Ja fa gairebé dos mesos que vam portar les gallines d’Hetauda, i encara no ens han donat ni un sol ou. Cada matí anem al galliner esperançats i en sortim amb les mans a la butxaca.
Les didis ens diuen que si no posem un gall les gallines pondran més tard i menys sovint. De veritat? Doncs haurem de comprar un gall… però els galls aquí són tant grossos que fan por! Després de negociar-ho amb en Kush, decidim que comprarem un gall, però que encara no sigui gaire gros, que no volem que trenqui la pau del galliner.
![IMG_7461](http://amicsnepal.blog.pangea.org/files/2015/01/IMG_7461-1024x768.jpg)
![IMG_7462](http://amicsnepal.blog.pangea.org/files/2015/01/IMG_7462-1024x768.jpg)
Per un sol gall no val la pena anar a Hetauda, el comprem per 3 euros el quilo (no són barats els animalons aquí). I el col·loquem amb les gallines. El primer dia el gall està una mica intimidat, per aquestes deu gallines més grans que ell i no el paren de picotejar. Però a l’endemà ja l’han acollit a la família.
Ara no hi ha excusa, volem ous! Si amb el mascle tampoc funciona, potser acabaran tots plegats a la cassola el proper dissabte!
Dos dies després en Kul se’ns acosta amb un somriure enorme dient que té bones notícies! Tenim el primer ou!
![IMG_7484](http://amicsnepal.blog.pangea.org/files/2015/01/IMG_7484-1024x768.jpg)
![IMG_7483](http://amicsnepal.blog.pangea.org/files/2015/01/IMG_7483-1024x768.jpg)
![IMG_7487](http://amicsnepal.blog.pangea.org/files/2015/01/IMG_7487-1024x768.jpg)