Category Archives: Notícies

Nou curs, més nens!

Escrit per Pau R. E.

A Nepal el nou curs escolar comença al maig. Amb el nou curs també s’hi afegeixen noves incorporacions al centre. Ens dirigim al centre de coordinació de nens del Nepal a Kathmandú amb un nou voluntari recent arribat. En el centre de coordinació es demana per recollir els nens, però encara no els tenen preparats. Després de quasi 4 hores gestionant els tràmits, ens adjudiquen 2 nens i 2 nenes.

Amb les cartes a la mà anem a buscar primer les nenes, que estan al centre Naxal. Un cop allí, i just només arribar, molts nens reconeixen en Dani, i comencen a cridar que també volen anar a Bhimphedi, tots molt emocionats.

Mentre acaben de preparar les nenes, els nens del centre es posen a jugar amb nosaltres tot fent una corranda al nostre voltant. Un cop llestes, ens sorprèn l’edat de les noves incorporacions, són ben petites (6 i 4 anys)! I també són germanes! Tot seguit ens dirigim a buscar els 2 nens al centre Siphal, allí ja estan preparats però encara són més petits que les nenes (4 i 3 anys)! Tota una sorpresa!

Ja ho tenim tot llest per poder seguir amb el taxi fins a Balco, on canviem de vehicle per agafar un Jeep cap a Bhimphedi. Se’ns assignen els 4 seients del darrere de tot per tots 6 (2 cooperants, les 2 nenes i els 2 nens). Just abans de pujar la nena més gran comença a plorar, fa ben poc que ha estat acollida a Naxal i desconeixem com se sentia. Després de mirar de tranquil·litzar-la sense èxit decidim que ja acceptarà la situació, i procedim a pujar al Jeep on el plor persisteix i sembla que es comença a encomanar a la seva germana petita, la resta del passatge (6 persones més) també s’incomoda. Però per sort ben aviat s’adormen ben profundament les dues germanes, restant desperts els 2 nens. El gran es porta molt bé, tot quietet, i el petit no para de menjar galetes sense atipar-se’n i jugant encuriosit amb la finestra del Jeep.

La primera meitat del trajecte transcorre amb molt de transit, sobretot causat per la quantitat de fang de la pluja dels últims dies. Els Jeeps, malgrat la tracció a les quatre rodes, rellisquen i els costa fer algunes pujades. Tot plegat fa que arribem molt més tard del previst al punt de descans de mitja part de trajecte. Allí ofereixen al conductor menjar i/o neteja del Jeep, que acaben plens de fang, a canvi de que els portin la clientela.

Un cop a la parada despertem la nena petita, la gran ja portava un ratet desperta. I mirem que surtin tots per estirar les cames i per anar al lavabo. La gran no vol abandonar el Jeep i la deixem descansar tranquil·la dins del vehicle; tampoc vol ni menjar ni anar al lavabo. Mentrestant la resta de passatge del Jeep pregunta encuriosida el sexe dels nens ja que justament els nens vesteixen més de rosa i les nenes més de blau.

Després que tots els altres hagin estirat les cames, i anat al lavabo, seguim amb el trajecte. Aquest cop molt menys tranquil. La gran comença a vomitar al cap de poc de continuar, malgrat demanar una bossa de plàstic aquesta no arriba a temps i el vòmit queda a la paret del seu costat del Jeep. La petita tarda ben poc en voler imitar la seva germana, però la aconseguim distreure i la ventilació del vehicle també ajuda a que no sigui la següent. Al cap d’un bon rato, la situació es repeteix, però per sort estem a punt de arribar a Bhimphedi.

En arribar ja és fosc, truquem per tal de que altres voluntaris ens ajudin a carregar totes les maletes i nens cap a Balmandir (“la casa dels nens”). I caminem poc a poc per entremig dels carrers de Bhimphedi, ara ben foscos. En arribar tots els nens del centre els reben amb molta il·lusió, i encarà més les didis. Tots els estaven esperant amb impaciència. Estan ben cansats i van a dormir d’hora.

L’endemà es descobreix com el nen gran de quietot en té poc, i és el més mogut del centre, no para mai quiet, amb ganes de descobrir tots els racons i de fer tantes activitats com pot. Qui hauria dit que era el més quietetó i bondadós del Jeep. El més petit és el preferit tant de les nenes com de les didis. Les noves nenes els costa un dia més però ja acaben jugant tots junts i amb un bon somriure ben gran de galta a galta, també es fa estrany recordar els plors abans i durant el trajecte en Jeep.

El següent dia ja es compren sabates per la més petita i tots plegats van a fer-se les fotos amb l’uniforme per tal de matricular-se a l’escola, i ja tot llest per començar el curs.

Darrera de les cortines

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment de Bhimphedi

Aquest blog és un escenari d’Amics del Nepal on podeu veure algunes de les coses que fem possible a aquest poblet de Nepal. Però darrera les cortines hi ha molta gent treballant per a que sigui possible que tots aquests nens i nenes desafavorits inicialment, tinguin una infància feliç i amb oportunitat d’aprendre un munt a la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Juntament amb el suport dels padrins del projecte de Bhimphedi, és del tot imprescindible la feina de molta gent que de forma imaginativa, altruista i solidària organitza activitats per recaptar diners per a la casa d’acolliment.

En aquest post us explicaré algunes d’aquestes magnífiques iniciatives que s’han portat a terme els darrers mesos!

La Marina Viñas ja porta 4 anys consecutius organitzant el Quinto Solidari amb el Ciervo de Sabadell.

Però a més, el passat novembre el Ciervo de Sabadell encara va anar més lluny, perquè la seva companyia de teatre es va coordinar amb Ateneu del Món per a fer una representació a Sant Quirze a favor de Balmandir: Una gran vetllada de teatre de la sempre sorprenent Agatha Christie.

