All posts by amicsnepal

El lloc del que no pots marxar

Escrit per Joana Martínez, voluntària de la casa d’acolliment de Bhimphedi del 4 de maig de 2016 al 30 d’agost de 2016. Text per a la Memòria d’activitats 2016 d’Amics del Nepal, pots llegir tota la memòria aquí.

Hi ha un lloc al món que pocs mortals coneixen i on només alguns privilegiats han pogut arribar. Les muntanyes que el custodien a mode de fortalesa són grises i inhòspites durant l’estació seca, oferint un panorama letàrgic a tot aquell que s’hi passeja. Tot d’una el cel es torna festa, i com un despertador sorollós fa reviure les muntanyes i els camps tot estenent de mica en mica una flassada d’aigua per tot. En pocs dies el gris i el marró es tornen d’un verd lluent, els rierols comencen a ressuscitar, els camps de blat de moro creixen imparables a pam per dia i els capolls de les antigues erugues eclosionen en papallones tan espectaculars que bé podrien confondre’s en animals mitològics.

Joana foto 04

Hi ha un lloc al món on regna la parsimònia i la improvisació, on els horaris i els plannings perden tota vigència, obligant als forasters a desenvolupar el sentit de la paciència a un nivell professional. Ke garné!

En aquest lloc de colors llampants, les hores transcorren plàcidament i sovint massa de pressa entre te i te, entre ritmes bollywoodians que brollen de la ràdio a tot drap i l’aroma de l’encens que cada matí honora les infinites divinitats que s’encarreguen de mantenir l’harmonia de l’indret.

Joana foto 07

Amb els peus sempre mullats camines a través dels camps o carrer amunt, entre homenets forçuts que empenyen carros pesats i cabres que semblen cavalls. El autobús que porta la llet arriba i distribueix el seu carregament a les dones de la vila, que aprofiten l’avinentesa per fer safareig, tot rient i cridant amb la seva característica i entranyable estridència. A l’altra banda del carrer comencen a desfilar desenes de vailets repentinats i uniformats d’un blanc miraculós camí a l’escola, i també desenes d’adolescents també uniformats i curosament despentinats camí a l’institut.

Hi ha un lloc al món on els professors fan més campanes que els alumnes i on cada petit esdeveniment és motiu de celebració. A mitja tarda els estudiants tornen cap a casa tot desfent-se la corbata i traient-se la camisa per fora dels pantalons de pinça. És hora de retrobar-se amb la família. En aquest racó de món hi habita la més nombrosa de totes, una família on els germans i germanes es compten per desenes. La seva llar és un temple enmig de la vall, tot i que no espereu trobar-hi el misticisme i la tranquil·litat pròpies d’un lloc sagrat… res més lluny de la realitat! Quan hom s’endinsa en aquest temple, tot sovint podrà contemplar alguns dels seus joves habitants enfilats pels arbres a més de deu metres d’altura fent caure els saborosos fruits de la primavera o damunt de les teulades, dins dels dipòsits d’aigua que necessiten una senzilla i passatgera reparació. Sí, sí, existeix un lloc al món on els nens corren i salten i s’enfilen sense l’ajuda de cap adult i sense superfícies flonges i segures on aterrar. I cauen, i es rasquen i es fan mal de vegades, però no passa res, ans al contrari, perquè aquests homenets i donetes adoren tot allò que es pot trobar dins d’una simple farmaciola i l’ensurt del moment de seguida es transforma en emoció amb la primera gota de Betadine i l’olor a desinfectant de mans.

Joana foto 01

Joana foto 05

Joana foto 03

Entre sorolloses riallades i crits, les germanes i germans es cuiden els uns dels altres amb delicades paraules… o bé a clatellots! La seva espontaneïtat i sinceritat implacable us farà sentir les persones més especials de l’univers o us enfonsarà en la més cruel de les misèries. Res no se’ls escapa a aquests petits lletrats!

Joana foto 06

Podreu trobar-los arreu del temple tocant la guitarra, assajant la coreografia de l’últim megahit del moment, practicant complicats trucs de màgia, cuinant plantes silvestres, plantant carabasses, ajudant a portar al món nous cabridets o reparant qualsevol (i quan dic qualsevol, és qualsevol) artefacte. I és que els membres d’aquesta peculiar família posseeixen infinites habilitats. També els podreu veure amb cara ensopida a l’aula d’estudi, memoritzant i repetint la lliçó com lloros, o en els moments més crítics, directament adormits pel terra. Però si de veritat voleu assegurar la jugada i trobar-los sense pèrdua, busqueu una pantalla! Ordinadors, mòbils, televisors… la pantallamania és l’addicció més poderosa que pateixen aquests marrecs.

Joana foto 02

Després de tanta excitació arriba l’hora de dormir. Les amoroses i increïbles mares passen revista vigilant que cap espavilat s’escapoleixi de rentar-se les dents, mentre els més grans fan el ronso o comenten amb total secretisme quina és la noia més encisadora de l’institut. Després, ben d’hora, tots cauen rendits, de dos en dos, de tres en tres, sota els ventiladors de les caloroses habitacions del temple. La pau torna a regnar per unes hores sota l’impressionant cel estrellat d’aquest poblet.

Hi ha un lloc al món que posseeix una màgia estranya que t’impedeix de marxar-ne. Un lloc on el buit que et queda mentre te n’allunyes només es pot omplir quan un dia qualsevol, mesos més tard, et despertes i t’adones que tots els records són reals, que tu vas ser un dels pocs mortals que van tenir el privilegi d’arribar a Balmandir, Bhimphedi.

