Escrit per Guillem Pujol, voluntari de la casa d’acollida de Bhimpedi
Aquests últims dies ens ha visitat la Valeria, una de les primeres voluntàries que va engegar el projecte d’Awasuka. Amb ella també ha vingut la seva mare i el seu germà, aprofitant aquesta oportunitat i acostant-se les festes del Dashain hem fet unes quantes activitats amb els nens i nenes de la casa!
Seguidament podeu trobar un resum d’aquestes!
Sortida a Dorshin
Dissabte passat, aprofitant que els infants tenien festa a l’escola ens vam apropar a Dorshin! L’excursió va ser molt maca i bonica, s’hi van apuntar tant grans com petits i al final ens esperava una sorpresa impressionant.
Ni més ni menys que unes bones cascades per refrescar-nos, després de l’exercici que havíem fet i per poder-nos recuperar per la tornada!
Els petits de la casa jugant amb un rierol
Va ser una vetllada estupenda, que ens costarà oblidar.
Nens, nenes i voluntaris de Balmandir amb la família de la Valeria
Taller de Creps
Una altra de les activitats que vam fer amb la família de la Valeria va ser un taller de cuina , i què és el que vam cuinar?
Doncs uns deliciosos CREPS! En aquest cas van ser només els joves de la casa qui van participar d’aquesta activitat, ja que els més menuts encara tenien escola i per tant estaven a classe.
La Valeria i la Didia miren si poden utilitzar una paella per fer els creps
Però ells i elles tampoc es van perdre tastar aquestes delícies, ja que les Didis de la casa els hi van portar en el seu Snack Time directament a l’escola i encara calentets.
Bishnu amb les mans a la massaTot l’equip de cuina treballantKamal i Ramesh fent els creps
Nobstant aquests intensos moments la família de la Valeria ens ha hagut de deixar per continuar amb el seu fabulós viatge pel Nepal. Esperem que ens torneu a visitar en breus i que vagi tot molt bé!
Escrit per Josep Mas, voluntari de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
Som a l’època dels monsons, quan l’aigua cau sense mesura i refresca els sentits, el paisatge es pinta d’un verd intens i d’olor de terra molla, les plantes de la vall de Bhimphedi creixen a un ritme vertiginós, i el brogit de la pluja ens acompanya de dia i de nit. Com és la vida a Balmandir amb l’arribada de les pluges? Segueix llegint per saber més sobre les activitats, jocs i excursions que portem entre mans aquests dies… i sobre l’arribada d’un germà nou!
Explosió de color als jardins de Balmandir amb l’arribada de les pluges
Tot i la pluja, també hi ha estones de sol, i l’activitat a Balmandir no para! Sigui pintant, jugant, o fent figures de paper…
Una estoneta de sol aquest matí? A pintar a fora s’ha dit!En Lov i en Ramesh durant una emocionant partida de futbol botons.Fent figures de paper passa el temps volant, i la nostra col·lecció de petites obres d’art va creixent!
També hi ha qui espera amb impaciència l’obertura de la sala d’ordinadors! Els talls d’electricitat són el pa de cada dia, però com diuen aquí, “ke garné!” (què hi farem!)
Esperant impacients a la porta de la sala d’ordinadors…
Una altra de les modes de la temporada són les passejades amb carretó pel jardí, que entusiasmen tant a petits com a grans!
Però no tot es queda dins a Balmandir, el contacte amb l’entorn és part del dia a dia, i la pluja no és excusa per deixar de fer alguna excursioneta, encara que sigui passada per aigua. De fet, saltant de bassal en bassal, la caminada es fa molt més entretinguda!
Excursió al pont penjant de Bhimphedi, sota la pluja.El petit Ekendra a coll d’en Kiran no es va perdre les vistes, des de sota la caputxa!
Les anades i tornades a l’escola són també més emocionants amb pluja, tothom s’espavila per aconseguir un paraigües o impermeable per no acabar xops com uns ànecs…
En Kushal i la Binita s’ho van passar pipa el primer dia que van tornar de l’escola sota d’un paraigües!
Aquests mesos el riu porta més aigua, i si hi ha calma és ideal per fer-hi una capbussada. Als joves de Balmandir no els falta iniciativa, i els més traçuts construeixen una piscina amb pedres i branques on poder fer salts, submergir-se, i potser de passada pescar algun peix despistat…
Construint una presa al riu per poder-se capbussar!
… i si el sol no acompanya, a mesura que avança la tarda, no hi ha res com un foc a terra per revifar-se abans de tornar cap a Balmandir, just a temps per un bon plat de dal bhat per recuperar energies!
