Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
Molt sovint, els més petits ja han acabat els deures quan ens posem a estudiar al matí. Per aquesta raó els agafem en petits grups i fem activitats lúdiques que els permeti aprendre tot jugant. En arribar el centre vaig constatar que llegir en anglès els costava força. Com que aquí hi ha molts contes vam començar llegint cada dia però ens vam adonar que molts dels nens no entenien el que llegien. Vam decidir doncs que havíem de pensar en una altra activitat per poder treballar la lectura, l’escriptura i adquirir nou vocabulari tot jugant.
La Laura, una voluntària dels Atrapasomnis em va suggerir fer un alfabet mòbil perquè els nens més petits poguessin formar paraules jugant amb les lletres. Amb cartolines de diferents colors vam fer les vocals i les consonants per poder diferenciar-les millor. Amb les lletres de l’alfabet cada nen forma una paraula coneguda. D’aquesta manera intentem aïllar els sons de la paraula un per un. A mesura que va dient els sons, va col·locant la lletra corresponent a cada fonema. A partir d’aquí s’uneixen totes les lletres, formant així la paraula inicial. Aquest procés es repeteix fins a formar 8 o 9 paraules, depenent de cadascun d’ells. Un dia treballem paraules sobre animals, un altre dia sobre les fruites i verdures, o sobre els objectes que veiem a l’habitació o a través de la finestra. De mica en mica es van augmentant el nombre i llargada de les paraules, fins i tot formar frases simples.
També utilitzem l’alfabet mòbil per aprendre noves paraules en anglès. Vam començar aquesta activitat a l’habitació de les nenes. Havien de fer unes targetes amb el nom de tot el que veien i enganxar-les sobre l’objecte. Primer ho escrivien amb les lletres de colors i quan ho havien aconseguit feien una targeta amb el nom de l’objecte. D’aquesta manera, cada vegada que entren a l’habitació llegeixen les targetes enganxades sobre els objectes i van familiaritzant-se amb el vocabulari. Un cop acabada aquesta habitació vam continuar amb la sala dels ordinadors i la sala d’estudi. Balmandir és molt gran així que tenim moltes paraules més per escriure.
Tot i que vam fer aquest alfabet per ajudar als més petits a llegir i escriure, els més grans també el fan servir. L’utilitzen per a jugar a fer mots encreuats. Cada nen crea una nova paraula afegint lletres i utilitzant les lletres que ja estan en joc.
Aquesta setmana hem tingut una visita per petar-se de riure. Una companyia de nassos vermells ha vingut de gira per Bhimphedi i Hetauda: la Trup de Nassos.
La primera actuació va ser a l’escola comunitària de Bhim Aadhar on els nostres nens estudien primària. Tot i que al principi de l’actuació hi havia només els nens i mestres de l’escola, els riures que es podien escoltar des del carrer principal del poble va provocar que poc a poc curiosos s’anessin afegint al públic com si fossin un nen més.
Trup de Nassos fent l’espectacle a l’escola Bhim Aadhar.Trup de Nassos fent l’espectacle a l’escola Bhim Aadhar.
Els pallassos un cop acabat l’espectacle, ja en volien fer un de nou, però ja es feia fosc i els següents espectacles estaven organitzats per el dia següent a Hetauda. Les actuacions a Hetauda eren molt especials. La primera actuació era a la unitat d’educació especial “Imagine” (si voleu saber coses sobre aquest magnífic projecte de l’Aina Barca, podeu visitar la seva pàgina web o instagram). La segona actuació va ser a la casa d’acolliment Helpless and Disabled Child Rehabilitation Center.
Trup de Nassos a Hetauda.
El tercer i últim dia de la gira, la Trup de Nassos va tornar cap a Bhimphedi i va fer una actuació que tancava la seva gira al Nepal (després de 17 actuacions). La darrera actuació va ser a l’escola pública de Suping, on els nens estan d’exàmens i l’actuació els va fer riure i relaxar-se abans de l’examen. Esperem que els anés bé!
Trup de Nassos fent l’espectacle a l’escola pública de Suping.Trup de Nassos fent l’espectacle a l’escola pública de Suping.
Aquest no és el primer cop que tenim visites d’allò més divertides. Recordem la visita del Pallassó Magí i la recent visita del grup d’animació Atrapasomnis. I ningú en el poble s’oblida de la visita d’un divertit mag que anava fent màgia pel poble, el Màgic Andreu, que ens va visitar el 2013 i 2014 fent actuacions a Bhimphedi i Hetauda sense parar, tant a cases d’acolliment, com escoles, al carrer i fins i tot a la presó de Bhimphedi.
