Escrit per Guillem Pujol, voluntari de la casa d’acollida de Bhimpedi
Aquests últims dies ens ha visitat la Valeria, una de les primeres voluntàries que va engegar el projecte d’Awasuka. Amb ella també ha vingut la seva mare i el seu germà, aprofitant aquesta oportunitat i acostant-se les festes del Dashain hem fet unes quantes activitats amb els nens i nenes de la casa!
Seguidament podeu trobar un resum d’aquestes!
Sortida a Dorshin
Dissabte passat, aprofitant que els infants tenien festa a l’escola ens vam apropar a Dorshin! L’excursió va ser molt maca i bonica, s’hi van apuntar tant grans com petits i al final ens esperava una sorpresa impressionant.
Ni més ni menys que unes bones cascades per refrescar-nos, després de l’exercici que havíem fet i per poder-nos recuperar per la tornada!
Els petits de la casa jugant amb un rierol
Va ser una vetllada estupenda, que ens costarà oblidar.
Nens, nenes i voluntaris de Balmandir amb la família de la Valeria
Taller de Creps
Una altra de les activitats que vam fer amb la família de la Valeria va ser un taller de cuina , i què és el que vam cuinar?
Doncs uns deliciosos CREPS! En aquest cas van ser només els joves de la casa qui van participar d’aquesta activitat, ja que els més menuts encara tenien escola i per tant estaven a classe.
La Valeria i la Didia miren si poden utilitzar una paella per fer els creps
Però ells i elles tampoc es van perdre tastar aquestes delícies, ja que les Didis de la casa els hi van portar en el seu Snack Time directament a l’escola i encara calentets.
Bishnu amb les mans a la massaTot l’equip de cuina treballantKamal i Ramesh fent els creps
Nobstant aquests intensos moments la família de la Valeria ens ha hagut de deixar per continuar amb el seu fabulós viatge pel Nepal. Esperem que ens torneu a visitar en breus i que vagi tot molt bé!
Escrit per Josep Mas, voluntari de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
Som a l’època dels monsons, quan l’aigua cau sense mesura i refresca els sentits, el paisatge es pinta d’un verd intens i d’olor de terra molla, les plantes de la vall de Bhimphedi creixen a un ritme vertiginós, i el brogit de la pluja ens acompanya de dia i de nit. Com és la vida a Balmandir amb l’arribada de les pluges? Segueix llegint per saber més sobre les activitats, jocs i excursions que portem entre mans aquests dies… i sobre l’arribada d’un germà nou!
Explosió de color als jardins de Balmandir amb l’arribada de les pluges
Tot i la pluja, també hi ha estones de sol, i l’activitat a Balmandir no para! Sigui pintant, jugant, o fent figures de paper…
Una estoneta de sol aquest matí? A pintar a fora s’ha dit!En Lov i en Ramesh durant una emocionant partida de futbol botons.Fent figures de paper passa el temps volant, i la nostra col·lecció de petites obres d’art va creixent!
També hi ha qui espera amb impaciència l’obertura de la sala d’ordinadors! Els talls d’electricitat són el pa de cada dia, però com diuen aquí, “ke garné!” (què hi farem!)
Esperant impacients a la porta de la sala d’ordinadors…
Una altra de les modes de la temporada són les passejades amb carretó pel jardí, que entusiasmen tant a petits com a grans!
Però no tot es queda dins a Balmandir, el contacte amb l’entorn és part del dia a dia, i la pluja no és excusa per deixar de fer alguna excursioneta, encara que sigui passada per aigua. De fet, saltant de bassal en bassal, la caminada es fa molt més entretinguda!
Excursió al pont penjant de Bhimphedi, sota la pluja.El petit Ekendra a coll d’en Kiran no es va perdre les vistes, des de sota la caputxa!
Les anades i tornades a l’escola són també més emocionants amb pluja, tothom s’espavila per aconseguir un paraigües o impermeable per no acabar xops com uns ànecs…
En Kushal i la Binita s’ho van passar pipa el primer dia que van tornar de l’escola sota d’un paraigües!
Aquests mesos el riu porta més aigua, i si hi ha calma és ideal per fer-hi una capbussada. Als joves de Balmandir no els falta iniciativa, i els més traçuts construeixen una piscina amb pedres i branques on poder fer salts, submergir-se, i potser de passada pescar algun peix despistat…
Construint una presa al riu per poder-se capbussar!
… i si el sol no acompanya, a mesura que avança la tarda, no hi ha res com un foc a terra per revifar-se abans de tornar cap a Balmandir, just a temps per un bon plat de dal bhat per recuperar energies!
