Category Archives: Nens i nenes de la casa

Pluja, diversió, i un germà nou!

Escrit per Josep Mas, voluntari de la casa d’acolliment de Bhimphedi. 

Som a l’època dels monsons, quan l’aigua cau sense mesura i refresca els sentits, el paisatge es pinta d’un verd intens i d’olor de terra molla, les plantes de la vall de Bhimphedi creixen a un ritme vertiginós, i el brogit de la pluja ens acompanya de dia i de nit. Com és la vida a Balmandir amb l’arribada de les pluges? Segueix llegint per saber més sobre les activitats, jocs i excursions que portem entre mans aquests dies… i sobre l’arribada d’un germà nou!

Explosió de color als jardins de Balmandir amb l’arribada de les pluges

Tot i la pluja, també hi ha estones de sol, i l’activitat a Balmandir no para! Sigui pintant, jugant, o fent figures de paper…

Una estoneta de sol aquest matí? A pintar a fora s’ha dit!
En Lov i en Ramesh durant una emocionant partida de futbol botons.
Fent figures de paper passa el temps volant, i la nostra col·lecció de petites obres d’art va creixent!

També hi ha qui espera amb impaciència l’obertura de la sala d’ordinadors! Els talls d’electricitat són el pa de cada dia, però com diuen aquí, “ke garné!” (què hi farem!)

Esperant impacients a la porta de la sala d’ordinadors…

Una altra de les modes de la temporada són les passejades amb carretó pel jardí, que entusiasmen tant a petits com a grans!

Però no tot es queda dins a Balmandir, el contacte amb l’entorn és part del dia a dia, i la pluja no és excusa per deixar de fer alguna excursioneta, encara que sigui passada per aigua. De fet, saltant de bassal en bassal, la caminada es fa molt més entretinguda!

Excursió al pont penjant de Bhimphedi, sota la pluja.
El petit Ekendra a coll d’en Kiran no es va perdre les vistes, des de sota la caputxa!

Les anades i tornades a l’escola són també més emocionants amb pluja, tothom s’espavila per aconseguir un paraigües o impermeable per no acabar xops com uns ànecs…

En Kushal i la Binita s’ho van passar pipa el primer dia que van tornar de l’escola sota d’un paraigües!

Aquests mesos el riu porta més aigua, i si hi ha calma és ideal per fer-hi una capbussada. Als joves de Balmandir no els falta iniciativa, i els més traçuts construeixen una piscina amb pedres i branques on poder fer salts, submergir-se, i potser de passada pescar algun peix despistat…

Construint una presa al riu per poder-se capbussar!

… i si el sol no acompanya, a mesura que avança la tarda, no hi ha res com un foc a terra per revifar-se abans de tornar cap a Balmandir, just a temps per un bon plat de dal bhat per recuperar energies!

Foc a terra a la vora del riu, per escalfar-se després de banyar-se.

Però com sabeu no tot són alegries a l’estació de pluges, ja que el monsó també porta problemes en els transports, inundacions, i esllavissades. Ara fa fa aproximadament un any que els diaris del Nepal es feien ressò d’un seguit seguit d’esllavissades que es van endur la vida de desenes de persones a diferents punts del Nepal, després d’un episodi de pluges intenses.

El petit Bikram, nascut a les rodalies de Bhimphedi, va perdre els seus pares en una d’aquestes fatals esllavissades ara fa un any. Després d’uns quants mesos vivint amb els seus avis, ja molt grans i sense possibilitats de procurar-li un futur amb garanties, l’infant ha passat a estar sota la tutela de l’Organitzaió d’Infants del Nepal (NCO), que l’ha assignat recentment a l’orfanat de Balmandir, Bhimphedi.

En Bikram ens explica amb un dibuix com era la seva família abans que una esllavissada se’ls emportés.

Aquí ha començat una nova etapa, amb casa nova, escola nova, i una gran família d’acollida que té molt clar que qui arriba a Balmandir esdevé a l’instant un germà més amb qui compartir-ho tot, jocs, baralles, i descobriments..

A la nova casa d’en Bikram no li falta color, gràcies a l’ajut dels seus nous germans i germanes!
Les professores de la Bhim Aadhar Community School li fan una prova de nivell a en Bikram el primer dia d’escola.

Després d’unes quantes setmanes a en Bikram se’l veu feliç descobrint els entorns de Balmandir, si pot ser, atrapant insectes, plantes, o enfilat a algun lloc alt amb bona vista des d’on contemplar aquest racó de món. Qui sap quines noves aventures l’hi esperen?

En Bikram enfilat en un arbre amb vistes a Bhimphedi

S’acaba un altre dia de monsó a Bhimphedi, i la música de la pluja ens acompanya de nou cap al món dels somnis.

Riu i pesca!!

Escrit per Vanessa Martínez Lozano a la casa d’acollida

Feia 20 anys que no tenien eleccions municipals a Bhimphedi i per aquest motiu el poble ha gaudit d’una setmana de vacances. Així que aprofitant que tornàvem a estar de vacances i que feia molta calor hem anat molts dies al riu!

Mentre els petits gaudeixen de l’aigua i aprenen a nadar, alguns dels grans es dediquen a pescar.

després de molta estona de riu, una mica de solet per escalfar-se

Preparant-se per pescar!!

Aprofitem els pasejos al riu per fer fotos a les plantes y després buscar informació. Els nens saben moltes coses sobre les propietats de les seves plantes locals i els hi encanta buscar noves plantes.

A la tornada a Balmandir tots treballen junts per netejar els peixos i cuinar-los.

Sumit, Basu, Bisu y Kush treballen junts en la neteja dels peixos.
Sushil es l’encarregat de cuinar avui!!

 

Aniversaris i més!!

Escrit per Vanessa Mártinez voluntaria a la casa d’acollida

La Beli i el Babu amb el pastis!!

Abril es un mes ple de aniversaris, així que els vam celebrar tots en una gran festa!!
Vam tenir Gincama, pastís, regals, música i molta diversió!

