Pluja, diversió, i un germà nou!

Escrit per Josep Mas, voluntari de la casa d’acolliment de Bhimphedi. 

Som a l’època dels monsons, quan l’aigua cau sense mesura i refresca els sentits, el paisatge es pinta d’un verd intens i d’olor de terra molla, les plantes de la vall de Bhimphedi creixen a un ritme vertiginós, i el brogit de la pluja ens acompanya de dia i de nit. Com és la vida a Balmandir amb l’arribada de les pluges? Segueix llegint per saber més sobre les activitats, jocs i excursions que portem entre mans aquests dies… i sobre l’arribada d’un germà nou!

Explosió de color als jardins de Balmandir amb l’arribada de les pluges

Tot i la pluja, també hi ha estones de sol, i l’activitat a Balmandir no para! Sigui pintant, jugant, o fent figures de paper…

Una estoneta de sol aquest matí? A pintar a fora s’ha dit!
En Lov i en Ramesh durant una emocionant partida de futbol botons.
Fent figures de paper passa el temps volant, i la nostra col·lecció de petites obres d’art va creixent!

També hi ha qui espera amb impaciència l’obertura de la sala d’ordinadors! Els talls d’electricitat són el pa de cada dia, però com diuen aquí, “ke garné!” (què hi farem!)

Esperant impacients a la porta de la sala d’ordinadors…

Una altra de les modes de la temporada són les passejades amb carretó pel jardí, que entusiasmen tant a petits com a grans!

Però no tot es queda dins a Balmandir, el contacte amb l’entorn és part del dia a dia, i la pluja no és excusa per deixar de fer alguna excursioneta, encara que sigui passada per aigua. De fet, saltant de bassal en bassal, la caminada es fa molt més entretinguda!

Excursió al pont penjant de Bhimphedi, sota la pluja.
El petit Ekendra a coll d’en Kiran no es va perdre les vistes, des de sota la caputxa!

Les anades i tornades a l’escola són també més emocionants amb pluja, tothom s’espavila per aconseguir un paraigües o impermeable per no acabar xops com uns ànecs…

En Kushal i la Binita s’ho van passar pipa el primer dia que van tornar de l’escola sota d’un paraigües!

Aquests mesos el riu porta més aigua, i si hi ha calma és ideal per fer-hi una capbussada. Als joves de Balmandir no els falta iniciativa, i els més traçuts construeixen una piscina amb pedres i branques on poder fer salts, submergir-se, i potser de passada pescar algun peix despistat…

Construint una presa al riu per poder-se capbussar!

… i si el sol no acompanya, a mesura que avança la tarda, no hi ha res com un foc a terra per revifar-se abans de tornar cap a Balmandir, just a temps per un bon plat de dal bhat per recuperar energies!

Foc a terra a la vora del riu, per escalfar-se després de banyar-se.

Però com sabeu no tot són alegries a l’estació de pluges, ja que el monsó també porta problemes en els transports, inundacions, i esllavissades. Ara fa fa aproximadament un any que els diaris del Nepal es feien ressò d’un seguit seguit d’esllavissades que es van endur la vida de desenes de persones a diferents punts del Nepal, després d’un episodi de pluges intenses.

El petit Bikram, nascut a les rodalies de Bhimphedi, va perdre els seus pares en una d’aquestes fatals esllavissades ara fa un any. Després d’uns quants mesos vivint amb els seus avis, ja molt grans i sense possibilitats de procurar-li un futur amb garanties, l’infant ha passat a estar sota la tutela de l’Organitzaió d’Infants del Nepal (NCO), que l’ha assignat recentment a l’orfanat de Balmandir, Bhimphedi.

En Bikram ens explica amb un dibuix com era la seva família abans que una esllavissada se’ls emportés.

Aquí ha començat una nova etapa, amb casa nova, escola nova, i una gran família d’acollida que té molt clar que qui arriba a Balmandir esdevé a l’instant un germà més amb qui compartir-ho tot, jocs, baralles, i descobriments..

A la nova casa d’en Bikram no li falta color, gràcies a l’ajut dels seus nous germans i germanes!
Les professores de la Bhim Aadhar Community School li fan una prova de nivell a en Bikram el primer dia d’escola.

Després d’unes quantes setmanes a en Bikram se’l veu feliç descobrint els entorns de Balmandir, si pot ser, atrapant insectes, plantes, o enfilat a algun lloc alt amb bona vista des d’on contemplar aquest racó de món. Qui sap quines noves aventures l’hi esperen?

