Category Archives: Cultura Nepalesa

Festa major de Bhimphedi: Bhimsen Jatra

Escrit per Isabel Valero, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi

Com a Catalunya, a Bhimphedi es celebra la festa major del poble, el Bhimsen Jatra. És tot un esdeveniment per al poble i ve gent dels voltants, fins i tot n’hi ha que s’agafen dies de vacances per a poder estar aquí i gaudir de la festa. Bhimsen és el Déu del comerç, la indústria i la fortuna, però la gent del poble també diu que l’és de la força i del poder.

La nit abans, alguns ja van començar a celebrar la festa amb música i passejaven sobre les espatlles el rath, la casa de Bhimsen, per tot el carrer principal parant davant de les cases per a que l’oferissin menjar i encenguessin encens. Després de parar pels dos temples del carrer, tota la gent va començar a ballar fins tard.

Un home a punt de sacrificar la seva cabra.

Devots fent cua per oferir menjar a Bhimsen

Al dia següent, des de les 4 fins a les 9 del matí, la gent del poble anava al temple per oferir menjar i el sacrifici de gallines, galls o cabres a Bhimsen i així acontentar-lo.

Fins les 12h, a Balmandir, els nens, nenes i les didis van estar preparant-se per anar a l’escola, però aquest cop no per seure i estudiar dins les aules, sinó perquè es celebraven diferents actuacions de ball, i en Kamal i en Ramraj hi van participar, ho van fer genial! Al principi vam tenir mal temps però després el dia va millorar molt i totes les actuacions van durar fins a les 6 de la tarda. Els nens també van aprofitar per comprar-se alguna joguina, dolços, o globus en algun dels seus estants.

En Kamal i en Ramraj fent el seu ball

A les 19h va començar el DJ. L’escola es va omplir de gent i les cançons sonaven a alts decibels, com si es tractés d’una discoteca! Tota una festa per als joves del poble!

Just quan va acabar, a les 22h va començar la processó amb el rath, però sortir del temple i arribar al de la plaça no va ser cosa fàcil, de fet, d’això es tractava! En ser Bhimsen el Déu de la força, havien de transportar el rath fins al temple de la plaça de Bhimphedi amb gent a sobre, i això donava la força als portadors, fet que causava que el rath caigués moltes vegades i anés d’un costat a l’altre del carrer. A més, la gent del poble encenia torxes quan passava per davant de les seves cases per mostrar respecte a Bhimsen. Un trajecte que es pot fer en 5 minuts va durar més de 2 hores!

Preparant el rath per a la processó de la nit
Encesa de torxes a l’arribava del rath

Un cop va arribar a la plaça, ja es podia fer el recorregut per tot Bhimphedi amb més tranquilitat, ja que s’havia desmostrat que els portadors eren suficientment forts com per haver arribat fins allà.

Un cop més les festes a Nepal, i aquest cop a Bhimphedi no ens deixen de sorprendre!

 

 

 

Riu i pesca!!

Escrit per Vanessa Martínez Lozano a la casa d’acollida

Feia 20 anys que no tenien eleccions municipals a Bhimphedi i per aquest motiu el poble ha gaudit d’una setmana de vacances. Així que aprofitant que tornàvem a estar de vacances i que feia molta calor hem anat molts dies al riu!

Mentre els petits gaudeixen de l’aigua i aprenen a nadar, alguns dels grans es dediquen a pescar.

https://youtube.com/watch?v=HCeAjsWmB_M

després de molta estona de riu, una mica de solet per escalfar-se

Preparant-se per pescar!!

Aprofitem els pasejos al riu per fer fotos a les plantes y després buscar informació. Els nens saben moltes coses sobre les propietats de les seves plantes locals i els hi encanta buscar noves plantes.

A la tornada a Balmandir tots treballen junts per netejar els peixos i cuinar-los.

Sumit, Basu, Bisu y Kush treballen junts en la neteja dels peixos.
Sushil es l’encarregat de cuinar avui!!

 

Davant de les cortines

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment de Bhimphedi

En Raju i l’Anuj són dos nens que de petits van ser rescatats del carrer per la policia, i per tant no en coneixem cap familiar. Però que no us facin pena per que no tenen una mala vida. Estudien tercer de primària en anglès a una escola comunitària a un preciós poble de Nepal. Viuen a una casa amb multitud de germans i germanes i persones que es cuiden d’ells (treballadors i voluntaris), una casa amb jardí, hort, camp de futbol, sala d’ordinadors, gronxador, guitarres i amb cinema cada divendres (a vegades amb crispetes!).

Especialment feliços van ser la setmana passada perquè el 14 de febrer era l’aniversari del Raju i dos dies més tard el del Anuj, i els han celebrat junts. Primer ho van celebrar a l’escola, van portar caramels i tots els nens els van cantar el “happy birthday” a primera hora quan tots els nens de l’escola formen abans d’entrar a classe.

A casa també ho vam celebrar de forma molt divertida, amb una competició de jocs per veure qui s’emportaria el premi: un mocador d’estrelles i una xocolatina.

