari per reconstruir la casa ja el tenen: reutilitzaran la pedra de l’antiga casa i molta de la fusta de la casa en runes, un altre punt a favor nostre és que moltes famílies ja han comprat noves “jastes” (xapes) amb les que han creat els seus propis refugis d’emergència, aquestes xapes les han portat carregant-les a peu per camins a vegades impossibles. La Mònica ens ajuda a reconèixer les patologies que ja en el viatge d’identificació van veure que havien patit moltes de les cases. Amb ella seguim treballant a tope!

Suvha Ratri! (bona nit)

Bhimsen Jatra, la festa major

Bhimsen és la deïtat hindú del comerç i la indústria, venerat especialment pels Newaríes.

A Bhimphedi se celebra cada agost / setembre el Bhimsen Jatra, la festa major del poble. Es tracta d’un sol dia de festa però per als locals és l’esdeveniment de l’any. Al matí es fa ofrena a Bhimsen al temple del carrer principal, moment en què moltes families sacrifiquen un gall que després menjaran. Aquest carrer principal s’omple de gent durant tot el dia, a diferència de la calma que es respira qualsevol altre dia de l’any. Apareixen alguns llocs de venda de roba, venedors de globus, així com els habituals venedors de gelats i llaminedures.

DSC05860

DSC05873

_DSC05877

DSC05866

DSC05933

DSC05931

_DSC05861

A la nit hi ha un disc-jockey per als joves, el qual sorprèn bastant, ja que perfectament podria ser una discoteca de les que coneixem a Europa. Els joves ens diuen emocionats que l’any passat va durar una hora, i aquest any en durarà dos. A més, s’organitza un Bingo! Poc dinàmic en la nostra opinió (el quart d’hora entre nombre i nombre es fa llarg …) encara que una vegada més els locals en gaudeixen com nens.

DSC05944

DSC05963

Finalment es passeja el “Rath” (una figura del deu Bhimsen) a les espatlles de tot aquell que vulgui portar-ho, envoltat d’homes que porten torxes al crit de “Lio Lio Ha !! Ha !! Payo Payo Ha !! Ha !!” la traducció (de l’idioma Newari, no Nepalès) no hem estat capaços d’aconseguir.

DSC05942

Potser algun us ho haureu preguntat, Bhimphedi té alguna cosa a veure amb Bhimsen? Doncs sí. “Bhim” ve de Bhimsen, i “phedi” es refereix al “pla dels peus de les muntanyes”. A Bhimphedi som a una vall a la primera cadena muntanyosa que separa la plana (Terai) i els enormes Himalaies.

El gran esdeveniment a Bhimphedi

Gràcies a un projecte del Rotary Club de Kantipur, amb el suport economic provinent d’Espanya coordinat per Juan José Rodriguez, s’ha construit una pista multiesportiva al poble de Bhimphedi.

Ja fa anys que se’n parlava, que es planejava i que estava en procés de construcció. I ara, finalment el projecte de la pista esportiva s’ha completat i ja es pot jugar a basquet, futbol sala, voleibol, badminton…

Tot i que ja fa dies que molta gent del poble ja estava utilitzant la pista, el dia 25 d’abril fem la inauguració oficial. Els promotors del projecte de Madrid i Katmandú venen a Bhimphedi, i amb ells tot de personalitats incloent el ministre d’esports del país. El dia 25 d’abril hi ha el gran esdeveniment al poble de Bhimphedi!

Ja fa un mes els organitzadors del esdeveniment ens van demanar a la Laura i a mi que organitzessim un partit de basquet d’exibició amb nens del centre d’acolliment i del poble.

Així que aquest mes hem hagut de treballar dur, perquè els nens no ens perdonaven cap entrenament, cada tarda de 4h a 6h, i molts dies també al matí de 6:30 a 8h haviem d’anar a la pista esportiva i ensenyar-los a jugar a bàsquet. I això per què els aturavem que si no haguéssin estat tot el dia a la pista.

Els nens i nenes han après molt ràpid a jugar i els promotors ens van regalar equipacions i bambes que vam repartir el dia de l’esdeveniment, així que semblavem un equip de debó! I qué bé que jugaven amb les bambes després d’entrenar sempre amb xancletes (aquí al Nepal gairebé tothom va amb xancletes, tan se val si és estiu, hivern, plou, han de pujar una muntanya o treballar a la construcció). En Ram Raj, l’estrella d’un dels equips ha decantat el partit per l’equip taronja, amb les seves entrades molt ben executades, tot i que com només fa una setmana que les sap fer i encara conta els passos amb veu alta “one, two, throw!”.

