Escrit per Guillem Pujol, voluntari de la casa d’acollida de Bhimpedi
El Dashain és la festa nacional de Nepal, comparable amb el Nadal de casa nostra ja que, és una festa que celebren tots els nepalesos . Però quin és l’origen d’aquesta festivitat?
Aquesta commemora les victòries dels deus i deesses contra els dimonis. Una de les raons d’aquesta celebració és degut a que el deu Rama va matar a Ravana, deu dels dimonis. Però no ho va fer sol, ja que va ser ajudat per la deessa Durga, que va ser qui va vèncer al dimoni.
És per això que els primers nous dies del Dashain simbolitzen aquesta lluita entre deïtats. I no va ser fins al desé dia que Durga va vèncer al dimoni Mahishaura. Actualment per tant, la deessa és adorada com a la deessa mare i es fan ofrenes i sacrificis en el seu nom.
Durant aquests dies doncs, tothom recórrer els quilòmetres necessaris per reunir-se a la casa familiar i passar aquests dies tots junts fent ofrenes i rituals diversos per adorar a la deesa Durga en totes les seves manifestacions. La família de Balmandir no podia ser menys i també hem celebrat el Dashain.
Al menjador ja estava tot a punt: una safata amb arròs barrejat amb floretes, un gerro amb flors, una safata amb la pasta per la tika – arròs, colorant i iogurt- i només faltaven els germinats.
Segons la tradició, els grans de la família posen la tika als parents més joves per beneir-los amb abundància en els propers anys i els donen Dakshina (una petita quantitat de diners) , juntament amb les benediccions. Així que la Didi Maya va començar: primer va agafar les flors i, com si estigués batejant, va escampar una mica d’aigua damunt dels seus caps. Tot seguit va tirar una mica d’arròs amb floretes pel damunt i els hi va posar la tika al front, entre cella i cella (on hi ha el tercer ull).
Finalment, els hi va donar un brot de germinat embolicat amb diners. Això ho va anar fent nen per nen, des del més petit fins al més gran. I la gran sorpresa va ser que també ens ho va fer a nosaltres! Després va ser el torn d’en Surendra i finalment, la Didi Belly.
Durant aquests dies de festa també es fan altres rituals, com sacrificis d’animals. Normalment només mengem “massu” (carn) els dissabtes a la nit, que és el dia de festa de la setmana. Però durant els dies de Dashain el “massu” està força present en cada àpat. I la sorpresa va ser ahir al matí quan en Surendra va arribar al centre amb un home que no sabíem qui era. Havia vingut expressament per fer el sacrifici d’una cabra, comprada anteriorment pel Kush, un jove de Balmandir.
Vam anar cap on estaven fent el ritual i en Basu, ajudat per en Ram i sota la mirada de la canalla de la casa, va començar a pelar la cabra, netejar-la, untar-la amb una pasta taronja (que pel que m’han explicat és per conservar i donar gust) i esquarterar-la. Després de treure les diferents vísceres, els nanus van ajudar a netejar-les.
L’endemà van venir els membres de la Nepal Children’s Organization a posar la tika i tots junts ens vam fer unes fotos al jardí de la casa.