Foc a terra a la vora del riu, per escalfar-se després de banyar-se.
Però com sabeu no tot són alegries a l’estació de pluges, ja que el monsó també porta problemes en els transports, inundacions, i esllavissades. Ara fa fa aproximadament un any que els diaris del Nepal es feien ressò d’un seguit seguit d’esllavissades que es van endur la vida de desenes de persones a diferents punts del Nepal, després d’un episodi de pluges intenses.
El petit Bikram, nascut a les rodalies de Bhimphedi, va perdre els seus pares en una d’aquestes fatals esllavissades ara fa un any. Després d’uns quants mesos vivint amb els seus avis, ja molt grans i sense possibilitats de procurar-li un futur amb garanties, l’infant ha passat a estar sota la tutela de l’Organitzaió d’Infants del Nepal (NCO), que l’ha assignat recentment a l’orfanat de Balmandir, Bhimphedi.
En Bikram ens explica amb un dibuix com era la seva família abans que una esllavissada se’ls emportés.
Aquí ha començat una nova etapa, amb casa nova, escola nova, i una gran família d’acollida que té molt clar que qui arriba a Balmandir esdevé a l’instant un germà més amb qui compartir-ho tot, jocs, baralles, i descobriments..
A la nova casa d’en Bikram no li falta color, gràcies a l’ajut dels seus nous germans i germanes!Les professores de la Bhim Aadhar Community School li fan una prova de nivell a en Bikram el primer dia d’escola.
Després d’unes quantes setmanes a en Bikram se’l veu feliç descobrint els entorns de Balmandir, si pot ser, atrapant insectes, plantes, o enfilat a algun lloc alt amb bona vista des d’on contemplar aquest racó de món. Qui sap quines noves aventures l’hi esperen?
En Bikram enfilat en un arbre amb vistes a Bhimphedi
S’acaba un altre dia de monsó a Bhimphedi, i la música de la pluja ens acompanya de nou cap al món dels somnis.
Escrit per Isabel Valero, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
Ja portem dies assajant obres de teatre amb els grans i el petits per aquest cap de setmana, i és que han vingut el joves del projecte jove de Katmandú! Ells porten molt de temps assajant per aquest esdeveniment a Bhimphedi, i la veritat és que són molt bons. Així que amb els nens de Balmandir també es va decidir fer una obra i tant grans com petits van fer la seva.
Ha estat tota una emoció que vinguessin i acollir-los a Balmandir. Tot just van arribar amb els tres jeeps plens de material i motxilles, els nens els van ensenyar les seves habitacions, vam doblar la població de Balmandir!
El projecte jove de Katmandú a Balmandir
Desprès, la gran sorpresa! Per l’snack, havien de cuinar més de 600 momos! I sí, es van posar tots en un moment a cuinar. Uns feien la massa, els altres l’estiraven per fer la forma, d’altres que posaven la barreja de verdures o carn amb la massa i els últims els que els cuinaven. Va ser molt emocionant veure tota la cuina plena de gent menjant els momos que ells mateixos havien cuinat.
Cuinant el 600 momos vegetarians i de carn per l’snack
Amb la panxa plena vam tenir temps de coneixe’ns tots amb diferents jocs i desprès va arribar el moment de fer l’intercanvi d’obres que havíem estat preparant amb tantes ganes. Primer, la van fer els petits que van fer riure a tothom amb la seva manera d’actuar tant espontània i divertida.
Uns bons jocs enèrgics després del intercanvis teatralsLos más pequeños fueron los primeros en actuar
Després, van ser els grans de Balmandir, amb una obra que explicava la història d’uns amics que es van trobant per explicar quina és la rutina de Balmandir, afegint és clar, els tocs d’humor que tant els agrada, així també els joves que venien de Katmandú coneixien què és el que fem aquí.
Explicant les rutines de Balmandir a l’obra dels grans
Per últim, van ser els joves de Katmandú que ens van fer un petit tast de la obra de teatre que presentarien al dia següent a l’escola. Per acabar amb aquest petit intercanvi teatral, vam fer tots plegats uns jocs per agafar energia abans del gran dia.
Un petit tast del drama del joves de Katmandú
Cap al vespre, es va decidir agafar un gran altaveu i pregonar per tot Bhimphedi l’obra que farien l’endemà, i els tallers que hi haurien després per a que ningú s’ho perdés!
Dissabte ens vam llevar ben d’hora per fer un te i unes galetes i vam fer uns escalfament tots junts per agafar energia. Mentre els joves feien l’assaig general, els altres jugaven i es posaven elegants per a l’ocasió.
