Ja ha sortit la memòria 2015 d’Amics del Nepal. Com a coordinador de la casa d’acolliment de Bhimphedi hi he escrit un article que podeu llegir aquí:

Fa un mes l’Enric Recoder, vice-president d’Amics del Nepal, em va demanar escriure un article per la memòria anual “Namasté”. Em va dir que expliqués el projecte de la casa d’acolliment de Bhimphedi amb tots els canvis que hi hem anat fent al llarg de l’any en que he estat vivint al centre coordinant el projecte. Em va demanar que, a més, expliqués la meva història personal, per què a la gent li podia interessar de saber com un català “cap quadrat” que estava fent recerca a l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC sobre el mecanisme de creixement dels forats negres al centre de galàxies, pocs anys després se’n va a viure a un petit poble perdut a una vall de Nepal .

Escriure mai m’ha agradat gaire… Per a que us feu una idea, la feina que em costa més trobar el moment per a fer a la casa d’acolliment, fins i tot més que rentar la roba a mà, és actualitzar setmanalment el bloc que varem obrir fa un any per anar explicant les activitats del centre d’acolliment i altres projectes i aventures que vivim a Bhimphedi: www.amicsnepal.org/bhimphedi

Sé que és una feina molt important mantenir a tota la família d’Amics del Nepal al dia de tota la feina que fem, per què sense tota la gent que ens doneu suport, tant econòmicament com amb hores i hores de treball voluntari, res de tot això seria possible. Us ho mereixeu tot. Hi ha gent com en Ricardo Riera, que no només organitza activitats com el TaperNepal per a recollir diners per al centre d’acolliment, sinó que també ens dedica les seves vacances cada any per venir al Nepal i ajudar-nos a Bhimphedi. O com en Tonyo Fibla, que ha organitzat activitats a Benicarló per recollir diners, ha vingut a treballar un mes al centre i a més col·labora cada mes com a padrí del projecte. O com l’Alberto Usó, que ens va venir a veure a Nepal, i després de compartir un dia intens i d’ensenyar-li tota la nostra feina ens ha donat la seva confiança. O com l’Eduard Juanati, la Mar Úbeda, la Laura Conde, el Mikel Zubiaga i la Nerea Guezuraga, que han estat tres mesos cadascú a la casa d’acolliment, treballant molt intensament, i que sense ells no haguéssim pogut fer ni un 10% de les millores, rutines i activitats que s’han fet al centre. No tindria prou lloc a la revista “Namasté” per parlar de tots els que feu possible tot plegat, i per donar-vos les gràcies.

I sense oblidar-nos de la gent que ha portat i porta el dia a dia de l’associació, que dediquen hores i hores a Barcelona. Entre ells, la Mònica Sans i l’Enric Recoder, responsables de la casa d’acolliment de Bhimphedi a la Junta Directiva. Tot i tenir moltes responsabilitats laborals i familiars, cada cop que els he demanat ajuda o consell han contestat immediatament tot i les 4h45minuts de diferencia horària.

Igual que la presidenta, Cristina Morales, que tot i donar classes al conservatori, portar una escola de música, i cuidar de la seva família, encara té temps per cuidar de tots nosaltres. La Cristina porta vint anys vinculada amb Amics del Nepal, i a més és padrina del projecte Bhimphedi, igual que en Ramon Viladomat.

Ja fa un mes des de que l’Enric em va demanar el text per primer cop i encara no li he donat. En general, quan he de fer feina amb l’ordinador, o comunicar-me amb Barcelona, fins i tot amb els meus pares o amics, la major dificultat és trobar uns minuts de tranquil·litat i lucidesa. M’assec davant l’ordinador. “Dani!” un nen que demana colors per dibuixar o celo per a fer un experiment, o que li curi una ferideta o que simplement li presti una mica d’atenció. “Dani!” un voluntari que necessita la meva ajuda per alguna activitat, o per trobar les pintures de paret o alguna eina. “Dani”, un treballador que em diu que falta menjar per a la búfala, o porta els diners de vendre la llet del dia, o ha vingut un senyor amb bous per a llaurar el camp per plantar patates o és hora de menjar dalbhat. Només quan són les 9:30 i els nens són tots dormint puc tenir la tranquil·litat… però no la lucidesa… jo també m’adormo.

Però la major dificultat d’aquest text no és ni tan sols trobar el moment per escriure… Des que l’Enric m’ho va demanar, he començat aquest text unes vint vegades, i l’he esborrat també vint vegades… Com transmetre aquest any d’intensitat diària en uns pocs paràgrafs?

