El Holi per la Paula Minguell, coordinadora dels projectes de salut d’Amics del Nepal.

Pots notar amb facilitat quan s’està acostant el Holi perquè totes les paradetes pels carrers s’omplen d’uns pols de colors llampants i pistoles d’aigua. Durant els dies previs a la festa, igual que passa amb Sant Joan, els nens ja comencen a celebrar-ho carregant les pistoles d’aigua i colors que cauen per sobre de qualsevol despistat que passi pel carrer.

Tot i que no era la meva primera visita al Nepal, si que era el primer cop que passaria aquesta festa aquí. Després del Dashain i el Tihar és la tercera festa més important del Nepal i la que més gaudeix tothom que l’ha sobreviscut. Així doncs, vaig decidir que era bona idea traslladar-me de Khatmandú on estem treballant per reobrir el Centre de Salut que té Amics del Nepal i anar a Bhimphedi per celebrar el Holi amb els nens de la casa d’acollida.

El Holi és una celebració hindú que marca l’inici de la primavera, deixant enrere el llarg i fred hivern. Es coneix també com la festa de l’amor. Doncs a més de deixar enrere l’hivern és també un moment per oblidar mals entesos, rencors o discusions. Els pols de colors són en homenatge a Vishnu, un déu amb un característic color de pell blau.

Vaig començar el trepidant viatje amb jeep, amb en Dani, ben carregats de globus d’aigua i pols de colors cap a Bhimphedi, quan la pluja va començar a caure i una boira espesa ens va fer patir per la celebració del dia següent.

En arribar a Balmandir ens esperava la Mar, la voluntaria actual, amb un bon refredat. “Han estat jugant amb globus d’aigua tot el matí”, ens va dir. I ens advertia “Prepareu-vos per demà”.

El día següent va començar com qualsevol altre a Balmandir. Ben d’hora amb el fred s’olorava quelcom anormal en l’ambient. Els nens, especialment tranquils, passejaven pels porxos de les habitacions amb les mans a les butxaques i cara de no haver trencat mai un plat.

Nosaltres observavem aquests moviments des de les finestres de l’habitació de voluntaris (no ens avergonyim de dir que estavem una mica espantats). Això ens va fer entrar en alerta i vam decidir que no sortiriem de l’edifici a enfrontar-nos sense tindre un bon escut de defensa: una galleda plena de globus d’aigua.

No ens va servir de res. No haviem fet una passa fora de l’edifici quan van començar a ploure globus d’aigua.

Un cop estavem vem molls, vam decidir inaugurar els pols de colors i llavors va començar la guerra de veritat. Els colors passaven de les mans a les cares, a la roba i als cubells d’aigua que van començar a apareixer. Els nens corrien d’una banda a l’altre intentant salvar-se de ser mullats, seguien plovent globus i seguien volant els colors. Passavem de ser verds a blaus, a vermells o a roses segons la bosa que obriem a cada moment. No se’n van salvar ni les Didis, que també atacaven olla en ma.

Així se’ns va passar el matí. Bé, el matí i els següents dies doncs qui més qui menys el fred i les pintures ens van durar uns quants dies més.

Tot i així, no hi ha més felicitat que la d’escoltar als nens dient “Happy Holi” mentre t’omplen la cara de color o et tiren una galleda d’aigua.