Escrit per Vanessa Martínez Lozano a la casa d’acollida
Feia 20 anys que no tenien eleccions municipals a Bhimphedi i per aquest motiu el poble ha gaudit d’una setmana de vacances. Així que aprofitant que tornàvem a estar de vacances i que feia molta calor hem anat molts dies al riu!
Mentre els petits gaudeixen de l’aigua i aprenen a nadar, alguns dels grans es dediquen a pescar.
https://youtube.com/watch?v=HCeAjsWmB_M
després de molta estona de riu, una mica de solet per escalfar-se
Preparant-se per pescar!!
Aprofitem els pasejos al riu per fer fotos a les plantes y després buscar informació. Els nens saben moltes coses sobre les propietats de les seves plantes locals i els hi encanta buscar noves plantes.
A la tornada a Balmandir tots treballen junts per netejar els peixos i cuinar-los.
Sumit, Basu, Bisu y Kush treballen junts en la neteja dels peixos.Sushil es l’encarregat de cuinar avui!!
Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
Al Nepal els carrers no estan engalanats, els arbres no estan decorats, les llums no pampalluguen nit i dia però, tot i així, el dia 25 es festa nacional també al Nepal. Així doncs, ens vam decidir en fer-lo un dia especial per a tots nosaltres com ja havíem fet els dos anys anteriors (2014 i 2015).
Aquest any vam organitzar una cursa d’orientació per tot el poble per als 8 grups de 3 nens i nenes de la casa d’acolliment. Els preparatius ens van entretenir durant uns quants dies. Però va ser molt divertit i interessant. Vam aprendre molt, tant els voluntaris preparant, com els nens tot jugant.
Aquest joc de Nadal en grups consistia en:
1. A cada grup li donàvem un mapa amb una creu que havien de localitzar a la realitat i anar-hi. (El mapa original el va cedir la Mònica Sans. Les impressions les va fer i portar la Raquel en format A3 des de Katmandú).
Mapa de Bhimphedi utilitzat a la gimcana de Nadal cedit per Mònica Sans fet a partir de fotos de Google Maps.Arjun mirant el mapa per intentar reconèixer la localització de la seva primera prova.En Ramraj mirant el mapa del seu grup.Sembla que en Rojan i en Ramesh ja saben on han d’anar.
2. Un cop allà, els tres membres del grup desitjaven “Bon Nadal!” al comerciant o a la família i els preguntaven si tenien alguna cosa per a ells.
3. El vilatà deia als nens només el principi d’una frase feta nepalesa. La feina de recopilació, transcripció i traducció de frases fetes la va fer la Manisha, amb l’ajuda dels altres professors de l’escola comunitària, de llibres i l’ajuda tècnica d’en Dani. La feina d’aliar-se amb els vilatans també la va fer el dia abans del joc la Manisha (la nostra voluntària nepalesa), amb l’ajuda de la Joana i la Raquel, passejant-se per tot el poble mapa en mà per a marcar els llocs amb proves.
4. El grup, havia de tornar cap a la casa d’acolliment, i escriure la frase completa a la pissarra per aconseguir fins a 5 punts. Si no la coneixien havien de trobar algú que els ajudés (i el gran comodí va ser la Maya didi, la cuidadora del centre que coneix totes les frases fetes nepaleses).
En Ramraj ja torna de la primera visita. En Raju encara el pot seguir… a la segona ja li va costar més…La Maya didi explicant el significat d’una de les frases fetes a un dels grups.En Rojan escribint una de les frases fetes a la pissarra.En Bishwa intentant escriure una altra de les frases fetes.
5. Un cop escrita la frase, el grup havia d’empescar-se una petita representació d’una situació en la qual es podria dir aquesta frase. 5 punts més en joc.
En Ramraj, Santa i Raju preparant una de les representacions.En Sujan, Ashish i Basu representant una de les frases.Una altra de les representacions, amb l’atenta mirada de la Maya didi.
6. Un cop havien fet aquestes dues proves se’ls tornava a marcar un punt en el mapa i tornaven a marxar fins a aconseguir 5 frases fetes en diferents indrets del poble.
Les localitzacions es sortejaven de manera que alguns grups els va tocar anar unes quantes vegades a Chabeli (a dalt del poble). Van ser dues hores molt intenses tant per ells, que van acabar rendits d’anar amunt i avall, cop per nosaltres que no paràvem de rebre els grups amb les noves frases fetes i de valorar les seves actuacions.
