Hetauda és una ciutat a uns 20 quilòmetres al sud de Bhimphedi. Bhimphedi és encara a la zona muntanyosa, però Hetauda ja és a l’entrada de les planícies del sud del Nepal. D’aquestes zones planes, que en algunes regions encara es conserva selva amb elefants i algun tigre, n’anomenen Terai. Per recórrer aquests 20 quilòmetres agafem el bus de les 8h, i en poc més d’una hora ja hi som. Nosaltres som uns afortunats, perquè Bhimphedi és la primera parada del bus, així que podem seure (tot i que els genolls xoquen amb el seient del davant, i això que no som gaire alts…). Asseguts a l’autobus hi ha unes trenta persones, però en el passadís hi ha unes trenta més… com més gent entra més còmodes semblen els nostres seients. El revisor es passeja entre la multitud cobrant els passatges, ningú fa mala cara! Això es el dia dia, “ke garné” (expressió nepalesa que vol dir: que hi farem).

Després de caminar uns quinze minuts des de la parada d’autobus, arribem a la “botiga” de gallines. Allà primer ens ensenyen uns pollets, però diuen que estan tots encarregats… En tot cas no volem pollets, perquè ens costaria mesos que creixessin i donessin ous, a més del risc que sen’s morin a les nits fredes. Després ens en ensenyen uns altres de la mida perfecta. Però després d’una estona ens diuen que són només per carn. Per què no poden servir per donar ous?? Són mascles… Sembla que avui no ens en sortirem…

Però quan finalment semblava tot perdut, ens porten a una altra casa, i premi! Tenen gallines joves, d’uns tres mesos, només els falta un mes per pondre, i se les veu grosses i fortes. Molt grosses… N’agafem deu! I ens les cobren a dos euros el quilo. Les lliguem per les potes, les pesem i ens les emportem.

A la caseta del costat ens venen el pinso, ho posem tot en un tricicle elèctric, i cap a la parada del bus! Les pobretes gallines encara els falta patir força fins arribar a la seva nova casa, però un cop allà tindran un parell d’anys per ser felices, ben cuidades i donar ous per als nostres nens.

Després de deixar les gallines a prop de l’estació d’autobusos encara varem haver de fer unes quantes compres. S’ha d’aprofitar els dies que vas a la ciutat. Al molí d’arròs comprem tres sacs de pellofa per a que les gallines estiguin ben còmodes. Anem a arreglar la ensulfatadora, comprem planter de cebes i anem a l’oficina d’Hetauda de Nepal Telecom per demanar que ens posin línia de telèfon i Internet al centre, però això ja és una altra història…

Finalment, anem cap a la parada d’autobús, carreguem les gallines i els sacs a la vaca de l’autobús, ens seiem als nostres seients reservats, i després d’una hora, amb algun que altre sotrac (pobres gallines… arribaran vives?) arribem a Bhimphedi després d’un llarg dia a la ciutat, sense haver tingut temps ni tan sols de dinar (ni nosaltres ni les gallines). A la “parada” del bus a Bhimphedi ja ens esperen 7 nens tot expectants, preparats per ajudar-nos amb tota la càrrega i portar-la cap al centre d’acolliment. A la porta del centre, les nenes i els nens més petits ens reben amb crits the “kukhura aayo!”, les gallines han arribat!

I les gallines arriben al galliner sanes i salves. En Kush els porta aigua amb sucre per a que es vagin recuperant poc a poc, i els posen pinso per a que mengin quan es vegin amb forces. La llanterna de l’Edu es queda encesa al galliner aquesta nit. A partir de demà ja començarem amb la rutina. I esperem que d’aquí un mes comencin a donar-nos ous!

Tothom està molt content amb l’èxit de la missió. En Kul, un dels nois més actius del centre, ens assegura que acabaran d’arreglar el galliner amb més ciment. I els nens més petits del centre, que estan molt il·lusionats amb la nova “granja”, ja estan pensant en el proper projecte! Però encara no us avanço res…