Nens i nenes de la casa, Notícies, Joves

El detectiu Siwakoti

domingo 12 12UTC febrero 12UTC 2017 amicsnepal

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment

L’Ashok Siwakoti és un jove crescut a la casa d’acolliment de Bhimphedi. Un noi despert, divertit, extravertit, honest i sempre llest per donar un cop de ma. Com a membre d’Amics del Nepal, cada dia estic orgullós que haguem format i seguim formant part de la seva vida i creixement personal.

L’Ashok ha estat un membre molt actiu a la família de la casa d’acolliment de Bhimphedi. El recordem com a protagonista de l’obra de teatre Sagarmatha (dirigida per Miquel Comas), essent dels millors estudiants de la casa, cantant i jugant amb els seus germans petits, ajudant als voluntaris (fins i tot a traduir la cançó “Water Paani” de Mònica Sans)…

Fa molt i molt de temps, en un pais no gaire llunyà, hi havia un problema amb les deixalles, que es podien trobar per arreu.

Un dia va aparèixer un enorme i misteriós cubell. Tothom estava espantat, però també curiós de saber que contenia.

I del cubell va aparèixer el capità Sagarmatha, …

El capità Sagarmatha armat amb el seu cutxo (escombra nepalesa), amb el seu discurs, …

cantades per tot de nens i nenes del poble …

i acompanyades a la guitarra per alguns joves del poble, …

va intentar convèncer, a tot el públic bocabadat, que era el moment de resoldre el problema i que entre tots era possible!

L’Ashok ja té 17 anys, i en fa dos que ja es va independitzar i va anar a viure a Katmandú per prosseguir els seus estudis. Des d’aleshores només pot venir a visitar als seus germans de tant en tant perquè sempre està ocupat amb els estudis, amb la feina o amb cursos. Però quan ens visita la felicitat de la seva cara i dels seus germans i cuidadors és més que evident.

Jo tinc sort perquè vaig a Katmandú força sovint, i així puc trobar-me amb ell, xerrar i passar una bona estona. Sempre que porto algun dels seus germans petits a algun hospital de Katmandú i s’han de quedar alguns dies a la capital, l’Ashok s’ocupa d’ells mentre jo faig les altres feines que tinc pendents.

16195333_170528720101133_4806586940642113105_n — L’Ashok i en Pemba (als dos extrems) cuidant del Lave, que ha vingut a Katmandú per una visita mèdica des de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Fins i tot just després del terratrèmol, una època ben difícil a Nepal, l’Ashok va acompanyar a en Miquel per visitar els nens de la casa d’acolliment de Patan amb els quals no podíem contactar per telèfon. Tot estava bé!

Fa un mes, l’Ashok va fer possible quelcom del tot extraordinari. Era un dia com un altre. L’Ashok era a l’hotel on treballa i un company de feina li va dir que anés amb ell, a sopar amb els seus amics. L’Ashok de seguida es va apuntar.

Xerrant i xerrant amb aquests nous amics l’Ashok va explicar tot orgullós que havia crescut en una casa d’acolliment. Hi ha tantes cases d’acolliment al Nepal, hi ha tants nens i nenes en situacions de risc… Un noi també tenia una història per explicar: “Del poble que vinc jo, una de les meves amigues també tenia un germà petit que van haver de internar a una casa d’acolliment fa més de 7 anys, però en van perdre tot contacte…”.

L’Ashok va continuar xerrant amb aquest noi, i va saber que era del mateix districte que ell, tot i que no en coneixia pas el poble. Hi ha tants pobles i tant remots…

Ashok: – Com es diu el germà petit de la teva amiga?
L’altre noi: – Ramesh Thami.
Ashok: – Ramesh Thami??????? En Ramesh Thami és un dels meus germans de la casa d’acolliment de Bhimphedi!!!!!!!!!

El dia següent ja tenia el telèfon de la germana i la vam trucar, la noia de 18 anys treballa a Katmandú tenint cura d’una casa. El seu germà gran, ja casat i amb un fill, viu al poble al districte de Dolkha (un dels més afectats pel terratrèmol), i també vam poder contactar amb una tieta que viu amb els seus dos fills a les afores de Katmandú en una casa feta de planxes de metall.

I així és com el detectiu Siwakoti va trobar, després de 7 anys, la família dels germans Ramesh Thami i Som Thami. Als dos germans ara els encanta poder parlar per telèfon amb la seva família. Abans no tenien ningú a qui trucar. També els vam portar dos dies a Kathmandú per a que es trobessin, i ara estan del tot entusiasmats amb la idea que les següents vacances podran anar al seu poble d’origen i retrobar-se amb el seu germà gran i celebrar els festivals tots junts!

