Escrit per Marcel, voluntari de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
El passat 14 de maig va venir a ajudar-nos a Balmandir un tractor per llaurar els horts i així poder sembrar-los més fàcilment.
Tractor llaurant els campsMaquinària del tractorFeina acabada!
Els nens estaven entusiasmats amb aquesta visita i es van passar tot el dia enganxats al tractor mirant com treballava. De fet, quan va acabar de treballar els camps, sense dubtar-ho s’hi van enfilar i van fer veure que el conduïen.
Nens mirant com treballava el tractorKush, Manoj i Raju “conduïnt” el tractor
Ens va servir de gran ajuda aquesta visita, ja que el blat de moro que es va plantar en els horts ha crescut molt ràpidament i ja té unes dimensions considerables.
El blat de moro va creixentCreix ben ràpid!I ara el blat ja fa dos metres. I al mig del camp podeu destaca l’arbre a arrabossar de “naspati” (una fruita entre poma i pera molt comuna en la zona). Sempre hi ha algun nen enfilat agafant-ne unes quantes per a ell i per a repartir.I a les muntanyes els preciosos núvols típics de l’època de pluja. Ara plou cada dia…
Mentrestant, els més petits de la casa han aprofitat per cuinar-nos unes verduretes silvestres anomenades ‘’sagh’’. Són unes fulles que al cuinar-les tenen un gust semblant al dels espinacs i estan d’allò més bones!
Bishnu, Som i Anoj escalfant l’oliComençen a cuinar el “sagh”Ja casi han acabat de cuinar
Escrit per Joana Martínez, voluntària de la casa d’acollida de Bhimphedi
Ja fa gairebé un més que sóc a Balmandir i que els nens han tornat a l’escola després de les vacances d’abril. Aquí el temps vola! Tots plegats ens hem posat les piles per començar a engegar el curs. Amb els més menuts (i ja no tant menuts…!) hem decidit endinsar-nos en el misteriós i desconegut món dels dinosaures. Durant uns dies els nens han descobert qui van ser aquests rèptils gegantins: com vivien, de què s’alimentaven, quin era el seu hàbitat, els diversos tipus d’espècies que van existir, la quantitat d’anys i panys que fa que van habitar el nostre planeta i per què van desaparèixer per sempre més. Hem pintat màscares del temible Tyrannosaurus Rex, classificat alguns dels dinosaures més coneguts per espècies, esbrinat el significat d’alguns conceptes un pèl complicats i recreat imatges dels nostres preferits.
Els nens pintant les seves màscaresEn Santa i en Bishow retallant els seus Tyrannosaurus RexI aquí teniu els nostres temibles dinosaures!
No obstant… després de donar per finalitzades totes les activitats, tenim un guanyador indiscutible dins el món del juràssic: en Patchi, el triceratops aventurer que ha robat el cor a bona part de Balmandir! Donant una volta per les habitacions i les sales comunes dels nens, és difícil de no trobar penjat a la paret algun dibuix relacionat amb aquest simpàtic dinosaure, protagonista del documental “Caminant entre dinosaures”, tot un heroi pels nostres exploradors!
Com que ens ha agradat tant això de fer petits descobriments científics i històrics hem instal·lat una línia del temps a la sala d’estudi, que ens servirà per anar-hi situant tot allò que els nens vagin aprenent: com van sorgir els planetes, quins són els animals més antics de la Terra, com eren els primers humans… Això si, en Patchi i els seus companys sempre hi tindran el lloc d’honor!
La línia del temps a la paret de la sala d’estudiEl racó dels dinosauresAlguns dels treballs dels nens i… en Patchi!
He tornat a Nepal amb la il·lusió de tornar a un país que em va fascinar… Un cop arribo a Kathmandú em donen la bona notícia que el viatge cap a Bhimphedi serà acompanyada d’en Dani (coordinador del centre d’acolliment), en Sujan (que està a Katmandú per visitar al dentista), la Sarita, la Susmita, la Purnima i en Samir.
En Dani i en Sujan ja es coneixen bé el camí, així que els seguim amb els ulls i els passos… Els altres quatre nens, van a Bhimphedi per primer cop igual que jo! Però ells per a quedar-s’hi a viure.