Primera prova: pescar ampolles

https://www.youtube.com/watch?v=5I7AeeWb9DI&feature=youtu.be

Segona prova: marcar a cegues

https://www.youtube.com/watch?v=qG7fHxq1oeo&feature=youtu.be

Tercera prova: passar desapercebut (creuar a l’altra cantó de la sala sense que et toqui el segon jugador que porta els ulls tapats. La dificultat és el munt de sonalls que portes al damunt!)

https://www.youtube.com/watch?v=2cnYdeWxDSg&feature=youtu.be

Quarta prova: Aconseguir el seu paquet (Impossible aconseguir el paquet que hi ha al costat del l’altre jugador. Així que han de col·laborar per a poder obtenir cadascú el seu regal. Però pensaran en aquesta opció? O intentaran només competir?) Ho van aconseguir!

Prova especial amb una xocolatina extra de regal: Obrir el seu paquet el més ràpid possible

https://www.youtube.com/watch?v=J9fJ8EJsluw&feature=youtu.be

I dins del paquet es van trobar el seu regal d’aniversari, en cada paquet: un estoig ple de material escolar i uns texans molt moderns.

La setmana següent tampoc va estar gens malament per aquests nens, perquè era el festival de Shivaratri i vam fer una foguera enorme i vam menjar, ballar i cantar al voltant (el Sant Joan nepalès)! Si voleu saber més sobre aquest festival podeu veure els posts que vam escriure els anys anteriors: Shivaratri 2015 i Shivaratri 2016.

Però tot això és el que es veu en l’escenari, però darrera les cortines hi ha molta gent treballant per a que sigui possible que tots aquests nens i nenes desafavorits inicialment, tinguin una infància feliç i amb oportunitat d’aprendre un munt a la casa d’acolliment de Bhimphedi.

A més dels padrins, també és del tot imprescindible és la feina de molta gent que de forma altruista i solidària organitza activitats per recaptar diners per a la casa d’acolliment.

No us perdeu el proper post, on explicarem algunes històries de darrera les cortines!

Saraswoti Puja

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment

Tot i que no hi ha un número fix de deïtats en l’hinduisme, hi ha el concepte popular que hi ha 330 milions de deus i deesses. Naturalment no hi ha cap llista amb tots els seus noms, i molts es consideren diferents avatars (manifestacions) dels mateixos deus.

De tots aquests déus, naturalment, en destaquen alguns i aquests tenen molta presència en les vides i cultura dels nepalesos. Brama (el creador de l’Univers), Vixnu (el preservador o protector de l’Univers) i Xiva (el destructor o jutge de l’Univers) formen el “Trimurti”, els tres aspectes del Déu universal suprem. Aquests tres aspectes simbolitzen tot el cercle del “Samsara” en l’hinduisme (el cicle de reencarnació).

Paral·lelament, i no de menys importància, hi ha les tres deesses i consorts dels Trimurti. Saraswoti (deessa de l’intel·lecte i l’art), Lakxmi (deessa de la prosperitat) i Parvati (deessa de la fertilitat i l’amor) formen el “Tridevi”.

Els Trimurti i les tridevi.

Saraswoti és la deesa de les arts, la creativitat, l’intel·lecte i les lletres. En gairebé totes les zones de temples a Nepal es pot trobar un petit temple independent dedicat exclusivament a aquesta deesa. La podreu reconèixer amb els seus quatre braços, asseguda sobre una flor de lotus, vestida amb un “sari” blanc. Sovint aguantant un llibre i una vina (instrument de corda). Es seu vehicle és un cigne.

El dia de culte a Saraswoti (Saraswoti Puja) és considera el final de l’hivern i és molt celebrat al Nepal. La gent creu que aquest dia és el millor dia per a començar a aprendre alguna cosa. Pares i escoles porten els nens petits als temples dedicats a Saraswoti per a que escriguin les seves primeres lletres a les parets amb un guix.

En aquest dia els estudiants veneren els llibres, bolígrafs, llibretes… Els músics reten culte als seus instruments i els artistes a les seves eines.

A les escoles de Bhimphedi també van celebrar aquest dia tant especial. Els professors i alumnes fan una cerimònia i a tothom se’ls ofereix quelcom de menjar en honor a Saraswoti.

Les mestres de l’escola comunitària fent una ofrena a la deessa Saraswoti.
Els nens i nenes de l’escola comunitària fent cua davant del temple dedicat a Saraswoti a Bhimphedi.
Els nens i les mestres porten menjar que posteriorment oferiran als convidats a la festa a l’escola (de l’oferiment de menjar “consegrat” a la gent s’anomena “Prassad”.
A les parets dels temples a Saraswoti es poden veure moltes inscripcions en guix. A dins del temple hi ha la imatge de Saraswoti.
Prassad.

