PASSAT

En el tercer dissabte del mes d’Abril de fa tres anys, es va celebrar una gran festa a Bhimphedi: la inauguració del camp poliesportiu. Molta gent va assistir a aquest esdeveniment organitzat pel Projecte 3E: vilatans, autoritats del poble, personalitats polítiques, representants de Bhimphedi Project, membres del Rotary Club Kantipur i voluntaris d’Amics del Nepal. Els nens i nenes de Balmandir van organitzar un partit de bàsquet va fer content a tothom. Va ser un dia molt important. Però, per desgràcia, també va resultar ser una data que mai ningú més podria oblidar: al final de la celebració, un terratrèmol de 7,8 va fer tremolar Nepal.

Per sort no hi va haver víctimes a la zona de Bhimphedi, però moltes persones van perdre familiars i amics que vivien en altres districtes i moltes altres van quedar-se sense casa. Els efectes psicològics del terratrèmol van ser devastadors: la tristor i la por es van apoderar de Nepal. La gent ja no se sentia segura, temien entrar dins les cases per por que hi hagués una rèplica. Durant molts mesos la gent va estar vivint en refugis temporals …

Amics del Nepal va rebre moltes sol·licituds d’ajuda dels habitants de Bhimphedi, així com també moltes ofertes d’ajuda de diferents entitats de Barcelona. Finalment, tres organitzacions van decidir embarcar-se en una aventura conjunta: Amics del Nepal, Base-A i CCD-UPC. El seu programa es va anomenar Awasuka, de les paraules nepaleses: Aawas Sudhar Karyakram (Programa de millora de l’hàbitat). Posteriorment Agragaami Krishak Krishi Sahakari i Rotary Club Kantipur també es van unir al programa com a socis locals. Durant el primer viatge d’Awasuka a Nepal, l’equip es va reunir amb membres del 3E Project per compartir les seves preocupacions sobre la comunitat Bhimphedi. El resultat d’aquesta reunió va ser: construir un edifici sismo-resistent per ensenyar tècniques de construcció tradicionals millorades i també per a que pogués allotjar vestuaris i dutxes per al camp d’esports.

PRESENT
En el tercer dissabte del mes d’Abril d’aquest any hi ha hagut una gran celebració a Bhimphedi: s’ha inaugurat el Khelkud Griha (Casa de l’Esport), també anomenada Prototip Dhunga-Mato (Pedra i Fang). Molta gent ha assistit a aquest esdeveniment, novament organitzat pel 3E Project: vilatans, membres de Gaupalika (autoritat municipal recentment creada), el President del Parlament de la Província 3, el representant de Bhimphedi Project, members de Rotary Club Kantipur i de Inner Wheel, els líders de Bhimphedi Guys, voluntaris d’Amics del Nepal i cooperants d’Awasuka. Els nens de Balmandir han organitzat un breu partit de futbol i en acabar han pogut utilitzar les instal·lacions esportives per primera vegada: han gaudit d’una dutxa fresca i s’han van canviar de roba als nous vestidors. Després d’això també han gaudit dels regals distribuïts per les membres d’Inner Wheel. Durant la cerimònia hi ha hagut molts discursos, però el de Mahen Shrestha, president de 3E Project, ha estat el més especial. Ha parlat sobre la història de Bhimphedi i sobre com aquest poble ha de preservar el seu patrimoni i el seu entorn natural. (Li hem demanat a Mahen el seu discurs per tal de poder-lo publicar en aquest blog properament).