Kush cantant Manu Chao!!
Samir, un dels nois de l”aniversari disfrutant del pastis!!

Van complir anys: Samir (9 anys), Bishnu (12  anys), Arjun (18anys), la nostra didi Beli i la Mònica de Awasuka.
Per refrescar-nos en aquests dies de tanta calor vam anar al riu.
Kushal amb nomes 4 anyets va caminar turó avall turo amunt sense problemes.

Preciosa vista dels turons!!

 

Primera vegada de Kushal al riu. Es va torna boig!!

Nou curs, més nens!

Escrit per Pau R. E.

A Nepal el nou curs escolar comença al maig. Amb el nou curs també s’hi afegeixen noves incorporacions al centre. Ens dirigim al centre de coordinació de nens del Nepal a Kathmandú amb un nou voluntari recent arribat. En el centre de coordinació es demana per recollir els nens, però encara no els tenen preparats. Després de quasi 4 hores gestionant els tràmits, ens adjudiquen 2 nens i 2 nenes.

Amb les cartes a la mà anem a buscar primer les nenes, que estan al centre Naxal. Un cop allí, i just només arribar, molts nens reconeixen en Dani, i comencen a cridar que també volen anar a Bhimphedi, tots molt emocionats.

Mentre acaben de preparar les nenes, els nens del centre es posen a jugar amb nosaltres tot fent una corranda al nostre voltant. Un cop llestes, ens sorprèn l’edat de les noves incorporacions, són ben petites (6 i 4 anys)! I també són germanes! Tot seguit ens dirigim a buscar els 2 nens al centre Siphal, allí ja estan preparats però encara són més petits que les nenes (4 i 3 anys)! Tota una sorpresa!

Ja ho tenim tot llest per poder seguir amb el taxi fins a Balco, on canviem de vehicle per agafar un Jeep cap a Bhimphedi. Se’ns assignen els 4 seients del darrere de tot per tots 6 (2 cooperants, les 2 nenes i els 2 nens). Just abans de pujar la nena més gran comença a plorar, fa ben poc que ha estat acollida a Naxal i desconeixem com se sentia. Després de mirar de tranquil·litzar-la sense èxit decidim que ja acceptarà la situació, i procedim a pujar al Jeep on el plor persisteix i sembla que es comença a encomanar a la seva germana petita, la resta del passatge (6 persones més) també s’incomoda. Però per sort ben aviat s’adormen ben profundament les dues germanes, restant desperts els 2 nens. El gran es porta molt bé, tot quietet, i el petit no para de menjar galetes sense atipar-se’n i jugant encuriosit amb la finestra del Jeep.

La primera meitat del trajecte transcorre amb molt de transit, sobretot causat per la quantitat de fang de la pluja dels últims dies. Els Jeeps, malgrat la tracció a les quatre rodes, rellisquen i els costa fer algunes pujades. Tot plegat fa que arribem molt més tard del previst al punt de descans de mitja part de trajecte. Allí ofereixen al conductor menjar i/o neteja del Jeep, que acaben plens de fang, a canvi de que els portin la clientela.

Un cop a la parada despertem la nena petita, la gran ja portava un ratet desperta. I mirem que surtin tots per estirar les cames i per anar al lavabo. La gran no vol abandonar el Jeep i la deixem descansar tranquil·la dins del vehicle; tampoc vol ni menjar ni anar al lavabo. Mentrestant la resta de passatge del Jeep pregunta encuriosida el sexe dels nens ja que justament els nens vesteixen més de rosa i les nenes més de blau.

Després que tots els altres hagin estirat les cames, i anat al lavabo, seguim amb el trajecte. Aquest cop molt menys tranquil. La gran comença a vomitar al cap de poc de continuar, malgrat demanar una bossa de plàstic aquesta no arriba a temps i el vòmit queda a la paret del seu costat del Jeep. La petita tarda ben poc en voler imitar la seva germana, però la aconseguim distreure i la ventilació del vehicle també ajuda a que no sigui la següent. Al cap d’un bon rato, la situació es repeteix, però per sort estem a punt de arribar a Bhimphedi.

En arribar ja és fosc, truquem per tal de que altres voluntaris ens ajudin a carregar totes les maletes i nens cap a Balmandir (“la casa dels nens”). I caminem poc a poc per entremig dels carrers de Bhimphedi, ara ben foscos. En arribar tots els nens del centre els reben amb molta il·lusió, i encarà més les didis. Tots els estaven esperant amb impaciència. Estan ben cansats i van a dormir d’hora.

L’endemà es descobreix com el nen gran de quietot en té poc, i és el més mogut del centre, no para mai quiet, amb ganes de descobrir tots els racons i de fer tantes activitats com pot. Qui hauria dit que era el més quietetó i bondadós del Jeep. El més petit és el preferit tant de les nenes com de les didis. Les noves nenes els costa un dia més però ja acaben jugant tots junts i amb un bon somriure ben gran de galta a galta, també es fa estrany recordar els plors abans i durant el trajecte en Jeep.

El següent dia ja es compren sabates per la més petita i tots plegats van a fer-se les fotos amb l’uniforme per tal de matricular-se a l’escola, i ja tot llest per començar el curs.

El lloc del que no pots marxar

Escrit per Joana Martínez, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi del 4 de maig de 2016 al 30 d’agost de 2016. Text per a la Memòria d’activitats 2016 d’Amics del Nepal, pots llegir tota la memòria aquí.

Hi ha un lloc al món que pocs mortals coneixen i on només alguns privilegiats han pogut arribar. Les muntanyes que el custodien a mode de fortalesa són grises i inhòspites durant l’estació seca, oferint un panorama letàrgic a tot aquell que s’hi passeja. Tot d’una el cel es torna festa, i com un despertador sorollós fa reviure les muntanyes i els camps tot estenent de mica en mica una flassada d’aigua per tot. En pocs dies el gris i el marró es tornen d’un verd lluent, els rierols comencen a ressuscitar, els camps de blat de moro creixen imparables a pam per dia i els capolls de les antigues erugues eclosionen en papallones tan espectaculars que bé podrien confondre’s en animals mitològics.