Cada any se celebra de forma especial a l’escola comunitària on es convida a tots els pares i es fan balls i es donen els premis als millors estudiants del curs anterior: Els tres alumnes amb millor notes de cada classe, el alumne amb menys absències, l’alumne més polit…

Aquest any forces nens de la casa d’acolliment han participat als balls (en Basu, en Samir, la Sarita, la Purnima, en Raju, en Sumit, en Santa, en Bishnu i en Ramesh) i alguns han rebut premis: en Basu, en Raju, en Sushil i en Bishnu per les seves notes i en Manuj, en Bishnu (de nou) i l’Ashish empatats amb la millor assistència, perdent-se només 2 dies dels 209 de classe. Esperem que l’any que bé sigui encara millor.

Ball amb dos dels alumnes de cinquè de la casa d’acolliment.
La Purnima (al darrera al centre) i 5 alumnes més meravellant al public amb una dança. Darrea asseguts hi ha els tres convidats d’honor (cap dels militars de Bhimphedi, secretari general del poble i el antic representant del comité de l’escola).
La Sarita i en Basu també van participar en una altra dança.
I en Samir i en Raju en una altra dança.

Petita excursió al voltant de Bhimphedi

Escrit per Nicolas Gautier, voluntari a la casa d’acolliment.

El diumenge 29 de gener era un dia festiu: el Shahid Diwas (el dia dels martirs) conmemoració a quatre joves revolucionaris pro-democràtics que protestaven contra el règim Rana i van ser executats el 1941 (Shukraraj Shastri, Dharma Bhakta Mathema, Gangalal Shrestha i Dashrath Chand).

Nosaltres vam aprofitar aquest dia festiu per a estirar les cames pels caminets al voltant de Bhimphedi. Un cop el pícnic i les ampolles d’aigua eren a les motxilles, 13 de nosaltres ens vam posar de camí cap als turons.

L’excursió que varem fer per Suping i Jamire té unes vistes magnífiques, que intentarem compartir amb vosaltres amb algunes de les fotografies que varem prendre:

bhimphedi-bridge
Ramesh i Manoj després de travessar el pont de Bhimphedi.
som
Som està assedegat! però millor no veure aigua de les fonts…
samir
Samir li encanta actuar i sortir a les fotografies!
cows
La nostra expedició no va passar desapercebuda a Suping!
suping-house
Una de les cases de Suping.
suping-bridge
Travessant el pont de Suping.
farmer-cows
Alguns vilatants de Suping no es van predre el dia de festa.
ashish
Ashish en el camí entre Suping i Jamire.
ramesh-anoj
Ramesh i Anoj de camí a Jamire des de Suping.
bhimphedi
Bhimphedi des dels turons.
sarita-kiran
És el moment del pícnic a Jamire: Sarita i Kiran.
basu
En Basu està famolenc!
team
L’equip excursionista (de l’esquerra a la dreta): Som, Ashish, Raju, Basu, Samir, Anoj, Manoj, Ramesh, Purnima, Sarita i Kiran.

Alu chop

Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Els dissabtes els nens es divideixen en tres grups. Un ajuda a l’hort, un s’encarrega de netejar i el tercer s’encarrega de cuinar el dinar. I quins dinars més bons! Cada dissabte al matí, el gran tema de conversa és que hi haurà per dinar: momos, creps, rotis, panipuris, samosas, croquetes, empanades, pakaudas… i aquest dissabte alu chop, la croqueta nepalesa!

Esteu preparats per a intentar-ho?

after-cooking

Ingredients:

  • 5 Patates
  • 2 cebes
  • Farina de cigró (Besan)
  • Massala (mescla d’especies)
  • Coriandre
  • Gingebre
  • Bitxo
  • All
  • Aigua
  • Sal
  • Oli

Preparació:

  • Netejar les patates i posar-les a bullir a l’olla pressió. Un cop les patates ja són cuites les pelem i les aixafem amb les mans.

potatoes

  • Pelar les cebes i tallar-les a llunes ben fines. Trossejar l’all, el gingebre el coriandre i afegir-ho a la barreja, juntament amb la sal i les espècies.

sarita-purnima

  • Mesclar-ho tot molt bé amb les mans perquè no quedin trossos de patata.

onions

  • Un cop tenim la barreja, fer forma de croqueta.

before-cooking

  • En un altre bol preparar la barreja per arrebossar els aloo chop. Posem aigua i hi anem afegint la farina de cigró. La barreja ha de ser força líquida, ja que els alu chops s’hi suquen i després es posen a fregir a la paella.

cooking

i ja ho tenim per a servir i menjar calent!

Bon profit!

Vint-i-cinc, Nadal!

Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Al Nepal els carrers no estan engalanats, els arbres no estan decorats, les llums no pampalluguen nit i dia però, tot i així, el dia 25 es festa nacional també al Nepal. Així doncs, ens vam decidir en fer-lo un dia especial per a tots nosaltres com ja havíem fet els dos anys anteriors (2014 i 2015).

Aquest any vam organitzar una cursa d’orientació per tot el poble per als 8 grups de 3 nens i nenes de la casa d’acolliment. Els preparatius ens van entretenir durant uns quants dies. Però va ser molt divertit i interessant. Vam aprendre molt, tant els voluntaris preparant, com els nens tot jugant.

