[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], Nens i nenes de la casa, Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa

El gran esdeveniment a Bhimphedi

lunes 27 27UTC abril 27UTC 2015 amicsnepal

Gràcies a un projecte del Rotary Club de Kantipur, amb el suport economic provinent d’Espanya coordinat per Juan José Rodriguez, s’ha construit una pista multiesportiva al poble de Bhimphedi.

Ja fa anys que se’n parlava, que es planejava i que estava en procés de construcció. I ara, finalment el projecte de la pista esportiva s’ha completat i ja es pot jugar a basquet, futbol sala, voleibol, badminton…

Tot i que ja fa dies que molta gent del poble ja estava utilitzant la pista, el dia 25 d’abril fem la inauguració oficial. Els promotors del projecte de Madrid i Katmandú venen a Bhimphedi, i amb ells tot de personalitats incloent el ministre d’esports del país. El dia 25 d’abril hi ha el gran esdeveniment al poble de Bhimphedi!

Ja fa un mes els organitzadors del esdeveniment ens van demanar a la Laura i a mi que organitzessim un partit de basquet d’exibició amb nens del centre d’acolliment i del poble.

Així que aquest mes hem hagut de treballar dur, perquè els nens no ens perdonaven cap entrenament, cada tarda de 4h a 6h, i molts dies també al matí de 6:30 a 8h haviem d’anar a la pista esportiva i ensenyar-los a jugar a bàsquet. I això per què els aturavem que si no haguéssin estat tot el dia a la pista.

Els nens i nenes han après molt ràpid a jugar i els promotors ens van regalar equipacions i bambes que vam repartir el dia de l’esdeveniment, així que semblavem un equip de debó! I qué bé que jugaven amb les bambes després d’entrenar sempre amb xancletes (aquí al Nepal gairebé tothom va amb xancletes, tan se val si és estiu, hivern, plou, han de pujar una muntanya o treballar a la construcció). En Ram Raj, l’estrella d’un dels equips ha decantat el partit per l’equip taronja, amb les seves entrades molt ben executades, tot i que com només fa una setmana que les sap fer i encara conta els passos amb veu alta “one, two, throw!”.

Després del partit de bàsquet, de cinc minuts, van arribar els discursos. Dues hores de discursos on tothom es va avorrir infinitament… Finalment decideixen que ja n’hi ha prou, i alehores deixen que els nens del poble facin unes quantes dances, “però ràpid que es posarà a ploure” diu el mestre de cerimonies…

Però no és la pluja el que acaba amb l’acte. El terra comença a tremolar, és un terratremol! Mirem cap al poble, i veiem com cases per tot arreu es comencen a esfondrar. També a les muntanyes, on hi ha cases aillades, també es veuen columnes de fum.

Després d’un llarg minut el terra torna a semblar sòlid de nou, tot i que ja no ens el mirem amb els mateixos ulls que abans, tothom està molt espantat, ningú havia viscut un terratremol com aquest… i tothom està molt preocupat de quines consequencies haurà tingut, i si haurà parat definitivament o tindrà rèpliques. Tots tornem ràpidament cap al poble…

El dia 25 d’abril hi ha el gran esdeveniment al poble de Bhimphedi! Tot i que ha estat un esdeveniment totalment diferent del que tots esperavem…

Si voleu saber que va passar les properes hores i dies llegiu el post del terratremol.

Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa, Notícies

Feliç any 2072 des de Bhimphedi!

viernes 17 17UTC abril 17UTC 2015 amicsnepal

A començament d’abril al Nepal els nens ja acaben el curs escolar. Tots, inclosos els que estudien a prescolar fan examens finals, una setmana que només van al col·legi a fer un examen diari. Un cop acabats els examens, vacances!

En Basu molt content d’estar de vacances després d’aconseguir molt bones notes a la seva classe.