La cerimònia ha estat molt emocionant per a tothom, especialment per a aquells que van assistir a la inauguració del 2015, ja que no podien evitar tornar a recorder els moments tristos viscuts durant el terratrèmol… Tanmateix, aquestes primeres emocions s’han transformat ràpidament en un sentiment positiu pel fet d’haver superat aquella situació i d’haver estat capaços de crear un nou i bonic edifici del no res; un edifici per al gaudiment de la comunitat, especialment per a tots els nens i joves de Bhimphedi.
Des d’Amics del Nepal estem molt contents d’haver pogut dirigir la construcció d’aquest nou edifici per Bhimphedi a través del Programa Awasuka. Esperem que fomenti la bona pràctica de les activitats esportives en condicions higièniques adequades, a més d’ajudar a crear consciència sobre la importancia de tenir un entorn net. Esperem també que aquest edifice faci a la gent feliç, ja que la bellesa és quelcom que produeix alegria en les nostres vides.

FUTUR

La inauguració ha estat particularment especial per als membres de l’equip Awasuka, ja que ha significat el “final oficial” d’una part important del Programa. Ja s’han acabat els tres prototips de Bhimphedi i la construcció de les cases Supin acabarà molt aviat. Només quedaran pendents els reforços de cases, que probablement s’acabaran després del monsó.

El programa Awasuka ha estat un viatge llarg i emocionant. Ha estat una aventura desafiant de relacions entre les entitats col·laboradores, els socis locals, els finançadors, els joves col·laboradors a terreny i els beneficiaris locals… Hi ha hagut moments molt bons, però també hi ha hagut tensions de tant en tant; de vegades a causa de diferències de criteris, altres vegades a causa de problemes culturals i linguistic… però tots plegats hem superat les dificultats compartint un objectiu comú: proporcionar millors condicions d’hàbitat per a les persones de Bhimphedi, especialment les més necessitades.

També som molt conscients de les grans expectatives que aquest programa ha generat en els habitants del poble, i no estem segurs d’haver-les satisfet totes… Tot i que hem donat el millor de nosaltres mateixos, hem d’entendre que les nostres organitzacions són petites, modesties i limitades. D’altra banda, durant les obres han anat sorgint moltes dificultats inesperades, que hem hagut d’anar superant a base de mantenir el nostre equip en un estat constant de canvi i adaptació…… però tots ens hem aferrat al nostre somni i estem contents d’haver aconseguit la majoria dels objectius que vam establir en la primera visita al Nepal. I ara, estem especialment contents de veure el “Dhunga Mato” totalment acabat, oficialment inaugurat i finalment utilitzat per la gent. Nens i adults caminant per tot arreu, gaudint-lo i dient com era de “ramro” (bonic).
Per totes les persones que estem involucrades en processos de construcció, un cop aquest s’acaba, sempre s’experimenta un moment molt especial de felicitat I emoció. I així ens vam sentir tot el passat dissabte.

Ara, les claus del Khelkud Griha s’han lliurat al poble de Bhimphedi. La nostra feina ha acabat. L’escola Bhim Aadhar, el govern municipal i Balmandir han acordat organitzar activitats esportives en aquest espai. El temps dirà si aquest edifici s’acabarà utilitzant com a instal.lació esportiva, com a magatzem, com a petit complex esportiu, com a lloc de celebracions, o fins i tot com a oficina de turisme…. qui sap? Mai es pot pronosticar quin sera l’ús d’un edifici en el futur… Però de dues coses si que estem segurs: primerament, sempre serà útil com a casa-model sismo-resistent, i en segon lloc, el més important de tot: aquest edifici sempre tindra un lloc molt especial en els nostres cors.