Aquest joc de Nadal en grups consistia en:

1. A cada grup li donàvem un mapa amb una creu que havien de localitzar a la realitat i anar-hi. (El mapa original el va cedir la Mònica Sans. Les impressions les va fer i portar la Raquel en format A3 des de Katmandú).

mapa-bhimphedi
Mapa de Bhimphedi utilitzat a la gimcana de Nadal cedit per Mònica Sans fet a partir de fotos de Google Maps.
img_6276
Arjun mirant el mapa per intentar reconèixer la localització de la seva primera prova.
img_6272
En Ramraj mirant el mapa del seu grup.
p1090485
Sembla que en Rojan i en Ramesh ja saben on han d’anar.

2. Un cop allà, els tres membres del grup desitjaven “Bon Nadal!” al comerciant o a la família i els preguntaven si tenien alguna cosa per a ells.

3. El vilatà deia als nens només el principi d’una frase feta nepalesa. La feina de recopilació, transcripció i traducció de frases fetes la va fer la Manisha, amb l’ajuda dels altres professors de l’escola comunitària, de llibres i l’ajuda tècnica d’en Dani. La feina d’aliar-se amb els vilatans també la va fer el dia abans del joc la Manisha (la nostra voluntària nepalesa), amb l’ajuda de la Joana i la Raquel, passejant-se per tot el poble mapa en mà per a marcar els llocs amb proves.

4. El grup, havia de tornar cap a la casa d’acolliment, i escriure la frase completa a la pissarra per aconseguir fins a 5 punts. Si no la coneixien havien de trobar algú que els ajudés (i el gran comodí va ser la Maya didi, la cuidadora del centre que coneix totes les frases fetes nepaleses).

img_6293
En Ramraj ja torna de la primera visita. En Raju encara el pot seguir… a la segona ja li va costar més…
p1090464
La Maya didi explicant el significat d’una de les frases fetes a un dels grups.
img_6291
En Rojan escribint una de les frases fetes a la pissarra.
img_6294
En Bishwa intentant escriure una altra de les frases fetes.

5. Un cop escrita la frase, el grup havia d’empescar-se una petita representació d’una situació en la qual es podria dir aquesta frase. 5 punts més en joc.

p1090478
En Ramraj, Santa i Raju preparant una de les representacions.
p1090477
En Sujan, Ashish i Basu representant una de les frases.
p1090466
Una altra de les representacions, amb l’atenta mirada de la Maya didi.

6. Un cop havien fet aquestes dues proves se’ls tornava a marcar un punt en el mapa i tornaven a marxar fins a aconseguir 5 frases fetes en diferents indrets del poble.

Les localitzacions es sortejaven de manera que alguns grups els va tocar anar unes quantes vegades a Chabeli (a dalt del poble). Van ser dues hores molt intenses tant per ells, que van acabar rendits d’anar amunt i avall, cop per nosaltres que no paràvem de rebre els grups amb les noves frases fetes i de valorar les seves actuacions.

img_6299
Un dels moments del joc, on diversos grups es van acomular per rebre les puntuacions i la seguent destinació.

Finalment cap a les dotze i mitja del migdia vam acabar la gimcana i els tres primers grups van poder escollir un dels tres lots de Nadal que havíem preparat.

img_6306
En Dani dient els resultats de la gimcana.
p1090450
Els premis per als tres primers equips.
img_6307
Equip guanyador: Sujan, Ashish i Basu (en Sujan ja havia tingut temps fins i tot de preparar-se el dinar mentre esperava que els altres grups acabessin).
img_6309
Segons classificats del joc: Rojan, Ramesh Syantang i Purnima (que va estar dos dies recuperant-se de les agulletes).
img_6310
Tercers classificats: Love, Sumit i Samir. Van ser dels últims en acabar però van sorprendre amb les puntuacions!

També hi havia un regal per a tots ells: uns altaveus per a poder veure les pel·lícules i escoltar música.

img_6312
Els nens en estampida per obrir el regal que els ha portat en Santa Claus per a tots.
img_6314
En Bishnu aixecant els altaveus que els han portat en Santa Claus… Badarko hatma nariuold…

Però les sorpreses no es van acabar aquí. El Kush va portar pollastres dels seus i va convidar a tothom a menjar carn per sopar. Estaven deliciosos! Així doncs el Nadal no va ser tan diferent per als voluntaris que estem tant lluny de casa, perquè el vam passar en família, il·lusionats i al voltant de bon menjar.

Us deixem amb les 21 frases fetes nepaleses que vam utilitzar per a la gimcana i que ara tots els nens, si no les coneixien abans, ja les poden utilitzar:

Frase d’exemple que vam representar en Dani, la Raquel, la Manisha i jo.

