Escrit per Marina Viñas, voluntària de la casa d’acolliment

Aquest darrer mes anem de celebració en celebració. Un cop passat el Dashain, és el torn del Tihar, també conegut com a Deepawali i Yamapanchak. Cinc dies de festa plens de llum, música i dança que comencen amb el Kaag Tihar i acaben amb el Bhai Tika.

Caminant pel poble veiem que les botigues s’omplen de guirnaldes, de flors, de pigments de colors i de llums que serviran per decorar totes i cadascuna de les cases. A fora al carrer, davant de cada porta, veiem dibuixos al terra (com mandales) fets amb arròs, farina seca, pigments de colors i pètals de flors. És l’anomenat Rangoli, la casa d’acolliment sagrada per als déus i deesses hinduistes. També observem que és el moment de pintar les façanes i de posar il·luminació (com la de nadal a casa nostra). I de fer guirnaldes amb flors que es col·loquen a portes i finestres. Balmandir no podia ser menys. Primer de tot, cal fer una neteja a fons de les habitacions i en Krishna va encomanar als nanos que pintessin la glorieta. Les Didis, amb l’ajuda d’alguns dels més petits, van fer les guirnaldes de flors que es van col·locar a les portes i finestres i vam posar llums a cadascun dels diferents mòduls de Balmandir. Quina patxoca, de nit, quan tot Balmandir està il·luminat de vermell, blau i verd! I a més a més, espelmes a cadascuna de les portes.

preparantllums — Preparant la il·luminació

Tihar és el segon festival més gran del Nepal després de Dashain en el que es fa reverència als éssers humans, als déus i als animals – com els corbs, vaques i gossos – . Cada un dels cinc dies de festa del Tihar té un simbolisme específic. El primer dia s’anomena Kaag Tihar i està dedicat als corbs, que segons la cultura hinduista simbolitzen la tristesa i el dolor. Al matí es posen dolços i plats a les taulades de les cases com a ofrena pels corbs i així els devots pretenen evitar el dolor i la mort. El segon dia – anomenat Kukur Tihar – està dedicat als gossos, l’animal que ocupa un lloc especial en la cultura hinduista. Se’ls hi posa la tika i guirnaldes i se’ls hi ofereixen menjars deliciosos.

El tercer dia – Gai Tihar i Laxmi Puja – a més a més de fer ofrenes a les vaques, és el dia en el que es beneeix a la deesa Laxmi, la deesa del benestar. Aquest dia comença Deusi (per part dels nois) i Bhailo (per part de les noies) amb llums i focs artificials. Grups de nois i noies van de casa en casa explicant la història del festival, amb una persona que narra i la resta fa de cor. A canvi, la gent de la casa els ofereix diners, fruites i sel-rotis. El quart dia té diferents simbolismes en funció de l’origen o casta. Mentre que alguns beneeixen a Goru altres beneeixen a Govardhan o Mha (a un mateix).

I finalment, Bhai Tika. El darrer dia de Tihar i el més esperat per les nenes de Balmandir. Aquest dia, les nenes posen la tika als seus germans per assegurar-los una llarga vida i agrair-los la seva protecció. Les nenes de la casa d’acolliment van fer un ritual (ajudades per la Didi Beli) difícil d’explicar en paraules. Tots els nois van seure a terra i les nenes van començar: dos cercles davant de cada nen – un groc i un vermell – en el que hi van posar pètals de flor i una metxa encesa; van degotar oli i aigua al voltant de tots els nanos; un a un, van anar posant pètals de flor al cap, la tika al front i els hi van oferir dolços i aigua mentre que ells els hi van oferir diners. En acabar, un bon tiberi a base de fruita diversa i menjar típic nepalès. Va ser un moment molt especial.

belly — La Didi Beli preparant tot el necessari pel ritual, sota l’atenta mirada de la Purnima, la Sarita i la Susmita

PD. No us podem mentir… tampoc vam perdre la oportunitat de menjar algunes castanyes vingudes directes de Catalunya!

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], General

Els Atrapasomnis a Balmandir

viernes 04 04UTC noviembre 04UTC 2016 marinavinas

Escrit per Jordi Masferrer i Laura Mas, “Els Atrapasomnis”

Els Atrapasomnis som un grup d’animació infantil que portem una llarga trajectòria per terres catalanes intentant despertar somriures als més petits. Després de fer una aturada dels concerts per Catalunya vàrem decidir que era un bon moment per plantejar-nos el repte de portar els nostres espectacles a escoles i orfenats més desfavorits del Nepal.