A mig abril comença l’any nou nepalès, aquest any hem entrat al 2072, i ho celebrem menjant pollastre i pa de gambes! I per no variar, arròs amb sopa de llenties (cap nepalès es queda satisfet si no menja “Dalbat” dos cops al dia).

Aquest any, els 28 nens que viuen al centre d’acolliment de Bhimphedi han aprovat el curs. Tothom està molt content. La Binita, una de les nenes del centre ha quedat primera de la seva classe (uns 55 alumnes), aquí més que la nota, el que tenen en compte a l’hora de valorar el resultat acadèmic és la posició dins de la classe.

La Binita, ja de vacances, cuinant “rotis”.

L’Ashok S. és l’únic dels nois del centre que acabava aquest any la classe 10, i per tant havia de fer el SLC (una especie de selectivitat molt important al Nepal). Per a fer aquest examen s’en va anar 10 dies a viure a la ciutat més propera (no poden fer els examens a la mateixa escola on estudien). Els resultats d’aquests examens no es faran públics fins a finals de juny, així que l’Ashok ja ha anat cap a Katmandú per a començar una nova etapa, ara fora del centre d’acolliment. Per començar a pensar que vol estudiar, en que pot treballar, conèixer gent interessant que faci projectes interessants a la capital, i començar a fer amics, l’Ashok dedicarà les vacances a fer un curs a EduLift (www.eduliftacademy.org), ja us anirem explicant com li van les coses!

L’Ashok (esquerra) de camí a Hetauda per a fer els examens, un cop acabada la classe 10.

La resta de nens i nenes, personal i voluntaris del centre seguim el nostre dia a dia a Bhimphedi. Un dia anem a jugar a cricket a Hetauda amb nens d’altres cases d’acolliment, tot i que van molt segurs que guanyaran, després d’una hora i mitja ja ens han eliminat… “Eren petits però eren molt bons jugant a cricket!” diuen els nens! “Nosaltres no juguem mai a cricket i ells tenien molta pràctica i ens han guanyat per que no hem sabut fer cap punt de “balling” i ells n’han fet vint” es queixen. I és veritat, perquè aquests dies l’esport de moda a Bhimphedi és el basquet (això ja us ho explicarem en un altre post!).

També seguim fent les tasques al centre, com recollir totes les patates i plantar blat de moro. O millorar l’entrada al centre, netejar el canal d’aigua que hi ha al final del centre, cuinar roti (un tipus de pa en forma de crepe), practicar mecanografia, plantar arbres i fer altres projectes que també us explicarem en propers posts.

A començament de maig el nou curs ja comença, aquí entre curs i curs no fan unes vacances gaire llargues, però a canvi tenen molts períodes festius, a l’agost gairebé un mes per les vacances del monzó, a l’octubre un altre mes per celebrar el Dashain i Tihar (festes més importants per als hindús)… Així que no ens faltarà temps per fer un munt d’activitats i per explicar-vos-les totes!

IMG_7823 - Copy — No us preocupeu, en Manoj només té l’ampolla de cervesa a la ma per què l’utilitza per a aplanar la massa dels “rotis”, tot un xef.

Alguns dels nens i personal del centre fent els “rotis”.

El grup que li toca ajudar a l’hort avui!

Un cop recollides les patates tocava plantar el blat de moro.

Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa

Holi, la festa dels colors

jueves 05 05UTC marzo 05UTC 2015 amicsnepal

El Holi per la Paula Minguell, coordinadora dels projectes de salut d’Amics del Nepal.

Pots notar amb facilitat quan s’està acostant el Holi perquè totes les paradetes pels carrers s’omplen d’uns pols de colors llampants i pistoles d’aigua. Durant els dies previs a la festa, igual que passa amb Sant Joan, els nens ja comencen a celebrar-ho carregant les pistoles d’aigua i colors que cauen per sobre de qualsevol despistat que passi pel carrer.