Joana foto 04

Hi ha un lloc al món on regna la parsimònia i la improvisació, on els horaris i els plannings perden tota vigència, obligant als forasters a desenvolupar el sentit de la paciència a un nivell professional. Ke garné!

En aquest lloc de colors llampants, les hores transcorren plàcidament i sovint massa de pressa entre te i te, entre ritmes bollywoodians que brollen de la ràdio a tot drap i l’aroma de l’encens que cada matí honora les infinites divinitats que s’encarreguen de mantenir l’harmonia de l’indret.

Joana foto 07

Amb els peus sempre mullats camines a través dels camps o carrer amunt, entre homenets forçuts que empenyen carros pesats i cabres que semblen cavalls. El autobús que porta la llet arriba i distribueix el seu carregament a les dones de la vila, que aprofiten l’avinentesa per fer safareig, tot rient i cridant amb la seva característica i entranyable estridència. A l’altra banda del carrer comencen a desfilar desenes de vailets repentinats i uniformats d’un blanc miraculós camí a l’escola, i també desenes d’adolescents també uniformats i curosament despentinats camí a l’institut.

Hi ha un lloc al món on els professors fan més campanes que els alumnes i on cada petit esdeveniment és motiu de celebració. A mitja tarda els estudiants tornen cap a casa tot desfent-se la corbata i traient-se la camisa per fora dels pantalons de pinça. És hora de retrobar-se amb la família. En aquest racó de món hi habita la més nombrosa de totes, una família on els germans i germanes es compten per desenes. La seva llar és un temple enmig de la vall, tot i que no espereu trobar-hi el misticisme i la tranquil·litat pròpies d’un lloc sagrat… res més lluny de la realitat! Quan hom s’endinsa en aquest temple, tot sovint podrà contemplar alguns dels seus joves habitants enfilats pels arbres a més de deu metres d’altura fent caure els saborosos fruits de la primavera o damunt de les teulades, dins dels dipòsits d’aigua que necessiten una senzilla i passatgera reparació. Sí, sí, existeix un lloc al món on els nens corren i salten i s’enfilen sense l’ajuda de cap adult i sense superfícies flonges i segures on aterrar. I cauen, i es rasquen i es fan mal de vegades, però no passa res, ans al contrari, perquè aquests homenets i donetes adoren tot allò que es pot trobar dins d’una simple farmaciola i l’ensurt del moment de seguida es transforma en emoció amb la primera gota de Betadine i l’olor a desinfectant de mans.

Joana foto 01

Joana foto 05

Joana foto 03

Entre sorolloses riallades i crits, les germanes i germans es cuiden els uns dels altres amb delicades paraules… o bé a clatellots! La seva espontaneïtat i sinceritat implacable us farà sentir les persones més especials de l’univers o us enfonsarà en la més cruel de les misèries. Res no se’ls escapa a aquests petits lletrats!

Joana foto 06

Podreu trobar-los arreu del temple tocant la guitarra, assajant la coreografia de l’últim megahit del moment, practicant complicats trucs de màgia, cuinant plantes silvestres, plantant carabasses, ajudant a portar al món nous cabridets o reparant qualsevol (i quan dic qualsevol, és qualsevol) artefacte. I és que els membres d’aquesta peculiar família posseeixen infinites habilitats. També els podreu veure amb cara ensopida a l’aula d’estudi, memoritzant i repetint la lliçó com lloros, o en els moments més crítics, directament adormits pel terra. Però si de veritat voleu assegurar la jugada i trobar-los sense pèrdua, busqueu una pantalla! Ordinadors, mòbils, televisors… la pantallamania és l’addicció més poderosa que pateixen aquests marrecs.

Joana foto 02

Després de tanta excitació arriba l’hora de dormir. Les amoroses i increïbles mares passen revista vigilant que cap espavilat s’escapoleixi de rentar-se les dents, mentre els més grans fan el ronso o comenten amb total secretisme quina és la noia més encisadora de l’institut. Després, ben d’hora, tots cauen rendits, de dos en dos, de tres en tres, sota els ventiladors de les caloroses habitacions del temple. La pau torna a regnar per unes hores sota l’impressionant cel estrellat d’aquest poblet.

Hi ha un lloc al món que posseeix una màgia estranya que t’impedeix de marxar-ne. Un lloc on el buit que et queda mentre te n’allunyes només es pot omplir quan un dia qualsevol, mesos més tard, et despertes i t’adones que tots els records són reals, que tu vas ser un dels pocs mortals que van tenir el privilegi d’arribar a Balmandir, Bhimphedi.

Davant de les cortines

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment de Bhimphedi

En Raju i l’Anuj són dos nens que de petits van ser rescatats del carrer per la policia, i per tant no en coneixem cap familiar. Però que no us facin pena per que no tenen una mala vida. Estudien tercer de primària en anglès a una escola comunitària a un preciós poble de Nepal. Viuen a una casa amb multitud de germans i germanes i persones que es cuiden d’ells (treballadors i voluntaris), una casa amb jardí, hort, camp de futbol, sala d’ordinadors, gronxador, guitarres i amb cinema cada divendres (a vegades amb crispetes!).

Especialment feliços van ser la setmana passada perquè el 14 de febrer era l’aniversari del Raju i dos dies més tard el del Anuj, i els han celebrat junts. Primer ho van celebrar a l’escola, van portar caramels i tots els nens els van cantar el “happy birthday” a primera hora quan tots els nens de l’escola formen abans d’entrar a classe.

A casa també ho vam celebrar de forma molt divertida, amb una competició de jocs per veure qui s’emportaria el premi: un mocador d’estrelles i una xocolatina.

Primera prova: pescar ampolles

Segona prova: marcar a cegues

Tercera prova: passar desapercebut (creuar a l’altra cantó de la sala sense que et toqui el segon jugador que porta els ulls tapats. La dificultat és el munt de sonalls que portes al damunt!)