20161227_193730 — Moment en que deixo per dos dies als germans Thami amb els seus tiets i cosins.

20161229_140521 — Moment en que recullo els germans, dos dies més tard. Aquest cop a la foto surt la seva germana.

Moltes gràcies detectiu Siwakoti!

Si vols saber més sobre l’Ashok Siwakoti, llegeix el text que va escriure per a aquest blog aquí!

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Cantar i ballar[:en]Sing and Dance[:es]Cantar y bailar[:], Nens i nenes de la casa, Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa

Saraswoti Puja

jueves 09 09UTC febrero 09UTC 2017 amicsnepal

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment

Tot i que no hi ha un número fix de deïtats en l’hinduisme, hi ha el concepte popular que hi ha 330 milions de deus i deesses. Naturalment no hi ha cap llista amb tots els seus noms, i molts es consideren diferents avatars (manifestacions) dels mateixos deus.

De tots aquests déus, naturalment, en destaquen alguns i aquests tenen molta presència en les vides i cultura dels nepalesos. Brama (el creador de l’Univers), Vixnu (el preservador o protector de l’Univers) i Xiva (el destructor o jutge de l’Univers) formen el “Trimurti”, els tres aspectes del Déu universal suprem. Aquests tres aspectes simbolitzen tot el cercle del “Samsara” en l’hinduisme (el cicle de reencarnació).

Paral·lelament, i no de menys importància, hi ha les tres deesses i consorts dels Trimurti. Saraswoti (deessa de l’intel·lecte i l’art), Lakxmi (deessa de la prosperitat) i Parvati (deessa de la fertilitat i l’amor) formen el “Tridevi”.

Saraswoti és la deesa de les arts, la creativitat, l’intel·lecte i les lletres. En gairebé totes les zones de temples a Nepal es pot trobar un petit temple independent dedicat exclusivament a aquesta deesa. La podreu reconèixer amb els seus quatre braços, asseguda sobre una flor de lotus, vestida amb un “sari” blanc. Sovint aguantant un llibre i una vina (instrument de corda). Es seu vehicle és un cigne.

El dia de culte a Saraswoti (Saraswoti Puja) és considera el final de l’hivern i és molt celebrat al Nepal. La gent creu que aquest dia és el millor dia per a començar a aprendre alguna cosa. Pares i escoles porten els nens petits als temples dedicats a Saraswoti per a que escriguin les seves primeres lletres a les parets amb un guix.

En aquest dia els estudiants veneren els llibres, bolígrafs, llibretes… Els músics reten culte als seus instruments i els artistes a les seves eines.

A les escoles de Bhimphedi també van celebrar aquest dia tant especial. Els professors i alumnes fan una cerimònia i a tothom se’ls ofereix quelcom de menjar en honor a Saraswoti.

Les mestres de l’escola comunitària fent una ofrena a la deessa Saraswoti.

Els nens i nenes de l’escola comunitària fent cua davant del temple dedicat a Saraswoti a Bhimphedi.

Els nens i les mestres porten menjar que posteriorment oferiran als convidats a la festa a l’escola (de l’oferiment de menjar “consegrat” a la gent s’anomena “Prassad”.

A les parets dels temples a Saraswoti es poden veure moltes inscripcions en guix. A dins del temple hi ha la imatge de Saraswoti.

Cada any se celebra de forma especial a l’escola comunitària on es convida a tots els pares i es fan balls i es donen els premis als millors estudiants del curs anterior: Els tres alumnes amb millor notes de cada classe, el alumne amb menys absències, l’alumne més polit…

Aquest any forces nens de la casa d’acolliment han participat als balls (en Basu, en Samir, la Sarita, la Purnima, en Raju, en Sumit, en Santa, en Bishnu i en Ramesh) i alguns han rebut premis: en Basu, en Raju, en Sushil i en Bishnu per les seves notes i en Manuj, en Bishnu (de nou) i l’Ashish empatats amb la millor assistència, perdent-se només 2 dies dels 209 de classe. Esperem que l’any que bé sigui encara millor.

Ball amb dos dels alumnes de cinquè de la casa d’acolliment.

La Purnima (al darrera al centre) i 5 alumnes més meravellant al public amb una dança. Darrea asseguts hi ha els tres convidats d’honor (cap dels militars de Bhimphedi, secretari general del poble i el antic representant del comité de l’escola).

La Sarita i en Basu també van participar en una altra dança.

I en Samir i en Raju en una altra dança.

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Visites i excursions[:en]Visits and excursions[:es]Visitas y excursiones[:], General, Cultura Nepalesa

Petita excursió al voltant de Bhimphedi

jueves 02 02UTC febrero 02UTC 2017 Joana

Escrit per Nicolas Gautier, voluntari a la casa d’acolliment.

