Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
A Nepal el dissabte és el dia de la setmana que els nens no van a l’escola. A Balmandir al matí estem tots ocupats fent les tasques comunes al centre. Un grup prepara el dinar, l’altre ajuda a l’hort i el tercer neteja la cuina a fons. A la tarda tenim temps lliure i els nens juguen, es banyen, utilitzen els ordinadors…
Ja feia dies que els més petits ens demanaven anar a fer una excursió i aquest dissabte després de dinar vàrem decidir que era un bon moment. Els més grans es van quedar a estudiar perquè estan en període d’exàmens. Així doncs amb la Manisha i el Xavi ens vam emportar a tots els nens de l’escola primària d’excursió. El nostre destí: la canalització de la central hidroelèctrica que es troba darrera de la muntanya on hi ha el “peepal tree” (una preciosa figuera religiosa). Feia molt temps que no hi havien anat i la Purnima, el Samir i la Sarita encara no hi havien estat.
Vam pujar fins al peepal tree i com sempre vam parar-nos a contemplar les vistes de Bhimphedi. Alguns nens s’hi van enfilar però ràpidament van baixar i ens van demanar per continuar. Tenien moltes ganes de baixar al riu que es troba a la vall següent.
Vam continuar pel camí, els nens més ràpid que nosaltres perquè ens vam aturar sovint perquè el Sumit ens anava explicant coses sobre moltes de les plantes que ens trobàvem pel camí. Castanyes, falgueres… Un cop a baix ens vam trobar els nens pescant, amb els peus i mans dins de l’aigua. Però aquesta vegada no eren petits peixets sinó crancs de riu. Llàstima que el Tonyo ja hagi marxat perquè hauríem pogut fer un arrosset tan bo!
Un cop vam passar el riu vam trobar ràpidament la canalització i vam començar a pujar les escales. Des de baix no es veia la fi i tot i que vam anar pujant no vam arribar mai a veure’n el final.
Mentre pujaven alguns contaven les escales (n’hi ha 1100 fins a dalt, asseguraven alguns nens), d’altres feien música amb l’eco de la canalera i els més agosarats pujaven pel dret. Quan havíem pujat gairebé les tres quartes parts de les escales vam veure que se’ns estava fent tard, i vam decidir girar cua.
La baixada va ser més ràpida, sobretot pels nens que van baixar les escales corrent. Quan nosaltres vam arribar a baix ens els vam trobar jugant. Amb unes ampolles de plàstic s’havien fabricat una mena de trineus i aprofitant la baixada encimentada anaven fent curses. Ja us podeu imaginar a qui se l’hi van esparracar els pantalons…
El camí de tornada va ser més ràpid. Ja no ens paràvem a veure plantes ni a pescar crancs i en un tancar i obrir d’ulls ja estàvem a dalt de la carena. En baixar, el sol ja es ponia i quan vàrem arribar a Balmandir el sopar ja era a taula.