Quarta prova: Aconseguir el seu paquet (Impossible aconseguir el paquet que hi ha al costat del l’altre jugador. Així que han de col·laborar per a poder obtenir cadascú el seu regal. Però pensaran en aquesta opció? O intentaran només competir?) Ho van aconseguir!

Prova especial amb una xocolatina extra de regal: Obrir el seu paquet el més ràpid possible

I dins del paquet es van trobar el seu regal d’aniversari, en cada paquet: un estoig ple de material escolar i uns texans molt moderns.

La setmana següent tampoc va estar gens malament per aquests nens, perquè era el festival de Shivaratri i vam fer una foguera enorme i vam menjar, ballar i cantar al voltant (el Sant Joan nepalès)! Si voleu saber més sobre aquest festival podeu veure els posts que vam escriure els anys anteriors: Shivaratri 2015 i Shivaratri 2016.

Però tot això és el que es veu en l’escenari, però darrera les cortines hi ha molta gent treballant per a que sigui possible que tots aquests nens i nenes desafavorits inicialment, tinguin una infància feliç i amb oportunitat d’aprendre un munt a la casa d’acolliment de Bhimphedi.

A més dels padrins, també és del tot imprescindible és la feina de molta gent que de forma altruista i solidària organitza activitats per recaptar diners per a la casa d’acolliment.

No us perdeu el proper post, on explicarem algunes històries de darrera les cortines!

El detectiu Siwakoti

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment

L’Ashok Siwakoti és un jove crescut a la casa d’acolliment de Bhimphedi. Un noi despert, divertit, extravertit, honest i sempre llest per donar un cop de ma.  Com a membre d’Amics del Nepal, cada dia estic orgullós que haguem format i seguim formant part de la seva vida i creixement personal.

L’Ashok ha estat un membre molt actiu a la família de la casa d’acolliment de Bhimphedi. El recordem com a protagonista de l’obra de teatre Sagarmatha (dirigida per Miquel Comas), essent dels millors estudiants de la casa, cantant i jugant amb els seus germans petits, ajudant als voluntaris (fins i tot a traduir la cançó “Water Paani” de Mònica Sans)…

Fa molt i molt de temps, en un pais no gaire llunyà, hi havia un problema amb les deixalles, que es podien trobar per arreu.
Un dia va aparèixer un enorme i misteriós cubell. Tothom estava espantat, però també curiós de saber que contenia.
I del cubell va aparèixer el capità Sagarmatha, …
El capità Sagarmatha armat amb el seu cutxo (escombra nepalesa), amb el seu discurs, …
el seu exèrcit d’ajudants, …
i les cançons enganxoses …
cantades per tot de nens i nenes del poble …
i acompanyades a la guitarra per alguns joves del poble, …
va intentar convèncer, a tot el públic bocabadat, que era el moment de resoldre el problema i que entre tots era possible!

L’Ashok ja té 17 anys, i en fa dos que ja es va independitzar i va anar a viure a Katmandú per prosseguir els seus estudis. Des d’aleshores només pot venir a visitar als seus germans de tant en tant perquè sempre està ocupat amb els estudis, amb la feina o amb cursos. Però quan ens visita la felicitat de la seva cara i dels seus germans i cuidadors és més que evident.

Jo tinc sort perquè vaig a Katmandú força sovint, i així puc trobar-me amb ell, xerrar i passar una bona estona. Sempre que porto algun dels seus germans petits a algun hospital de Katmandú i s’han de quedar alguns dies a la capital, l’Ashok s’ocupa d’ells mentre jo faig les altres feines que tinc pendents.

16195333_170528720101133_4806586940642113105_n
L’Ashok i en Pemba (als dos extrems) cuidant del Lave, que ha vingut a Katmandú per una visita mèdica des de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Fins i tot just després del terratrèmol, una època ben difícil a Nepal, l’Ashok va acompanyar a en Miquel per visitar els nens de la casa d’acolliment de Patan amb els quals no podíem contactar per telèfon. Tot estava bé!

Fa un mes, l’Ashok va fer possible quelcom del tot extraordinari. Era un dia com un altre. L’Ashok era a l’hotel on treballa i un company de feina li va dir que anés amb ell, a sopar amb els seus amics. L’Ashok de seguida es va apuntar.

Xerrant i xerrant amb aquests nous amics l’Ashok va explicar tot orgullós que havia crescut en una casa d’acolliment. Hi ha tantes cases d’acolliment al Nepal, hi ha tants nens i nenes en situacions de risc… Un noi també tenia una història per explicar: “Del poble que vinc jo, una de les meves amigues també tenia un germà petit que van haver de internar a una casa d’acolliment fa més de 7 anys, però en van perdre tot contacte…”.

L’Ashok va continuar xerrant amb aquest noi, i va saber que era del mateix districte que ell, tot i que no en coneixia pas el poble. Hi ha tants pobles i tant remots…

Ashok: – Com es diu el germà petit de la teva amiga?
L’altre noi: – Ramesh Thami.
Ashok:  – Ramesh Thami??????? En Ramesh Thami és un dels meus germans de la casa d’acolliment de Bhimphedi!!!!!!!!!

El dia següent ja tenia el telèfon de la germana i la vam trucar, la noia de 18 anys treballa a Katmandú tenint cura d’una casa. El seu germà gran, ja casat i amb un fill, viu al poble al districte de Dolkha (un dels més afectats pel terratrèmol), i també vam poder contactar amb una tieta que viu amb els seus dos fills a les afores de Katmandú en una casa feta de planxes de metall.

I així és com el detectiu Siwakoti va trobar, després de 7 anys, la família dels germans Ramesh Thami i Som Thami. Als dos germans ara els encanta poder parlar per telèfon amb la seva família. Abans no tenien ningú a qui trucar. També els vam portar dos dies a Kathmandú per a que es trobessin, i ara estan del tot entusiasmats amb la idea que les següents vacances podran anar al seu poble d’origen i retrobar-se amb el seu germà gran i celebrar els festivals tots junts!

