El Kamal i el Ram Raj ens ensenyen com ballen

Escrit per Ram Raj i Kamal, joves de Balmandir 

Hola!

Nosaltres som els joves de Balmandir i hem estat fent petits vídeos de nosaltres ballant. Hem estat entrenant i assajant i aquí ús presentem el nostre tercer vídeo. No sabem però si ús agradarà, per això si podrieu posar-hi un like estaríem molt agraïts. I faríem més vídeos per tot vosaltres.

Els nostres noms són KamalManish i Ram Raj, i hem estat fent aquest vídeo només per diversió, tot i que ha sigut molta feina. Vam estar una setmana practicant per poder obtindre aquests resultats. Primer de tot vam anar a Markhu i després vam estar gravant al nostre poble de Bhimphedi

Un cop gravat, hem estat editant nosaltres mateixos tots els trossos de vídeo, i vam acabar de fer-lo ara fa unes setmanes. Des de
llavors força gent ens ha estat dient que som bastant bons i ens han estat preguntant pel poble si faríem més vídeos d’aquests. Per això necessitem la vostra col·laboració! Si ens ajudeu, estarem molt contents i farem molts més vídeos! Tam ràpid com puguem, gràcies a tots!

 

Cel·lebrem el Nadal

Escrit per Guillem Pujol, voluntari a la casa d’acollida de Bhimphedi 

Ja fa forces dies que va arribar el Nadal a Balmandir, entenent que aquest no té tanta importància pels nens i nenes de Bhimphedi i dels nens del  Nepal en general, la cel·lebració va ser diferent de la que estem acostumats a Catalunya, tot seguit ús ho expliquem. Sentim el retard d’aquest post, però com sabeu a Balmandir sempre hi ha feina a fer!

Entenent doncs que el cristianisme no és la seva religió el què vam fer és la fantàstica tradició catalana de cagar el tió!  A l’activitat diària amb els més petits vam construir-lo, durant uns dies l’hem anat alimentant fins que va arribar el dia de cagar-lo!  Aprofitant que al Nepal el dia 25 de Decembre és festiu, vam cagar el tió aquell dia i abans vam estar fent unes quantes activitats amb petits i grans!

jEl gran moment va arribar i ens vam posar a practicar la cançó del caga tió, per sort molts se la sabien, ja que no era la primera vegada que el cagaven, ho havien fet l’any anterior amb el Dani!

Molt emocionats doncs el van cagar, aconseguint així regalets per cada un, una bosseta amb xocolatines, carmels, una canica y xampús.

Donant menar al tió

La llastima va ser que mentre el cagavem de la força col·lectiva van trencar el tió, però va valdre la pena i es va notar l’entussiasme infantil i juvenil.

Amb el tió

De part de tots els nens, nenes, voluntàris, el director Surendra, les didis, i totes les persones que ens involucrem a Balmandir ús volem desitjar Bon Nadal i Bon any nou!

Per això ús deixem un vídeo que va fer la voluntària Ainoa, on apareixen totes les persones que trepitjen Balmandir i ús desitjen bones festes. Dona-li like! ;D

 

 

 

0

Experiències de la Pilar a Bhimphedi

Escrit per Pilar Puigdomènech  exvoluntària a l’escola de Bhimphedi

Va a ser un voluntariat molt curt, de 4 setmanes el mes de juliol, massa curt potser? Definitivament!!! El meu fill Adrià i jo a l’arribar a Bhimpedhi, sabent que érem allà per molt poc temps, ens vam instal·lar a la nostra habitació i vam afanyar-nos a conèixer els nens, en Surendra, les Didis, les mestres de l’escola i els altres voluntaris… I durant 21 dies va manar a les nostres habitacions només per dormir. Quina meravella!!!!

