Escrit per Vanessa Mártinez voluntaria a la casa d’acollida
Abril es un mes ple de aniversaris, així que els vam celebrar tots en una gran festa!!
Vam tenir Gincama, pastís, regals, música i molta diversió!
Van complir anys: Samir (9 anys), Bishnu (12 anys), Arjun (18anys), la nostra didi Beli i la Mònica de Awasuka.
Per refrescar-nos en aquests dies de tanta calor vam anar al riu.
Kushal amb nomes 4 anyets va caminar turó avall turo amunt sense problemes.
Escrit per Pau R. E.
A Nepal el nou curs escolar comença al maig. Amb el nou curs també s’hi afegeixen noves incorporacions al centre. Ens dirigim al centre de coordinació de nens del Nepal a Kathmandú amb un nou voluntari recent arribat. En el centre de coordinació es demana per recollir els nens, però encara no els tenen preparats. Després de quasi 4 hores gestionant els tràmits, ens adjudiquen 2 nens i 2 nenes.
Amb les cartes a la mà anem a buscar primer les nenes, que estan al centre Naxal. Un cop allí, i just només arribar, molts nens reconeixen en Dani, i comencen a cridar que també volen anar a Bhimphedi, tots molt emocionats.
Mentre acaben de preparar les nenes, els nens del centre es posen a jugar amb nosaltres tot fent una corranda al nostre voltant. Un cop llestes, ens sorprèn l’edat de les noves incorporacions, són ben petites (6 i 4 anys)! I també són germanes! Tot seguit ens dirigim a buscar els 2 nens al centre Siphal, allí ja estan preparats però encara són més petits que les nenes (4 i 3 anys)! Tota una sorpresa!
Ja ho tenim tot llest per poder seguir amb el taxi fins a Balco, on canviem de vehicle per agafar un Jeep cap a Bhimphedi. Se’ns assignen els 4 seients del darrere de tot per tots 6 (2 cooperants, les 2 nenes i els 2 nens). Just abans de pujar la nena més gran comença a plorar, fa ben poc que ha estat acollida a Naxal i desconeixem com se sentia. Després de mirar de tranquil·litzar-la sense èxit decidim que ja acceptarà la situació, i procedim a pujar al Jeep on el plor persisteix i sembla que es comença a encomanar a la seva germana petita, la resta del passatge (6 persones més) també s’incomoda. Però per sort ben aviat s’adormen ben profundament les dues germanes, restant desperts els 2 nens. El gran es porta molt bé, tot quietet, i el petit no para de menjar galetes sense atipar-se’n i jugant encuriosit amb la finestra del Jeep.
La primera meitat del trajecte transcorre amb molt de transit, sobretot causat per la quantitat de fang de la pluja dels últims dies. Els Jeeps, malgrat la tracció a les quatre rodes, rellisquen i els costa fer algunes pujades. Tot plegat fa que arribem molt més tard del previst al punt de descans de mitja part de trajecte. Allí ofereixen al conductor menjar i/o neteja del Jeep, que acaben plens de fang, a canvi de que els portin la clientela.
Un cop a la parada despertem la nena petita, la gran ja portava un ratet desperta. I mirem que surtin tots per estirar les cames i per anar al lavabo. La gran no vol abandonar el Jeep i la deixem descansar tranquil·la dins del vehicle; tampoc vol ni menjar ni anar al lavabo. Mentrestant la resta de passatge del Jeep pregunta encuriosida el sexe dels nens ja que justament els nens vesteixen més de rosa i les nenes més de blau.
Després que tots els altres hagin estirat les cames, i anat al lavabo, seguim amb el trajecte. Aquest cop molt menys tranquil. La gran comença a vomitar al cap de poc de continuar, malgrat demanar una bossa de plàstic aquesta no arriba a temps i el vòmit queda a la paret del seu costat del Jeep. La petita tarda ben poc en voler imitar la seva germana, però la aconseguim distreure i la ventilació del vehicle també ajuda a que no sigui la següent. Al cap d’un bon rato, la situació es repeteix, però per sort estem a punt de arribar a Bhimphedi.