Maig de 2013: Taller de màgia del Màgic Andreu a la casa d’acolliment de Bhimphedi.Maig de 2013: Actuació del màgic Andreu a un carrer del poble de Bhimphedi.Maig de 2013: Actuació de màgia del Màgic Andreu a l’escola Bhim Aadhar.Maig de 2013: Actuació del Màgic Andreu a l’escola pública de Bhimphedi, Shree Mahendra.Maig de 2013: Actuació del Màgic Andreu a l’escola pública de Bhimphedi, Shree Mahendra.Maig de 2013: Actuació del Màgic Andreu a l’escola pública de Bhimphedi, Shree Mahendra.Febrer de 2014: Actuació del Màgic Andreu a l’escola pública de Suping.Febrer de 2014: Actuació del Màgic Andreu a l’escola pública de Suping.
Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
A Nepal el dissabte és el dia de la setmana que els nens no van a l’escola. A Balmandir al matí estem tots ocupats fent les tasques comunes al centre. Un grup prepara el dinar, l’altre ajuda a l’hort i el tercer neteja la cuina a fons. A la tarda tenim temps lliure i els nens juguen, es banyen, utilitzen els ordinadors…
Ja feia dies que els més petits ens demanaven anar a fer una excursió i aquest dissabte després de dinar vàrem decidir que era un bon moment. Els més grans es van quedar a estudiar perquè estan en període d’exàmens. Així doncs amb la Manisha i el Xavi ens vam emportar a tots els nens de l’escola primària d’excursió. El nostre destí: la canalització de la central hidroelèctrica que es troba darrera de la muntanya on hi ha el “peepal tree” (una preciosa figuera religiosa). Feia molt temps que no hi havien anat i la Purnima, el Samir i la Sarita encara no hi havien estat.
Vam pujar fins al peepal tree i com sempre vam parar-nos a contemplar les vistes de Bhimphedi. Alguns nens s’hi van enfilar però ràpidament van baixar i ens van demanar per continuar. Tenien moltes ganes de baixar al riu que es troba a la vall següent.
El Sumit fent la classe magistral.
Vam continuar pel camí, els nens més ràpid que nosaltres perquè ens vam aturar sovint perquè el Sumit ens anava explicant coses sobre moltes de les plantes que ens trobàvem pel camí. Castanyes, falgueres… Un cop a baix ens vam trobar els nens pescant, amb els peus i mans dins de l’aigua. Però aquesta vegada no eren petits peixets sinó crancs de riu. Llàstima que el Tonyo ja hagi marxat perquè hauríem pogut fer un arrosset tan bo!
El Som, un dels millors pescadors del grup.
Un cop vam passar el riu vam trobar ràpidament la canalització i vam començar a pujar les escales. Des de baix no es veia la fi i tot i que vam anar pujant no vam arribar mai a veure’n el final.
Mentre pujaven alguns contaven les escales (n’hi ha 1100 fins a dalt, asseguraven alguns nens), d’altres feien música amb l’eco de la canalera i els més agosarats pujaven pel dret. Quan havíem pujat gairebé les tres quartes parts de les escales vam veure que se’ns estava fent tard, i vam decidir girar cua.
La baixada va ser més ràpida, sobretot pels nens que van baixar les escales corrent. Quan nosaltres vam arribar a baix ens els vam trobar jugant. Amb unes ampolles de plàstic s’havien fabricat una mena de trineus i aprofitant la baixada encimentada anaven fent curses. Ja us podeu imaginar a qui se l’hi van esparracar els pantalons…
Cursa de “trineus”Recuperant forçes abans de tornar a començar.
El camí de tornada va ser més ràpid. Ja no ens paràvem a veure plantes ni a pescar crancs i en un tancar i obrir d’ulls ja estàvem a dalt de la carena. En baixar, el sol ja es ponia i quan vàrem arribar a Balmandir el sopar ja era a taula.
Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi y entrenadora de l’equip de futbol de Bhim Aadhar.
