Un mes ple de visites a Balmandir

Escrit per Anna Brunet, vicepresidenta d’Amics del Nepal 

Aquestes darreres setmanes hem tingut moltes visites, tot de gent que ha vingut amb ganes d’ajudar-nos a fer d’aquesta casa un lloc on viure i créixer feliços.

A finals d’Octubre ens van visitar la Madi i el Dani, van venir a passar un dia per conèixer la casa i els seus petits habitants. Era una dia d’escola i no vam poder compartir molta estona junts però us volem donar les gràcies ! Amb el vostre donatiu hem pogut comprar mantes i cobrellits nous, ara que ve el fred ens aniran molt bé !

 

Quique, Anna , Miquel i Binita  amb la Madi i el Dani

 

El mateix dia també va arribar l’Enric, l’actual president d’Amics del Nepal i jo mateixa, per estar-nos 4 dies a Balmandir. Uns dies que han servit per comprovar com han crescut tots els nens i per conèixer els nous petits fitxatges: el Bikram, la Manisha, la Binita, el Kushal i l’Ekendra, tots ells van arribar a Balmandir el passat més d’Abril i ja estan molt ben adaptats a la nova família. La visita també va ésser molt útil per parlar amb el nou director, tot el personal i voluntaris que tenim treballant al centre. Esperem haver aportat una bona empenta per seguir treballant i millorant !

 

Tika abans de marxar

El Novembre vem tenir dues visites més. Primer van venir una colla d’escaladors, havien coronat una muntanya de gran dificultat tècnica, l’Ama Dablam (6812m). En Sergi Mingote i els seus companys van voler destinar el seu últim dia a Nepal a conèixer Balmandir. Els vem rebre amb una presentació i un vídeo que havien preparat els nens per explicar-los com és el dia a dia a Balmandir. El kush, un dels més grans, també els hi va fer una explicació amb Power-point.

Presentació amb el Kush

Els escaladors ens van portar una bandera d’Amics del Nepal que havia coronat el cim de l’Ama Dabalam i la vam signar tots.

Bandera firmada

 

També ens van sorprendre enlairant un Dron, els nens el van perseguir i el volien caçar, per sort no van poder, en canvi el Dron si que va caçar unes bones imatges.

La segona visita del mes de Novembre va omplir la casa de Màgia. Una vagada més volem agrair al Màgic Andreu que, en la seva estada al Nepal, ens vingues a fer una visita. Tots vam al·lucinar i riure molt amb els seus trucs ! L’endemà el Màgic va anar també a fer un espectacle a l’escola, ho sigui que els nens de Balmandir van tenir sessió doble.

Basu fent màgia
La Purnima no s’ho podia creure

 

Cares de felicitat
Tots mirant el màgic Andreu

MOLTES GRÀCIES A TOTS PER AJUDAR-NOS A SEGUIR ENDAVANT !!

 

Tihar en família

Escrit per Guillem Pujol, voluntari de la casa d’acollida de Bhimpedi

El segon festival més important del Nepal ja és aquí! Aquest mes d’octubre estem de festes constants i això ens agrada. I doncs com ha anat aquesta festivitat? Doncs perfecte! Han passat moltes coses diferents i altres de semblants al Dashain.

 

El Surendra al gronxador

Primer de tot dir que les festes del Tihar consisteixen en cinc dies de cel·labrecions seguits, aquest també se’l anomena Diwali o Deepawali.

Encara que existeixen diverses històries de la celebració del Tihar, la més famosa és la història del déu Yama (Déu de la mort) i la seva germana Yamuna. S’explica que aquests germans havien estat separats durant molt de temps i, en un intent de contactar, Yamuna va enviar un corb, una vaca i un gos al seu germà. En no rebre resposta Yamuna va visitar ella mateixa a Yama portant amb ella exquisits menjars per honrar al seu germà. Un cop junts, ella el va beneir posant-li la tika i un collaret de flors, i Yama la va obsequiar amb presents i diners.