Després d’un viatge amb jeep des de Katmandú d’aproximadament quatre hores per les muntanyes, arribem a Bhimpedhi. Caminem durant dos minuts fins trobar Balmandir on les voluntàries Marina i Joana ens esperen per fer-nos l’acollida. Realment el lloc és preciós i s’hi respira pau, tranquil·litat i harmonia. Poc a poc ens anem situant gràcies a les explicacions que ens fan les voluntàries i gràcies a la càlida rebuda per part dels nens de Balmandir.

Hem visitat diverses escoles i orfenats del Nepal i de seguida ens donem compte que aquest orfenat és diferent dels altres. Balmandir gaudeix d’un entorn privilegiat on els nens poden créixer i desenvolupar-se envoltats d’animals, plantes i d’un aire pur molt diferent del que hem trobat a Katmandú.

També veiem com tots els voluntaris siguin nepalesos o catalans ofereixen tot el que poden i més per fer confortable l’estada dels nens i nenes de Balmandir.

El primer dia transcórrer intentant ajudar amb tot el necessari, així com; a ensenyar a llegir i escriure als nens, a fer deures, a treure les males herbes, etc…

Al migdia fem una excursió fins a la figuera sagrada de dalt de la muntanya on les vistes de Bhimpedhi són espectaculars. Allà hi passem una llarga estona amb els nens i nenes, saltant amunt i avall.

A la tarda arriba el moment de fer l’espectacle i aprofitant que és l’aniversari de la Susmita, Basu i Bishwo ens preparem per fer una bonica festa i divertir-nos tots junts. Durant aproximadament una hora, juguem, cantem, ballem, saltem, riem i ens ho passem d’allò més bé. Cada espectacle és diferent i especial, i aquest no ha estat una excepció.

Estem molt contents que Amics del Nepal ens hagi obert les portes del món de Balmadir. Moltes gràcies a tots.

Jordi Masferrer i Laura Mas

Si voleu conèixer més sobre els Atrapasomnis aquesta és la nostra web: www.elsatrapasomnis.cat

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Idiomes i lectura[:en]Language[:es]Idiomas y lectura[:], [:ca]Informàtica[:en]Information Technology[:es]Informática[:], General, Projects

Neix un nou projecte: NEPCAT connection

domingo 30 30UTC octubre 30UTC 2016 marinavinas

Escrit per Marina Viñas, voluntària d’Amics del Nepal

A l’avió Barcelona-Nepal ens acompanyava un passatger particular: NEPCAT CONNECTION, un projecte que té com a objectiu principal l’intercanvi cultural entre els nois i noies de Balmandir amb nois i noies de Catalunya, obrint les portes a noves maneres de viure i entendre la vida mitjançant correus electrònics.

A Catalunya hi tenim una còmplice – Glòria Iniesta, mestra del Col·legi Mestre Pla de Castellar del Vallès- que ha presentat el projecte als seus companys. I tots s’hi han apuntat de seguida. Que bé! Tenim dues classes de 5è i dues de 6è de primària amb les que podem començar. Així que podem fer quatre grups. Apa, som-hi!

Hem creat un compte de correu electrònic i hem dividit els nens en els quatre grups, barrejant-los per edats. Així els més grans donaran suport als més petits. Sembla que sigui una feina fàcil, però posar-se davant de l’ordinador i començar….ja no ho és tant. Amb el primer grup ja vaig veure que incloure els grans havia estat encertat. El primer dia, el noi més gran del grup no podia venir ja que havia d’estudiar, així que vaig començar amb dos dels més petits. “Vinga va, com comencem un correu?”. Les cares no tenien desperdici. I el silenci més absolut tampoc. Però tot es supera i en dues setmanes vam aconseguir finalitzar i enviar el primer correu amb cadascun dels quatre grups. Ara ja havíem passat la pilota a territori català. Tindrem resposta? Tardarà gaire?

group4 — D’esquerra a dreta: Bishwo, Ashish, Samir i Manoj. El primer grup en enviar i rebre un correu.

nepcat-2 — La Purnima, en Raju, en Ramesh i en Sushil escrivint un dels correus

Mentrestant, ens connectem al google maps i comencem a buscar a on estem enviant els correus. Veure els edificis i els carrers fascina als nens de balmandir i un cop vista l’escola i les cases del voltant, i descobrir aquesta nova eina que ens proporciona internet …. “volem veure el Camp Nou!!”. Així que ara ja hem vist el Camp Nou, la Sagrada Família…i el mar!!! Com si l’estiguéssim veient a través d’una finestra.