Els dies eren llargs i lleugers alhora, des de dos quarts de set del matí, fins les 9 del vespre… Un es podria preguntar per què els nens de l’orfenat s’aixequen tan d’hora… La resposta, increïble des de la nostra perspectiva europea és senzilla: per estudiar. Els nens de Balmandir estudien durant una hora i mitja al matí, després d’un bon got de llet i abans d’esmorzar i durant una altra hora i mitja al vespre, després de sopar… I això no és el fet més impressionant. Malgrat haver estat avisada, no deixa de sorprendre veure com els nens, des de molt petits, estudien les seves lliçons de memòria, totes les seves lliçons, de tots les matèries. I com que van a una escola en què totes les matèries es fan en anglès, és fàcil per qualsevol voluntari acabar
recitant les seves lliçons també… Encara puc sentir les seves veus, els seus accents nepalesos, les seves cantarelles.

L’equip de professores

Per cert, no he dit que nens en Balmandir són feliços i alegres, i tenint en compte que Balmandir és una casa d’acollida de nens, és fa clar que Amics de Nepal està fent una feina excel·lent. Tant debò tinguéssim aquest tipus de nens, sans i valents, tant físicament
com psicològicament, emplenant les nostres aules.

He d’admetre que com a professora europea avesada a pedagogies que infravaloren memoritzar qualsevol tipus d’informació, durant les hores d’estudi, insistia en fer-los preguntes relacionades amb el que memoritzaven per veure si entenien el que repetien. Aviat
vaig aprendre el que ara veig tan obvi; els nens que tenien problemes per memoritzar eren els mateixos que no sabien contestar les preguntes de comprensió, així que ajudant-los a
entendre el que havien de memoritzar era una manera molt eficaç de donar-los una cop de mà; vist des de la distància, és evident!

Una de les raons per les quals havíem estat acceptats com a voluntaris per un període tan curt de temps, és que des d’Amics de Nepal es va veure que era important ajudar en la millora de l’anglès de les mestres de l’escola i jo tinc una llarga experiència com a mestre d’anglès com a llengua estrangera. Excepte la matèria de llengua Nepalesa, la resta de matèries s’ensenyen fent servir l’anglès , així que un podria assumir que les mestres tenen un nivell avançat
d’anglès, raonable com a mínim! Bé, molt em temo que a l’escola de Bhimpedhi, aquest no és sempre el cas, i que, molts els mestres que treballen en les escoles rurals arreu de Nepal estan en la mateixa situació. Així que, com s’ho fan? No és difícil d’endevinar, fan exactament el mateix que demanen als seus alumnes que facin, repetir el que hi ha escrit en els llibres….

Treballant a classe

Benvingut a la Boarding School de Bhimpedhi. Tradicionalment, una “boarding school” proporciona educació així com allotjament i àpats.
Tanmateix, a Nepal, les “boarding schools” són aquelles que utilitzen l’anglès com a llengua vehicular. Encara em pregunto perquè se les anomena així, serà per què se suposa que són una opció educativa d’Elit? Ensenyar anglès a les mestres de l’escola va ser un privilegi i un del més macos que es pot experimentar. Un grup de mestres joves amb diferents nivells d’anglès i interessos però totes disposades a aprendre. Massa poc temps, com a mínim per a mi. Hauria gaudit poder-me quedar més temps i veure el seu progrés.

Recordo tants moments… Un dia mentre practicàvem maneres per donar consells i instruccions els vaig demanar que imaginessin que la seva ànima se n’havia anat lluny, de vacances, al lloc més bonic que poguessin visualitzar, i que la meva ànima s’havia instal·lat en
els seus cossos, per cobrir-les. M’havien de donar instruccions de què fer a casa de manera que ningú notés res estrany. Els vaig dir que em parlessin directament a mi i m’expliquessin com comportar-me amb els seus marits, nens, pares, veïns. Els vaig posar uns quants exemples tontos: quan et despertis, digues bon dia al meu marit i fes-li petó; no pots beure llet perquè no m’agrada; hauries de despertar els nens quan tinguis l’esmorzar a punt. Els vaig dir, que es
podien inventar el que volguessin i que l’important era que es divertissin mentre escrivien…

Encara recordo la manera com em miraven. Vaig trigar una estona a fer-me entendre, però una vegada van començar, va ser màgic! Ho van gaudir i jo em vaig divertir veient com reien per sota el nas. Esperava corregir unes redaccions to lleuger i divertit, però, un cop més, anava errada. El que van escriure era, en general, molt més íntim del que mai m’hauria pogut imaginar, parlant sobre les relacions amb els seus marits i nens, els seus sentiments, els seus
desitjos, les seves esperances… I, com qualsevol que conegui una mica el tarannà Nepalès es pot imaginar, totes em van demanar que fes el que pogués per gaudir del meu dia en els seus cossos i tenir bona cura dels seus .