 

La Didi Maya ens posa la tika

El Tihar és molt important en nepal perquè durant cinc dies es mostra respecte no només a humans i a déus, sinó també a animals com vaques, corbs i gossos. La gent fa dibuixos a les cases o als patis davanters amb arròs de colors, farina, sorra acolorida i pètals de flors, anomenats Rangoli, per donar la benvinguda als déus. Decoren les cases amb llums de colors i per les nits grups de gent surt a cantar i ballar. Cada dia es celebra alguna cosa diferent: el primer dia s’honra als corbs, el segon als gossos, el tercer a les vaques i a Laxmi (la deessa dels diners), el quart als bous i l’últim dia s’honra i venera a els germans.

A Balmandir el dia del germà és el dia més esperat del Tihar. Els nois van seure a terra formant un quadrat que envoltava a les noies. Aquestes van dibuixar petits cercles a terra on després van posar pètals de calèndula i van donar de beure aigua als seus germans.

Els nois de Balmandir fent rams de flors

Després va arribar el moment en què les germanes van posar la tika al front dels seus germans, un per un. La tika del Tihar, a diferència de la del Dashain, es compon de diversos colors col·locats en vertical. Un cop posada la tika, se li va posar un collaret de flors a cada noi i se’ls va donar una caixa amb dolços i fruits secs. En acabar el ritual cada germà va lliurar diners a les seves germanes i tots van gaudir del menjar en família.

 

 

Ram Raj, Saran, Kul i Bishno amb les seves tikes.

 

 

Ja hem celebrat el Dashain!

Escrit per Guillem Pujol, voluntari de la casa d’acollida de Bhimpedi

El Dashain és la festa nacional de Nepal, comparable amb el Nadal de casa nostra ja que, és una festa que celebren tots els nepalesos . Però  quin és l’origen d’aquesta festivitat?

Aquesta commemora les victòries dels deus i deesses contra els dimonis. Una de les raons d’aquesta celebració és degut a que el deu Rama va matar a Ravana, deu dels dimonis. Però no ho va fer sol, ja que va ser ajudat per la deessa Durga, que va ser qui va vèncer al dimoni.

És per això que els primers nous dies del Dashain simbolitzen aquesta lluita entre deïtats. I no va ser fins al desé dia que Durga va vèncer al dimoni Mahishaura. Actualment per tant, la deessa és adorada com a la deessa mare i es fan ofrenes i sacrificis en el seu nom.

Durant aquests dies doncs, tothom recórrer els quilòmetres necessaris per reunir-se a la casa familiar i passar aquests dies tots junts fent ofrenes i rituals diversos per adorar a la deesa Durga en totes les seves manifestacions. La família de Balmandir no podia ser menys i també hem celebrat el Dashain.

Al menjador ja estava tot a punt: una safata amb arròs barrejat amb floretes, un gerro amb flors, una safata amb la pasta per la tika – arròs, colorant i iogurt- i només faltaven els germinats.

L’hi posen la tika al Razu

Segons la tradició, els grans  de la família posen la tika als parents més joves per beneir-los amb abundància en els propers anys i els donen Dakshina (una petita quantitat de diners) , juntament amb les benediccions. Així que la Didi Maya va començar: primer va agafar les flors i, com si estigués batejant, va escampar una mica d’aigua damunt dels seus caps. Tot seguit va tirar una mica d’arròs amb floretes pel damunt i els hi va posar la tika al front, entre cella i cella (on hi ha el tercer ull).

Finalment, els hi va donar un brot de germinat embolicat amb diners. Això ho va anar fent nen per nen, des del més petit fins al més gran. I la gran sorpresa va ser que també ens ho va fer a nosaltres! Després va ser el torn d’en  Surendra i  finalment, la Didi Belly.

Kamal amb les flors i els jerminants mentre el benaixen

Durant aquests dies de festa també es fan altres rituals, com sacrificis d’animals. Normalment només mengem “massu” (carn) els dissabtes a la nit, que és el dia de festa de la setmana. Però durant els dies de Dashain el “massu” està força present en cada àpat. I la sorpresa va ser ahir al matí quan en  Surendra  va arribar al centre amb un home que no sabíem qui era. Havia vingut expressament per fer el sacrifici d’una  cabra, comprada anteriorment pel Kush, un jove de Balmandir.