El diumenge 29 de gener era un dia festiu: el Shahid Diwas (el dia dels martirs) conmemoració a quatre joves revolucionaris pro-democràtics que protestaven contra el règim Rana i van ser executats el 1941 (Shukraraj Shastri, Dharma Bhakta Mathema, Gangalal Shrestha i Dashrath Chand).

Nosaltres vam aprofitar aquest dia festiu per a estirar les cames pels caminets al voltant de Bhimphedi. Un cop el pícnic i les ampolles d’aigua eren a les motxilles, 13 de nosaltres ens vam posar de camí cap als turons.

L’excursió que varem fer per Suping i Jamire té unes vistes magnífiques, que intentarem compartir amb vosaltres amb algunes de les fotografies que varem prendre:

bhimphedi-bridge — Ramesh i Manoj després de travessar el pont de Bhimphedi.

som — Som està assedegat! però millor no veure aigua de les fonts…

samir — Samir li encanta actuar i sortir a les fotografies!

cows — La nostra expedició no va passar desapercebuda a Suping!

suping-house — Una de les cases de Suping.

suping-bridge — Travessant el pont de Suping.

farmer-cows — Alguns vilatants de Suping no es van predre el dia de festa.

ashish — Ashish en el camí entre Suping i Jamire.

ramesh-anoj — Ramesh i Anoj de camí a Jamire des de Suping.

sarita-kiran — És el moment del pícnic a Jamire: Sarita i Kiran.

team — L’equip excursionista (de l’esquerra a la dreta): Som, Ashish, Raju, Basu, Samir, Anoj, Manoj, Ramesh, Purnima, Sarita i Kiran.

Joves

La vida a Bhimphedi i Katmandú

domingo 29 29UTC enero 29UTC 2017 amicsnepal

Escrit per Ashok Siwakoti, beneficiari d’Amics del Nepal

Vaig viure a la casa d’acolliment de Bhimphedi Durant 12 anys. Tenia només 5 anys quan m’hi van portar de la casa d’acolliment de Naxal a Katmandú. Al començament la casa d’acolliment era gestionada pel mateix govern, però uns anys més tard la gestió va ser transferida a la ONG Amics del Nepal que encara se’n fa càrrec. Tot va començar a anar bé en aquell moment (menjar, instal·lacions, l’entorn…). Tots vam estar molt contents del canvi.

Abans no havíem vist gaires estrangers. Com l’any nou arriba un cop a l’any, també venia un estranger un cop a l’any a Bhimphedi. A partir d’aquell moment vam començar a conèixer més i més estrangers i tenir bones converses amb ells. Vam millorar molt les nostres habilitats de comunicació i d’anglès.

Pocs anys més tard, Amics del Nepal va començar a enviar voluntaris de forma regular. Aquests voluntaris ensenyen moltes coses als nens i nenes i organitzen moltes activitats. Cada any nous voluntaris venen i alguns dels antics tornen. Cada any nous projectes pel desenvolupament i millora de la casa d’acolliment i del poble es porten a terme.

Viure a Balmandir era genial. Allà tenia molts amics i vivíem tots com una família. Allà celebràvem tots els festivals i aniversaris, ballàvem i cantàvem, ens ajudàvem i ens barallàvem a vegades també. Vaig passar els millors moments de la meva vida i en guardo records fantàstics.

La vida és molt simple i divertida a Balmandir. Després de despertar-se i prendre llet o te amb llet estudiàvem una mica. Aleshores, després de menjar el “dalbat” anàvem a l’escola. Cap a les quatre era hora de jugar. Cap a les sis menjàvem “dalbat” de nou i després de fer els deures i estudiar ens posàvem a dormir en les nostres lliteres. Aquesta era la rutina quan vivia allà.

Amb la cura del personal i l’amor dels meus germans i germanes, era suficient per a mi per a ser feliç. Sempre m’he sentit com a casa a Balmandir i sempre m’hi sentiré. És un lloc magnífic per a viure-hi.

foto petits 2 — Ashok de petit amb alguns dels seus germans i germanes.

foto petits 3 — Ashok, de petit, saltant de sostre en sostre de la casa d’acolliment.

Podem quedar-nos-hi fins a acabar classe 10. Alguns dels nois acaben quan tenen 19 anys, alguns amb només 15. Jo en tenia 15 quan vaig acabar i en aquell moment me’n vaig anar a viure cap a Katmandú per a una nova vida.

Fa dos anys, l’Ashok preparat per deixar la casa d’acolliment després de que hagi estat casa seva durant molts anys.