Un plaer conèixer-les a totes i saber que poc després marxar, una mestra anglesa jove anava allà per un període de temps molt més llarg. El meu fill i jo estarem sempre agraïts als nens de Balmandir, en Surendra, les Didis, les mestres, en Josep, en Joan i la resta dels voluntaris i a Amics de Nepal per permetrens per participar en un projecte tan admirable.

Marxem de pícnic

Escrit per Guillem Pujol, voluntari de la casa d’acollida de Bhimpedi

Aquest Desembre hem tingut una activitat estel·lar a les nostres vides! I és que hem anat amb la família de Balmandir de Pícnic!! Si si!
Ara fa un mes el Kamal (jove de la casa) ens va proposar fer una sortida amb tots els nens i nenes de la casa. I així ho hem fet..
Aquest dissabte passat dia 9 vam anar de visita al C.G Temple, a la regió de Chitwan.

El dia anterior de la sortida els nervis estaven a flor de pell. Vam començar a cuinar la nit abans, un Dalbat especial, ja que portava espècies i coco, també vam cuinar papad,
pan de gambes, i un llarg etcètera. El mateix dia 9 ens vam llevar molt d’hora per acabar de fer tots els preparatius, per posteriorment agafar un bus, que era tot per nosaltres sols!

L’autobus amb un cartell del picnic.

També van venir voluntaris, Didis, el Ram el cuiner, el
Prabat, professor dels nanos i els joves de Kathmandú també!
Va ser un llarg viatge amb bus, però sens dubte va valdre la pena!

A l’arribar vam fer una volta pels afores del temple, tot mirant el nou entorn on estàvem. Feia molta calor,
més del què estem acostumats aquí a Bhimphedi! Ja que estàvem molt a prop de l’Índia!

Havia arribat el moment de menjar, i que bo que estava tot! mmm!
Finalment estàvem entrant al temple, era molt diferent dels temples que estem acostumats aquí al Nepal!
Ja que la seva construcció era relativament nova, tan nova que encara l’estan construint ara! Colors molt pàl·lids i lluminosos, amb unes formes molt característiques i diferents.
Seguidament podeu veure unes quantes fotografies, d’aquell estrany però bonic temple.

C.G. Temple

A més també ens vam poder endinsar en la història nepalina, gràcies a un museu que hi havia sota el temple. Tant grans com petits hi vam entrar i vam aprendre coses noves, que no ens imaginàvem.

El temps però va passar molt de pressa i ja era hora de tornar, però el Rohit (jove de Kathmandú) ens va reunir per explicar-nos
que teníem una missió a fer entre tots! I era la de netejar l’entrada del temple, que estava molt bruta i, ja que sortíem de casa
volíem fer una acció social per ajudar a millorar el nostre entorn.

El material el vam aconseguir gràcies els contactes que tenen els joves de Katmandú amb l’entitat de Clean Up Nepal, ja que no és la primera vegada que treballen amb ells.

Just després de netejar

Després d’aquesta neteja doncs, vam agafar el bus de tornada. Aquesta vegada però després del llarg dia ens vam adormir uns quants. Quan vam arribar a Balmandir a sopar de pressa i a dormir! Que l’endemà teníem escola. Va ser un dia molt bonic i complet, on vam disfrutar d’aquesta gran excursió i pícnic.

El següent enllaç ús enviarà a un vídeo on podeu mirar totes les fotos de la sortida:

Esperem poder repetir una experiència com aquesta d’aquí poc!

Mans a l’obra

 

Han anat passant els dies i com bé sabeu, a Balmandir sempre hi ha feina a fer i coses per reparar. Un any més la visita del Tonyo ens ha permès fer tot un seguit de millores. S’ha renovat el terra de l’habitació d’estudi, s’ha pintat tota la glorieta, s’ha arreglat i pintat el tobogan i els gronxadors.  Gràcies a totes aquestes sessions de pintura hem aconseguit que Balmandir estigui més bonic que mai.