Sóc feliç de cada moment que visc en aquest viatge, especialment de compartir els primers moments amb la Sarita, la Susmita, la Purnima i en Samir: un refresc, l’espera al Jeep, el suc de mango, escoltar-los cantar quan som de camí, les vistes de la preciosa vall de Bhimphedi (encara desconeguda per a mi)…
I arribem a Bhimphedi després de 3 hores i mitja. El trajecte se’m fa curt, malgrat d’haver fet el trajecte amb 13 persones mes dins del jeep.
Els que arribem a Bhimphedi per primer cop estem curiosos i expectants. Ràpidament sentim la benvinguda i l’alegria que es respira a la casa d’acolliment. Mengem el Dhal Bat i ens anem a dormir desitjant que sigui a l’endemà al matí per conèixer el lloc on estarem i especialment la que serà la llar i la família dels 4 Fantàstics.
Les nenes i Samir menjant un snack juntament amb la Kali (la gosa del centre) i la didi Maya.La Sarita i la Purnima amb en Kush, coneixent a les búfales.En Samir divertint-se amb la Kali i en Tate.La Sarita i la Purnima al tobogan.
Dissabte, 6:30 AM: POM! POM! POM! Una de les millors maneres de despertar! Obro la porta de la habitació i veig al Samir, la Susmita, la Purnima, la Sarita, i a en Dani amb un Suba Prabat (bon dia en nepalí) i una invitació per passejar per Balmandir… impossible de rebutjar!
Uauu! estem envoltats de muntanyes, anem a passejar veient les búfales, les cabretes, l’hort, els pollets… i en aquest passeig anem coneixent a tota la resta de nens, nenes i didis. Després de només poder intuir les seves cares a la nit passada, per fi els veiem perfectament a plena llum del dia.
Uns dies més tard aquí estem: tirant-nos pel tobogan i gaudint. Els nous nens ja s’han incorporat a l’escola amb la resta de companys, s’apliquen durant l’study time, ja tenen els seus racons al centre, participen en la preparació del dinar del dissabte, viuen el dia a dia en aquesta nova llar amb la nostra nova família, aquí a Balmandir… i…a seguir caminant!!!
La Purnima i la Sarita amb els seus nous impermeables.La Susmita, la Purnima i la Sarita llestes per anar a l’escola.la Sarita i la Susmita em van fer unes arrecades amb clips de colors.En Samir tocant la guitarra amb en Bishnu.Les nenes després d’una bona dutxa.
El curs s’està a punt d’acabar! El proper dilluns 14 de març comencen els exàmens finals a secundària. I deu dies més tard comencen els exàmens a primària. De ben segur, com els grans ja estaran de vacances, ajudaran als petits a preparar els exàmens.
Aquest mes els nens, quan acaben els deures, es posen a estudiar. Quan ja se saben algun tema, em demanen que els hi pregunti per assegurar-se que són capaços de repetir exactament el que diu el llibre. Són experts en memoritzar, fins i tot coses que no tenen ni idea de que volen dir.
El calendari d’exàmens per cursos
L’Ashish i en Ramesh que estudien cinquè, si aproven el curs passaran a estudiar a l’escola pública el curs vinent. Tot i que no està del tot clar on es faran les classes, perquè està previst enderrocar l’edifici que va ser afectat pel darrer terratrèmol, per a construir una escola nova.
Els petits estudiant i fent els deuresL’Ashish estudiant pels exàmens
L’1 d’abril és l’últim dia d’exàmens pels petits, i aleshores tindran unes setmanes de vacances, on ens ho passarem d’allò més bé: Celebrarem l’any nou nepalès, rebrem nous voluntaris, jugarem a nous jocs que ens portaran aquests voluntaris, rebrem nous germans i ens acomiadarem dels germans grans que aquest any acaben la ESO.
Pels nois que acaben la ESO, en Kul, l’Ashok, en Jai i en Sanu, són dates molt importants, ja que van a examinar-se de l’SLC (School leaving Certificate) a Hetauda. Aquest exàmens decideixen si els nois podran estudiar batxillerat o hauran de triar una formació professional o treballar. Però també són dates molt importants per a ells per què un cop acabats aquests exàmens deixaran el centre d’acolliment on han crescut durant molts anys i començaran una nova etapa a Katmandú, Hetauda o a un altre lloc on decideixin estudiar o treballar.