Darrera de les cortines

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment de Bhimphedi

Aquest blog és un escenari d’Amics del Nepal on podeu veure algunes de les coses que fem possible a aquest poblet de Nepal. Però darrera les cortines hi ha molta gent treballant per a que sigui possible que tots aquests nens i nenes desafavorits inicialment, tinguin una infància feliç i amb oportunitat d’aprendre un munt a la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Juntament amb el suport dels padrins del projecte de Bhimphedi, és del tot imprescindible la feina de molta gent que de forma imaginativa, altruista i solidària organitza activitats per recaptar diners per a la casa d’acolliment.

En aquest post us explicaré algunes d’aquestes magnífiques iniciatives que s’han portat a terme els darrers mesos!

La Marina Viñas ja porta 4 anys consecutius organitzant el Quinto Solidari amb el Ciervo de Sabadell.

Però a més, el passat novembre el Ciervo de Sabadell encara va anar més lluny, perquè la seva companyia de teatre es va coordinar amb Ateneu del Món per a fer una representació a Sant Quirze a favor de Balmandir: Una gran vetllada de teatre de la sempre sorprenent Agatha Christie.

Els alumnes de sisè de l’escola Joan Blanquer de Castellar del Vallès van organitzar un berenar solidari. Entre altres activitats on participen tots els alumnes de l’escola per acostar la realitat de Nepal a tots ells.

En Tonyo Fibla ja és el tercer cop que col·labora amb nosaltres. Aquest cop ha organitzat un taller de cuina nepalesa!

Els col·laboradors més incansables són en Ricardo i en Jorge, que porten anys amb el projecte “Taper Nepal” amb desenes d’actes, presentacions, venda d’artesania nepalesa i sessions de ioga solidari!

També tenim nous col·laboradors, com l’Ester i en Xipi de la granja d’ous Codi 0 de Lleida, que han organitzat un berenar solidari uns dies abans de venir-nos a visitar a la casa d’acolliment amb els seus quatre fills (que han causat sensació al poble amb els seus cabells daurats).

Imaginació, altruisme i solidaritat al poder, per a posar el nostre granet de sorra per a un món millor! Moltes gràcies! i seguim endavant!

Davant de les cortines

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment de Bhimphedi

En Raju i l’Anuj són dos nens que de petits van ser rescatats del carrer per la policia, i per tant no en coneixem cap familiar. Però que no us facin pena per que no tenen una mala vida. Estudien tercer de primària en anglès a una escola comunitària a un preciós poble de Nepal. Viuen a una casa amb multitud de germans i germanes i persones que es cuiden d’ells (treballadors i voluntaris), una casa amb jardí, hort, camp de futbol, sala d’ordinadors, gronxador, guitarres i amb cinema cada divendres (a vegades amb crispetes!).

Especialment feliços van ser la setmana passada perquè el 14 de febrer era l’aniversari del Raju i dos dies més tard el del Anuj, i els han celebrat junts. Primer ho van celebrar a l’escola, van portar caramels i tots els nens els van cantar el “happy birthday” a primera hora quan tots els nens de l’escola formen abans d’entrar a classe.

A casa també ho vam celebrar de forma molt divertida, amb una competició de jocs per veure qui s’emportaria el premi: un mocador d’estrelles i una xocolatina.

Primera prova: pescar ampolles

Segona prova: marcar a cegues

Tercera prova: passar desapercebut (creuar a l’altra cantó de la sala sense que et toqui el segon jugador que porta els ulls tapats. La dificultat és el munt de sonalls que portes al damunt!)

Quarta prova: Aconseguir el seu paquet (Impossible aconseguir el paquet que hi ha al costat del l’altre jugador. Així que han de col·laborar per a poder obtenir cadascú el seu regal. Però pensaran en aquesta opció? O intentaran només competir?) Ho van aconseguir!

Prova especial amb una xocolatina extra de regal: Obrir el seu paquet el més ràpid possible

I dins del paquet es van trobar el seu regal d’aniversari, en cada paquet: un estoig ple de material escolar i uns texans molt moderns.

La setmana següent tampoc va estar gens malament per aquests nens, perquè era el festival de Shivaratri i vam fer una foguera enorme i vam menjar, ballar i cantar al voltant (el Sant Joan nepalès)! Si voleu saber més sobre aquest festival podeu veure els posts que vam escriure els anys anteriors: Shivaratri 2015 i Shivaratri 2016.

Però tot això és el que es veu en l’escenari, però darrera les cortines hi ha molta gent treballant per a que sigui possible que tots aquests nens i nenes desafavorits inicialment, tinguin una infància feliç i amb oportunitat d’aprendre un munt a la casa d’acolliment de Bhimphedi.

A més dels padrins, també és del tot imprescindible és la feina de molta gent que de forma altruista i solidària organitza activitats per recaptar diners per a la casa d’acolliment.

No us perdeu el proper post, on explicarem algunes històries de darrera les cortines!

El detectiu Siwakoti

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment

L’Ashok Siwakoti és un jove crescut a la casa d’acolliment de Bhimphedi. Un noi despert, divertit, extravertit, honest i sempre llest per donar un cop de ma.  Com a membre d’Amics del Nepal, cada dia estic orgullós que haguem format i seguim formant part de la seva vida i creixement personal.

L’Ashok ha estat un membre molt actiu a la família de la casa d’acolliment de Bhimphedi. El recordem com a protagonista de l’obra de teatre Sagarmatha (dirigida per Miquel Comas), essent dels millors estudiants de la casa, cantant i jugant amb els seus germans petits, ajudant als voluntaris (fins i tot a traduir la cançó “Water Paani” de Mònica Sans)…

Fa molt i molt de temps, en un pais no gaire llunyà, hi havia un problema amb les deixalles, que es podien trobar per arreu.
Un dia va aparèixer un enorme i misteriós cubell. Tothom estava espantat, però també curiós de saber que contenia.
I del cubell va aparèixer el capità Sagarmatha, …
El capità Sagarmatha armat amb el seu cutxo (escombra nepalesa), amb el seu discurs, …
el seu exèrcit d’ajudants, …
i les cançons enganxoses …
cantades per tot de nens i nenes del poble …
i acompanyades a la guitarra per alguns joves del poble, …
va intentar convèncer, a tot el públic bocabadat, que era el moment de resoldre el problema i que entre tots era possible!