Aquest divendres no era un divendres qualsevol. Els nens que estudien primària a l’escola comunitària Bhim Aadhar de Bhimphedi van acabar l’escola més d’hora perquè s’havia de preparar el torneig interescolar de futbol. A les dotze del migdia jugadors i espectadors vam anar cap a la pista d’esports que està situada a l’entrada del poble. No sabíem quants equips ens trobaríem però finalment hi havia tots els possibles: l’equip de Suping, el de Dorsing, l’equip de l’escola pública de Bhimphedi i l’equip de Bhim Aadhar. Cada escola havia fet una selecció dels millors jugadors de primària.
Els quatre equips de les quatre escoles participants al campionat interescolar de primària de futbol de Bhimphedi.
A Balmandir estem molt orgullosos perquè més de la meitat de l’equip eren jugadors de casa nostra. La convocatòria era la següent:
1- Sushil Thapa Magar – Porter
2- Sumit Bhandari- Lateral dret
3- Bishow Rai – Defença central
4- Ramesh Thami – Mitjapunta
5- Raju Thapa Magar – Lateral dret
6- Santa Jirel – Migcampista
7- Bishnu Mandal – Delanter centre
8- Bishal Mijar – Lateral esquerra
9- Aakash Tamang – Lateral esquerra.
Els equips estaven formats per 9 jugadors, set dels quals eren titulars i els altres dos els recanvis. Els partits duraven 60 minuts amb dues parts de 30. Només es podien fer dos canvis durant el partit, de manera que molts dels nens acabaven ben cansats de córrer amunt i avall. Després de fer l’escalfament i d’haver fet les presentacions pertinents es va fer el sorteig.
Els encarregats d’obrir la jornada vam ser nosaltres, contra l’escola de Suping. L’equip d’aquest poble veí també tenia l’equipació de color vermell (com la nostra), de manera que si no hagués estat per la gran diferència de mida entre els jugadors no hauríem pogut distingir els equips. La superioritat física es va fer notar ràpidament i ja a la primera part Bhim Aadhar havia marcat 7 gols. En iniciar la segona part vam fer alguns canvis. Vam deixar descansar alguns dels nostres millors jugadors i el partit es va equilibrar una mica, tot i que el resultat final ho diu tot. Primera victòria amb un resultat de 11-0.
Primer partit: Bhim Aadhar versus l’escola pública de Suping.Jugadors reserves i seguidors de l’equip de Bhim Aadhar (incloent les mestres de l’escola).
El següent partit va enfrontar l’escola pública de Bhimphedi amb la de Dorsing. El joc va ser molt intens i equilibrat després de mitja hora de joc encara anaven 0-0. En aquell moment però els organitzadors van decidir que el guanyador era l’equip de Dorsing perquè el de Bhimphedi havia fet servir a jugadors d’una classe superior a la permesa. Així doncs que el nostre pròxim rival va ser l’equip de Dorsing.
El partit va començar amb molta intensitat. Es veia que allò era la final i que els dos equips volien guanyar-la. La primera part va estar molt igualada. El Bishnu va obrir el marcador i pocs minuts després el Ramesh va tornar a marcar. Però la tranquil·litat no va durar gaire, per que Dorsing va escurçar les distàncies amb una jugada a pilota parada.
L’equip de Bhim Aadhar a la mitja part de la final rebent les instruccions de la seva entrenadora Joana Alsina.
Tot i encaixar el gol els nois no van abaixar els braços i el resultat no es van pas fer esperar. El nostre porter, en refusar una pilota en profunditat va marcar un gol directe sorprenent que va ser molt celebrat per tota l’afició. Ràpidament el marcador es va anar eixamplant fins a arribar a un resultat final de 6-2.
Els dos equips de la final, esperant per rebre els certificats de primer i segon classificats de la competició de futbol.L’equip de Bhim Aadhar amb el certificat de campions i els premis.
Un cop acabada la jornada esportiva es van donar els diplomes i els premis pels dos equips finalistes. Jugadors i seguidors vam marxar cantant i celebrant la victòria fins arribar a Balmandir on ens esperava una bona recompensa; una CREMA CATALANA preparada pel Tonyo!
El Tonyo amb les cremes catalanes, preparades per ell i en Kamal,, preparat per a rebre els campions.Les cremes catalanes amb el punt final: el sucre cremat.
Escrit per Jordi Masferrer i Laura Mas, “Els Atrapasomnis”
Els Atrapasomnis som un grup d’animació infantil que portem una llarga trajectòria per terres catalanes intentant despertar somriures als més petits. Després de fer una aturada dels concerts per Catalunya vàrem decidir que era un bon moment per plantejar-nos el repte de portar els nostres espectacles a escoles i orfenats més desfavorits del Nepal.