Finalment, el gran moment! Vam anar a l’escola abans per a preparar tot l’escenari i tot el material necessari per als tallers i vam posar la música ben alta per a que comencés a venir la gent.
El Youth Project presentant el seu drama
Quan ja van estar totes les cadires ocupades i els porxos plens (l’únic lloc amb ombra, que deu ni do quina calor!) va començar l’obra, i quin èxit! Tot just acabada, van començar els tallers que van ser també punt fort d’aquest esdeveniment on tothom va poder gaudir i aprendre coses noves.
Taller de ciencias.Com fer funcionar un Scallextric amb l’energia del pedaleig d’una bicicletaTaller d’arts manualsTaller de BabiaTaller de músicaTaller de dansa
Cansats, vam tornar amb tot el material a Balmandir, i vam descansar una mica. Desprès del Dalbhat, va començar la festa amb música on vam riure i ballar molt sota la pluja fins que una última cançó cantada per un dels joves de Katmandú, va donar el toc final a aquest cap de setmana.
Escrit per Vanessa Martínez Lozano a la casa d’acollida
Feia 20 anys que no tenien eleccions municipals a Bhimphedi i per aquest motiu el poble ha gaudit d’una setmana de vacances. Així que aprofitant que tornàvem a estar de vacances i que feia molta calor hem anat molts dies al riu!
Mentre els petits gaudeixen de l’aigua i aprenen a nadar, alguns dels grans es dediquen a pescar.
https://youtube.com/watch?v=HCeAjsWmB_M
després de molta estona de riu, una mica de solet per escalfar-se
Preparant-se per pescar!!
Aprofitem els pasejos al riu per fer fotos a les plantes y després buscar informació. Els nens saben moltes coses sobre les propietats de les seves plantes locals i els hi encanta buscar noves plantes.
A la tornada a Balmandir tots treballen junts per netejar els peixos i cuinar-los.
Sumit, Basu, Bisu y Kush treballen junts en la neteja dels peixos.Sushil es l’encarregat de cuinar avui!!
Escrit per Vanessa Mártinez voluntaria a la casa d’acollida
La Beli i el Babu amb el pastis!!
Abril es un mes ple de aniversaris, així que els vam celebrar tots en una gran festa!!
Vam tenir Gincama, pastís, regals, música i molta diversió!
Kush cantant Manu Chao!!Samir, un dels nois de l”aniversari disfrutant del pastis!!
Van complir anys: Samir (9 anys), Bishnu (12 anys), Arjun (18anys), la nostra didi Beli i la Mònica de Awasuka.
Per refrescar-nos en aquests dies de tanta calor vam anar al riu.
Kushal amb nomes 4 anyets va caminar turó avall turo amunt sense problemes.
Preciosa vista dels turons!!
Primera vegada de Kushal al riu. Es va torna boig!!
Ramesh: “A Smarak hi ha animals salvatges. M’ha agradat molt veure el lleopard, passejar pel parc amb tanta gent i veure flors tan maques. Feia molta calor i vàrem menjar un gelat que estava deliciós.”
Samir “Ahir m’ho vaig passar molt i molt bé. Però el que més em va agradar va ser pujar al vaixell pirata.”
Anoj: “Pujar al vaixell pirata va ser molt el més divertit.”
Escrit per Nicolas Gautier, voluntari a la casa d’acolliment.
El mes d’abril ja ha arribat i els nens estan de vacances. A finals de mes començarà un nou curs escolar. En el districte de Makawanpur comença a fer força calor, així que busquem qualsevol excusa per anar a refrescar-nos. Tot sovint anem a banyar-nos al riu que se situa al sud de Bhimphedi!
Sarita la petita sirena!Purnima amb la seva combinació de immersió!Germana i germà: Purnima i Samir.Basu, el pescador.Podria ser que en Samir hagués trobat al Nemo o a la Dory?Manoj, el guaperes!La colla del riu (d’esquerra a dreta): Basu, Samir, Anoj, Sandip (del poble), Sarita, Purnima i el guaperes.
Escrit per Nicolas Gautier, voluntari a la casa d’acolliment.
El diumenge 29 de gener era un dia festiu: el Shahid Diwas (el dia dels martirs) conmemoració a quatre joves revolucionaris pro-democràtics que protestaven contra el règim Rana i van ser executats el 1941 (Shukraraj Shastri, Dharma Bhakta Mathema, Gangalal Shrestha i Dashrath Chand).