Foc a terra a la vora del riu, per escalfar-se després de banyar-se.
Però com sabeu no tot són alegries a l’estació de pluges, ja que el monsó també porta problemes en els transports, inundacions, i esllavissades. Ara fa fa aproximadament un any que els diaris del Nepal es feien ressò d’un seguit seguit d’esllavissades que es van endur la vida de desenes de persones a diferents punts del Nepal, després d’un episodi de pluges intenses.
El petit Bikram, nascut a les rodalies de Bhimphedi, va perdre els seus pares en una d’aquestes fatals esllavissades ara fa un any. Després d’uns quants mesos vivint amb els seus avis, ja molt grans i sense possibilitats de procurar-li un futur amb garanties, l’infant ha passat a estar sota la tutela de l’Organitzaió d’Infants del Nepal (NCO), que l’ha assignat recentment a l’orfanat de Balmandir, Bhimphedi.
En Bikram ens explica amb un dibuix com era la seva família abans que una esllavissada se’ls emportés.
Aquí ha començat una nova etapa, amb casa nova, escola nova, i una gran família d’acollida que té molt clar que qui arriba a Balmandir esdevé a l’instant un germà més amb qui compartir-ho tot, jocs, baralles, i descobriments..
A la nova casa d’en Bikram no li falta color, gràcies a l’ajut dels seus nous germans i germanes!Les professores de la Bhim Aadhar Community School li fan una prova de nivell a en Bikram el primer dia d’escola.
Després d’unes quantes setmanes a en Bikram se’l veu feliç descobrint els entorns de Balmandir, si pot ser, atrapant insectes, plantes, o enfilat a algun lloc alt amb bona vista des d’on contemplar aquest racó de món. Qui sap quines noves aventures l’hi esperen?
En Bikram enfilat en un arbre amb vistes a Bhimphedi
S’acaba un altre dia de monsó a Bhimphedi, i la música de la pluja ens acompanya de nou cap al món dels somnis.
Escrit per Isabel Valero, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
Ja portem dies assajant obres de teatre amb els grans i el petits per aquest cap de setmana, i és que han vingut el joves del projecte jove de Katmandú! Ells porten molt de temps assajant per aquest esdeveniment a Bhimphedi, i la veritat és que són molt bons. Així que amb els nens de Balmandir també es va decidir fer una obra i tant grans com petits van fer la seva.
Ha estat tota una emoció que vinguessin i acollir-los a Balmandir. Tot just van arribar amb els tres jeeps plens de material i motxilles, els nens els van ensenyar les seves habitacions, vam doblar la població de Balmandir!
El projecte jove de Katmandú a Balmandir
Desprès, la gran sorpresa! Per l’snack, havien de cuinar més de 600 momos! I sí, es van posar tots en un moment a cuinar. Uns feien la massa, els altres l’estiraven per fer la forma, d’altres que posaven la barreja de verdures o carn amb la massa i els últims els que els cuinaven. Va ser molt emocionant veure tota la cuina plena de gent menjant els momos que ells mateixos havien cuinat.
Cuinant el 600 momos vegetarians i de carn per l’snack
Amb la panxa plena vam tenir temps de coneixe’ns tots amb diferents jocs i desprès va arribar el moment de fer l’intercanvi d’obres que havíem estat preparant amb tantes ganes. Primer, la van fer els petits que van fer riure a tothom amb la seva manera d’actuar tant espontània i divertida.
Uns bons jocs enèrgics després del intercanvis teatralsLos más pequeños fueron los primeros en actuar
Després, van ser els grans de Balmandir, amb una obra que explicava la història d’uns amics que es van trobant per explicar quina és la rutina de Balmandir, afegint és clar, els tocs d’humor que tant els agrada, així també els joves que venien de Katmandú coneixien què és el que fem aquí.
Explicant les rutines de Balmandir a l’obra dels grans
Per últim, van ser els joves de Katmandú que ens van fer un petit tast de la obra de teatre que presentarien al dia següent a l’escola. Per acabar amb aquest petit intercanvi teatral, vam fer tots plegats uns jocs per agafar energia abans del gran dia.
Un petit tast del drama del joves de Katmandú
Cap al vespre, es va decidir agafar un gran altaveu i pregonar per tot Bhimphedi l’obra que farien l’endemà, i els tallers que hi haurien després per a que ningú s’ho perdés!
Dissabte ens vam llevar ben d’hora per fer un te i unes galetes i vam fer uns escalfament tots junts per agafar energia. Mentre els joves feien l’assaig general, els altres jugaven i es posaven elegants per a l’ocasió.
