Escrit per Isabel Valero, voluntària a la casa d’acolliment de Bhimphedi

Una cosa que m’agrada de celebrar els aniversaris aquí és que mai es celebren de la mateixa manera. I aquest mes n’hem tingut bastants!

Potser comencem el dia amb un “happy birthday!” i fent pessigolles a primera hora del matí per a que es llevin, o potser has de perseguir algun dels més grans perquè els hi fa vergonya que vagis cridant “Happy birthday”, però és una cosa que fa il·lusió a qualsevol edat!

O potser et toca felicitar doble com als bessons Kush i Love, que deixen anar un somriure encara més gran del que tenen, que no és poc!

I després estan les activitats d’aniversari especials i arriscades, com vam fer per l’aniversari del més petit de Balmandir, en Manuj.

A en Dani se li va ocórrer que li podríem fer una gimcana per la casa d’acolliment per a trobar els regalets que li teníem preparats (uns llapis de colors, uns globus, un gorret i guants pel fred i un cocodril de fusta). Però al final ens vam animar i la gimcana es va ampliar a tot el poble!

Li vam fer un mapa dels tresors amb els llocs marcats d’on havia d’anar. La missió es complicava quan en arribar als llocs, havia de dir “Hoy es mi cumpleaños” (en castellà!), i si ho deia bé, aconseguiria el regal.

El vam anar a buscar a les 16h a la sortida de l’escola i després d’explicar-li com funcionava el joc, vam començar a buscar.

Aquí al Nepal no estan gaire acostumats a fer gimcanes, per això va ser bastant divertit veure a en Manuj anar d’un lloc a l’altre amb la cara de vergonya dient la frase en castellà. Després d’estar durant una hora i mitja passejant-nos per tot el poble en busca dels “tresors”, de parar a fer un te a cada casa que entràvem i de menjar tots els dolços que ens oferien, per fí els va aconseguir tots!

L’aniversari va acabar, això sí que no falla, amb en Manuj oferint caramels a tots els altres nens de Balmandir!