Quatre setmanes més tard de l’aterratge a Nepal el projecte va començar a agafar forma: un dels grups ja va rebre la primera resposta!! Iuhu!! I ara, que ja n’han passat vuit, ja hem anat intercanviant algunes fotografies, la rutina diària típica de cada lloc, alguns dels menjars típics, algunes tradicions…. cada un dels quatre grups és diferent però certament és ben interessant.

sise — Classe de sisè B del Col·legi Mestre Pla (Castellar del Vallès)

Estem molt contents i il·lusionats, esperant que l’evolució sigui molt positiva i que poc a poc vagi creixent. No és tant sols un intercanvi de perspectives, del seu dia a dia, de les inquietuds, de les tradicions, etc. El projecte “NEPCAT connection” vol anar més enllà ja que també permetrà el treball grupal, practicar l’anglès, descobrir noves eines de cerca d’informació, eines informàtiques, etc.

mailepcat — Això tan sols és el principi

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Visites i excursions[:en]Visits and excursions[:es]Visitas y excursiones[:], Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa

Petits racons de món!

martes 25 25UTC octubre 25UTC 2016 Joana

Escrit per Joana Alsina Vega, voluntària d’Amics del Nepal.

Les festes del Dashain ja s’han acabat però encara estem de vacances esperant que arribi el Tihar. Durant aquest dies està fent molt bon temps i hem aprofitat per a fer algunes excursions. La primera sortida que vàrem fer va ser amb els més petits. Vam portar les cabres a pasturar a la muntanya i un cop passat el riu vam continuar fins un magnificient i sagrat pipal (o figuera sagrada) que es troba al cim de la carena. Hi ha un bon desnivell des del riu fins a l’arbre. Alguns van pujar molt ràpid i d’altres van anar més a poc a poc, però amb la calor que feia tots vam quedar ben suats.

Des de l’arbre hi ha unes vistes molt boniques del poble. Seure sota les seves branques i contemplar el paisatge és molt relaxant, però la tranquil·litat no va durar massa! Els primers en arribar ja volien tornar a marxar perquè sabien que a baix els esperava un bon premi; anar a pescar i a banyar-se al riu. Això si que els encanta!

Una setmana després vam fer una altra excursió però aquesta si que era una excursió de debò. El nostre destí; Hattisude hills, la muntanya de la trompa d’elefant (2900m). Només els més grans van poder fer-la ja que era una sortida que va durar tot el dia. Vam marxar després del Dalbhat, cap a les 9 del matí amb les motxilles carregades d’aigua, cap a Supping. Per arribar en aquest poble veí que es troba el cim d’una petita muntanya cal passar per un pont penjant i pujar un bon desnivell. Pel camí ens vam trobar forces persones que baixaven a Bhimphedi i d’altres que pujaven carregades amb plantes, paquets, compres i fins i tot amb una gran lletera carregada a l’esquena.

Després de mitja horeta de pujada vam arribar a Supping. Aquest poble es divideix en tres zones que es coneixen com a Low, Middle i Upper Supping. Les cases i cultius estan disseminats per la muntanya, i aproximadament hi viuen unes 700 persones. El seu mitjà de subsistència és l’agricultura, l’horticultura i la ramaderia. El blat de moro és el cultiu principal tot i que també conreen gingebre, mongetes, pèsols i altres llegums. En aquesta època de l’any ja han collit el blat de moro i gairebé en totes les cases el pots veure assecant-se penjant dels balcons o formant cercles en les columnes de les cases. Un cop a Upper Supping van arribar amb moto la Maya i el Ram que ens farien de guies per pujar a Hattisude Hills.

Així doncs, vam deixar enrere els bonics paisatges de conreus en terrasses i ens vam endinsar al bosc. El principi el camí estava molt ben marcat i anàvem pujant però a poc a poc ens vam anar perdent i ens vam trobar pujant pel dret. Com diuen ells «Monkey way». Hi havien molts arbres i plantes desconegudes per nosaltres, i tot i que estàvem enmig del bosc no vam veure gaires animals, a part de… les sangoneres!! Si et paraves a respirar uns minuts ja en tenies dins de la sabata, pujant-te pel pantalon. Si posaves les mans a terra per poder pujar millor te’n trobaves entre els dits, i sobre els braços. Una experiència molt enriquidora, sobretot per elles!

Finalment el Ram va tornar a trobar el camí quan ja estàvem molt a prop del cim. El bosc es va anar aclarint i cada vegada hi havien menys arbres, deixant a la vista un paisatge completament diferent; uns prats d’herbes altes amb flors de tots colors i unes vistes meravelloses.