Després de deixar Balmandir em sentia com un recent nascut, no sabia res. Tot era tant diferent a fora. El meu estil de vida va canviar radicalment. Nova casa, nova ciutat, nova gent, nova escola, nou entorn, una vida diferent en la que sovint em sentia sol i espantat, al començament. Però Amics del Nepal té personal per fer el nostre seguiment un cop sortim de la casa d’acolliment. En Dani va continuar trobant-se amb mi regularment per a donar-me informació sobre tot plegat, motivant-me, aconsellant-me, donant-me suport econòmic quan era necessari i promovent les meves idees. Em va ajudar a trobar lloc per viure, feina, institut i moltes més coses que calen per a viure independent. D’aquesta manera no em vaig sentir tant sol ni indefens.

Però en aquell moment van haver els grans terratrèmols al Nepal i la vida es va tornar més perillosa i difícil. El bloqueig comercial que va durar 8 mesos tampoc va ajudar… Era gairebé impossible cuinar quan no hi havia bombones de butà enlloc, i la llum la tallaven més de 12 hores al dia.

Amics del Nepal també em va ajudar en aquell moment, i sempre estaré agraït per això. Vaig fer un curs a EduLift abans de començar el batxillerat. També he fet un curs de cuina a Cocina Mitho Chha i un curs d’informàtica. Encara practico cuinant cada dia i utilitzant un dels ordinadors que ens van cedir a Amics del Nepal el programa UPC-reutilitza.

Ashok in Cocina Mitho Chha 1 — L’Ashok fent el curs de cuina a Cocina Mitho Chha.

Ashok in Cocina Mitho Chha 2 — L’Ashok rebent el certificat del curs de cuina.

Ashok in the Constitution Party — L’Ashok fent de cambrer a la festa al parlament de celebració per l’aprovació de la primera constitució del Nepal.

Vaig començar a estudiar a un institut privat després d’aconseguir una beca. També vaig començar a treballar, al mateix temps, fent de porter a un edifici. Era una feina fàcil però on no aprenia gaire cosa, estava molta estona sol i no tenia vacances.

feina i ordinador 2 — L’Ashok a la seva primera feina.

20150731_113937 — L’institut on l’Ashok estudia batxillerat.

20150731_113959 — En el moment de les inscripcions al batxillerat, després d’obtenir una beca del govern.

20150731_133015 — Comprant els llibres de batxillerat.

college — Preparat per començar batxillerat d’administració d’empreses a l’institut SANN International.

Així doncs, després de gairebé un any, vaig decidir canviar de feina i em van contractar a “Un Dia Blanco Eco Inn Guest House” on els voluntaris d’Amics del Nepal acostumen a allotjar-se quan són a Katmandú. La feina no és difícil però si que aprenc moltes coses noves. I tinc molt més temps lliure. Ara estic gaudint de la meva feina i la meva vida. Els estudis van també bé.

Foto actual de l’Ashok Siwakoti. Acabant segon de batxillerat i treballant de nits a l’hotel Un Dia Blanco.

Fa un parell de mesos vaig començar a aprendre a tocar la guitarra també. La Mònica, d’Amics del Nepal, ho va fer possible. Em va donar una guitarra i em va trobar un músic per a que em fes classes. Estic gaudint molt de les classes i de la meva guitarra.

Sempre estaré agraït a Amics del Nepal!

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Art[:en]Art[:es]Arte[:], General

La invasió dels “Sock Monsters”

jueves 26 26UTC enero 26UTC 2017 Joana

Escrit per Nicolas Gautier, voluntari a la casa d’acolliment.

Des de fa alguns dies es produeixen fenòmens estranys a Balmandir. Podríem pensar que ens trobem en una pel·lícula de ciència ficció, però és del tot ben cert! Terrorífiques i desconegudes criatures (mai vistes fins el dia d’avui) apareixen per a tots els racons de la casa d’acolliment. Mig-mitjó, mig-insecte, els coneixem com els Sock Monsters!!!

purnima — Els “Sock Monsters” apareixen per tots els racons de la casa d’acolliment: sobre el gronxador…

D’acord… és una broma… els Sock Monsters no són més que uns mitjons vells, unes quantes teles de colors, llana i fils, botons, paper de diari i molta imaginació!

[:ca]Receptes de cuina nepalesa[:en]Recipes of Nepalese Cuisine[:es]Recetas de cocina nepali[:], Cultura Nepalesa

Alu chop

martes 24 24UTC enero 24UTC 2017 Joana

Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Els dissabtes els nens es divideixen en tres grups. Un ajuda a l’hort, un s’encarrega de netejar i el tercer s’encarrega de cuinar el dinar. I quins dinars més bons! Cada dissabte al matí, el gran tema de conversa és que hi haurà per dinar: momos, creps, rotis, panipuris, samosas, croquetes, empanades, pakaudas… i aquest dissabte alu chop, la croqueta nepalesa!