Assistents a la Cerimònia Inaugural
Convidat Principal: Sanu Kumar Shrestha (President del Parlament de la Província núm. 3)
Convidat Especial: Juanjo Rodríguez (Bhimphedi Project)
President del Programa d’Inauguració: Mahen Shrestha (president del 3E Projecte)
Convidats del Govern Municipal de Bhimphedi: Hidam Lama (president), Jahar Singh Lama (president de la zona núm. 5) i Sitaram Thapa (president de la zona núm. 6)
Projecte 3E: Mahen Shrestha (president), Bhupendra Man Pradhan i Surendra Thike (gerent)
Escola Bhim Aadhar: Maya Siwakoti (directora), Kamala Shrestha (sub-directora), Binita Poudel Ohlinka Gurung, Sangita Bhujel, Kiran Gupta i Barsa Shrestha (professores)
Club Rotary Kantipur: Arun Pokharel (president), Chintamani Bhattarai, Prabhat Yonzon (director de projectes de servei), Bhupendra Man Pradhan i Hari Bhattarai (assessor jurídic)
Inner Wheel Kantipur: Arpana Pokharel i Neelam Yonzon
Tresorer de la Comunitat Central de l’Associació de Pares: Laxman Karki
President del Senat de Lions Club: Surja Babu Shrestha
Cooperativa Agragaami Krishak Krishi Sahakaari: Niranjan Pudassainee i Devraj Devkota
Bhimphedi Guys: Nirmal Lama i Mithun Lama
Casa d’Acollida Balmandir: Ashish Balak, Ramraj Shahi, Santa Jirel, Samir Singh, Raju Thapa, Sarita Tamang, Purnima Singh, Binita Karki, Kushal Nepali, Manoj Balak, Bishwo Rai, Santamaya Didi (cuidadora), Julia Yuste, Ester Daura (voluntàries llarga estada) i Guillem Pujol (coordinador de Balmandir)
Programa Awasuka: Arnau Montoya, Irina Berdonces, Irene Gudel (arquitectes junior) i Mònica Sans (directora del programa)
I molts més vilatans, treballadors i conductors dels quals no coneixem els noms …

Escrit per Ester Daura, voluntaria a la casa d’acollida de Bhimphedi

L’hort de Balmandir segueix el seu cicle i nosaltres seguim amb les seves tasques. Aquests últims dies hem estat collint faves i moltes patates. S’ han sembrat pastanagues i ja està en marxa el planter dels cultius de l’època més càlida: tomàquets, pebrots, albergínies.

A més hem volgut introduir a Balmandir en dos projectes nous:

El primer ha estat el Vermicompost. Sempre és important cuidar la terra i assegurar que no hi faltin nutrients perquè tots els nostres cultius puguin créixer en bones condicions. Per això no pot faltar un bon compost a l’hort. El projecte consisteix en utilitzar els residus de la cuina i de l’hort i transformar-los mitjançant cucs en un compost de molt bona qualitat.

Per fer això hem estat construint amb les pedres de Balmandir una estructura dividida en tres espais per unes reixes on anirem dipositant les restes, i esperant a que els cucs facin la seva feina (digerir la matèria orgànica) i el compost vagi madurant. Ha estat una bona feina on tots els nens han col·laborat, ja sigui recollint pedres de l’hort o a l’hora de muntar-les. L’estructura ja està a punt i la Júlia i l’Ester van anar a buscar els cucs a Kathmandú. Aviat ho posarem en marxa!

La segona novetat de l’hort són els bolets, concretament bolets ostra. Són un aliment amb moltes propietats beneficioses i rics a nivell nutricional. Així que vam decidir que podria ser interessant fer una producció de bolets. A més són fàcils de produir i és interessant veure com es desenvolupa tot el procés.

El primer pas va ser anar a buscar palla d’arrós a Suping, un poblet a prop de Bhimphedi, la vam tallar en trossos petits, la vam deixar en remull durant tota una nit i al dia següent la vam bullir per esterilitzar-la.

Després, en bosses de plàstic vam anar posant en diferents estrats la palla i l’inòcul. L’inòcul el vam anar a buscar a Kathmandú. Finalment ho vam penjar a les golfes de la Casa Rana, allà tenen la temperatura òptima i la foscor necessària per créixer. Vam estar contents de veure com en pocs dies l’inòcul anava colonitzant ràpidament tota la palla. Esperem tenir els bolets ven aviat.

