Escrit per Isabel Valero, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
Ja portem dies assajant obres de teatre amb els grans i el petits per aquest cap de setmana, i és que han vingut el joves del projecte jove de Katmandú! Ells porten molt de temps assajant per aquest esdeveniment a Bhimphedi, i la veritat és que són molt bons. Així que amb els nens de Balmandir també es va decidir fer una obra i tant grans com petits van fer la seva.
Ha estat tota una emoció que vinguessin i acollir-los a Balmandir. Tot just van arribar amb els tres jeeps plens de material i motxilles, els nens els van ensenyar les seves habitacions, vam doblar la població de Balmandir!
El projecte jove de Katmandú a Balmandir
Desprès, la gran sorpresa! Per l’snack, havien de cuinar més de 600 momos! I sí, es van posar tots en un moment a cuinar. Uns feien la massa, els altres l’estiraven per fer la forma, d’altres que posaven la barreja de verdures o carn amb la massa i els últims els que els cuinaven. Va ser molt emocionant veure tota la cuina plena de gent menjant els momos que ells mateixos havien cuinat.
Cuinant el 600 momos vegetarians i de carn per l’snack
Amb la panxa plena vam tenir temps de coneixe’ns tots amb diferents jocs i desprès va arribar el moment de fer l’intercanvi d’obres que havíem estat preparant amb tantes ganes. Primer, la van fer els petits que van fer riure a tothom amb la seva manera d’actuar tant espontània i divertida.
Uns bons jocs enèrgics després del intercanvis teatralsLos más pequeños fueron los primeros en actuar
Després, van ser els grans de Balmandir, amb una obra que explicava la història d’uns amics que es van trobant per explicar quina és la rutina de Balmandir, afegint és clar, els tocs d’humor que tant els agrada, així també els joves que venien de Katmandú coneixien què és el que fem aquí.
Explicant les rutines de Balmandir a l’obra dels grans
Per últim, van ser els joves de Katmandú que ens van fer un petit tast de la obra de teatre que presentarien al dia següent a l’escola. Per acabar amb aquest petit intercanvi teatral, vam fer tots plegats uns jocs per agafar energia abans del gran dia.
Un petit tast del drama del joves de Katmandú
Cap al vespre, es va decidir agafar un gran altaveu i pregonar per tot Bhimphedi l’obra que farien l’endemà, i els tallers que hi haurien després per a que ningú s’ho perdés!
Dissabte ens vam llevar ben d’hora per fer un te i unes galetes i vam fer uns escalfament tots junts per agafar energia. Mentre els joves feien l’assaig general, els altres jugaven i es posaven elegants per a l’ocasió.
Finalment, el gran moment! Vam anar a l’escola abans per a preparar tot l’escenari i tot el material necessari per als tallers i vam posar la música ben alta per a que comencés a venir la gent.
El Youth Project presentant el seu drama
Quan ja van estar totes les cadires ocupades i els porxos plens (l’únic lloc amb ombra, que deu ni do quina calor!) va començar l’obra, i quin èxit! Tot just acabada, van començar els tallers que van ser també punt fort d’aquest esdeveniment on tothom va poder gaudir i aprendre coses noves.
Taller de ciencias.Com fer funcionar un Scallextric amb l’energia del pedaleig d’una bicicletaTaller d’arts manualsTaller de BabiaTaller de músicaTaller de dansa
Cansats, vam tornar amb tot el material a Balmandir, i vam descansar una mica. Desprès del Dalbhat, va començar la festa amb música on vam riure i ballar molt sota la pluja fins que una última cançó cantada per un dels joves de Katmandú, va donar el toc final a aquest cap de setmana.
Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment
L’Ashok Siwakoti és un jove crescut a la casa d’acolliment de Bhimphedi. Un noi despert, divertit, extravertit, honest i sempre llest per donar un cop de ma. Com a membre d’Amics del Nepal, cada dia estic orgullós que haguem format i seguim formant part de la seva vida i creixement personal.