Els alumnes de sisè de l’escola Joan Blanquer de Castellar del Vallès van organitzar un berenar solidari. Entre altres activitats on participen tots els alumnes de l’escola per acostar la realitat de Nepal a tots ells.

En Tonyo Fibla ja és el tercer cop que col·labora amb nosaltres. Aquest cop ha organitzat un taller de cuina nepalesa!

Els col·laboradors més incansables són en Ricardo i en Jorge, que porten anys amb el projecte “Taper Nepal” amb desenes d’actes, presentacions, venda d’artesania nepalesa i sessions de ioga solidari!

També tenim nous col·laboradors, com l’Ester i en Xipi de la granja d’ous Codi 0 de Lleida, que han organitzat un berenar solidari uns dies abans de venir-nos a visitar a la casa d’acolliment amb els seus quatre fills (que han causat sensació al poble amb els seus cabells daurats).

Imaginació, altruisme i solidaritat al poder, per a posar el nostre granet de sorra per a un món millor! Moltes gràcies! i seguim endavant!

Davant de les cortines

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment de Bhimphedi

En Raju i l’Anuj són dos nens que de petits van ser rescatats del carrer per la policia, i per tant no en coneixem cap familiar. Però que no us facin pena per que no tenen una mala vida. Estudien tercer de primària en anglès a una escola comunitària a un preciós poble de Nepal. Viuen a una casa amb multitud de germans i germanes i persones que es cuiden d’ells (treballadors i voluntaris), una casa amb jardí, hort, camp de futbol, sala d’ordinadors, gronxador, guitarres i amb cinema cada divendres (a vegades amb crispetes!).

Especialment feliços van ser la setmana passada perquè el 14 de febrer era l’aniversari del Raju i dos dies més tard el del Anuj, i els han celebrat junts. Primer ho van celebrar a l’escola, van portar caramels i tots els nens els van cantar el “happy birthday” a primera hora quan tots els nens de l’escola formen abans d’entrar a classe.

A casa també ho vam celebrar de forma molt divertida, amb una competició de jocs per veure qui s’emportaria el premi: un mocador d’estrelles i una xocolatina.

Primera prova: pescar ampolles

https://www.youtube.com/watch?v=5I7AeeWb9DI&feature=youtu.be

Segona prova: marcar a cegues

https://www.youtube.com/watch?v=qG7fHxq1oeo&feature=youtu.be

Tercera prova: passar desapercebut (creuar a l’altra cantó de la sala sense que et toqui el segon jugador que porta els ulls tapats. La dificultat és el munt de sonalls que portes al damunt!)

https://www.youtube.com/watch?v=2cnYdeWxDSg&feature=youtu.be

Quarta prova: Aconseguir el seu paquet (Impossible aconseguir el paquet que hi ha al costat del l’altre jugador. Així que han de col·laborar per a poder obtenir cadascú el seu regal. Però pensaran en aquesta opció? O intentaran només competir?) Ho van aconseguir!

Prova especial amb una xocolatina extra de regal: Obrir el seu paquet el més ràpid possible

https://www.youtube.com/watch?v=J9fJ8EJsluw&feature=youtu.be

I dins del paquet es van trobar el seu regal d’aniversari, en cada paquet: un estoig ple de material escolar i uns texans molt moderns.

La setmana següent tampoc va estar gens malament per aquests nens, perquè era el festival de Shivaratri i vam fer una foguera enorme i vam menjar, ballar i cantar al voltant (el Sant Joan nepalès)! Si voleu saber més sobre aquest festival podeu veure els posts que vam escriure els anys anteriors: Shivaratri 2015 i Shivaratri 2016.

Però tot això és el que es veu en l’escenari, però darrera les cortines hi ha molta gent treballant per a que sigui possible que tots aquests nens i nenes desafavorits inicialment, tinguin una infància feliç i amb oportunitat d’aprendre un munt a la casa d’acolliment de Bhimphedi.

A més dels padrins, també és del tot imprescindible és la feina de molta gent que de forma altruista i solidària organitza activitats per recaptar diners per a la casa d’acolliment.

No us perdeu el proper post, on explicarem algunes històries de darrera les cortines!

El detectiu Siwakoti

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment

L’Ashok Siwakoti és un jove crescut a la casa d’acolliment de Bhimphedi. Un noi despert, divertit, extravertit, honest i sempre llest per donar un cop de ma.  Com a membre d’Amics del Nepal, cada dia estic orgullós que haguem format i seguim formant part de la seva vida i creixement personal.

L’Ashok ha estat un membre molt actiu a la família de la casa d’acolliment de Bhimphedi. El recordem com a protagonista de l’obra de teatre Sagarmatha (dirigida per Miquel Comas), essent dels millors estudiants de la casa, cantant i jugant amb els seus germans petits, ajudant als voluntaris (fins i tot a traduir la cançó “Water Paani” de Mònica Sans)…

Fa molt i molt de temps, en un pais no gaire llunyà, hi havia un problema amb les deixalles, que es podien trobar per arreu.
Un dia va aparèixer un enorme i misteriós cubell. Tothom estava espantat, però també curiós de saber que contenia.
I del cubell va aparèixer el capità Sagarmatha, …
El capità Sagarmatha armat amb el seu cutxo (escombra nepalesa), amb el seu discurs, …
el seu exèrcit d’ajudants, …
i les cançons enganxoses …
cantades per tot de nens i nenes del poble …
i acompanyades a la guitarra per alguns joves del poble, …
va intentar convèncer, a tot el públic bocabadat, que era el moment de resoldre el problema i que entre tots era possible!

L’Ashok ja té 17 anys, i en fa dos que ja es va independitzar i va anar a viure a Katmandú per prosseguir els seus estudis. Des d’aleshores només pot venir a visitar als seus germans de tant en tant perquè sempre està ocupat amb els estudis, amb la feina o amb cursos. Però quan ens visita la felicitat de la seva cara i dels seus germans i cuidadors és més que evident.