मुखमा राम् राम् बकलिमा छुरा।
Fonètica: Mukhmā rām rām bakalimā chhurā.
Literal: A la boca Ram Ram, a la butxaca un ganivet.
Significat: S’utilitza quan algú parla bé de tu davant teu, però després a l’esquena diu tot el contrari.

img_6282
En Dani i la Joana representant la frase feta d’exemple.
img_6285
La Manisha i la Joana representant la frase feta d’exemple.
img_6283
Els nens veient la representació d’exemple. Ara riuen ells, després riurem nosaltres…

Les 20 frases que van anar trobant els nens a les diferents cases del poble:

हाड् नभएको जिब्रो चिप्लिन्छ।
Fonètica: Hāḋ nabheko jibro chiplinchha.
Literal: Perquè la llengua no té os, rellisca.
Significat: Equivalent a: “Qui té boca s’equivoca”.

वैगुणिलाई गुणले मार्नु पर्छ।
Fonètica: Vaiguṅilāī guṅle mārnu parchha.
Literal: Hem de matar el mal amb bé.
Significat: Fins i tot si algú et fa alguna mala passada, respon-li amb una bona acció.

तै रानी मै रानी कसले भर्छ कुवाको पानी।
Fonètica: Tai rānī mai rānī kasle bharchha kuwāko pānī.
Literal: Si tu ets una reina i jo sóc una reina, qui agafarà l’aigua del pou?
Significat: Si ningú no vol treballar, la feina no es farà.

अचानाको पिर् खुकुरीलाई के थाहा।
Fonètica: Achānāko pir khukurīlāī ke thāhā.
Literal: El ganivet no en sap res del dolor de la fusta de tallar.
Significat: Només qui pateix un mal, pot entendre de veritat aquest dolor.

रात् भरी करायो दक्षिणा हरायो।
Fonètica: Rāt bharī karāyo dakshiṅā harāyo.
Literal: Va queixar-se tota la nit, i no va aconseguir res.
Significat: Quan algú treballa dur per a aconseguir quelcom, però no té èxit.

एकले थुकि सुकि सयले थुकि नदि।
Fonètica: Ekle thuki suki sayale thuki nadi.
Literal: Una escopinada s’asseca, cent escopinades fan un riu.
Significat: Sol no podràs aconseguir, però tots junts podem fer grans coses.

नाच्न नजान्ने आगँन् टेढो।
Fonètica: Nāchna najānne āga:n ṫeḋho.
Literal: Qui no sap ballar, sent el terra irregular.
Significat: Quan algú no sap fer alguna cosa, i en comptes de reconèixer-ho, en culpa a algú altre o a les circumstàncies.

आफ्नो आङ्गको भैसी देख्दैन अर्काको आङ्गको जुम्रा पनि देख्छ।
Fonètica: Ᾱphno āηgko bhaisi dekhdaina arkāko āηgko jumrā pani dekhchha.
Literal: A la teva esquena no pots veure un búfal, a l’esquena dels altres pots veure un poll.
Significat: És fàcil veure els errors dels altres, en canvi és molt difícil d’adonar-se dels propis.

अल्छि तिघ्रो स्वादे जिब्रो।
Fonètica: Alchhi tighro swāde jibro.
Literal: Cuixa mandrosa, llengua deliciosa.
Significat: Quan algú no vol fer cap esforç, però en canvi vol tenir totes les comoditats i beneficis.

मेरो गोरुको बाह्रै टक्का।
Fonètica: Mero goruko bāhrai ṫakkā.
Literal: El meu bou val dotze.
Significat: Quan algú és molt tossut, creu que sempre té raó, i no escolta els punts de vista dels altres.

के गर्छस् मङ्गले, आफ्नै ढङ्गले।
Fonètica: Ke garchhas Maηgale, āphnai ḋhaηgale.
Literal: El que en Mangal fa, els errors van a ell mateix.
Significat: Quan fas males accions, patiràs les conseqüències.

वनको बाघले खाओस् नखाओस् मनको बाघले खान्छ।
Fonètica: Vanko bāghle khāos nakhāos manko bāghle khānchha.
Literal: El tigre de la selva potser et menjarà, o no; però el tigre del cor de ben segur que et devorarà.
Significat: Si tens por de que quelcom dolent et pot passar, fins i tot quan aquestes coses dolentes no passin, ho hauràs passat malament sense cap raó.

घरको बाघ् वनको स्याल्।
Fonètica: Gharko bāgh vanko syāl.
Literal: A casa tigre, a la selva guineu.
Significat: Quan algú és molt tossut i mal educat a casa, però després quan hauria d’utilitzar aquest mal geni a fora, no confronta les dificultats.

खुट्टा भए जुत्ता कत्ति कत्ति।
Fonètica: Khuṫṫā bhae juttā katti katti.
Literal: Allà on hi ha peus, hi ha moltes sabates.
Significat: Equivalent a “Hi ha molts peixos en el mar”.

हुने हार् दैव नटार्।
Fonètica: Hune hār daiva naṫār.
Literal: El que ha de passar, Déu no ho pot parar.
Significat: Ningú pot fer res per evitar les coses inevitables.

बुढा बुढिको झगडा परालको आगो।
Fonètica: Buḋhā buḋhiko jhagaḋā parālko āgo.
Literal: La lluita entre el marit i la muller es com el foc de la palla.
Significat: Quan el marit i la muller es barallen, tot i que sembli que és quelcom greu, no pot pas durar gaire.

