Escrit per Anna Brunet, vicepresidenta d’Amics del Nepal 

Aquestes darreres setmanes hem tingut moltes visites, tot de gent que ha vingut amb ganes d’ajudar-nos a fer d’aquesta casa un lloc on viure i créixer feliços.

A finals d’Octubre ens van visitar la Madi i el Dani, van venir a passar un dia per conèixer la casa i els seus petits habitants. Era una dia d’escola i no vam poder compartir molta estona junts però us volem donar les gràcies ! Amb el vostre donatiu hem pogut comprar mantes i cobrellits nous, ara que ve el fred ens aniran molt bé !

El mateix dia també va arribar l’Enric, l’actual president d’Amics del Nepal i jo mateixa, per estar-nos 4 dies a Balmandir. Uns dies que han servit per comprovar com han crescut tots els nens i per conèixer els nous petits fitxatges: el Bikram, la Manisha, la Binita, el Kushal i l’Ekendra, tots ells van arribar a Balmandir el passat més d’Abril i ja estan molt ben adaptats a la nova família. La visita també va ésser molt útil per parlar amb el nou director, tot el personal i voluntaris que tenim treballant al centre. Esperem haver aportat una bona empenta per seguir treballant i millorant !

El Novembre vem tenir dues visites més. Primer van venir una colla d’escaladors, havien coronat una muntanya de gran dificultat tècnica, l’Ama Dablam (6812m). En Sergi Mingote i els seus companys van voler destinar el seu últim dia a Nepal a conèixer Balmandir. Els vem rebre amb una presentació i un vídeo que havien preparat els nens per explicar-los com és el dia a dia a Balmandir. El kush, un dels més grans, també els hi va fer una explicació amb Power-point.

Els escaladors ens van portar una bandera d’Amics del Nepal que havia coronat el cim de l’Ama Dabalam i la vam signar tots.

També ens van sorprendre enlairant un Dron, els nens el van perseguir i el volien caçar, per sort no van poder, en canvi el Dron si que va caçar unes bones imatges.

La segona visita del mes de Novembre va omplir la casa de Màgia. Una vagada més volem agrair al Màgic Andreu que, en la seva estada al Nepal, ens vingues a fer una visita. Tots vam al·lucinar i riure molt amb els seus trucs ! L’endemà el Màgic va anar també a fer un espectacle a l’escola, ho sigui que els nens de Balmandir van tenir sessió doble.

MOLTES GRÀCIES A TOTS PER AJUDAR-NOS A SEGUIR ENDAVANT !!

Escrit per Guillem Pujol, voluntari de la casa d’acollida de Bhimpedi

El segon festival més important del Nepal ja és aquí! Aquest mes d’octubre estem de festes constants i això ens agrada. I doncs com ha anat aquesta festivitat? Doncs perfecte! Han passat moltes coses diferents i altres de semblants al Dashain.

Primer de tot dir que les festes del Tihar consisteixen en cinc dies de cel·labrecions seguits, aquest també se’l anomena Diwali o Deepawali.

Encara que existeixen diverses històries de la celebració del Tihar, la més famosa és la història del déu Yama (Déu de la mort) i la seva germana Yamuna. S’explica que aquests germans havien estat separats durant molt de temps i, en un intent de contactar, Yamuna va enviar un corb, una vaca i un gos al seu germà. En no rebre resposta Yamuna va visitar ella mateixa a Yama portant amb ella exquisits menjars per honrar al seu germà. Un cop junts, ella el va beneir posant-li la tika i un collaret de flors, i Yama la va obsequiar amb presents i diners.

El Tihar és molt important en nepal perquè durant cinc dies es mostra respecte no només a humans i a déus, sinó també a animals com vaques, corbs i gossos. La gent fa dibuixos a les cases o als patis davanters amb arròs de colors, farina, sorra acolorida i pètals de flors, anomenats Rangoli, per donar la benvinguda als déus. Decoren les cases amb llums de colors i per les nits grups de gent surt a cantar i ballar. Cada dia es celebra alguna cosa diferent: el primer dia s’honra als corbs, el segon als gossos, el tercer a les vaques i a Laxmi (la deessa dels diners), el quart als bous i l’últim dia s’honra i venera a els germans.