Un dels moments del joc, on diversos grups es van acomular per rebre les puntuacions i la seguent destinació.
Finalment cap a les dotze i mitja del migdia vam acabar la gimcana i els tres primers grups van poder escollir un dels tres lots de Nadal que havíem preparat.
En Dani dient els resultats de la gimcana.Els premis per als tres primers equips.Equip guanyador: Sujan, Ashish i Basu (en Sujan ja havia tingut temps fins i tot de preparar-se el dinar mentre esperava que els altres grups acabessin).Segons classificats del joc: Rojan, Ramesh Syantang i Purnima (que va estar dos dies recuperant-se de les agulletes).Tercers classificats: Love, Sumit i Samir. Van ser dels últims en acabar però van sorprendre amb les puntuacions!
També hi havia un regal per a tots ells: uns altaveus per a poder veure les pel·lícules i escoltar música.
Els nens en estampida per obrir el regal que els ha portat en Santa Claus per a tots.En Bishnu aixecant els altaveus que els han portat en Santa Claus… Badarko hatma nariuold…
Però les sorpreses no es van acabar aquí. El Kush va portar pollastres dels seus i va convidar a tothom a menjar carn per sopar. Estaven deliciosos! Així doncs el Nadal no va ser tan diferent per als voluntaris que estem tant lluny de casa, perquè el vam passar en família, il·lusionats i al voltant de bon menjar.
Us deixem amb les 21 frases fetes nepaleses que vam utilitzar per a la gimcana i que ara tots els nens, si no les coneixien abans, ja les poden utilitzar:
Frase d’exemple que vam representar en Dani, la Raquel, la Manisha i jo.
मुखमा राम् राम् बकलिमा छुरा।
Fonètica: Mukhmā rām rām bakalimā chhurā.
Literal: A la boca Ram Ram, a la butxaca un ganivet.
Significat: S’utilitza quan algú parla bé de tu davant teu, però després a l’esquena diu tot el contrari.
En Dani i la Joana representant la frase feta d’exemple.La Manisha i la Joana representant la frase feta d’exemple.Els nens veient la representació d’exemple. Ara riuen ells, després riurem nosaltres…
Les 20 frases que van anar trobant els nens a les diferents cases del poble:
हाड् नभएको जिब्रो चिप्लिन्छ।
Fonètica: Hāḋ nabheko jibro chiplinchha.
Literal: Perquè la llengua no té os, rellisca.
Significat: Equivalent a: “Qui té boca s’equivoca”.
वैगुणिलाई गुणले मार्नु पर्छ।
Fonètica: Vaiguṅilāī guṅle mārnu parchha.
Literal: Hem de matar el mal amb bé.
Significat: Fins i tot si algú et fa alguna mala passada, respon-li amb una bona acció.
तै रानी मै रानी कसले भर्छ कुवाको पानी।
Fonètica: Tai rānī mai rānī kasle bharchha kuwāko pānī.
Literal: Si tu ets una reina i jo sóc una reina, qui agafarà l’aigua del pou?
Significat: Si ningú no vol treballar, la feina no es farà.
अचानाको पिर् खुकुरीलाई के थाहा।
Fonètica: Achānāko pir khukurīlāī ke thāhā.
Literal: El ganivet no en sap res del dolor de la fusta de tallar.
Significat: Només qui pateix un mal, pot entendre de veritat aquest dolor.
रात् भरी करायो दक्षिणा हरायो।
Fonètica: Rāt bharī karāyo dakshiṅā harāyo.
Literal: Va queixar-se tota la nit, i no va aconseguir res.
Significat: Quan algú treballa dur per a aconseguir quelcom, però no té èxit.
एकले थुकि सुकि सयले थुकि नदि।
Fonètica: Ekle thuki suki sayale thuki nadi.
Literal: Una escopinada s’asseca, cent escopinades fan un riu.
Significat: Sol no podràs aconseguir, però tots junts podem fer grans coses.
नाच्न नजान्ने आगँन् टेढो।
Fonètica: Nāchna najānne āga:n ṫeḋho.
Literal: Qui no sap ballar, sent el terra irregular.
Significat: Quan algú no sap fer alguna cosa, i en comptes de reconèixer-ho, en culpa a algú altre o a les circumstàncies.
