Una de les nenes que va arribar nova al centre d’acolliment aquest passat mes d’abril es diu Purnima, que vol dir “Lluna plena” en nepalès. Un nom molt apropiat, perquè els seus ulls són tant espectaculars com la Lluna en el seu major esplendor.
Aquest passat dijous 18 va ser la Lluna plena d’Agost, i al Nepal això es coneix com Janay Purnima, un festival que es celebra a tot el país, i a la India, de diferents maneres.
Per als Nepalesos hinduistes de les muntanyes, els sacerdots es freguen les mans, perquè és un dia de molta feina per a ells: enrotllant un fil acolorit de vermell i groc al voltant dels canells esquerra de tota la gent, a canvi d’unes quantes rupies. Aquest tipus de polsera els protegirà, i no se la poden treure fins al Tihar, un festival que celebren a començament de novembre.
Per als Nepalesos hinduistes de les planícies confrontants amb l’Índia, les germanes posen unes polseres i una “tica” al front dels seus germans, en senyal d’estima.
En tot cas en totes les cases mengen “quati”, una barreja de 12 diferents tipus de llegums mig germinades acompanyades amb carn de búfala, que els dona energia per recuperar-se després de viure l’època de pluges.
El dia abans del festival la Purnima, la nostra nena dels ulls captivants, ja ens havia avisat: “Demà és el meu aniversari!”. En l’arxiu, la data d’aniversari que té assignada no és pas aquesta (a més aquest festival canvia de dia amb la Lluna). Però el seu germà, un anyet més gran, va corroborar la versió de la seva germaneta. Així que el dia de la Lluna d’agost, no només vam celebrar el festival de Janay Purnima, sinó que també vam celebrar l’aniversari de la nostra Purnima.
La celebració va ser d’allò més bonica, cantant cançons i menjant pastís a la llum de la Lluna Plena d’Agost (perquè durant tota la tarda no vam tenir llum per una de les averies comuns).
De regal una caixa de llapis de colors, una altra de plastidecors i encara una tercera caixeta de pintures, amb una petita llibreta de fulls blancs per a dibuixar. Tot embolicat entre desenes de papers de diari, i la nena exultant d’alegria.
La diversitat de festivals del Nepal, i amb la intensitat que se celebren, no deixa de corprendre: Per a que us feu una idea, el dia següent de Janay Purnima, varem celebrar el Gai Jatra (festival de la vaca de la casta Newar) on una processo commemora els difunts d’aquest any. El dijous de la setmana vinent celebrarem el Krishna Astami (aniversari de Lord Krishna), el divendres el Bhimsen Jatra (equivalent a la festa major de Bhimphedi). La següent setmana el dia del pare, la següent el festival de la dona Teej, la següent Indra Jatra, i entre mig un festival islàmic que no s’acaba de saber ben bé quin dia ho celebrarem fins el dia abans. És un país de festivals.
També hem de dir que no només estem entretinguts per aquests festivals, sinó que també tenim vagues de busos, perquè la policia de trànsit es va posar molt estricte permetent als busos només portar la gent que cap asseguda en el bus, cosa que deixa als propietaris dels busos sense negoci i als vilatans sense transport, perquè mai hi ha seients disponibles. I naturalment si no hi ha busos, els mestres no poden venir al poble a ensenyar, així que l’escola pública també està tancada. Com deia, és un festival de país.