En Bikram enfilat en un arbre amb vistes a Bhimphedi

S’acaba un altre dia de monsó a Bhimphedi, i la música de la pluja ens acompanya de nou cap al món dels somnis.

Creant ponts entre Katmandú i Bhimphedi

Escrit per Isabel Valero, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Ja portem dies assajant obres de teatre amb els grans i el petits per aquest cap de setmana, i és que han vingut el joves del projecte jove de Katmandú! Ells porten molt de temps assajant per aquest esdeveniment a Bhimphedi, i la veritat és que són molt bons. Així que amb els nens de Balmandir també es va decidir fer una obra i tant grans com petits van fer la seva.

Ha estat tota una emoció que vinguessin i acollir-los a Balmandir. Tot just van arribar amb els tres jeeps plens de material i motxilles, els nens els van ensenyar les seves habitacions, vam doblar la població de Balmandir!

El projecte jove de Katmandú a Balmandir

Desprès, la gran sorpresa! Per l’snack, havien de cuinar més de 600 momos! I sí, es van posar tots en un moment a cuinar. Uns feien la massa, els altres l’estiraven per fer la forma, d’altres que posaven la barreja de verdures o carn amb la massa i els últims els que els cuinaven. Va ser molt emocionant veure tota la cuina plena de gent menjant els momos que ells mateixos havien cuinat.

Cuinant el 600 momos vegetarians i de carn per l’snack

Amb la panxa plena vam tenir temps de coneixe’ns tots amb diferents jocs i desprès va arribar el moment de fer l’intercanvi d’obres que havíem estat preparant amb tantes ganes. Primer, la van fer els petits que van fer riure a tothom amb la seva manera d’actuar tant espontània i divertida.

Uns bons jocs enèrgics després del intercanvis teatrals
Los más pequeños fueron los primeros en actuar

Després, van ser els grans de Balmandir, amb una obra que explicava la història d’uns amics que es van trobant per explicar quina és la rutina de Balmandir, afegint és clar, els tocs d’humor que tant els agrada, així també els joves que venien de Katmandú coneixien què és el que fem aquí.

Explicant les rutines de Balmandir a l’obra dels grans

Per últim, van ser els joves de Katmandú que ens van fer un petit tast de la obra de teatre que presentarien al dia següent a l’escola. Per acabar amb aquest petit intercanvi teatral, vam fer tots plegats uns jocs per agafar energia abans del gran dia.

Un petit tast del drama del joves de Katmandú

Cap al vespre, es va decidir agafar un gran altaveu i pregonar per tot Bhimphedi l’obra que farien l’endemà, i els tallers que hi haurien després per a que ningú s’ho perdés!

Dissabte ens vam llevar ben d’hora per fer un te i unes galetes i vam fer uns escalfament tots junts per agafar energia. Mentre els joves feien l’assaig general, els altres jugaven i es posaven elegants per a l’ocasió.

Finalment, el gran moment! Vam anar a l’escola abans per a preparar tot l’escenari i tot el material necessari per als tallers i vam posar la música ben alta per a que comencés a venir la gent.

El Youth Project presentant el seu drama

Quan ja van estar totes les cadires ocupades i els porxos plens (l’únic lloc amb ombra, que deu ni do quina calor!) va començar l’obra, i quin èxit! Tot just acabada, van començar els tallers que van ser també punt fort d’aquest esdeveniment on tothom va poder gaudir i aprendre coses noves.

Taller de ciencias.Com fer funcionar un Scallextric amb l’energia del pedaleig d’una bicicleta
Taller d’arts manuals
Taller de Babia
Taller de música
Taller de dansa

Cansats, vam tornar amb tot el material a Balmandir, i vam descansar una mica.  Desprès del Dalbhat, va començar la festa amb música on vam riure i ballar molt sota la pluja fins que una última cançó cantada per un dels joves de Katmandú, va donar el toc final a aquest cap de setmana.

Són per a veure’t millor

Escrit per Vanessa Martínez, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Igual que vam fer l’any passat, hem revisat la vista de tots els nens i nenes de Balmandir. Tres dels nens semblava que tenien problemes visuals, així que els hem portat a fer una revisió completa  a l’oftalmoleg i l’optometrista a l’hospital òptic comunitari d’Hetauda.

A en Sumit l’hi ha augmentat una mica la graduació i necessita noves ulleres. La Purnima haurà de començar a portar ulleres. Per sort la Binita sembla que de moment no en necessitarà, d’ulleres.