आफ्नो आङ्गको भैसी देख्दैन अर्काको आङ्गको जुम्रा पनि देख्छ।
Fonètica: Ᾱphno āηgko bhaisi dekhdaina arkāko āηgko jumrā pani dekhchha.
Literal: A la teva esquena no pots veure un búfal, a l’esquena dels altres pots veure un poll.
Significat: És fàcil veure els errors dels altres, en canvi és molt difícil d’adonar-se dels propis.
अल्छि तिघ्रो स्वादे जिब्रो।
Fonètica: Alchhi tighro swāde jibro.
Literal: Cuixa mandrosa, llengua deliciosa.
Significat: Quan algú no vol fer cap esforç, però en canvi vol tenir totes les comoditats i beneficis.
मेरो गोरुको बाह्रै टक्का।
Fonètica: Mero goruko bāhrai ṫakkā.
Literal: El meu bou val dotze.
Significat: Quan algú és molt tossut, creu que sempre té raó, i no escolta els punts de vista dels altres.
के गर्छस् मङ्गले, आफ्नै ढङ्गले।
Fonètica: Ke garchhas Maηgale, āphnai ḋhaηgale.
Literal: El que en Mangal fa, els errors van a ell mateix.
Significat: Quan fas males accions, patiràs les conseqüències.
वनको बाघले खाओस् नखाओस् मनको बाघले खान्छ।
Fonètica: Vanko bāghle khāos nakhāos manko bāghle khānchha.
Literal: El tigre de la selva potser et menjarà, o no; però el tigre del cor de ben segur que et devorarà.
Significat: Si tens por de que quelcom dolent et pot passar, fins i tot quan aquestes coses dolentes no passin, ho hauràs passat malament sense cap raó.
घरको बाघ् वनको स्याल्।
Fonètica: Gharko bāgh vanko syāl.
Literal: A casa tigre, a la selva guineu.
Significat: Quan algú és molt tossut i mal educat a casa, però després quan hauria d’utilitzar aquest mal geni a fora, no confronta les dificultats.
खुट्टा भए जुत्ता कत्ति कत्ति।
Fonètica: Khuṫṫā bhae juttā katti katti.
Literal: Allà on hi ha peus, hi ha moltes sabates.
Significat: Equivalent a “Hi ha molts peixos en el mar”.
हुने हार् दैव नटार्।
Fonètica: Hune hār daiva naṫār.
Literal: El que ha de passar, Déu no ho pot parar.
Significat: Ningú pot fer res per evitar les coses inevitables.
बुढा बुढिको झगडा परालको आगो।
Fonètica: Buḋhā buḋhiko jhagaḋā parālko āgo.
Literal: La lluita entre el marit i la muller es com el foc de la palla.
Significat: Quan el marit i la muller es barallen, tot i que sembli que és quelcom greu, no pot pas durar gaire.
जसले मह काट्छ, उसले हात् चाट्छ।
Fonètica: Jasle maha kāṫchha, usle hāt chāṫchha.
Literal: Qui talla la mel, es llepa la mà.
Significat: Qui fa feina, recollirà els fruits.
बादरको हातमा नरिवल्।
Fonètica: Bādarko hātmā nariwal.
Literal: El coco és a les mans del mico.
Significat: Quan algú no té cura d’alguna cosa, i ja es pot veure que no durarà gaire.
१२ छोरा १३ नाति बुढाको धोक्रो काधँ माथी।
Fonètica: Barhā chhorā terha nāti buḋhāko dhokro kādh: māthī.
Literal: Dotze fills i tretze nets, però el paquet pesat el porta a les espatlles el senyor gran.
Significat: Quan algú, estant rodejat de gent propera, no rep l’ajuda de ningú d’ells quan els necessita.
एक हातले ताली बज्दैन।
Fonètica: Ek hātle tālī bajdaina.
Literal: Una mà no pot aplaudir sola.
Significat: Ens hem d’ajudar uns als altres
Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi y entrenadora de l’equip de futbol de Bhim Aadhar.
Aquest divendres no era un divendres qualsevol. Els nens que estudien primària a l’escola comunitària Bhim Aadhar de Bhimphedi van acabar l’escola més d’hora perquè s’havia de preparar el torneig interescolar de futbol. A les dotze del migdia jugadors i espectadors vam anar cap a la pista d’esports que està situada a l’entrada del poble. No sabíem quants equips ens trobaríem però finalment hi havia tots els possibles: l’equip de Suping, el de Dorsing, l’equip de l’escola pública de Bhimphedi i l’equip de Bhim Aadhar. Cada escola havia fet una selecció dels millors jugadors de primària.