जसले मह काट्छ, उसले हात् चाट्छ।
Fonètica: Jasle maha kāṫchha, usle hāt chāṫchha.
Literal: Qui talla la mel, es llepa la mà.
Significat: Qui fa feina, recollirà els fruits.

बादरको हातमा नरिवल्।
Fonètica: Bādarko hātmā nariwal.
Literal: El coco és a les mans del mico.
Significat: Quan algú no té cura d’alguna cosa, i ja es pot veure que no durarà gaire.

१२ छोरा १३ नाति बुढाको धोक्रो काधँ माथी।
Fonètica: Barhā chhorā terha nāti buḋhāko dhokro kādh: māthī.
Literal: Dotze fills i tretze nets, però el paquet pesat el porta a les espatlles el senyor gran.
Significat: Quan algú, estant rodejat de gent propera, no rep l’ajuda de ningú d’ells quan els necessita.

एक हातले ताली बज्दैन।
Fonètica: Ek hātle tālī bajdaina.
Literal: Una mà no pot aplaudir sola.
Significat: Ens hem d’ajudar uns als altres

Aquest dissabte, samossa per a dinar!

Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

La samossa és un menjar molt comú al Nepal, i a la casa d’acolliment en menjàvem sovint, però no l’havíem cuinat nosaltres, sempre les compràvem fora. Però aquest dissabte, gràcies a la classe magistral d’una dona del poble, i a l’ajuda d’en Arjun, varem poder cuinar-les nosaltres mateixos! Ara ja tenim una nova recepta a Balmandir!

Per fer el farcit:

  • 1 kg de patates
  • 500 g de ceba
  • Coriandre
  • Massala (barreja de herbes aromàtiques, a gust del consumidor)
  • Bitxo
  • Cigrons
  • All tendre o altres verdures (opcional)

Per fer la massa:

  • 500 g de farina
  • Un polsim de bicarbonat de sosa
  • Aigua freda
  • Sal
  • Herbes aromàtiques (flocs d’api sec semblant a l’orenga)
  • Mantega clarificada (ghee)

p1090381

Per a fer aquesta recepta ens varem dividir en dos equips. Mentre un equip preparava el farcit l’altre feia la massa.

Per fer el farcit:

  1. La nit abans posem els cigrons en aigua i els deixem en remull tota la nit.
  2. Després d’haver netejat les patates les posem a bullir a l’olla pressió. Un cop cuites les pelem i les posem a un gran bol on farem tota la barreja del farcit.
  3. Mentre es couen les patates també posem els cigrons al foc i anem tallant la ceba en llunes, el coriandre i l’all tendre.
  4. Fregim a foc lent la ceba i un cop ben cuita l’afegim a la barreja, juntament amb els cigrons, el coriandre, les espècies i el bitxo.
  5. S’ha de barrejar ben barrejat amb les mans tot plegat i anar xafant les patates perquè no en quedin trossos. L’all tendre el vàrem posar cru, d’aquest manera en el farcit hi havien diferents textures.

p1090385

p1090386

p1090387

p1090401

Per fer la massa:

  1. Posem en un vol la farina i fem fondre la mantega a una paella. Un cop calenta la tirem a la farina i comencem a pastar.
  2. Hi afegim la sal, el bicarbonat, les herbes aromàtiques i finalment l’aigua. Ha de quedar una pasta força consistent. No cal esperar que pugi.
  3. Després vam començar a fer boletes amb la pasta. Aquesta serà la mida per fer dos samosses. Amb un corró es fa un cercle i després es comença a allargar fins a formar un oval que es partirà en dos, per la meitat, amb un ganivet.

p1090384

Per posar el farcit a la massa:

  1. S’agafa amb la mà la pasta en forma de mitja lluna, deixant la part tallada amb el ganivet mirant cap amunt.
  2. Es posa una mica d’aigua amb el dit a la part de dalt a la dreta i després s’enganxa a la part esquerra formant així una mena de con.
  3. Es posa el farcit i després es torna a mullar la part de pasta que sobra i es tanca fent uns plecs. Era la primera vegada que en fèiem així que cada samossa tenia una forma diferent. De mica en mica vam anar perfeccionant la tècnica fins a fer triangles equilàters!
  4. Després es fregeixen en oli a foc lent fins que queden ben rossetes. No tardeu a menjar-les perquè tot i que es poden servir freds, acabats de fer són delicioses.

p1090411

p1090430

p1090427

p1090407

p1090441

 

Però la jornada culinària no es va acabar aquí. Aquell dissabte era l’aniversari del Kamal i vam preparar per la nit crema catalana, que a tots ens havia encantat quan la va preparar en Tonyo per primer cop. A més a més aquest cop vam fer una base de galeta trinxada amb mantega. Ho vam preparar en gots individuals amb un acabat de sucre cremat i una galeta que servia de cullera.