Jo tinc sort perquè vaig a Katmandú força sovint, i així puc trobar-me amb ell, xerrar i passar una bona estona. Sempre que porto algun dels seus germans petits a algun hospital de Katmandú i s’han de quedar alguns dies a la capital, l’Ashok s’ocupa d’ells mentre jo faig les altres feines que tinc pendents.

16195333_170528720101133_4806586940642113105_n
L’Ashok i en Pemba (als dos extrems) cuidant del Lave, que ha vingut a Katmandú per una visita mèdica des de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Fins i tot just després del terratrèmol, una època ben difícil a Nepal, l’Ashok va acompanyar a en Miquel per visitar els nens de la casa d’acolliment de Patan amb els quals no podíem contactar per telèfon. Tot estava bé!

Fa un mes, l’Ashok va fer possible quelcom del tot extraordinari. Era un dia com un altre. L’Ashok era a l’hotel on treballa i un company de feina li va dir que anés amb ell, a sopar amb els seus amics. L’Ashok de seguida es va apuntar.

Xerrant i xerrant amb aquests nous amics l’Ashok va explicar tot orgullós que havia crescut en una casa d’acolliment. Hi ha tantes cases d’acolliment al Nepal, hi ha tants nens i nenes en situacions de risc… Un noi també tenia una història per explicar: “Del poble que vinc jo, una de les meves amigues també tenia un germà petit que van haver de internar a una casa d’acolliment fa més de 7 anys, però en van perdre tot contacte…”.

L’Ashok va continuar xerrant amb aquest noi, i va saber que era del mateix districte que ell, tot i que no en coneixia pas el poble. Hi ha tants pobles i tant remots…

Ashok: – Com es diu el germà petit de la teva amiga?
L’altre noi: – Ramesh Thami.
Ashok:  – Ramesh Thami??????? En Ramesh Thami és un dels meus germans de la casa d’acolliment de Bhimphedi!!!!!!!!!

El dia següent ja tenia el telèfon de la germana i la vam trucar, la noia de 18 anys treballa a Katmandú tenint cura d’una casa. El seu germà gran, ja casat i amb un fill, viu al poble al districte de Dolkha (un dels més afectats pel terratrèmol), i també vam poder contactar amb una tieta que viu amb els seus dos fills a les afores de Katmandú en una casa feta de planxes de metall.

I així és com el detectiu Siwakoti va trobar, després de 7 anys, la família dels germans Ramesh Thami i Som Thami. Als dos germans ara els encanta poder parlar per telèfon amb la seva família. Abans no tenien ningú a qui trucar. També els vam portar dos dies a Kathmandú per a que es trobessin, i ara estan del tot entusiasmats amb la idea que les següents vacances podran anar al seu poble d’origen i retrobar-se amb el seu germà gran i celebrar els festivals tots junts!

20161227_193730
Moment en que deixo per dos dies als germans Thami amb els seus tiets i cosins.
20161229_140521
Moment en que recullo els germans, dos dies més tard. Aquest cop a la foto surt la seva germana.

Moltes gràcies detectiu Siwakoti!

Si vols saber més sobre l’Ashok Siwakoti, llegeix el text que va escriure per a aquest blog aquí!

Un conte de Nadal: El nen que va sobreviure

Escrit per Cristina Morales, membre de la Junta Directiva d’Amics del Nepal, amb el suport d’en Miquel Comas i en Daniel Roig.

Dibuixos realitzats per Ramesh Syantang, nen de 14 anys de la casa d’acolliment de Bhimphedi, que ha conviscut més de 10 anys amb en Jay.

En Jay té un somriure que t’atrapa i ja no et deixa,  t’envolta i et porta fins al núvol més alt, cel enllà…

Ara ja és un dels grans a la casa, on es fa estimar per tots: ajuda a la cuina, als més petits, sempre a punt per jugar a futbol, més que no pas per fer deures…amb un aire despistat, de vegades sembla que juga a fer veure que no sap ben bé si va o si ja torna; no parla gaire, però la seva mirada és noble com l’aigua dels rius del Himàlaia.

04-illustrations-ramesh_c
En Jay amb amics, estudiant, jugant i dormint al temple dels nens de Bhimphedi.

Dir-se Balak no li agrada a en Jay. No és pas el seu cognom, però és el que la policia li va donar quan el va trobar, vol dir “nen”, i significa que la persona que el porta no té origen ni casta coneguts, és un estigma… Per això va decidir canviar-se el nom i es va posar Anish Rana

De vegades, en Jay/Anish  es pregunta per què viu des de fa 14 anys a Balmandir, la casa d’acolliment de nens i nenes, a Bhimphedi.  Algunes nits, mentre escolta les confidències i riures de les cuidadores, que traginen els estris a la cuina quan tothom gairebé dorm,  mira el cel net i ple d’estels propers, i somnia despert: en algun lloc, potser a les muntanyes, potser a les planures caloroses del Terai, ara mateix hi ha una dona que mira el mateix cel nepalès, recordant un fill que va perdre fa tant de temps…

En Jay  s’ha fet gran, ha arribat l’hora de deixar la casa i iniciar una nova vida. Porta amb ell el regal de la solidaritat: una educació, una infantesa en un entorn de seguretat, d’alimentació apropiada, de cura personal, afectes, amics, i una classe diferent de família: la d’Amics del Nepal, que treballa, amb l’ajut de tantes persones de bona fe, per tal que en Jay i tants com ell tinguin més oportunitats en el futur.