Els quatre equips de les quatre escoles participants al campionat interescolar de primària de futbol de Bhimphedi.
A Balmandir estem molt orgullosos perquè més de la meitat de l’equip eren jugadors de casa nostra. La convocatòria era la següent:
1- Sushil Thapa Magar – Porter
2- Sumit Bhandari- Lateral dret
3- Bishow Rai – Defença central
4- Ramesh Thami – Mitjapunta
5- Raju Thapa Magar – Lateral dret
6- Santa Jirel – Migcampista
7- Bishnu Mandal – Delanter centre
8- Bishal Mijar – Lateral esquerra
9- Aakash Tamang – Lateral esquerra.
Els equips estaven formats per 9 jugadors, set dels quals eren titulars i els altres dos els recanvis. Els partits duraven 60 minuts amb dues parts de 30. Només es podien fer dos canvis durant el partit, de manera que molts dels nens acabaven ben cansats de córrer amunt i avall. Després de fer l’escalfament i d’haver fet les presentacions pertinents es va fer el sorteig.
Els encarregats d’obrir la jornada vam ser nosaltres, contra l’escola de Suping. L’equip d’aquest poble veí també tenia l’equipació de color vermell (com la nostra), de manera que si no hagués estat per la gran diferència de mida entre els jugadors no hauríem pogut distingir els equips. La superioritat física es va fer notar ràpidament i ja a la primera part Bhim Aadhar havia marcat 7 gols. En iniciar la segona part vam fer alguns canvis. Vam deixar descansar alguns dels nostres millors jugadors i el partit es va equilibrar una mica, tot i que el resultat final ho diu tot. Primera victòria amb un resultat de 11-0.
Primer partit: Bhim Aadhar versus l’escola pública de Suping.Jugadors reserves i seguidors de l’equip de Bhim Aadhar (incloent les mestres de l’escola).
El següent partit va enfrontar l’escola pública de Bhimphedi amb la de Dorsing. El joc va ser molt intens i equilibrat després de mitja hora de joc encara anaven 0-0. En aquell moment però els organitzadors van decidir que el guanyador era l’equip de Dorsing perquè el de Bhimphedi havia fet servir a jugadors d’una classe superior a la permesa. Així doncs que el nostre pròxim rival va ser l’equip de Dorsing.
El partit va començar amb molta intensitat. Es veia que allò era la final i que els dos equips volien guanyar-la. La primera part va estar molt igualada. El Bishnu va obrir el marcador i pocs minuts després el Ramesh va tornar a marcar. Però la tranquil·litat no va durar gaire, per que Dorsing va escurçar les distàncies amb una jugada a pilota parada.
L’equip de Bhim Aadhar a la mitja part de la final rebent les instruccions de la seva entrenadora Joana Alsina.
Tot i encaixar el gol els nois no van abaixar els braços i el resultat no es van pas fer esperar. El nostre porter, en refusar una pilota en profunditat va marcar un gol directe sorprenent que va ser molt celebrat per tota l’afició. Ràpidament el marcador es va anar eixamplant fins a arribar a un resultat final de 6-2.
Els dos equips de la final, esperant per rebre els certificats de primer i segon classificats de la competició de futbol.L’equip de Bhim Aadhar amb el certificat de campions i els premis.
Un cop acabada la jornada esportiva es van donar els diplomes i els premis pels dos equips finalistes. Jugadors i seguidors vam marxar cantant i celebrant la victòria fins arribar a Balmandir on ens esperava una bona recompensa; una CREMA CATALANA preparada pel Tonyo!
El Tonyo amb les cremes catalanes, preparades per ell i en Kamal,, preparat per a rebre els campions.Les cremes catalanes amb el punt final: el sucre cremat.
Escrit per la Joana Alsina Vega, voluntària de la casa d’acolliment.
Durant aquests dies hem estat fabricant alguns jocs. El Love és el manetes del grup i en veure com se les havia enginyat per fer baldufes vam decidir encarregar-li algunes coses més. Un matí li vàrem comentar que ens agradaria fer alguns aros, ja que ens podrien servir per a activitats diverses. Se’n va anar al taller i en un obrir i tancar d’ulls ens en va portar un de mostra. Era exactament el que volíem!
Fent aros de colors.