Esteu preparats per a intentar-ho?

Ingredients:

5 Patates
2 cebes
Farina de cigró (Besan)
Massala (mescla d’especies)
Coriandre
Gingebre
Bitxo
All
Aigua
Sal
Oli

Preparació:

Netejar les patates i posar-les a bullir a l’olla pressió. Un cop les patates ja són cuites les pelem i les aixafem amb les mans.

Pelar les cebes i tallar-les a llunes ben fines. Trossejar l’all, el gingebre el coriandre i afegir-ho a la barreja, juntament amb la sal i les espècies.

Mesclar-ho tot molt bé amb les mans perquè no quedin trossos de patata.

Un cop tenim la barreja, fer forma de croqueta.

En un altre bol preparar la barreja per arrebossar els aloo chop. Posem aigua i hi anem afegint la farina de cigró. La barreja ha de ser força líquida, ja que els alu chops s’hi suquen i després es posen a fregir a la paella.

i ja ho tenim per a servir i menjar calent!

Bon profit!

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Visites i excursions[:en]Visits and excursions[:es]Visitas y excursiones[:], General

Viatges de fi de curs

martes 24 24UTC enero 24UTC 2017 amicsnepal

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment

Nepal és un país geogràficament molt divers i interessant en el qual hi podem trobar les muntanyes més altes del món (la Zona dels Himalayes), turons de 3000 metres d’alçada amb vegetació frondosa (la Zona dels Turons) i també planícies que recorden a les selves Índies (la Zona del Therai). Nou dels nens de la casa d’acolliment han pogut visitar alguns d’aquestes zones amb els seus amics de l’escola:

Viatge de 5è a Chitwan – el Therai i la naturalesa

Cinquè de primària és el darrer curs que els nens de Bhimphedi poden estudiar a l’escola comunitària. A partir de sisè o bé estudien a l’escola pública o bé han d’anar a estudiar a un altre indret (opció triada per tots aquells que s’ho poden permetre).

Per aquesta raó cada any l’escola comunitària organitza una excursió d’un dia per a acomiadar els alumnes que durant 7 anys han estudiat en aquesta escola propietat de la comunitat de Bhimphedi. Aquest any els 3 nens de la casa d’acolliment que estudien cinquè han estat especialment afortunats, perquè han anat a visitar el parc natural de Chitwan on han pogut veure un altre Nepal que no coneixien: les planícies selvàtiques on es poden trobar elefants, cocodrils, cérvols, rinoceronts d’una sola banya…

20170107_071639 — Algunes de les nenes de cinquè amb la seva mestra Manisha.

Ja a l’autobús preparats pel viatge de tres hores.

20170107_144505 — Un cop a Sauraha, s’endincen a la selva sobre els lloms d’uns elefants.

20170107_145149 — I desde sobre dels elefants poden gaudir de vistes precioses,

20170107_144741 — veure cocodrils sense tenir cap por

20170107_145729 — i, fins i tot, rinocerons d’una sola banya, animal protegit, que al Nepal només es pot trobar en aquest parc natural.

Ja de nit a l’autobús, de tornada a Bhimphedi tot cantant i ballant.

Viatge de 10è a Pokhara i Gorkha – Els Himalayes i la història

Els estudiants de desè, l’equivalent a quart d’ESO, que ja es preparen per als exàmens finals, van organitzar-se un viatge de només una nit fora per a no afectar el seu estudi. Però no us penseu que això els va impedir fer-se un pla del més ambiciós: agafar un autobús i fer 8 hores de viatge fins arribar a Pokhara als peus dels Annapurnes. Des del llac a 800 metres d’altitud es poden veure les muntanyes de 8000 metres d’alçada.

Però seria una llàstima tornar directes cap a Bhimphedi, així que el dia següent van fer 6 hores més d’autobús fins a la ciutat de Gorkha, una ciutat històrica:

Prithivi Narayan Shah (1723-1775),, rei del petit regne de Gorkha, va conquerir molts dels mini-regnes del voltant i es va dirigir a poc a poc cap a la vall de Katmandú. Allà va començar a conquerir els regnes del voltant per a poder fer un bloqueig a la vall. La impaciència el va portar a intentar dos atacs a la ciutat de Kirtipur, situada en un turó des del qual planejava l’atac final a la vall de Katmandú. Però en ambdós casos va perdre pagant-ho car en les seves files. Finalment va aconseguir que la ciutat de Kirtipur es rendís per falta d’abastiment d’aigua i menjar. Però el rei no va ser clement i va tallar els nassos de tots els homes de la ciutat.