Com a condició per poder integrar-se a la societat, i trobar millor feina per ser independent, cal fer-se el carnet d’identitat nepalès. Sense saber quins són els orígens d’una persona, aquest procés és molt complicat. En Jay/Anish ho té molt difícil per poder aconseguir el seu DNI…

Rebuscant pels llunyans records encara guardats a la seva memòria, de sobte, un dia d’aquesta tardor, en Jay/Anish va poder dir al director de la casa d’acollida, en Krishna,  un nom que li recordava el seu lloc d’origen… laghara…

I amb aquest nom, en Krishna,  va decidir llançar-se a l’aventura d’anar a tots els pobles que tinguessin  un nom semblant a “Laghara” propers a la caserna on el van trobar de petit, per tal d’intentar l’arriscada i esbojarrada tasca de trobar algun familiar del noi. Hores i hores d’autobús, tres dies frenètics de visites a oficines de policia, de preguntes a persones de les diferents comunitats, a oficials de les administracions locals…

Una nit, una família d’un poblet a tres hores caminant, arriba a la caserna de policia. Han sentit les noticies d’aquest jove retrobat. No serà el fill que van perdre fa 14 anys mentre acompanyava  la seva mare a tallar herba per a la búfala?

05-illustrations-ramesh_c
En Jay, gràcies a el director de la casa d’acolliment de Bhimphedi, retroba la seva família al llunyà oest.

Les marques darrera l’orella i a la mà no enganyen, tampoc les faccions… és un miracle! tota la família es posa a plorar d’alegria. L’endemà més i més gent del poble ve a la comissaria per a veure amb els propis ulls el nen que va sobreviure!

Fa 14 anys, una mare va sortir amb el seu fill de 3 anys per anar a tallar herba per al seu bestiar. És una feina molt comú al Nepal, tothom que ho ha vist ha  quedat esmaperdut observant les dones nepaleses carregant amb el front muntanyes d’herba i pujant camí amunt com si no fos una feina sobrehumana… El nom d’aquest nen que acompanyava la seva mare era Dipendra Malla, fill de Jay Malla.

Però aquell dia va succeir un fet  inesperat que canviaria la infància d’aquest nen. En un moment de distracció, va perdre de vista a la seva mare! El nen va caminar i caminar, però  no la va tornar a trobar. Finalment  va arribar a una zona urbana, on la policia el va recollir, però ell només va ser capaç de dir: “Jay”…

01-illustrations-ramesh_c
En Jay, després de prerdres al bosc, va caminar i caminar fins que va arribar als carrers de la ciutat.
02-illustrations-ramesh_c
La policia el va recollir quan estava sol pel carrer.

La seva família el va estar buscant  durant setmanes, però finalment van haver d’acceptar la tràgica  “realitat”, el seu fill era mort. No tenia sentit seguir buscant, i molt menys anar a la ciutat, a tres hores de camí, per parlar amb la policia, en aquella època hi havia una  guerra civil entre els governants i els maoistes, i moria tanta gent…

La policia va etiquetar a en Jay com a nen abandonat, li va posar el cognom “Balak”, van posar anuncis als diaris però mai va ser reclamant, per tant va ser traslladat a la casa d’acolliment de Bhimphedi,  on ha viscut durant 14 anys sota la tutela de NCO i Amics del Nepal.

03-illustrations-ramesh_c
I al no rebre cap resposta al buscar la seva família, el varen portar a la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Però ara, en un dia qualsevol de tardor, sembla que la vida ha volgut premiar  la ferma decisió dels responsables de la casa d’acolliment d’ajudar en  en Jay/Anish/Dipendra a trobar el seu origen, i el noi del somriure captivador ha passat de ser orfe a tenir mare, pare, dos germans i una germana i tiets, cosins… tothom molt feliç i sorprès de l’esdeveniment!

Dos mesos després d’aquell dia, l’Anish ja té DNI, es diu Anish Malla, i està fent tots els passos per poder corregir la informació en el certificat de l’ESO i fins i tot ha estat a temps d’inscriure’s per estudiar primer de batxillerat a la ciutat més propera al seu poble.

06-illustrations-ramesh_after-error
En Jay ha trobat els seus pares.

Aquest conte de Nadal és una  història real, que s’afegeix a d’altres que parlen de nens i nenes, nois i noies, com la Susmita Syantang, la Bipana Khadka, o els germans Som i Ramesh Thami, que, gràcies a la incansable tasca dels responsables de Balmandir-Bhimphedi-Amics del Nepal, han aconseguit el regal més important: retrobar les seves arrels, reconciliar-se amb els seus orígens i ser persones úniques, importants i estimades per la seva família.

En nom de tot l’equip d’Amics del Nepal us desitgem el millor per a aquest Nadal’16, i que l’any nou sigui feliç i solidari.

nep-236
En Jay farà volar un estel cel amunt.
20150615_094910
En Jay uniformat per anar a l’escola, el seu últim any de secundària obligatòria.
p1040338
En Jay liderant el seu grup en una gimcana.
p1040419
I amb la cara plena de farina després d’una de les proves de la gimcana.
p1040415
I carregant alguns dels seus germans petits.
20160206_133329
D’excursió per les muntanyes de Bhimphedi.
p1030317
Ajudant amb les tasques de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
p1040702
Amb una “tica” celebrant un festival nepalès.
20160911_155947
I un cop acabada la secundària en Jay va treballar primer de cuiner i després al projecte Awasuka de construcció resistent a terratrèmols.

 

Calamarsa i els Reis Mags per començar el 2017

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment

El 2017 ha començat mogut pel que fa el temps a Bhimphedi. Ja feia tres mesos que no plovia una gota, des de que es va acabar l’època de pluges. Però el dia 1 de gener, per sorpresa van caure quatre gotes i quatre pedres. Però això no va ser res comparat amb el que ens esperava el dia següent.

Després d’un matí assolellat, a la una i mitja, sense cap avís es va ennuvolar en un tres i no res i va començar a ploure, no només pluja, també calamarsa. Dues hores sense parar que van impedir fer classe perquè les escoles tenen totes teulades de metall i fan molt de soroll. I a molts horts van fent malbé algunes collites, com les nostres faves a la casa d’acolliment.

20170102_143112

20170102_160205

Però estàvem preocupats per si el nostre hivernacle aguantaria aquest bombardeig de pedra de gel. Així que va parar de ploure tots els nens van anar a mirar el hivernacle, i van constatar que havia aguantat prou bé, i que a més, a sobre hi guardava una bona diversió per a ells. Piles de pedra que esperava ser recol·lectada per fabricar el ninot de “neu” de Bhimphedi!