En arribar ja és fosc, truquem per tal de que altres voluntaris ens ajudin a carregar totes les maletes i nens cap a Balmandir (“la casa dels nens”). I caminem poc a poc per entremig dels carrers de Bhimphedi, ara ben foscos. En arribar tots els nens del centre els reben amb molta il·lusió, i encarà més les didis. Tots els estaven esperant amb impaciència. Estan ben cansats i van a dormir d’hora.
L’endemà es descobreix com el nen gran de quietot en té poc, i és el més mogut del centre, no para mai quiet, amb ganes de descobrir tots els racons i de fer tantes activitats com pot. Qui hauria dit que era el més quietetó i bondadós del Jeep. El més petit és el preferit tant de les nenes com de les didis. Les noves nenes els costa un dia més però ja acaben jugant tots junts i amb un bon somriure ben gran de galta a galta, també es fa estrany recordar els plors abans i durant el trajecte en Jeep.
El següent dia ja es compren sabates per la més petita i tots plegats van a fer-se les fotos amb l’uniforme per tal de matricular-se a l’escola, i ja tot llest per començar el curs.
Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
Molt bon any 2074!
Nosaltres com podeu veure comencem l’any amb molt bon peu.
https://www.youtube.com/watch?v=PHPVe3Ayqbc&feature=youtu.be
Manuj: “El que més em va agradar va ser el castell inflable perquè podia saltar i no em feia mal.”
Ramraj: “És any nou i el que més m’ha agradat és fer una sortida en grup i banyar-me a la piscina.”
Ashish: “El que em va agradar més va ser poder saltar a la piscina. Com que no hi ha pedres podiem saltar sense por i anar fins al fons.”
Santa: “Banyar-me a la piscina em va encantar.”
Bishnu: “Nadar a la piscina és el que més em va agradar.”
https://www.youtube.com/watch?v=cQ40IP_mcJ8&feature=youtu.be
Ramesh: “A Smarak hi ha animals salvatges. M’ha agradat molt veure el lleopard, passejar pel parc amb tanta gent i veure flors tan maques. Feia molta calor i vàrem menjar un gelat que estava deliciós.”
Samir “Ahir m’ho vaig passar molt i molt bé. Però el que més em va agradar va ser pujar al vaixell pirata.”
Anoj: “Pujar al vaixell pirata va ser molt el més divertit.”
https://www.youtube.com/watch?v=fAr-PsOdzWE&feature=youtu.be
Basu: “La roda i el vaixell pirata han estat les meves atraccions preferides. Tenia por però va ser molt divertit”
Sita: “Quan estava a la roda em vaig espantar una mica però m’ho vaig passar molt bé.”
Bishwa: “M’agraden molt els animals i amb el que més vaig gaudir va ser muntant a cavall.”
Som: “Em va agradar molt muntar a cavall.”
Sarita: “El que més em va agradar va ser nadar a la piscina i muntar a cavall. No ho havia fet mai.”
Beli didi: “Per primera vegada vam pujar al vaixell pirata amb el Manoj. Em vaig espantar una mica.”
https://www.youtube.com/watch?v=tHH1ysZNQzo&feature=youtu.be
Purnima: ” Pujar a la roda va ser el millor. No tenia por, m’ho vaig passar molt i molt bé”
Maya Didi: “Veure cérvols, cocodrils i micos és el que vaig preferir perquè quan vaig pujar al vaixell pirata vaig tenir molta por.”
Santa Maya didi: “Els animals va ser el millor. El vaixell pirata em va espantar força”.
Com podeu veure comencem l’any amb molt bon peu.
Resultat final:
Escrit per Nicolas Gautier, voluntari a la casa d’acolliment.
El mes d’abril ja ha arribat i els nens estan de vacances. A finals de mes començarà un nou curs escolar. En el districte de Makawanpur comença a fer força calor, així que busquem qualsevol excusa per anar a refrescar-nos. Tot sovint anem a banyar-nos al riu que se situa al sud de Bhimphedi!
Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment de Bhimphedi
Aquest blog és un escenari d’Amics del Nepal on podeu veure algunes de les coses que fem possible a aquest poblet de Nepal. Però darrera les cortines hi ha molta gent treballant per a que sigui possible que tots aquests nens i nenes desafavorits inicialment, tinguin una infància feliç i amb oportunitat d’aprendre un munt a la casa d’acolliment de Bhimphedi.
Juntament amb el suport dels padrins del projecte de Bhimphedi, és del tot imprescindible la feina de molta gent que de forma imaginativa, altruista i solidària organitza activitats per recaptar diners per a la casa d’acolliment.