Pintant el tobogan

També s’han reparat les teles mosquiteres de  totes les finestres que estaven trencades del seu us. S’han comprat basos metàl·lics, material d’oficina, material de neteja, bombetes, material de cures per equipar bé la farmaciola. 

Com podeu veure hem fet una recàrrega de coses bàsiques en general, cosa que sempre va bé.

Aquest més tocava plantar patates, amb l’ajuda dels estudiants agrònoms, Hector, David  i també del Tonyo s’ha decidit fer una plantació més gran de patates. Tant petits com grans van participar d’aquesta plantada, ja sigués en les sessions diàries de “kitchen garden” com els “extra work” dels dissabtes.

El Tonyo fent solcs per les patates

Ara el problema és regar aquest gran camp de patates. Per això hem hagut de comprar un tanc d’aigua nou (1000l), mànegues noves, aixetes i 4 aspersors. Però també hem necessitat més potència, és per això que el Xavi ens ha fet arribar una majestuosa i potent bomba d’aigua que ens facilita molt molt la feina.

S’ha comprat pintura i pincells per pintar tot el porxo que utilitzem d’estenador per la roba d’un color verd fosc que el fa més net i bonic. Ha estat una setmana de feina, primer el vam haver de rentar i després pintar. Ho hem anat fent mica en mica amb la col·laboració dels nens.

Resultat final del “porcho”

 

L’Anna i el Tonyo pintant

Van ser els grans de la casa que van  agafar els pinzells i la pintura que ens havia sobrat i van pintar tot el que van poder, fins que la pintura es va acabar. Ara a Balamdir regna el color verd fosc, fa molt de goig !

Ashish pintant

També ens ha visitat el Xavi, durant dues setmanetes. Ens ha ajudat en aquestes feines i ha fet més! Ja que durant una setmana ha fet sessions d’electrònica amb els infants de la casa. Estaven motivadíssims!!  També hem arreglat una de les tuberies de la letrina que tenia una fuita d’aigua, hem estat assessorats per la Dayli, la nova voluntària del projecte d’Awasuka especialitzada en latrines.

Sessió d’electricitat amb el Xavi

Gràcies un any més, a l’Amic Tonyo, als Amics de Benicarló i a la penya del setrill que li donen suport!  Evidentment també donar les gràcies al Xavi per tota la feina feta i la motivació que ens ha aportat.

Un mes ple de visites a Balmandir

Escrit per Anna Brunet, vicepresidenta d’Amics del Nepal 

Aquestes darreres setmanes hem tingut moltes visites, tot de gent que ha vingut amb ganes d’ajudar-nos a fer d’aquesta casa un lloc on viure i créixer feliços.

A finals d’Octubre ens van visitar la Madi i el Dani, van venir a passar un dia per conèixer la casa i els seus petits habitants. Era una dia d’escola i no vam poder compartir molta estona junts però us volem donar les gràcies ! Amb el vostre donatiu hem pogut comprar mantes i cobrellits nous, ara que ve el fred ens aniran molt bé !

 

Quique, Anna , Miquel i Binita  amb la Madi i el Dani

 

El mateix dia també va arribar l’Enric, l’actual president d’Amics del Nepal i jo mateixa, per estar-nos 4 dies a Balmandir. Uns dies que han servit per comprovar com han crescut tots els nens i per conèixer els nous petits fitxatges: el Bikram, la Manisha, la Binita, el Kushal i l’Ekendra, tots ells van arribar a Balmandir el passat més d’Abril i ja estan molt ben adaptats a la nova família. La visita també va ésser molt útil per parlar amb el nou director, tot el personal i voluntaris que tenim treballant al centre. Esperem haver aportat una bona empenta per seguir treballant i millorant !

 

Tika abans de marxar

El Novembre vem tenir dues visites més. Primer van venir una colla d’escaladors, havien coronat una muntanya de gran dificultat tècnica, l’Ama Dablam (6812m). En Sergi Mingote i els seus companys van voler destinar el seu últim dia a Nepal a conèixer Balmandir. Els vem rebre amb una presentació i un vídeo que havien preparat els nens per explicar-los com és el dia a dia a Balmandir. El kush, un dels més grans, també els hi va fer una explicació amb Power-point.

