Escrit per Josep Mas, voluntari de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
Som a l’època dels monsons, quan l’aigua cau sense mesura i refresca els sentits, el paisatge es pinta d’un verd intens i d’olor de terra molla, les plantes de la vall de Bhimphedi creixen a un ritme vertiginós, i el brogit de la pluja ens acompanya de dia i de nit. Com és la vida a Balmandir amb l’arribada de les pluges? Segueix llegint per saber més sobre les activitats, jocs i excursions que portem entre mans aquests dies… i sobre l’arribada d’un germà nou!
Explosió de color als jardins de Balmandir amb l’arribada de les pluges
Tot i la pluja, també hi ha estones de sol, i l’activitat a Balmandir no para! Sigui pintant, jugant, o fent figures de paper…
Una estoneta de sol aquest matí? A pintar a fora s’ha dit!En Lov i en Ramesh durant una emocionant partida de futbol botons.Fent figures de paper passa el temps volant, i la nostra col·lecció de petites obres d’art va creixent!
També hi ha qui espera amb impaciència l’obertura de la sala d’ordinadors! Els talls d’electricitat són el pa de cada dia, però com diuen aquí, “ke garné!” (què hi farem!)
Esperant impacients a la porta de la sala d’ordinadors…
Una altra de les modes de la temporada són les passejades amb carretó pel jardí, que entusiasmen tant a petits com a grans!
Però no tot es queda dins a Balmandir, el contacte amb l’entorn és part del dia a dia, i la pluja no és excusa per deixar de fer alguna excursioneta, encara que sigui passada per aigua. De fet, saltant de bassal en bassal, la caminada es fa molt més entretinguda!
Excursió al pont penjant de Bhimphedi, sota la pluja.El petit Ekendra a coll d’en Kiran no es va perdre les vistes, des de sota la caputxa!
Les anades i tornades a l’escola són també més emocionants amb pluja, tothom s’espavila per aconseguir un paraigües o impermeable per no acabar xops com uns ànecs…
En Kushal i la Binita s’ho van passar pipa el primer dia que van tornar de l’escola sota d’un paraigües!
Aquests mesos el riu porta més aigua, i si hi ha calma és ideal per fer-hi una capbussada. Als joves de Balmandir no els falta iniciativa, i els més traçuts construeixen una piscina amb pedres i branques on poder fer salts, submergir-se, i potser de passada pescar algun peix despistat…
Construint una presa al riu per poder-se capbussar!
… i si el sol no acompanya, a mesura que avança la tarda, no hi ha res com un foc a terra per revifar-se abans de tornar cap a Balmandir, just a temps per un bon plat de dal bhat per recuperar energies!
Foc a terra a la vora del riu, per escalfar-se després de banyar-se.
Però com sabeu no tot són alegries a l’estació de pluges, ja que el monsó també porta problemes en els transports, inundacions, i esllavissades. Ara fa fa aproximadament un any que els diaris del Nepal es feien ressò d’un seguit seguit d’esllavissades que es van endur la vida de desenes de persones a diferents punts del Nepal, després d’un episodi de pluges intenses.
El petit Bikram, nascut a les rodalies de Bhimphedi, va perdre els seus pares en una d’aquestes fatals esllavissades ara fa un any. Després d’uns quants mesos vivint amb els seus avis, ja molt grans i sense possibilitats de procurar-li un futur amb garanties, l’infant ha passat a estar sota la tutela de l’Organitzaió d’Infants del Nepal (NCO), que l’ha assignat recentment a l’orfanat de Balmandir, Bhimphedi.
En Bikram ens explica amb un dibuix com era la seva família abans que una esllavissada se’ls emportés.
Aquí ha començat una nova etapa, amb casa nova, escola nova, i una gran família d’acollida que té molt clar que qui arriba a Balmandir esdevé a l’instant un germà més amb qui compartir-ho tot, jocs, baralles, i descobriments..
A la nova casa d’en Bikram no li falta color, gràcies a l’ajut dels seus nous germans i germanes!Les professores de la Bhim Aadhar Community School li fan una prova de nivell a en Bikram el primer dia d’escola.
Després d’unes quantes setmanes a en Bikram se’l veu feliç descobrint els entorns de Balmandir, si pot ser, atrapant insectes, plantes, o enfilat a algun lloc alt amb bona vista des d’on contemplar aquest racó de món. Qui sap quines noves aventures l’hi esperen?