Tot i que no era la meva primera visita al Nepal, si que era el primer cop que passaria aquesta festa aquí. Després del Dashain i el Tihar és la tercera festa més important del Nepal i la que més gaudeix tothom que l’ha sobreviscut. Així doncs, vaig decidir que era bona idea traslladar-me de Khatmandú on estem treballant per reobrir el Centre de Salut que té Amics del Nepal i anar a Bhimphedi per celebrar el Holi amb els nens de la casa d’acollida.

El Holi és una celebració hindú que marca l’inici de la primavera, deixant enrere el llarg i fred hivern. Es coneix també com la festa de l’amor. Doncs a més de deixar enrere l’hivern és també un moment per oblidar mals entesos, rencors o discusions. Els pols de colors són en homenatge a Vishnu, un déu amb un característic color de pell blau.

Vaig començar el trepidant viatje amb jeep, amb en Dani, ben carregats de globus d’aigua i pols de colors cap a Bhimphedi, quan la pluja va començar a caure i una boira espesa ens va fer patir per la celebració del dia següent.

En arribar a Balmandir ens esperava la Mar, la voluntaria actual, amb un bon refredat. “Han estat jugant amb globus d’aigua tot el matí”, ens va dir. I ens advertia “Prepareu-vos per demà”.

El día següent va començar com qualsevol altre a Balmandir. Ben d’hora amb el fred s’olorava quelcom anormal en l’ambient. Els nens, especialment tranquils, passejaven pels porxos de les habitacions amb les mans a les butxaques i cara de no haver trencat mai un plat.

Nosaltres observavem aquests moviments des de les finestres de l’habitació de voluntaris (no ens avergonyim de dir que estavem una mica espantats). Això ens va fer entrar en alerta i vam decidir que no sortiriem de l’edifici a enfrontar-nos sense tindre un bon escut de defensa: una galleda plena de globus d’aigua.

No ens va servir de res. No haviem fet una passa fora de l’edifici quan van començar a ploure globus d’aigua.

Un cop estavem vem molls, vam decidir inaugurar els pols de colors i llavors va començar la guerra de veritat. Els colors passaven de les mans a les cares, a la roba i als cubells d’aigua que van començar a apareixer. Els nens corrien d’una banda a l’altre intentant salvar-se de ser mullats, seguien plovent globus i seguien volant els colors. Passavem de ser verds a blaus, a vermells o a roses segons la bosa que obriem a cada moment. No se’n van salvar ni les Didis, que també atacaven olla en ma.

Així se’ns va passar el matí. Bé, el matí i els següents dies doncs qui més qui menys el fred i les pintures ens van durar uns quants dies més.

Tot i així, no hi ha més felicitat que la d’escoltar als nens dient “Happy Holi” mentre t’omplen la cara de color o et tiren una galleda d’aigua.

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Sanitat i higiene[:en]Health and Hygiene[:es]Sanidad e higiene[:]

La dentista Sole a la casa d’acolliment

jueves 26 26UTC febrero 26UTC 2015 amicsnepal

Sóc la Soledad Paredes, de Xile i sóc Dentista. Estic aquí a la casa d’acollida de Bhimpedi per a realitzar activitats de promoció i prevenció dental (com a primera part), per a introduir als nens en la salut oral.

He aprofitat un dissabte que es el dia que els nens no van a l’escola, per a iniciar les activitats.

Vàrem començar amb una competició per aclarir 3 conceptes importants:
– Per a que es fan servir les dents?
– Com mantenir les nostres dents saludables
– Què es dolent per a les nostres dents?

Utilitzant pòsters que ells mateixos van fer i també unes targetes amb els conceptes. Vàrem competir entre dos equips (nens versus nenes) per veure qui col·locava més conceptes a la pregunta corresponent. Finalment, les nenes, felices, varen guanyar la competició!