Cap el sud, direcció Hetauda veiem un petit poble de cases i conreus rodejat de grans muntanyes. Cap al nord veiem en primer pla Bhimphedi, podíem distingir Balmandir i fins i tot la gran figuera sagrada. Llàstima que tot i fer sol hi havia núvols a les muntanyes del davant perquè sinó des del cim de Hattisude hills es pot contemplar l’Himalaya.

grupcim — El grup d’excursionistes; Sushil, Ramesh S., Bishwo, Sumit, Bishnu, Ramesh T, Krishna, Ram, Maya, Marina i Joana.

Després de 4 hores caminant vam buscar una ombreta per a poder menjar l’snack. Vam descobrir que la Maya havia nascut i viscut aquí durant els seus tres primers anys de vida. Els seus pares conreaven aquestes terres, on hi cultivaven patates i vivien en una caseta de pedra. Després de més de trenta anys, al cim d’aquesta muntanya ja no hi havien cultius ni cap casa habitada però s’endevinaven encara les terrasses fetes per les mans dels homes que un dia havien viscut en aquest paratge.

La baixada va ser molt més ràpida, tot i que ens aturàvem sovint per collir plantes medicinals, fruites i flors. Aquesta vegada vam baixar pel camí correcte i la veritat és que, tot i que nosaltres dues patinàvem força, tot i portar el «calçat adequat», va ser molt més fàcil. Quan estàvem arribant a Middle Supping ens vam desviar per un petit caminet que ens va portar enmig dels conreus i vam anar a visitar la família del Krishna. Ens van convidar a un te ben calent i a unes galetes que estaven delicioses.

Finalment cap a les 5 de la tarda vam anar baixant cap a casa, amb les cames cansades però amb la ment plena d’imatges inoblidables, de petits racons de món que ens emportarem amb nosaltres.

Nota: Voldria agrair a la Marina la seva gran aportació en aquesta excursió. Mil gràcies per atreure totes les sangoneres. Gràcies pel teu altruisme, tots ho hem apreciat moltíssim!!

Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa

Dashain lagyo

martes 18 18UTC octubre 18UTC 2016 marinavinas

Escrit per Marina Viñas, voluntària de la casa d’acolliment

El Dashain és la festa nacional de Nepal, comparable amb el Nadal de casa nostra ja que és una festa que celebren tots els nepalesos siguin de la casta que siguin. Durant aquests dies, tothom recórrer els quilòmetres necessaris per reunir-se a la casa familiar (casa dels pares) i passar aquests dies tots junts fent ofrenes i rituals diversos per adorar a la deesa Durga en totes les seves manifestacions. La família de Balmandir no podia ser menys i també hem celebrat el Dashain.

Ja fa uns dies la Didi Maya va començar a preparar els germinats pel dia de la tika. Onze dies més tard, quan va arribar al centre al matí i vam obrir la porta … : “ja son aquí, ja són aquí!”. Ens estaven esperant amb candaletes, tots ells amb la roba nova (pantalons o sabates noves) que els havíem regalat un parell de dies abans. Ja es podia començar. La Maya va obrir la porta de l’”storeroom” on havia deixat els plats amb les llavors i en va sortir una flaire floral provinent dels brots germinats. A la sala de la tele ja estava tot a punt: una safata amb arròs barrejat amb floretes, un gerro amb flors, una safata amb la pasta per la tika – arròs, colorant i iogur- i només faltaven els germinats. Segons la tradició, els “ancians” de la família posen la tika als parents més joves per beneir-los amb abundància en els propers anys i els donen “Dakshina“, o una petita quantitat de diners, juntament amb les benediccions. Així que la Didi Maya va començar: primer va agafar les flors i, com si estigués batejant, va escampar una mica d’aigua damunt dels seus caps. Tot seguit va tirar una mica d’arròs amb floretes pel damunt i els hi va posar la tika al front, entre cella i cella (on hi ha el tercer ull). Finalment, els hi va donar un brot de germinat embolicat amb diners. Això ho va anar fent nen per nen, des del més petit fins al més gran. I la gran sorpresa va ser que també ens ho va fer a nosaltres! Després va ser el torn d’en Krishna (el director del centre) i en Ram (el cuiner). I finalment, la Didi Belly. Abans d’acabar vam preguntar si nosaltres també podíem posar la tika als nanus i ens van dir que si. Així que la Joana i jo també vam poder posar la tika i beneir amb els nostres millors desitjos a cadascun d’ells.