L’Ashok ha estat un membre molt actiu a la família de la casa d’acolliment de Bhimphedi. El recordem com a protagonista de l’obra de teatre Sagarmatha (dirigida per Miquel Comas), essent dels millors estudiants de la casa, cantant i jugant amb els seus germans petits, ajudant als voluntaris (fins i tot a traduir la cançó “Water Paani” de Mònica Sans)…
Fa molt i molt de temps, en un pais no gaire llunyà, hi havia un problema amb les deixalles, que es podien trobar per arreu.Un dia va aparèixer un enorme i misteriós cubell. Tothom estava espantat, però també curiós de saber que contenia.I del cubell va aparèixer el capità Sagarmatha, …El capità Sagarmatha armat amb el seu cutxo (escombra nepalesa), amb el seu discurs, …el seu exèrcit d’ajudants, …i les cançons enganxoses …cantades per tot de nens i nenes del poble …i acompanyades a la guitarra per alguns joves del poble, …va intentar convèncer, a tot el públic bocabadat, que era el moment de resoldre el problema i que entre tots era possible!
L’Ashok ja té 17 anys, i en fa dos que ja es va independitzar i va anar a viure a Katmandú per prosseguir els seus estudis. Des d’aleshores només pot venir a visitar als seus germans de tant en tant perquè sempre està ocupat amb els estudis, amb la feina o amb cursos. Però quan ens visita la felicitat de la seva cara i dels seus germans i cuidadors és més que evident.
Jo tinc sort perquè vaig a Katmandú força sovint, i així puc trobar-me amb ell, xerrar i passar una bona estona. Sempre que porto algun dels seus germans petits a algun hospital de Katmandú i s’han de quedar alguns dies a la capital, l’Ashok s’ocupa d’ells mentre jo faig les altres feines que tinc pendents.
L’Ashok i en Pemba (als dos extrems) cuidant del Lave, que ha vingut a Katmandú per una visita mèdica des de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
Fins i tot just després del terratrèmol, una època ben difícil a Nepal, l’Ashok va acompanyar a en Miquel per visitar els nens de la casa d’acolliment de Patan amb els quals no podíem contactar per telèfon. Tot estava bé!
Fa un mes, l’Ashok va fer possible quelcom del tot extraordinari. Era un dia com un altre. L’Ashok era a l’hotel on treballa i un company de feina li va dir que anés amb ell, a sopar amb els seus amics. L’Ashok de seguida es va apuntar.
Xerrant i xerrant amb aquests nous amics l’Ashok va explicar tot orgullós que havia crescut en una casa d’acolliment. Hi ha tantes cases d’acolliment al Nepal, hi ha tants nens i nenes en situacions de risc… Un noi també tenia una història per explicar: “Del poble que vinc jo, una de les meves amigues també tenia un germà petit que van haver de internar a una casa d’acolliment fa més de 7 anys, però en van perdre tot contacte…”.
L’Ashok va continuar xerrant amb aquest noi, i va saber que era del mateix districte que ell, tot i que no en coneixia pas el poble. Hi ha tants pobles i tant remots…
Ashok: – Com es diu el germà petit de la teva amiga? L’altre noi: – Ramesh Thami. Ashok: – Ramesh Thami??????? En Ramesh Thami és un dels meus germans de la casa d’acolliment de Bhimphedi!!!!!!!!!
El dia següent ja tenia el telèfon de la germana i la vam trucar, la noia de 18 anys treballa a Katmandú tenint cura d’una casa. El seu germà gran, ja casat i amb un fill, viu al poble al districte de Dolkha (un dels més afectats pel terratrèmol), i també vam poder contactar amb una tieta que viu amb els seus dos fills a les afores de Katmandú en una casa feta de planxes de metall.