Saran amb la cabra abans de ser sacrificada

Vam anar cap on estaven fent el ritual i en Basu, ajudat per en Ram i sota la mirada de la canalla de la casa, va començar a pelar la cabra, netejar-la, untar-la amb una pasta taronja (que pel que m’han explicat és per conservar i donar gust) i esquarterar-la. Després de treure les diferents vísceres, els nanus van ajudar a netejar-les.

L’endemà  van venir els membres de la Nepal Children’s Organization a posar la tika i tots junts ens vam fer unes fotos al jardí de la casa.

La família de Balmandir amb els membres de la NCO

Ens visita la Valeria

Escrit per Guillem Pujol, voluntari de la casa d’acollida de Bhimpedi

Aquests últims dies ens ha visitat la Valeria, una de les primeres voluntàries que va engegar el projecte d’Awasuka. Amb ella també ha vingut la seva mare i el seu germà, aprofitant aquesta oportunitat i acostant-se les festes del Dashain hem fet unes quantes activitats amb els nens i nenes de la casa!

Seguidament podeu trobar un resum d’aquestes!

Sortida a Dorshin

Dissabte passat, aprofitant que els infants tenien festa a l’escola ens vam apropar  a Dorshin! L’excursió  va ser molt maca i bonica, s’hi van apuntar tant grans com petits i al final ens esperava una sorpresa impressionant.

Ni més ni menys que unes bones cascades per refrescar-nos, després de l’exercici que havíem fet i per poder-nos recuperar per la tornada!

Els petits de la casa jugant amb un rierol

Va ser una vetllada estupenda, que ens costarà oblidar.

Nens, nenes i voluntaris de Balmandir amb la família de la Valeria

Taller de Creps

Una altra de les activitats que vam fer amb la família de la Valeria va ser un taller de cuina , i què és el que vam cuinar?

Doncs uns deliciosos CREPS! En aquest cas van ser només els joves de la casa qui van participar d’aquesta activitat, ja que els més menuts encara tenien escola i per tant estaven a classe.

 

La Valeria i la Didia miren si poden utilitzar una paella per fer els creps

Però ells i elles tampoc es van perdre tastar aquestes delícies, ja que les Didis de la casa els hi van portar en el seu Snack Time directament a l’escola i encara calentets.

Bishnu amb les mans a la massa
Tot l’equip de cuina treballant
Kamal i Ramesh fent els creps

Nobstant aquests intensos moments la família de la Valeria ens ha hagut  de deixar per continuar amb el seu fabulós viatge pel Nepal. Esperem que ens torneu a visitar en breus i que vagi tot molt bé!

Mercat, picant i dolç!

Escrit per Isabel Valero, voluntària de la casa d’acollida de Bhimphedi.

Teníem moltes ganes que arribés aquest cap de setmana! I és que hem pogut engegar dos projectes que portaven temps pensats! Durant dos dies, alguns joves del Projecte Jove de Katmandú han visitat Balmandir per dur-los a terme entre tots:

BALMARKET

Moltes sou les persones que doneu roba per a que arribi als diferents projectes d’Amics del Nepal, i així els hi fem arribar. Aquesta vegada hem volgut fer un procés diferent. Per a que els nens sàpiguen valorar tot el que arriba, hem creat un mercat a Balmandir, on els nens i nenes poden adquirir alguns objectes a més de la roba de temporada tot havent-se guanyat “un sou”.

La idea del mercat és fer que els nens, nenes i jovent de Balmandir s’involucri més en les tasques de la casa d’acollida i desenvolupi noves aptituds fent els seus propis projectes. Per guanyar punts, que posteriorment seran bescanviats per balman rupees, els nens i nenes a més a més de participar més activament en les tasques de la casa, poden aprendre a fer manualitats de paper, vídeos, etc.

 

Per la nostra sorpresa, el dia del mercat els nens van decidir fer els seus productes que van posar a la venda i així guanyar més diners per poder comprar la roba. El mercat va ser tot un èxit, i l’entrega de roba la vam fer de manera diferent i divertida i les didis fins i tot ho van poder gaudir ajudant als més petits.