L’Ashok ja té 17 anys, i en fa dos que ja es va independitzar i va anar a viure a Katmandú per prosseguir els seus estudis. Des d’aleshores només pot venir a visitar als seus germans de tant en tant perquè sempre està ocupat amb els estudis, amb la feina o amb cursos. Però quan ens visita la felicitat de la seva cara i dels seus germans i cuidadors és més que evident.

Jo tinc sort perquè vaig a Katmandú força sovint, i així puc trobar-me amb ell, xerrar i passar una bona estona. Sempre que porto algun dels seus germans petits a algun hospital de Katmandú i s’han de quedar alguns dies a la capital, l’Ashok s’ocupa d’ells mentre jo faig les altres feines que tinc pendents.

16195333_170528720101133_4806586940642113105_n
L’Ashok i en Pemba (als dos extrems) cuidant del Lave, que ha vingut a Katmandú per una visita mèdica des de la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Fins i tot just després del terratrèmol, una època ben difícil a Nepal, l’Ashok va acompanyar a en Miquel per visitar els nens de la casa d’acolliment de Patan amb els quals no podíem contactar per telèfon. Tot estava bé!

Fa un mes, l’Ashok va fer possible quelcom del tot extraordinari. Era un dia com un altre. L’Ashok era a l’hotel on treballa i un company de feina li va dir que anés amb ell, a sopar amb els seus amics. L’Ashok de seguida es va apuntar.

Xerrant i xerrant amb aquests nous amics l’Ashok va explicar tot orgullós que havia crescut en una casa d’acolliment. Hi ha tantes cases d’acolliment al Nepal, hi ha tants nens i nenes en situacions de risc… Un noi també tenia una història per explicar: “Del poble que vinc jo, una de les meves amigues també tenia un germà petit que van haver de internar a una casa d’acolliment fa més de 7 anys, però en van perdre tot contacte…”.

L’Ashok va continuar xerrant amb aquest noi, i va saber que era del mateix districte que ell, tot i que no en coneixia pas el poble. Hi ha tants pobles i tant remots…

Ashok: – Com es diu el germà petit de la teva amiga?
L’altre noi: – Ramesh Thami.
Ashok:  – Ramesh Thami??????? En Ramesh Thami és un dels meus germans de la casa d’acolliment de Bhimphedi!!!!!!!!!

El dia següent ja tenia el telèfon de la germana i la vam trucar, la noia de 18 anys treballa a Katmandú tenint cura d’una casa. El seu germà gran, ja casat i amb un fill, viu al poble al districte de Dolkha (un dels més afectats pel terratrèmol), i també vam poder contactar amb una tieta que viu amb els seus dos fills a les afores de Katmandú en una casa feta de planxes de metall.

I així és com el detectiu Siwakoti va trobar, després de 7 anys, la família dels germans Ramesh Thami i Som Thami. Als dos germans ara els encanta poder parlar per telèfon amb la seva família. Abans no tenien ningú a qui trucar. També els vam portar dos dies a Kathmandú per a que es trobessin, i ara estan del tot entusiasmats amb la idea que les següents vacances podran anar al seu poble d’origen i retrobar-se amb el seu germà gran i celebrar els festivals tots junts!

20161227_193730
Moment en que deixo per dos dies als germans Thami amb els seus tiets i cosins.
20161229_140521
Moment en que recullo els germans, dos dies més tard. Aquest cop a la foto surt la seva germana.

Moltes gràcies detectiu Siwakoti!

Si vols saber més sobre l’Ashok Siwakoti, llegeix el text que va escriure per a aquest blog aquí!

Saraswoti Puja

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment

Tot i que no hi ha un número fix de deïtats en l’hinduisme, hi ha el concepte popular que hi ha 330 milions de deus i deesses. Naturalment no hi ha cap llista amb tots els seus noms, i molts es consideren diferents avatars (manifestacions) dels mateixos deus.

De tots aquests déus, naturalment, en destaquen alguns i aquests tenen molta presència en les vides i cultura dels nepalesos. Brama (el creador de l’Univers), Vixnu (el preservador o protector de l’Univers) i Xiva (el destructor o jutge de l’Univers) formen el “Trimurti”, els tres aspectes del Déu universal suprem. Aquests tres aspectes simbolitzen tot el cercle del “Samsara” en l’hinduisme (el cicle de reencarnació).

Paral·lelament, i no de menys importància, hi ha les tres deesses i consorts dels Trimurti. Saraswoti (deessa de l’intel·lecte i l’art), Lakxmi (deessa de la prosperitat) i Parvati (deessa de la fertilitat i l’amor) formen el “Tridevi”.

Els Trimurti i les tridevi.

Saraswoti és la deesa de les arts, la creativitat, l’intel·lecte i les lletres. En gairebé totes les zones de temples a Nepal es pot trobar un petit temple independent dedicat exclusivament a aquesta deesa. La podreu reconèixer amb els seus quatre braços, asseguda sobre una flor de lotus, vestida amb un “sari” blanc. Sovint aguantant un llibre i una vina (instrument de corda). Es seu vehicle és un cigne.

El dia de culte a Saraswoti (Saraswoti Puja) és considera el final de l’hivern i és molt celebrat al Nepal. La gent creu que aquest dia és el millor dia per a començar a aprendre alguna cosa. Pares i escoles porten els nens petits als temples dedicats a Saraswoti per a que escriguin les seves primeres lletres a les parets amb un guix.

En aquest dia els estudiants veneren els llibres, bolígrafs, llibretes… Els músics reten culte als seus instruments i els artistes a les seves eines.