I així és com el detectiu Siwakoti va trobar, després de 7 anys, la família dels germans Ramesh Thami i Som Thami. Als dos germans ara els encanta poder parlar per telèfon amb la seva família. Abans no tenien ningú a qui trucar. També els vam portar dos dies a Kathmandú per a que es trobessin, i ara estan del tot entusiasmats amb la idea que les següents vacances podran anar al seu poble d’origen i retrobar-se amb el seu germà gran i celebrar els festivals tots junts!
Moment en que deixo per dos dies als germans Thami amb els seus tiets i cosins.Moment en que recullo els germans, dos dies més tard. Aquest cop a la foto surt la seva germana.
Moltes gràcies detectiu Siwakoti!
Si vols saber més sobre l’Ashok Siwakoti, llegeix el text que va escriure per a aquest blog aquí!
Escrit per Ashok Siwakoti, beneficiari d’Amics del Nepal
Vaig viure a la casa d’acolliment de Bhimphedi Durant 12 anys. Tenia només 5 anys quan m’hi van portar de la casa d’acolliment de Naxal a Katmandú. Al començament la casa d’acolliment era gestionada pel mateix govern, però uns anys més tard la gestió va ser transferida a la ONG Amics del Nepal que encara se’n fa càrrec. Tot va començar a anar bé en aquell moment (menjar, instal·lacions, l’entorn…). Tots vam estar molt contents del canvi.
Abans no havíem vist gaires estrangers. Com l’any nou arriba un cop a l’any, també venia un estranger un cop a l’any a Bhimphedi. A partir d’aquell moment vam començar a conèixer més i més estrangers i tenir bones converses amb ells. Vam millorar molt les nostres habilitats de comunicació i d’anglès.
Pocs anys més tard, Amics del Nepal va començar a enviar voluntaris de forma regular. Aquests voluntaris ensenyen moltes coses als nens i nenes i organitzen moltes activitats. Cada any nous voluntaris venen i alguns dels antics tornen. Cada any nous projectes pel desenvolupament i millora de la casa d’acolliment i del poble es porten a terme.
Viure a Balmandir era genial. Allà tenia molts amics i vivíem tots com una família. Allà celebràvem tots els festivals i aniversaris, ballàvem i cantàvem, ens ajudàvem i ens barallàvem a vegades també. Vaig passar els millors moments de la meva vida i en guardo records fantàstics.
La vida és molt simple i divertida a Balmandir. Després de despertar-se i prendre llet o te amb llet estudiàvem una mica. Aleshores, després de menjar el “dalbat” anàvem a l’escola. Cap a les quatre era hora de jugar. Cap a les sis menjàvem “dalbat” de nou i després de fer els deures i estudiar ens posàvem a dormir en les nostres lliteres. Aquesta era la rutina quan vivia allà.
Amb la cura del personal i l’amor dels meus germans i germanes, era suficient per a mi per a ser feliç. Sempre m’he sentit com a casa a Balmandir i sempre m’hi sentiré. És un lloc magnífic per a viure-hi.
Ashok de petit amb alguns dels seus germans i germanes.Ashok, de petit, saltant de sostre en sostre de la casa d’acolliment.
Podem quedar-nos-hi fins a acabar classe 10. Alguns dels nois acaben quan tenen 19 anys, alguns amb només 15. Jo en tenia 15 quan vaig acabar i en aquell moment me’n vaig anar a viure cap a Katmandú per a una nova vida.
Fa dos anys, l’Ashok preparat per deixar la casa d’acolliment després de que hagi estat casa seva durant molts anys.
Després de deixar Balmandir em sentia com un recent nascut, no sabia res. Tot era tant diferent a fora. El meu estil de vida va canviar radicalment. Nova casa, nova ciutat, nova gent, nova escola, nou entorn, una vida diferent en la que sovint em sentia sol i espantat, al començament. Però Amics del Nepal té personal per fer el nostre seguiment un cop sortim de la casa d’acolliment. En Dani va continuar trobant-se amb mi regularment per a donar-me informació sobre tot plegat, motivant-me, aconsellant-me, donant-me suport econòmic quan era necessari i promovent les meves idees. Em va ajudar a trobar lloc per viure, feina, institut i moltes més coses que calen per a viure independent. D’aquesta manera no em vaig sentir tant sol ni indefens.