Aquestes són algunes de les coses que estem movent a l’hort mica en mica, fent així més partíceps als nens i nenes de la casa.  Treballant a l’hort com l’eina educativa que pot arribar a ser.

Escrit per Guillem Pujol, voluntari a la casa d’acollida de Bhimphedi

Ahir va ser un dia especial. Al Nepal gairebé cada dia és una aventura però avui 6 nens han passat a formar part de la família de Balmandir Bhimphedi. Ahir al  matí el director del centre, Surendra,  va  anar a buscar aquests 6 menuts a la NCO a Kathmandu i ahir al vespre  mateix van arribar a la casa d’acolliment on els van rebre els seus nous germans i germanes. També hem de donar les gràcies a dos joves de Katmandú ja que van ajudar al Surendra en aquesta costosa feina, que és la de portar 6 nens fins a bhimphedi.  Entenent que és un viatget mogut d’entre tres i quatre hores.

El Ram, el Sisir, el Basanta, el Rabi,  el Sandeep i el Laxman – tots entre 4 i 6 anys . Han arribat per revolucionar la casa un cop més, amb el poc temps que porten aquí però, ja estan molt adaptats i s’ho estan passant d’alló més bé. Ja sigui investigant la casa mateix com relacionant-se amb els seus nous amics i amigues.

Creiem i sabem que estaran molt bé a Balmandir, tindrem cura d’ells i les seves necessitats. Entenent que potser és un moment delicat de les seves petites vides,  tot i que els grans de la casa ja saben com funciona aquesta experiència i què han de fer per crear un ambient còmode i acollidor des del primer moment en que nens nous posen un peu a la casa.  Ja ús mantindrem informats de les noves aventures que ens passen a Balmandir.

Escrit per Guillem Pujol, voluntari a la casa d’acollida de Bhimphedi

Happy Holy a tothom!

Abans d’ahir vam estar celebrant el famós i espectacular Holy festival! Com bé sabeu o no, aquesta festa prové de la religió Hindú, tot i que durant els últims anys s’ha popularitzat i ja es comença a celebrar arreu del món. Tot i que típicament només es feia a l’Índia i Nepal, entre altres països amb tradició Hinduista.

Aquest doncs, consisteix a tirar pols de colors i aigua uns als altres, fent això se celebra l’inici de la primavera, aquesta és una festa
que està relacionada amb l’amor i l’amistat també.

Tirant així les pols de colors fem referència a deixar anar tots els errors que has comés durant l’any, per poder tornar a començar de nou. Com podeu veure a les imatges ens ho vam passar molt bé i vam acabar ben colorits i mullats!

Tot va començar al dijous dia 1 al matí quan just després del Dhalbhat els nens i nenes ja es van començar a tirar globus d’aigua, quan ja vam estar ben mullats el Surendra va treure tot de bosses de colors, tant petits com grans van participar i s’ho van passar genial!

Seguidament vam sortir de Balmandir a donar un tomb pel poble, on hi havia molt d’ambient i xerinola!

Escrit per Guillem Pujol, voluntari a la casa d’acollida de Bhimphedi

El temps ha anat passant i ja fa un parell de setmanes que se’n van anar els dos voluntaris de l’hort, Hector i David. Va ser una despedida trista però bonica a la vegada, ambdós van passar uns sis mesos aquí a Balmandir, i al final tant petits com grans els hi van agafar carinyo i apreci.

Des que van arribar van estar implicats tant en la casa d’acollida com en l’hort, fent així activitats diàries al “kitchen garden”, ensenyant als més petits de la casa com s’ha de tenir cura de l’hort, en quins moments s’ha de collir segons què, com treure males herbes o com detectar plagues. Així com també van participar en moltes de les activitats que hem fet durant aquests sis mesos. Com ho poden ser excursions, tallers, reunions i un llarg etcètera.