20170102_173023

20170102_160539

20170102_162200

20170102_162526

20170102_162601

20170102_162605

20170102_162624

20170102_162652

20170102_162746

20170102_162752

20170102_162841

20170102_171113

20170103_070643

Després de la calamarsada apart del bonic arc de Sant Marti doble, la temperatura va baixar força. A Bhimphedi no hi fa gaire fred normalment, aquí a la vall no hi neva mai. Com que no fa gaire fred, no estem gaire ben preparats per el fred, no utilitzem estufes ni llar de focs a les cases, ni tampoc estan gaire ben aïllades, així que durant dos mesos passem una mica de fred.

20170102_170233

Per sort, a Balmandir ens havien arribat els reis mags! Una expedició de treckers ha arribat al Nepal a través de Tarannà Club de Viatges; i dos dels membres de l’expedició l’Anna i el Josep ens van contactar amb Amics del Nepal fa uns dies per fer-nos arribar quatre bosses enormes plenes de roba d’hivern, estoigs, globus…

Els estoigs i globus els anirem utilitzant per a celebrar els aniversaris, però la roba d’hivern ha arribat en el moment just! A la nit, després de la calamarsada, va girar vent fred, i els nens, un per un, anaven venint al despatx on tenim el material per a triar un abric i uns mitjons. Moltes gràcies reis mags i que gaudiu de l’Himàlaia! Nosaltres ja estem preparats per a l’hivern!

Des de la casa d’acolliment de Bhimphedi esperem que tots vosaltres també hagueu tingut unes molt felices festes i que tingueu un 2017 ple de felicitat!

20170104_200721
Les cuidadores Maya i Beli vestides amb les seves noves bates.
20170107_110516
Alguns dels nois grans del centre amb els nous abrics portats pels “reis mags”.
p1110704
La Manisha amb alguns dels nens preparant l’aniversari d’en Kiran.
p1110709
En Kiran a punt de bufar les espelmes.
p1110714
En Bijay li dona el regal d’aniverari a en Kiran. La dona d’en Bijay treballa a Maiti Nepal, la ONG que va rescatar aquest nen del carrer i el van admetre a la casa d’acolliment. Des d’aleshores l’han anat seguint i en Kiran els considera la seva familia.
p1110721
En Kiran mirant el seu regal, entre els objectes un estoig ple de material escolar donat pels “reis mags”.

p1110729

p1110732
Mentre els nens i nenes mengen el pastís, mandarines i caramels, el Kiran els toca cançons. Quin aniversari més bonic!

25 mesos 100 posts

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment de Bhimphedi (Balmandir – el temple dels nens)

Post número 100 després de 25 mesos de vida del bloc d’Amics del Nepal a Bhimphedi

Ja fa 25 mesos que vaig arribar a la casa d’acolliment de Bhimphedi per a coordinar la feina de gestió i suport d’Amics del Nepal en aquesta casa d’acolliment de Nepal Children’s Organization. Des d’aquell moment hi ha hagut continua presencia de voluntaris donant suport al personal permanent contractat. Des del primer moment que em vaig incorporar a la casa d’acolliment varem decidir obrir un bloc per a poder explicar tota la feina i projectes que anem fent a tota la gent que estimeu aquest temple dels nens en aquest llunyà indret. Padrins del projecte, antics voluntaris i els seus familiars, membres i socis d’Amics del Nepal, espero que hagueu gaudit dels primers 100 posts, cada un amb fotografies i experiències en català, castellà i anglès, fent d’arxiu de vivències de multitud de gent.

portada100post
La Joana Alsina, suant tinta, fent el post 99 mentre fa companyia als nens, que estudien per l’últim examen del segon trimestre.

No es una feina fàcil, tots els voluntaris que han vingut temen el moment que se’ls assigna fer un post. És tot un procés. Primer pensar com serà (tindrà vídeo o només fotografies?), després fer les fotografies de l’esdeveniment (moltes vegades, per exemple quan es fa alguna millora al centre, ens oblidem de fer la foto d’abans, o la foto mentre fem la feina…), després escriure el post, revisar-lo o demanar que algú el revisi. I traduir-lo als altres dos idiomes… i revisar les traduccions. Posar el text a la web, triar les fotografies, reduir-les de resolució i pujar-les a la web (quan la connexió d’Internet ho permet), escriure els peus de foto (en els tres idiomes), triar les diferents opcions de post i finalment publicar-ho. Ah! i enviar el resum per a que l’Anna Carreras ho posi en el Facebook, que no se’ns oblidi!

En aquests 25 mesos 100 posts, hem viscut tot tipus d’experiències: canvis de personal, nens que ja han deixat el centre i nens que han entrat nous, terratrèmols, un bloqueig comercial, 72 voluntaris (i alguns han repetit l’experiència), tots i cada un dels festivals nepalesos, gimcanes i curses d’orientació, el meu casament, receptes de plats nepalesos, feines de manteniment i millora al centre… Aquí a Nepal, se’ns dubte, la realitat supera la imaginació. Mai ens quedem sense temes per a fer nous posts… ans al contrari, a vegades no donem a l’abast, i acabem resumint, fusionant, ajornant o oblidant temes.

categories-cat

Mirant totes les aventures, vivències i nous amics d’aquests 25 mesos 100 posts, sento gratitud, satisfacció, emoció i curiositat i expectació pels propers 25 mesos 100 posts. Segur que Nepal no ens decebrà, no hi ha millor guionista!

Cada un dels 100 posts que hem publicat, també han estat anunciats al facebook d’Amics del Nepal gràcies a la constància i la infal·libilitat de l’Anna Carreras, responsable de la gestió de les xarxes socials d’Amics del Nepal.

portada100posts2
Anna Carreras publicant el post número 99 al facebook d’Amics del Nepal. Gràcies Anna!