Després del partit de bàsquet, de cinc minuts, van arribar els discursos. Dues hores de discursos on tothom es va avorrir infinitament… Finalment decideixen que ja n’hi ha prou, i alehores deixen que els nens del poble facin unes quantes dances, “però ràpid que es posarà a ploure” diu el mestre de cerimonies…

Però no és la pluja el que acaba amb l’acte. El terra comença a tremolar, és un terratremol! Mirem cap al poble, i veiem com cases per tot arreu es comencen a esfondrar. També a les muntanyes, on hi ha cases aillades, també es veuen columnes de fum.

Després d’un llarg minut el terra torna a semblar sòlid de nou, tot i que ja no ens el mirem amb els mateixos ulls que abans, tothom està molt espantat, ningú havia viscut un terratremol com aquest… i tothom està molt preocupat de quines consequencies haurà tingut, i si haurà parat definitivament o tindrà rèpliques. Tots tornem ràpidament cap al poble…

El dia 25 d’abril hi ha el gran esdeveniment al poble de Bhimphedi! Tot i que ha estat un esdeveniment totalment diferent del que tots esperavem…

Si voleu saber que va passar les properes hores i dies llegiu el post del terratremol.

Feliç any 2072 des de Bhimphedi!

A començament d’abril al Nepal els nens ja acaben el curs escolar. Tots, inclosos els que estudien a prescolar fan examens finals, una setmana que només van al col·legi a fer un examen diari. Un cop acabats els examens, vacances!

DSC_0299
En Basu molt content d’estar de vacances després d’aconseguir molt bones notes a la seva classe.

A mig abril comença l’any nou nepalès, aquest any hem entrat al 2072, i ho celebrem menjant pollastre i pa de gambes! I per no variar, arròs amb sopa de llenties (cap nepalès es queda satisfet si no menja “Dalbat” dos cops al dia).

Aquest any, els 28 nens que viuen al centre d’acolliment de Bhimphedi han aprovat el curs. Tothom està molt content. La Binita, una de les nenes del centre ha quedat primera de la seva classe (uns 55 alumnes), aquí més que la nota, el que tenen en compte a l’hora de valorar el resultat acadèmic és la posició dins de la classe.

IMG_7826
La Binita, ja de vacances, cuinant “rotis”.

L’Ashok S. és l’únic dels nois del centre que acabava aquest any la classe 10, i per tant havia de fer el SLC (una especie de selectivitat molt important al Nepal). Per a fer aquest examen s’en va anar 10 dies a viure a la ciutat més propera (no poden fer els examens a la mateixa escola on estudien). Els resultats d’aquests examens no es faran públics fins a finals de juny, així que l’Ashok ja ha anat cap a Katmandú per a començar una nova etapa, ara fora del centre d’acolliment. Per començar a pensar que vol estudiar, en que pot treballar, conèixer gent interessant que faci projectes interessants a la capital, i començar a fer amics, l’Ashok dedicarà les vacances a fer un curs a EduLift (www.eduliftacademy.org), ja us anirem explicant com li van les coses!

IMG_7807
L’Ashok (esquerra) de camí a Hetauda per a fer els examens, un cop acabada la classe 10.

La resta de nens i nenes, personal i voluntaris del centre seguim el nostre dia a dia a Bhimphedi. Un dia anem a jugar a cricket a Hetauda amb nens d’altres cases d’acolliment, tot i que van molt segurs que guanyaran, després d’una hora i mitja ja ens han eliminat… “Eren petits però eren molt bons jugant a cricket!” diuen els nens! “Nosaltres no juguem mai a cricket i ells tenien molta pràctica i ens han guanyat per que no hem sabut fer cap punt de “balling” i ells n’han fet vint” es queixen. I és veritat, perquè aquests dies l’esport de moda a Bhimphedi és el basquet (això ja us ho explicarem en un altre post!).

També seguim fent les tasques al centre, com recollir totes les patates i plantar blat de moro. O millorar l’entrada al centre, netejar el canal d’aigua que hi ha al final del centre, cuinar roti (un tipus de pa en forma de crepe), practicar mecanografia, plantar arbres i fer altres projectes que també us explicarem en propers posts.