Després d’un viatge amb jeep des de Katmandú d’aproximadament quatre hores per les muntanyes, arribem a Bhimpedhi. Caminem durant dos minuts fins trobar Balmandir on les voluntàries Marina i Joana ens esperen per fer-nos l’acollida. Realment el lloc és preciós i s’hi respira pau, tranquil·litat i harmonia. Poc a poc ens anem situant gràcies a les explicacions que ens fan les voluntàries i gràcies a la càlida rebuda per part dels nens de Balmandir.
Hem visitat diverses escoles i orfenats del Nepal i de seguida ens donem compte que aquest orfenat és diferent dels altres. Balmandir gaudeix d’un entorn privilegiat on els nens poden créixer i desenvolupar-se envoltats d’animals, plantes i d’un aire pur molt diferent del que hem trobat a Katmandú.
També veiem com tots els voluntaris siguin nepalesos o catalans ofereixen tot el que poden i més per fer confortable l’estada dels nens i nenes de Balmandir.
El primer dia transcórrer intentant ajudar amb tot el necessari, així com; a ensenyar a llegir i escriure als nens, a fer deures, a treure les males herbes, etc…
Al migdia fem una excursió fins a la figuera sagrada de dalt de la muntanya on les vistes de Bhimpedhi són espectaculars. Allà hi passem una llarga estona amb els nens i nenes, saltant amunt i avall.
A la tarda arriba el moment de fer l’espectacle i aprofitant que és l’aniversari de la Susmita, Basu i Bishwo ens preparem per fer una bonica festa i divertir-nos tots junts. Durant aproximadament una hora, juguem, cantem, ballem, saltem, riem i ens ho passem d’allò més bé. Cada espectacle és diferent i especial, i aquest no ha estat una excepció.
Estem molt contents que Amics del Nepal ens hagi obert les portes del món de Balmadir. Moltes gràcies a tots.
Jordi Masferrer i Laura Mas
Si voleu conèixer més sobre els Atrapasomnis aquesta és la nostra web: www.elsatrapasomnis.cat
Escrit per Marina Viñas, voluntària d’Amics del Nepal
A l’avió Barcelona-Nepal ens acompanyava un passatger particular: NEPCAT CONNECTION, un projecte que té com a objectiu principal l’intercanvi cultural entre els nois i noies de Balmandir amb nois i noies de Catalunya, obrint les portes a noves maneres de viure i entendre la vida mitjançant correus electrònics.
A Catalunya hi tenim una còmplice – Glòria Iniesta, mestra del Col·legi Mestre Pla de Castellar del Vallès- que ha presentat el projecte als seus companys. I tots s’hi han apuntat de seguida. Que bé! Tenim dues classes de 5è i dues de 6è de primària amb les que podem començar. Així que podem fer quatre grups. Apa, som-hi!
Hem creat un compte de correu electrònic i hem dividit els nens en els quatre grups, barrejant-los per edats. Així els més grans donaran suport als més petits. Sembla que sigui una feina fàcil, però posar-se davant de l’ordinador i començar….ja no ho és tant. Amb el primer grup ja vaig veure que incloure els grans havia estat encertat. El primer dia, el noi més gran del grup no podia venir ja que havia d’estudiar, així que vaig començar amb dos dels més petits. “Vinga va, com comencem un correu?”. Les cares no tenien desperdici. I el silenci més absolut tampoc. Però tot es supera i en dues setmanes vam aconseguir finalitzar i enviar el primer correu amb cadascun dels quatre grups. Ara ja havíem passat la pilota a territori català. Tindrem resposta? Tardarà gaire?
D’esquerra a dreta: Bishwo, Ashish, Samir i Manoj. El primer grup en enviar i rebre un correu.La Purnima, en Raju, en Ramesh i en Sushil escrivint un dels correus
Mentrestant, ens connectem al google maps i comencem a buscar a on estem enviant els correus. Veure els edificis i els carrers fascina als nens de balmandir i un cop vista l’escola i les cases del voltant, i descobrir aquesta nova eina que ens proporciona internet …. “volem veure el Camp Nou!!”. Així que ara ja hem vist el Camp Nou, la Sagrada Família…i el mar!!! Com si l’estiguéssim veient a través d’una finestra.