20161227_193730
Moment en que deixo per dos dies als germans Thami amb els seus tiets i cosins.
20161229_140521
Moment en que recullo els germans, dos dies més tard. Aquest cop a la foto surt la seva germana.

Moltes gràcies detectiu Siwakoti!

Si vols saber més sobre l’Ashok Siwakoti, llegeix el text que va escriure per a aquest blog aquí!

Saraswoti Puja

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment

Tot i que no hi ha un número fix de deïtats en l’hinduisme, hi ha el concepte popular que hi ha 330 milions de deus i deesses. Naturalment no hi ha cap llista amb tots els seus noms, i molts es consideren diferents avatars (manifestacions) dels mateixos deus.

De tots aquests déus, naturalment, en destaquen alguns i aquests tenen molta presència en les vides i cultura dels nepalesos. Brama (el creador de l’Univers), Vixnu (el preservador o protector de l’Univers) i Xiva (el destructor o jutge de l’Univers) formen el “Trimurti”, els tres aspectes del Déu universal suprem. Aquests tres aspectes simbolitzen tot el cercle del “Samsara” en l’hinduisme (el cicle de reencarnació).

Paral·lelament, i no de menys importància, hi ha les tres deesses i consorts dels Trimurti. Saraswoti (deessa de l’intel·lecte i l’art), Lakxmi (deessa de la prosperitat) i Parvati (deessa de la fertilitat i l’amor) formen el “Tridevi”.

Els Trimurti i les tridevi.

Saraswoti és la deesa de les arts, la creativitat, l’intel·lecte i les lletres. En gairebé totes les zones de temples a Nepal es pot trobar un petit temple independent dedicat exclusivament a aquesta deesa. La podreu reconèixer amb els seus quatre braços, asseguda sobre una flor de lotus, vestida amb un “sari” blanc. Sovint aguantant un llibre i una vina (instrument de corda). Es seu vehicle és un cigne.

El dia de culte a Saraswoti (Saraswoti Puja) és considera el final de l’hivern i és molt celebrat al Nepal. La gent creu que aquest dia és el millor dia per a començar a aprendre alguna cosa. Pares i escoles porten els nens petits als temples dedicats a Saraswoti per a que escriguin les seves primeres lletres a les parets amb un guix.

En aquest dia els estudiants veneren els llibres, bolígrafs, llibretes… Els músics reten culte als seus instruments i els artistes a les seves eines.

A les escoles de Bhimphedi també van celebrar aquest dia tant especial. Els professors i alumnes fan una cerimònia i a tothom se’ls ofereix quelcom de menjar en honor a Saraswoti.

Les mestres de l’escola comunitària fent una ofrena a la deessa Saraswoti.
Els nens i nenes de l’escola comunitària fent cua davant del temple dedicat a Saraswoti a Bhimphedi.
Els nens i les mestres porten menjar que posteriorment oferiran als convidats a la festa a l’escola (de l’oferiment de menjar “consegrat” a la gent s’anomena “Prassad”.
A les parets dels temples a Saraswoti es poden veure moltes inscripcions en guix. A dins del temple hi ha la imatge de Saraswoti.
Prassad.

Cada any se celebra de forma especial a l’escola comunitària on es convida a tots els pares i es fan balls i es donen els premis als millors estudiants del curs anterior: Els tres alumnes amb millor notes de cada classe, el alumne amb menys absències, l’alumne més polit…

Aquest any forces nens de la casa d’acolliment han participat als balls (en Basu, en Samir, la Sarita, la Purnima, en Raju, en Sumit, en Santa, en Bishnu i en Ramesh) i alguns han rebut premis: en Basu, en Raju, en Sushil i en Bishnu per les seves notes i en Manuj, en Bishnu (de nou) i l’Ashish empatats amb la millor assistència, perdent-se només 2 dies dels 209 de classe. Esperem que l’any que bé sigui encara millor.

Ball amb dos dels alumnes de cinquè de la casa d’acolliment.
La Purnima (al darrera al centre) i 5 alumnes més meravellant al public amb una dança. Darrea asseguts hi ha els tres convidats d’honor (cap dels militars de Bhimphedi, secretari general del poble i el antic representant del comité de l’escola).
La Sarita i en Basu també van participar en una altra dança.
I en Samir i en Raju en una altra dança.

Un conte de Nadal: El nen que va sobreviure

Escrit per Cristina Morales, membre de la Junta Directiva d’Amics del Nepal, amb el suport d’en Miquel Comas i en Daniel Roig.

Dibuixos realitzats per Ramesh Syantang, nen de 14 anys de la casa d’acolliment de Bhimphedi, que ha conviscut més de 10 anys amb en Jay.

En Jay té un somriure que t’atrapa i ja no et deixa,  t’envolta i et porta fins al núvol més alt, cel enllà…

Ara ja és un dels grans a la casa, on es fa estimar per tots: ajuda a la cuina, als més petits, sempre a punt per jugar a futbol, més que no pas per fer deures…amb un aire despistat, de vegades sembla que juga a fer veure que no sap ben bé si va o si ja torna; no parla gaire, però la seva mirada és noble com l’aigua dels rius del Himàlaia.

04-illustrations-ramesh_c
En Jay amb amics, estudiant, jugant i dormint al temple dels nens de Bhimphedi.

Dir-se Balak no li agrada a en Jay. No és pas el seu cognom, però és el que la policia li va donar quan el va trobar, vol dir “nen”, i significa que la persona que el porta no té origen ni casta coneguts, és un estigma… Per això va decidir canviar-se el nom i es va posar Anish Rana

De vegades, en Jay/Anish  es pregunta per què viu des de fa 14 anys a Balmandir, la casa d’acolliment de nens i nenes, a Bhimphedi.  Algunes nits, mentre escolta les confidències i riures de les cuidadores, que traginen els estris a la cuina quan tothom gairebé dorm,  mira el cel net i ple d’estels propers, i somnia despert: en algun lloc, potser a les muntanyes, potser a les planures caloroses del Terai, ara mateix hi ha una dona que mira el mateix cel nepalès, recordant un fill que va perdre fa tant de temps…

En Jay  s’ha fet gran, ha arribat l’hora de deixar la casa i iniciar una nova vida. Porta amb ell el regal de la solidaritat: una educació, una infantesa en un entorn de seguretat, d’alimentació apropiada, de cura personal, afectes, amics, i una classe diferent de família: la d’Amics del Nepal, que treballa, amb l’ajut de tantes persones de bona fe, per tal que en Jay i tants com ell tinguin més oportunitats en el futur.