Finalment, el gran moment! Vam anar a l’escola abans per a preparar tot l’escenari i tot el material necessari per als tallers i vam posar la música ben alta per a que comencés a venir la gent.
El Youth Project presentant el seu drama
Quan ja van estar totes les cadires ocupades i els porxos plens (l’únic lloc amb ombra, que deu ni do quina calor!) va començar l’obra, i quin èxit! Tot just acabada, van començar els tallers que van ser també punt fort d’aquest esdeveniment on tothom va poder gaudir i aprendre coses noves.
Taller de ciencias.Com fer funcionar un Scallextric amb l’energia del pedaleig d’una bicicletaTaller d’arts manualsTaller de BabiaTaller de músicaTaller de dansa
Cansats, vam tornar amb tot el material a Balmandir, i vam descansar una mica. Desprès del Dalbhat, va començar la festa amb música on vam riure i ballar molt sota la pluja fins que una última cançó cantada per un dels joves de Katmandú, va donar el toc final a aquest cap de setmana.
Escrit per Vanessa Martínez, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
Igual que vam fer l’any passat, hem revisat la vista de tots els nens i nenes de Balmandir. Tres dels nens semblava que tenien problemes visuals, així que els hem portat a fer una revisió completa a l’oftalmoleg i l’optometrista a l’hospital òptic comunitari d’Hetauda.
A en Sumit l’hi ha augmentat una mica la graduació i necessita noves ulleres. La Purnima haurà de començar a portar ulleres. Per sort la Binita sembla que de moment no en necessitarà, d’ulleres.
A més, el Sumit i la Purnima tenen problemes de convergència, així que també hem iniciat una teràpia visual amb ells per solucionar aquest problema i acabar amb els seus problemes de la lectura.
Purnima amb les seves ulleres noves!Sumit amb les seves noves ulleres! A veure quant li duren sense que se les hagi d’arreglar ell mateix amb cinta aïllant…
Escrit per Joana Alsina, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
A Balmandir sempre estem enfeinats. Quan els nens marxen a l’escola aprofitem per a fer feines de manteniment i millora del centre. Algunes ens han tingut ocupats durant uns quants mesos, d’altres les hem enllestit amb un tres i no res. Després d’uns quants mesos de feines en les quals han participat uns quants voluntaris, hem decidit fer un post per a ensenyar-vos el resultats.
L’entrada: La porta estava rovellada. L’hem pintat de nou i l’hem tractat perquè no es rovelli més.
El mobiliari del menjador i de la sala d’estudi: els bancs, taules, i cadires feien nyigui-nyogui i vàrem posar triangles de fusta per a reforçar l’estructura. A més a més, els bancs de la cuina els hi vàrem posar una nova fusta i els vàrem forrar amb un plàstic per a poder netejar-los millor.
Finestra de la sala d’estudi: Es van canviar els vidres trencats i vam reforçar la finestra amb uns llistons de fusta per protegir-la de les pilotes.
Lampisteria: Totes les aixetes de Balmandir degotaven així que vam tenir el Xavi ben entretingut durant uns quants dies. Les va canviar gairebé totes.
Electricitat: Es vàren col·locar terres al sistema elèctric i una nova instal·lació per l’arrossera.
Els hostels: Per les vacances de Dashain vam començar a pintar les habitacions dels grans. Després va venir el hostel dels petits, els lavabos i els passadissos amb pintura plàstica. En una de les habitacions hem deixat una paret blanca per a poder projectar-hi pel·lícules. També hem canviat les fulles metàl·liques de les portes, ja que estaven en molt mal estat.
Store room: També vam restaurar la porta, i hem organitzat de nou aquest espai. Ara hi ha els productes de neteja i la roba, ben guardada dins de maletes.
El despatx:Vam treure dues lliteres i vam posar dues estanteries. Hem guanyat molt d’espai i llum. Ara hi tenim dues taules i fins i tot una impressora. Això sí que sembla un despatx!
El rebost: Reestructuració completa d’aquest petit espai: estanteries pintades i forrades amb plàstic, pots per als llegums seques, un racó per posar l’oli, la nevera de fàcil accés i un cossi amb les patates. ¡Quién me ha visto y quién me ve!
El panell informatiu: L’anterior estava descolorit i aprofitant que hi ha alguns artistes a Balmandir l’hem renovat. Molta paciència i precisió.
Study room: Hem pintat també aquesta habitació i l’hem decorat de nou. Ara hi ha fotos, dibuixos i el fris cronològic.