Quatre setmanes més tard de l’aterratge a Nepal el projecte va començar a agafar forma: un dels grups ja va rebre la primera resposta!! Iuhu!! I ara, que ja n’han passat vuit, ja hem anat intercanviant algunes fotografies, la rutina diària típica de cada lloc, alguns dels menjars típics, algunes tradicions…. cada un dels quatre grups és diferent però certament és ben interessant.
Classe de sisè B del Col·legi Mestre Pla (Castellar del Vallès)
Estem molt contents i il·lusionats, esperant que l’evolució sigui molt positiva i que poc a poc vagi creixent. No és tant sols un intercanvi de perspectives, del seu dia a dia, de les inquietuds, de les tradicions, etc. El projecte “NEPCAT connection” vol anar més enllà ja que també permetrà el treball grupal, practicar l’anglès, descobrir noves eines de cerca d’informació, eines informàtiques, etc.
Escrit per Joana Alsina Vega, voluntària d’Amics del Nepal.
Les festes del Dashain ja s’han acabat però encara estem de vacances esperant que arribi el Tihar. Durant aquest dies està fent molt bon temps i hem aprofitat per a fer algunes excursions. La primera sortida que vàrem fer va ser amb els més petits. Vam portar les cabres a pasturar a la muntanya i un cop passat el riu vam continuar fins un magnificient i sagrat pipal (o figuera sagrada) que es troba al cim de la carena. Hi ha un bon desnivell des del riu fins a l’arbre. Alguns van pujar molt ràpid i d’altres van anar més a poc a poc, però amb la calor que feia tots vam quedar ben suats.
Des de l’arbre hi ha unes vistes molt boniques del poble. Seure sota les seves branques i contemplar el paisatge és molt relaxant, però la tranquil·litat no va durar massa! Els primers en arribar ja volien tornar a marxar perquè sabien que a baix els esperava un bon premi; anar a pescar i a banyar-se al riu. Això si que els encanta!
Una setmana després vam fer una altra excursió però aquesta si que era una excursió de debò. El nostre destí; Hattisude hills, la muntanya de la trompa d’elefant (2900m). Només els més grans van poder fer-la ja que era una sortida que va durar tot el dia. Vam marxar després del Dalbhat, cap a les 9 del matí amb les motxilles carregades d’aigua, cap a Supping. Per arribar en aquest poble veí que es troba el cim d’una petita muntanya cal passar per un pont penjant i pujar un bon desnivell. Pel camí ens vam trobar forces persones que baixaven a Bhimphedi i d’altres que pujaven carregades amb plantes, paquets, compres i fins i tot amb una gran lletera carregada a l’esquena.
Pont penjant per anar a Supping
Després de mitja horeta de pujada vam arribar a Supping. Aquest poble es divideix en tres zones que es coneixen com a Low, Middle i Upper Supping. Les cases i cultius estan disseminats per la muntanya, i aproximadament hi viuen unes 700 persones. El seu mitjà de subsistència és l’agricultura, l’horticultura i la ramaderia. El blat de moro és el cultiu principal tot i que també conreen gingebre, mongetes, pèsols i altres llegums. En aquesta època de l’any ja han collit el blat de moro i gairebé en totes les cases el pots veure assecant-se penjant dels balcons o formant cercles en les columnes de les cases. Un cop a Upper Supping van arribar amb moto la Maya i el Ram que ens farien de guies per pujar a Hattisude Hills.
Casa de Upper- Supping.
Així doncs, vam deixar enrere els bonics paisatges de conreus en terrasses i ens vam endinsar al bosc. El principi el camí estava molt ben marcat i anàvem pujant però a poc a poc ens vam anar perdent i ens vam trobar pujant pel dret. Com diuen ells «Monkey way». Hi havien molts arbres i plantes desconegudes per nosaltres, i tot i que estàvem enmig del bosc no vam veure gaires animals, a part de… les sangoneres!! Si et paraves a respirar uns minuts ja en tenies dins de la sabata, pujant-te pel pantalon. Si posaves les mans a terra per poder pujar millor te’n trobaves entre els dits, i sobre els braços. Una experiència molt enriquidora, sobretot per elles!
Finalment el Ram va tornar a trobar el camí quan ja estàvem molt a prop del cim. El bosc es va anar aclarint i cada vegada hi havien menys arbres, deixant a la vista un paisatge completament diferent; uns prats d’herbes altes amb flors de tots colors i unes vistes meravelloses.