Els dies han anat passant i el seu voluntariat ha arribat al final, ens va saber greu despedir-nos però dues noves voluntàries van arribar per poder fer el relleu del projecte de l’hort, les companyes Julia i Ester. Que arriben plenes de motivació i energia per dur a terme certes tasques o millores, com ara fer una Vermicompostadora amb els joves de la casa per així poder fer un compost de més qualitat, o un hivernacle per a poder-hi fer bolets, entre moltes altres idees i el manteniment propi de l’hort.

Una altra voluntària que ens ha deixat ara farà una setmana o així és la Daylí, havent fet un voluntariat de curta durada s’ha quedat amb moltes ganes de tornar i nosaltres que ho faci. Tot i així també ens ha pogut ajudar molt, ja fos tenint cura dels petits de la casa com llegint i creant el llibre de la Nabina que llegim al vespre un dia si, un dia no.

Tot i això, tot segueix endavant i no ens podem adormir, hem de seguir treballant dia a dia amb els infants i joves de la casa! Creant així un ambient acollidor i idoni on créixer, aprendre i viure.

Escrit per Ram Raj i Kamal, joves de Balmandir 

Hola!

Nosaltres som els joves de Balmandir i hem estat fent petits vídeos de nosaltres ballant. Hem estat entrenant i assajant i aquí ús presentem el nostre tercer vídeo. No sabem però si ús agradarà, per això si podrieu posar-hi un like estaríem molt agraïts. I faríem més vídeos per tot vosaltres.

Els nostres noms són Kamal, Manish i Ram Raj, i hem estat fent aquest vídeo només per diversió, tot i que ha sigut molta feina. Vam estar una setmana practicant per poder obtindre aquests resultats. Primer de tot vam anar a Markhu i després vam estar gravant al nostre poble de Bhimphedi

Un cop gravat, hem estat editant nosaltres mateixos tots els trossos de vídeo, i vam acabar de fer-lo ara fa unes setmanes. Des de
llavors força gent ens ha estat dient que som bastant bons i ens han estat preguntant pel poble si faríem més vídeos d’aquests. Per això necessitem la vostra col·laboració! Si ens ajudeu, estarem molt contents i farem molts més vídeos! Tam ràpid com puguem, gràcies a tots!

https://www.youtube.com/watch?v=i2ur5JZytSE

Escrit per Guillem Pujol, voluntari a la casa d’acollida de Bhimphedi 

Ja fa forces dies que va arribar el Nadal a Balmandir, entenent que aquest no té tanta importància pels nens i nenes de Bhimphedi i dels nens del  Nepal en general, la cel·lebració va ser diferent de la que estem acostumats a Catalunya, tot seguit ús ho expliquem. Sentim el retard d’aquest post, però com sabeu a Balmandir sempre hi ha feina a fer!

Entenent doncs que el cristianisme no és la seva religió el què vam fer és la fantàstica tradició catalana de cagar el tió!  A l’activitat diària amb els més petits vam construir-lo, durant uns dies l’hem anat alimentant fins que va arribar el dia de cagar-lo!  Aprofitant que al Nepal el dia 25 de Decembre és festiu, vam cagar el tió aquell dia i abans vam estar fent unes quantes activitats amb petits i grans!

jEl gran moment va arribar i ens vam posar a practicar la cançó del caga tió, per sort molts se la sabien, ja que no era la primera vegada que el cagaven, ho havien fet l’any anterior amb el Dani!

Molt emocionats doncs el van cagar, aconseguint així regalets per cada un, una bosseta amb xocolatines, carmels, una canica y xampús.

La llastima va ser que mentre el cagavem de la força col·lectiva van trencar el tió, però va valdre la pena i es va notar l’entussiasme infantil i juvenil.

De part de tots els nens, nenes, voluntàris, el director Surendra, les didis, i totes les persones que ens involucrem a Balmandir ús volem desitjar Bon Nadal i Bon any nou!