A les escoles de Bhimphedi també van celebrar aquest dia tant especial. Els professors i alumnes fan una cerimònia i a tothom se’ls ofereix quelcom de menjar en honor a Saraswoti.

Les mestres de l’escola comunitària fent una ofrena a la deessa Saraswoti.
Els nens i nenes de l’escola comunitària fent cua davant del temple dedicat a Saraswoti a Bhimphedi.
Els nens i les mestres porten menjar que posteriorment oferiran als convidats a la festa a l’escola (de l’oferiment de menjar “consegrat” a la gent s’anomena “Prassad”.
A les parets dels temples a Saraswoti es poden veure moltes inscripcions en guix. A dins del temple hi ha la imatge de Saraswoti.
Prassad.

Cada any se celebra de forma especial a l’escola comunitària on es convida a tots els pares i es fan balls i es donen els premis als millors estudiants del curs anterior: Els tres alumnes amb millor notes de cada classe, el alumne amb menys absències, l’alumne més polit…

Aquest any forces nens de la casa d’acolliment han participat als balls (en Basu, en Samir, la Sarita, la Purnima, en Raju, en Sumit, en Santa, en Bishnu i en Ramesh) i alguns han rebut premis: en Basu, en Raju, en Sushil i en Bishnu per les seves notes i en Manuj, en Bishnu (de nou) i l’Ashish empatats amb la millor assistència, perdent-se només 2 dies dels 209 de classe. Esperem que l’any que bé sigui encara millor.

Ball amb dos dels alumnes de cinquè de la casa d’acolliment.
La Purnima (al darrera al centre) i 5 alumnes més meravellant al public amb una dança. Darrea asseguts hi ha els tres convidats d’honor (cap dels militars de Bhimphedi, secretari general del poble i el antic representant del comité de l’escola).
La Sarita i en Basu també van participar en una altra dança.
I en Samir i en Raju en una altra dança.

La vida a Bhimphedi i Katmandú

Escrit per Ashok Siwakoti, beneficiari d’Amics del Nepal

Vaig viure a la casa d’acolliment de Bhimphedi Durant 12 anys. Tenia només 5 anys quan m’hi van portar de la casa d’acolliment de Naxal a Katmandú. Al començament la casa d’acolliment era gestionada pel mateix govern, però uns anys més tard la gestió va ser transferida a la ONG Amics del Nepal que encara se’n fa càrrec. Tot va començar a anar bé en aquell moment (menjar, instal·lacions, l’entorn…). Tots vam estar molt contents del canvi.

Abans no havíem vist gaires estrangers. Com l’any nou arriba un cop a l’any, també venia un estranger un cop a l’any a Bhimphedi. A partir d’aquell moment vam començar a conèixer més i més estrangers i tenir bones converses amb ells. Vam millorar molt les nostres habilitats de comunicació i d’anglès.

Pocs anys més tard, Amics del Nepal va començar a enviar voluntaris de forma regular. Aquests voluntaris ensenyen moltes coses als nens i nenes i organitzen moltes activitats. Cada any nous voluntaris venen i alguns dels antics tornen. Cada any nous projectes pel desenvolupament i millora de la casa d’acolliment i del poble es porten a terme.

Viure a Balmandir era genial. Allà tenia molts amics i vivíem tots com una família. Allà celebràvem tots els festivals i aniversaris, ballàvem i cantàvem, ens ajudàvem i ens barallàvem a vegades també. Vaig passar els millors moments de la meva vida i en guardo records fantàstics.

La vida és molt simple i divertida a Balmandir. Després de despertar-se i prendre llet o te amb llet estudiàvem una mica. Aleshores, després de menjar el “dalbat” anàvem a l’escola. Cap a les quatre era hora de jugar. Cap a les sis menjàvem “dalbat” de nou i després de fer els deures i estudiar ens posàvem a dormir en les nostres lliteres. Aquesta era la rutina quan vivia allà.

Amb la cura del personal i l’amor dels meus germans i germanes, era suficient per a mi per a ser feliç. Sempre m’he sentit com a casa a Balmandir i sempre m’hi sentiré. És un lloc magnífic per a viure-hi.

foto petits 2
Ashok de petit amb alguns dels seus germans i germanes.
foto petits 3
Ashok, de petit, saltant de sostre en sostre de la casa d’acolliment.

foto petits 1

Podem quedar-nos-hi fins a acabar classe 10. Alguns dels nois acaben quan tenen 19 anys, alguns amb només 15. Jo en tenia 15 quan vaig acabar i en aquell moment me’n vaig anar a viure cap a Katmandú per a una nova vida.

IMG_7806
Fa dos anys, l’Ashok preparat per deixar la casa d’acolliment després de que hagi estat casa seva durant molts anys.

IMG_7808

Després de deixar Balmandir em sentia com un recent nascut, no sabia res. Tot era tant diferent a fora. El meu estil de vida va canviar radicalment. Nova casa, nova ciutat, nova gent, nova escola, nou entorn, una vida diferent en la que sovint em sentia sol i espantat, al començament. Però Amics del Nepal té personal per fer el nostre seguiment un cop sortim de la casa d’acolliment. En Dani va continuar trobant-se amb mi regularment per a donar-me informació sobre tot plegat, motivant-me, aconsellant-me, donant-me suport econòmic quan era necessari i promovent les meves idees. Em va ajudar a trobar lloc per viure, feina, institut i moltes més coses que calen per a viure independent. D’aquesta manera no em vaig sentir tant sol ni indefens.

Però en aquell moment van haver els grans terratrèmols al Nepal i la vida es va tornar més perillosa i difícil. El bloqueig comercial que va durar 8 mesos tampoc va ajudar… Era gairebé impossible cuinar quan no hi havia bombones de butà enlloc, i la llum la tallaven més de 12 hores al dia.