bateig — La Maya inicia el ritual amb la Susmita, la Sarita i la Purnima

samirkrishna — En Krishna posant la tika a en Samir

La Belly ens posa la tika a les voluntàries de la casa d’acolliment i als voluntaris del projecte Awasuka

nosaltres — Nosaltres també posem la tika

Durant aquests dies de festa també es fan altres rituals, com sacrificis d’animals. Normalment només mengem “massu” (carn) els dissabtes a la nit, que és el dia de festa de la setmana. Però durant els dies de Dashain el “massu” està força present en cada àpat. Un dia pollastre, un altre dia búfala. I la sorpresa va ser ahir al matí quan en Krishna va arribar al centre amb un home que no sabíem qui era. Es deia Basu i havia vingut expressament per fer el sacrifici d’una de les nostres cabres! Quan vam esbrinar el motiu de la seva visita “per sort” la cabra ja havia estat sacrificada. Vam anar cap on estaven fent el ritual i en Basu, ajudat per en Ram i sota la mirada de la canalla de la casa, va començar a pelar la cabra, netejar-la, untar-la amb una pasta taronja (que pel que m’han explicat és per conservar i donar gust) i esquarterar-la. Després de treure les diferents vísceres, els nanus van ajudar a netejar-les. Aquell dia van venir els membres de la Nepal Children’s Organization a posar la tika i tots junts vam poder assaborir la carn de la cabra.

visceres — En Manoj i en Raju netejant els intestins

I per acabar, una altra tradició. Aquests dies tota la canalla fabrica estels i els fa volar. I aquí els estels volen amunt, ben amunt. Gairebé tant amunt com les muntanyes que ens envolten. No ens han explicat el significat, però potser es tracta de fer volar ben alt els millors desitjos per a tothom.

Feliç Dashain a tothom!!

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], [:ca]Esports[:en]Sports[:es]Deportes[:], General

Fabricant alguns jocs.

viernes 14 14UTC octubre 14UTC 2016 Joana

Escrit per la Joana Alsina Vega, voluntària de la casa d’acolliment.

Durant aquests dies hem estat fabricant alguns jocs. El Love és el manetes del grup i en veure com se les havia enginyat per fer baldufes vam decidir encarregar-li algunes coses més. Un matí li vàrem comentar que ens agradaria fer alguns aros, ja que ens podrien servir per a activitats diverses. Se’n va anar al taller i en un obrir i tancar d’ulls ens en va portar un de mostra. Era exactament el que volíem!

Ara fem servir els aros gairebé cada dia. Els utilitzem com a base per poder jugar a pitxi, fer exercicis de psicomotricitat i de futbol, com a hula-hoops… i per moltes coses més. Per fer-los, en Love va tallar fil ferro per poder crear cercles i en cada un d’ells va ajuntar-ne tres perquè fossin més consistents. Després els unia per quatre punts amb cinta adhesiva. Però al provar-los ens vàrem adonar que un cop feien de base en el camp de futbol no els veiem massa bé. Així doncs vam anar a Hetauda a buscar cinta aïllant de colors per poder folrar-los. Vam començar a donar voltes i més voltes fins aconseguir aros de color vermell i de color verd.

També hem pintat algunes ampolles de plàstic, les hem omplert de terra i hem fet bitlles. No només les utilitzem amb una pilota sinó que també ens entrenem a fer punteria amb els aros. L’objectiu d’aquest joc és encerclar les bitlles amb el cercle sense que aquestes caiguin. Sembla molt fàcil però quant t’hi poses no ho és tant. Com que ens havíem posat a pintar vàrem aprofitar per decorar les baldufes de fusta. Cada nen va pintar la seva amb dissenys i colors diferents. Ara quan giren els colors i les formes es barregen, creant efectes especials. Així doncs, durant aquestes vacances tenim més jocs per jugar!

baldufa1 — Basu i Anuj decorant les seves baldufes.

Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa

El Dashain és a punt d’arribar

lunes 10 10UTC octubre 10UTC 2016 marinavinas

Escrit per Marina Viñas, voluntària de la casa d’acolliment

Des de principis de mes tot s’està preparant per la festa més important que es celebra a Nepal: Dashain. La traducció seria “10 dies”. Fa un parell de setmanes els nanus més grans de Balmandir ens van demanar si podien anar a l’arbre per agafar unes fulles. Anar a l’arbre per agafar unes fulles? Ens va semblar una excusa per anar a fer una excursioneta. L’endemà vam entendre per què volien anar a l’arbre. Des de Balmandir es veu un arbre ben bonic a la muntanya del davant, passat el riu. És un arbre majestuós des del qual hi ha unes vistes de Bhimphedi ben boniques. Doncs allà van aconseguir recollir unes fulles que la Didi Maya necessitava per poder fer el plat/safata on es posen unes llavors a germinar durant 10 dies. L’onzè dia s’utilitza el germinat per posar la tica del Dashain.

maia — La Didi Maya comença a preparar el plat pels germinats de la tica

tica — La Didi Maya prepara els germinats sota la mirada atenta d’en Som

Per altra banda, els més petits de la casa han passat la darrera setmana fent manualitats. Amb papers de colors, tisores, pega i imaginació han fet unes postals precioses amb els seus millors desitjos per a les professores de l’escola.