Buscar nou director. Connectar línia de telèfon i Internet a un poblet perdut. Fer un bloc. Coordinar els voluntaris. Portar al centre gallines, ànecs, conills, cabres, búfales. Mantenir l’hort i el jardí. Fer millores i reparacions al centre. Fer activitats amb els nens a l’infinitat de dies que no van al col·legi. Portar als nens a l’hospital per tractar-los de problemes de tot tipus (tuberculosis, irregularitat amb la regla, un braç esquinçat, atacs d’ansietat, visita al dentista). Entrenar a dos equips de bàsquet. Fer accions d’emergència pel terratrèmol. Col·laborar amb el projecte de millora de la vivenda AWASUKA. Fer classes d’anglès a l’escola pública. Comprar roba pels nens. Tallar llenya per cuinar per què l’Índia porta més d’un mes fent un bloqueig comercial al Nepal i, per tant, no tenim gas ni gasolina…

No em veig en cor de resumir aquest any… Així, després d’un altre dia on he fracassat en el meu objectiu d’escriure el text, he decidit que en comptes d’explicar tot això, us explicaré el meu dia:

6h: M’aixeco sense cap expectativa concreta. Faig una ronda per les habitacions dels nens despertant als que encara estan al llit amb un “Good Morning”, i fent pessigolles als nens que sé que es desperten amb més bon humor. Rebo a alguns veïns que venen a comprar la llet recent munyida.

7h: Vaig a esmorzar al poble amb els voluntaris d’Amics del Nepal, un d’ells, en Lluc, se’n va avui després d’ajudar-nos tres setmanes al centre.

9h: Vaig a fer la classe diària d’anglès amb els nens de Batxillerat, però sorpresa! Com d’aquí un parell de dies agafen les vacances de Tihar, s’han agafat pont i ningú es presenta a classe!

10h: Vaig amb el director del centre d’acolliment a parlar amb el director de l’escola. Segurament en un parell de setmanes ens enviaran nous nens al centre d’acolliment, i hem d’avisar les escoles.

12h: Em poso al despatx que els voluntaris i els meus pares van arreglar fa una setmana. Intento escriure el text mentre hi ha 5 nens intentant obrir-se un compte de gmail. Els petits ja fa 3 setmanes que estan de vacances, els grans les agafaran en un parell de dies.

13h: Ja és hora de menjar, però arriba el fuster. Ja té preparat un dels armaris que li havíem encarregat, fem comptes i vaig a buscar l’armari amb l’ajuda d’uns quants nens.

13h30: Ve al centre un home hindi amb una eina que sembla una arpa d’una sola corda. És el senyor que repara els sacs de llana. Negociem amb ell els preus, i venen 5 hindis més i es posen a refer 20 dels sacs dels nens.

14h: Finalment mengem dalbhat.

15h: Anem a buscar habitació per un dels voluntaris. Per què a l’edifici on s’acostumaven a allotjar hi volem començar obres per a reparar-lo després de veure’s afectat pel terratrèmol. Dues habitacions, per tres voluntaris, ens costarà uns 27 euros al mes.

16h: Vaig a l’oficina governamental d’agricultura del poble, doncs vull aconseguir llavors d’una herba molt nutritiva per a la búfala i el seu fillet a l’època seca. Ho aconseguim, ens en donen 40 kg gratuïtament. Vaig cap a la casa d’acolliment per a buscar el carretó per a carregar-ho. Mentrestant parlo amb l’Enric Recoder, que aquests dies és a Katmandú, per a coordinar l’arribada dels nous nens i les obres que hem de fer. I em torna a demanar aquest text…

16h30: Tenim visita. Ha vingut un grup de nepalesos per donar material escolar. El que porta la veu cantant de la visita és un antic treballador del centre. Els altres senyors, d’una certa edat, es veu que són gent important, un fins i tot membre del parlament. Però fa molta gràcia quan marxen en un cotxet blanc (força nou) set persones embotides.

17h: Recullo les llavors i li demano a la Maya que encarregui al senyor dels bous per a llaurar el camp l’endemà.

18h: Llegeixo un capítol de Harry Potter amb els nois i noies grans (13-18anys). Aquí al Nepal no tenen cap costum de llegir novel·les, així que com a mínim aquests nens en llegiran algunes. Una miqueta cada dia abans de l’hora d’estudi. De pas els serveix com activitat d’anglès.

19h: Mengem dalbhat de nou. Mentrestant explico uns exercicis de matemàtiques a un dels nens.

20h: Vaig al despatx on ens trobem els 7 voluntaris d’Amics del Nepal que estem a Bhimphedi aquests dies. Mentre jo vaig escrivint aquest text, dos més preparen una gimcana per celebrar l’aniversari de 4 dels nens que són nascuts a l’octubre (o almenys a la seva fitxa es va escriure això).

21h30: Revisió que tots els nens siguin a les seves habitacions amb els llums apagats. Em rento les dents i vaig cap a la meva habitació per a acabar d’escriure aquest artic…

Per a veure la Memòria d’Amics del Nepal 2015 completa cliqueu aquí.