Presentació amb el Kush

Els escaladors ens van portar una bandera d’Amics del Nepal que havia coronat el cim de l’Ama Dabalam i la vam signar tots.

Bandera firmada

 

També ens van sorprendre enlairant un Dron, els nens el van perseguir i el volien caçar, per sort no van poder, en canvi el Dron si que va caçar unes bones imatges.

La segona visita del mes de Novembre va omplir la casa de Màgia. Una vagada més volem agrair al Màgic Andreu que, en la seva estada al Nepal, ens vingues a fer una visita. Tots vam al·lucinar i riure molt amb els seus trucs ! L’endemà el Màgic va anar també a fer un espectacle a l’escola, ho sigui que els nens de Balmandir van tenir sessió doble.

Basu fent màgia
La Purnima no s’ho podia creure

 

Cares de felicitat
Tots mirant el màgic Andreu

MOLTES GRÀCIES A TOTS PER AJUDAR-NOS A SEGUIR ENDAVANT !!

 

Tihar en família

Escrit per Guillem Pujol, voluntari de la casa d’acollida de Bhimpedi

El segon festival més important del Nepal ja és aquí! Aquest mes d’octubre estem de festes constants i això ens agrada. I doncs com ha anat aquesta festivitat? Doncs perfecte! Han passat moltes coses diferents i altres de semblants al Dashain.

 

El Surendra al gronxador

Primer de tot dir que les festes del Tihar consisteixen en cinc dies de cel·labrecions seguits, aquest també se’l anomena Diwali o Deepawali.

Encara que existeixen diverses històries de la celebració del Tihar, la més famosa és la història del déu Yama (Déu de la mort) i la seva germana Yamuna. S’explica que aquests germans havien estat separats durant molt de temps i, en un intent de contactar, Yamuna va enviar un corb, una vaca i un gos al seu germà. En no rebre resposta Yamuna va visitar ella mateixa a Yama portant amb ella exquisits menjars per honrar al seu germà. Un cop junts, ella el va beneir posant-li la tika i un collaret de flors, i Yama la va obsequiar amb presents i diners.

 

La Didi Maya ens posa la tika

El Tihar és molt important en nepal perquè durant cinc dies es mostra respecte no només a humans i a déus, sinó també a animals com vaques, corbs i gossos. La gent fa dibuixos a les cases o als patis davanters amb arròs de colors, farina, sorra acolorida i pètals de flors, anomenats Rangoli, per donar la benvinguda als déus. Decoren les cases amb llums de colors i per les nits grups de gent surt a cantar i ballar. Cada dia es celebra alguna cosa diferent: el primer dia s’honra als corbs, el segon als gossos, el tercer a les vaques i a Laxmi (la deessa dels diners), el quart als bous i l’últim dia s’honra i venera a els germans.

A Balmandir el dia del germà és el dia més esperat del Tihar. Els nois van seure a terra formant un quadrat que envoltava a les noies. Aquestes van dibuixar petits cercles a terra on després van posar pètals de calèndula i van donar de beure aigua als seus germans.

Els nois de Balmandir fent rams de flors

Després va arribar el moment en què les germanes van posar la tika al front dels seus germans, un per un. La tika del Tihar, a diferència de la del Dashain, es compon de diversos colors col·locats en vertical. Un cop posada la tika, se li va posar un collaret de flors a cada noi i se’ls va donar una caixa amb dolços i fruits secs. En acabar el ritual cada germà va lliurar diners a les seves germanes i tots van gaudir del menjar en família.

 

 

Ram Raj, Saran, Kul i Bishno amb les seves tikes.

 

 

Ja hem celebrat el Dashain!

Escrit per Guillem Pujol, voluntari de la casa d’acollida de Bhimpedi

El Dashain és la festa nacional de Nepal, comparable amb el Nadal de casa nostra ja que, és una festa que celebren tots els nepalesos . Però  quin és l’origen d’aquesta festivitat?