Després, segons les edats es van realitzar diferents activitats per a mostrar que utilitzàvem per a rentar-nos les dents i a més, introduir els conceptes nous i així entendre de què parlem (fluor, caries, cavitat, etc.) Exercicis com pintar dibuixos, unir números i sopes de lletres (Aquestes últimes els nens grans varen gaudir molt, en canvi els més petits van preferir pintar)

Així se’ns ha passat la tarda… i les activitats que teníem planificades per aquests dies les hem fet totes en un… a més, els nens han demanat més exercicis per a la pròxima vegada… Tot un èxit de dia!

Notícies

La Mar a la casa d’acolliment

jueves 26 26UTC febrero 26UTC 2015 amicsnepal

Hi havia una vegada una noieta amb ganes de conèixer Nepal; el seu gran somni. Quan va arribar l’hora de la veritat, viatjava un cop més a la finestra de l’avió.

L’impacte va ser tan que ja mai més res seria igual.

Després de fer una miqueta de turisme pel país amb dues companyes de la mateixa colla castellera.. es va tornar a quedar soleta. Un altre cop, aquesta vegada però amb febre. Aquesta vegada no estava en un país tropical, el paradís quedava molt lluny. Aquesta cop tenia ganes d’abandonar i de tornar. Un sentiment nou.

Llabors va arribar Balmandir, “el temple dels nens”. L’objectiu era col·laborar ajudant a 30 nens de totes les edats, abandonats pels seus pares. El que ella no sabia era que ells la salvarien a ella.

Un mes a Bhimpedi (Un poble perdut en una vall amagada i lluny de la bulliciosa Kathmandú) i em sembla com si hagués arribat la setmana passada… i es que quan estàs a gust en un lloc les hores volen. A Balmandir (Temple dels nens en Nepalí ) no existeix l’avorriment, sempre hi ha alguna cosa a fer; manualitats amb els més petits, ajudar a l’hort, pelar la verdura amb les didis, jugar a volley amb els grans, construir un canal d’aigua, estudiar a la biblioteca i fer jocs, anar d’excursió al riu, …
He viatjat per tota Àsia, però com Nepal no hi ha res. Em va impactar des del primer moment i ja mai més res tornarà a ser igual.

Us deixo amb algunes imatges d’aquests dies d’hivern inoblidables!

Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa

El dia de Shivaratri

martes 17 17UTC febrero 17UTC 2015 amicsnepal

La gran nit de Shiva es una festivitat popular hindú de la Índia i Nepal, una de les més populars del Nepal. Es celebra des de fa més de 2.000 anys. Shiva representa entre altres coses la destrucció, la passió, el sexe, les misèries i totes aquelles coses terrenals. També està relacionada amb la fertilitat i en conseqüència també es considera el déu de la creació.

Com totes les festes nepaleses , no hi ha una data fixa de celebració perquè depèn dels cicles lunars. Shivaratri generalment es celebra durant el nostre mes de febrer i el mes de “Falgun” per als nepalesos.
Existeixen moltes històries sobre l’origen de Shivaratri. És un dia especial per a les dones ja que les que estan casades acostumen a resar per al bé dels seus homes i fills. Les solteres demanen trobar un bon marit. Els més devots dejunen i romanen desperts tota la nit.

Un dels llocs més interessants en aquesta nit es Pashupatinath (Kathmandú) que es converteix en un dels centres de peregrinació per als fidels. Durant aquesta nit milers de persones es reuneixen en aquest temple per adorar el déu de la destrucció. Llargues hores d’espera per fer ofrenes a Shiva. Es fa una gran foguera i, sorprenentment, només durant aquesta nit està permès la consumició de cànnabis.

A Balmandir vàrem passar un gran dia tots junts. Nens i nenes van anar a la muntanya per recollir pinyes i fusta per fer una gran foguera a la nit.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA — Durant tot el dia petits i grans treballant per poder tenir la foguera més gran de totes!

Quan va ser el moment de la veritat, ens vàrem reunir tots al voltant del foc. Va ser una nit molt especial sota les estrelles.

