Mikel Zubiaga y Nerea Guezuraga, voluntaris del projecte Awasuka i del centre d’acolliment de Bhimphedi entre els mesos d’Agost i Octubre:
Com ja us vam explicar fa un temps, a causa dels terratrèmols d’abril i maig, l’edifici de la Dinastia Rana (1846-1951) que tenim dins de la casa d’acollida va quedar afectat estructuralment. Es tracta d’un edifici construït per a la família reial que va gobernar el Nepal, amb la qual cosa té una qualitat arquitectònica com pocs edificis de la zona. Després del edifici es va decidir que només s’utilitzaria com a magatzem, almenys fins que fos intervingut estructuralment.
En el viatge d’identificació realitzat per l’equip del projecte Awasuka al juliol es va fer una anàlisi estructural de l’edifici i es va identificar la causa principal de les grans esquerdes que l’edifici té en els seus murs exteriors: l’estructura de la coberta havia estat modificada en algun moment de la història de l’edifici, fent que el seu funcionament estructural no fos com el que originalment s’havia dissenyat. Els tornapuntes (les barres diagonals) de les encavallades havien estat retirats deixant només una de les diagonals en una de les encavallades. En condicions normals no hagués estat un gran problema per a l’estabilitat de l’edifici a curt o mig termini… però va arribar el terratrèmol.
Així doncs, abans de reparar les esquerdes i reforçar les parets el primer que calia fer era reparar l’estructura de la coberta. El que en principi semblava tasca senzilla, posar les noves diagonals en el lloc marcat per les existents anteriorment, ens ha donat forces mals de cap i ens ha fet suar de valent.
Abans de començar, quan estàvem analitzant les patologies de l’edifici ens vam adonar que els tirants de les encavallades canviaven de grandària en el lloc on hi ha la paret interior que separa les habitacions de les escales. Així que el primer que vam fer va ser picar part del sòl de les golfes per veure com estava el citat tirant i vam veure que, efectivament, estava format per dues bigues de diferent grandària, però per sort la unió estava ben realitzada, així que el tirant funciona com a tal.
Els següents dies els vam passar amb continus tires i arronsa amb el fuster local, Bahadur, que vam contractar per fer l’obra. Ell és un fuster amb molts anys d’experiència i nosaltres uns estrangers que li venim a dir com cal intervenir en un edifici històric del seu propi poble… Us podeu imaginar com ens veia… “Els pesats de torn que vénen a dir-me com he de fer la meva feina”… No va ser fàcil començar.
El vam haver de convèncer que els nous tornapuntes que inicialment havia serrat no servien, que els havia de repetir perquè tinguessin la mesura dels originals. El vam haver de convèncer que calia apuntalar totes les altures de l’edifici. I finalment, el més complicat va ser convèncer-lo que, un cop posats els tornapuntes, calia tallar ni més ni menys que el “pendolón” (la barra vertical de l’estructura de la coberta que acaba a l’altura del tirant -però no ha de tocar-) per la seva part inferior. “Com hem de tallar això? Aquests que volen? que ens caigui l’edifici a sobre el cap?”
Després de quatre dies de dur treball sortíem de l’edifici sent amics d’en Bahadur, i havent aconseguit que l’estructura de la coberta torni a funcionar correctament.
Abans, durant i després de l’obra hem buidat i netejat l’edifici… El següent pas serà reparar les esquerdes i reforçar els murs, de manera que l’edifici serà capaç de resistir, a més del pas del temps, futurs terratrèmols que esperem que no arribin aviat…
