All posts by amicsnepal

I finalment comença l’escola

jueves 18 18UTC junio 18UTC 2015 amicsnepal

Normalment les vacances d’abril al Nepal duren un mes. En aquest periode hi ha el cap d’any nepalès (ara ja és el 2072), i els nens i nenes comencen el nou curs. Però aquest any les vacances s’han allargat més de dos mesos, degut al terratrèmol. Finalment, però, l’escola ha començat.

Els nens de la casa d’acolliment van a una escola comunitaria fins a 5è de primaria, on estudien en anglès. Afortunadament aquesta escola no s’ha vist afectada pel terratrèmol, i el curs ha pogut començar amb normalitat un cop el govern ha decidit que les classes es podien reemprendre.

Els nens a partir de 5è de primaria van a l’escola pública de Bhimphedi. L’edifici de l’escola és un edifici històric, una de les escoles més antigues del Nepal. I ha quedat del tot malmès pel terratrèmol. Els enginyers enviats pel govern han assignat l’etiqueta vermella a tots els seus edificis, així que s’haurà de tirar a terra i construir una nova escola. Però de ben segur que aquest procés trigarà uns anys en poder-se concloure.

De moment, s’han construït unes classes de bambú i plàstic, per poder començar les classes ara que venen els mesos de pluja, per als nens de primària (força incomodes per a fer classe…) i els de secundària utilitzen les classes menys afectades pel terratrèmol… Tot plegat una situació força dolenta… Després dels monzons el comité de l’escola i la direcció hauràn de decidir on fer les classes els propers anys, per tal de deixar l’espai per a poder enderrocar l’edifici antic i poder construir-hi un de nou.

Tot i que els estudiants de l’escola pública s’han quedat sense escola, aquest any s’ha decidit que portaran corbata, cinturó i sabates. Així que, almenys, ara fan més goig amb el nou uniforme.

[:ca]Accions post-terratrèmol[:en]Post-Earthquake Actions[:es]Acciones post-terremoto[:], Cooperació, Notícies

Nepal esdevé un camping gegant

sábado 16 16UTC mayo 16UTC 2015 amicsnepal

Si no saps com varem viure el segon terratrèmol, llegeix el post anterior: “Nou terratrèmol i tothom al carrer“.

Ja han passat dos dies després del segon terratrèmol, però encara es noten les conseqüències, la majoria de les botigues encara són tancades a Katmandú i jo encara no he aconseguit bitllets per tornar cap a Bhimphedi. Els jeeps que haurien de venir de Hetauda a recollir gent no venen, als conductors els fa por venir a Katmandú. Però aquí a Katmandú serà impossible fer cap gestió aquests dies… així que sento el neguit de tornar cap a Bhimphedi per poder fer quelcom de profit.

Són les 9 del matí i finalment em truquen per dir-me que si arribo a les 10:30 tindré dos bitllets, un per al Shree i un per a mi. Ostres, ara a correr. Sóc a casa de la Geeta, la meravellosa comptable d’Amics del Nepal a Katmandú. Ella i el seu germà m’estaven explicant totes les aventures que estaven vivint aquests dies en les expedicions a Dholaka i Sindupalchowk en accions de suport a les víctimes. Vaig el més ràpid possible a recollir les meves coses i a buscar al Shree, i marxem amb taxi cap a Balkhu. Impossible arribar amb transport públic, i menys aquests dies que n’hi ha tant pocs.

El taxista curiosament ens diu un bon preu de bon principi i així no hem de fer tot el ritual de negociació que s’acostuma a fer en qualsevol transacció. De camí veiem algunes cases caigudes, Ratna Park ple de tendes de campanyes… i surt el tema, no hi ha cap altre tema de conversa al Nepal des de fa un mes (ni una noticia als diaris que no sigui del tema, o de futbol). Ens diu que ell és de Dholaka i que la casa dels seus pares està del tot inservible. Els seus pares estan bé ens diu, però un tiet ha mort en el terratrèmol…

Sense cap imprevist aconseguim anar cap a Bhimphedi. Són tres hores de trajecte en jeep, per caminets que pujen i baixen muntanya rere muntanya. Des del primer port podem veure Katmandú, em miro la ciutat atentament intentant veure quina desolació ha causat el terratrèmol. No veig efectes evidents als edificis des de tant lluny, però es veu quelcom diferent respecte els altres cops que havia fet aquest trajecte: Per tota la ciutat es veuen puntets taronjes, que és el color més comú dels plàstics que tothom està utilitzant per fer-se les tendes per dormir-hi.

I durant les tres hores de trajecte la mateixa visió. Al costat de cada casa, hi ha una tenda de campanya, tant se val si la casa està del tot enderrocada o no té desperfectes aparents des de fora. Tothom viu a les tendes de campanya que s’han muntat al costat de la casa. Qui no té casa ha de dormir fora. Qui té casa esquerdada dorm fora per por que la casa no sigui segura. Qui té la casa sense desperfectes, té por que per la nit arribi un terratrèmol més fort i que aquest cop si derrueixi la casa.

Arribem al darrer port de muntanya, i ja es veuen les muntanyes i les valls que formen el poble de Bhimphedi. No és diferent, al costat de cada casa hi ha una tenda de campanya, però aquestes ens les mirem amb una sensació força diferent, ja que 264 tendes les hem pogut facilitar Amics del Nepal. Veient totes aquestes tendes em fa pensar en les aventures que varem viure en els dos trajectes a l’India i la distribució i seguiment.

Ja us el varem explicar com varem aconseguir les primers 123 tendes a “L’aventura tendes de campanya” i com es varen distribuir i fer el seguiment a “Les tendes ja són a casa” . Però encara no sabeu com va anar la segona fase del projecte que varem iniciar el 8 de maig anant cap a Hetauda per a treure els diners del banc i agafar el jeep que haviem reservat prèviament per sortir cap a la India a les 10:30 del matí per comprar un nou carregament de tendes. Jo no puc creuar la frontera, però els nepalesos no necessiten visat per creuar-la, així que els deixo esperant el jeep i me’n vaig a fer compres per a la casa d’acolliment i a pagar la factura de la llum.