Notícies

Grups de treball

viernes 30 30UTC enero 30UTC 2015 amicsnepal

A Nepal el dissabte és l’únic dia festiu. Però no us penseu que per aquesta raó els nens van més dies a l’escola o les oficines obren més que a altres països, tot el contrari, sempre hi ha una bona raó per fer un dia de festa: un festival, una vaga general, una competició esportiva, la celebració d’alguna cimera…

Nepal és un país relativament petit, no arriba als 30 milions de persones, però té una diversitat cultural enorme. Per a que us feu una idea de la diversitat que us parlo, en el cens que es va fer el 2011, es va determinar que al Nepal existien 123 idiomes diferents usats com a primera llengua. Només cal observar les faccions variades dels seus habitants, alguns amb faccions mongoles i d’altres amb faccions índies… Per respectar aquesta diversitat de cultures en el calendari nepalès hi ha una llarga llista de dies festius. La majoria de festivitats només les celebren alguna de les ètnies, i si els preguntes a algú d’una altra ètnia no et sabrà dir ni el nom de la festa, però el país es para igualment.

Així doncs, els matins que els nens no van a l’escola, que en són uns quants, ens dividim en grups i cada grup s’encarrega de la neteja i millora d’una zona diferent de la casa d’acolliment. La darrera setmana els nens han tingut un dia de festa i dos de vaga, així que hem pogut fer moltes millores: Millora de la zona dels residus, neteja d’algunes zones de plàstics i herbes, retirada de pedres a la zona de joc, i la gran obra: creació d’un super-canal per canalitzar l’aigua que surt de la cuina i les piques de rentar la roba i les mans fins al final de l’hort.

Inici del canal, on es formava sempre un fangar.

Fins ara es feia cada dia un bassal a una zona de l’hort i s’acumulava fang al camí dels lavabos, esperem que l’obra funcioni, almenys per un temps…

Granja, Projects

Esteu segurs que donaran ous?

domingo 18 18UTC enero 18UTC 2015 amicsnepal

Ja fa gairebé dos mesos que vam portar les gallines d’Hetauda, i encara no ens han donat ni un sol ou. Cada matí anem al galliner esperançats i en sortim amb les mans a la butxaca.

Les didis ens diuen que si no posem un gall les gallines pondran més tard i menys sovint. De veritat? Doncs haurem de comprar un gall… però els galls aquí són tant grossos que fan por! Després de negociar-ho amb en Kush, decidim que comprarem un gall, però que encara no sigui gaire gros, que no volem que trenqui la pau del galliner.

Per un sol gall no val la pena anar a Hetauda, el comprem per 3 euros el quilo (no són barats els animalons aquí). I el col·loquem amb les gallines. El primer dia el gall està una mica intimidat, per aquestes deu gallines més grans que ell i no el paren de picotejar. Però a l’endemà ja l’han acollit a la família.

Ara no hi ha excusa, volem ous! Si amb el mascle tampoc funciona, potser acabaran tots plegats a la cassola el proper dissabte!

Dos dies després en Kul se’ns acosta amb un somriure enorme dient que té bones notícies! Tenim el primer ou!

El primer ou, tal com el va trobar en Kul.

L’Edu, el voluntari que ha engegat el projecte de la granja, exultant. En Kul i la Maya sembla que no en tenien dubtes.

En Kul ensenyant el primer ou de les gallines als nens que arriben de l’escola de primària.

Granja, Projects

Anaguets a la família

lunes 05 05UTC enero 05UTC 2015 amicsnepal

En Kush i la Maya didi argumenten que tenir ànecs seria molt bon projecte: “Mengen arròs i cucs (no necessiten que els comprem menjar), els agrada l’aigua i per tant no tenen problemes amb les plujes de l’estiu (Monsó), i els ous són molt valorats (tres cops més cars que els de gallina) especialment pel cap d’any nepalès a mitjà d’abril.