D’esquerra a dreta, en Jay, l’Ashok, en Kul i en Sanu, són els 4 nois que marxaran aquest any.
És una cosa que passa cada any, però ni ells ni nosaltres no podem evitar posar-nos tristos quan pensem que deixaran el lloc i la família amb la que han estat vivint des de petits. Però els anirem seguint d’aprop, i segur que els anirà molt bé.
Escrit per Isabel Valero, voluntària a la casa d’acollida de Bhimphedi
Els grans són els primers en començar els exàmens, en menys d’una setmana. Per a estudiar es necessita molta energia, així que se’ns va ocórrer de fer un dinar especial. Sabem que als nens els hi encanta menjar, i més si el que es mengen ho cuinen ells.
Així doncs, aprofitant que dimecres era festiu per celebrar el any nou Sherpa, vam proposar als petits que cuinessin per a tothom! Un dels nens, en Som, ja havia cuinat una empanada boníssima per als voluntaris, i els varem animar a repetir l’experiència, aquest cop per a tots els nens i personal del centre.
Un segon després de la proposta, els nens ja estaven discutint emocionats quina especialitat prepararien i dient-nos quins ingredients hauríem de comprar.
Així que vam anar en Dani i jo amb els dos nens més motivats en la tasca (en Som i en Santa) a comprar els ingredients que no teníem a la casa d’acolliment:
3kg de carn
5kg de farina
2kg de col
1kg d’albergínia
Hem batejat aquest àpat com “Empanada casera” al més Balmandir style.
En aquest video teniu pas a pas el procediment:
https://www.youtube.com/watch?v=23r33cJ4WZE
Quan estaven preparant la massa se’ls va acudir acompanyar les empanades amb una salsa de tomàquet, per aprofitar el gustet dels ossos de gallina! Així que vam haver de tornar a la botigueta de verdures per a comprar tres quilos de tomàquets.
1. Fer la massa2. Tallar les verdures3. Ajuntar la verdura amb el trossos de carn4. Aplanar la massa i posar la carn per formar l’empanada5. Posa l’empanada al foc i treure-la quan estigui torrada
Tomàquets picats, una mica de col, espècies picants, ossos de gallina; tot al foc per a fer una salsa deliciosa. I a les 2 de la tarda ja era tot llest per servir i per menjar!
BON PROFIT!
I després d’aquest àpat, ja tornen a tenir energia per a estudiar pels exàmens; ànims, a fer l’últim esforç del curs!
Escrit per Isabel Valero, voluntària a la casa d’acollida de Bhimphedi
Shivaratri o Maha Shivaratri significa la gran nit de Shiva o la nit de Shiva: és un festival per celebrar la deïtat hindú Shiva. Shivaratri se celebra la sisena nit del mes Falgun (març) de cada any.
Maha Shivaratri marca la nit quan el Senyor Shiva realitza el ‘tandava‘, un ball tradicional. També es creu que en aquest dia el Senyor Shiva es va casar amb Parvati Ma. En aquest dia els devots de Shiva fan dejú tot el dia i ofereixen fruites, flors i fulles sobre Shiva Linga.
Principal Shiva Linga al temple d’Ek Khandi, a BhimphediEn Dani i en Jai al costat dels 108 Shiva Linga del temple
A la nit, com si fos la nit de Sant Joan, encenen grans fogueres. Així que durant dos dies els nens i voluntaris hem anat a buscar llenya per a fer la foguera al centre d’acolliment.
Alguns dels nois refrescant-se al riu abans de carregar els troncs. Quina calor!En Susan tallant un tronc per a poder transportar-lo millor.En Kamal i en Papu carregant un tronc de ves a saber quants kg!
Per a fer la festa més memorable, les nenes de la casa van decidir que totes les noies, didis i jo portessin el “sari” (el vestit de festa tradicional). I així va ser, mentre els nois preparaven els troncs i encenien la foguera nosaltres ens vam posar els “saris”, tasca gens fàcil. Totes en portàvem un d’un color diferent. Quin goig!
Les didis, la Binita i la Isabel lluint el Sari.Totes les noies amb el Sumit, que també es va vestir per a l’ocasió!En Dani amb totes les noies i les didis
Un cop van estar tots els preparatius llestos, tothom es va reunir al voltant de la gran foguera a ballar i cantar mentre les didis o algun dels nois feia sonar el “madal”, l’instrument de percussió típic del Nepal.