Ram Naam Lama (Membre de la comunitat de Bhimphedi i del centre mèdic que ens dona suport en molts dels projectes)

En Ram Bahadur (treballador del centre d’acolliment i jo eren a Hetauda al lloc acordat a la hora acordada esperant el Tata Sumo (jeep). Són les 10:30 i el tata sumo ja hauria de ser aquí i no hi és. El truco per saber si trigarà molt. Però em diu que no pot venir, que ha de fer un trajecte a Katmandú! Per què no havia avisat abans? Aquí comença la nostra mala sort al dia d’avui…

Preguntem a totes les oficines de transport però ningú té cap jeep disponible. Finalment, a través d’un familiar meu, n’aconseguim un i ens dirigim cap a Raxaul (a la India aprop de la frontera nepalèsa).

Un cop arribem allà comencem a preguntar botiga rere botiga, però ningú en té, de tendes mitjanes, o això diuen… quan comencem a perdre la esperança veig a una paret d’una botiga una fotografia d’un grup religios en una campanya de voluntariat. Quina casualitat, és del grup religiós al que pertany la meva familia! Comencem a xerrar amb el botiguer i finalment ens pregunta: “Què necessiteu?” “150 tendes” diem. “Cap problema, Això està fet” ens diu. Sembla que després de tot potser no serà un dia de mala sort!

Carreguem el jeep amb 141 tendes i ens dirigim cap a la frontera. Ens paren… L’altre cop havia estat molt senzill amb el cotxe militar…

L’oficial indi de la frontera ens fa entrar a la seva oficina i ens comença a demanar detalls de la nostra missió. Nosaltres li expliquem d’on venim i amb quines raons, però no l’acabem de convencer per què no tenim cap paper que ho acrediti… Ens demana que tornem endarrera i tornem totes les tendes a la botiga d’on les hem comprat. ja són les 2h i no sembla que es pugui resoldre favorablement… que hem de fer? On hem d’anar? Amb qui hauriem de parlar? Ens sentim frustrats i sense gaire esperança… però li tornem a demanar a l’oficial que ens deixi creuar la frontera. Ens diu que si confessem que portem les tendes per a fer negoci, aleshores amb una petita quantitat que li paguem ens deixarà passar… Però no pensem mentir… les tendes no són per vendre, son per a distribuir a les víctimes del terratrèmol de Bhimphedi…

Finalment l’oficial ens recomana que portem una carta de la embaixada ínida… però no creiem que això sigui possible… Però quan sortim de l’oficina s’ens acosta un agent (una persona que està per la frontera, però no és treballador públic) i ens recomana que anem a l’oficina d’en Mishra Jee. Ho fem. Allà hem de pagar 1,000 rupies nepaleses (uns 9 euros) i en Mishra Jee ens fa d’intermediari amb els oficials de la frontera. Aquest cop sense cap problema ens permeten creuar. Gràcies Mishra Jee!

No haguessim hagut de donar-li aquests diners, per què estava fent quelcom dolent… però que haviem de fer? no hi havia cap altra manera de resoldre la situació… Sigui com sigui hem completat la missió amb èxit, i a l’endemà podem distribuir les tendes que encara necessitaven als representants que havia nomenat el VDC en la primera distribució amb l’ajuda inestimable d’alguns voluntaris del centre d’acolliment.

Bishwa portant una de les tendes per al Ward número 9.

En Bishwa sembla que està cansat… al fons en Kul i l’Arati, que sempre vol anar a visitar Jamire.

Un dels punts de distribució, a l’escola de Jamire, a la foto els nens voluntaris i alguns afectats de la regió.

Moltes gràcies Amics del Nepal i al teu equip de Barcelona pel vostre suport. Especialment gràcies al Dani i a la Laura!

Notícies

Nou terratrèmol i tothom al carrer

miércoles 13 13UTC mayo 13UTC 2015 amicsnepal

DANI (Cooperant d’Amics del Nepal a Bhimphedi)

Després de 17 dies del terratrèmol sembla que les rèpliques són cada cop més suaus. La gent, tot i que encara està espantada, colpida per la xifra de morts que supera els 8 milers i tocada degut a que molta gent ha perdut la casa o la té esquerdada, sembla que l’activitat va tornant a poc a poc. La gent comença a tocar les runes de les cases. El gairebé milió de persones que havia deixat Katmandú tornen a la ciutat a poc a poc. El govern anuncia que les escoles començaran el proper diumenge i les accions que està preparant per mitigar les conseqüencies del terratremol.

Jo decideixo anar cap a Katmandú per a fer algunes feines que tinc pendents, entre elles ajudar a un dels nens del centre a aconseguir el carnet d’identitat. Volem sortir el dissabte o el diumenge, però els jeeps per anar a la capital van plens. La gent va tornant a la capital per continuar amb les seves tasques (obrir la botiga, treballar amb el taxi…). Finalment aconseguim bitllets per el dilluns. Al jeep normalment hi van 9 passatgers i el conductor, aquest cop en som 10 més el conductor. I just abans d’arribar a un control policial el conductor li demana a un camió que porti un dels passatgers uns quilòmetres, per evitar la multa.

Al arribar ens posem ràpidament a fer gestions per acabar aviat i poder tornar a Bhimphedi. A l’endemà demanem uns arxius que necessitem per fer el document d’identitat del noi. Ens diuen que estan en un edifici que ha quedat afectat pel terratremol i tenen por d’entrar-hi. Però que ens diran alguna cosa a la tarda, que ve un equip de policies, i a veure que diuen. Però ja han passat les dotze… i és gairebé la una de la tarda…

MIQUEL (Cooperant d’Amics del Nepal a Katmandú)

I els dies al Nepal giren contínuament de forma sorprenent. Aquí la vida pot donar un gir en qualsevol moment de forma inesperada. Mai se sap què, ni com, ni amb qui, ni tan sols quan passarà. I de sobte torna un tremolor. Un tremolor que s’allarga. Un tremolor que s’allarga i que no és una rèplica. Un tremolor que és un terratrèmol i cal sortir corrent. Com sempre fins ara hi ha temps per triar jardí o carrer. Carrer millor. Molt millor. Surts el carrer. Cables elèctrics. Sembla que s’atura, però… sí s’atura. És un terratrèmol. Com sempre torno cap a casa. Tornem cap a casa, visc amb l’Ashok, el noi de 16 que fa dos mesos va deixar el centre d’acolliment de Bhimphedi i sempre decidim fer allò que ningú fa.