Així doncs, aquest cop anem a Hetauda amb la missió de portar 6 ànecs, 2 mascles i 4 femelles. Semblaria una missió força senzilla, però amb l’experiència que varem tenir amb les gallines ja no ens en refiem tot i que ens han dit d’un lloc on ens els poden vendre.

Agafem un tricicle elèctric i en marxa! Ostres, és més lluny del que em pensava, després de 15 minuts encara no hem arribat. Finalment el tricicle entra per un caminet, al voltant hi ha una piscina enorme. En Ram ens explica que és una piscifactoria. A l’entrada del que semblen les oficines hi ha una dona que ens dóna la benvinguda. De seguida li preguntem on podem aconseguir els nostres sis anaguets. Ens mira com si li estiguéssim demanant pollets de col·librí… però per tots els carrers es veuen gallines i ànecs passejant… no pot ser tant difícil aconseguir 4 femelles i 2 mascles… En Ram insisteix que han d’haver ànecs, que ens han dit que algú els havia comprat aquí… No, només tenen peixos…

Tornem amb el mateix tricicle i anem parant i preguntant. Tothom ens mira com si estiguéssim demanant pollets de col·librí… Em sembla que no ho aconseguirem… I si anem al mateix lloc on varem comprar les gallines? 15 minuts més de tricicle elèctric.

Arribem a la nostra destinació i demanem on es poden comprar anaguets… Res, com si demanéssim per col·libris… com pot ser tant difícil? Entrem a un altre dels patis, no hi ha ningú, però d’un racó apareixen 5 anaguets corrent tots juntets. Ostres! Sortim tot engrescats i preguntem on estan els propietaris del pati (i el que és més important, dels anaguets). D’un quartet fosc surt una dóna. Ja gairebé ho tenim! Ens diu que els pollets costen 175 rupies cadascun (un euro i mig). “Tracte fet! Ens els emportem els cinc!” (en voliem 6 però 5 està prou bé!). “Oh, però quants dels cinc anaguets són femelles?”. Vaja… no ho sap¿? Són massa petits per a diferenciar-los… Tan se val, els posem a una caixa i cap a casa! Sort que els hem trobat, no podíem tornar a la casa d’acolliment sense ànecs, hi havia massa expectació!

Ram en el tricicle, de tornada cap al centre d’Hetauda, després de trobar els cinc ànecs, que són a la caixa de cartró.

El tricicle elèctric que ens porta per tot Hetauda.

Així que arribem a la casa d’acolliment i tothom està entusiasmat. Per no estressar als anaguets no deixem entrar als nens a la zona dels animals, i s’ho miren des de la distància. Col·loquem els ànecs a la seva nova casa. Em giro i no veig a cap dels nens petits. Que estrany… s’hauran enfadat?

La Binita i la Maya didi s’encarreguen de col·locar els ànecs a la seva nova casa.

Només els nois i noies més grans poden entrar a la zona dels animals avui.

Al cap d’una estona arriba un dels nens petits amb un plat. Darrera seu tots els altres nens amb cares expectants. El nano ens ensenya el plat, és ple de cucs per als anaguets! S’ho han guanyat. Ja poden entrar a veure’ls. En Kush, l’expert dels animals els dóna de menjar i la resta de gent s’ho mira des de la porta.

…cucs per als ànecs. Ara els petits poden entrar a veure com els donem els cucs als anaguets.

Molt de plúblic mirant com els anaguets mengen.

A l’endemà els anaguets ja corren pel patí i ja es troben com a casa. Quina diferència amb les gallines que encara gairebé ni s’atreveixen a sortir del seu galliner. Però un parell de dies més tard ja es veu que hi ha alguna cosa que no va bé… dos dels aneguets no caminen amb els altres. Només seuen i descansen… Només ens queden tres anaguets…

S’hauran mort pel fred? Potser eren massa petits per mullar-se… O potser els hem toquitejat massa… Els nens decideixen que els ànecs necessiten una caixa com la de les gallines i que de moment només el Kush els cuidarà.