Però per als propers 100 posts hem afegit encara una altra opció per als que vulgueu seguir el nostre bloc. A la barra lateral del bloc, sota l’opció de triar l’idioma, podeu apuntar-vos a la llista de correu on s’enviarà mensualment un correu electrònic avisant de les noves notícies al bloc de Balmandir. Apunteu-vos ara, i que no se us passin les següents 100 novetats a la casa d’acolliment!

Pas 1: Escriu el teu correu electrònic, selecciona l’opció de català i prem el botó “OK!”

instruccions

Pas 2: En el teu correu electrònic rebràs un correu de confirmació. Selecciona l’enllaç i ja estaràs inscrit!

confirmacio

Pas 3: Rep un correu mensual amb les novetats i noticies del blog!

email-mensual

“La primera pel quinto i per tothom….” a balmandir és molt més que un joc

Escrit per Marina Viñas, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

El Quinto – o  la Quina – és un joc típic nadalenc del Vallès i altres comarques catalanes. Des de principis de Setembre que a Bhimphedi estem escalfant motors per tenir-ho tot a punt perquè, com cada any, Amics del Nepal i la S.C.R. El Ciervo de Sabadell organitza una sessió solidària en la que tots els beneficis aniran destinats a balmandir. El dia 7 de Gener en farem la quarta edició i com sempre els nens de la casa d’acolliment faran que una de les partides sigui ben especial.

vine
L’equip de difusió: Samir, Purnima, Raju, Manuj i Sarita.

Primer de tot, per qui no sàpiga de què va: com funciona el Quinto? Cada jugador té una carta amb 90 números (de l’1 al 90) distribuïts aleatòriament en sis requadres de cinc columnes i tres línies cadascun (és a dir, 15 números per requadre). El primer que omple una línia de 5 números canta QUINTO i el que posteriorment omple un requadre de 15 números canta PLENA. El que canta els números és l’anomenat Lloro.

cartes

Què vol dir que hi haurà una partida especial? Tal i com hem fet els darrers dos anys, els nens seran els lloros d’una de les partides.

Vam preparar una garrafa amb una ampolla de plàstic on hi vam introduir els 90 números de paper folrats amb celo. Càmera en mà i amb l’ajuda d’en Rojan vaig anar demanant als nens i nenes que fessin de lloro. Però és clar, en català! Al principi va costar una mica: “és molt difícil!”, “no ho sé dir”… A la casa d’acolliment hi ha 26 nens i nenes, per tant cada nen va cantar 3 o 4 números. Poc a poc es van anar animant i finalment vaig aconseguir acabar amb els 90 números (poc a poc vol dir que ho hem aconseguit al cap de tres mesos!).

rojan
En Rojan intentant recordar què dir amb el 14: “Sant Magí, Sant Majà, tinc caguera i no puc cagar!”. Poca cosa, vaja.
purnima
Qualsevol lloc és bo per a fer de lloro.

És el tercer any que se’ls demana que facin de lloro i van començar les preguntes: “I això per què ho fem?”. “En què consisteix aquest joc?”. Se’ls va despertar la curiositat per saber de què anava, com anava… Per sort havia posat unes quantes cartes de quinto a la maleta (que m’havia cedit la S.C.R. El Ciervo de Sabadell i que s’han quedat allà) així que vam començar a jugar-hi. Vam començar amb els més petits en la “versió anglesa” aconseguint eliminar les confusions entre el 13 i el 30, el 14 i el 40, el 15 i el 50… Ja tenim una nova eina d’estudi! També hem treballat matemàtiques amb aquest joc: sumes, restes…

portada
Primeres sessions de quinto a balmandir.

Els més grans també hi han jugat, però en aquest cas en la “versió castellana”. Des de fa un temps que fem classe d’espanyol als nois de balmandir i vam pensar que una bona manera de practicar els números seria jugant al quinto. Al principi l’Ashish, el Kush i el Lov (que sembla que van més avançats) anaven traduint els números en nepalès, però a base de jugar i jugar i jugar… fins i tot en Kamal i en Ramraj es van animar a fer de lloros en espanyol. Fantàstic!

espanyol
Versió espanyola del quinto, amb en Ramraj al fons fent de lloro!

El Quinto, un joc que s’ha convertit en més que un joc a balmandir. Si voleu jugar amb nosaltres no us ho penseu més: el 7 de Gener ens trobem al local de la S.C.R. El Ciervo (C/Viladomat 26, Sabadell). Ens hi veiem!

La vida després dels festivals

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment

Els festivals de Dashain i Tihar ja s’han acabat. Tothom ha de tornar a la normalitat que aquí no vol dir rutina.

Aquest mes passat els nens que tenen algun familiar conegut han estat amb les famílies, 9 dels 26 nens i nenes. Però ara ja han tornat tots al centre d’acolliment preparats per reprendre els estudis.

Jo també torno a la casa d’acolliment amb la Manisha, després de gairebé un mes lluny de la casa d’acolliment, cosa que no havia fet en els darrers dos anys. Però no tornem sols, arribem amb dos nous voluntaris, o millor dit, voluntaris retornats: en Tonyo i en Xavi, un any després de la seva primera visita tornen a la casa d’acolliment.

trobada-damics-2
Trobada d’Amics del Nepal a Barcelona a la casa Elizalde.
trobada-damics-del-nepal
La Manisha cantant una cançó en Nepalès a la trobada d’Amics del Nepal.
trobada-damics-3
Tots els voluntaris, padrins i amics mostrant la seva implicació amb la cooperació al Nepal.

Els nens i nenes que s’han quedat al centre d’acolliment estan molt contents de que tota la gent torni i reben a cada retornat amb crits, i una mica a l’expectativa de veure que els portem de regal de cada una de les cases: alguns porten llaminadures casolanes (llesques de poma de Jumla assecades al sol, o diferents tipus de galetes, crispetes…) i fins i tot en Kush i en Love venen amb una parella d’Ànecs  de la millor raça del seu poble.