Encara recordo el dia del gran terratrèmol. Estàvem fora ell i jo amb dos nens petits. Estàvem fent una classe quan va passar i de cop ens vam trobar amb tothom al mig del carrer. Tan bon punt els pares dels nens van venir a buscar-los, li vaig preguntar “Vols quedar-te aquí i esperar o prefereixes veure què ha passat?”. Un terratrèmol fa accelerar el cor i us ben asseguro que la nostra por tan sols podia ser apaivagada per la infinita curiositat de saber el que havia passat. Així que vam marxar a recòrrer la ciutat en plena esplendor de grans rèpliques.

Però això va ser fa 18 dies. Ara tornàvem a entrar a casa després d’un nou terratrèmol. I va arribar el Dani i l’Shree. Tots estàvem tranquils en diferents graus. Alguns teníem més por. Altres més distesos. Un nou terratrèmol. Fortet i llarg. Anem fent el pronòstics: un 5, no un 6 punt algo… un 7,1… Finalment un 7 punt 3 punt 4. Sens dubte no són bones notícies. La gent que havia abandonat els carrers, torna a ocupar les solanes. Les botigues que havien tornat a obrir, totes tancades. Els cotxes que ocupaven els carrers, despareixen i deixen un silenci extrany.

Segur que hi haurà morts. Aquí no ha passat res. Hauran caigut edificis? Comencem a trucar a tothom. Tothom truca a tothom. Sembla que no fallen les línies avui. Hi ha internet. Podem viure-ho tot “en directe”. Tenim més accés a la informació i els informadors, aquest cop, tenen accés a nosaltres. El Whatsapp crema, el Facebook es recargola.

Anem parlant també amb la gent preguntant si saben alguna cosa. La gent sembla que no tornarà a casa. Surto al carrer a veure la Stupa. El carrer està deshabitat, ni un ànima, silenci extrany a aquelles hores. A la Stupa s’hi pot veure algú més, alguns que hi donen tombs, altres que pasejen… Després d’un terratrèmol tot i que la gran majoria s’acumuli en esplenades a esperar-ne les rèpliques, sempre trobes aquells que titllen “d’insensats” i no poden deixar d’anar d’aquí cap allà. La Stupa està pitjor.

IMG-20150513-WA0012 — Buddhanath pateix el terratrèmol amb tots nosaltres.

Torno cap a casa. I comencen les trucades del mitjans.

Dani a 8 al dia

Dani als Matins de TV3

Miquel a Catalunya Radio

Els nens de la casa d’acolliment de Bhimphedi a Info K

Sembla extrany com arriben les notícies lluny de la notícia. Des d’allà l’expectació sempre ha sigut molt gran. S’ha parlat de tragèdia i gran desgràcia. Sens dubte ho ha sigut, la quantitat de vides humanes i les destrosses materials són molt elevades. El que més sorprent, però, a tothom que parla amb nosaltres és que en mig de tanta destrucció estiguem bé, dormim dins a casa i el nostre nivell de por sigui mig. I és que el terratrèmol no ha acabat amb tot, no, hi ha moltes coses d’empeus i nosaltres per sort i fortuna ens trobem en un lloc que de moment està tot tal i com era abans i després del primer terratrèmol.

Més enllà però del que es digui o deixi de dir per la tele i la premsa, la realitat sempre és més pintoresca quan un la veu amb els seus propis ulls. Avui és la segona nit després del segon terratrèmol. La gent ha envaït els carrer. Aquest cop ja es compta amb tendes de campanya més sofisticades. Sembla que hi ha més por, una por més el·laborada, menys visceral que la primera. No acaben d’entendre si és una rèplica o un nou terratrèmol…

Però recordem una cosa abans d’acabar:

“els dies al Nepal giren contínuament de forma sorprenent. Aquí la vida pot donar un gir en qualsevol moment de forma inesperada. Mai se sap què, ni com, ni amb qui, ni tan sols quan passarà. I de sobte ja no saps com aquest cop et sorprendrà”.

Sempre li dic al Dani: aquest país és surrealista i llavors riem. I de vegades ens mirem i ens diem: “Surrealista”. I de vegades ens truquem i diem “Surrealista”. Així que espero que el surrealisme no ens deixi de sorprendre mentre intentem restablir de nou la nostra normalitat.

[:ca]Accions post-terratrèmol[:en]Post-Earthquake Actions[:es]Acciones post-terremoto[:], Cooperació, Notícies

Les tendes ja són a casa

jueves 07 07UTC mayo 07UTC 2015 amicsnepal

Si no has llegit com varem comprar les tendes, llegeix el post anterior: L’aventura “tendes de campanya”.

A l’endemà al matí, ens trobem la Laura, el Ram i jo amb l’objectiu de repartir les 123 tendes que varem portar de la Índia. Primer creem una taula per registrar la informació de les famílies a les que li donem les tendes, i així podrem donar aquesta informació al VDC (equivalent a l’ajuntament). També escribim una carta de donació amb el material, al VDC. Ja hi ha molta gent davant de l’escola, esperant la seva tenda i també menjar que ha estat donat per la presó que hi ha al poble.

Alguns afectats esperen assegut, a l’edifici del davant de l’escola, que es distribueixin les tendes.

Pati de l’escola amb molts damnificats pel terratremol. Al fons es veu una casa afectada.

Sembla que repartirem les tendes des de l’escola. Però no està del tot clar. La Laura i jo no acabem d’entendre per què és tant delicat decidir des d’on es repartiran. Demanem als nens del centre que portin les tendes de la casa d’acolliment a l’escola. Quan les tendes arriben a l’escola les posem dintre d’una de les aules i comencem a preparar la distribució i el sistema.

En Ram, portant de paquet a l’Ashok, un dels nens del centre, i 16 tendes de campanya cap a l’escola on han de ser distribuides.

try — Alguns dels nens que ajuden a portar les tendes cap a l’escola. Tothom vol donar un cop de mà.

Les tendes ja són a l’escola, tornem a fer inventari, i ja estarem preparats per a la distribució.

Però de cop, tot de gent entra a l’aula i comença una discusió. Sembla que volen que comencem a distribuir només per a la gent d’un dels Wards (barris). A Bhimphedi hi ha 9 Wards, i en cada un hi viu principalment gent de la mateixa casta. Així doncs sembla que cada casta vol que es reparteixi el material per als seus familiars i veins. Cada vegada hi ha més gent a la aula. Alguns dient que es repartirà primer a la gent que tingui la casa totalment destruida, i altres que diuen que s’ha de començar pel seu Ward.