Cap el sud, direcció Hetauda veiem un petit poble de cases i conreus rodejat de grans muntanyes. Cap al nord veiem en primer pla Bhimphedi, podíem distingir Balmandir i fins i tot la gran figuera sagrada. Llàstima que tot i fer sol hi havia núvols a les muntanyes del davant perquè sinó des del cim de Hattisude hills es pot contemplar l’Himalaya.
El grup d’excursionistes; Sushil, Ramesh S., Bishwo, Sumit, Bishnu, Ramesh T, Krishna, Ram, Maya, Marina i Joana.
Després de 4 hores caminant vam buscar una ombreta per a poder menjar l’snack. Vam descobrir que la Maya havia nascut i viscut aquí durant els seus tres primers anys de vida. Els seus pares conreaven aquestes terres, on hi cultivaven patates i vivien en una caseta de pedra. Després de més de trenta anys, al cim d’aquesta muntanya ja no hi havien cultius ni cap casa habitada però s’endevinaven encara les terrasses fetes per les mans dels homes que un dia havien viscut en aquest paratge.
Maya passejant pel cim de la muntanya.
La baixada va ser molt més ràpida, tot i que ens aturàvem sovint per collir plantes medicinals, fruites i flors. Aquesta vegada vam baixar pel camí correcte i la veritat és que, tot i que nosaltres dues patinàvem força, tot i portar el «calçat adequat», va ser molt més fàcil. Quan estàvem arribant a Middle Supping ens vam desviar per un petit caminet que ens va portar enmig dels conreus i vam anar a visitar la família del Krishna. Ens van convidar a un te ben calent i a unes galetes que estaven delicioses.
La família del Krishna
Finalment cap a les 5 de la tarda vam anar baixant cap a casa, amb les cames cansades però amb la ment plena d’imatges inoblidables, de petits racons de món que ens emportarem amb nosaltres.
Nota: Voldria agrair a la Marina la seva gran aportació en aquesta excursió. Mil gràcies per atreure totes les sangoneres. Gràcies pel teu altruisme, tots ho hem apreciat moltíssim!!
Escrit per la Joana Alsina Vega, voluntària de la casa d’acolliment.
Durant aquests dies hem estat fabricant alguns jocs. El Love és el manetes del grup i en veure com se les havia enginyat per fer baldufes vam decidir encarregar-li algunes coses més. Un matí li vàrem comentar que ens agradaria fer alguns aros, ja que ens podrien servir per a activitats diverses. Se’n va anar al taller i en un obrir i tancar d’ulls ens en va portar un de mostra. Era exactament el que volíem!
Fent aros de colors.
Ara fem servir els aros gairebé cada dia. Els utilitzem com a base per poder jugar a pitxi, fer exercicis de psicomotricitat i de futbol, com a hula-hoops… i per moltes coses més. Per fer-los, en Love va tallar fil ferro per poder crear cercles i en cada un d’ells va ajuntar-ne tres perquè fossin més consistents. Després els unia per quatre punts amb cinta adhesiva. Però al provar-los ens vàrem adonar que un cop feien de base en el camp de futbol no els veiem massa bé. Així doncs vam anar a Hetauda a buscar cinta aïllant de colors per poder folrar-los. Vam començar a donar voltes i més voltes fins aconseguir aros de color vermell i de color verd.
També hem pintat algunes ampolles de plàstic, les hem omplert de terra i hem fet bitlles. No només les utilitzem amb una pilota sinó que també ens entrenem a fer punteria amb els aros. L’objectiu d’aquest joc és encerclar les bitlles amb el cercle sense que aquestes caiguin. Sembla molt fàcil però quant t’hi poses no ho és tant. Com que ens havíem posat a pintar vàrem aprofitar per decorar les baldufes de fusta. Cada nen va pintar la seva amb dissenys i colors diferents. Ara quan giren els colors i les formes es barregen, creant efectes especials. Així doncs, durant aquestes vacances tenim més jocs per jugar!
Escrit per Anna Brunet, vicepresidenta d’Amics del Nepal. Amb la col·laboració d’en Xavier Calvet i la Marina Viñas.