Amics del Nepal també em va ajudar en aquell moment, i sempre estaré agraït per això. Vaig fer un curs a EduLift abans de començar el batxillerat. També he fet un curs de cuina a Cocina Mitho Chha i un curs d’informàtica. Encara practico cuinant cada dia i utilitzant un dels ordinadors que ens van cedir a Amics del Nepal el programa UPC-reutilitza.

Ashok in Cocina Mitho Chha 1
L’Ashok fent el curs de cuina a Cocina Mitho Chha.
Ashok in Cocina Mitho Chha 2
L’Ashok rebent el certificat del curs de cuina.
Ashok in the Constitution Party
L’Ashok fent de cambrer a la festa al parlament de celebració per l’aprovació de la primera constitució del Nepal.

Vaig començar a estudiar a un institut privat després d’aconseguir una beca. També vaig començar a treballar, al mateix temps, fent de porter a un edifici. Era una feina fàcil però on no aprenia gaire cosa, estava molta estona sol i no tenia vacances.

feina i ordinador 2
L’Ashok a la seva primera feina.
20150731_113937
L’institut on l’Ashok estudia batxillerat.
20150731_113959
En el moment de les inscripcions al batxillerat, després d’obtenir una beca del govern.
20150731_133015
Comprant els llibres de batxillerat.
20150731_144341
I l’uniforme.
college
Preparat per començar batxillerat d’administració d’empreses a l’institut SANN International.

Així doncs, després de gairebé un any, vaig decidir canviar de feina i em van contractar a “Un Dia Blanco Eco Inn Guest House” on els voluntaris d’Amics del Nepal acostumen a allotjar-se quan són a Katmandú. La feina no és difícil però si que aprenc moltes coses noves. I tinc molt més temps lliure. Ara estic gaudint de la meva feina i la meva vida. Els estudis van també bé.

IMG_6378
Foto actual de l’Ashok Siwakoti. Acabant segon de batxillerat i treballant de nits a l’hotel Un Dia Blanco.

IMG_6374

Fa un parell de mesos vaig començar a aprendre a tocar la guitarra també. La Mònica, d’Amics del Nepal, ho va fer possible. Em va donar una guitarra i em va trobar un músic per a que em fes classes. Estic gaudint molt de les classes i de la meva guitarra.

Sempre estaré agraït a Amics del Nepal!

guitarra

Viatges de fi de curs

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment

Nepal és un país geogràficament molt divers i interessant en el qual hi podem trobar les muntanyes més altes del món (la Zona dels Himalayes), turons de 3000 metres d’alçada amb vegetació frondosa (la Zona dels Turons) i també planícies que recorden a les selves Índies (la Zona del Therai). Nou dels nens de la casa d’acolliment han pogut visitar alguns d’aquestes zones amb els seus amics de l’escola:

Viatge de 5è a Chitwan – el Therai i la naturalesa

Cinquè de primària és el darrer curs que els nens de Bhimphedi poden estudiar a l’escola comunitària. A partir de sisè o bé estudien a l’escola pública o bé han d’anar a estudiar a un altre indret (opció triada per tots aquells que s’ho poden permetre).

Per aquesta raó cada any l’escola comunitària organitza una excursió d’un dia per a acomiadar els alumnes que durant 7 anys han estudiat en aquesta escola propietat de la comunitat de Bhimphedi. Aquest any els 3 nens de la casa d’acolliment que estudien cinquè han estat especialment afortunats, perquè han anat a visitar el parc natural de Chitwan on han pogut veure un altre Nepal que no coneixien: les planícies selvàtiques on es poden trobar elefants, cocodrils, cérvols, rinoceronts d’una sola banya…

20170107_071639
Algunes de les nenes de cinquè amb la seva mestra Manisha.
DSC01553
Ja a l’autobús preparats pel viatge de tres hores.
20170107_144505
Un cop a Sauraha, s’endincen a la selva sobre els lloms d’uns elefants.
20170107_145149
I desde sobre dels elefants poden gaudir de vistes precioses,
20170107_144741
veure cocodrils sense tenir cap por
20170107_145729
i, fins i tot, rinocerons d’una sola banya, animal protegit, que al Nepal només es pot trobar en aquest parc natural.

DSC01657

DSC01764
Ja de nit a l’autobús, de tornada a Bhimphedi tot cantant i ballant.

Viatge de 10è a Pokhara i Gorkha – Els Himalayes i la història

Els estudiants de desè, l’equivalent a quart d’ESO, que ja es preparen per als exàmens finals, van organitzar-se un viatge de només una nit fora per a no afectar el seu estudi. Però no us penseu que això els va impedir fer-se un pla del més ambiciós: agafar un autobús i fer 8 hores de viatge fins arribar a Pokhara als peus dels Annapurnes. Des del llac a 800 metres d’altitud es poden veure les muntanyes de 8000 metres d’alçada.

Però seria una llàstima tornar directes cap a Bhimphedi, així que el dia següent van fer 6 hores més d’autobús fins a la ciutat de Gorkha, una ciutat històrica:

Prithivi Narayan Shah (1723-1775),, rei del petit regne de Gorkha, va conquerir molts dels mini-regnes del voltant i es va dirigir a poc a poc cap a la vall de Katmandú. Allà va començar a conquerir els regnes del voltant per a poder fer un bloqueig a la vall. La impaciència el va portar a intentar dos atacs a la ciutat de Kirtipur, situada en un turó des del qual planejava l’atac final a la vall de Katmandú. Però en ambdós casos va perdre pagant-ho car en les seves files. Finalment va aconseguir que la ciutat de Kirtipur es rendís per falta d’abastiment d’aigua i menjar. Però el rei no va ser clement i va tallar els nassos de tots els homes de la ciutat.