En Bikram enfilat en un arbre amb vistes a Bhimphedi
S’acaba un altre dia de monsó a Bhimphedi, i la música de la pluja ens acompanya de nou cap al món dels somnis.
Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
A Balmandir sempre estem enfeinats. Quan els nens marxen a l’escola aprofitem per a fer feines de manteniment i millora del centre. Algunes ens han tingut ocupats durant uns quants mesos, d’altres les hem enllestit amb un tres i no res. Després d’uns quants mesos de feines en les quals han participat uns quants voluntaris, hem decidit fer un post per a ensenyar-vos el resultats.
L’entrada: La porta estava rovellada. L’hem pintat de nou i l’hem tractat perquè no es rovelli més.
El mobiliari del menjador i de la sala d’estudi: els bancs, taules, i cadires feien nyigui-nyogui i vàrem posar triangles de fusta per a reforçar l’estructura. A més a més, els bancs de la cuina els hi vàrem posar una nova fusta i els vàrem forrar amb un plàstic per a poder netejar-los millor.
Finestra de la sala d’estudi: Es van canviar els vidres trencats i vam reforçar la finestra amb uns llistons de fusta per protegir-la de les pilotes.
Lampisteria: Totes les aixetes de Balmandir degotaven així que vam tenir el Xavi ben entretingut durant uns quants dies. Les va canviar gairebé totes.
Electricitat: Es vàren col·locar terres al sistema elèctric i una nova instal·lació per l’arrossera.
Els hostels: Per les vacances de Dashain vam començar a pintar les habitacions dels grans. Després va venir el hostel dels petits, els lavabos i els passadissos amb pintura plàstica. En una de les habitacions hem deixat una paret blanca per a poder projectar-hi pel·lícules. També hem canviat les fulles metàl·liques de les portes, ja que estaven en molt mal estat.
Store room: També vam restaurar la porta, i hem organitzat de nou aquest espai. Ara hi ha els productes de neteja i la roba, ben guardada dins de maletes.
El despatx:Vam treure dues lliteres i vam posar dues estanteries. Hem guanyat molt d’espai i llum. Ara hi tenim dues taules i fins i tot una impressora. Això sí que sembla un despatx!
El rebost: Reestructuració completa d’aquest petit espai: estanteries pintades i forrades amb plàstic, pots per als llegums seques, un racó per posar l’oli, la nevera de fàcil accés i un cossi amb les patates. ¡Quién me ha visto y quién me ve!
El panell informatiu: L’anterior estava descolorit i aprofitant que hi ha alguns artistes a Balmandir l’hem renovat. Molta paciència i precisió.
Study room: Hem pintat també aquesta habitació i l’hem decorat de nou. Ara hi ha fotos, dibuixos i el fris cronològic.
Moltes gràcies al Josep María, el Tonyo, al Xavi, a la Marina, la Mercè, al Nico, Anna que han fet que tot això fos possible
Taller fet per Mercè Vega Castellví, apicultora i artesana.
Aquesta setmana hem estat treballant sobre les abelles. Gairebé tots els nens sabien que aquests petits insectes produeixen la mel. Però no sabien com funciona un rusc o com fabriquen la mel?
La primera activitat que va preparar la Mercè va servir per a diferenciar els tres tipus d’individus que formen part d’un eixam: la reina, les obreres, i els abellots. Cada nen va retallar i fer la seva pròpia abella.
D’aquesta manera vam explicar quines feines feia cada individu, de què estava constituït un rusc i perquè les abelles són tant importants per a la pol·linització.
L’endemà vam començar a preparar un mòbil per penjar al passadís. Vam començar dibuixant abelles obreres i abellots, flors de diferents colors i vam fer hexàgons per a poder construir el rusc.
Aprenent a fer hexàgons. Utilitzar un compàs no es cosa fàcil.Pintant els hexàgons per a poder construir un rusc.
Aquesta activitat ens va permetre parlar sobre el rusc i com s’organitzen les abelles. El centre hi ha la reina ponent ous i les larves que van creixent i transformant-se. A l’exterior hi ha les reserves de pol·len i de mel.
Va ser en aquest moment en el qual vam parlar de com s’extreia la mel del rusc. La Mercè, que havia estat apicultora, va portat una fumera i unes mascaretes. Als nens els va encantar provar-ho!
Per acabar la setmana vam fer un mural amb tota la informació que havien recollit durant la setmana. Aquest és el resultat final.
Escrit per Nicolas Gautier, voluntari a la casa d’acolliment.