Cantant i ballant al costat de la fogueraAlgun dels nois al costat de la fogueraA punt de posar un tronc més a la foguera!
Però sembla que a Bhimphedi no en tenien prou amb aquestes fogueres, també van voler fer coincidir amb la crema “controlada” del sotabosc. Sovint es poden veure línies de foc a les muntanyes (que no arriben a cremar els arbres), però aquest cop se’ls va escapar de les mans…
Una de les muntanyes de la vall en flames.Darrera de la foguera de shivaratri de la casa d’acolliment, es veu una línea de foc a la muntanya.La Bipana ballant al costat de la foguera mentre al fons, el bosc es cremava
No hi ha festival al Nepal sense un menjar especial per a l’ocasió. Pel Shivaratri les didis van preparar “halwa”, un tipus de puré de sèmola, sucre granulat, llet, ghee (un tipus de mantega), anacards, panses i cardamom. Tothom anava passant per la cuina per anar tastant bossinets, fins que les didis van decidir que era el moment de repartir-ho, i tothom ens vam fer un tip de menjar!
La didi repartint l’Halwa a l’Ashish
Ara hi ha dos dies més festius: el dia de la dona i el Gyalpo Lhosar o cap d’any Sherpa (homes de l’est), una casta que es troba principalment a la zona oriental de l’Himàlaia Nepalès. Els nens aprofitaran aquests dies per estudiar una miqueta i sobretot agafar forces per als exàmens finals.
Escrit per Isabel Valero, voluntària a la casa d’acollida de Bhimphedi.
Els nens de Balmandir ja portaven dies avisant que s’apropaven unes jornades esportives, i anaven a jugar voleibol o a córrer a les tardes quan tornaven de l’escola, però mai hagués pensat que fóssin unes jornades al més estil Olimpíada.
Els passats divendres i dissabte a Bhimphedi només es respiraven aires de competicions i esport. Es tractava d’un esdeveniment anual, organitzat per l’Sport district council. Era la primera fase de classificació d’aquest esdeveniment esportiu entre els diferents instituts de tot el país. Bhimphedi va ser una de les quatre seus del districte de Makawampur. Van participar 10 escoles diferents a Bhimphedi (de 24 escoles possibles que estan repartides en 10 pobles diferents).
Divendres no hi va haver classes, i tothom es preparava per sortir a córrer, saltar, llançar la javelina o fer un partit de volley. Sorties al carrer principal i veies un munt de joves vestits d’equipació esportiva preparats i esperant el moment que havien de competir.
Fins i tot les didis i en Manoj tampoc es volien perdre les competicions
Divendres a les 11 del matí van començar amb una desfilada de totes les escoles amb les seves banderes representatives i van estar competint fins les sis de la tarda. Van començar amb les curses de 1200m i de 100m, desprès els salts de llargada, cursa de relleus, llançament de pes, llançament de javelina i partits de voleibol.
Les 10 escoles en fila preparades per desfilarA punt per començar a competir
Alguns nens de la casa d’acolliment es van classificar per a la següent fase: en Saran va quedar primer en la cursa de 100m, en Love en el llançament de pes i la Sita i l’Aarati es van classificar en la cursa de relleus. Ara han d’esperar 10 dies i anar a competir a la final a Hetauda . Que emocionant! En el cas que guanyéssin a Hetauda, haurien d’anar a la competició regional a Chitwan, i després a la competició nacional a Katmandú, però hi ha molt nivell així que haver-se classificat ara ja és un gran premi!
Divendres a la tarda i dissabte al matí només hi va haver partits de voleibol. La seu escollida va ser el magnífic camp d’esports de la casa d’acolliment! Així que cap al migdia ja va acabar tot, i de regal a la casa d’acolliment per deixar l’espai, ens van donar els pals, xarxa i pilota de voleibol per a que practiquem per a l’any que ve.
El primer partit de voleibol a la pista de BalmandirTothom expectant al partit de voleibol
Després d’un dia i mig d’esport, tot va tornar a la normalitat i els carrers i Balmandir ja tornaven a estar amb l’entorn familiar de sempre.
Aquí mai saps que passarà a l’endemà, què serà el següent que passi a Bhipmhedi?