Però en aquell moment van haver els grans terratrèmols al Nepal i la vida es va tornar més perillosa i difícil. El bloqueig comercial que va durar 8 mesos tampoc va ajudar… Era gairebé impossible cuinar quan no hi havia bombones de butà enlloc, i la llum la tallaven més de 12 hores al dia.
Amics del Nepal també em va ajudar en aquell moment, i sempre estaré agraït per això. Vaig fer un curs a EduLift abans de començar el batxillerat. També he fet un curs de cuina a Cocina Mitho Chha i un curs d’informàtica. Encara practico cuinant cada dia i utilitzant un dels ordinadors que ens van cedir a Amics del Nepal el programa UPC-reutilitza.
L’Ashok fent el curs de cuina a Cocina Mitho Chha.L’Ashok rebent el certificat del curs de cuina.L’Ashok fent de cambrer a la festa al parlament de celebració per l’aprovació de la primera constitució del Nepal.
Vaig començar a estudiar a un institut privat després d’aconseguir una beca. També vaig començar a treballar, al mateix temps, fent de porter a un edifici. Era una feina fàcil però on no aprenia gaire cosa, estava molta estona sol i no tenia vacances.
L’Ashok a la seva primera feina.L’institut on l’Ashok estudia batxillerat.En el moment de les inscripcions al batxillerat, després d’obtenir una beca del govern.Comprant els llibres de batxillerat.I l’uniforme.Preparat per començar batxillerat d’administració d’empreses a l’institut SANN International.
Així doncs, després de gairebé un any, vaig decidir canviar de feina i em van contractar a “Un Dia Blanco Eco Inn Guest House” on els voluntaris d’Amics del Nepal acostumen a allotjar-se quan són a Katmandú. La feina no és difícil però si que aprenc moltes coses noves. I tinc molt més temps lliure. Ara estic gaudint de la meva feina i la meva vida. Els estudis van també bé.
Foto actual de l’Ashok Siwakoti. Acabant segon de batxillerat i treballant de nits a l’hotel Un Dia Blanco.
Fa un parell de mesos vaig començar a aprendre a tocar la guitarra també. La Mònica, d’Amics del Nepal, ho va fer possible. Em va donar una guitarra i em va trobar un músic per a que em fes classes. Estic gaudint molt de les classes i de la meva guitarra.
Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment
Els festivals de Dashain i Tihar ja s’han acabat. Tothom ha de tornar a la normalitat que aquí no vol dir rutina.
Aquest mes passat els nens que tenen algun familiar conegut han estat amb les famílies, 9 dels 26 nens i nenes. Però ara ja han tornat tots al centre d’acolliment preparats per reprendre els estudis.
Jo també torno a la casa d’acolliment amb la Manisha, després de gairebé un mes lluny de la casa d’acolliment, cosa que no havia fet en els darrers dos anys. Però no tornem sols, arribem amb dos nous voluntaris, o millor dit, voluntaris retornats: en Tonyo i en Xavi, un any després de la seva primera visita tornen a la casa d’acolliment.
Trobada d’Amics del Nepal a Barcelona a la casa Elizalde.La Manisha cantant una cançó en Nepalès a la trobada d’Amics del Nepal.Tots els voluntaris, padrins i amics mostrant la seva implicació amb la cooperació al Nepal.
Els nens i nenes que s’han quedat al centre d’acolliment estan molt contents de que tota la gent torni i reben a cada retornat amb crits, i una mica a l’expectativa de veure que els portem de regal de cada una de les cases: alguns porten llaminadures casolanes (llesques de poma de Jumla assecades al sol, o diferents tipus de galetes, crispetes…) i fins i tot en Kush i en Love venen amb una parella d’Ànecs de la millor raça del seu poble.