Ara fem servir els aros gairebé cada dia. Els utilitzem com a base per poder jugar a pitxi, fer exercicis de psicomotricitat i de futbol, com a hula-hoops… i per moltes coses més. Per fer-los, en Love va tallar fil ferro per poder crear cercles i en cada un d’ells va ajuntar-ne tres perquè fossin més consistents. Després els unia per quatre punts amb cinta adhesiva. Però al provar-los ens vàrem adonar que un cop feien de base en el camp de futbol no els veiem massa bé. Així doncs vam anar a Hetauda a buscar cinta aïllant de colors per poder folrar-los. Vam començar a donar voltes i més voltes fins aconseguir aros de color vermell i de color verd.
També hem pintat algunes ampolles de plàstic, les hem omplert de terra i hem fet bitlles. No només les utilitzem amb una pilota sinó que també ens entrenem a fer punteria amb els aros. L’objectiu d’aquest joc és encerclar les bitlles amb el cercle sense que aquestes caiguin. Sembla molt fàcil però quant t’hi poses no ho és tant. Com que ens havíem posat a pintar vàrem aprofitar per decorar les baldufes de fusta. Cada nen va pintar la seva amb dissenys i colors diferents. Ara quan giren els colors i les formes es barregen, creant efectes especials. Així doncs, durant aquestes vacances tenim més jocs per jugar!
Escrit per la Marina Viñas i la Joana Alsina, voluntàries de la casa d’acolliment
El dia 14 de setembre era el dia de la infància i a l’escola de primària van fer un concursde coneixements generals. Va ser l’equip d’en Ramesh Thami el que va guanyar aquesta prova. A més a més era el seu aniversari, així que va començar el dia amb molt bon peu.
L’equip d’en Ramesh, guanyador del concurs de l’escola
Quan tots els nens van tornar de l’escola els esperava una gimcana preparada per en Krishna, el director de Balmandir. Hi havia proves per a totes les edats, tant per als més grans com per als més petits. La gimcana va començar amb una de les proves més divertides: hit the pot (golpeja la gerra). Al mig del camp de futbol van plantar un pal amb una gerra de ferro del revés i amb els ulls tancats i un bat a les mans havies d’arribar a trobar-lo. Alguns van passar just pel costat, d’altres es van passar de llarg i alguns van aconseguir-ho amb molta facilitat. Fins i tot el Ram (cuiner) i la Maya (didi) ho van intentar.
“Hit the pot”
Després va ser el torn dels més petits. Ja feia estona que estaven preparats per a la cursa de sacs, llestos per a sortir en sentir el xiulet. Alguns van caure a mig camí però d’altres van continuar saltant fins acabar la cursa. La següent prova va ser la de les pomes. Estaven lligades en fils de diferents mides i els nens i nenes havien d’aconseguir mossegar-la sense fer servir les mans. La darrera prova va ser una cursa de culleres i botxes, que va guanyar la Purnima.
Preparats per a la cursa de sacs
Un cop acabada la gimcana, la festa va continuar amb la final del torneig de futbol i la celebració de l’aniversari d’en Ramesh. Després de sopar vam preparar unes bones postres, els premis de la gimcana i el campionat de futbol i el regal per a l’aniversari d’en Ramesh (una jaqueta de texà, que el va fer ben feliç). Un final ben rodó per celebrar el dia dels nens.
Equip guanyador del torneig de futbol: Sujan, Prabhat, Sushil, Kamal, Krishna i Santa.
Escrit per la Mireia Masó i en Jordi Giral, voluntaris de la casa d’acolliment
L’actualitat futbolística de Balmandir ha estat molt moguda durant el passat mes d’agost. Com si de futbol professional es tractés, els focus d’atenció de l’estiu han estat la millora del camp de futbol de Balmandir, partits amistosos, el fitxatge d’alguns dels nostres joves per l’equip de l’escola de Bhimphedi i fins i tot la selecció del nostre petit Messi per a l’equip de la regió.
Des de feia un temps que teníem problemes amb les pilotes perquè es punxaven molt sovint. El motiu? En xutar fort, la pilota se’n va fàcilment a la tanca de la presó de l’altra banda del carrer i els ferros les punxen. Després de donar-li voltes a com solucionar-ho, vam decidir que faríem una xarxa metàl·lica per posar darrera la porteria. Tan aviat vàrem comprar el material necessari, en Luv s’hi va posar a treballar i en pocs dies va aconseguir construir una gran xarxa d’uns 10m d’ample per 3m d’alt. Des de llavors, cap més pilota s’ha punxat.