Els nens esperant impacients a l’intercanvi dels seus projectes.
Binita comprant roba amb els seus diners
Les Didis també van comprar pels nens

PICKLE o ACHHAR

La tradició del picant a Nepal, i en general a tota Àsia, és molt comuna. El pickle o achhar és un conjunt de verdures prèviament tallades i assecades al sol durant 2-3 dies i posteriorment barrejades amb diferents espècies que li donen aquest gust tant especial i que acompanya a qualsevol plat.

Binita ajudant a tallar rabe

Entre tots, vam poder fer suficient pickle per poder-lo conservar durant uns mesos i poder gaudir-lo amb el nostre plat preferit, el Dal Bhat.

Tots ajudant a posar el rave i les llimones a assecar-se al sol
Alguns tallaven llimona per a barrejar-lo amb el pickle
Posant el rabe al sol
Rohid acabant de barrejar el pickle

D’aquesta manera, els nens i nenes de Balmandir han après que l’esforç comú d’un dia es converteix en tenir pickle, un menjar que els hi agrada però no tenen sempre, durant una llarga temporada.

Feliços amb el resultat!

MELMELADA DE PAPAIA

Ja que ens hi posàvem a fer la conserva del pickle, volíem provar si també podríem fer melmelada per a conservar-la. Vam portar papaies i les vam tallar per posar-les amb sucre i cuinar-les fins aconseguir la textura de melmelada. Al dia següent no ens vam poder estar d’acabar amb dos pots de melmelada juntament amb uns rotis a l’hora de l’snack, que bona!

.

Ha estat un cap de setmana molt profitós per aprendre a conservar menjar, i divertit a l’hora de comprar la roba i les de fer les pròpies creacions!

Festa major de Bhimphedi: Bhimsen Jatra

Escrit per Isabel Valero, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi

Com a Catalunya, a Bhimphedi es celebra la festa major del poble, el Bhimsen Jatra. És tot un esdeveniment per al poble i ve gent dels voltants, fins i tot n’hi ha que s’agafen dies de vacances per a poder estar aquí i gaudir de la festa. Bhimsen és el Déu del comerç, la indústria i la fortuna, però la gent del poble també diu que l’és de la força i del poder.

La nit abans, alguns ja van començar a celebrar la festa amb música i passejaven sobre les espatlles el rath, la casa de Bhimsen, per tot el carrer principal parant davant de les cases per a que l’oferissin menjar i encenguessin encens. Després de parar pels dos temples del carrer, tota la gent va començar a ballar fins tard.

Un home a punt de sacrificar la seva cabra.

Devots fent cua per oferir menjar a Bhimsen

Al dia següent, des de les 4 fins a les 9 del matí, la gent del poble anava al temple per oferir menjar i el sacrifici de gallines, galls o cabres a Bhimsen i així acontentar-lo.

Fins les 12h, a Balmandir, els nens, nenes i les didis van estar preparant-se per anar a l’escola, però aquest cop no per seure i estudiar dins les aules, sinó perquè es celebraven diferents actuacions de ball, i en Kamal i en Ramraj hi van participar, ho van fer genial! Al principi vam tenir mal temps però després el dia va millorar molt i totes les actuacions van durar fins a les 6 de la tarda. Els nens també van aprofitar per comprar-se alguna joguina, dolços, o globus en algun dels seus estants.

En Kamal i en Ramraj fent el seu ball

A les 19h va començar el DJ. L’escola es va omplir de gent i les cançons sonaven a alts decibels, com si es tractés d’una discoteca! Tota una festa per als joves del poble!

Just quan va acabar, a les 22h va començar la processó amb el rath, però sortir del temple i arribar al de la plaça no va ser cosa fàcil, de fet, d’això es tractava! En ser Bhimsen el Déu de la força, havien de transportar el rath fins al temple de la plaça de Bhimphedi amb gent a sobre, i això donava la força als portadors, fet que causava que el rath caigués moltes vegades i anés d’un costat a l’altre del carrer. A més, la gent del poble encenia torxes quan passava per davant de les seves cases per mostrar respecte a Bhimsen. Un trajecte que es pot fer en 5 minuts va durar més de 2 hores!