Aquestes postres van ser la cirereta del pastís d’un dissabte gastronòmic on vam aprendre a fer samosses i vam celebrar l’aniversari del Kamal de la forma més dolça possible.

https://www.youtube.com/watch?v=zjOhoonCDZg&feature=youtu.be

p1100798

p1100802

p1100809

p1100818

Ni Castanyada ni Halloween. A Balmandir celebrem el Tihar

Escrit per Marina Viñas, voluntària de la casa d’acolliment

Aquest darrer mes anem de celebració en celebració. Un cop passat el Dashain, és el torn del Tihar, també conegut com a Deepawali i Yamapanchak. Cinc dies de festa plens de llum, música i dança que comencen amb el Kaag Tihar i acaben amb el Bhai Tika.

botigues

Caminant pel poble veiem que les botigues s’omplen de guirnaldes, de flors, de pigments de colors i de llums que serviran per decorar totes i cadascuna de les cases. A fora al carrer, davant de cada porta, veiem dibuixos al terra (com mandales) fets amb arròs, farina seca, pigments de colors i pètals de flors. És l’anomenat Rangoli, la casa d’acolliment sagrada per als déus i deesses hinduistes. També observem que és el moment de pintar les façanes i de posar il·luminació (com la de nadal a casa nostra). I de fer guirnaldes amb flors que es col·loquen a portes i finestres. Balmandir no podia ser menys. Primer de tot, cal fer una neteja a fons de les habitacions i en Krishna va encomanar als nanos que pintessin la glorieta. Les Didis, amb l’ajuda d’alguns dels més petits, van fer les guirnaldes de flors que es van col·locar a les portes i finestres i vam posar llums a cadascun dels diferents mòduls de Balmandir. Quina patxoca, de nit, quan tot Balmandir està il·luminat de vermell, blau i verd! I a més a més, espelmes a cadascuna de les portes.

mandala
El “Rangoli” de Balmandir
guirnaldes
En Manoj fent una de les guirnaldes
preparantllums
Preparant la il·luminació

iluminant

llum

Tihar és el segon festival més gran del Nepal després de Dashain en el que es fa reverència als éssers humans, als déus i als animals – com els corbs, vaques i gossos – . Cada un dels cinc dies de festa del Tihar té un simbolisme específic. El primer dia s’anomena Kaag Tihar i està dedicat als corbs, que segons la cultura hinduista simbolitzen la tristesa i el dolor. Al matí es posen dolços i plats a les taulades de les cases com a ofrena pels corbs i així els devots pretenen evitar el dolor i la mort. El segon dia – anomenat Kukur Tihar – està dedicat als gossos, l’animal que ocupa un lloc especial en la cultura hinduista. Se’ls hi posa la tika i guirnaldes i se’ls hi ofereixen menjars deliciosos.  gostica

El tercer dia – Gai Tihar i Laxmi Puja – a més a més de fer ofrenes a les vaques, és el dia en el que es beneeix a la deesa Laxmi, la deesa del benestar. Aquest dia comença Deusi (per part dels nois) i Bhailo (per part de les noies) amb llums i focs artificials. Grups de nois i noies van de casa en casa explicant la història del festival, amb una persona que narra i la resta fa de cor. A canvi, la gent de la casa els ofereix diners, fruites i sel-rotis. El quart dia té diferents simbolismes en funció de l’origen o casta. Mentre que alguns beneeixen a Goru altres beneeixen a Govardhan o Mha (a un mateix).

I finalment, Bhai Tika. El darrer dia de Tihar i el més esperat per les nenes de Balmandir. Aquest dia, les nenes posen la tika als seus germans per assegurar-los una llarga vida i agrair-los la seva protecció.  Les nenes de la casa d’acolliment van fer un ritual (ajudades per la Didi Beli) difícil d’explicar en paraules. Tots els nois van seure a terra i les nenes van començar: dos cercles davant de cada nen – un groc i un vermell – en el que hi van posar pètals de flor i una metxa encesa; van degotar oli i aigua al voltant de tots els nanos; un a un, van anar posant pètals de flor al cap, la tika al front i els hi van oferir dolços i aigua mentre que ells els hi van oferir diners. En acabar, un bon tiberi a base de fruita diversa i menjar típic nepalès. Va ser un moment molt especial.

belly
La Didi Beli preparant tot el necessari pel ritual, sota l’atenta mirada de la Purnima, la Sarita i la Susmita

inici

sarita

PD. No us podem mentir… tampoc vam perdre la oportunitat de menjar algunes castanyes vingudes directes de Catalunya!

castanyada

Petits racons de món!

Escrit per Joana Alsina Vega, voluntària d’Amics del Nepal.