Escrit per Isabel Valero, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi
El dia a dia aquí, com crec que vaig dir en un post anterior, mai és igual. Sembla que nomès tens dos coses a fer i de sobte te n’adones que t’han convidat a festejar el Sonam Losar, com l’any nou de la casta Tamang, que s’ha de recollir grava per a la nova cuina exterior que s’està construïnt o que has de preparar un espectacle de màgia, com va passar amb l’aniversari del Rojan.
En Rojan li agrada molt la màgia, sempre ens deixa bocabadats amb els seus trucs de cartes i de mans! Aquest divendres va ser el seu aniversari i a en Tonyo, se li va acudir que podria fer un espectacle de màgia per a tots els nens i nenes de Balmandir. I així va ser!
Vam estar uns dies buscant trucs de màgia fàcils que pogués fer, a més a més dels que ja sabia fer i els vam estar preparant uns dies abans.
El mateix divendres vam assajar-ho tot, i en secret! Vam trobar-li un maletí màgic, vam preparar tot el material, i en Rojan cada cop es posava més nerviós! Havia de fer desaparéixer mocadors, monedes i persones! Com estariem nosaltres davant de tothom?
En Rojan amb el seu maletí ple de trucs
I com va sortir? Doncs perfecte! En Rojan té la increïble capacitat d’improvitzar, dissimular el nerviosisme, deixar-nos bocabadats amb els seus trucs i sobretot fer-nos riure, i molt!
El públic meravellat, cantant l’aniversari feliç al RojanFent desaparéixer un got!Inclús fent aparéixer una goma!Tots nosaltres esperant per a més trucs!En Rojan en un dels seus trucs claus!I també sap domar búfals!
Aquí deixo un vídeo amb els trucs amb els que ens va deixar impressionats:
A Bhimphedi hi ha una escola pública que ofereix classes de primer de primària fins a desè (equivalent a 4t d’ESO). I també hi ha una petita escola comunitària que ofereix classes de guarderia fins a cinquè de primària.
Els nens i nenes de la casa d’acolliment els portem a l’escola comunitària fins que és possible, perquè el nombre d’alumnes per classe és menor, perquè fan més classes en anglès i sobretot per què les classes són molt més regulars.
Cada any, l’escola comunitària organitza al darrer trimestre una excursió per als nens de cinquè, i per tant el darrer trimestre que poden estudiar a l’escola comunitària. El dia abans, tots els nens de cinquè i els professors van preparar tot el necessari per a l’excursió: comprar el menjar i cuinar tot el que es pot preparar el dia abans i posar l’equip de música a carregar, no cal res més.
El programa era senzill: amb el transport reservat per l’ocasió, anem cap a Hetauda i visitem tres llocs diferents: primer un temple (Kusmanda Sarobar), després un altre temple/picnic (Banaskhandi) i finalment un parc infantil (Puspalal Park)! Tothom està molt excitat!
Al matí els dos nens de la casa d’acolliment que estudien a cinquè es lleven ben d’hora i s’arreglen per anar a la ciutat! A les 7:40 ja són a l’escola preparats. Però els professors els envien de nou a casa, i els diuen que tornin un cop hagin menjat el dalbhat. Finalment a les 9:30 sortim cap a Hetauda!
La primera parada, Kusmanda Sarobar, és un temple ben curiós que es troba al mig de la llacuna del riu. Al voltant del temple hi ha 108 fonts, amb forma de caps de vaca. El 108 és un nombre propici en el hinduisme i el budisme. Després, ens posen a tots una “tica” amb estil. I tothom li demana un desig a l’oïda d’una vaca de metall. I llestos, tornem a l’autobús per anar cap a la següent parada!
A la dreta en Ramesh i l’Ashish, els dos nens de la casa d’acolliment. Al seu costat dues de les professores de l’escola comunitària, la Manisha i la Ranjita. A l’esquerra, jo, Daniel coordinador de la casa d’acolliment.
Fotografia de grup, amb la vaca que et concedeix els desitjos si li demanes a l’oïda.
Què fàcil! que simple! Un templet rodejat d’un munt de fonts. Un ancià posant un punt de color al front. Una figureta i tothom, alumnes i professors, encantats i feliços! I els nens catalans s’avorreixen a la Sagrada Família…
Però mentre pensava això, la cosa es posa interessant. Per anar cap a la següent parada, hem de creuar el riu, i el pont està en obres, així que el conductor, sense dubtar, el travessa pel dret! L’aigua entra per la porta de l’autobús, però cap problema, seguim endavant. Això si que ha estat emocionant, i sense planejar, com les millors coses al Nepal.