En Tonyo, en Xavi i jo tampoc ens quedem curts! Arribem a la casa d’acolliment amb 4 ordinadors nous donats per l’hospital Taulí de Sabadell (gràcies Xavier Calvet). I portem els dos seients d’alta qualitat per a acabar de completar la remodelació dels gronxadors gràcies al material donat per HPC Ibérica (gràcies Ramón Coderch i a Mònica Sans per la gestió i coordinació).
En Tonyo, en Xavi i jo, ens posen a treballar amb l’ajuda dels nens i en Papu, i en uns pocs dies intensos ja tenen la nova sala d’ordinadors amb l’Ubuntu ben instal·lat, els gronxadors en ple funcionalment i de pas tenim la zona de davant dels lavabos re-adequada i la instal·lació d’aigua i elèctrica millorades.
1. Reparació dels gronxadors:
Primera fase de la reparació dels gronxadors fa gairebé dos mesos. Tallem una de les potes, la desenterrem i la girem per a que tingui la inclinació cap a fora i els gronxadors no xoquin contra la pota. Gràcies a en Josep Maria Ferrao i l’Alba, el Marc, la Marina, l’Andrea, la Joana i alguns dels nens que van ajudar a fer-ho possible, tot i tenir uns bons fonaments de formigó molt dificils de moure!L’estructura del gronxador en l’estat original abans de redreçar-lo.Segona fase: instal·lació dels nous super-rodaments, gràcies a la donació de HPC Ibérica. I instalats per en Josep Maria.Podeu veure l’únic dels antics rodaments que quedava com a reliquia.
Ara queda que vingui el mecànic del poble a soldar la pota amb la viga superior! En Josep Maria es mira l’estructura mentre espera al soldador, ara no depèn d’ell…Tercera fase: Un mes i mig després, després dels festivals, aconseguim que el senyor del soldador vingui a soldar la pota dels gronxadors… En Josep Maria ho haurà de veure en fotos, o tornar a Nepal per veure-ho en directe… Però el pilar on s’aguanten els rodaments queda inclinat. S’han de desenterrar les altres dues potes i pujar-les deu centímetres! (quarta fase). I després col·loquem amb la direcció d’en Tonyo i en Love els gronxadors que he portat de Barcelona per donació de HPC Ibérica (cinquena fase)Sisena fase: En Tonyo fa les proves de qualitat.I el gronxador ja està llest per a donar diversió per tots els nens! Sempre està ocupat i hi ha cua! Moltes gràcies!
2. Millora de la instal·lació d’aigues:
Per fi l’aixeta de la cuina no degota!Nova instal·lació d’aigua per emagatzemar-la al dipòsit.Aixeta automàtica per a l’entrada d’aigua a la casa d’acolliment.Després d’estar gairebé un any seques, les antigues aixetes ja tornen a funcionar.
3. Millora del canal d’aigua de la cuina i les dutxes:
En Papu està reparant tot el vell canal d’aigua de la cuina,.També, amb la col·laboració de tots els grans, treiem una soca i aplanem els voltants del canal reformat al costat dels labavos per en Josep Maria Ferrao i els tocs d’en Papu (amb la col·laboració inestimable d’en Xavi i en Tonyo).Un cop finalitzada tota la intervenció, ja podem utilitzar de nou les dutxes i aixetes, i de forma molt més còmoda que en el passat. A part de que la zona ha quedat molt més accessible.
4. Ampliació de l’aula d’informàtica:
Sala d’ordinadors ampliada i amb el sistema operatiu Ubuntu en ple funcionament.