Preparant el rath per a la processó de la nit
Encesa de torxes a l’arribava del rath

Un cop va arribar a la plaça, ja es podia fer el recorregut per tot Bhimphedi amb més tranquilitat, ja que s’havia desmostrat que els portadors eren suficientment forts com per haver arribat fins allà.

Un cop més les festes a Nepal, i aquest cop a Bhimphedi no ens deixen de sorprendre!

 

 

 

Pluja, diversió, i un germà nou!

Escrit per Josep Mas, voluntari de la casa d’acolliment de Bhimphedi. 

Som a l’època dels monsons, quan l’aigua cau sense mesura i refresca els sentits, el paisatge es pinta d’un verd intens i d’olor de terra molla, les plantes de la vall de Bhimphedi creixen a un ritme vertiginós, i el brogit de la pluja ens acompanya de dia i de nit. Com és la vida a Balmandir amb l’arribada de les pluges? Segueix llegint per saber més sobre les activitats, jocs i excursions que portem entre mans aquests dies… i sobre l’arribada d’un germà nou!

Explosió de color als jardins de Balmandir amb l’arribada de les pluges

Tot i la pluja, també hi ha estones de sol, i l’activitat a Balmandir no para! Sigui pintant, jugant, o fent figures de paper…

Una estoneta de sol aquest matí? A pintar a fora s’ha dit!
En Lov i en Ramesh durant una emocionant partida de futbol botons.
Fent figures de paper passa el temps volant, i la nostra col·lecció de petites obres d’art va creixent!

També hi ha qui espera amb impaciència l’obertura de la sala d’ordinadors! Els talls d’electricitat són el pa de cada dia, però com diuen aquí, “ke garné!” (què hi farem!)

Esperant impacients a la porta de la sala d’ordinadors…

Una altra de les modes de la temporada són les passejades amb carretó pel jardí, que entusiasmen tant a petits com a grans!

Però no tot es queda dins a Balmandir, el contacte amb l’entorn és part del dia a dia, i la pluja no és excusa per deixar de fer alguna excursioneta, encara que sigui passada per aigua. De fet, saltant de bassal en bassal, la caminada es fa molt més entretinguda!

Excursió al pont penjant de Bhimphedi, sota la pluja.
El petit Ekendra a coll d’en Kiran no es va perdre les vistes, des de sota la caputxa!

Les anades i tornades a l’escola són també més emocionants amb pluja, tothom s’espavila per aconseguir un paraigües o impermeable per no acabar xops com uns ànecs…

En Kushal i la Binita s’ho van passar pipa el primer dia que van tornar de l’escola sota d’un paraigües!

Aquests mesos el riu porta més aigua, i si hi ha calma és ideal per fer-hi una capbussada. Als joves de Balmandir no els falta iniciativa, i els més traçuts construeixen una piscina amb pedres i branques on poder fer salts, submergir-se, i potser de passada pescar algun peix despistat…

Construint una presa al riu per poder-se capbussar!

… i si el sol no acompanya, a mesura que avança la tarda, no hi ha res com un foc a terra per revifar-se abans de tornar cap a Balmandir, just a temps per un bon plat de dal bhat per recuperar energies!

Foc a terra a la vora del riu, per escalfar-se després de banyar-se.

Però com sabeu no tot són alegries a l’estació de pluges, ja que el monsó també porta problemes en els transports, inundacions, i esllavissades. Ara fa fa aproximadament un any que els diaris del Nepal es feien ressò d’un seguit seguit d’esllavissades que es van endur la vida de desenes de persones a diferents punts del Nepal, després d’un episodi de pluges intenses.

El petit Bikram, nascut a les rodalies de Bhimphedi, va perdre els seus pares en una d’aquestes fatals esllavissades ara fa un any. Després d’uns quants mesos vivint amb els seus avis, ja molt grans i sense possibilitats de procurar-li un futur amb garanties, l’infant ha passat a estar sota la tutela de l’Organitzaió d’Infants del Nepal (NCO), que l’ha assignat recentment a l’orfanat de Balmandir, Bhimphedi.

En Bikram ens explica amb un dibuix com era la seva família abans que una esllavissada se’ls emportés.