Des de Kirtipur Prithivi Narayan Shah va sotmetre a les altres ciutats de la vall, establint un sol regne prou poderós per mantenir-se fora de l’influencia britànica, a diferència dels regnes en l’actual Índia.

Ja satisfets i esgotats, van fer unes 10 hores de més de carretera de giragonces per a tornar a Bhimphedi. L’endemà la classe de desè era ben buida.

De camí a Pokhara, tocant la guitarra a l’autobús.

En el fons de la foto podeu veure les muntanyes nevades de 8000 metres (Anapurnes) i la muntanya sagrada Machapuchare (a la qual, per la seva dificultat i per ser protegida, no es permés escalar al seu cim).

Vista de les escales que porten al castell de Gorkha.

Viatge de 6è, 7è i 8è – Els turons i la religió

Els nens i nenes de sisè, setè i vuitè van decidir que no volien ser menys i s’han preparat també el seu picnic particular. És molt comú que famílies, escoles, veïns o grups culturals organitzin excursions d’aquest tipus d’un sol dia: agafen un autobús per a anar a visitar un temple. I allà, a prop del temple es posen a preparar un bon dinar amb foc de llenya. I naturalment no hi falta un bon altaveu on hi posen música de Bolliwood i es posen a ballar i cantar per fer baixar el menjar.

Vida i religió, menjar i celebració, ball i cançó. Els nepalesos són capaços de mesclar com ningú modernitat i tradició.

Per la resta de nens i nenes de la casa d’acolliment no patiu, que potser no han anat d’excursió, però també ens ho passem bé i sobretot mengem bé! Mireu quina pinta fan aquestes croquetes de pollastre:

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Art[:en]Art[:es]Arte[:]

Somnis de colors

jueves 19 19UTC enero 19UTC 2017 Joana

Escrit per Nicolas Gautier, volontari a la casa d’acolliment.

En arribar a Katmandú, vaig visitar una botiga de paper molt bonica al barri de Thamel. A dins hi havia decoracions molt originals de paper i cartó. Entre elles, em van cridar l’atenció unes garlandes amb forma d’estrella. Em va semblar que seria una bona idea fer el mateix amb els nens de Balmandir.

En arribar a Bhimphedi, vaig descobrir la casa d’acollida. Aquesta primera impressió va reforçar la meva idea, ja que els dormitoris dels nens no estaven gaire decorats. Així doncs vam començar a preparar l’activitat. Però no volia fer només estrelles. Vaig dibuixar diverses formes de manera que cada nen pugués escollir la que més li agradi.

Diverses etapes són necessàries per confeccionar aquestes garlandes:
1- Escollir una forma segons la seva preferència tenint en compte el nivell de dificultat de la garlanda.

2- Reproduir 8 vegades la forma amb exactitud.

3- Retallar-les.

4- Pintar-les.

5- Escollir un fil de color i perles artificials per decorar la garlanda.

6- Fer nusos, posar les perles artificials i enganxar les formes.

knots — Manoj fent nusos para acabar la seva garlanda en forma de arbre

7- Penjar la garlanda en el seu dormitori.

anoj-samir — Anoj i Samir amb les seves garlandes en forma de sol i ocell

Ara, els seus bonics colors alegren les seves nits!

sleepers — Zzzzzzzzzzzzzzzzzz!!!!!!!!!!!!!!

[:ca]Art[:en]Art[:es]Arte[:], Nens i nenes de la casa, General, Notícies

Un conte de Nadal: El nen que va sobreviure

lunes 09 09UTC enero 09UTC 2017 amicsnepal

Escrit per Cristina Morales, membre de la Junta Directiva d’Amics del Nepal, amb el suport d’en Miquel Comas i en Daniel Roig.

Dibuixos realitzats per Ramesh Syantang, nen de 14 anys de la casa d’acolliment de Bhimphedi, que ha conviscut més de 10 anys amb en Jay.

En Jay té un somriure que t’atrapa i ja no et deixa, t’envolta i et porta fins al núvol més alt, cel enllà…

Ara ja és un dels grans a la casa, on es fa estimar per tots: ajuda a la cuina, als més petits, sempre a punt per jugar a futbol, més que no pas per fer deures…amb un aire despistat, de vegades sembla que juga a fer veure que no sap ben bé si va o si ja torna; no parla gaire, però la seva mirada és noble com l’aigua dels rius del Himàlaia.

04-illustrations-ramesh_c — En Jay amb amics, estudiant, jugant i dormint al temple dels nens de Bhimphedi.