A més, el Sumit i la Purnima tenen problemes de convergència, així que també hem iniciat una teràpia visual amb ells per solucionar aquest problema i acabar amb els seus problemes de la lectura.

Purnima amb les seves ulleres noves!
Sumit amb les seves noves ulleres! A veure quant li duren sense que se les hagi d’arreglar ell mateix amb cinta aïllant…

Xapa i pintura

Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

A Balmandir sempre estem enfeinats. Quan els nens marxen a l’escola aprofitem per a fer feines de manteniment i millora del centre. Algunes ens han tingut ocupats durant uns quants mesos, d’altres les hem enllestit amb un tres i no res. Després d’uns quants mesos de feines en les quals han participat uns quants voluntaris, hem decidit fer un post per a ensenyar-vos el resultats.

L’entrada: La porta estava rovellada. L’hem pintat de nou i l’hem tractat perquè no es rovelli més.

El mobiliari del menjador i de la sala d’estudi: els bancs, taules, i cadires feien nyigui-nyogui i vàrem posar triangles de fusta per a reforçar l’estructura. A més a més, els bancs de la cuina els hi vàrem posar una nova fusta i els vàrem forrar amb un plàstic per a poder netejar-los millor.

Finestra de la sala d’estudi: Es van canviar els vidres trencats i vam reforçar la finestra amb uns llistons de fusta per protegir-la de les pilotes.

Lampisteria: Totes les aixetes de Balmandir degotaven així que vam tenir el Xavi ben entretingut durant uns quants dies. Les va canviar gairebé totes.

Electricitat: Es vàren col·locar terres al sistema elèctric i una nova instal·lació per l’arrossera.

Els hostels: Per les vacances de Dashain vam començar a pintar les habitacions dels grans. Després va venir el hostel dels petits, els lavabos i els passadissos amb pintura plàstica. En una de les habitacions hem deixat una paret blanca per a poder projectar-hi pel·lícules. També hem canviat les fulles metàl·liques de les portes, ja que estaven en molt mal estat.

Store room: També vam restaurar la porta, i hem organitzat de nou aquest espai. Ara hi ha els productes de neteja i la roba, ben guardada dins de maletes.

El despatx: Vam treure dues lliteres i vam posar dues estanteries. Hem guanyat molt d’espai i llum. Ara hi tenim dues taules i fins i tot una impressora. Això sí que sembla un despatx!

El rebost: Reestructuració completa d’aquest petit espai: estanteries pintades i forrades amb plàstic, pots per als llegums seques, un racó per posar l’oli, la nevera de fàcil accés i un cossi amb les patates. ¡Quién me ha visto y quién me ve!

El panell informatiu: L’anterior estava descolorit i aprofitant que hi ha alguns artistes a Balmandir l’hem renovat. Molta paciència i precisió.

Study room: Hem pintat també aquesta habitació i l’hem decorat de nou. Ara hi ha fotos, dibuixos i el fris cronològic.

Moltes gràcies al Josep María, el Tonyo, al Xavi, a la Marina, la Mercè, al Nico, Anna que han fet que tot això fos possible

Riu i pesca!!

Escrit per Vanessa Martínez Lozano a la casa d’acollida

Feia 20 anys que no tenien eleccions municipals a Bhimphedi i per aquest motiu el poble ha gaudit d’una setmana de vacances. Així que aprofitant que tornàvem a estar de vacances i que feia molta calor hem anat molts dies al riu!

Mentre els petits gaudeixen de l’aigua i aprenen a nadar, alguns dels grans es dediquen a pescar.

després de molta estona de riu, una mica de solet per escalfar-se

Preparant-se per pescar!!

Aprofitem els pasejos al riu per fer fotos a les plantes y després buscar informació. Els nens saben moltes coses sobre les propietats de les seves plantes locals i els hi encanta buscar noves plantes.

A la tornada a Balmandir tots treballen junts per netejar els peixos i cuinar-los.

Sumit, Basu, Bisu y Kush treballen junts en la neteja dels peixos.
Sushil es l’encarregat de cuinar avui!!

 

Aniversaris i més!!

Escrit per Vanessa Mártinez voluntaria a la casa d’acollida

La Beli i el Babu amb el pastis!!

Abril es un mes ple de aniversaris, així que els vam celebrar tots en una gran festa!!
Vam tenir Gincama, pastís, regals, música i molta diversió!

Kush cantant Manu Chao!!
Samir, un dels nois de l”aniversari disfrutant del pastis!!