Encara fent l’inventari quan ja s’està discutint sobre com s’haurien de repartir les tendes.

En Ram i jo pensant què convé fer en la situació de desacord general que sembla haver a la sala.

Alguns dels membres de l’ajuntament intentant trobar una solució entre el xivarri.

No sembla que s’hagi d’arribar a cap acord… però després d’una hora de discusions sembla que tothom acorda el següent. Hi haurà un representant de cada Ward que s’endurà un número assignat de tendes, i serà el responsable de repartir-les al seu Ward. Tothom sembla satisfet amb la solució final, i es procedeix al repartiment de les tendes. Finalment a les 2pm hem aconseguit repartir les tendes!

Un líder de cada Ward, asseguts i acordant una solució pactada entre tots.

La foto després de l’acord. Cada líder repartirà en el seu barri un nombre de tendes assignat segons les necessitats. I la informació dels beneficiaris serà facilitada a Amics del Nepal i el VDC.

Es comencen a distribuir les tendes als responsables de tots els Wards (barris).

Un cop distribuides totes, ens fem una foto amb el president del VDC (equivalent a l’alcalde del poble). Tothom ha quedat satisfet del matí.

Ha estat força surrealista tot el procés, però el fet és que a la nit plou a bots i barrals, i estem satisfets que 123 tendes estan sent útils a 123 famílies per refugiar-se de la pluja. Moltes gràcies als voluntaris i donants d’Amics del Nepal i també a en Ram Lama, Anju Lama, Laura Conde, Dharmaraj Rijal, Ram Bahadur Adhikari i Surendra Kumar Thapa!

Dos dies més tard anem cap a les muntanyes a supervisar com s’estan utilitzant les tendes i veure les necessitats de la gent. No és una tasca fàcil… fa molta calor, i només el primer tram el podem fer en moto, per accedir a la resta de pobles no hi ha carreteres, només caminets que van amunt i aball, i no són aprop uns dels altres… Anem veient cases i més cases, i tothom ens vol ensenyar la seva. Moltes cases tenen un tros de paret derruit, però la majoria només tenen esquerdes i algun forat. Però tant uns com altres no s’atreveixen a dormir dins de les cases per què no saben si és segur o no.

Una de les moltes cases derruides de Matlo Suping (Suping de Dalt).

Una de les moltes cases derruides de Matlo Jamire (Jamire de Dalt).

A segon pla una de les cases derruides. A primer pla, la cabanya que s’han fet amb les plaques de metall i amb la tenda que els vam facilitar per evitar que entri aigua al sostre de la cabanya.

En Ram i jo caminant per les muntanyes, a ple Sol (és uns 10 graus més vertical que a Catalunya).

Un cobert comunitari convertit en una cabanya comunitaria on tres families hi fan vida des del terratremol. Ara amb parets fetes amb el material que varem distribuir.

IMG_0203bis — Moltes de les familes amb les cases esquerdades es veuen amb el dilema de que fer amb les seves cases. Les han de derruir i construir de nou? la majoria ho veu com una solució sensata però dificil…

IMG_0209bis — Moltes de les cases no han caigut però estan greument esquerdades, les families no s’atrebeixen a viure-hi, especialment durant les nits que plou.

Les tendes les han utilitzat per fer-se cabanes que els serviràn per un temps indefinit. Molt pocs es podran fer una casa abans del Monsò que ja s’acosta (època de pluja compresa entre juny i setembre). Alguns potser començaran a fer-se la casa a l’octubre després del Dashain (festa nacional, equivalent al nostre Nadal), però molts no creuen que se la puguin fer en un futur immediat, perquè no tenen els diners per fer-se-la. El govern ja ha promés que farà prèstecs a tots aquells que han perdut la casa per tal que se’n puguin construir una de nova. Però ningú pensa que sigui fàcil que s’implementi aquesta idea, i en tot cas, ningú pensa que es faci aviat. Així doncs, les cabanes que es facin potser les hauran d’utilitzar per molts mesos.

Dos dies més tard, el VDC reparteix algunes tendes més que han aconseguit al Ward número 9. Però es veuen desbordats i les 30 tendes que porten, juntament amb uns matalassos de plàstic donats també per Amics del Nepal, no són suficients ni de lluny.

Així doncs, nosaltres ens posem les piles de nou. Demà intentarem portar un nou carregament de tendes de la Índia… desitgeu-nos sort! Comença l’aventura “tendes de campanya 2”. Diuen que les segones parts mai van ser bones… però sempre hi ha excepcions…

En tot cas, a la casa d’acolliment seguim amb les piles posades, i amb moltes ganes de fer nous projectes al centre i en col·laboració amb l’escola pública i la comunitat. No s’ha de pensar que tots els problemes que té Nepal els ha portat el terratremol. Ara molta gent vol ajudar a “reconstruir Nepal després del gran terratremol” però el fet és que el país ja tenía molts problemes abans del 25 d’abril. Certament ha estat una gran catàstrofe on han mort més de 8.000 persones, i moltes construccions han estat malmeses o destruides. Però crec que és important que seguim treballant amb projectes d’empoderament de la dona i de les noves generacions i que promovem activitats que puguin permetre als més desfavorits d’obtenir recursos per a tenir una millor qualitat de vida. Tinc molts amics que m’han dit que volen col·laborar amb Nepal, la resposta de tota aquesta gent diu molt, tot i que a Catalunya econòmicament no estem en els moments més brillants, la seva gent vol estar al costat de la gent que ho passa malament en el Món. Per això, a aquests amics els dic que si volen col·laborar, col·laborin en els projectes que estem tirant endavant aquí a Bhimphedi i que anirem explicant a través d’aquest blog!

Per fer-ho, podeu fer una transferència bancaria a Amics del Nepal amb el concepte “Bhimphedi”:
“la Caixa”: ES13 2100 0908 5102 0016 0153
Banc Sabadell ES29 0081 0200 2700 0127 0732

Moltes gràcies!