Joan Miró – Figures and dog in front of the sun,
Joan Miró – Figures and dog in front of the sun.
Wladimir Kandinsky – Yellow, Red, Blue,
Wladimir Kandinsky – Yellow, Red, Blue.
Piet Mondrian – Composition in Red, Blue, Yellow.
Piet Mondrian – Composition in Red, Blue, Yellow.
Aquestes tres pintures de sobre han servit com a punt de partida d’una activitat sobre els colors primaris. A més a més hem pogut descobrir a aquests tres grans artistes contemporanis.
Abans de crear obres dignes d’aquests tres pintors, els nens han començat fent dibuixos previs de preparació. Inspirant-se en aquestes tres obres, han dibuixat figures de formes simples i geomètriques. No es tractava de copiar simplement, com fan tot sovint, sinó de dibuixar fent servir la seva pròpia imaginació.
Alguns dibuixos previs de preparació:
En finalitzar els primers esbossos, els nens en grups de quatre han realitzat dibuixos a gran format. Els nens han pogut experimentar amb el vermell, el blau i el groc, integrant aquests colors als seus treballs cooperatius i una mica extravagants.
La Purnima, el Anoj, la Sarita i el Samir en plena acció.Detall.El dibuix complet de la Purnima, de l’Anoj, de la Sarita i del Samir.
Escrit per Nicolas Gautier, voluntari a la casa d’acolliment.
Des de fa alguns dies es produeixen fenòmens estranys a Balmandir. Podríem pensar que ens trobem en una pel·lícula de ciència ficció, però és del tot ben cert! Terrorífiques i desconegudes criatures (mai vistes fins el dia d’avui) apareixen per a tots els racons de la casa d’acolliment. Mig-mitjó, mig-insecte, els coneixem com els Sock Monsters!!!
Els “Sock Monsters” apareixen per tots els racons de la casa d’acolliment: sobre el gronxador…… a la sala d’estudi……a la sala d’ordinadors……a les habitacions……a la cuina……entre els arbustos.TERRORIFICS!
D’acord… és una broma… els Sock Monsters no són més que uns mitjons vells, unes quantes teles de colors, llana i fils, botons, paper de diari i molta imaginació!
Escrit per Nicolas Gautier, volontari a la casa d’acolliment.
En arribar a Katmandú, vaig visitar una botiga de paper molt bonica al barri de Thamel. A dins hi havia decoracions molt originals de paper i cartó. Entre elles, em van cridar l’atenció unes garlandes amb forma d’estrella. Em va semblar que seria una bona idea fer el mateix amb els nens de Balmandir.
En arribar a Bhimphedi, vaig descobrir la casa d’acollida. Aquesta primera impressió va reforçar la meva idea, ja que els dormitoris dels nens no estaven gaire decorats. Així doncs vam començar a preparar l’activitat. Però no volia fer només estrelles. Vaig dibuixar diverses formes de manera que cada nen pugués escollir la que més li agradi.
Diverses etapes són necessàries per confeccionar aquestes garlandes:
1- Escollir una forma segons la seva preferència tenint en compte el nivell de dificultat de la garlanda.
2- Reproduir 8 vegades la forma amb exactitud.
3- Retallar-les.
4- Pintar-les.
5- Escollir un fil de color i perles artificials per decorar la garlanda.
6- Fer nusos, posar les perles artificials i enganxar les formes.
Manoj fent nusos para acabar la seva garlanda en forma de arbre
7- Penjar la garlanda en el seu dormitori.
Anoj i Samir amb les seves garlandes en forma de sol i ocellAl Santa li agraden els ocells!
Ara, els seus bonics colors alegren les seves nits!
Escrit per Cristina Morales, membre de la Junta Directiva d’Amics del Nepal, amb el suport d’en Miquel Comas i en Daniel Roig.
Dibuixos realitzats per Ramesh Syantang, nen de 14 anys de la casa d’acolliment de Bhimphedi, que ha conviscut més de 10 anys amb en Jay.
En Jay té un somriure que t’atrapa i ja no et deixa, t’envolta i et porta fins al núvol més alt, cel enllà…
Ara ja és un dels grans a la casa, on es fa estimar per tots: ajuda a la cuina, als més petits, sempre a punt per jugar a futbol, més que no pas per fer deures…amb un aire despistat, de vegades sembla que juga a fer veure que no sap ben bé si va o si ja torna; no parla gaire, però la seva mirada és noble com l’aigua dels rius del Himàlaia.