Aquesta commemora les victòries dels deus i deesses contra els dimonis. Una de les raons d’aquesta celebració és degut a que el deu Rama va matar a Ravana, deu dels dimonis. Però no ho va fer sol, ja que va ser ajudat per la deessa Durga, que va ser qui va vèncer al dimoni.

És per això que els primers nous dies del Dashain simbolitzen aquesta lluita entre deïtats. I no va ser fins al desé dia que Durga va vèncer al dimoni Mahishaura. Actualment per tant, la deessa és adorada com a la deessa mare i es fan ofrenes i sacrificis en el seu nom.

Durant aquests dies doncs, tothom recórrer els quilòmetres necessaris per reunir-se a la casa familiar i passar aquests dies tots junts fent ofrenes i rituals diversos per adorar a la deesa Durga en totes les seves manifestacions. La família de Balmandir no podia ser menys i també hem celebrat el Dashain.

Al menjador ja estava tot a punt: una safata amb arròs barrejat amb floretes, un gerro amb flors, una safata amb la pasta per la tika – arròs, colorant i iogurt- i només faltaven els germinats.

L’hi posen la tika al Razu

Segons la tradició, els grans  de la família posen la tika als parents més joves per beneir-los amb abundància en els propers anys i els donen Dakshina (una petita quantitat de diners) , juntament amb les benediccions. Així que la Didi Maya va començar: primer va agafar les flors i, com si estigués batejant, va escampar una mica d’aigua damunt dels seus caps. Tot seguit va tirar una mica d’arròs amb floretes pel damunt i els hi va posar la tika al front, entre cella i cella (on hi ha el tercer ull).

Finalment, els hi va donar un brot de germinat embolicat amb diners. Això ho va anar fent nen per nen, des del més petit fins al més gran. I la gran sorpresa va ser que també ens ho va fer a nosaltres! Després va ser el torn d’en  Surendra i  finalment, la Didi Belly.

Kamal amb les flors i els jerminants mentre el benaixen

Durant aquests dies de festa també es fan altres rituals, com sacrificis d’animals. Normalment només mengem “massu” (carn) els dissabtes a la nit, que és el dia de festa de la setmana. Però durant els dies de Dashain el “massu” està força present en cada àpat. I la sorpresa va ser ahir al matí quan en  Surendra  va arribar al centre amb un home que no sabíem qui era. Havia vingut expressament per fer el sacrifici d’una  cabra, comprada anteriorment pel Kush, un jove de Balmandir.

Saran amb la cabra abans de ser sacrificada

Vam anar cap on estaven fent el ritual i en Basu, ajudat per en Ram i sota la mirada de la canalla de la casa, va començar a pelar la cabra, netejar-la, untar-la amb una pasta taronja (que pel que m’han explicat és per conservar i donar gust) i esquarterar-la. Després de treure les diferents vísceres, els nanus van ajudar a netejar-les.

L’endemà  van venir els membres de la Nepal Children’s Organization a posar la tika i tots junts ens vam fer unes fotos al jardí de la casa.

La família de Balmandir amb els membres de la NCO

Ens visita la Valeria

Escrit per Guillem Pujol, voluntari de la casa d’acollida de Bhimpedi

Aquests últims dies ens ha visitat la Valeria, una de les primeres voluntàries que va engegar el projecte d’Awasuka. Amb ella també ha vingut la seva mare i el seu germà, aprofitant aquesta oportunitat i acostant-se les festes del Dashain hem fet unes quantes activitats amb els nens i nenes de la casa!

Seguidament podeu trobar un resum d’aquestes!

Sortida a Dorshin

Dissabte passat, aprofitant que els infants tenien festa a l’escola ens vam apropar  a Dorshin! L’excursió  va ser molt maca i bonica, s’hi van apuntar tant grans com petits i al final ens esperava una sorpresa impressionant.

Ni més ni menys que unes bones cascades per refrescar-nos, després de l’exercici que havíem fet i per poder-nos recuperar per la tornada!

Els petits de la casa jugant amb un rierol

Va ser una vetllada estupenda, que ens costarà oblidar.