Els nens treient les llavors de les luffes (“ghiraula” en nepalès) per plantar-ne al costat del mur. Aquestes plantes emparradisses donen un fruit que un cop assecat s’utilitza d’esponja per rentar plats, roba o dutxar-se.

Els nois grans del centre (Kiran, Sujan, Kul, Ashok, Anish…) reconstruint un dels murs del centre.

[:ca]Accions post-terratrèmol[:en]Post-Earthquake Actions[:es]Acciones post-terremoto[:], Cooperació, Notícies

L’aventura “tendes de campanya”

jueves 30 30UTC abril 30UTC 2015 amicsnepal

Pots llegir el post anterior “Despres de caure cal aixecar-se”.

Ens despertem a les 5:45 i ens preparem per a la reunió de les 6am (temps nepalès), amb el telèfon a la butxaca i el primer te del dia al davant ens disposem a esperar. Ens acabem el te, fem una reunió amb els nens per a organitzar el dia, i es fan les 6:45 i encara no ens truquen… La Laura i jo, sortim del centre i anem a un “bar” que hi ha al davant de la casa del Ram i l’Anju per donar-lis una mica més de marge. Ens prenem el segon te del dia. Es fan les 7 i tot i que no ens han trucat decidim trucar a la porta.

Ens obre una dóna, deu ser una germana de l’Anju perque se li assembla molt, aquests dies tenen molta familia que han vingut de Katmandú refugiats amb ells (més de mig milio de persones han marxat de la capital per evitar els problemes de falta d’aigua, menjar o l’augment de casos de malalties com el còl·lera), i dormen tots junts al pati del darrera per por de que hi hagi un altre terratremol. Finalment apareixen el Ram i l’Anju, “Ja són les 7?” ens pregunten. Els dos han estat tota la nit desperts atenent una senyora que tenia un atac d’ansietat. A la pràctica el Ram, tot i ser farmaceutic, acaba fent la funció de metge del poble sempre que no n’hi ha cap (com passa molt sovint). Truquen a la persona amb qui ens haviem de trobar a les 6 i diu que és a casa apunt de sortir…

Anem cap al poble amb el Ram per començar a coordinar el transport i contactar amb alguna botiga de Hetauda per saber si tindran prous plàstics de tenda de campanya. Totes aquestes trucades, naturalment les fem des de un dels “bars” del poble, amb el tercer te del dia a la ma a les 8 del matí, com continuem així… No sembla que res avanci. Arriba el senyor amb qui haviem quedat a les 6, també es posa a trucar. No sembla que res abanci gaire… El Ram ens diu que anem cap a la casa d’acolliment per preparar-nos pel trajecte, i ja ens trucarà quan tinguem el transport preparat.

Som a la casa d’acolliment, són les 9:30 i encara no tenim cap trucada… No sé pas si ho aconseguirem avui… Doncs si cal hi aném amb autobús, decidim la Laura i jo… Així que anem a recollir l’Anju i tornem cap al poble. Allà ens trobem al Ram enganxat al telèfon intentant coordinar quelcom… “Ram, ja són gairebé les 10h, anem-hi en autobus…” li diem. Però al Nepal, moltes vegades les coses van a un ritme diferent que posen a prova la teva pasciència, però de cop poden passar coses sorprenents i extraordinaries. En Ram ens mira i diu que el transport ja està de camí. Inicialment volien aconseguir un jeep de la companyia hidroelèctrica, però finalment no havia estat possible… així que havien estat gestionant per tenir un altre transport.

De cop arriba un jeep de l’exercit amb dos militars a dins, que baixen i ens obren per a que entrem i ens posem en marxa cap a Hetauda. Havia anat a Hetauda en autobus, al capó d’un autobus, en cotxe, moto… però Nepal sempre té sorpreses. En mitja hora ha hem arribat a Hetauda, no sense passar una mica de por, i fer apartar del nostre camí a una dotzena de cotxes.

El primer pas és intentar aconseguir treure els diners del banc. No porto a sobre el passaport ni el talonari de xecs (que s’han quedat a Katmandú), però som dos blanquets amb dos militars al nostre costat, així que els del banc no ens posen cap problema.

El segon pas anar a les botiguetes de plàstics a preguntar quantes tendes tenen de 4,5×5,5 metres. Cap botiga en té gaires… i els preus semblen cars… mentre tots dubtem que fer, el militar conduïa el jeep diu t de forma energètica: “Tenim un cotxe, tot el dia per endavant (són les 12h) i una missió. Anem cap a la Índia on segur que tindran tendes i ens sortiran més barates i per tant en podrem comprar més i ajudar a més gent!”.

Meravellós, de cop tots agafem energia i entrem al jeep corrent. I una hora i mitja més tard ja sóm a Birgunj a la frontera amb la Índia i ens hem fet ben amics dels militars. Ens assabantem que també estaven a la pista de basquet, amb el ministre. I tenen opinions molt interessants sobre molts temes. El conductor va a un ritme diferent (no només al conduir), és energétic i apassionat, amb moltes ganes d’ajudar. El copilot és molt amigable, i té amics per tot arreu, un cop arribem a Birgunj ja ens esperen dos amics seus per a ajudar-nos amb la nostra missió. Extraordinari.

Preguntem a les botigues de la ciutat però totes les tendes estan esgotades… així que hem de creuar la frontera. Parem a un hotel, i la Laura i jo baixem del cotxe, per què nosaltres no podrem creuar la frontera, necessitariem visat. Els nepalesos si que poden creuar.

Després de quatre hores, que nosaltres vam utilitzar per menjar i fer una volta per la ciutat (que no ens va agradar gens), van tornar amb 123 tendes, que havien aconseguit comprant a diferents tendes, se’ls veia molt cansats a tots sis, però havien aconseguit comprar gairebé a la meitat de preu que ens demanaven a Hetauda. Ja que al entrar el material amb un cotxe militar no els havien fet pagar cap impost! Encara, abans de tornar a casa, ens parem a Hetauda, a l’única botiga que quedava oberta, i comprem uns rotllos de plastics que serviran per a que les families puguin seure aïllats del terra. Aquesta gent és incansable! Quina sort que tenim de comptar amb en Ram, l’Anju, en Ram Bahadur i en Dharmaraj…

Però com portarem aquests rotllos immensos? Per què pregunto? Això és Nepal. En mitja hora, arribem al centre d’acolliment i tots els nens surten a ajudar-nos a descarregar! I a canvi mengen uns dolços que els militars els han comprat a la Índia. Hem aconseguit 123 tendes a molt bon preu, transport proporcionat per l’exercit, dos bons amics i una bona aventura per a explicar. Missió complerta! Bé, almenys la primera fase. Demà tocarà repartir les tendes. “Fins demà al matí a les 6am!” ens diem al acomiadar-nos amb en Ram i l’Anju.