En aquest post us explicaré algunes d’aquestes magnífiques iniciatives que s’han portat a terme els darrers mesos!
La Marina Viñas ja porta 4 anys consecutius organitzant el Quinto Solidari amb el Ciervo de Sabadell.
Però a més, el passat novembre el Ciervo de Sabadell encara va anar més lluny, perquè la seva companyia de teatre es va coordinar amb Ateneu del Món per a fer una representació a Sant Quirze a favor de Balmandir: Una gran vetllada de teatre de la sempre sorprenent Agatha Christie.
Els alumnes de sisè de l’escola Joan Blanquer de Castellar del Vallès van organitzar un berenar solidari. Entre altres activitats on participen tots els alumnes de l’escola per acostar la realitat de Nepal a tots ells.
En Tonyo Fibla ja és el tercer cop que col·labora amb nosaltres. Aquest cop ha organitzat un taller de cuina nepalesa!
Els col·laboradors més incansables són en Ricardo i en Jorge, que porten anys amb el projecte “Taper Nepal” amb desenes d’actes, presentacions, venda d’artesania nepalesa i sessions de ioga solidari!
També tenim nous col·laboradors, com l’Ester i en Xipi de la granja d’ous Codi 0 de Lleida, que han organitzat un berenar solidari uns dies abans de venir-nos a visitar a la casa d’acolliment amb els seus quatre fills (que han causat sensació al poble amb els seus cabells daurats).
Imaginació, altruisme i solidaritat al poder, per a posar el nostre granet de sorra per a un món millor! Moltes gràcies! i seguim endavant!
Escrit per Nicolas Gautier, voluntari a la casa d’acolliment.
El diumenge 29 de gener era un dia festiu: el Shahid Diwas (el dia dels martirs) conmemoració a quatre joves revolucionaris pro-democràtics que protestaven contra el règim Rana i van ser executats el 1941 (Shukraraj Shastri, Dharma Bhakta Mathema, Gangalal Shrestha i Dashrath Chand).
Nosaltres vam aprofitar aquest dia festiu per a estirar les cames pels caminets al voltant de Bhimphedi. Un cop el pícnic i les ampolles d’aigua eren a les motxilles, 13 de nosaltres ens vam posar de camí cap als turons.
L’excursió que varem fer per Suping i Jamire té unes vistes magnífiques, que intentarem compartir amb vosaltres amb algunes de les fotografies que varem prendre:
Escrit per Nicolas Gautier, voluntari a la casa d’acolliment.
Des de fa alguns dies es produeixen fenòmens estranys a Balmandir. Podríem pensar que ens trobem en una pel·lícula de ciència ficció, però és del tot ben cert! Terrorífiques i desconegudes criatures (mai vistes fins el dia d’avui) apareixen per a tots els racons de la casa d’acolliment. Mig-mitjó, mig-insecte, els coneixem com els Sock Monsters!!!
D’acord… és una broma… els Sock Monsters no són més que uns mitjons vells, unes quantes teles de colors, llana i fils, botons, paper de diari i molta imaginació!
Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment
Nepal és un país geogràficament molt divers i interessant en el qual hi podem trobar les muntanyes més altes del món (la Zona dels Himalayes), turons de 3000 metres d’alçada amb vegetació frondosa (la Zona dels Turons) i també planícies que recorden a les selves Índies (la Zona del Therai). Nou dels nens de la casa d’acolliment han pogut visitar alguns d’aquestes zones amb els seus amics de l’escola:
Viatge de 5è a Chitwan – el Therai i la naturalesa
Cinquè de primària és el darrer curs que els nens de Bhimphedi poden estudiar a l’escola comunitària. A partir de sisè o bé estudien a l’escola pública o bé han d’anar a estudiar a un altre indret (opció triada per tots aquells que s’ho poden permetre).