Com a condició per poder integrar-se a la societat, i trobar millor feina per ser independent, cal fer-se el carnet d’identitat nepalès. Sense saber quins són els orígens d’una persona, aquest procés és molt complicat. En Jay/Anish ho té molt difícil per poder aconseguir el seu DNI…

Rebuscant pels llunyans records encara guardats a la seva memòria, de sobte, un dia d’aquesta tardor, en Jay/Anish va poder dir al director de la casa d’acollida, en Krishna,  un nom que li recordava el seu lloc d’origen… laghara…

I amb aquest nom, en Krishna,  va decidir llançar-se a l’aventura d’anar a tots els pobles que tinguessin  un nom semblant a “Laghara” propers a la caserna on el van trobar de petit, per tal d’intentar l’arriscada i esbojarrada tasca de trobar algun familiar del noi. Hores i hores d’autobús, tres dies frenètics de visites a oficines de policia, de preguntes a persones de les diferents comunitats, a oficials de les administracions locals…

Una nit, una família d’un poblet a tres hores caminant, arriba a la caserna de policia. Han sentit les noticies d’aquest jove retrobat. No serà el fill que van perdre fa 14 anys mentre acompanyava  la seva mare a tallar herba per a la búfala?

05-illustrations-ramesh_c
En Jay, gràcies a el director de la casa d’acolliment de Bhimphedi, retroba la seva família al llunyà oest.

Les marques darrera l’orella i a la mà no enganyen, tampoc les faccions… és un miracle! tota la família es posa a plorar d’alegria. L’endemà més i més gent del poble ve a la comissaria per a veure amb els propis ulls el nen que va sobreviure!

Fa 14 anys, una mare va sortir amb el seu fill de 3 anys per anar a tallar herba per al seu bestiar. És una feina molt comú al Nepal, tothom que ho ha vist ha  quedat esmaperdut observant les dones nepaleses carregant amb el front muntanyes d’herba i pujant camí amunt com si no fos una feina sobrehumana… El nom d’aquest nen que acompanyava la seva mare era Dipendra Malla, fill de Jay Malla.

Però aquell dia va succeir un fet  inesperat que canviaria la infància d’aquest nen. En un moment de distracció, va perdre de vista a la seva mare! El nen va caminar i caminar, però  no la va tornar a trobar. Finalment  va arribar a una zona urbana, on la policia el va recollir, però ell només va ser capaç de dir: “Jay”…

01-illustrations-ramesh_c
En Jay, després de prerdres al bosc, va caminar i caminar fins que va arribar als carrers de la ciutat.
02-illustrations-ramesh_c
La policia el va recollir quan estava sol pel carrer.

La seva família el va estar buscant  durant setmanes, però finalment van haver d’acceptar la tràgica  “realitat”, el seu fill era mort. No tenia sentit seguir buscant, i molt menys anar a la ciutat, a tres hores de camí, per parlar amb la policia, en aquella època hi havia una  guerra civil entre els governants i els maoistes, i moria tanta gent…

La policia va etiquetar a en Jay com a nen abandonat, li va posar el cognom “Balak”, van posar anuncis als diaris però mai va ser reclamant, per tant va ser traslladat a la casa d’acolliment de Bhimphedi,  on ha viscut durant 14 anys sota la tutela de NCO i Amics del Nepal.

03-illustrations-ramesh_c
I al no rebre cap resposta al buscar la seva família, el varen portar a la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Però ara, en un dia qualsevol de tardor, sembla que la vida ha volgut premiar  la ferma decisió dels responsables de la casa d’acolliment d’ajudar en  en Jay/Anish/Dipendra a trobar el seu origen, i el noi del somriure captivador ha passat de ser orfe a tenir mare, pare, dos germans i una germana i tiets, cosins… tothom molt feliç i sorprès de l’esdeveniment!

Dos mesos després d’aquell dia, l’Anish ja té DNI, es diu Anish Malla, i està fent tots els passos per poder corregir la informació en el certificat de l’ESO i fins i tot ha estat a temps d’inscriure’s per estudiar primer de batxillerat a la ciutat més propera al seu poble.

06-illustrations-ramesh_after-error
En Jay ha trobat els seus pares.

Aquest conte de Nadal és una  història real, que s’afegeix a d’altres que parlen de nens i nenes, nois i noies, com la Susmita Syantang, la Bipana Khadka, o els germans Som i Ramesh Thami, que, gràcies a la incansable tasca dels responsables de Balmandir-Bhimphedi-Amics del Nepal, han aconseguit el regal més important: retrobar les seves arrels, reconciliar-se amb els seus orígens i ser persones úniques, importants i estimades per la seva família.

En nom de tot l’equip d’Amics del Nepal us desitgem el millor per a aquest Nadal’16, i que l’any nou sigui feliç i solidari.

nep-236
En Jay farà volar un estel cel amunt.
20150615_094910
En Jay uniformat per anar a l’escola, el seu últim any de secundària obligatòria.
p1040338
En Jay liderant el seu grup en una gimcana.
p1040419
I amb la cara plena de farina després d’una de les proves de la gimcana.
p1040415
I carregant alguns dels seus germans petits.
20160206_133329
D’excursió per les muntanyes de Bhimphedi.
p1030317
Ajudant amb les tasques de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
p1040702
Amb una “tica” celebrant un festival nepalès.
20160911_155947
I un cop acabada la secundària en Jay va treballar primer de cuiner i després al projecte Awasuka de construcció resistent a terratrèmols.