Per això ús deixem un vídeo que va fer la voluntària Ainoa, on apareixen totes les persones que trepitjen Balmandir i ús desitjen bones festes. Dona-li like! ;D

https://www.youtube.com/watch?v=AFUr2gyGHLM

0

Escrit per Pilar Puigdomènech  exvoluntària a l’escola de Bhimphedi

Va a ser un voluntariat molt curt, de 4 setmanes el mes de juliol, massa curt potser? Definitivament!!! El meu fill Adrià i jo a l’arribar a Bhimpedhi, sabent que érem allà per molt poc temps, ens vam instal·lar a la nostra habitació i vam afanyar-nos a conèixer els nens, en Surendra, les Didis, les mestres de l’escola i els altres voluntaris… I durant 21 dies va manar a les nostres habitacions només per dormir. Quina meravella!!!!

Els dies eren llargs i lleugers alhora, des de dos quarts de set del matí, fins les 9 del vespre… Un es podria preguntar per què els nens de l’orfenat s’aixequen tan d’hora… La resposta, increïble des de la nostra perspectiva europea és senzilla: per estudiar. Els nens de Balmandir estudien durant una hora i mitja al matí, després d’un bon got de llet i abans d’esmorzar i durant una altra hora i mitja al vespre, després de sopar… I això no és el fet més impressionant. Malgrat haver estat avisada, no deixa de sorprendre veure com els nens, des de molt petits, estudien les seves lliçons de memòria, totes les seves lliçons, de tots les matèries. I com que van a una escola en què totes les matèries es fan en anglès, és fàcil per qualsevol voluntari acabar
recitant les seves lliçons també… Encara puc sentir les seves veus, els seus accents nepalesos, les seves cantarelles.

Per cert, no he dit que nens en Balmandir són feliços i alegres, i tenint en compte que Balmandir és una casa d’acollida de nens, és fa clar que Amics de Nepal està fent una feina excel·lent. Tant debò tinguéssim aquest tipus de nens, sans i valents, tant físicament
com psicològicament, emplenant les nostres aules.

He d’admetre que com a professora europea avesada a pedagogies que infravaloren memoritzar qualsevol tipus d’informació, durant les hores d’estudi, insistia en fer-los preguntes relacionades amb el que memoritzaven per veure si entenien el que repetien. Aviat
vaig aprendre el que ara veig tan obvi; els nens que tenien problemes per memoritzar eren els mateixos que no sabien contestar les preguntes de comprensió, així que ajudant-los a
entendre el que havien de memoritzar era una manera molt eficaç de donar-los una cop de mà; vist des de la distància, és evident!

Una de les raons per les quals havíem estat acceptats com a voluntaris per un període tan curt de temps, és que des d’Amics de Nepal es va veure que era important ajudar en la millora de l’anglès de les mestres de l’escola i jo tinc una llarga experiència com a mestre d’anglès com a llengua estrangera. Excepte la matèria de llengua Nepalesa, la resta de matèries s’ensenyen fent servir l’anglès , així que un podria assumir que les mestres tenen un nivell avançat
d’anglès, raonable com a mínim! Bé, molt em temo que a l’escola de Bhimpedhi, aquest no és sempre el cas, i que, molts els mestres que treballen en les escoles rurals arreu de Nepal estan en la mateixa situació. Així que, com s’ho fan? No és difícil d’endevinar, fan exactament el mateix que demanen als seus alumnes que facin, repetir el que hi ha escrit en els llibres….

Benvingut a la Boarding School de Bhimpedhi. Tradicionalment, una “boarding school” proporciona educació així com allotjament i àpats.
Tanmateix, a Nepal, les “boarding schools” són aquelles que utilitzen l’anglès com a llengua vehicular. Encara em pregunto perquè se les anomena així, serà per què se suposa que són una opció educativa d’Elit? Ensenyar anglès a les mestres de l’escola va ser un privilegi i un del més macos que es pot experimentar. Un grup de mestres joves amb diferents nivells d’anglès i interessos però totes disposades a aprendre. Massa poc temps, com a mínim per a mi. Hauria gaudit poder-me quedar més temps i veure el seu progrés.