També els joves, que han deixat el centre d’acolliment aquest darrer any s’estan encara acabant de situar. En Sanu ha aconseguit finalment el carnet d’identitat nepalès (no gens fàcil d’aconseguir per als nois amb situacions familiars irregulars) i ja ha tornat a Bhimphedi per a reincorporar-se al projecte AWASUKA per a acabar els tres prototips antisísmics (el de fusta de la didi Maya, el de bloc de formigó de la didi Santamaya i el de pedra i fang per a la comunitat). En Papu que ha passat els festivals a la casa d’acolliment, i va aprofitar per treballar al projecte AWASUKA i col·laborar en feines a la casa d’acolliment, ha decidit quedar-se a viure al poble amb en Sanu i també incorporar-se al projecte AWASUKA per acabar els prototips. El Jay que ha passat els festivals amb la seva família retrobada 14 anys després (ja us explicarem la seva història ben aviat), ja ha aconseguit també el carnet d’identitat, i ha vingut a Bhimphedi uns pocs dies per a obtenir una carta de recomanació de l’escola pública del poble on va estudiar la secundària per poder posar la informació correcta, ara que la coneix: nou nom (Anish Malla), nova data de naixement i els noms dels pares. En Ashok Praja ja ha représ els estudis de Veterinaria. Ara l’Ashok treballarà i viurà més aprop del seu centre d’estudis, i desitgem que li vagi molt bé (moltes gràcies a la Prakriti, que ara viu al centre d’acolliment de Patan, que a ajudat a l’Ashok a trobar feina allà, perquè casualment en el poble de la seva tieta es ben a prop del centre d’estudis de veterinària).
L’Ashok Praja en el seu nou lloc de feina.
Un altre gran canvi és que l’escola pública canvia d’ubicació. L’edifici històric que va quedar afectat pel terratrèmol, serà enderrocat, així que els nens ja comencen a estudiar als barracons provisionals situats al camp de futbol del poble. (Llegiu el post escrit per la Mònica).
Hi ha hagut també dos canvis molt importants al centre. Dues persones molt especials ja no viuen amb nosaltres a la casa d’acolliment. Tot i que les trobarem molt a faltar, seguirem en contacte i estem molt contents per elles pels canvis i èxits a les seves vides. El primer és en Krishna Pudasaini, director del centre d’acolliment durant els darrers 15 mesos, i que ha fet molt bona feina durant aquest temps, tenint grans èxits com trobar famílies de nens del centre. En Krishna ha superat unes oposicions i ara treballarà com a funcionari al departament d’electricitat (on tenen molta feina per a solucionar el problema dels talls de llum degut a l’insuficient producció d’electricitat). La segona és la Susmita, nena del centre d’acolliment de 9 anys, que ha pogut tornar a viure amb la seva mare i el seu germà petit (ja us explicarem la seva història en el següent post!).
La Susmita i en Sujan esperant a la seva mare casi tres anys després.
I la vida a la casa d’acolliment de Bhimphedi segueix, amb alegria.
Els nens van a l’escola per acabar el segon trimestre. En Tonyo i en Xavi fan de paletes i fusters. La Marina i la Joana, tornades d’una setmaneta de descans ben merescut, reprenent les classes d’informàtica, d’anglès i castellà. En Prabhat i la Manisha ajuden als petits amb els estudis. I jo, amunt i avall, mirant que tot vagi més o menys bé: supervisant el centre, als joves i als nens que tenim repartits pel país, buscant un nou director per el centre, ajudant als grans amb els exercicis de matemàtiques…
La vida segueix, amb alegria.
Vacances de la Joana i la Marina a Chitwan.Vacances de la Joana i la Marina a Chitwan.Vacances de la Marina i la Joana a Lumbini.La Manisha amb alguns nens preparant la decoració per l’aniversari de la Maya.Decoració acabada, amb un somriure de la Maya, que va regalar a tothom caramels, i nosaltres li vam regalar un vestit d’estètica ínida dels que utilitza diàriament.La Maya tallant i repartint un pastís casolà que li vam preparar amb galetes, plàtan, llet i mantega (i sense forn). Ja som uns experts d’aquest tipus de pastís.En Kush i la Joana fent iogurt a la llum d’una espelma.I de tant en tant, quan quatlla, fem formatge fresc en comptes de iogur.Escorrent per a obtenir el formatge fresc.El mes similar al formatge fresc a Bhimphedi.Alguns membres d’Amics del Nepal i Petit Món al casament de la comptable d’Amics del Nepal. Moltes felicitats Geeta!