Van complir anys: Samir (9 anys), Bishnu (12  anys), Arjun (18anys), la nostra didi Beli i la Mònica de Awasuka.
Per refrescar-nos en aquests dies de tanta calor vam anar al riu.
Kushal amb nomes 4 anyets va caminar turó avall turo amunt sense problemes.

Preciosa vista dels turons!!

 

Primera vegada de Kushal al riu. Es va torna boig!!

Nou curs, més nens!

Escrit per Pau R. E.

A Nepal el nou curs escolar comença al maig. Amb el nou curs també s’hi afegeixen noves incorporacions al centre. Ens dirigim al centre de coordinació de nens del Nepal a Kathmandú amb un nou voluntari recent arribat. En el centre de coordinació es demana per recollir els nens, però encara no els tenen preparats. Després de quasi 4 hores gestionant els tràmits, ens adjudiquen 2 nens i 2 nenes.

Amb les cartes a la mà anem a buscar primer les nenes, que estan al centre Naxal. Un cop allí, i just només arribar, molts nens reconeixen en Dani, i comencen a cridar que també volen anar a Bhimphedi, tots molt emocionats.

Mentre acaben de preparar les nenes, els nens del centre es posen a jugar amb nosaltres tot fent una corranda al nostre voltant. Un cop llestes, ens sorprèn l’edat de les noves incorporacions, són ben petites (6 i 4 anys)! I també són germanes! Tot seguit ens dirigim a buscar els 2 nens al centre Siphal, allí ja estan preparats però encara són més petits que les nenes (4 i 3 anys)! Tota una sorpresa!

Ja ho tenim tot llest per poder seguir amb el taxi fins a Balco, on canviem de vehicle per agafar un Jeep cap a Bhimphedi. Se’ns assignen els 4 seients del darrere de tot per tots 6 (2 cooperants, les 2 nenes i els 2 nens). Just abans de pujar la nena més gran comença a plorar, fa ben poc que ha estat acollida a Naxal i desconeixem com se sentia. Després de mirar de tranquil·litzar-la sense èxit decidim que ja acceptarà la situació, i procedim a pujar al Jeep on el plor persisteix i sembla que es comença a encomanar a la seva germana petita, la resta del passatge (6 persones més) també s’incomoda. Però per sort ben aviat s’adormen ben profundament les dues germanes, restant desperts els 2 nens. El gran es porta molt bé, tot quietet, i el petit no para de menjar galetes sense atipar-se’n i jugant encuriosit amb la finestra del Jeep.

La primera meitat del trajecte transcorre amb molt de transit, sobretot causat per la quantitat de fang de la pluja dels últims dies. Els Jeeps, malgrat la tracció a les quatre rodes, rellisquen i els costa fer algunes pujades. Tot plegat fa que arribem molt més tard del previst al punt de descans de mitja part de trajecte. Allí ofereixen al conductor menjar i/o neteja del Jeep, que acaben plens de fang, a canvi de que els portin la clientela.

Un cop a la parada despertem la nena petita, la gran ja portava un ratet desperta. I mirem que surtin tots per estirar les cames i per anar al lavabo. La gran no vol abandonar el Jeep i la deixem descansar tranquil·la dins del vehicle; tampoc vol ni menjar ni anar al lavabo. Mentrestant la resta de passatge del Jeep pregunta encuriosida el sexe dels nens ja que justament els nens vesteixen més de rosa i les nenes més de blau.

Després que tots els altres hagin estirat les cames, i anat al lavabo, seguim amb el trajecte. Aquest cop molt menys tranquil. La gran comença a vomitar al cap de poc de continuar, malgrat demanar una bossa de plàstic aquesta no arriba a temps i el vòmit queda a la paret del seu costat del Jeep. La petita tarda ben poc en voler imitar la seva germana, però la aconseguim distreure i la ventilació del vehicle també ajuda a que no sigui la següent. Al cap d’un bon rato, la situació es repeteix, però per sort estem a punt de arribar a Bhimphedi.

En arribar ja és fosc, truquem per tal de que altres voluntaris ens ajudin a carregar totes les maletes i nens cap a Balmandir (“la casa dels nens”). I caminem poc a poc per entremig dels carrers de Bhimphedi, ara ben foscos. En arribar tots els nens del centre els reben amb molta il·lusió, i encarà més les didis. Tots els estaven esperant amb impaciència. Estan ben cansats i van a dormir d’hora.