Notícies

Despres de caure cal aixecar-se

miércoles 29 29UTC abril 29UTC 2015 amicsnepal

Després de caure, cal aixecar-se. I això és el que ens toca ara. Al centre, anem recuperant les rutines a poc a poc, però sense oblidar el que ha passat ni ignorar el que està passant.

El terratremol ha estat molt cruel en alguns districtes del centre-nord del Nepal com Sindhupalchowk, Kathmandu, Dhading o Gorka on han perdut la vida milers de persones. A Bhimphedi hem estat de sort, perquè no hi ha hagut victimes mortals, tot i que molta gent ha perdut la casa i hi ha moltes families que no disposen d’aixopluc. S’anuncien pluges pels propers dies i moltes famílies tenen por de que les cases afectades s’acabin de caure i per tant algunes dormen al ras i algunes comparteixen covert amb les seves vaques (moltes de les famílies que viuen disperses per les muntanyes tenen una economia de subsistència que s’aguanta per la gestió d’un terreny d’hort, algunes gallines, cabres i un parell de vaques o búfales). Naturalment, a nivell sanitari això és preocupant, i més tenint en compte que no disposen d’atenció mèdica a la proximitat.

Ara més que mai tothom ens hem de preguntar “i jo que puc fer?”. Degut al terratremol no sabem quan començarà el curs escolar, així que els nens tenen molt temps lliure, i decidim que aprofitarem aquest temps per augmentar l’area conreada, i així en el futur tindrem més verdures, i necessitarem menys suport des de Barcelona, i així es podrà dedicar aquest suport a ajudar els damnificats pel terratremol.

Per la nostra part, la Laura i jo, anem al poble a fer un reconeixement i veure quines són les necessitats. Primer anem a visitar la casa de la Beli, una de les cuidadores del centre, i la casa de la Sanu, una de les dones a les que ajudem per a que les seves filles bessones vagin a l’escola. Les dues cases eren de pedra i fang, de dos pisos, i estan destrossades, no les podran utilitzar de nou.

Després anem a veure el comite de la creu roja i al VDC (Village Developement Commitee) que es l’equivalent a l’ajuntament. En aquestes reunions ens transmeten que la necessitat ungent és proveir de tendes a les families que no poden dormir a una casa. Han recolectat informació durant aquests dies i hi ha unes 300 families en aquesta situació i només han pogut proveir de 61 tendes (i de qualitat molt baixa).

Així doncs ens posem mans a l’obra! Ens posem en contacte amb Amics del Nepal de Barcelona, i els increibles voluntaris es posen a moure tots els fils necessaris. En unes poques hores m’envien un missatge meravellós dient que tirem endavant l’operació “tendes de campanya” gràcies a la donació d’en Carlos Recoder Miralles. O potser hauriem de dir l’aventura “tendes de campanya”… per que aquí al Nepal, tot acaba sent una aventura…

Així doncs aquesta mateixa nit ens reunim amb en Ram i l’Anju, una parella meravellosa del poble, ella és professora de l’escola pública i ell és farmaceutic i membre del centre de salud del poble. I mai tenen un “no” per a ningú quan necessita qualsevol ajuda. S’alegren moltíssim de que haguem aconseguit el vist-i-plau per proveïr a les families afectades amb tendes, i es comprometen que ells aconseguiran el transport de forma gratuïta! I que ens acompanyaran a comprar les tendes al millor preu possible. Fan una trucada i li diuen de trobar-nos a l’endemà al matí a les 6 del matí. Nosaltres ens disposem a marxar i ens acomiadem fins a les 6 del matí, però ells ens diuen… ja us trucarem quan arribin… hem quedat a les sis “temps nepalès”…

Bé… en tot cas… Fins demà al matí!

Nens i nenes de la casa, Notícies

El terratremol a Bhimphedi

lunes 27 27UTC abril 27UTC 2015 amicsnepal

De camí cap al centre d’acolliment ja varem començar a veure les conseqüencies del terratremol de 7,5 a l’escala de Richter. Moltes de les cases del poble, fetes de pedra i fang, han estat afectades pel terratremol, algunes tenen esquerdes, algunes els falta un troç de paret, i a algunes estan del tot destroçades. Poques cases han quedat intactes.

Afortunadament, molta de la gent era a la pista esportiva (veure el post de l’acte) i altres eren fora de casa, així que no sembla que hi hagi ferits, però la gent es veu molt afectada, especialment aquells que han perdut la casa i botiga.

Ens afanyem per anar cap al centre amb els nens i trobar-nos amb la resta de nens i veure si tots estem bé.

A la casa d’acolliment, només la casa de voluntaris, un edifici antic de la dinastia Rana, ha quedat afectada. No hi ha llum, ni funcionen els telefons ni els mòbils. Tampoc tenim bateria ni als mòbils ni als ordinadors…

Al cap d’una estona el terra torna a tremolar, aquest cop de forma molt més suau, tothom es pregunta si tornarà un terratremol fort. Van arribant rumors i noticies barrejades, així que no sabem amb certesa com esta la resta del país.

Sembla que no hi ha hagut ferits greus a Bhimphedi, però molta gent ha perdut les seves cases. Dels quatre treballadors que tenim al centre, la Beli i el Ram, les seves cases han quedat inhavitables, i les cases dels altres dos treballadors, la Maya i la Santamaya, han quedat esquerdades. Tothom està trist, però sobretot està espantat. Tothom dorm al carrer, les cases, que sempre els han fet sentir segurs dels perills de l’exterior, són ara un lloc perillòs. Així, dormint tothom junt al carrer passen les hores amb els familiars i amics, donant-se suport uns als altres.

Durant la nit hi ha 5 o 6 rèpliques del terratremol, són rèpliques suaus, però prou fortes per fer tremolar el terra i els cors compongits de tots els habitants del poble.