Gairebé cada setmana visitem el centre de salud de Bhimphedi o l’hospital d’Hetauda (la ciutat més propera de Bhimphedi, a poc més d’una hora en autobús). Però quan necessitem fer quelcom més que una radiografia aleshores anar a Hetauda només serveix per escandalitzar-se… Així que de tant en tant ens toca anar amb algun nen cap a Katmandú on es poden trobar més hospitals i poden fer més proves.
Aquest cop hem anat amb l’Arati (no us preocupeu, no té cap problema greu), però no penseu que la nena estava espantada o preocupada d’haver d’anar a l’hospital. Al contrari, era l’oportunitat per anar a visitar Katmandú per primer cop a la seva vida! Veure tots aquells llocs i monuments que surten als llibres de l’escola i retrobar-se amb molts germans i germanes que viuen a Katmandú un cop van deixar el centre d’acolliment de Bhimphedi.
L’Arati mirant el riu Bagmati, a la zona sagrada de Pashupatinath, on els hinduïstes cremen els cossos dels difunts (al fons de la imatge es veuen les columnes de fum de les cremacions).L’Arati caminant entre els temples de Pashupatinath.Ens trobem amb en Naresh, un dels joves que va creixer a la casa d’acolliment de Bhimphedi, al peu del restaurant on treballa, La Casita de Boudhanath. En Naresh està estudiant segon de batxillerat i vivint a una habitació amb dos nois que també varen viure de petits a Bhimphedi, en Hem i en Brish.Visita al centre d’acolliment de nenes de Patan (on Amics del Nepal també hi col·labora), on viuen dues noies que varen crèixer a la casa d’acolliment de Bhimphedi i varen canviar de casa quan varen fer 15 anys.L’Arati posant, en senyal de germanor, un braçalet a en Pemba, un altre dels joves que va crèixer a la casa d’acolliment de Bhimphedi. Aquest xicot, apart d’estudiar segon de Batxillerat, està participant en un projecte d’Amics del Nepal que portarà una obra de teatre a zones altament afectades pels terratrèmols de fa uns mesos.Ens trobem també amb voluntaris d’Amics del Nepal que estan treballant en altres projectes, com la Neus, que està molt implicada amb la casa d’acolliment de nens de Mahendranagar y l’escola FIBS. La Neus ens volia venir a visitar a Bhimphedi, però la seva tornada de Mahendranagar es va endarrerir molt degut a les vagues i protestes per queixar-se sobre alguns punts de la constitució que s’estava apunt d’aprovar, i que s’ha aprovat aquest 20 de setembre.Ens trobem també amb en Madan, un jove que va sortir ja fa uns anys del centre d’acolliment de Bhimphedi, i visitem Dharahara, la torre que va col·lapsar en el darrer terratrèmol (ja havia col·lapsat en un terratrèmol ra 80 anys, i havia estat reconstruïda de nou).Gaudint de les vistes des del terrat de la casa de la Geeta, la meravellosa comptable d’Amics del Nepal a Katmandú. La Geeta ens va acollir a casa seva, amb els seus pares, durant els dies que ens varem quedar a Katmandú.També varem visitar a l’Ashok, el nano que ha sortit de la casa d’acolliment aquest any. Actualment vigila un edifici (el que li proporciona allotjament i un sou), estudia primer de batxillerat i està fent un curs de cuina a Cocina Mitho Chha.L’Ashok a les pràctiques del curs de cuina a Cocina Mitho Chha..Ahir 20 de setembre es va aprovar la constitució del Nepal, deu anys després que acabés la guerra civil, un moment històric pel país. L’Ashok, i algun company seu del curs de cuina va ser contractat per anar a treballar aquest dia històric al parlament, per a treballar a l’acte de celebració!