Treball en equip fabricant una caixa per als ànecs.

Afortunadament, dues setmanes més tard encara ens queden tres anaguets, i ja són força grans! Em sembla que aquests ens donaran ous! si hi ha alguna femella… si no com a mínim menjarem ànec a la taronja!

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Informàtica[:en]Information Technology[:es]Informática[:], Notícies

Internet a la casa d’acolliment – Segona part

viernes 02 02UTC enero 02UTC 2015 amicsnepal

Passen els dies i ningú ens truca per anar cap a Hetauda a comprar el cable, telèfon i router. Comencem a preocupar-nos… Però, de cop, un cotxe es para a l’entrada del centre, i dos senyors diuen que han vingut a instal·lar-nos el telèfon…

– Però porteu el material necessari per a fer la instal·lació – pregunta en Ram, el cuiner del centre, tot sorprès.

– Ah, no teniu el cable – pregunta l’instal·lador encara més sorprès.

– Ens vareu dir que ens trucaríeu, per a que anéssim a Hetauda a comprar tot el necessari i els instal·ladors poguéssiu venir amb nosaltres. – assegura en Ram.

– Aquí en el paper no consta cap telèfon, com us havíem de trucar? – protesta l’instal·lador.

– Jo vaig donar el meu telèfon – contesta en Ram.

Doncs res, un altre dia serà… però almenys aconseguim que l’instal·lador ens digui exactament que necessitem per a posar el telèfon: 120 metres de cable, un telèfon, un mòdem, un parell de caixes que doblen la línea (o algo així).

– Diumenge mateix ho anem a comprar! – diu en Ram.

– Ui, però nosaltres fins divendres de la setmana vinent no podem tornar… – diu l’instal·lador.

En Ram protesta una mica. Jo penso que ho firmaria ara mateix tenir Internet divendres que ve…

El diumenge plou, dilluns en Ram té una reunió de “veïns” (viu a una muntanya, al mig del no res, no sé pas amb qui es deu reunir), dimarts és festa, doncs dimecres anem a Hetauda a comprar el cable…

Un cop ho tenim tot, anem a l’oficina de Nepal Telecom a confirmar que ho tenim tot i que els instal·ladors ja poden venir. El cap de l’oficina ens veu que rondem un cop més per allà i ens pregunta si encara no tenim Internet. “No pot ser!” diu tot convençut. I demana a l’instal·lador que està passant. El instal·lador explica el mal entès, i diu que hi anirà divendres. El cap li pregunta “Per què divendres? Quina feina has de fer demà? Ves-hi demà”, el instal·lador diu que d’acord, que vindrà demà dijous a instal·lar-nos Internet.

Divendres al matí arriba el instal·lador a instal·lar-nos Internet.

Quan ja han posat el cable i connectat els aparells, ens diuen que firmem uns papers, i ells aniran a l’oficina a activar la línea. Firmem, marxen, al cap d’una estona ja tenim telèfon, però no tenim Internet… Era massa bonic per ser veritat…

Després de dues setmanes de trucar insistentment a diferents empleats de Nepal Telecom, de demanar a un informàtic que ens ho solucionés i fins i tot de canviar d’any, el cap de l’oficina de Nepal Telecom decideix enviar a un tècnic entre “avui dijous, demà divendres o diumenge”. Firmem si ve algú diumenge…

Sorprenentment el divendres al migdia ens diuen que un tècnic està de camí! No ens ho acabem de creure fins que entra al centre.

Després de dues hores, aconseguim que funcioni el telèfon i Internet. Bons auguris! Sembla que aquest 2015 serà un bon any!

Primera web que s’obre a la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Des del centre d’acolliment de Bhimphedi, a través del nostre ADSL, feliç 2015 a tothom!!

Amics del Nepal a Bhimphedi