A l’endemà es respira la tensió. Seguim incomunicats i ens arriben noticies confuses, alguns diuen que s’espera un terratremol encara més fort que l’anterior. Les escoles, botigues i centre mèdic, tot és tancat. Però és carrers són plens de gent, agrupats en grups tots parlant del mateix tema: “ha estat el terratremol més fort que he viscut”, “no n’hi ha hagut cap d’igual en els darrers 80 anys”, “Com és que no paren les rèpliques?”, “n’hi haurà un de molt fort, segur, diuen que serà aquesta nit…”.

A la nit encara es complica més la situació, sembla que aquesta nit hi haurà tempesta… La gent no s’atreveix a entrar a les cases perquè estan convençuts que hi haurà un terratremol de nivell 9, però tampoc poden dormir a la interpèrie aquesta nit… Les treballadores del centre venen a dormir amb els seus fills a la casa d’acolliment i dormim tots junts a una habitació, aprop de la sortida. Aquesta nit hi tornen ha haver un parell de rèpliques, però molt suaus.

A l’endemà, finalment ja torna la llum i podem carregar els mòbils i comunicar-nos amb el món exterior i tranquilitzar els nostres amics i familiars. També arriben els diaris i veiem que a Katmandú i Sindupalchowk el terratremol ha estat devastador. El diari parla de 3000 morts i que poden arribar a 8000. Són uns dies tristos però hem de fer el cor fort, somriure i donar-nos suport entre tots.

A la nit, posem una pel·licula projectada a l’exterior, just quan està acabant la pel·lícula hi ha una petita rèplica. Ja són molt suaus però no s’acaba de tranquil·litzar la situació… Esperem que aquesta nit ja no en tinguem cap més. Ara, mentre alguns dels nens ja ronquen, estem escribint aquest post, i intentarem fer-lo arribar a barcelona pel mòbil, i així ens el puguin penjar. Si l’esteu llegint és que hi ha hagut sort, i l’ajuda inestimable dels voluntaris de Barcelona. Moltes gràcies! Per a ells, i per a vosaltres per seguir-nos.

Una forta abraçada des de Bhimphedi. I seguim en contacte!

[:ca]Activitats i tallers[:en]Activities and trainings[:es]Actividades y talleres[:], Nens i nenes de la casa, Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa

El gran esdeveniment a Bhimphedi

lunes 27 27UTC abril 27UTC 2015 amicsnepal

Gràcies a un projecte del Rotary Club de Kantipur, amb el suport economic provinent d’Espanya coordinat per Juan José Rodriguez, s’ha construit una pista multiesportiva al poble de Bhimphedi.

Ja fa anys que se’n parlava, que es planejava i que estava en procés de construcció. I ara, finalment el projecte de la pista esportiva s’ha completat i ja es pot jugar a basquet, futbol sala, voleibol, badminton…

Tot i que ja fa dies que molta gent del poble ja estava utilitzant la pista, el dia 25 d’abril fem la inauguració oficial. Els promotors del projecte de Madrid i Katmandú venen a Bhimphedi, i amb ells tot de personalitats incloent el ministre d’esports del país. El dia 25 d’abril hi ha el gran esdeveniment al poble de Bhimphedi!

Ja fa un mes els organitzadors del esdeveniment ens van demanar a la Laura i a mi que organitzessim un partit de basquet d’exibició amb nens del centre d’acolliment i del poble.

Així que aquest mes hem hagut de treballar dur, perquè els nens no ens perdonaven cap entrenament, cada tarda de 4h a 6h, i molts dies també al matí de 6:30 a 8h haviem d’anar a la pista esportiva i ensenyar-los a jugar a bàsquet. I això per què els aturavem que si no haguéssin estat tot el dia a la pista.

Els nens i nenes han après molt ràpid a jugar i els promotors ens van regalar equipacions i bambes que vam repartir el dia de l’esdeveniment, així que semblavem un equip de debó! I qué bé que jugaven amb les bambes després d’entrenar sempre amb xancletes (aquí al Nepal gairebé tothom va amb xancletes, tan se val si és estiu, hivern, plou, han de pujar una muntanya o treballar a la construcció). En Ram Raj, l’estrella d’un dels equips ha decantat el partit per l’equip taronja, amb les seves entrades molt ben executades, tot i que com només fa una setmana que les sap fer i encara conta els passos amb veu alta “one, two, throw!”.

Després del partit de bàsquet, de cinc minuts, van arribar els discursos. Dues hores de discursos on tothom es va avorrir infinitament… Finalment decideixen que ja n’hi ha prou, i alehores deixen que els nens del poble facin unes quantes dances, “però ràpid que es posarà a ploure” diu el mestre de cerimonies…

Però no és la pluja el que acaba amb l’acte. El terra comença a tremolar, és un terratremol! Mirem cap al poble, i veiem com cases per tot arreu es comencen a esfondrar. També a les muntanyes, on hi ha cases aillades, també es veuen columnes de fum.

Després d’un llarg minut el terra torna a semblar sòlid de nou, tot i que ja no ens el mirem amb els mateixos ulls que abans, tothom està molt espantat, ningú havia viscut un terratremol com aquest… i tothom està molt preocupat de quines consequencies haurà tingut, i si haurà parat definitivament o tindrà rèpliques. Tots tornem ràpidament cap al poble…

El dia 25 d’abril hi ha el gran esdeveniment al poble de Bhimphedi! Tot i que ha estat un esdeveniment totalment diferent del que tots esperavem…

Si voleu saber que va passar les properes hores i dies llegiu el post del terratremol.

Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa, Notícies

Feliç any 2072 des de Bhimphedi!

viernes 17 17UTC abril 17UTC 2015 amicsnepal

A començament d’abril al Nepal els nens ja acaben el curs escolar. Tots, inclosos els que estudien a prescolar fan examens finals, una setmana que només van al col·legi a fer un examen diari. Un cop acabats els examens, vacances!

En Basu molt content d’estar de vacances després d’aconseguir molt bones notes a la seva classe.

A mig abril comença l’any nou nepalès, aquest any hem entrat al 2072, i ho celebrem menjant pollastre i pa de gambes! I per no variar, arròs amb sopa de llenties (cap nepalès es queda satisfet si no menja “Dalbat” dos cops al dia).