Aquí ha començat una nova etapa, amb casa nova, escola nova, i una gran família d’acollida que té molt clar que qui arriba a Balmandir esdevé a l’instant un germà més amb qui compartir-ho tot, jocs, baralles, i descobriments..

A la nova casa d’en Bikram no li falta color, gràcies a l’ajut dels seus nous germans i germanes!
Les professores de la Bhim Aadhar Community School li fan una prova de nivell a en Bikram el primer dia d’escola.

Després d’unes quantes setmanes a en Bikram se’l veu feliç descobrint els entorns de Balmandir, si pot ser, atrapant insectes, plantes, o enfilat a algun lloc alt amb bona vista des d’on contemplar aquest racó de món. Qui sap quines noves aventures l’hi esperen?

En Bikram enfilat en un arbre amb vistes a Bhimphedi

S’acaba un altre dia de monsó a Bhimphedi, i la música de la pluja ens acompanya de nou cap al món dels somnis.

Creant ponts entre Katmandú i Bhimphedi

Escrit per Isabel Valero, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Ja portem dies assajant obres de teatre amb els grans i el petits per aquest cap de setmana, i és que han vingut el joves del projecte jove de Katmandú! Ells porten molt de temps assajant per aquest esdeveniment a Bhimphedi, i la veritat és que són molt bons. Així que amb els nens de Balmandir també es va decidir fer una obra i tant grans com petits van fer la seva.

Ha estat tota una emoció que vinguessin i acollir-los a Balmandir. Tot just van arribar amb els tres jeeps plens de material i motxilles, els nens els van ensenyar les seves habitacions, vam doblar la població de Balmandir!

El projecte jove de Katmandú a Balmandir

Desprès, la gran sorpresa! Per l’snack, havien de cuinar més de 600 momos! I sí, es van posar tots en un moment a cuinar. Uns feien la massa, els altres l’estiraven per fer la forma, d’altres que posaven la barreja de verdures o carn amb la massa i els últims els que els cuinaven. Va ser molt emocionant veure tota la cuina plena de gent menjant els momos que ells mateixos havien cuinat.

Cuinant el 600 momos vegetarians i de carn per l’snack

Amb la panxa plena vam tenir temps de coneixe’ns tots amb diferents jocs i desprès va arribar el moment de fer l’intercanvi d’obres que havíem estat preparant amb tantes ganes. Primer, la van fer els petits que van fer riure a tothom amb la seva manera d’actuar tant espontània i divertida.

Uns bons jocs enèrgics després del intercanvis teatrals
Los más pequeños fueron los primeros en actuar

Després, van ser els grans de Balmandir, amb una obra que explicava la història d’uns amics que es van trobant per explicar quina és la rutina de Balmandir, afegint és clar, els tocs d’humor que tant els agrada, així també els joves que venien de Katmandú coneixien què és el que fem aquí.

Explicant les rutines de Balmandir a l’obra dels grans

Per últim, van ser els joves de Katmandú que ens van fer un petit tast de la obra de teatre que presentarien al dia següent a l’escola. Per acabar amb aquest petit intercanvi teatral, vam fer tots plegats uns jocs per agafar energia abans del gran dia.

Un petit tast del drama del joves de Katmandú

Cap al vespre, es va decidir agafar un gran altaveu i pregonar per tot Bhimphedi l’obra que farien l’endemà, i els tallers que hi haurien després per a que ningú s’ho perdés!

Dissabte ens vam llevar ben d’hora per fer un te i unes galetes i vam fer uns escalfament tots junts per agafar energia. Mentre els joves feien l’assaig general, els altres jugaven i es posaven elegants per a l’ocasió.

Finalment, el gran moment! Vam anar a l’escola abans per a preparar tot l’escenari i tot el material necessari per als tallers i vam posar la música ben alta per a que comencés a venir la gent.

El Youth Project presentant el seu drama

Quan ja van estar totes les cadires ocupades i els porxos plens (l’únic lloc amb ombra, que deu ni do quina calor!) va començar l’obra, i quin èxit! Tot just acabada, van començar els tallers que van ser també punt fort d’aquest esdeveniment on tothom va poder gaudir i aprendre coses noves.