En Jay amb amics, estudiant, jugant i dormint al temple dels nens de Bhimphedi.
Dir-se Balak no li agrada a en Jay. No és pas el seu cognom, però és el que la policia li va donar quan el va trobar, vol dir “nen”, i significa que la persona que el porta no té origen ni casta coneguts, és un estigma… Per això va decidir canviar-se el nom i es va posar Anish Rana
De vegades, en Jay/Anish es pregunta per què viu des de fa 14 anys a Balmandir, la casa d’acolliment de nens i nenes, a Bhimphedi. Algunes nits, mentre escolta les confidències i riures de les cuidadores, que traginen els estris a la cuina quan tothom gairebé dorm, mira el cel net i ple d’estels propers, i somnia despert: en algun lloc, potser a les muntanyes, potser a les planures caloroses del Terai, ara mateix hi ha una dona que mira el mateix cel nepalès, recordant un fill que va perdre fa tant de temps…
En Jay s’ha fet gran, ha arribat l’hora de deixar la casa i iniciar una nova vida. Porta amb ell el regal de la solidaritat: una educació, una infantesa en un entorn de seguretat, d’alimentació apropiada, de cura personal, afectes, amics, i una classe diferent de família: la d’Amics del Nepal, que treballa, amb l’ajut de tantes persones de bona fe, per tal que en Jay i tants com ell tinguin més oportunitats en el futur.
Com a condició per poder integrar-se a la societat, i trobar millor feina per ser independent, cal fer-se el carnet d’identitat nepalès. Sense saber quins són els orígens d’una persona, aquest procés és molt complicat. En Jay/Anish ho té molt difícil per poder aconseguir el seu DNI…
Rebuscant pels llunyans records encara guardats a la seva memòria, de sobte, un dia d’aquesta tardor, en Jay/Anish va poder dir al director de la casa d’acollida, en Krishna, un nom que li recordava el seu lloc d’origen… laghara…
I amb aquest nom, en Krishna, va decidir llançar-se a l’aventura d’anar a tots els pobles que tinguessin un nom semblant a “Laghara” propers a la caserna on el van trobar de petit, per tal d’intentar l’arriscada i esbojarrada tasca de trobar algun familiar del noi. Hores i hores d’autobús, tres dies frenètics de visites a oficines de policia, de preguntes a persones de les diferents comunitats, a oficials de les administracions locals…
Una nit, una família d’un poblet a tres hores caminant, arriba a la caserna de policia. Han sentit les noticies d’aquest jove retrobat. No serà el fill que van perdre fa 14 anys mentre acompanyava la seva mare a tallar herba per a la búfala?
En Jay, gràcies a el director de la casa d’acolliment de Bhimphedi, retroba la seva família al llunyà oest.
Les marques darrera l’orella i a la mà no enganyen, tampoc les faccions… és un miracle! tota la família es posa a plorar d’alegria. L’endemà més i més gent del poble ve a la comissaria per a veure amb els propis ulls el nen que va sobreviure!
Fa 14 anys, una mare va sortir amb el seu fill de 3 anys per anar a tallar herba per al seu bestiar. És una feina molt comú al Nepal, tothom que ho ha vist ha quedat esmaperdut observant les dones nepaleses carregant amb el front muntanyes d’herba i pujant camí amunt com si no fos una feina sobrehumana… El nom d’aquest nen que acompanyava la seva mare era Dipendra Malla, fill de Jay Malla.
Però aquell dia va succeir un fet inesperat que canviaria la infància d’aquest nen. En un moment de distracció, va perdre de vista a la seva mare! El nen va caminar i caminar, però no la va tornar a trobar. Finalment va arribar a una zona urbana, on la policia el va recollir, però ell només va ser capaç de dir: “Jay”…
En Jay, després de prerdres al bosc, va caminar i caminar fins que va arribar als carrers de la ciutat.La policia el va recollir quan estava sol pel carrer.
La seva família el va estar buscant durant setmanes, però finalment van haver d’acceptar la tràgica “realitat”, el seu fill era mort. No tenia sentit seguir buscant, i molt menys anar a la ciutat, a tres hores de camí, per parlar amb la policia, en aquella època hi havia una guerra civil entre els governants i els maoistes, i moria tanta gent…
La policia va etiquetar a en Jay com a nen abandonat, li va posar el cognom “Balak”, van posar anuncis als diaris però mai va ser reclamant, per tant va ser traslladat a la casa d’acolliment de Bhimphedi, on ha viscut durant 14 anys sota la tutela de NCO i Amics del Nepal.