Aquest any, els 28 nens que viuen al centre d’acolliment de Bhimphedi han aprovat el curs. Tothom està molt content. La Binita, una de les nenes del centre ha quedat primera de la seva classe (uns 55 alumnes), aquí més que la nota, el que tenen en compte a l’hora de valorar el resultat acadèmic és la posició dins de la classe.

La Binita, ja de vacances, cuinant “rotis”.

L’Ashok S. és l’únic dels nois del centre que acabava aquest any la classe 10, i per tant havia de fer el SLC (una especie de selectivitat molt important al Nepal). Per a fer aquest examen s’en va anar 10 dies a viure a la ciutat més propera (no poden fer els examens a la mateixa escola on estudien). Els resultats d’aquests examens no es faran públics fins a finals de juny, així que l’Ashok ja ha anat cap a Katmandú per a començar una nova etapa, ara fora del centre d’acolliment. Per començar a pensar que vol estudiar, en que pot treballar, conèixer gent interessant que faci projectes interessants a la capital, i començar a fer amics, l’Ashok dedicarà les vacances a fer un curs a EduLift (www.eduliftacademy.org), ja us anirem explicant com li van les coses!

L’Ashok (esquerra) de camí a Hetauda per a fer els examens, un cop acabada la classe 10.

La resta de nens i nenes, personal i voluntaris del centre seguim el nostre dia a dia a Bhimphedi. Un dia anem a jugar a cricket a Hetauda amb nens d’altres cases d’acolliment, tot i que van molt segurs que guanyaran, després d’una hora i mitja ja ens han eliminat… “Eren petits però eren molt bons jugant a cricket!” diuen els nens! “Nosaltres no juguem mai a cricket i ells tenien molta pràctica i ens han guanyat per que no hem sabut fer cap punt de “balling” i ells n’han fet vint” es queixen. I és veritat, perquè aquests dies l’esport de moda a Bhimphedi és el basquet (això ja us ho explicarem en un altre post!).

També seguim fent les tasques al centre, com recollir totes les patates i plantar blat de moro. O millorar l’entrada al centre, netejar el canal d’aigua que hi ha al final del centre, cuinar roti (un tipus de pa en forma de crepe), practicar mecanografia, plantar arbres i fer altres projectes que també us explicarem en propers posts.

A començament de maig el nou curs ja comença, aquí entre curs i curs no fan unes vacances gaire llargues, però a canvi tenen molts períodes festius, a l’agost gairebé un mes per les vacances del monzó, a l’octubre un altre mes per celebrar el Dashain i Tihar (festes més importants per als hindús)… Així que no ens faltarà temps per fer un munt d’activitats i per explicar-vos-les totes!

IMG_7823 - Copy — No us preocupeu, en Manoj només té l’ampolla de cervesa a la ma per què l’utilitza per a aplanar la massa dels “rotis”, tot un xef.

Alguns dels nens i personal del centre fent els “rotis”.

El grup que li toca ajudar a l’hort avui!

Un cop recollides les patates tocava plantar el blat de moro.

Festivals i tradicions, Cultura Nepalesa

Holi, la festa dels colors

jueves 05 05UTC marzo 05UTC 2015 amicsnepal

El Holi per la Paula Minguell, coordinadora dels projectes de salut d’Amics del Nepal.

Pots notar amb facilitat quan s’està acostant el Holi perquè totes les paradetes pels carrers s’omplen d’uns pols de colors llampants i pistoles d’aigua. Durant els dies previs a la festa, igual que passa amb Sant Joan, els nens ja comencen a celebrar-ho carregant les pistoles d’aigua i colors que cauen per sobre de qualsevol despistat que passi pel carrer.

Tot i que no era la meva primera visita al Nepal, si que era el primer cop que passaria aquesta festa aquí. Després del Dashain i el Tihar és la tercera festa més important del Nepal i la que més gaudeix tothom que l’ha sobreviscut. Així doncs, vaig decidir que era bona idea traslladar-me de Khatmandú on estem treballant per reobrir el Centre de Salut que té Amics del Nepal i anar a Bhimphedi per celebrar el Holi amb els nens de la casa d’acollida.

El Holi és una celebració hindú que marca l’inici de la primavera, deixant enrere el llarg i fred hivern. Es coneix també com la festa de l’amor. Doncs a més de deixar enrere l’hivern és també un moment per oblidar mals entesos, rencors o discusions. Els pols de colors són en homenatge a Vishnu, un déu amb un característic color de pell blau.

Vaig començar el trepidant viatje amb jeep, amb en Dani, ben carregats de globus d’aigua i pols de colors cap a Bhimphedi, quan la pluja va començar a caure i una boira espesa ens va fer patir per la celebració del dia següent.

En arribar a Balmandir ens esperava la Mar, la voluntaria actual, amb un bon refredat. “Han estat jugant amb globus d’aigua tot el matí”, ens va dir. I ens advertia “Prepareu-vos per demà”.

El día següent va començar com qualsevol altre a Balmandir. Ben d’hora amb el fred s’olorava quelcom anormal en l’ambient. Els nens, especialment tranquils, passejaven pels porxos de les habitacions amb les mans a les butxaques i cara de no haver trencat mai un plat.

Nosaltres observavem aquests moviments des de les finestres de l’habitació de voluntaris (no ens avergonyim de dir que estavem una mica espantats). Això ens va fer entrar en alerta i vam decidir que no sortiriem de l’edifici a enfrontar-nos sense tindre un bon escut de defensa: una galleda plena de globus d’aigua.

No ens va servir de res. No haviem fet una passa fora de l’edifici quan van començar a ploure globus d’aigua.

Un cop estavem vem molls, vam decidir inaugurar els pols de colors i llavors va començar la guerra de veritat. Els colors passaven de les mans a les cares, a la roba i als cubells d’aigua que van començar a apareixer. Els nens corrien d’una banda a l’altre intentant salvar-se de ser mullats, seguien plovent globus i seguien volant els colors. Passavem de ser verds a blaus, a vermells o a roses segons la bosa que obriem a cada moment. No se’n van salvar ni les Didis, que també atacaven olla en ma.

Així se’ns va passar el matí. Bé, el matí i els següents dies doncs qui més qui menys el fred i les pintures ens van durar uns quants dies més.

Tot i així, no hi ha més felicitat que la d’escoltar als nens dient “Happy Holi” mentre t’omplen la cara de color o et tiren una galleda d’aigua.