Per aquesta raó cada any l’escola comunitària organitza una excursió d’un dia per a acomiadar els alumnes que durant 7 anys han estudiat en aquesta escola propietat de la comunitat de Bhimphedi. Aquest any els 3 nens de la casa d’acolliment que estudien cinquè han estat especialment afortunats, perquè han anat a visitar el parc natural de Chitwan on han pogut veure un altre Nepal que no coneixien: les planícies selvàtiques on es poden trobar elefants, cocodrils, cérvols, rinoceronts d’una sola banya…
Viatge de 10è a Pokhara i Gorkha – Els Himalayes i la història
Els estudiants de desè, l’equivalent a quart d’ESO, que ja es preparen per als exàmens finals, van organitzar-se un viatge de només una nit fora per a no afectar el seu estudi. Però no us penseu que això els va impedir fer-se un pla del més ambiciós: agafar un autobús i fer 8 hores de viatge fins arribar a Pokhara als peus dels Annapurnes. Des del llac a 800 metres d’altitud es poden veure les muntanyes de 8000 metres d’alçada.
Però seria una llàstima tornar directes cap a Bhimphedi, així que el dia següent van fer 6 hores més d’autobús fins a la ciutat de Gorkha, una ciutat històrica:
Prithivi Narayan Shah (1723-1775),, rei del petit regne de Gorkha, va conquerir molts dels mini-regnes del voltant i es va dirigir a poc a poc cap a la vall de Katmandú. Allà va començar a conquerir els regnes del voltant per a poder fer un bloqueig a la vall. La impaciència el va portar a intentar dos atacs a la ciutat de Kirtipur, situada en un turó des del qual planejava l’atac final a la vall de Katmandú. Però en ambdós casos va perdre pagant-ho car en les seves files. Finalment va aconseguir que la ciutat de Kirtipur es rendís per falta d’abastiment d’aigua i menjar. Però el rei no va ser clement i va tallar els nassos de tots els homes de la ciutat.
Des de Kirtipur Prithivi Narayan Shah va sotmetre a les altres ciutats de la vall, establint un sol regne prou poderós per mantenir-se fora de l’influencia britànica, a diferència dels regnes en l’actual Índia.
Ja satisfets i esgotats, van fer unes 10 hores de més de carretera de giragonces per a tornar a Bhimphedi. L’endemà la classe de desè era ben buida.
Viatge de 6è, 7è i 8è – Els turons i la religió
Els nens i nenes de sisè, setè i vuitè van decidir que no volien ser menys i s’han preparat també el seu picnic particular. És molt comú que famílies, escoles, veïns o grups culturals organitzin excursions d’aquest tipus d’un sol dia: agafen un autobús per a anar a visitar un temple. I allà, a prop del temple es posen a preparar un bon dinar amb foc de llenya. I naturalment no hi falta un bon altaveu on hi posen música de Bolliwood i es posen a ballar i cantar per fer baixar el menjar.
Vida i religió, menjar i celebració, ball i cançó. Els nepalesos són capaços de mesclar com ningú modernitat i tradició.
Per la resta de nens i nenes de la casa d’acolliment no patiu, que potser no han anat d’excursió, però també ens ho passem bé i sobretot mengem bé! Mireu quina pinta fan aquestes croquetes de pollastre:
Escrit per Cristina Morales, membre de la Junta Directiva d’Amics del Nepal, amb el suport d’en Miquel Comas i en Daniel Roig.
Dibuixos realitzats per Ramesh Syantang, nen de 14 anys de la casa d’acolliment de Bhimphedi, que ha conviscut més de 10 anys amb en Jay.
En Jay té un somriure que t’atrapa i ja no et deixa, t’envolta i et porta fins al núvol més alt, cel enllà…
Ara ja és un dels grans a la casa, on es fa estimar per tots: ajuda a la cuina, als més petits, sempre a punt per jugar a futbol, més que no pas per fer deures…amb un aire despistat, de vegades sembla que juga a fer veure que no sap ben bé si va o si ja torna; no parla gaire, però la seva mirada és noble com l’aigua dels rius del Himàlaia.