Taller de ciencias.Com fer funcionar un Scallextric amb l’energia del pedaleig d’una bicicleta
Taller d’arts manuals
Taller de Babia
Taller de música
Taller de dansa

Cansats, vam tornar amb tot el material a Balmandir, i vam descansar una mica.  Desprès del Dalbhat, va començar la festa amb música on vam riure i ballar molt sota la pluja fins que una última cançó cantada per un dels joves de Katmandú, va donar el toc final a aquest cap de setmana.

Són per a veure’t millor

Escrit per Vanessa Martínez, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Igual que vam fer l’any passat, hem revisat la vista de tots els nens i nenes de Balmandir. Tres dels nens semblava que tenien problemes visuals, així que els hem portat a fer una revisió completa  a l’oftalmoleg i l’optometrista a l’hospital òptic comunitari d’Hetauda.

A en Sumit l’hi ha augmentat una mica la graduació i necessita noves ulleres. La Purnima haurà de començar a portar ulleres. Per sort la Binita sembla que de moment no en necessitarà, d’ulleres.

A més, el Sumit i la Purnima tenen problemes de convergència, així que també hem iniciat una teràpia visual amb ells per solucionar aquest problema i acabar amb els seus problemes de la lectura.

Purnima amb les seves ulleres noves!
Sumit amb les seves noves ulleres! A veure quant li duren sense que se les hagi d’arreglar ell mateix amb cinta aïllant…

Xapa i pintura

Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

A Balmandir sempre estem enfeinats. Quan els nens marxen a l’escola aprofitem per a fer feines de manteniment i millora del centre. Algunes ens han tingut ocupats durant uns quants mesos, d’altres les hem enllestit amb un tres i no res. Després d’uns quants mesos de feines en les quals han participat uns quants voluntaris, hem decidit fer un post per a ensenyar-vos el resultats.

L’entrada: La porta estava rovellada. L’hem pintat de nou i l’hem tractat perquè no es rovelli més.

El mobiliari del menjador i de la sala d’estudi: els bancs, taules, i cadires feien nyigui-nyogui i vàrem posar triangles de fusta per a reforçar l’estructura. A més a més, els bancs de la cuina els hi vàrem posar una nova fusta i els vàrem forrar amb un plàstic per a poder netejar-los millor.

Finestra de la sala d’estudi: Es van canviar els vidres trencats i vam reforçar la finestra amb uns llistons de fusta per protegir-la de les pilotes.

Lampisteria: Totes les aixetes de Balmandir degotaven així que vam tenir el Xavi ben entretingut durant uns quants dies. Les va canviar gairebé totes.

Electricitat: Es vàren col·locar terres al sistema elèctric i una nova instal·lació per l’arrossera.

Els hostels: Per les vacances de Dashain vam començar a pintar les habitacions dels grans. Després va venir el hostel dels petits, els lavabos i els passadissos amb pintura plàstica. En una de les habitacions hem deixat una paret blanca per a poder projectar-hi pel·lícules. També hem canviat les fulles metàl·liques de les portes, ja que estaven en molt mal estat.

Store room: També vam restaurar la porta, i hem organitzat de nou aquest espai. Ara hi ha els productes de neteja i la roba, ben guardada dins de maletes.

El despatx: Vam treure dues lliteres i vam posar dues estanteries. Hem guanyat molt d’espai i llum. Ara hi tenim dues taules i fins i tot una impressora. Això sí que sembla un despatx!

El rebost: Reestructuració completa d’aquest petit espai: estanteries pintades i forrades amb plàstic, pots per als llegums seques, un racó per posar l’oli, la nevera de fàcil accés i un cossi amb les patates. ¡Quién me ha visto y quién me ve!

El panell informatiu: L’anterior estava descolorit i aprofitant que hi ha alguns artistes a Balmandir l’hem renovat. Molta paciència i precisió.

Study room: Hem pintat també aquesta habitació i l’hem decorat de nou. Ara hi ha fotos, dibuixos i el fris cronològic.

Moltes gràcies al Josep María, el Tonyo, al Xavi, a la Marina, la Mercè, al Nico, Anna que han fet que tot això fos possible

www.amicsnepal.org/bhimphedi