Des de Kirtipur Prithivi Narayan Shah va sotmetre a les altres ciutats de la vall, establint un sol regne prou poderós per mantenir-se fora de l’influencia britànica, a diferència dels regnes en l’actual Índia.

Ja satisfets i esgotats, van fer unes 10 hores de més de carretera de giragonces per a tornar a Bhimphedi. L’endemà la classe de desè era ben buida.

DSC00994

DSC00980
De camí a Pokhara, tocant la guitarra a l’autobús.

DSC01118

DSC01303

DSC01260
En el fons de la foto podeu veure les muntanyes nevades de 8000 metres (Anapurnes) i la muntanya sagrada Machapuchare (a la qual, per la seva dificultat i per ser protegida, no es permés escalar al seu cim).

DSC01032

DSC01097

DSC01155

DSC01223

DSC01366
Vista de les escales que porten al castell de Gorkha.

Viatge de 6è, 7è i 8è – Els turons i la religió

Els nens i nenes de sisè, setè i vuitè van decidir que no volien ser menys i s’han preparat també el seu picnic particular. És molt comú que famílies, escoles, veïns o grups culturals organitzin excursions d’aquest tipus d’un sol dia: agafen un autobús per a anar a visitar un temple. I allà, a prop del temple es posen a preparar un bon dinar amb foc de llenya. I naturalment no hi falta un bon altaveu on hi posen música de Bolliwood i es posen a ballar i cantar per fer baixar el menjar.

Vida i religió, menjar i celebració, ball i cançó. Els nepalesos són capaços de mesclar com ningú modernitat i tradició.

DSC01810

DSC01870

DSC01891

DSC01863

 

Per la resta de nens i nenes de la casa d’acolliment no patiu, que potser no han anat d’excursió, però també ens ho passem bé i sobretot mengem bé! Mireu quina pinta fan aquestes croquetes de pollastre:

20170107_124530

20170107_124545

20170107_124556

Un conte de Nadal: El nen que va sobreviure

Escrit per Cristina Morales, membre de la Junta Directiva d’Amics del Nepal, amb el suport d’en Miquel Comas i en Daniel Roig.

Dibuixos realitzats per Ramesh Syantang, nen de 14 anys de la casa d’acolliment de Bhimphedi, que ha conviscut més de 10 anys amb en Jay.

En Jay té un somriure que t’atrapa i ja no et deixa,  t’envolta i et porta fins al núvol més alt, cel enllà…

Ara ja és un dels grans a la casa, on es fa estimar per tots: ajuda a la cuina, als més petits, sempre a punt per jugar a futbol, més que no pas per fer deures…amb un aire despistat, de vegades sembla que juga a fer veure que no sap ben bé si va o si ja torna; no parla gaire, però la seva mirada és noble com l’aigua dels rius del Himàlaia.

04-illustrations-ramesh_c
En Jay amb amics, estudiant, jugant i dormint al temple dels nens de Bhimphedi.

Dir-se Balak no li agrada a en Jay. No és pas el seu cognom, però és el que la policia li va donar quan el va trobar, vol dir “nen”, i significa que la persona que el porta no té origen ni casta coneguts, és un estigma… Per això va decidir canviar-se el nom i es va posar Anish Rana

De vegades, en Jay/Anish  es pregunta per què viu des de fa 14 anys a Balmandir, la casa d’acolliment de nens i nenes, a Bhimphedi.  Algunes nits, mentre escolta les confidències i riures de les cuidadores, que traginen els estris a la cuina quan tothom gairebé dorm,  mira el cel net i ple d’estels propers, i somnia despert: en algun lloc, potser a les muntanyes, potser a les planures caloroses del Terai, ara mateix hi ha una dona que mira el mateix cel nepalès, recordant un fill que va perdre fa tant de temps…

En Jay  s’ha fet gran, ha arribat l’hora de deixar la casa i iniciar una nova vida. Porta amb ell el regal de la solidaritat: una educació, una infantesa en un entorn de seguretat, d’alimentació apropiada, de cura personal, afectes, amics, i una classe diferent de família: la d’Amics del Nepal, que treballa, amb l’ajut de tantes persones de bona fe, per tal que en Jay i tants com ell tinguin més oportunitats en el futur.

Com a condició per poder integrar-se a la societat, i trobar millor feina per ser independent, cal fer-se el carnet d’identitat nepalès. Sense saber quins són els orígens d’una persona, aquest procés és molt complicat. En Jay/Anish ho té molt difícil per poder aconseguir el seu DNI…

Rebuscant pels llunyans records encara guardats a la seva memòria, de sobte, un dia d’aquesta tardor, en Jay/Anish va poder dir al director de la casa d’acollida, en Krishna,  un nom que li recordava el seu lloc d’origen… laghara…

I amb aquest nom, en Krishna,  va decidir llançar-se a l’aventura d’anar a tots els pobles que tinguessin  un nom semblant a “Laghara” propers a la caserna on el van trobar de petit, per tal d’intentar l’arriscada i esbojarrada tasca de trobar algun familiar del noi. Hores i hores d’autobús, tres dies frenètics de visites a oficines de policia, de preguntes a persones de les diferents comunitats, a oficials de les administracions locals…

Una nit, una família d’un poblet a tres hores caminant, arriba a la caserna de policia. Han sentit les noticies d’aquest jove retrobat. No serà el fill que van perdre fa 14 anys mentre acompanyava  la seva mare a tallar herba per a la búfala?

05-illustrations-ramesh_c
En Jay, gràcies a el director de la casa d’acolliment de Bhimphedi, retroba la seva família al llunyà oest.

Les marques darrera l’orella i a la mà no enganyen, tampoc les faccions… és un miracle! tota la família es posa a plorar d’alegria. L’endemà més i més gent del poble ve a la comissaria per a veure amb els propis ulls el nen que va sobreviure!