Dir-se Balak no li agrada a en Jay. No és pas el seu cognom, però és el que la policia li va donar quan el va trobar, vol dir “nen”, i significa que la persona que el porta no té origen ni casta coneguts, és un estigma… Per això va decidir canviar-se el nom i es va posar Anish Rana

De vegades, en Jay/Anish es pregunta per què viu des de fa 14 anys a Balmandir, la casa d’acolliment de nens i nenes, a Bhimphedi. Algunes nits, mentre escolta les confidències i riures de les cuidadores, que traginen els estris a la cuina quan tothom gairebé dorm, mira el cel net i ple d’estels propers, i somnia despert: en algun lloc, potser a les muntanyes, potser a les planures caloroses del Terai, ara mateix hi ha una dona que mira el mateix cel nepalès, recordant un fill que va perdre fa tant de temps…

En Jay s’ha fet gran, ha arribat l’hora de deixar la casa i iniciar una nova vida. Porta amb ell el regal de la solidaritat: una educació, una infantesa en un entorn de seguretat, d’alimentació apropiada, de cura personal, afectes, amics, i una classe diferent de família: la d’Amics del Nepal, que treballa, amb l’ajut de tantes persones de bona fe, per tal que en Jay i tants com ell tinguin més oportunitats en el futur.

Com a condició per poder integrar-se a la societat, i trobar millor feina per ser independent, cal fer-se el carnet d’identitat nepalès. Sense saber quins són els orígens d’una persona, aquest procés és molt complicat. En Jay/Anish ho té molt difícil per poder aconseguir el seu DNI…

Rebuscant pels llunyans records encara guardats a la seva memòria, de sobte, un dia d’aquesta tardor, en Jay/Anish va poder dir al director de la casa d’acollida, en Krishna, un nom que li recordava el seu lloc d’origen… laghara…

I amb aquest nom, en Krishna, va decidir llançar-se a l’aventura d’anar a tots els pobles que tinguessin un nom semblant a “Laghara” propers a la caserna on el van trobar de petit, per tal d’intentar l’arriscada i esbojarrada tasca de trobar algun familiar del noi. Hores i hores d’autobús, tres dies frenètics de visites a oficines de policia, de preguntes a persones de les diferents comunitats, a oficials de les administracions locals…

Una nit, una família d’un poblet a tres hores caminant, arriba a la caserna de policia. Han sentit les noticies d’aquest jove retrobat. No serà el fill que van perdre fa 14 anys mentre acompanyava la seva mare a tallar herba per a la búfala?

05-illustrations-ramesh_c — En Jay, gràcies a el director de la casa d’acolliment de Bhimphedi, retroba la seva família al llunyà oest.

Les marques darrera l’orella i a la mà no enganyen, tampoc les faccions… és un miracle! tota la família es posa a plorar d’alegria. L’endemà més i més gent del poble ve a la comissaria per a veure amb els propis ulls el nen que va sobreviure!

Fa 14 anys, una mare va sortir amb el seu fill de 3 anys per anar a tallar herba per al seu bestiar. És una feina molt comú al Nepal, tothom que ho ha vist ha quedat esmaperdut observant les dones nepaleses carregant amb el front muntanyes d’herba i pujant camí amunt com si no fos una feina sobrehumana… El nom d’aquest nen que acompanyava la seva mare era Dipendra Malla, fill de Jay Malla.

Però aquell dia va succeir un fet inesperat que canviaria la infància d’aquest nen. En un moment de distracció, va perdre de vista a la seva mare! El nen va caminar i caminar, però no la va tornar a trobar. Finalment va arribar a una zona urbana, on la policia el va recollir, però ell només va ser capaç de dir: “Jay”…

01-illustrations-ramesh_c — En Jay, després de prerdres al bosc, va caminar i caminar fins que va arribar als carrers de la ciutat.

02-illustrations-ramesh_c — La policia el va recollir quan estava sol pel carrer.

La seva família el va estar buscant durant setmanes, però finalment van haver d’acceptar la tràgica “realitat”, el seu fill era mort. No tenia sentit seguir buscant, i molt menys anar a la ciutat, a tres hores de camí, per parlar amb la policia, en aquella època hi havia una guerra civil entre els governants i els maoistes, i moria tanta gent…

La policia va etiquetar a en Jay com a nen abandonat, li va posar el cognom “Balak”, van posar anuncis als diaris però mai va ser reclamant, per tant va ser traslladat a la casa d’acolliment de Bhimphedi, on ha viscut durant 14 anys sota la tutela de NCO i Amics del Nepal.