En Tonyo, en Xavi i jo tampoc ens quedem curts! Arribem a la casa d’acolliment amb 4 ordinadors nous donats per l’hospital Taulí de Sabadell (gràcies Xavier Calvet). I portem els dos seients d’alta qualitat per a acabar de completar la remodelació dels gronxadors gràcies al material donat per HPC Ibérica (gràcies Ramón Coderch i a Mònica Sans per la gestió i coordinació).

En Tonyo, en Xavi i jo, ens posen a treballar amb l’ajuda dels nens i en Papu, i en uns pocs dies intensos ja tenen la nova sala d’ordinadors amb l’Ubuntu ben instal·lat, els gronxadors en ple funcionalment i de pas tenim la zona de davant dels lavabos re-adequada i la instal·lació d’aigua i elèctrica millorades.

1. Reparació dels gronxadors:

els-gronxadors-fase-1
Primera fase de la reparació dels gronxadors fa gairebé dos mesos. Tallem una de les potes, la desenterrem i la girem per a que tingui la inclinació cap a fora i els gronxadors no xoquin contra la pota. Gràcies a en Josep Maria Ferrao i l’Alba, el Marc, la Marina, l’Andrea, la Joana i alguns dels nens que van ajudar a fer-ho possible, tot i tenir uns bons fonaments de formigó molt dificils de moure!
20160523_103204
L’estructura del gronxador en l’estat original abans de redreçar-lo.
els-gronxadors-fase-2
Segona fase: instal·lació dels nous super-rodaments, gràcies a la donació de HPC Ibérica. I instalats per en Josep Maria.
20160523_103344
Podeu veure l’únic dels antics rodaments que quedava com a reliquia.

 

els-gronxadors-fase-3
Ara queda que vingui el mecànic del poble a soldar la pota amb la viga superior! En Josep Maria es mira l’estructura mentre espera al soldador, ara no depèn d’ell…
els-gronxadors-fase-4
Tercera fase: Un mes i mig després, després dels festivals, aconseguim que el senyor del soldador vingui a soldar la pota dels gronxadors… En Josep Maria ho haurà de veure en fotos, o tornar a Nepal per veure-ho en directe… Però el pilar on s’aguanten els rodaments queda inclinat. S’han de desenterrar les altres dues potes i pujar-les deu centímetres! (quarta fase). I després col·loquem amb la direcció d’en Tonyo i en Love els gronxadors que he portat de Barcelona per donació de HPC Ibérica (cinquena fase)
els-gronxadors-fase-5
Sisena fase: En Tonyo fa les proves de qualitat.
els-gronxadors-fase-6
I el gronxador ja està llest per a donar diversió per tots els nens! Sempre està ocupat i hi ha cua! Moltes gràcies!

2. Millora de la instal·lació d’aigues:

aixeta-cuina
Per fi l’aixeta de la cuina no degota!
boia-2
Nova instal·lació d’aigua per emagatzemar-la al dipòsit.
la-boia
Aixeta automàtica per a l’entrada d’aigua a la casa d’acolliment.
les-fonts-recuperades
Després d’estar gairebé un any seques, les antigues aixetes ja tornen a funcionar.

3. Millora del canal d’aigua de la cuina i les dutxes:

reparant-els-canals-daigua
En Papu està reparant tot el vell canal d’aigua de la cuina,.
adequacio-escales
També, amb la col·laboració de tots els grans, treiem una soca i aplanem els voltants del canal reformat al costat dels labavos per en Josep Maria Ferrao i els tocs d’en Papu (amb la col·laboració inestimable d’en Xavi i en Tonyo).
adequacio-escales-2
Un cop finalitzada tota la intervenció, ja podem utilitzar de nou les dutxes i aixetes, i de forma molt més còmoda que en el passat. A part de que la zona ha quedat molt més accessible.

4. Ampliació de l’aula d’informàtica:

sala-dordinadors
Sala d’ordinadors ampliada i amb el sistema operatiu Ubuntu en ple funcionament.

També els joves, que han deixat el centre d’acolliment aquest darrer any s’estan encara acabant de situar. En Sanu ha aconseguit finalment el carnet d’identitat nepalès (no gens fàcil d’aconseguir per als nois amb situacions familiars irregulars) i ja ha tornat a Bhimphedi per a reincorporar-se al projecte AWASUKA per a acabar els tres prototips antisísmics (el de fusta de la didi Maya, el de bloc de formigó de la didi Santamaya i el de pedra i fang per a la comunitat). En Papu que ha passat els festivals a la casa d’acolliment, i va aprofitar per treballar al projecte AWASUKA i col·laborar en feines a la casa d’acolliment, ha decidit quedar-se a viure al poble amb en Sanu i també incorporar-se al projecte AWASUKA per acabar els prototips. El Jay que ha passat els festivals amb la seva família retrobada 14 anys després (ja us explicarem la seva història ben aviat), ja ha aconseguit també el carnet d’identitat, i ha vingut a Bhimphedi uns pocs dies per a obtenir una carta de recomanació de l’escola pública del poble on va estudiar la secundària per poder posar la informació correcta, ara que la coneix: nou nom (Anish Malla), nova data de naixement i els noms dels pares. En Ashok Praja ja ha représ els estudis de Veterinaria. Ara l’Ashok treballarà i viurà més aprop del seu centre d’estudis, i desitgem que li vagi molt bé (moltes gràcies a la Prakriti, que ara viu al centre d’acolliment de Patan, que a ajudat a l’Ashok a trobar feina allà, perquè casualment en el poble de la seva tieta es ben a prop del centre d’estudis de veterinària).

feina-ashok
L’Ashok Praja en el seu nou lloc de feina.

Un altre gran canvi és que l’escola pública canvia d’ubicació. L’edifici històric que va quedar afectat pel terratrèmol, serà enderrocat, així que els nens ja comencen a estudiar als barracons provisionals situats al camp de futbol del poble. (Llegiu el post escrit per la Mònica).