A Balmandir el dia del germà és el dia més esperat del Tihar. Els nois van seure a terra formant un quadrat que envoltava a les noies. Aquestes van dibuixar petits cercles a terra on després van posar pètals de calèndula i van donar de beure aigua als seus germans.

Després va arribar el moment en què les germanes van posar la tika al front dels seus germans, un per un. La tika del Tihar, a diferència de la del Dashain, es compon de diversos colors col·locats en vertical. Un cop posada la tika, se li va posar un collaret de flors a cada noi i se’ls va donar una caixa amb dolços i fruits secs. En acabar el ritual cada germà va lliurar diners a les seves germanes i tots van gaudir del menjar en família.

Escrit per Guillem Pujol, voluntari de la casa d’acollida de Bhimpedi

El Dashain és la festa nacional de Nepal, comparable amb el Nadal de casa nostra ja que, és una festa que celebren tots els nepalesos . Però  quin és l’origen d’aquesta festivitat?

Aquesta commemora les victòries dels deus i deesses contra els dimonis. Una de les raons d’aquesta celebració és degut a que el deu Rama va matar a Ravana, deu dels dimonis. Però no ho va fer sol, ja que va ser ajudat per la deessa Durga, que va ser qui va vèncer al dimoni.

És per això que els primers nous dies del Dashain simbolitzen aquesta lluita entre deïtats. I no va ser fins al desé dia que Durga va vèncer al dimoni Mahishaura. Actualment per tant, la deessa és adorada com a la deessa mare i es fan ofrenes i sacrificis en el seu nom.

Durant aquests dies doncs, tothom recórrer els quilòmetres necessaris per reunir-se a la casa familiar i passar aquests dies tots junts fent ofrenes i rituals diversos per adorar a la deesa Durga en totes les seves manifestacions. La família de Balmandir no podia ser menys i també hem celebrat el Dashain.

Al menjador ja estava tot a punt: una safata amb arròs barrejat amb floretes, un gerro amb flors, una safata amb la pasta per la tika – arròs, colorant i iogurt- i només faltaven els germinats.

Segons la tradició, els grans  de la família posen la tika als parents més joves per beneir-los amb abundància en els propers anys i els donen Dakshina (una petita quantitat de diners) , juntament amb les benediccions. Així que la Didi Maya va començar: primer va agafar les flors i, com si estigués batejant, va escampar una mica d’aigua damunt dels seus caps. Tot seguit va tirar una mica d’arròs amb floretes pel damunt i els hi va posar la tika al front, entre cella i cella (on hi ha el tercer ull).

Finalment, els hi va donar un brot de germinat embolicat amb diners. Això ho va anar fent nen per nen, des del més petit fins al més gran. I la gran sorpresa va ser que també ens ho va fer a nosaltres! Després va ser el torn d’en  Surendra i  finalment, la Didi Belly.

Durant aquests dies de festa també es fan altres rituals, com sacrificis d’animals. Normalment només mengem “massu” (carn) els dissabtes a la nit, que és el dia de festa de la setmana. Però durant els dies de Dashain el “massu” està força present en cada àpat. I la sorpresa va ser ahir al matí quan en  Surendra  va arribar al centre amb un home que no sabíem qui era. Havia vingut expressament per fer el sacrifici d’una  cabra, comprada anteriorment pel Kush, un jove de Balmandir.

Vam anar cap on estaven fent el ritual i en Basu, ajudat per en Ram i sota la mirada de la canalla de la casa, va començar a pelar la cabra, netejar-la, untar-la amb una pasta taronja (que pel que m’han explicat és per conservar i donar gust) i esquarterar-la. Després de treure les diferents vísceres, els nanus van ajudar a netejar-les.

L’endemà  van venir els membres de la Nepal Children’s Organization a posar la tika i tots junts ens vam fer unes fotos al jardí de la casa.