Dir-se Balak no li agrada a en Jay. No és pas el seu cognom, però és el que la policia li va donar quan el va trobar, vol dir “nen”, i significa que la persona que el porta no té origen ni casta coneguts, és un estigma… Per això va decidir canviar-se el nom i es va posar Anish Rana
De vegades, en Jay/Anish es pregunta per què viu des de fa 14 anys a Balmandir, la casa d’acolliment de nens i nenes, a Bhimphedi. Algunes nits, mentre escolta les confidències i riures de les cuidadores, que traginen els estris a la cuina quan tothom gairebé dorm, mira el cel net i ple d’estels propers, i somnia despert: en algun lloc, potser a les muntanyes, potser a les planures caloroses del Terai, ara mateix hi ha una dona que mira el mateix cel nepalès, recordant un fill que va perdre fa tant de temps…
En Jay s’ha fet gran, ha arribat l’hora de deixar la casa i iniciar una nova vida. Porta amb ell el regal de la solidaritat: una educació, una infantesa en un entorn de seguretat, d’alimentació apropiada, de cura personal, afectes, amics, i una classe diferent de família: la d’Amics del Nepal, que treballa, amb l’ajut de tantes persones de bona fe, per tal que en Jay i tants com ell tinguin més oportunitats en el futur.
Com a condició per poder integrar-se a la societat, i trobar millor feina per ser independent, cal fer-se el carnet d’identitat nepalès. Sense saber quins són els orígens d’una persona, aquest procés és molt complicat. En Jay/Anish ho té molt difícil per poder aconseguir el seu DNI…
Rebuscant pels llunyans records encara guardats a la seva memòria, de sobte, un dia d’aquesta tardor, en Jay/Anish va poder dir al director de la casa d’acollida, en Krishna, un nom que li recordava el seu lloc d’origen… laghara…
I amb aquest nom, en Krishna, va decidir llançar-se a l’aventura d’anar a tots els pobles que tinguessin un nom semblant a “Laghara” propers a la caserna on el van trobar de petit, per tal d’intentar l’arriscada i esbojarrada tasca de trobar algun familiar del noi. Hores i hores d’autobús, tres dies frenètics de visites a oficines de policia, de preguntes a persones de les diferents comunitats, a oficials de les administracions locals…
Una nit, una família d’un poblet a tres hores caminant, arriba a la caserna de policia. Han sentit les noticies d’aquest jove retrobat. No serà el fill que van perdre fa 14 anys mentre acompanyava la seva mare a tallar herba per a la búfala?
Les marques darrera l’orella i a la mà no enganyen, tampoc les faccions… és un miracle! tota la família es posa a plorar d’alegria. L’endemà més i més gent del poble ve a la comissaria per a veure amb els propis ulls el nen que va sobreviure!
Fa 14 anys, una mare va sortir amb el seu fill de 3 anys per anar a tallar herba per al seu bestiar. És una feina molt comú al Nepal, tothom que ho ha vist ha quedat esmaperdut observant les dones nepaleses carregant amb el front muntanyes d’herba i pujant camí amunt com si no fos una feina sobrehumana… El nom d’aquest nen que acompanyava la seva mare era Dipendra Malla, fill de Jay Malla.
Però aquell dia va succeir un fet inesperat que canviaria la infància d’aquest nen. En un moment de distracció, va perdre de vista a la seva mare! El nen va caminar i caminar, però no la va tornar a trobar. Finalment va arribar a una zona urbana, on la policia el va recollir, però ell només va ser capaç de dir: “Jay”…
La seva família el va estar buscant durant setmanes, però finalment van haver d’acceptar la tràgica “realitat”, el seu fill era mort. No tenia sentit seguir buscant, i molt menys anar a la ciutat, a tres hores de camí, per parlar amb la policia, en aquella època hi havia una guerra civil entre els governants i els maoistes, i moria tanta gent…
La policia va etiquetar a en Jay com a nen abandonat, li va posar el cognom “Balak”, van posar anuncis als diaris però mai va ser reclamant, per tant va ser traslladat a la casa d’acolliment de Bhimphedi, on ha viscut durant 14 anys sota la tutela de NCO i Amics del Nepal.
Però ara, en un dia qualsevol de tardor, sembla que la vida ha volgut premiar la ferma decisió dels responsables de la casa d’acolliment d’ajudar en en Jay/Anish/Dipendra a trobar el seu origen, i el noi del somriure captivador ha passat de ser orfe a tenir mare, pare, dos germans i una germana i tiets, cosins… tothom molt feliç i sorprès de l’esdeveniment!
Dos mesos després d’aquell dia, l’Anish ja té DNI, es diu Anish Malla, i està fent tots els passos per poder corregir la informació en el certificat de l’ESO i fins i tot ha estat a temps d’inscriure’s per estudiar primer de batxillerat a la ciutat més propera al seu poble.