Nosaltres vam aprofitar aquest dia festiu per a estirar les cames pels caminets al voltant de Bhimphedi. Un cop el pícnic i les ampolles d’aigua eren a les motxilles, 13 de nosaltres ens vam posar de camí cap als turons.
L’excursió que varem fer per Suping i Jamire té unes vistes magnífiques, que intentarem compartir amb vosaltres amb algunes de les fotografies que varem prendre:
Ramesh i Manoj després de travessar el pont de Bhimphedi.Som està assedegat! però millor no veure aigua de les fonts…Samir li encanta actuar i sortir a les fotografies!La nostra expedició no va passar desapercebuda a Suping!Una de les cases de Suping.Travessant el pont de Suping.Alguns vilatants de Suping no es van predre el dia de festa.Ashish en el camí entre Suping i Jamire.Ramesh i Anoj de camí a Jamire des de Suping.Bhimphedi des dels turons.És el moment del pícnic a Jamire: Sarita i Kiran.En Basu està famolenc!L’equip excursionista (de l’esquerra a la dreta): Som, Ashish, Raju, Basu, Samir, Anoj, Manoj, Ramesh, Purnima, Sarita i Kiran.
Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment
Nepal és un país geogràficament molt divers i interessant en el qual hi podem trobar les muntanyes més altes del món (la Zona dels Himalayes), turons de 3000 metres d’alçada amb vegetació frondosa (la Zona dels Turons) i també planícies que recorden a les selves Índies (la Zona del Therai). Nou dels nens de la casa d’acolliment han pogut visitar alguns d’aquestes zones amb els seus amics de l’escola:
Viatge de 5è a Chitwan – el Therai i la naturalesa
Cinquè de primària és el darrer curs que els nens de Bhimphedi poden estudiar a l’escola comunitària. A partir de sisè o bé estudien a l’escola pública o bé han d’anar a estudiar a un altre indret (opció triada per tots aquells que s’ho poden permetre).
Per aquesta raó cada any l’escola comunitària organitza una excursió d’un dia per a acomiadar els alumnes que durant 7 anys han estudiat en aquesta escola propietat de la comunitat de Bhimphedi. Aquest any els 3 nens de la casa d’acolliment que estudien cinquè han estat especialment afortunats, perquè han anat a visitar el parc natural de Chitwan on han pogut veure un altre Nepal que no coneixien: les planícies selvàtiques on es poden trobar elefants, cocodrils, cérvols, rinoceronts d’una sola banya…
Algunes de les nenes de cinquè amb la seva mestra Manisha.Ja a l’autobús preparats pel viatge de tres hores.Un cop a Sauraha, s’endincen a la selva sobre els lloms d’uns elefants.I desde sobre dels elefants poden gaudir de vistes precioses,veure cocodrils sense tenir cap pori, fins i tot, rinocerons d’una sola banya, animal protegit, que al Nepal només es pot trobar en aquest parc natural.
Ja de nit a l’autobús, de tornada a Bhimphedi tot cantant i ballant.
Viatge de 10è a Pokhara i Gorkha – Els Himalayes i la història
Els estudiants de desè, l’equivalent a quart d’ESO, que ja es preparen per als exàmens finals, van organitzar-se un viatge de només una nit fora per a no afectar el seu estudi. Però no us penseu que això els va impedir fer-se un pla del més ambiciós: agafar un autobús i fer 8 hores de viatge fins arribar a Pokhara als peus dels Annapurnes. Des del llac a 800 metres d’altitud es poden veure les muntanyes de 8000 metres d’alçada.
Però seria una llàstima tornar directes cap a Bhimphedi, així que el dia següent van fer 6 hores més d’autobús fins a la ciutat de Gorkha, una ciutat històrica:
Prithivi Narayan Shah (1723-1775),, rei del petit regne de Gorkha, va conquerir molts dels mini-regnes del voltant i es va dirigir a poc a poc cap a la vall de Katmandú. Allà va començar a conquerir els regnes del voltant per a poder fer un bloqueig a la vall. La impaciència el va portar a intentar dos atacs a la ciutat de Kirtipur, situada en un turó des del qual planejava l’atac final a la vall de Katmandú. Però en ambdós casos va perdre pagant-ho car en les seves files. Finalment va aconseguir que la ciutat de Kirtipur es rendís per falta d’abastiment d’aigua i menjar. Però el rei no va ser clement i va tallar els nassos de tots els homes de la ciutat.
Des de Kirtipur Prithivi Narayan Shah va sotmetre a les altres ciutats de la vall, establint un sol regne prou poderós per mantenir-se fora de l’influencia britànica, a diferència dels regnes en l’actual Índia.