L’endemà es descobreix com el nen gran de quietot en té poc, i és el més mogut del centre, no para mai quiet, amb ganes de descobrir tots els racons i de fer tantes activitats com pot. Qui hauria dit que era el més quietetó i bondadós del Jeep. El més petit és el preferit tant de les nenes com de les didis. Les noves nenes els costa un dia més però ja acaben jugant tots junts i amb un bon somriure ben gran de galta a galta, també es fa estrany recordar els plors abans i durant el trajecte en Jeep.

El següent dia ja es compren sabates per la més petita i tots plegats van a fer-se les fotos amb l’uniforme per tal de matricular-se a l’escola, i ja tot llest per començar el curs.

Sortida d’any nou a Smarak

Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Molt bon any 2074!

Nosaltres com podeu veure comencem l’any amb molt bon peu.

Manuj: “El que més em va agradar va ser el castell inflable perquè podia saltar i no em feia mal.”

Ramraj: “És any nou i el que més m’ha agradat és fer una sortida en grup i banyar-me a la piscina.”

Ashish: “El que em va agradar més va ser poder saltar a la piscina. Com que no hi ha pedres podiem saltar sense por i anar fins al fons.”

Santa: “Banyar-me a la piscina em va encantar.”

Bishnu: “Nadar a la piscina és el que més em va agradar.”

Ramesh: “A Smarak hi ha animals salvatges. M’ha agradat molt veure el lleopard, passejar pel parc amb tanta gent i veure flors tan maques. Feia molta calor i vàrem menjar un gelat que estava deliciós.”

Samir “Ahir m’ho vaig passar molt i molt bé. Però el que més em va agradar va ser pujar al vaixell pirata.”

Anoj: “Pujar al vaixell pirata va ser molt el més divertit.”

Basu: “La roda i el vaixell pirata han estat les meves atraccions preferides. Tenia por però va ser molt divertit”

Sita: “Quan estava a la roda em vaig espantar una mica però m’ho vaig passar molt bé.”

Bishwa: “M’agraden molt els animals i amb el que més vaig gaudir va ser muntant a cavall.”

Som: “Em va agradar molt muntar a cavall.”

Sarita: “El que més em va agradar va ser nadar a la piscina i muntar a cavall. No ho havia fet mai.”

Beli didi: “Per primera vegada vam pujar al vaixell pirata amb el Manoj. Em vaig espantar una mica.”

Purnima: ” Pujar a la roda va ser el millor. No tenia por, m’ho vaig passar molt i molt bé”

Maya Didi: “Veure cérvols, cocodrils i micos és el que vaig preferir perquè quan vaig pujar al vaixell pirata vaig tenir molta por.”

Santa Maya didi: “Els animals va ser el millor. El vaixell pirata em va espantar força”.

Com podeu veure comencem l’any amb molt bon peu.

Resultat final:

La colla del riu

Escrit per Nicolas Gautier, voluntari a la casa d’acolliment.

El mes d’abril ja ha arribat i els nens estan de vacances. A finals de mes començarà un nou curs escolar. En el districte de Makawanpur comença a fer força calor, així que busquem qualsevol excusa per anar a refrescar-nos. Tot sovint anem a banyar-nos al riu que se situa al sud de Bhimphedi!

Sarita la petita sirena!
Purnima amb la seva combinació de immersió!
Germana i germà: Purnima i Samir.
Basu, el pescador.
Podria ser que en Samir hagués trobat al Nemo o a la Dory?
Manoj, el guaperes!
La colla del riu (d’esquerra a dreta): Basu, Samir, Anoj, Sandip (del poble), Sarita, Purnima i el guaperes.

El lloc del que no pots marxar

Escrit per Joana Martínez, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi del 4 de maig de 2016 al 30 d’agost de 2016. Text per a la Memòria d’activitats 2016 d’Amics del Nepal, pots llegir tota la memòria aquí.

Hi ha un lloc al món que pocs mortals coneixen i on només alguns privilegiats han pogut arribar. Les muntanyes que el custodien a mode de fortalesa són grises i inhòspites durant l’estació seca, oferint un panorama letàrgic a tot aquell que s’hi passeja. Tot d’una el cel es torna festa, i com un despertador sorollós fa reviure les muntanyes i els camps tot estenent de mica en mica una flassada d’aigua per tot. En pocs dies el gris i el marró es tornen d’un verd lluent, els rierols comencen a ressuscitar, els camps de blat de moro creixen imparables a pam per dia i els capolls de les antigues erugues eclosionen en papallones tan espectaculars que bé podrien confondre’s en animals mitològics.