Aquest conte de Nadal és una història real, que s’afegeix a d’altres que parlen de nens i nenes, nois i noies, com la Susmita Syantang, la Bipana Khadka, o els germans Som i Ramesh Thami, que, gràcies a la incansable tasca dels responsables de Balmandir-Bhimphedi-Amics del Nepal, han aconseguit el regal més important: retrobar les seves arrels, reconciliar-se amb els seus orígens i ser persones úniques, importants i estimades per la seva família.
En nom de tot l’equip d’Amics del Nepal us desitgem el millor per a aquest Nadal’16, i que l’any nou sigui feliç i solidari.
Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment de Bhimphedi (Balmandir – el temple dels nens)
Post número 100 després de 25 mesos de vida del bloc d’Amics del Nepal a Bhimphedi
Ja fa 25 mesos que vaig arribar a la casa d’acolliment de Bhimphedi per a coordinar la feina de gestió i suport d’Amics del Nepal en aquesta casa d’acolliment de Nepal Children’s Organization. Des d’aquell moment hi ha hagut continua presencia de voluntaris donant suport al personal permanent contractat. Des del primer moment que em vaig incorporar a la casa d’acolliment varem decidir obrir un bloc per a poder explicar tota la feina i projectes que anem fent a tota la gent que estimeu aquest temple dels nens en aquest llunyà indret. Padrins del projecte, antics voluntaris i els seus familiars, membres i socis d’Amics del Nepal, espero que hagueu gaudit dels primers 100 posts, cada un amb fotografies i experiències en català, castellà i anglès, fent d’arxiu de vivències de multitud de gent.
No es una feina fàcil, tots els voluntaris que han vingut temen el moment que se’ls assigna fer un post. És tot un procés. Primer pensar com serà (tindrà vídeo o només fotografies?), després fer les fotografies de l’esdeveniment (moltes vegades, per exemple quan es fa alguna millora al centre, ens oblidem de fer la foto d’abans, o la foto mentre fem la feina…), després escriure el post, revisar-lo o demanar que algú el revisi. I traduir-lo als altres dos idiomes… i revisar les traduccions. Posar el text a la web, triar les fotografies, reduir-les de resolució i pujar-les a la web (quan la connexió d’Internet ho permet), escriure els peus de foto (en els tres idiomes), triar les diferents opcions de post i finalment publicar-ho. Ah! i enviar el resum per a que l’Anna Carreras ho posi en el Facebook, que no se’ns oblidi!
En aquests 25 mesos 100 posts, hem viscut tot tipus d’experiències: canvis de personal, nens que ja han deixat el centre i nens que han entrat nous, terratrèmols, un bloqueig comercial, 72 voluntaris (i alguns han repetit l’experiència), tots i cada un dels festivals nepalesos, gimcanes i curses d’orientació, el meu casament, receptes de plats nepalesos, feines de manteniment i millora al centre… Aquí a Nepal, se’ns dubte, la realitat supera la imaginació. Mai ens quedem sense temes per a fer nous posts… ans al contrari, a vegades no donem a l’abast, i acabem resumint, fusionant, ajornant o oblidant temes.
Mirant totes les aventures, vivències i nous amics d’aquests 25 mesos 100 posts, sento gratitud, satisfacció, emoció i curiositat i expectació pels propers 25 mesos 100 posts. Segur que Nepal no ens decebrà, no hi ha millor guionista!
Cada un dels 100 posts que hem publicat, també han estat anunciats al facebook d’Amics del Nepal gràcies a la constància i la infal·libilitat de l’Anna Carreras, responsable de la gestió de les xarxes socials d’Amics del Nepal.
Però per als propers 100 posts hem afegit encara una altra opció per als que vulgueu seguir el nostre bloc. A la barra lateral del bloc, sota l’opció de triar l’idioma, podeu apuntar-vos a la llista de correu on s’enviarà mensualment un correu electrònic avisant de les noves notícies al bloc de Balmandir. Apunteu-vos ara, i que no se us passin les següents 100 novetats a la casa d’acolliment!
Pas 1: Escriu el teu correu electrònic, selecciona l’opció de català i prem el botó “OK!”
Pas 2: En el teu correu electrònic rebràs un correu de confirmació. Selecciona l’enllaç i ja estaràs inscrit!
Pas 3: Rep un correu mensual amb les novetats i noticies del blog!