Fa 14 anys, una mare va sortir amb el seu fill de 3 anys per anar a tallar herba per al seu bestiar. És una feina molt comú al Nepal, tothom que ho ha vist ha  quedat esmaperdut observant les dones nepaleses carregant amb el front muntanyes d’herba i pujant camí amunt com si no fos una feina sobrehumana… El nom d’aquest nen que acompanyava la seva mare era Dipendra Malla, fill de Jay Malla.

Però aquell dia va succeir un fet  inesperat que canviaria la infància d’aquest nen. En un moment de distracció, va perdre de vista a la seva mare! El nen va caminar i caminar, però  no la va tornar a trobar. Finalment  va arribar a una zona urbana, on la policia el va recollir, però ell només va ser capaç de dir: “Jay”…

01-illustrations-ramesh_c
En Jay, després de prerdres al bosc, va caminar i caminar fins que va arribar als carrers de la ciutat.
02-illustrations-ramesh_c
La policia el va recollir quan estava sol pel carrer.

La seva família el va estar buscant  durant setmanes, però finalment van haver d’acceptar la tràgica  “realitat”, el seu fill era mort. No tenia sentit seguir buscant, i molt menys anar a la ciutat, a tres hores de camí, per parlar amb la policia, en aquella època hi havia una  guerra civil entre els governants i els maoistes, i moria tanta gent…

La policia va etiquetar a en Jay com a nen abandonat, li va posar el cognom “Balak”, van posar anuncis als diaris però mai va ser reclamant, per tant va ser traslladat a la casa d’acolliment de Bhimphedi,  on ha viscut durant 14 anys sota la tutela de NCO i Amics del Nepal.

03-illustrations-ramesh_c
I al no rebre cap resposta al buscar la seva família, el varen portar a la casa d’acolliment de Bhimphedi.

Però ara, en un dia qualsevol de tardor, sembla que la vida ha volgut premiar  la ferma decisió dels responsables de la casa d’acolliment d’ajudar en  en Jay/Anish/Dipendra a trobar el seu origen, i el noi del somriure captivador ha passat de ser orfe a tenir mare, pare, dos germans i una germana i tiets, cosins… tothom molt feliç i sorprès de l’esdeveniment!

Dos mesos després d’aquell dia, l’Anish ja té DNI, es diu Anish Malla, i està fent tots els passos per poder corregir la informació en el certificat de l’ESO i fins i tot ha estat a temps d’inscriure’s per estudiar primer de batxillerat a la ciutat més propera al seu poble.

06-illustrations-ramesh_after-error
En Jay ha trobat els seus pares.

Aquest conte de Nadal és una  història real, que s’afegeix a d’altres que parlen de nens i nenes, nois i noies, com la Susmita Syantang, la Bipana Khadka, o els germans Som i Ramesh Thami, que, gràcies a la incansable tasca dels responsables de Balmandir-Bhimphedi-Amics del Nepal, han aconseguit el regal més important: retrobar les seves arrels, reconciliar-se amb els seus orígens i ser persones úniques, importants i estimades per la seva família.

En nom de tot l’equip d’Amics del Nepal us desitgem el millor per a aquest Nadal’16, i que l’any nou sigui feliç i solidari.

nep-236
En Jay farà volar un estel cel amunt.
20150615_094910
En Jay uniformat per anar a l’escola, el seu últim any de secundària obligatòria.
p1040338
En Jay liderant el seu grup en una gimcana.
p1040419
I amb la cara plena de farina després d’una de les proves de la gimcana.
p1040415
I carregant alguns dels seus germans petits.
20160206_133329
D’excursió per les muntanyes de Bhimphedi.
p1030317
Ajudant amb les tasques de la casa d’acolliment de Bhimphedi.
p1040702
Amb una “tica” celebrant un festival nepalès.
20160911_155947
I un cop acabada la secundària en Jay va treballar primer de cuiner i després al projecte Awasuka de construcció resistent a terratrèmols.

 

Calamarsa i els Reis Mags per començar el 2017

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment

El 2017 ha començat mogut pel que fa el temps a Bhimphedi. Ja feia tres mesos que no plovia una gota, des de que es va acabar l’època de pluges. Però el dia 1 de gener, per sorpresa van caure quatre gotes i quatre pedres. Però això no va ser res comparat amb el que ens esperava el dia següent.

Després d’un matí assolellat, a la una i mitja, sense cap avís es va ennuvolar en un tres i no res i va començar a ploure, no només pluja, també calamarsa. Dues hores sense parar que van impedir fer classe perquè les escoles tenen totes teulades de metall i fan molt de soroll. I a molts horts van fent malbé algunes collites, com les nostres faves a la casa d’acolliment.

20170102_143112

20170102_160205

Però estàvem preocupats per si el nostre hivernacle aguantaria aquest bombardeig de pedra de gel. Així que va parar de ploure tots els nens van anar a mirar el hivernacle, i van constatar que havia aguantat prou bé, i que a més, a sobre hi guardava una bona diversió per a ells. Piles de pedra que esperava ser recol·lectada per fabricar el ninot de “neu” de Bhimphedi!

20170102_173023

20170102_160539

20170102_162200

20170102_162526

20170102_162601

20170102_162605

20170102_162624

20170102_162652

20170102_162746

20170102_162752

20170102_162841

20170102_171113

20170103_070643

Després de la calamarsada apart del bonic arc de Sant Marti doble, la temperatura va baixar força. A Bhimphedi no hi fa gaire fred normalment, aquí a la vall no hi neva mai. Com que no fa gaire fred, no estem gaire ben preparats per el fred, no utilitzem estufes ni llar de focs a les cases, ni tampoc estan gaire ben aïllades, així que durant dos mesos passem una mica de fred.