I dijous al matí …. tots es van llevar amb un somriure a la boca. “Avui és l’últim dia!!!”. Al migdia ja plegaven d’escola i començaven les vacances. Vam aprofitar el matí per preparar-los un joc de nit amb els nois més grans de Balmandir (que ja no anaven a l’escola). Aquell dia al vespre volíem donar-los iogur de postres, per celebrar que començàvem les festes. Però….uns micos han robat les claus a la Maya i no podem obrir la nevera!!! No podem agafar el iogur!!! Així començava el joc de nit. Després de superar diverses proves, vam aconseguir un mapa en el que hi havia la localització de la clau. Ens vam endinsar en la foscor de la nit per recuperar-la i poder menjar iogur. Mmmm!!! Quin bon començament de festes.

rameshhelp — En Ramesh Syangtan preparant el mapa

help2 — En Rojan i l’Ashish preparant algunes de les proves

elcaganer — En Ramesh Thami i en Manoj intentant superar una de les proves

gincama2 — Mentre en Manoj encara ho intenta, en Ramseh i la seva cara de felicitat demostren que ja ho ha aconseguit

Dissabte al matí … bé, matí, matí…més aviat hauríem de dir la matinada de divendres a dissabte. A les 3h de la matinada ja estàvem d’empeus per anar a fer la tradicional excursió al temple, excursió que es fa cada dia durant els 10 dies previs al dia de la tica. Amb alguns dels nanus de Balmandir i en Krishna (el director) vam anar pujant xinu xanu. Pujant, pujant, pujant… no ens pensàvem que fos tant amunt. Al cap de gairebé una hora de caminar carretera amunt i de creuar-nos amb grups de gent que ja en tornava, vam arribar al temple. Tres voltes al temple, uns tocs de campana i un te ben calentó per recuperar les forces abans de tornar cap a Balmandir.

I avui, tres dies abans del dia de la tica (el més important del Dashain) han arribat els regals. Tal i com passa a casa nostra per Nadal. Tota la canalla de Balmandir ha tingut o bé pantalons nous o bé sabates noves. Com diu el refrany: una imatge val més que mil paraules.

Feliç Dashain a tothom!!

apunt — Tots a punt per rebre els regals

kiran — En Kiran rep el seu regal de mans d’en Krishna

La Manisha fent un tatuatge de hena a la Sarita

Granja, General

Iogurts per a berenar

domingo 09 09UTC octubre 09UTC 2016 Joana

Escrit per la Joana Alsina voluntària de la casa d’acolliment

A Balmandir, a les sis del matí es prepara el te pels més grans i s’escalfa la llet de búfala pels més petits. Cada dia es compren 5 litres de llet fresca, que durant la resta de l’any s’acaba en un obrir i tancar d’ulls. A l’hora de l’estudi ja no en queda ni una gota! Però com alguns ja sabeu, estem en unes dates molt especials i alguns dels més grans han marxat per celebrar el Dashain. Així doncs, cada dia ens sobren uns quants litres de deliciosa llet de búfala. Fer mozzarella ens va semblar massa arriscat, així que vam decidir intentar fer iogurts.

Transformar la llet en iogurt no és gaire complicat; només es necessita una ració de iogurt de mostra – que permetrà transformar la llet-, un termòmetre – per poder mesurar la temperatura de la llet i de l’aigua – i una iogurtera. Aquí a Bhimphedi no tenim ni iogurtera ni termòmetre, però tot i així vam decidir intentar-ho.

Cada dia agafem dos litres de llet i la pasteuritzem. Un cop ja ha bullit, la deixem refredar al mateix temps que posem una altra olla amb aigua al foc que farà la funció de iogurtera. Un cop la llet s’ha refredat una mica i creiem que està a 46 graus, hi afegim un iogurt i ho remenem intentant que no quedin grumolls. Amb un colleró omplim els gots metàl·lics i els posem dins de l’olla al bany maria.

Quan tots ja són dins ho tapem amb un plat i perquè l’escalfor no se’ns escapi hi posem cinta aïllant. Un cop tot està llest ho emboliquem amb una manta perquè l’escalfor es guardi durant tota la nit, com si fos una iogurtera.

L’endemà al matí, abans de fer el te obrim l’olla i… a veure què ens trobem! Com que no tenim termòmetre un dia tenim iogurts líquids, un altre iogurts agrumollats i de tant en tant iogurts com cal. No ens agrada la rutina així que ja ens va bé. Els guardem a la nevera fins que en tenim suficients per a tots els nens i cada tres dies a Balmandir hi ha iogurts per berenar!