I al no rebre cap resposta al buscar la seva família, el varen portar a la casa d’acolliment de Bhimphedi.
Però ara, en un dia qualsevol de tardor, sembla que la vida ha volgut premiar la ferma decisió dels responsables de la casa d’acolliment d’ajudar en en Jay/Anish/Dipendra a trobar el seu origen, i el noi del somriure captivador ha passat de ser orfe a tenir mare, pare, dos germans i una germana i tiets, cosins… tothom molt feliç i sorprès de l’esdeveniment!
Dos mesos després d’aquell dia, l’Anish ja té DNI, es diu Anish Malla, i està fent tots els passos per poder corregir la informació en el certificat de l’ESO i fins i tot ha estat a temps d’inscriure’s per estudiar primer de batxillerat a la ciutat més propera al seu poble.
En Jay ha trobat els seus pares.
Aquest conte de Nadal és una història real, que s’afegeix a d’altres que parlen de nens i nenes, nois i noies, com la Susmita Syantang, la Bipana Khadka, o els germans Som i Ramesh Thami, que, gràcies a la incansable tasca dels responsables de Balmandir-Bhimphedi-Amics del Nepal, han aconseguit el regal més important: retrobar les seves arrels, reconciliar-se amb els seus orígens i ser persones úniques, importants i estimades per la seva família.
En nom de tot l’equip d’Amics del Nepal us desitgem el millor per a aquest Nadal’16, i que l’any nou sigui feliç i solidari.
En Jay farà volar un estel cel amunt.En Jay uniformat per anar a l’escola, el seu últim any de secundària obligatòria.En Jay liderant el seu grup en una gimcana.I amb la cara plena de farina després d’una de les proves de la gimcana.I carregant alguns dels seus germans petits.D’excursió per les muntanyes de Bhimphedi.Ajudant amb les tasques de la casa d’acolliment de Bhimphedi.Amb una “tica” celebrant un festival nepalès.I un cop acabada la secundària en Jay va treballar primer de cuiner i després al projecte Awasuka de construcció resistent a terratrèmols.
Aquesta setmana hem tingut una visita per petar-se de riure. Una companyia de nassos vermells ha vingut de gira per Bhimphedi i Hetauda: la Trup de Nassos.
La primera actuació va ser a l’escola comunitària de Bhim Aadhar on els nostres nens estudien primària. Tot i que al principi de l’actuació hi havia només els nens i mestres de l’escola, els riures que es podien escoltar des del carrer principal del poble va provocar que poc a poc curiosos s’anessin afegint al públic com si fossin un nen més.
Trup de Nassos fent l’espectacle a l’escola Bhim Aadhar.Trup de Nassos fent l’espectacle a l’escola Bhim Aadhar.
Els pallassos un cop acabat l’espectacle, ja en volien fer un de nou, però ja es feia fosc i els següents espectacles estaven organitzats per el dia següent a Hetauda. Les actuacions a Hetauda eren molt especials. La primera actuació era a la unitat d’educació especial “Imagine” (si voleu saber coses sobre aquest magnífic projecte de l’Aina Barca, podeu visitar la seva pàgina web o instagram). La segona actuació va ser a la casa d’acolliment Helpless and Disabled Child Rehabilitation Center.
Trup de Nassos a Hetauda.
El tercer i últim dia de la gira, la Trup de Nassos va tornar cap a Bhimphedi i va fer una actuació que tancava la seva gira al Nepal (després de 17 actuacions). La darrera actuació va ser a l’escola pública de Suping, on els nens estan d’exàmens i l’actuació els va fer riure i relaxar-se abans de l’examen. Esperem que els anés bé!
Trup de Nassos fent l’espectacle a l’escola pública de Suping.Trup de Nassos fent l’espectacle a l’escola pública de Suping.
Aquest no és el primer cop que tenim visites d’allò més divertides. Recordem la visita del Pallassó Magí i la recent visita del grup d’animació Atrapasomnis. I ningú en el poble s’oblida de la visita d’un divertit mag que anava fent màgia pel poble, el Màgic Andreu, que ens va visitar el 2013 i 2014 fent actuacions a Bhimphedi i Hetauda sense parar, tant a cases d’acolliment, com escoles, al carrer i fins i tot a la presó de Bhimphedi.