Recordo tants moments… Un dia mentre practicàvem maneres per donar consells i instruccions els vaig demanar que imaginessin que la seva ànima se n’havia anat lluny, de vacances, al lloc més bonic que poguessin visualitzar, i que la meva ànima s’havia instal·lat en
els seus cossos, per cobrir-les. M’havien de donar instruccions de què fer a casa de manera que ningú notés res estrany. Els vaig dir que em parlessin directament a mi i m’expliquessin com comportar-me amb els seus marits, nens, pares, veïns. Els vaig posar uns quants exemples tontos: quan et despertis, digues bon dia al meu marit i fes-li petó; no pots beure llet perquè no m’agrada; hauries de despertar els nens quan tinguis l’esmorzar a punt. Els vaig dir, que es
podien inventar el que volguessin i que l’important era que es divertissin mentre escrivien…

Encara recordo la manera com em miraven. Vaig trigar una estona a fer-me entendre, però una vegada van començar, va ser màgic! Ho van gaudir i jo em vaig divertir veient com reien per sota el nas. Esperava corregir unes redaccions to lleuger i divertit, però, un cop més, anava errada. El que van escriure era, en general, molt més íntim del que mai m’hauria pogut imaginar, parlant sobre les relacions amb els seus marits i nens, els seus sentiments, els seus
desitjos, les seves esperances… I, com qualsevol que conegui una mica el tarannà Nepalès es pot imaginar, totes em van demanar que fes el que pogués per gaudir del meu dia en els seus cossos i tenir bona cura dels seus .

Un plaer conèixer-les a totes i saber que poc després marxar, una mestra anglesa jove anava allà per un període de temps molt més llarg. El meu fill i jo estarem sempre agraïts als nens de Balmandir, en Surendra, les Didis, les mestres, en Josep, en Joan i la resta dels voluntaris i a Amics de Nepal per permetrens per participar en un projecte tan admirable.

Escrit per Guillem Pujol, voluntari de la casa d’acollida de Bhimpedi

Aquest Desembre hem tingut una activitat estel·lar a les nostres vides! I és que hem anat amb la família de Balmandir de Pícnic!! Si si!
Ara fa un mes el Kamal (jove de la casa) ens va proposar fer una sortida amb tots els nens i nenes de la casa. I així ho hem fet..
Aquest dissabte passat dia 9 vam anar de visita al C.G Temple, a la regió de Chitwan.

El dia anterior de la sortida els nervis estaven a flor de pell. Vam començar a cuinar la nit abans, un Dalbat especial, ja que portava espècies i coco, també vam cuinar papad,
pan de gambes, i un llarg etcètera. El mateix dia 9 ens vam llevar molt d’hora per acabar de fer tots els preparatius, per posteriorment agafar un bus, que era tot per nosaltres sols!

També van venir voluntaris, Didis, el Ram el cuiner, el
Prabat, professor dels nanos i els joves de Kathmandú també!
Va ser un llarg viatge amb bus, però sens dubte va valdre la pena!

A l’arribar vam fer una volta pels afores del temple, tot mirant el nou entorn on estàvem. Feia molta calor,
més del què estem acostumats aquí a Bhimphedi! Ja que estàvem molt a prop de l’Índia!

Havia arribat el moment de menjar, i que bo que estava tot! mmm!
Finalment estàvem entrant al temple, era molt diferent dels temples que estem acostumats aquí al Nepal!
Ja que la seva construcció era relativament nova, tan nova que encara l’estan construint ara! Colors molt pàl·lids i lluminosos, amb unes formes molt característiques i diferents.
Seguidament podeu veure unes quantes fotografies, d’aquell estrany però bonic temple.