Quan ens vam assabentar que l’hospital on treballem, el Parc Taulí de Sabadell, donava ordenadors usats a ONGs, vam pensar que podia ser una molt bona oportunitat per ampliar l’aula d’informàtica de Balmandir. Fins ara teníem un sol ordinador i 3 portàtils (donats pel programa UPC reutilitza i la exvoluntaria Mar i la Montse) per a 26 nens i nenes.
I així comença l’aventura de 10 ordenadors, que després de treballar uns quants anys, no els esperava la jubilació sinó un llarg viatge. Però fer arribar els ordinadors a Nepal no es tan fàcil. Cada ordinador (torre, pantalla, teclat i ratolí) pesa 15Kg. Els portem al Nepal aprofitant l’equipatge sobrant dels voluntaris i d’una expedició d’excursionistes de Terrassa.
Per començar hem fet una prova pilot amb 2 ordinadors, a veure com suporten el trajecte i com funcionen un cop al centre d’acolliment. Amb aquesta intenció vam embolicar i protegir molt bé els ordenadors i van començar el viatge. Primer de Sabadell a Barcelona i després dos avions fins arribar a Katmandú. Un cop al Nepal els vam embarcar a dalt la baca d’un taxi i finalment a dalt d’un jeep on han botat durant més de tres hores. Hem tingut sort perquè en cap dels trajectes ens ha plogut, però no ha és un trajecte fàcil, ni per a ells ni per a nosaltres.
A l’aeroport de Barcelona, amb els dos ordinadors HP. D’esquerra a dreta: l’Anna, la Joana i la Marina.La Marina i la Joana, esperant el Jeep a Katmandú per anar cap a Bhimphedi amb els ordinadors.
Finalment els dos ordinadors han arribat a Bhimphedi, on els hem muntat, instal·lat i connectat a Internet. I… sí! Funcionen tots dos! Amb altaveus i tot!
La sala d’ordinadors de Balmandir ja fa goig! A la foto, alguns dels nens petits del centre estan utilitzant els ordinadors, supervisats per en Rojan, el noi més gran (i responsable) del centre.
Ara el següent repte serà sobreviure el màxim de temps possible a l’ús que en faran els nens i nens de Balmandir, que esperem que els cuidin i en treguin un bon profit.
Aviat arribaran la resta d’ordinadors! Gràcies al Parc Taulí i a tots els que ens heu ajudat a fer-los arribar fins aquí!
Escrit per la Marina Viñas i la Joana Alsina, voluntàries de la casa d’acolliment
El dia 14 de setembre era el dia de la infància i a l’escola de primària van fer un concursde coneixements generals. Va ser l’equip d’en Ramesh Thami el que va guanyar aquesta prova. A més a més era el seu aniversari, així que va començar el dia amb molt bon peu.
L’equip d’en Ramesh, guanyador del concurs de l’escola
Quan tots els nens van tornar de l’escola els esperava una gimcana preparada per en Krishna, el director de Balmandir. Hi havia proves per a totes les edats, tant per als més grans com per als més petits. La gimcana va començar amb una de les proves més divertides: hit the pot (golpeja la gerra). Al mig del camp de futbol van plantar un pal amb una gerra de ferro del revés i amb els ulls tancats i un bat a les mans havies d’arribar a trobar-lo. Alguns van passar just pel costat, d’altres es van passar de llarg i alguns van aconseguir-ho amb molta facilitat. Fins i tot el Ram (cuiner) i la Maya (didi) ho van intentar.
“Hit the pot”
Després va ser el torn dels més petits. Ja feia estona que estaven preparats per a la cursa de sacs, llestos per a sortir en sentir el xiulet. Alguns van caure a mig camí però d’altres van continuar saltant fins acabar la cursa. La següent prova va ser la de les pomes. Estaven lligades en fils de diferents mides i els nens i nenes havien d’aconseguir mossegar-la sense fer servir les mans. La darrera prova va ser una cursa de culleres i botxes, que va guanyar la Purnima.
Preparats per a la cursa de sacs
Un cop acabada la gimcana, la festa va continuar amb la final del torneig de futbol i la celebració de l’aniversari d’en Ramesh. Després de sopar vam preparar unes bones postres, els premis de la gimcana i el campionat de futbol i el regal per a l’aniversari d’en Ramesh (una jaqueta de texà, que el va fer ben feliç). Un final ben rodó per celebrar el dia dels nens.
Equip guanyador del torneig de futbol: Sujan, Prabhat, Sushil, Kamal, Krishna i Santa.