Hi ha hagut també dos canvis molt importants al centre. Dues persones molt especials ja no viuen amb nosaltres a la casa d’acolliment. Tot i que les trobarem molt a faltar, seguirem en contacte i estem molt contents per elles pels canvis i èxits a les seves vides. El primer és en Krishna Pudasaini, director del centre d’acolliment durant els darrers 15 mesos, i que ha fet molt bona feina durant aquest temps, tenint grans èxits com trobar famílies de nens del centre. En Krishna ha superat unes oposicions i ara treballarà com a funcionari al departament d’electricitat (on tenen molta feina per a solucionar el problema dels talls de llum degut a l’insuficient producció d’electricitat). La segona és la Susmita, nena del centre d’acolliment de 9 anys, que ha pogut tornar a viure amb la seva mare i el seu germà petit (ja us explicarem la seva història en el següent post!).

susmita
La Susmita i en Sujan esperant a la seva mare casi tres anys després.

I la vida a la casa d’acolliment de Bhimphedi segueix, amb alegria.

Els nens van a l’escola per acabar el segon trimestre. En Tonyo i en Xavi fan de paletes i fusters. La Marina i la Joana, tornades d’una setmaneta de descans ben merescut, reprenent les classes d’informàtica, d’anglès i castellà. En Prabhat i la Manisha ajuden als petits amb els estudis. I jo, amunt i avall, mirant que tot vagi més o menys bé: supervisant el centre, als joves i als nens que tenim repartits pel país, buscant un nou director per el centre, ajudant als grans amb els exercicis de matemàtiques…

La vida segueix, amb alegria.

chitwan
Vacances de la Joana i la Marina a Chitwan.
joana-i-marina
Vacances de la Joana i la Marina a Chitwan.
lumbini
Vacances de la Marina i la Joana a Lumbini.
aniverasari-maya-2
La Manisha amb alguns nens preparant la decoració per l’aniversari de la Maya.
aniversari-maya
Decoració acabada, amb un somriure de la Maya, que va regalar a tothom caramels, i nosaltres li vam regalar un vestit d’estètica ínida dels que utilitza diàriament.
festa-maya
La Maya tallant i repartint un pastís casolà que li vam preparar amb galetes, plàtan, llet i mantega (i sense forn). Ja som uns experts d’aquest tipus de pastís.
iogurs
En Kush i la Joana fent iogurt a la llum d’una espelma.
fent-formatge-fresc-2
I de tant en tant, quan quatlla, fem formatge fresc en comptes de iogur.
fent-formatge-fresc
Escorrent per a obtenir el formatge fresc.
fent-formatge-fresc-3
El mes similar al formatge fresc a Bhimphedi.
casament-geeta
Alguns membres d’Amics del Nepal i Petit Món al casament de la comptable d’Amics del Nepal. Moltes felicitats Geeta!

Torna a casa per Dashain

El Dashain i el Tihar són les festes més importants al Nepal, l’equivalent al nostre Nadal. Quan s’acosten les dates és molt difícil aconseguir lloc a cap autobús, tothom va cap al poble d’on és originari.

A la nostra casa d’acolliment també hi ha alguns nens i nenes que coneixen algun familiar i també se’n van a passar les festes amb ells. Aquest any 9 nens dels 26 de la casa d’acolliment de Bhimphedi se n’han anat amb familiars! La resta dels nens (majoritàriament els petits dels quals no coneixem cap familiar) es queden a la casa d’acolliment, on també celebrem les festes com una família més.

De fet alguns dels nois i noies que han deixat el centre per a viure en un altre centre d’acolliment o per independitzar-se també ens venen a veure uns pocs dies per posar-nos la “tika”.

Aquest any és especialment emotiu perquè hem retrobat les famílies d’un dels nens, en Jay, i una de les nenes, la Bipana. En ambdós casos els nens no s’en recordaven dels seus familiars, però després d’una bona tasca d’investigació, dirigida pel director del centre d’acolliment Krishna Pudasaini, i moltes hores d’autobús, varem aconseguir trobar a les famílies a més de 20 hores de distància de Bhimphedi. Així doncs, aquests nens passaran el Dashain amb les seves famílies retrobades per primer cop des de que eren ben petits.

En Ramraj també se n’ha anat al poble, per primer cop des de que té memòria. Per anar al seu poble ha de fer 20 hores de bus, agafar una avioneta i finalment caminar unes quantes hores. Un trajecte ben complicat.

ramraj-web
El germà d’en Ramraj el ve a buscar per Dashain a la casa d’acolliment.

Altres nens com en Kush, Love, Sujan i Kamal. Que són originaris de zones ben remotes de l’oest de Nepal, van a veure les seves famílies després de tres anys sense veure-les.

love1-portada-web
En Krishna (dreta) que havia anat a investigar sobre la familia d’en Jay (segon per la dreta) i que havia trobat els seus pares, contra tot pronòstic, va seguir el seu trajecte cap al nord-oest del país per deixar al Love (esquerra) i el seu germà Kush a casa seva on tenen un tiet. El seu poble és situat a un preciós parc natural anomenat Khaptad.
love2-web
Escena del parc nacional de Khaptad.

Tan de bo, el proper any que ve també puguem trobar noves famílies i fins i tot fer reagrupaments familiars com hem fet en els casos de la Sita i l’Arati.

Feliç Dashain a tothom!

arati1-web
Fa uns dies l’Anna Brunet i jo (Daniel Roig) varem anar a visitar a l’Arati a Kalaya per felicitar-li a ella i als seus germans un feliç Dashain.
arati2-web
Aquest any l’Arati ja no viu amb nosaltres a la casa d’acolliment, sinó que estudia a una escola privada a Kalaya on pot compartir la vida amb les seves dues germanes i el seu germà. Aquest serà el primer Dashain que l’Arati celebra amb la seva família després de 12 anys.