D’altra banda, les porteries de fusta començaven a tenir problemes d’estabilitat i vàrem decidir desmuntar-les per evitar mals majors. Les vàrem reconstruir, assegurant millor les juntes, les vam pintar amb pintura protectora negre per fer-les més duradores i les vam clavar a terra amb una mica de ciment. Finalment, vam pintar franges blanques i van quedar unes porteries que esperem durin molt de temps.
Una de les noves porteries i la nova valla feta pels nens per a protegir les pilotes de les pues de les parets de la presó que hi ha al costat de la casa d’acolliment.
Per a celebrar-ho, vam jugar un partit amb els joves que va durar quasi dues hores, amb un resultat final de 10-9 a favor de l’equip del Dani, que van guanyar a l’equip del Jordi, amb gol final d’en Ramraj, l’estrella del grup. Només el xiulet que anunciava el sopar va donar descans als jugadors, que tant contents com cansats se’n van anar a buscar el merescut Dal Bhat de la tarda.
En Ramesh i en Jordi fent un xut combinat al més pur estil Oliver i Benji.En Dani, en Luv i la resta de jugadors mirant la pilota que controla en Sushil.
En l’apartat de fitxatges, en Kamal, en Luv i en Ramraj van ser seleccionats per jugar amb l’equip que l’escola de Bhimphedi va muntar per participar en un torneig regional a Hetauda. Després de 4 victòries, algunes molt igualades perquè van arribar a penals, van arribar a la final del torneig. La mobilització de l’escola va ser espectacular, van posar un bus per anar a Hetauda i molts joves, professors i voluntaris vam anar a veure el partit. La mala sort va ser que el dia de la final va ploure molt i el partit es va haver d’ajornar.
Al dia següent, l’equip i els seguidors vàrem tornar a Hetauda i aquest cop si, el matx es va jugar sota una calor asfixiant. L’únic gol del partit el va marcar Bhimphedi a la primera part. 1-0! CAMPIONS! I els nostres 3 jugadors van jugar la final! La celebració no es va fer esperar, un cop entregada la copa i les medalles, els jugadors van estar ballant i fent-se fotos amb la copa i l’afició. Després d’una estona, l’autobús ens va recollir i vàrem tornar a Bhimpedhi. La celebració va continuar tot el viatge de tornada, amb els bombos i els plats per assegurar que totes les famílies entre Hetauda i Bhimphedi s’assabentessin de la fita aconseguida. “És el primer cop que guanyem aquest torneig!” A jutjar per la il·lusió dels jugadors i la rebuda que va fer el poble a l’equip quan van arribar a Bhimphedi, semblava el Futbol Club Barcelona (o Futbol Club Bhimpedhi com diuen ells) fent la rua després de guanyar la Copa d’Europa. Enhorabona Campions!
En Ramraj rebent la medalla de campió.En Kamal rebent la medalla de campió.En Luv rebent la medalla de campió.L’equip campió amb la copa I les medalles!
Els tres nois de la casa d’acolliment que estaven a la selecció de l’escola i varen guanyar el campionat. D’esquerra a dreta: Luv, Kamal i Ramraj.
Un cop passat el torneig, la regió d’Hetauda va fer una selecció dels millors jugadors dels diferents equips. La bona notícia és que van seleccionar en Ramraj, nostre petit Messi!
L’equip va guanyar també tots els partits d’aquesta segona fase i es van classificar per a la fase de Katmandú, la capital del país. En Ramraj va gaudir molt d’aquest campionat, tot i que al perdre el primer partit i empatar el segon, no els va permetre classificar-se per la final. Tot i així, va tornar a la casa d’acolliment amb un gran somriure.
Escrit per en Marcel Rocafort, voluntari a la casa d’acolliment de Bhimphedi
La Paula i jo ja hem acabat la primera setmana com a voluntaris. En aquesta setmana ens ha donat temps a observar les diferències que hi ha entre el país d’on venim i el Nepal, com també ens ha donat temps d’anar coneixent als nens de la casa d’acolliment de Bhimphedi (Balmandir) i a aprendre’ns els seus noms, cosa que no es tant fàcil.
En arribar, el Dani ens va explicar els projectes que tenia en ment per a nosaltres i al dia següent ens vam posar en marxa. Una d’aquestes tasques era construir un “escenari” de bambú per a les cabres ja que d’aquesta manera seria més fàcil netejar la seva sala.