Ja satisfets i esgotats, van fer unes 10 hores de més de carretera de giragonces per a tornar a Bhimphedi. L’endemà la classe de desè era ben buida.
De camí a Pokhara, tocant la guitarra a l’autobús.
En el fons de la foto podeu veure les muntanyes nevades de 8000 metres (Anapurnes) i la muntanya sagrada Machapuchare (a la qual, per la seva dificultat i per ser protegida, no es permés escalar al seu cim).
Vista de les escales que porten al castell de Gorkha.
Viatge de 6è, 7è i 8è – Els turons i la religió
Els nens i nenes de sisè, setè i vuitè van decidir que no volien ser menys i s’han preparat també el seu picnic particular. És molt comú que famílies, escoles, veïns o grups culturals organitzin excursions d’aquest tipus d’un sol dia: agafen un autobús per a anar a visitar un temple. I allà, a prop del temple es posen a preparar un bon dinar amb foc de llenya. I naturalment no hi falta un bon altaveu on hi posen música de Bolliwood i es posen a ballar i cantar per fer baixar el menjar.
Vida i religió, menjar i celebració, ball i cançó. Els nepalesos són capaços de mesclar com ningú modernitat i tradició.
Per la resta de nens i nenes de la casa d’acolliment no patiu, que potser no han anat d’excursió, però també ens ho passem bé i sobretot mengem bé! Mireu quina pinta fan aquestes croquetes de pollastre:
Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
A Nepal el dissabte és el dia de la setmana que els nens no van a l’escola. A Balmandir al matí estem tots ocupats fent les tasques comunes al centre. Un grup prepara el dinar, l’altre ajuda a l’hort i el tercer neteja la cuina a fons. A la tarda tenim temps lliure i els nens juguen, es banyen, utilitzen els ordinadors…
Ja feia dies que els més petits ens demanaven anar a fer una excursió i aquest dissabte després de dinar vàrem decidir que era un bon moment. Els més grans es van quedar a estudiar perquè estan en període d’exàmens. Així doncs amb la Manisha i el Xavi ens vam emportar a tots els nens de l’escola primària d’excursió. El nostre destí: la canalització de la central hidroelèctrica que es troba darrera de la muntanya on hi ha el “peepal tree” (una preciosa figuera religiosa). Feia molt temps que no hi havien anat i la Purnima, el Samir i la Sarita encara no hi havien estat.
Vam pujar fins al peepal tree i com sempre vam parar-nos a contemplar les vistes de Bhimphedi. Alguns nens s’hi van enfilar però ràpidament van baixar i ens van demanar per continuar. Tenien moltes ganes de baixar al riu que es troba a la vall següent.
El Sumit fent la classe magistral.
Vam continuar pel camí, els nens més ràpid que nosaltres perquè ens vam aturar sovint perquè el Sumit ens anava explicant coses sobre moltes de les plantes que ens trobàvem pel camí. Castanyes, falgueres… Un cop a baix ens vam trobar els nens pescant, amb els peus i mans dins de l’aigua. Però aquesta vegada no eren petits peixets sinó crancs de riu. Llàstima que el Tonyo ja hagi marxat perquè hauríem pogut fer un arrosset tan bo!
El Som, un dels millors pescadors del grup.
Un cop vam passar el riu vam trobar ràpidament la canalització i vam començar a pujar les escales. Des de baix no es veia la fi i tot i que vam anar pujant no vam arribar mai a veure’n el final.
Mentre pujaven alguns contaven les escales (n’hi ha 1100 fins a dalt, asseguraven alguns nens), d’altres feien música amb l’eco de la canalera i els més agosarats pujaven pel dret. Quan havíem pujat gairebé les tres quartes parts de les escales vam veure que se’ns estava fent tard, i vam decidir girar cua.
La baixada va ser més ràpida, sobretot pels nens que van baixar les escales corrent. Quan nosaltres vam arribar a baix ens els vam trobar jugant. Amb unes ampolles de plàstic s’havien fabricat una mena de trineus i aprofitant la baixada encimentada anaven fent curses. Ja us podeu imaginar a qui se l’hi van esparracar els pantalons…
Cursa de “trineus”Recuperant forçes abans de tornar a començar.
El camí de tornada va ser més ràpid. Ja no ens paràvem a veure plantes ni a pescar crancs i en un tancar i obrir d’ulls ja estàvem a dalt de la carena. En baixar, el sol ja es ponia i quan vàrem arribar a Balmandir el sopar ja era a taula.