Nens i nenes de la casa, Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa, Notícies

Torna a casa per Dashain

martes 04 04UTC octubre 04UTC 2016 amicsnepal

El Dashain i el Tihar són les festes més importants al Nepal, l’equivalent al nostre Nadal. Quan s’acosten les dates és molt difícil aconseguir lloc a cap autobús, tothom va cap al poble d’on és originari.

A la nostra casa d’acolliment també hi ha alguns nens i nenes que coneixen algun familiar i també se’n van a passar les festes amb ells. Aquest any 9 nens dels 26 de la casa d’acolliment de Bhimphedi se n’han anat amb familiars! La resta dels nens (majoritàriament els petits dels quals no coneixem cap familiar) es queden a la casa d’acolliment, on també celebrem les festes com una família més.

De fet alguns dels nois i noies que han deixat el centre per a viure en un altre centre d’acolliment o per independitzar-se també ens venen a veure uns pocs dies per posar-nos la “tika”.

Aquest any és especialment emotiu perquè hem retrobat les famílies d’un dels nens, en Jay, i una de les nenes, la Bipana. En ambdós casos els nens no s’en recordaven dels seus familiars, però després d’una bona tasca d’investigació, dirigida pel director del centre d’acolliment Krishna Pudasaini, i moltes hores d’autobús, varem aconseguir trobar a les famílies a més de 20 hores de distància de Bhimphedi. Així doncs, aquests nens passaran el Dashain amb les seves famílies retrobades per primer cop des de que eren ben petits.

En Ramraj també se n’ha anat al poble, per primer cop des de que té memòria. Per anar al seu poble ha de fer 20 hores de bus, agafar una avioneta i finalment caminar unes quantes hores. Un trajecte ben complicat.

ramraj-web — El germà d’en Ramraj el ve a buscar per Dashain a la casa d’acolliment.

Altres nens com en Kush, Love, Sujan i Kamal. Que són originaris de zones ben remotes de l’oest de Nepal, van a veure les seves famílies després de tres anys sense veure-les.

love1-portada-web — En Krishna (dreta) que havia anat a investigar sobre la familia d’en Jay (segon per la dreta) i que havia trobat els seus pares, contra tot pronòstic, va seguir el seu trajecte cap al nord-oest del país per deixar al Love (esquerra) i el seu germà Kush a casa seva on tenen un tiet. El seu poble és situat a un preciós parc natural anomenat Khaptad.

love2-web — Escena del parc nacional de Khaptad.

Tan de bo, el proper any que ve també puguem trobar noves famílies i fins i tot fer reagrupaments familiars com hem fet en els casos de la Sita i l’Arati.

Feliç Dashain a tothom!

arati1-web — Fa uns dies l’Anna Brunet i jo (Daniel Roig) varem anar a visitar a l’Arati a Kalaya per felicitar-li a ella i als seus germans un feliç Dashain.

arati2-web — Aquest any l’Arati ja no viu amb nosaltres a la casa d’acolliment, sinó que estudia a una escola privada a Kalaya on pot compartir la vida amb les seves dues germanes i el seu germà. Aquest serà el primer Dashain que l’Arati celebra amb la seva família després de 12 anys.

Cooperació, General, Notícies

El manetes de Balmandir

sábado 01 01UTC octubre 01UTC 2016 marinavinas

Escrit per la Marina Viñas voluntària de la casa d’acolliment

Les darreres tres setmanes a Balmandir hem tingut la sort de tenir el nostre “xispes” particular, en Josep Maria. Des que va arribar no ha parat quiet. Ell i el seu uniforme antimosquits –granota verda i barret – estaven preparats per posar-se mans a la feina. Aquí de feina no en falta. Tot i que sovint sorgeixen contratemps que dificulten les tasques planificades, amb paciència, insistència i persistència finalment tot s’acaba solucionant. Si cal, a cops de martell.

Algunes de les portes de Balmandir no acabaven de tancar bé, perquè les molles estaven espatllades i calia ajustar-les. Després de reparar les molles de les portes del davant i posar-ne de noves a les portes de darrera dels dos mòduls d’habitacions (sense instruccions per a muntar-les, és clar), ara ja tot obre i tanca perfectament.

També calia reparar algunes mosquiteres. Sembla que aquests insectes també els agrada molt Balmandir, n’hi ha un bon munt. De moment no sabem com eliminar-los de l’exterior, però almenys el que podem fer és intentar evitar que se’ns colin dins de les habitacions, sales i cuina. Totes les finestres tenen mosquiteres però algunes estaven foradades, així que en Josep Maria les va canviar per unes de noves. Tots plegats n’estem més que agraïts, per què no ens agrada gaire ser l’aliment d’aquests insectes.