 

Vint-i-cinc, Nadal!

Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Al Nepal els carrers no estan engalanats, els arbres no estan decorats, les llums no pampalluguen nit i dia però, tot i així, el dia 25 es festa nacional també al Nepal. Així doncs, ens vam decidir en fer-lo un dia especial per a tots nosaltres com ja havíem fet els dos anys anteriors (2014 i 2015).

Aquest any vam organitzar una cursa d’orientació per tot el poble per als 8 grups de 3 nens i nenes de la casa d’acolliment. Els preparatius ens van entretenir durant uns quants dies. Però va ser molt divertit i interessant. Vam aprendre molt, tant els voluntaris preparant, com els nens tot jugant.

Aquest joc de Nadal en grups consistia en:

1. A cada grup li donàvem un mapa amb una creu que havien de localitzar a la realitat i anar-hi. (El mapa original el va cedir la Mònica Sans. Les impressions les va fer i portar la Raquel en format A3 des de Katmandú).

mapa-bhimphedi
Mapa de Bhimphedi utilitzat a la gimcana de Nadal cedit per Mònica Sans fet a partir de fotos de Google Maps.
img_6276
Arjun mirant el mapa per intentar reconèixer la localització de la seva primera prova.
img_6272
En Ramraj mirant el mapa del seu grup.
p1090485
Sembla que en Rojan i en Ramesh ja saben on han d’anar.

2. Un cop allà, els tres membres del grup desitjaven “Bon Nadal!” al comerciant o a la família i els preguntaven si tenien alguna cosa per a ells.

3. El vilatà deia als nens només el principi d’una frase feta nepalesa. La feina de recopilació, transcripció i traducció de frases fetes la va fer la Manisha, amb l’ajuda dels altres professors de l’escola comunitària, de llibres i l’ajuda tècnica d’en Dani. La feina d’aliar-se amb els vilatans també la va fer el dia abans del joc la Manisha (la nostra voluntària nepalesa), amb l’ajuda de la Joana i la Raquel, passejant-se per tot el poble mapa en mà per a marcar els llocs amb proves.

4. El grup, havia de tornar cap a la casa d’acolliment, i escriure la frase completa a la pissarra per aconseguir fins a 5 punts. Si no la coneixien havien de trobar algú que els ajudés (i el gran comodí va ser la Maya didi, la cuidadora del centre que coneix totes les frases fetes nepaleses).

img_6293
En Ramraj ja torna de la primera visita. En Raju encara el pot seguir… a la segona ja li va costar més…
p1090464
La Maya didi explicant el significat d’una de les frases fetes a un dels grups.
img_6291
En Rojan escribint una de les frases fetes a la pissarra.
img_6294
En Bishwa intentant escriure una altra de les frases fetes.

5. Un cop escrita la frase, el grup havia d’empescar-se una petita representació d’una situació en la qual es podria dir aquesta frase. 5 punts més en joc.

p1090478
En Ramraj, Santa i Raju preparant una de les representacions.
p1090477
En Sujan, Ashish i Basu representant una de les frases.
p1090466
Una altra de les representacions, amb l’atenta mirada de la Maya didi.

6. Un cop havien fet aquestes dues proves se’ls tornava a marcar un punt en el mapa i tornaven a marxar fins a aconseguir 5 frases fetes en diferents indrets del poble.

Les localitzacions es sortejaven de manera que alguns grups els va tocar anar unes quantes vegades a Chabeli (a dalt del poble). Van ser dues hores molt intenses tant per ells, que van acabar rendits d’anar amunt i avall, cop per nosaltres que no paràvem de rebre els grups amb les noves frases fetes i de valorar les seves actuacions.

img_6299
Un dels moments del joc, on diversos grups es van acomular per rebre les puntuacions i la seguent destinació.

Finalment cap a les dotze i mitja del migdia vam acabar la gimcana i els tres primers grups van poder escollir un dels tres lots de Nadal que havíem preparat.

img_6306
En Dani dient els resultats de la gimcana.
p1090450
Els premis per als tres primers equips.
img_6307
Equip guanyador: Sujan, Ashish i Basu (en Sujan ja havia tingut temps fins i tot de preparar-se el dinar mentre esperava que els altres grups acabessin).
img_6309
Segons classificats del joc: Rojan, Ramesh Syantang i Purnima (que va estar dos dies recuperant-se de les agulletes).
img_6310
Tercers classificats: Love, Sumit i Samir. Van ser dels últims en acabar però van sorprendre amb les puntuacions!

També hi havia un regal per a tots ells: uns altaveus per a poder veure les pel·lícules i escoltar música.

img_6312
Els nens en estampida per obrir el regal que els ha portat en Santa Claus per a tots.
img_6314
En Bishnu aixecant els altaveus que els han portat en Santa Claus… Badarko hatma nariuold…

Però les sorpreses no es van acabar aquí. El Kush va portar pollastres dels seus i va convidar a tothom a menjar carn per sopar. Estaven deliciosos! Així doncs el Nadal no va ser tan diferent per als voluntaris que estem tant lluny de casa, perquè el vam passar en família, il·lusionats i al voltant de bon menjar.

Us deixem amb les 21 frases fetes nepaleses que vam utilitzar per a la gimcana i que ara tots els nens, si no les coneixien abans, ja les poden utilitzar:

Frase d’exemple que vam representar en Dani, la Raquel, la Manisha i jo.

मुखमा राम् राम् बकलिमा छुरा।
Fonètica: Mukhmā rām rām bakalimā chhurā.
Literal: A la boca Ram Ram, a la butxaca un ganivet.
Significat: S’utilitza quan algú parla bé de tu davant teu, però després a l’esquena diu tot el contrari.

img_6282
En Dani i la Joana representant la frase feta d’exemple.
img_6285
La Manisha i la Joana representant la frase feta d’exemple.
img_6283
Els nens veient la representació d’exemple. Ara riuen ells, després riurem nosaltres…

Les 20 frases que van anar trobant els nens a les diferents cases del poble:

हाड् नभएको जिब्रो चिप्लिन्छ।
Fonètica: Hāḋ nabheko jibro chiplinchha.
Literal: Perquè la llengua no té os, rellisca.
Significat: Equivalent a: “Qui té boca s’equivoca”.