Joana foto 04

Hi ha un lloc al món on regna la parsimònia i la improvisació, on els horaris i els plannings perden tota vigència, obligant als forasters a desenvolupar el sentit de la paciència a un nivell professional. Ke garné!

En aquest lloc de colors llampants, les hores transcorren plàcidament i sovint massa de pressa entre te i te, entre ritmes bollywoodians que brollen de la ràdio a tot drap i l’aroma de l’encens que cada matí honora les infinites divinitats que s’encarreguen de mantenir l’harmonia de l’indret.

Joana foto 07

Amb els peus sempre mullats camines a través dels camps o carrer amunt, entre homenets forçuts que empenyen carros pesats i cabres que semblen cavalls. El autobús que porta la llet arriba i distribueix el seu carregament a les dones de la vila, que aprofiten l’avinentesa per fer safareig, tot rient i cridant amb la seva característica i entranyable estridència. A l’altra banda del carrer comencen a desfilar desenes de vailets repentinats i uniformats d’un blanc miraculós camí a l’escola, i també desenes d’adolescents també uniformats i curosament despentinats camí a l’institut.

Hi ha un lloc al món on els professors fan més campanes que els alumnes i on cada petit esdeveniment és motiu de celebració. A mitja tarda els estudiants tornen cap a casa tot desfent-se la corbata i traient-se la camisa per fora dels pantalons de pinça. És hora de retrobar-se amb la família. En aquest racó de món hi habita la més nombrosa de totes, una família on els germans i germanes es compten per desenes. La seva llar és un temple enmig de la vall, tot i que no espereu trobar-hi el misticisme i la tranquil·litat pròpies d’un lloc sagrat… res més lluny de la realitat! Quan hom s’endinsa en aquest temple, tot sovint podrà contemplar alguns dels seus joves habitants enfilats pels arbres a més de deu metres d’altura fent caure els saborosos fruits de la primavera o damunt de les teulades, dins dels dipòsits d’aigua que necessiten una senzilla i passatgera reparació. Sí, sí, existeix un lloc al món on els nens corren i salten i s’enfilen sense l’ajuda de cap adult i sense superfícies flonges i segures on aterrar. I cauen, i es rasquen i es fan mal de vegades, però no passa res, ans al contrari, perquè aquests homenets i donetes adoren tot allò que es pot trobar dins d’una simple farmaciola i l’ensurt del moment de seguida es transforma en emoció amb la primera gota de Betadine i l’olor a desinfectant de mans.

Joana foto 01

Joana foto 05

Joana foto 03

Entre sorolloses riallades i crits, les germanes i germans es cuiden els uns dels altres amb delicades paraules… o bé a clatellots! La seva espontaneïtat i sinceritat implacable us farà sentir les persones més especials de l’univers o us enfonsarà en la més cruel de les misèries. Res no se’ls escapa a aquests petits lletrats!

Joana foto 06

Podreu trobar-los arreu del temple tocant la guitarra, assajant la coreografia de l’últim megahit del moment, practicant complicats trucs de màgia, cuinant plantes silvestres, plantant carabasses, ajudant a portar al món nous cabridets o reparant qualsevol (i quan dic qualsevol, és qualsevol) artefacte. I és que els membres d’aquesta peculiar família posseeixen infinites habilitats. També els podreu veure amb cara ensopida a l’aula d’estudi, memoritzant i repetint la lliçó com lloros, o en els moments més crítics, directament adormits pel terra. Però si de veritat voleu assegurar la jugada i trobar-los sense pèrdua, busqueu una pantalla! Ordinadors, mòbils, televisors… la pantallamania és l’addicció més poderosa que pateixen aquests marrecs.

Joana foto 02

Després de tanta excitació arriba l’hora de dormir. Les amoroses i increïbles mares passen revista vigilant que cap espavilat s’escapoleixi de rentar-se les dents, mentre els més grans fan el ronso o comenten amb total secretisme quina és la noia més encisadora de l’institut. Després, ben d’hora, tots cauen rendits, de dos en dos, de tres en tres, sota els ventiladors de les caloroses habitacions del temple. La pau torna a regnar per unes hores sota l’impressionant cel estrellat d’aquest poblet.

Hi ha un lloc al món que posseeix una màgia estranya que t’impedeix de marxar-ne. Un lloc on el buit que et queda mentre te n’allunyes només es pot omplir quan un dia qualsevol, mesos més tard, et despertes i t’adones que tots els records són reals, que tu vas ser un dels pocs mortals que van tenir el privilegi d’arribar a Balmandir, Bhimphedi.

www.amicsnepal.org/bhimphedi