Les festes del Dashain ja s’han acabat però encara estem de vacances esperant que arribi el Tihar. Durant aquest dies està fent molt bon temps i hem aprofitat per a fer algunes excursions. La primera sortida que vàrem fer va ser amb els més petits. Vam portar les cabres a pasturar a la muntanya i un cop passat el riu vam continuar fins un magnificient i sagrat pipal (o figuera sagrada) que es troba al cim de la carena. Hi ha un bon desnivell des del riu fins a l’arbre. Alguns van pujar molt ràpid i d’altres van anar més a poc a poc, però amb la calor que feia tots vam quedar ben suats.

arbre1b

Des de l’arbre hi ha unes vistes molt boniques del poble. Seure sota les seves branques i contemplar el paisatge és molt relaxant, però la tranquil·litat no va durar massa! Els primers en arribar ja volien tornar a marxar perquè sabien que a baix els esperava un bon premi; anar a pescar i a banyar-se al riu. Això si que els encanta!

arbre2

Una setmana després vam fer una altra excursió però aquesta si que era una excursió de debò. El nostre destí; Hattisude hills, la muntanya de la trompa d’elefant (2900m). Només els més grans van poder fer-la ja que era una sortida que va durar tot el dia. Vam marxar després del Dalbhat, cap a les 9 del matí amb les motxilles carregades d’aigua, cap a Supping. Per arribar en aquest poble veí que es troba el cim d’una petita muntanya cal passar per un pont penjant i pujar un bon desnivell. Pel camí ens vam trobar forces persones que baixaven a Bhimphedi i d’altres que pujaven carregades amb plantes, paquets, compres i fins i tot amb una gran lletera carregada a l’esquena.

pont
Pont penjant per anar a Supping

Després de mitja horeta de pujada vam arribar a Supping. Aquest poble es divideix en tres zones que es coneixen com a Low, Middle i Upper Supping. Les cases i cultius estan disseminats per la muntanya, i aproximadament hi viuen unes 700 persones. El seu mitjà de subsistència és l’agricultura, l’horticultura i la ramaderia. El blat de moro és el cultiu principal tot i que també conreen gingebre, mongetes, pèsols i altres llegums. En aquesta època de l’any ja han collit el blat de moro i gairebé en totes les cases el pots veure assecant-se penjant dels balcons o formant cercles en les columnes de les cases. Un cop a Upper Supping van arribar amb moto la Maya i el Ram que ens farien de guies per pujar a Hattisude Hills.

supping
Casa de Upper- Supping.

Així doncs, vam deixar enrere els bonics paisatges de conreus en terrasses i ens vam endinsar al bosc. El principi el camí estava molt ben marcat i anàvem pujant però a poc a poc ens vam anar perdent i ens vam trobar pujant pel dret. Com diuen ells «Monkey way». Hi havien molts arbres i plantes desconegudes per nosaltres, i tot i que estàvem enmig del bosc no vam veure gaires animals, a part de… les sangoneres!! Si et paraves a respirar uns minuts ja en tenies dins de la sabata, pujant-te pel pantalon. Si posaves les mans a terra per poder pujar millor te’n trobaves entre els dits, i sobre els braços. Una experiència molt enriquidora, sobretot per elles!

Finalment el Ram va tornar a trobar el camí quan ja estàvem molt a prop del cim. El bosc es va anar aclarint i cada vegada hi havien menys arbres, deixant a la vista un paisatge completament diferent; uns prats d’herbes altes amb flors de tots colors i unes vistes meravelloses.

muntanya

Cap el sud, direcció Hetauda veiem un petit poble de cases i conreus rodejat de grans muntanyes. Cap al nord veiem en primer pla Bhimphedi, podíem distingir Balmandir i fins i tot la gran figuera sagrada. Llàstima que tot i fer sol hi havia núvols a les muntanyes del davant perquè sinó des del cim de Hattisude hills es pot contemplar l’Himalaya.

grupcim
El grup d’excursionistes; Sushil, Ramesh S., Bishwo, Sumit, Bishnu, Ramesh T, Krishna, Ram, Maya, Marina i Joana.

Després de 4 hores caminant vam buscar una ombreta per a poder menjar l’snack. Vam descobrir que la Maya havia nascut i viscut aquí durant els seus tres primers anys de vida. Els seus pares conreaven aquestes terres, on hi cultivaven patates i vivien en una caseta de pedra. Després de més de trenta anys, al cim d’aquesta muntanya ja no hi havien cultius ni cap casa habitada però s’endevinaven encara les terrasses fetes per les mans dels homes que un dia havien viscut en aquest paratge.

maya
Maya passejant pel cim de la muntanya.

La baixada va ser molt més ràpida, tot i que ens aturàvem sovint per collir plantes medicinals, fruites i flors. Aquesta vegada vam baixar pel camí correcte i la veritat és que, tot i que nosaltres dues patinàvem força, tot i portar el «calçat adequat», va ser molt més fàcil. Quan estàvem arribant a Middle Supping ens vam desviar per un petit caminet que ens va portar enmig dels conreus i vam anar a visitar la família del Krishna. Ens van convidar a un te ben calent i a unes galetes que estaven delicioses.

krishna
La família del Krishna

Finalment cap a les 5 de la tarda vam anar baixant cap a casa, amb les cames cansades però amb la ment plena d’imatges inoblidables, de petits racons de món que ens emportarem amb nosaltres.

snak

Nota: Voldria agrair a la Marina la seva gran aportació en aquesta excursió. Mil gràcies per atreure totes les sangoneres. Gràcies pel teu altruisme, tots ho hem apreciat moltíssim!!