Maig de 2013: Taller de màgia del Màgic Andreu a la casa d’acolliment de Bhimphedi.Maig de 2013: Actuació del màgic Andreu a un carrer del poble de Bhimphedi.Maig de 2013: Actuació de màgia del Màgic Andreu a l’escola Bhim Aadhar.Maig de 2013: Actuació del Màgic Andreu a l’escola pública de Bhimphedi, Shree Mahendra.Maig de 2013: Actuació del Màgic Andreu a l’escola pública de Bhimphedi, Shree Mahendra.Maig de 2013: Actuació del Màgic Andreu a l’escola pública de Bhimphedi, Shree Mahendra.Febrer de 2014: Actuació del Màgic Andreu a l’escola pública de Suping.Febrer de 2014: Actuació del Màgic Andreu a l’escola pública de Suping.
Escrit per Joana Martínez, voluntària de la casa d’acollida de Bhimphedi
Ja fa gairebé un més que sóc a Balmandir i que els nens han tornat a l’escola després de les vacances d’abril. Aquí el temps vola! Tots plegats ens hem posat les piles per començar a engegar el curs. Amb els més menuts (i ja no tant menuts…!) hem decidit endinsar-nos en el misteriós i desconegut món dels dinosaures. Durant uns dies els nens han descobert qui van ser aquests rèptils gegantins: com vivien, de què s’alimentaven, quin era el seu hàbitat, els diversos tipus d’espècies que van existir, la quantitat d’anys i panys que fa que van habitar el nostre planeta i per què van desaparèixer per sempre més. Hem pintat màscares del temible Tyrannosaurus Rex, classificat alguns dels dinosaures més coneguts per espècies, esbrinat el significat d’alguns conceptes un pèl complicats i recreat imatges dels nostres preferits.
Els nens pintant les seves màscaresEn Santa i en Bishow retallant els seus Tyrannosaurus RexI aquí teniu els nostres temibles dinosaures!
No obstant… després de donar per finalitzades totes les activitats, tenim un guanyador indiscutible dins el món del juràssic: en Patchi, el triceratops aventurer que ha robat el cor a bona part de Balmandir! Donant una volta per les habitacions i les sales comunes dels nens, és difícil de no trobar penjat a la paret algun dibuix relacionat amb aquest simpàtic dinosaure, protagonista del documental “Caminant entre dinosaures”, tot un heroi pels nostres exploradors!
Com que ens ha agradat tant això de fer petits descobriments científics i històrics hem instal·lat una línia del temps a la sala d’estudi, que ens servirà per anar-hi situant tot allò que els nens vagin aprenent: com van sorgir els planetes, quins són els animals més antics de la Terra, com eren els primers humans… Això si, en Patchi i els seus companys sempre hi tindran el lloc d’honor!
La línia del temps a la paret de la sala d’estudiEl racó dels dinosauresAlguns dels treballs dels nens i… en Patchi!
Després dels exàmens, els 8 dies de festa dels nens petits i 3 per als grans ha donat molt de “joc”.
Hem visitat el camp militar (tot i que no ens han deixat passar de la porta), Dhorsing, el pon de Suping, hem anat a buscar llenya per cuinar (la India encara manté el bloqueig comercial amb Nepal, així que no tenim gas per a cuinar) i em anat al bosc a buscar “tarul” (un tipus de moniato que es menja per aquest festival anomenat Sangratri).
Visita al pont de Suping a menys d’una hora caminant de la casa d’acolliment.
També hem fet moltes activitats esportives: basquet, futbol, ping-pong, activitats dirigides pel Kul (un dels nois que estudia l’equivalent a quart d’ESO i ajuda molt a la casa d’acolliment)…
Dos equips preparats per a una cursa de relleus, dirigida per en Kul.
I els voluntaris han organitzat tot d’activitats del més divertides:
– Una gimcana per grups amb premis molt dolços:
– Un joc on els dos equips havien de memoritzar els símbols que es trobaven en la base de l’altre equip, i aleshores córrer cap a la pròpia base i reproduir-los el més semblants possibles:
En Ramesh intentant reproduir un signe que ha memoritzat de la base de l’equip contrari.I ara és el torn d’en Basudev, que sembla que també se’n sap un, de signe.
– Modelar amb fang
– I també 5 nens van participar en un concurs de dibuix, on havien de fer dos dibuixos que fan l’efecte de tres dimensions:
Dibuixos d’esquerdes!Una pilota que levita!I aquesta també!I encara una altra.Ostres! en realitat no són pilotes, són ous!Els cinc artistes participants.
Però avui diumenge els nens ja tornen a les classes, amb les piles recarregades!