वैगुणिलाई गुणले मार्नु पर्छ।
Fonètica: Vaiguṅilāī guṅle mārnu parchha.
Literal: Hem de matar el mal amb bé.
Significat: Fins i tot si algú et fa alguna mala passada, respon-li amb una bona acció.

तै रानी मै रानी कसले भर्छ कुवाको पानी।
Fonètica: Tai rānī mai rānī kasle bharchha kuwāko pānī.
Literal: Si tu ets una reina i jo sóc una reina, qui agafarà l’aigua del pou?
Significat: Si ningú no vol treballar, la feina no es farà.

अचानाको पिर् खुकुरीलाई के थाहा।
Fonètica: Achānāko pir khukurīlāī ke thāhā.
Literal: El ganivet no en sap res del dolor de la fusta de tallar.
Significat: Només qui pateix un mal, pot entendre de veritat aquest dolor.

रात् भरी करायो दक्षिणा हरायो।
Fonètica: Rāt bharī karāyo dakshiṅā harāyo.
Literal: Va queixar-se tota la nit, i no va aconseguir res.
Significat: Quan algú treballa dur per a aconseguir quelcom, però no té èxit.

एकले थुकि सुकि सयले थुकि नदि।
Fonètica: Ekle thuki suki sayale thuki nadi.
Literal: Una escopinada s’asseca, cent escopinades fan un riu.
Significat: Sol no podràs aconseguir, però tots junts podem fer grans coses.

नाच्न नजान्ने आगँन् टेढो।
Fonètica: Nāchna najānne āga:n ṫeḋho.
Literal: Qui no sap ballar, sent el terra irregular.
Significat: Quan algú no sap fer alguna cosa, i en comptes de reconèixer-ho, en culpa a algú altre o a les circumstàncies.

आफ्नो आङ्गको भैसी देख्दैन अर्काको आङ्गको जुम्रा पनि देख्छ।
Fonètica: Ᾱphno āηgko bhaisi dekhdaina arkāko āηgko jumrā pani dekhchha.
Literal: A la teva esquena no pots veure un búfal, a l’esquena dels altres pots veure un poll.
Significat: És fàcil veure els errors dels altres, en canvi és molt difícil d’adonar-se dels propis.

अल्छि तिघ्रो स्वादे जिब्रो।
Fonètica: Alchhi tighro swāde jibro.
Literal: Cuixa mandrosa, llengua deliciosa.
Significat: Quan algú no vol fer cap esforç, però en canvi vol tenir totes les comoditats i beneficis.

मेरो गोरुको बाह्रै टक्का।
Fonètica: Mero goruko bāhrai ṫakkā.
Literal: El meu bou val dotze.
Significat: Quan algú és molt tossut, creu que sempre té raó, i no escolta els punts de vista dels altres.

के गर्छस् मङ्गले, आफ्नै ढङ्गले।
Fonètica: Ke garchhas Maηgale, āphnai ḋhaηgale.
Literal: El que en Mangal fa, els errors van a ell mateix.
Significat: Quan fas males accions, patiràs les conseqüències.

वनको बाघले खाओस् नखाओस् मनको बाघले खान्छ।
Fonètica: Vanko bāghle khāos nakhāos manko bāghle khānchha.
Literal: El tigre de la selva potser et menjarà, o no; però el tigre del cor de ben segur que et devorarà.
Significat: Si tens por de que quelcom dolent et pot passar, fins i tot quan aquestes coses dolentes no passin, ho hauràs passat malament sense cap raó.

घरको बाघ् वनको स्याल्।
Fonètica: Gharko bāgh vanko syāl.
Literal: A casa tigre, a la selva guineu.
Significat: Quan algú és molt tossut i mal educat a casa, però després quan hauria d’utilitzar aquest mal geni a fora, no confronta les dificultats.

खुट्टा भए जुत्ता कत्ति कत्ति।
Fonètica: Khuṫṫā bhae juttā katti katti.
Literal: Allà on hi ha peus, hi ha moltes sabates.
Significat: Equivalent a “Hi ha molts peixos en el mar”.

हुने हार् दैव नटार्।
Fonètica: Hune hār daiva naṫār.
Literal: El que ha de passar, Déu no ho pot parar.
Significat: Ningú pot fer res per evitar les coses inevitables.

बुढा बुढिको झगडा परालको आगो।
Fonètica: Buḋhā buḋhiko jhagaḋā parālko āgo.
Literal: La lluita entre el marit i la muller es com el foc de la palla.
Significat: Quan el marit i la muller es barallen, tot i que sembli que és quelcom greu, no pot pas durar gaire.

जसले मह काट्छ, उसले हात् चाट्छ।
Fonètica: Jasle maha kāṫchha, usle hāt chāṫchha.
Literal: Qui talla la mel, es llepa la mà.
Significat: Qui fa feina, recollirà els fruits.

बादरको हातमा नरिवल्।
Fonètica: Bādarko hātmā nariwal.
Literal: El coco és a les mans del mico.
Significat: Quan algú no té cura d’alguna cosa, i ja es pot veure que no durarà gaire.

१२ छोरा १३ नाति बुढाको धोक्रो काधँ माथी।
Fonètica: Barhā chhorā terha nāti buḋhāko dhokro kādh: māthī.
Literal: Dotze fills i tretze nets, però el paquet pesat el porta a les espatlles el senyor gran.
Significat: Quan algú, estant rodejat de gent propera, no rep l’ajuda de ningú d’ells quan els necessita.

एक हातले ताली बज्दैन।
Fonètica: Ek hātle tālī bajdaina.
Literal: Una mà no pot aplaudir sola.
Significat: Ens hem d’ajudar uns als altres