A començament de maig el nou curs ja comença, aquí entre curs i curs no fan unes vacances gaire llargues, però a canvi tenen molts períodes festius, a l’agost gairebé un mes per les vacances del monzó, a l’octubre un altre mes per celebrar el Dashain i Tihar (festes més importants per als hindús)… Així que no ens faltarà temps per fer un munt d’activitats i per explicar-vos-les totes!

IMG_7823 - Copy
No us preocupeu, en Manoj només té l’ampolla de cervesa a la ma per què l’utilitza per a aplanar la massa dels “rotis”, tot un xef.

 

IMG_7819
Alguns dels nens i personal del centre fent els “rotis”.

 

IMG_7813
El grup que li toca ajudar a l’hort avui!

 

ox
Un cop recollides les patates tocava plantar el blat de moro.

 

Holi, la festa dels colors

El Holi per la Paula Minguell, coordinadora dels projectes de salut d’Amics del Nepal.

Pots notar amb facilitat quan s’està acostant el Holi perquè totes les paradetes pels carrers s’omplen d’uns pols de colors llampants i pistoles d’aigua. Durant els dies previs a la festa, igual que passa amb Sant Joan, els nens ja comencen a celebrar-ho carregant les pistoles d’aigua i colors que cauen per sobre de qualsevol despistat que passi pel carrer.

Tot i que no era la meva primera visita al Nepal, si que era el primer cop que passaria aquesta festa aquí. Després del Dashain i el Tihar és la tercera festa més important del Nepal i la que més gaudeix tothom que l’ha sobreviscut. Així doncs, vaig decidir que era bona idea traslladar-me de Khatmandú on estem treballant per reobrir el Centre de Salut que té Amics del Nepal i anar a Bhimphedi per celebrar el Holi amb els nens de la casa d’acollida.

El Holi és una celebració hindú que marca l’inici de la primavera, deixant enrere el llarg i fred hivern. Es coneix també com la festa de l’amor. Doncs a més de deixar enrere l’hivern és també un moment per oblidar mals entesos, rencors o discusions. Els pols de colors són en homenatge a Vishnu, un déu amb un característic color de pell blau.

Vaig començar el trepidant viatje amb jeep, amb en Dani, ben carregats de globus d’aigua i pols de colors cap a Bhimphedi, quan la pluja va començar a caure i una boira espesa ens va fer patir per la celebració del dia següent.

En arribar a Balmandir ens esperava la Mar, la voluntaria actual, amb un bon refredat. “Han estat jugant amb globus d’aigua tot el matí”, ens va dir. I ens advertia “Prepareu-vos per demà”.

El día següent va començar com qualsevol altre a Balmandir. Ben d’hora amb el fred s’olorava quelcom anormal en l’ambient. Els nens, especialment tranquils, passejaven pels porxos de les habitacions amb les mans a les butxaques i cara de no haver trencat mai un plat.

Nosaltres observavem aquests moviments des de les finestres de l’habitació de voluntaris (no ens avergonyim de dir que estavem una mica espantats). Això ens va fer entrar en alerta i vam decidir que no sortiriem de l’edifici a enfrontar-nos sense tindre un bon escut de defensa: una galleda plena de globus d’aigua.

No ens va servir de res. No haviem fet una passa fora de l’edifici quan van començar a ploure globus d’aigua.

Un cop estavem vem molls, vam decidir inaugurar els pols de colors i llavors va començar la guerra de veritat. Els colors passaven de les mans a les cares, a la roba i als cubells d’aigua que van començar a apareixer. Els nens corrien d’una banda a l’altre intentant salvar-se de ser mullats, seguien plovent globus i seguien volant els colors. Passavem de ser verds a blaus, a vermells o a roses segons la bosa que obriem a cada moment. No se’n van salvar ni les Didis, que també atacaven olla en ma.

Així se’ns va passar el matí. Bé, el matí i els següents dies doncs qui més qui menys el fred i les pintures ens van durar uns quants dies més.

Tot i així, no hi ha més felicitat que la d’escoltar als nens dient “Happy Holi” mentre t’omplen la cara de color o et tiren una galleda d’aigua.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

IMG_7724

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA