Noooo! Tenim un petit atac d’“urush” (un tipus de bitxet) a l’habitació de les nenes. Immediatament les nenes es canvien d’habitació i desinfectem la cambra. Aprofitarem ara que està buida per pintar! I de pas també pintarem l’habitació dels nens petits que ara fa tres anys que la varem pintar per darrer cop i ja li toca. Els nens diuen que anem a fer una “festa de la pintura”! Afortunadament, l’Arun, un dels nois que va deixar el centre fa un parell d’anys i està estudiant segon de batxillerat a Hetauda, vindrà els dissabtes a ajudar-nos a pintar (havia treballat un temps pintant parets l’any passat).

I sens dubte acaba sent una festa de la pintura. Uns quants dels nois més grans, com en Sujan, en Jay (que ara s’ha canviat el nom a Anish… aquí abans de classe 10 tenen el costum de canviar-se el nom molts dels nens, molt confús…), en Papu i en Ashok es posen a pintar amb l’Arun. I en dos dies tenen les dues habitacions netes i ben netes i pintades i ben pintades. Quina bona fila que fan les habitacions ara! De tant net que està i tan bona olor que fa fins i tot en Tomi, un dels gossos del centre, es cola a l’habitació dels nens petits per fer-hi una migdiada quan no el veu ningú (li cau una bona bronca… no ho repetirà…).

L’Edu, el voluntari que tenim aquests mesos a Bhimphedi, ha portat de Barcelona unes fundes de llit de primera qualitat. Genial, per què els més petits es feien pipi, i els plàstics que hi posàvem abans els nens se’ls treien a mitja nit. Així que la Beli didi tenia una feinada a fer net cada matí. I amb aquestes fundes que absorbeixen el pipi tothom està molt content, els nens, i la didi.

Ara tots els nens volen que pintem la seva habitació també… “bistarai, bistarai” (poquet a poquet) els diem.