20170102_170233

Per sort, a Balmandir ens havien arribat els reis mags! Una expedició de treckers ha arribat al Nepal a través de Tarannà Club de Viatges; i dos dels membres de l’expedició l’Anna i el Josep ens van contactar amb Amics del Nepal fa uns dies per fer-nos arribar quatre bosses enormes plenes de roba d’hivern, estoigs, globus…

Els estoigs i globus els anirem utilitzant per a celebrar els aniversaris, però la roba d’hivern ha arribat en el moment just! A la nit, després de la calamarsada, va girar vent fred, i els nens, un per un, anaven venint al despatx on tenim el material per a triar un abric i uns mitjons. Moltes gràcies reis mags i que gaudiu de l’Himàlaia! Nosaltres ja estem preparats per a l’hivern!

Des de la casa d’acolliment de Bhimphedi esperem que tots vosaltres també hagueu tingut unes molt felices festes i que tingueu un 2017 ple de felicitat!

20170104_200721
Les cuidadores Maya i Beli vestides amb les seves noves bates.
20170107_110516
Alguns dels nois grans del centre amb els nous abrics portats pels “reis mags”.
p1110704
La Manisha amb alguns dels nens preparant l’aniversari d’en Kiran.
p1110709
En Kiran a punt de bufar les espelmes.
p1110714
En Bijay li dona el regal d’aniverari a en Kiran. La dona d’en Bijay treballa a Maiti Nepal, la ONG que va rescatar aquest nen del carrer i el van admetre a la casa d’acolliment. Des d’aleshores l’han anat seguint i en Kiran els considera la seva familia.
p1110721
En Kiran mirant el seu regal, entre els objectes un estoig ple de material escolar donat pels “reis mags”.

p1110729

p1110732
Mentre els nens i nenes mengen el pastís, mandarines i caramels, el Kiran els toca cançons. Quin aniversari més bonic!

25 mesos 100 posts

Escrit per Daniel Roig, coordinador de la casa d’acolliment de Bhimphedi (Balmandir – el temple dels nens)

Post número 100 després de 25 mesos de vida del bloc d’Amics del Nepal a Bhimphedi

Ja fa 25 mesos que vaig arribar a la casa d’acolliment de Bhimphedi per a coordinar la feina de gestió i suport d’Amics del Nepal en aquesta casa d’acolliment de Nepal Children’s Organization. Des d’aquell moment hi ha hagut continua presencia de voluntaris donant suport al personal permanent contractat. Des del primer moment que em vaig incorporar a la casa d’acolliment varem decidir obrir un bloc per a poder explicar tota la feina i projectes que anem fent a tota la gent que estimeu aquest temple dels nens en aquest llunyà indret. Padrins del projecte, antics voluntaris i els seus familiars, membres i socis d’Amics del Nepal, espero que hagueu gaudit dels primers 100 posts, cada un amb fotografies i experiències en català, castellà i anglès, fent d’arxiu de vivències de multitud de gent.

portada100post
La Joana Alsina, suant tinta, fent el post 99 mentre fa companyia als nens, que estudien per l’últim examen del segon trimestre.

No es una feina fàcil, tots els voluntaris que han vingut temen el moment que se’ls assigna fer un post. És tot un procés. Primer pensar com serà (tindrà vídeo o només fotografies?), després fer les fotografies de l’esdeveniment (moltes vegades, per exemple quan es fa alguna millora al centre, ens oblidem de fer la foto d’abans, o la foto mentre fem la feina…), després escriure el post, revisar-lo o demanar que algú el revisi. I traduir-lo als altres dos idiomes… i revisar les traduccions. Posar el text a la web, triar les fotografies, reduir-les de resolució i pujar-les a la web (quan la connexió d’Internet ho permet), escriure els peus de foto (en els tres idiomes), triar les diferents opcions de post i finalment publicar-ho. Ah! i enviar el resum per a que l’Anna Carreras ho posi en el Facebook, que no se’ns oblidi!

En aquests 25 mesos 100 posts, hem viscut tot tipus d’experiències: canvis de personal, nens que ja han deixat el centre i nens que han entrat nous, terratrèmols, un bloqueig comercial, 72 voluntaris (i alguns han repetit l’experiència), tots i cada un dels festivals nepalesos, gimcanes i curses d’orientació, el meu casament, receptes de plats nepalesos, feines de manteniment i millora al centre… Aquí a Nepal, se’ns dubte, la realitat supera la imaginació. Mai ens quedem sense temes per a fer nous posts… ans al contrari, a vegades no donem a l’abast, i acabem resumint, fusionant, ajornant o oblidant temes.

categories-cat

Mirant totes les aventures, vivències i nous amics d’aquests 25 mesos 100 posts, sento gratitud, satisfacció, emoció i curiositat i expectació pels propers 25 mesos 100 posts. Segur que Nepal no ens decebrà, no hi ha millor guionista!

Cada un dels 100 posts que hem publicat, també han estat anunciats al facebook d’Amics del Nepal gràcies a la constància i la infal·libilitat de l’Anna Carreras, responsable de la gestió de les xarxes socials d’Amics del Nepal.

portada100posts2
Anna Carreras publicant el post número 99 al facebook d’Amics del Nepal. Gràcies Anna!

Però per als propers 100 posts hem afegit encara una altra opció per als que vulgueu seguir el nostre bloc. A la barra lateral del bloc, sota l’opció de triar l’idioma, podeu apuntar-vos a la llista de correu on s’enviarà mensualment un correu electrònic avisant de les noves notícies al bloc de Balmandir. Apunteu-vos ara, i que no se us passin les següents 100 novetats a la casa d’acolliment!

Pas 1: Escriu el teu correu electrònic, selecciona l’opció de català i prem el botó “OK!”

instruccions

Pas 2: En el teu correu electrònic rebràs un correu de confirmació. Selecciona l’enllaç i ja estaràs inscrit!

confirmacio

Pas 3: Rep un correu mensual amb les novetats i noticies del blog!

email-mensual