Moltes gràcies al Josep María, el Tonyo, al Xavi, a la Marina, la Mercè, al Nico, Anna que han fet que tot això fos possible
Escrit per Vanessa Martínez Lozano a la casa d’acollida
Feia 20 anys que no tenien eleccions municipals a Bhimphedi i per aquest motiu el poble ha gaudit d’una setmana de vacances. Així que aprofitant que tornàvem a estar de vacances i que feia molta calor hem anat molts dies al riu!
Mentre els petits gaudeixen de l’aigua i aprenen a nadar, alguns dels grans es dediquen a pescar.
https://youtube.com/watch?v=HCeAjsWmB_M
després de molta estona de riu, una mica de solet per escalfar-se
Preparant-se per pescar!!
Aprofitem els pasejos al riu per fer fotos a les plantes y després buscar informació. Els nens saben moltes coses sobre les propietats de les seves plantes locals i els hi encanta buscar noves plantes.
A la tornada a Balmandir tots treballen junts per netejar els peixos i cuinar-los.
Sumit, Basu, Bisu y Kush treballen junts en la neteja dels peixos.Sushil es l’encarregat de cuinar avui!!
Escrit per Vanessa Mártinez voluntaria a la casa d’acollida
La Beli i el Babu amb el pastis!!
Abril es un mes ple de aniversaris, així que els vam celebrar tots en una gran festa!!
Vam tenir Gincama, pastís, regals, música i molta diversió!
Kush cantant Manu Chao!!Samir, un dels nois de l”aniversari disfrutant del pastis!!
Van complir anys: Samir (9 anys), Bishnu (12 anys), Arjun (18anys), la nostra didi Beli i la Mònica de Awasuka.
Per refrescar-nos en aquests dies de tanta calor vam anar al riu.
Kushal amb nomes 4 anyets va caminar turó avall turo amunt sense problemes.
Preciosa vista dels turons!!
Primera vegada de Kushal al riu. Es va torna boig!!
Ramesh: “A Smarak hi ha animals salvatges. M’ha agradat molt veure el lleopard, passejar pel parc amb tanta gent i veure flors tan maques. Feia molta calor i vàrem menjar un gelat que estava deliciós.”
Samir “Ahir m’ho vaig passar molt i molt bé. Però el que més em va agradar va ser pujar al vaixell pirata.”
Anoj: “Pujar al vaixell pirata va ser molt el més divertit.”
Escrit per Nicolas Gautier, voluntari a la casa d’acolliment.
El mes d’abril ja ha arribat i els nens estan de vacances. A finals de mes començarà un nou curs escolar. En el districte de Makawanpur comença a fer força calor, així que busquem qualsevol excusa per anar a refrescar-nos. Tot sovint anem a banyar-nos al riu que se situa al sud de Bhimphedi!
Sarita la petita sirena!Purnima amb la seva combinació de immersió!Germana i germà: Purnima i Samir.Basu, el pescador.Podria ser que en Samir hagués trobat al Nemo o a la Dory?Manoj, el guaperes!La colla del riu (d’esquerra a dreta): Basu, Samir, Anoj, Sandip (del poble), Sarita, Purnima i el guaperes.
Taller fet per Mercè Vega Castellví, apicultora i artesana.
Aquesta setmana hem estat treballant sobre les abelles. Gairebé tots els nens sabien que aquests petits insectes produeixen la mel. Però no sabien com funciona un rusc o com fabriquen la mel?
La primera activitat que va preparar la Mercè va servir per a diferenciar els tres tipus d’individus que formen part d’un eixam: la reina, les obreres, i els abellots. Cada nen va retallar i fer la seva pròpia abella.
D’aquesta manera vam explicar quines feines feia cada individu, de què estava constituït un rusc i perquè les abelles són tant importants per a la pol·linització.
L’endemà vam començar a preparar un mòbil per penjar al passadís. Vam començar dibuixant abelles obreres i abellots, flors de diferents colors i vam fer hexàgons per a poder construir el rusc.
Aprenent a fer hexàgons. Utilitzar un compàs no es cosa fàcil.Pintant els hexàgons per a poder construir un rusc.
Aquesta activitat ens va permetre parlar sobre el rusc i com s’organitzen les abelles. El centre hi ha la reina ponent ous i les larves que van creixent i transformant-se. A l’exterior hi ha les reserves de pol·len i de mel.
Va ser en aquest moment en el qual vam parlar de com s’extreia la mel del rusc. La Mercè, que havia estat apicultora, va portat una fumera i unes mascaretes. Als nens els va encantar provar-ho!
Per acabar la setmana vam fer un mural amb tota la informació que havien recollit durant la setmana. Aquest és el resultat final.