A més també ens vam poder endinsar en la història nepalina, gràcies a un museu que hi havia sota el temple. Tant grans com petits hi vam entrar i vam aprendre coses noves, que no ens imaginàvem.

El temps però va passar molt de pressa i ja era hora de tornar, però el Rohit (jove de Kathmandú) ens va reunir per explicar-nos
que teníem una missió a fer entre tots! I era la de netejar l’entrada del temple, que estava molt bruta i, ja que sortíem de casa
volíem fer una acció social per ajudar a millorar el nostre entorn.

El material el vam aconseguir gràcies els contactes que tenen els joves de Katmandú amb l’entitat de Clean Up Nepal, ja que no és la primera vegada que treballen amb ells.

Després d’aquesta neteja doncs, vam agafar el bus de tornada. Aquesta vegada però després del llarg dia ens vam adormir uns quants. Quan vam arribar a Balmandir a sopar de pressa i a dormir! Que l’endemà teníem escola. Va ser un dia molt bonic i complet, on vam disfrutar d’aquesta gran excursió i pícnic.

El següent enllaç ús enviarà a un vídeo on podeu mirar totes les fotos de la sortida:

https://www.youtube.com/watch?v=4FHMhCXkJhI&feature=youtu.be

Esperem poder repetir una experiència com aquesta d’aquí poc!

Han anat passant els dies i com bé sabeu, a Balmandir sempre hi ha feina a fer i coses per reparar. Un any més la visita del Tonyo ens ha permès fer tot un seguit de millores. S’ha renovat el terra de l’habitació d’estudi, s’ha pintat tota la glorieta, s’ha arreglat i pintat el tobogan i els gronxadors.  Gràcies a totes aquestes sessions de pintura hem aconseguit que Balmandir estigui més bonic que mai.

També s’han reparat les teles mosquiteres de  totes les finestres que estaven trencades del seu us. S’han comprat basos metàl·lics, material d’oficina, material de neteja, bombetes, material de cures per equipar bé la farmaciola. 

Com podeu veure hem fet una recàrrega de coses bàsiques en general, cosa que sempre va bé.

Aquest més tocava plantar patates, amb l’ajuda dels estudiants agrònoms, Hector, David  i també del Tonyo s’ha decidit fer una plantació més gran de patates. Tant petits com grans van participar d’aquesta plantada, ja sigués en les sessions diàries de “kitchen garden” com els “extra work” dels dissabtes.

Ara el problema és regar aquest gran camp de patates. Per això hem hagut de comprar un tanc d’aigua nou (1000l), mànegues noves, aixetes i 4 aspersors. Però també hem necessitat més potència, és per això que el Xavi ens ha fet arribar una majestuosa i potent bomba d’aigua que ens facilita molt molt la feina.

S’ha comprat pintura i pincells per pintar tot el porxo que utilitzem d’estenador per la roba d’un color verd fosc que el fa més net i bonic. Ha estat una setmana de feina, primer el vam haver de rentar i després pintar. Ho hem anat fent mica en mica amb la col·laboració dels nens.

Van ser els grans de la casa que van  agafar els pinzells i la pintura que ens havia sobrat i van pintar tot el que van poder, fins que la pintura es va acabar. Ara a Balamdir regna el color verd fosc, fa molt de goig !

També ens ha visitat el Xavi, durant dues setmanetes. Ens ha ajudat en aquestes feines i ha fet més! Ja que durant una setmana ha fet sessions d’electrònica amb els infants de la casa. Estaven motivadíssims!!  També hem arreglat una de les tuberies de la letrina que tenia una fuita d’aigua, hem estat assessorats per la Dayli, la nova voluntària del projecte d’Awasuka especialitzada en latrines.

Gràcies un any més, a l’Amic Tonyo, als Amics de Benicarló i a la penya del setrill que li donen suport!  Evidentment també donar les gràcies al Xavi per tota la feina feta i la motivació que ens ha aportat.