03-illustrations-ramesh_c — I al no rebre cap resposta al buscar la seva família, el varen portar a la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Però ara, en un dia qualsevol de tardor, sembla que la vida ha volgut premiar la ferma decisió dels responsables de la casa d’acolliment d’ajudar en en Jay/Anish/Dipendra a trobar el seu origen, i el noi del somriure captivador ha passat de ser orfe a tenir mare, pare, dos germans i una germana i tiets, cosins… tothom molt feliç i sorprès de l’esdeveniment!

Dos mesos després d’aquell dia, l’Anish ja té DNI, es diu Anish Malla, i està fent tots els passos per poder corregir la informació en el certificat de l’ESO i fins i tot ha estat a temps d’inscriure’s per estudiar primer de batxillerat a la ciutat més propera al seu poble.

06-illustrations-ramesh_after-error — En Jay ha trobat els seus pares.

Aquest conte de Nadal és una història real, que s’afegeix a d’altres que parlen de nens i nenes, nois i noies, com la Susmita Syantang, la Bipana Khadka, o els germans Som i Ramesh Thami, que, gràcies a la incansable tasca dels responsables de Balmandir-Bhimphedi-Amics del Nepal, han aconseguit el regal més important: retrobar les seves arrels, reconciliar-se amb els seus orígens i ser persones úniques, importants i estimades per la seva família.

En nom de tot l’equip d’Amics del Nepal us desitgem el millor per a aquest Nadal’16, i que l’any nou sigui feliç i solidari.

nep-236 — En Jay farà volar un estel cel amunt.

20150615_094910 — En Jay uniformat per anar a l’escola, el seu últim any de secundària obligatòria.

p1040338 — En Jay liderant el seu grup en una gimcana.

p1040419 — I amb la cara plena de farina després d’una de les proves de la gimcana.

p1040415 — I carregant alguns dels seus germans petits.

20160206_133329 — D’excursió per les muntanyes de Bhimphedi.

p1030317 — Ajudant amb les tasques de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

p1040702 — Amb una “tica” celebrant un festival nepalès.

20160911_155947 — I un cop acabada la secundària en Jay va treballar primer de cuiner i després al projecte Awasuka de construcció resistent a terratrèmols.

Notícies

Calamarsa i els Reis Mags per començar el 2017

miércoles 04 04UTC enero 04UTC 2017 amicsnepal

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment

El 2017 ha començat mogut pel que fa el temps a Bhimphedi. Ja feia tres mesos que no plovia una gota, des de que es va acabar l’època de pluges. Però el dia 1 de gener, per sorpresa van caure quatre gotes i quatre pedres. Però això no va ser res comparat amb el que ens esperava el dia següent.

Després d’un matí assolellat, a la una i mitja, sense cap avís es va ennuvolar en un tres i no res i va començar a ploure, no només pluja, també calamarsa. Dues hores sense parar que van impedir fer classe perquè les escoles tenen totes teulades de metall i fan molt de soroll. I a molts horts van fent malbé algunes collites, com les nostres faves a la casa d’acolliment.

Però estàvem preocupats per si el nostre hivernacle aguantaria aquest bombardeig de pedra de gel. Així que va parar de ploure tots els nens van anar a mirar el hivernacle, i van constatar que havia aguantat prou bé, i que a més, a sobre hi guardava una bona diversió per a ells. Piles de pedra que esperava ser recol·lectada per fabricar el ninot de “neu” de Bhimphedi!

Després de la calamarsada apart del bonic arc de Sant Marti doble, la temperatura va baixar força. A Bhimphedi no hi fa gaire fred normalment, aquí a la vall no hi neva mai. Com que no fa gaire fred, no estem gaire ben preparats per el fred, no utilitzem estufes ni llar de focs a les cases, ni tampoc estan gaire ben aïllades, així que durant dos mesos passem una mica de fred.

Per sort, a Balmandir ens havien arribat els reis mags! Una expedició de treckers ha arribat al Nepal a través de Tarannà Club de Viatges; i dos dels membres de l’expedició l’Anna i el Josep ens van contactar amb Amics del Nepal fa uns dies per fer-nos arribar quatre bosses enormes plenes de roba d’hivern, estoigs, globus…

Els estoigs i globus els anirem utilitzant per a celebrar els aniversaris, però la roba d’hivern ha arribat en el moment just! A la nit, després de la calamarsada, va girar vent fred, i els nens, un per un, anaven venint al despatx on tenim el material per a triar un abric i uns mitjons. Moltes gràcies reis mags i que gaudiu de l’Himàlaia! Nosaltres ja estem preparats per a l’hivern!

Des de la casa d’acolliment de Bhimphedi esperem que tots vosaltres també hagueu tingut unes molt felices festes i que tingueu un 2017 ple de felicitat!