Juntament amb l’ Àlex i el Diego (voluntaris del projecte Awasuka), vam pensar el material que necessitariem per a construir-lo i el vam demanar. Encara seguim esperant a que ens el portin (al Nepal una cosa senzilla pot acabar portan-te un bon temps a acabar-la).
Esperant a que arribi el material la Paula i jo vam decidir organitzar una gimcana amb els nens de Balmandir que va acabar resultant en una tarda entretinguda i plena de riures. Vam jugar a diverses activitats com ara la carrera de sacs o el joc de mossegar pomes sense fer servir les mans.
Basu i Manoj saltant amb sacsAnoj iniciant la prova del ‘cambrer’Ashish corrent contra el LuvAnoj, Santa i Raju menjant pomesRojan i Kiran intentant mossegar pomes
Ara tenim la idea de començar a fer clases de castellà als nens i que d’aquesta manera, primer, n’aprenguin algunes nocions bàsiques. Els començarem ensenyant les frases més comunes i des d’aquí ja anirem ampliant tant el seu vocabulari com coneixements de la llegua a poc a poc.
Escrit per Isabel Valero, voluntària a la casa d’acollida de Bhimphedi.
Els nens de Balmandir ja portaven dies avisant que s’apropaven unes jornades esportives, i anaven a jugar voleibol o a córrer a les tardes quan tornaven de l’escola, però mai hagués pensat que fóssin unes jornades al més estil Olimpíada.
Els passats divendres i dissabte a Bhimphedi només es respiraven aires de competicions i esport. Es tractava d’un esdeveniment anual, organitzat per l’Sport district council. Era la primera fase de classificació d’aquest esdeveniment esportiu entre els diferents instituts de tot el país. Bhimphedi va ser una de les quatre seus del districte de Makawampur. Van participar 10 escoles diferents a Bhimphedi (de 24 escoles possibles que estan repartides en 10 pobles diferents).
Divendres no hi va haver classes, i tothom es preparava per sortir a córrer, saltar, llançar la javelina o fer un partit de volley. Sorties al carrer principal i veies un munt de joves vestits d’equipació esportiva preparats i esperant el moment que havien de competir.
Fins i tot les didis i en Manoj tampoc es volien perdre les competicions
Divendres a les 11 del matí van començar amb una desfilada de totes les escoles amb les seves banderes representatives i van estar competint fins les sis de la tarda. Van començar amb les curses de 1200m i de 100m, desprès els salts de llargada, cursa de relleus, llançament de pes, llançament de javelina i partits de voleibol.
Les 10 escoles en fila preparades per desfilarA punt per començar a competir
Alguns nens de la casa d’acolliment es van classificar per a la següent fase: en Saran va quedar primer en la cursa de 100m, en Love en el llançament de pes i la Sita i l’Aarati es van classificar en la cursa de relleus. Ara han d’esperar 10 dies i anar a competir a la final a Hetauda . Que emocionant! En el cas que guanyéssin a Hetauda, haurien d’anar a la competició regional a Chitwan, i després a la competició nacional a Katmandú, però hi ha molt nivell així que haver-se classificat ara ja és un gran premi!
Divendres a la tarda i dissabte al matí només hi va haver partits de voleibol. La seu escollida va ser el magnífic camp d’esports de la casa d’acolliment! Així que cap al migdia ja va acabar tot, i de regal a la casa d’acolliment per deixar l’espai, ens van donar els pals, xarxa i pilota de voleibol per a que practiquem per a l’any que ve.
El primer partit de voleibol a la pista de BalmandirTothom expectant al partit de voleibol
Després d’un dia i mig d’esport, tot va tornar a la normalitat i els carrers i Balmandir ja tornaven a estar amb l’entorn familiar de sempre.
Aquí mai saps que passarà a l’endemà, què serà el següent que passi a Bhipmhedi?
Després dels exàmens, els 8 dies de festa dels nens petits i 3 per als grans ha donat molt de “joc”.
Hem visitat el camp militar (tot i que no ens han deixat passar de la porta), Dhorsing, el pon de Suping, hem anat a buscar llenya per cuinar (la India encara manté el bloqueig comercial amb Nepal, així que no tenim gas per a cuinar) i em anat al bosc a buscar “tarul” (un tipus de moniato que es menja per aquest festival anomenat Sangratri).