Nens, nenes i voluntaris de Balmandir amb la família de la Valeria

Taller de Creps

Una altra de les activitats que vam fer amb la família de la Valeria va ser un taller de cuina , i què és el que vam cuinar?

Doncs uns deliciosos CREPS! En aquest cas van ser només els joves de la casa qui van participar d’aquesta activitat, ja que els més menuts encara tenien escola i per tant estaven a classe.

 

La Valeria i la Didia miren si poden utilitzar una paella per fer els creps

Però ells i elles tampoc es van perdre tastar aquestes delícies, ja que les Didis de la casa els hi van portar en el seu Snack Time directament a l’escola i encara calentets.

Bishnu amb les mans a la massa
Tot l’equip de cuina treballant
Kamal i Ramesh fent els creps

Nobstant aquests intensos moments la família de la Valeria ens ha hagut  de deixar per continuar amb el seu fabulós viatge pel Nepal. Esperem que ens torneu a visitar en breus i que vagi tot molt bé!

Mercat, picant i dolç!

Escrit per Isabel Valero, voluntària de la casa d’acollida de Bhimphedi.

Teníem moltes ganes que arribés aquest cap de setmana! I és que hem pogut engegar dos projectes que portaven temps pensats! Durant dos dies, alguns joves del Projecte Jove de Katmandú han visitat Balmandir per dur-los a terme entre tots:

BALMARKET

Moltes sou les persones que doneu roba per a que arribi als diferents projectes d’Amics del Nepal, i així els hi fem arribar. Aquesta vegada hem volgut fer un procés diferent. Per a que els nens sàpiguen valorar tot el que arriba, hem creat un mercat a Balmandir, on els nens i nenes poden adquirir alguns objectes a més de la roba de temporada tot havent-se guanyat “un sou”.

La idea del mercat és fer que els nens, nenes i jovent de Balmandir s’involucri més en les tasques de la casa d’acollida i desenvolupi noves aptituds fent els seus propis projectes. Per guanyar punts, que posteriorment seran bescanviats per balman rupees, els nens i nenes a més a més de participar més activament en les tasques de la casa, poden aprendre a fer manualitats de paper, vídeos, etc.

 

Per la nostra sorpresa, el dia del mercat els nens van decidir fer els seus productes que van posar a la venda i així guanyar més diners per poder comprar la roba. El mercat va ser tot un èxit, i l’entrega de roba la vam fer de manera diferent i divertida i les didis fins i tot ho van poder gaudir ajudant als més petits.

Els nens esperant impacients a l’intercanvi dels seus projectes.
Binita comprant roba amb els seus diners
Les Didis també van comprar pels nens

PICKLE o ACHHAR

La tradició del picant a Nepal, i en general a tota Àsia, és molt comuna. El pickle o achhar és un conjunt de verdures prèviament tallades i assecades al sol durant 2-3 dies i posteriorment barrejades amb diferents espècies que li donen aquest gust tant especial i que acompanya a qualsevol plat.

Binita ajudant a tallar rabe

Entre tots, vam poder fer suficient pickle per poder-lo conservar durant uns mesos i poder gaudir-lo amb el nostre plat preferit, el Dal Bhat.

Tots ajudant a posar el rave i les llimones a assecar-se al sol
Alguns tallaven llimona per a barrejar-lo amb el pickle
Posant el rabe al sol
Rohid acabant de barrejar el pickle

D’aquesta manera, els nens i nenes de Balmandir han après que l’esforç comú d’un dia es converteix en tenir pickle, un menjar que els hi agrada però no tenen sempre, durant una llarga temporada.

Feliços amb el resultat!

MELMELADA DE PAPAIA

Ja que ens hi posàvem a fer la conserva del pickle, volíem provar si també podríem fer melmelada per a conservar-la. Vam portar papaies i les vam tallar per posar-les amb sucre i cuinar-les fins aconseguir la textura de melmelada. Al dia següent no ens vam poder estar d’acabar amb dos pots de melmelada juntament amb uns rotis a l’hora de l’snack, que bona!

.

Ha estat un cap de setmana molt profitós per aprendre a conservar menjar, i divertit a l’hora de comprar la roba i les de fer les pròpies creacions!

www.amicsnepal.org/bhimphedi