Com potser recordareu, fa tres setmanes van arribar dos ordinadors nous. Però…com els endollem?! Tranquils. El nostre manetes particular ens fa una ampliació de la instal·lació elèctrica de la sala dels ordinadors i col·loca un endoll múltiple.

Una altra de les necessitats de Balmandir era la prolongació del desaigua dels lavabos i les dutxes, ja que el desaigua que hi havia fins ara desembocava directament al jardí fent una gran bassa d’aigua just al costat dels lavabos. Amb l’ajuda d’alguns col·laboradors de Balmandir, es va cavar una canal al jardí per poder instal·lar unes canonades i un canaló i així poder soterrar i prolongar aquest desaigua.

p1040797web — En Josep i la Joana treballant en la prolongació del desaigua

Per poder-nos dutxar, però, necessitem aigua. I molt sovint els dipòsits són buits. Per què? Doncs perquè la bomba-motor s’ha cremat. L’aigua de Balmandir arriba directament de la xarxa del poble i s’emmagatzema en un gran dipòsit soterrat. Aquesta aigua es distribueix a altres dipòsits situats a dalt de cadascun dels mòduls mitjançant aquesta bomba-motor per poder abastir les diferents aixetes amb una pressió “acceptable”. Sense aquest motor, els nens han d’enfilar-se dalt dels mòduls per connectar els dipòsits petits amb el gran i així distribuir l’aigua manualment.

20160921_170937web — Entrant al dipòsit soterrat

20160921_171314web — Vàlvula de succió, dins el dipòsit soterrat

p1040751web — En Ramesh Thami i en Kiran connectant el dipòsit de la cuina amb el dipòsit soterrat

Reparar aquesta bomba-motor ha estat una de les tasques que més s’ha resistit al nostre “xispes”. Va haver d’anar a Hetadua per comprar una de les peces que s’havia cremat i calia canviar….i un cop la va tornar a instal·lar….NO FUNCIONAVA!! Petits moments de desesperació per tota la feinada feta que semblava que no havia servit per res. Però finalment es va aconseguir que la bomba tornés a funcionar. Tornem a tenir aigua!!! Però cal anar en compte que no es torni a cremar i per això cal que la bomba estigui tancada i que no tothom pugui manipular-la. Es per això que en Josep Maria ha fet una caixa de fusta tancada amb clau per protegir l’accés a l’interruptor.

Però al fer aquesta feina en Josep Maria es queda astorat! En aquest país no coneixen els diferencials i les preses de terra???!! Sembla increïble però és cert: no en tenen per enlloc i costa força trobar-ne per a fer-ne les instal·lacions. Però després de dedicar forces hores, el nostre xispes ha instal·lat un diferencial i amb l’ajuda d’alguns dels nanos i voluntaris s’han cavat dos forats per instal·lar la presa a terra, una per la bomba-motor de l’aigua i una per la instal·lació de Balmandir. Realment aprenem moltes coses, que a Catalunya no caldria ni preocupar-se’n. Sabeu com es fa la instal·lació d’una presa de terra? Doncs jo no ho sabia fins ara.

p1040819web — Presa de terra de la instal·lació elèctrica de Balmandir

p1040820web — Presa de terra de la bomba-motor

I això no és tot, el projecte que li feia més il·lusió al Josep Maria, i a tots nosaltres, era reparar el gronxador de Balmandir: les potes estan ben tortes, amb una inclinació que no és adequada (cosa que ha costat alguna dent a algun dels nens), i els “coixinets” ja es van trencar fa temps. A Barcelona, en Ramón Coderch – membre d’Amics del Nepal – havia proporcionat uns coixinets de primera qualitat, així que estàvem ben preparats. Es van cavar dos nous forats per redreçar les potes de l’esquerra. Com tot, aquí no hi ha cap tasca senzilla. Al cavar un dels forats, ens vam trobar amb una canonada i calia anar amb molt de compte de no tocar-la per no tenir un nou problema. Però finalment ens en vam sortir i ara ja tenim la barra amb la inclinació adequada i els suports instal·lats. Ara només falta posar-hi els gronxadors i ja podrem gronxar-nos.

Tres setmanes ben intenses. Ara ja hem acomiadat a en Josep Maria. El trobarem a faltar, a ell, la seva granota verda i el barret. I la seva empenta i energia que han fet possible tota aquesta feinada. Moltes gràcies Josep!

Amics del Nepal a Bhimphedi

Ni Castanyada ni Halloween. A Balmandir celebrem el Tihar