El següent lloc a visitar, Banaskhandi, és un bosquet on han posat uns quants temples i uns quants coberts per a fer-hi picnics. I allà ens estem 5 hores. Menjant, ballant, cantant i fent-se fotos als temples. Molts altres grups de nens i no tant nens també fan el mateix.
I quan dic picnic, no penseu en entrepans de pa de motlle, no! Ells fan un foc a terra per fer l’arròs, un altre per preparar les verdures fregides i un altre per a preparar el pollastre (que en molts casos trossegen allà mateix. Molt apanyats. Canvia l’entorn, però no el menú.
El cobert de l’esquerra és un templet. El cobert de la dreta és per a fer el picnic. I al fons, es veu la gent cuinant! I com aquests coberts on estavem nosaltres, molts més!
I quan ja són les 4, i sembla que és hora de tornar cap a casa. Aleshores en un tres i no res, ho recullen tot, i tornem a pujar a l’autobús per anar cap al parc infantil. El conductor de l’autobús, que també es pensava que ja tornàvem cap a casa, es queixa dient que ja passa de l’hora que havien reservat l’autobús. Però tot i queixar-se, somriu i es dirigeix cap al Puspalal Park.
Quan arribem al “parc infantil” entenc per què hi anem tant tard. No és més que un jardí, on hi ha una “piscina” enorme que potser va ser construida com a piscifactoria. I que ara hi ha una barqueta. Paguem els tiquets, i ens donen una volta per la piscina. Tothom està molt content. Sembla que jo sóc l’únic que ho ha trobat una mica ridícul com a parc infantil… però ho dissimulo i finalment també m’ho acabo passant bé!
Escrit per Isabel Valero, voluntària a la casa d’acolliment de Bhimphedi
Una cosa que m’agrada de celebrar els aniversaris aquí és que mai es celebren de la mateixa manera. I aquest mes n’hem tingut bastants!
Potser comencem el dia amb un “happy birthday!” i fent pessigolles a primera hora del matí per a que es llevin, o potser has de perseguir algun dels més grans perquè els hi fa vergonya que vagis cridant “Happy birthday”, però és una cosa que fa il·lusió a qualsevol edat!
O potser et toca felicitar doble com als bessons Kush i Love, que deixen anar un somriure encara més gran del que tenen, que no és poc!
EN Kush i en Love obrint els seus regals
I després estan les activitats d’aniversari especials i arriscades, com vam fer per l’aniversari del més petit de Balmandir, en Manuj.
A en Dani se li va ocórrer que li podríem fer una gimcana per la casa d’acolliment per a trobar els regalets que li teníem preparats (uns llapis de colors, uns globus, un gorret i guants pel fred i un cocodril de fusta). Però al final ens vam animar i la gimcana es va ampliar a tot el poble!
Li vam fer un mapa dels tresors amb els llocs marcats d’on havia d’anar. La missió es complicava quan en arribar als llocs, havia de dir “Hoy es mi cumpleaños” (en castellà!), i si ho deia bé, aconseguiria el regal.
El vam anar a buscar a les 16h a la sortida de l’escola i després d’explicar-li com funcionava el joc, vam començar a buscar.
En Manuj buscant un dels regals.
Aquí al Nepal no estan gaire acostumats a fer gimcanes, per això va ser bastant divertit veure a en Manuj anar d’un lloc a l’altre amb la cara de vergonya dient la frase en castellà. Després d’estar durant una hora i mitja passejant-nos per tot el poble en busca dels “tresors”, de parar a fer un te a cada casa que entràvem i de menjar tots els dolços que ens oferien, per fí els va aconseguir tots!
Després de trobar el primer regal, un mica de te i pastes per agafar energia!
Alguns dels regals trobats i alguns altres fets per nens de la casa d’acollimentL’aniversari va acabar, això sí que no falla, amb en Manuj oferint caramels a tots els altres nens de Balmandir!
![IMG_8103[1]](http://amicsnepal.blog.pangea.org/files/2016/01/IMG_81031.jpg)