Visita al pont de Suping a menys d’una hora caminant de la casa d’acolliment.
També hem fet moltes activitats esportives: basquet, futbol, ping-pong, activitats dirigides pel Kul (un dels nois que estudia l’equivalent a quart d’ESO i ajuda molt a la casa d’acolliment)…
Dos equips preparats per a una cursa de relleus, dirigida per en Kul.
I els voluntaris han organitzat tot d’activitats del més divertides:
– Una gimcana per grups amb premis molt dolços:
– Un joc on els dos equips havien de memoritzar els símbols que es trobaven en la base de l’altre equip, i aleshores córrer cap a la pròpia base i reproduir-los el més semblants possibles:
En Ramesh intentant reproduir un signe que ha memoritzat de la base de l’equip contrari.I ara és el torn d’en Basudev, que sembla que també se’n sap un, de signe.
– Modelar amb fang
– I també 5 nens van participar en un concurs de dibuix, on havien de fer dos dibuixos que fan l’efecte de tres dimensions:
Dibuixos d’esquerdes!Una pilota que levita!I aquesta també!I encara una altra.Ostres! en realitat no són pilotes, són ous!Els cinc artistes participants.
Però avui diumenge els nens ja tornen a les classes, amb les piles recarregades!
Ja va venir fa unes setmanes el Pallasso Magi a portar riures a Balmandir! Ara han arribat les acrobàcies! El circ és a Bhimphedi! (només ens faltaria incloure un tigre o un elefant a la nostra granja…).
El Pallasso Magi va venir a portar riures i globos a la casa d’acolliment de Bhimphedi. Moltes gràcies!Foto de grup, amb espases i altres artefactes fets amb globos que només podia inflar el Pallasso Magi.
El Víctor i la Mery Ann, voluntaris d’Amics del Nepal en el projecte jove:
Després de carregar durant més d’un mes amb uns quants quilos de tela (regal de l’Associació Gent Penjada) a la motxilla, des de Barcelona passant per l’Índia i Katmandú, hem pogut penjar-les a un arbre perquè els nens gaudeixin d’aquesta activitat tan divertida. Bé, en realitat les teles les van penjar els nens més grans que tenen una habilitat increïble per enfilar per on sigui.
L’Ashok, el noi més hàbil enfilant-se als arbres, no va trigar ni un segon en tenir la tela penjada per a fer les acrobàcies.
Petits i grans s’han bolcat com bojos per provar. Hem començat amb un petit escalfament, córrer, saltar, moure una mica tot el cos preparant-nos per pujar! Amb el primer exercici els hem ensenyat una pujada bàsica amb la qual ens hem trobat de tot… els més petits que volien pujar a tota costa com micos … però no ho aconseguien, les nenes que a la primera ja semblaven expertes i els més grans, presumint de seus músculs, han pujat al “Nepali Style”, és a dir, com podien però sense seguir les instruccions.
Hem seguit amb algunes invertides, perquè poguessin veure el món al revés, grans i petits han gaudit de valent d’estar amb el cap als peus.
Perquè seguissin posant-li interès els hem fet una petita demostració d’algunes figures, pujades, baixades, amb les qual s’han quedat tots de pedra (amb el difícil que és que es quedin quiets…) i amb la boca oberta!
No hi ha cap altre riure, tant magnífic i contagiós, com en d’en Bhishow.
Hem repetit el taller algun dia més però per la pluja no hem pogut aprofitar tot el que ens hagués agradat. Però encara que ja hem de marxar cap a Katmandú per a seguir amb el projecte jove abans de marxar cap a l’Índia, deixem un tros de teles perquè els nens segueixin jugant o les utilitzin de gronxador.
Temps lliure per jugar amb les teles. El joc s’acaba quan es trenquen o algun nen acaba al terra plorant.
Gràcies a Dani i Anna per haver-nos acollit a Bhimphedi, a Amics del Nepal per fer-nos partícips dels seus projectes i a l’Associació Gent Penjada per regalar-nos les teles que esperem treure-li molt de profit aquests mesos tant al Nepal com a l’Índia.
A part de les acrobàcies i de la gimcana, en Víctor i la Meri Ann han col·laborat en altres tasques com arreglar l’entrada, posar unes porteries per jugar a futbol o portar els nens al riu.
Arreglant l’entrada al centre.El Víctor, amb l'”ajuda” d’en Manoj, preparant una de les fustes per a unes porteries de futbol.
