A Nepal, només la majoria de gent és induïsta, però el dia de Nadal és festiu.
A Nepal, tenen el seu propi calendari, i l’any nou és a l’abril. Però celebren també l’any nou.
Així que des de Bhimphedi també us desitgem unes bones festes i un feliç any nou!
https://youtu.be/dCw3veC2SmE
Escrit per Andrea i Valeria, voluntàries del projecte AWASUKA:
Aquesta setmana hem començat celebrant el Tihar, una festa que només dura una setmana a diferencia del Dashain, l’anterior festival religiós que vam celebrar durant 15 dies.
Cada dia de Tihar ha sigut diferent, el primer dia és el Kag Tihar on els corbs son adorats i benaurats per la gent, que deixa aliments fora de casa perquè aquests se’ls mengin. Tot això ho fan perquè diuen porta sort!
El segon dia, Kukur Tihar, el dediquen a l’amic més lleial, el gos; els hi posen tiques vermelles i unes girnaldes fetes de flors al voltant del coll. Això ho fan perquè es diu que els gossos poden veure el perill venir i la mort.
El Gai (vaca) Puja i Laxmi Puja és el dia per les vaques, aquestes són benaurades al matí.
A les cases es pinten petites petjades a l’entrada principal simulant l’entrada de la deessa Lakshmi,que porta benaurança sort i diners.
Al quart dia o Goru Tihar i Mah Puja l’atenció se l’emporten els fems de vaca, molt important en la cultura Hindú i també en el dia a dia dels veïns que el fan servir per tot, des de l’acabat del terra, als llums fins a les cuines.
Totes les cases estan decorades amb un preciós Mandala a l’entrada, espelmes i llums de colors, hem tingut un Nadal avançat. Una altra de les tradicions és que a la nit molts joves i nens van per les cases cantant la cançó de Deusi, molt semblant a la de Bhailo que la canten les nenes, encara que avui dia tots van en grup cantant i ballant per demanar diners i dolços.
L’ùltim dia, Bhai Tika, les germanes posen una tica de set colors als seus germans per desitjar-los una llarga vida i prosperitat, també els hi ofereixen menjar i fruits secs, ells a canvi els hi donen diners.
Així és com hem celebrat aquesta setmana de Tihar, fent el possible perquè Yama Raj estigui feliç, el deu encarregat de jutjar els nostres vicis i virtuts després de la nostra mort i tractarà la seva ánima segons correspongui.
Entre mig de tanta celebració hem tingut temps de seguir treballant, dijous vam fer un altre viatge a Hetauda per comprar més plàstic pel terra i d’aquesta manera acabar de cobrir tota la superfície de la oficina, una impressora A4 per poder treballar amb les modificacions que fem als plànols dels prototips i perquè el nou tècnic en comunitats treballi amb agilitat.
Hem pujat dues vegades seguides a Suping i a Jyamire, on hem trobat més candidats per unir-se al nostre programa AWASUKA. Aquí la gent ajuda sense esperar res a canvi, gràcies a un noi que ens vam trobar creuant un dels ponts per arribar a Suping, hem pogut entendre a moltes de les famílies afectades pel terratrèmol, ja que moltes no parlen ni una paraula d’anglès; encara que amb gestos i somriures ens fem entendre sense parlar un mateix idioma.
Fins ara les cases que hem visitat que necessiten tornar a ser construïdes són de pedra i fang, és a dir, la major part del material necessari per reconstruir la casa ja el tenen: reutilitzaran la pedra de l’antiga casa i molta de la fusta de la casa en runes, un altre punt a favor nostre és que moltes famílies ja han comprat noves “jastes” (xapes) amb les que han creat els seus propis refugis d’emergència, aquestes xapes les han portat carregant-les a peu per camins a vegades impossibles. La Mònica ens ajuda a reconèixer les patologies que ja en el viatge d’identificació van veure que havien patit moltes de les cases. Amb ella seguim treballant a tope!
Suvha Ratri! (bona nit)
Bhimsen és la deïtat hindú del comerç i la indústria, venerat especialment pels Newaríes.
A Bhimphedi se celebra cada agost / setembre el Bhimsen Jatra, la festa major del poble. Es tracta d’un sol dia de festa però per als locals és l’esdeveniment de l’any. Al matí es fa ofrena a Bhimsen al temple del carrer principal, moment en què moltes families sacrifiquen un gall que després menjaran. Aquest carrer principal s’omple de gent durant tot el dia, a diferència de la calma que es respira qualsevol altre dia de l’any. Apareixen alguns llocs de venda de roba, venedors de globus, així com els habituals venedors de gelats i llaminedures.
A la nit hi ha un disc-jockey per als joves, el qual sorprèn bastant, ja que perfectament podria ser una discoteca de les que coneixem a Europa. Els joves ens diuen emocionats que l’any passat va durar una hora, i aquest any en durarà dos. A més, s’organitza un Bingo! Poc dinàmic en la nostra opinió (el quart d’hora entre nombre i nombre es fa llarg …) encara que una vegada més els locals en gaudeixen com nens.
Finalment es passeja el “Rath” (una figura del deu Bhimsen) a les espatlles de tot aquell que vulgui portar-ho, envoltat d’homes que porten torxes al crit de “Lio Lio Ha !! Ha !! Payo Payo Ha !! Ha !!” la traducció (de l’idioma Newari, no Nepalès) no hem estat capaços d’aconseguir.
Potser algun us ho haureu preguntat, Bhimphedi té alguna cosa a veure amb Bhimsen? Doncs sí. “Bhim” ve de Bhimsen, i “phedi” es refereix al “pla dels peus de les muntanyes”. A Bhimphedi som a una vall a la primera cadena muntanyosa que separa la plana (Terai) i els enormes Himalaies.
Gràcies a un projecte del Rotary Club de Kantipur, amb el suport economic provinent d’Espanya coordinat per Juan José Rodriguez, s’ha construit una pista multiesportiva al poble de Bhimphedi.
Ja fa anys que se’n parlava, que es planejava i que estava en procés de construcció. I ara, finalment el projecte de la pista esportiva s’ha completat i ja es pot jugar a basquet, futbol sala, voleibol, badminton…
Tot i que ja fa dies que molta gent del poble ja estava utilitzant la pista, el dia 25 d’abril fem la inauguració oficial. Els promotors del projecte de Madrid i Katmandú venen a Bhimphedi, i amb ells tot de personalitats incloent el ministre d’esports del país. El dia 25 d’abril hi ha el gran esdeveniment al poble de Bhimphedi!
Ja fa un mes els organitzadors del esdeveniment ens van demanar a la Laura i a mi que organitzessim un partit de basquet d’exibició amb nens del centre d’acolliment i del poble.
Així que aquest mes hem hagut de treballar dur, perquè els nens no ens perdonaven cap entrenament, cada tarda de 4h a 6h, i molts dies també al matí de 6:30 a 8h haviem d’anar a la pista esportiva i ensenyar-los a jugar a bàsquet. I això per què els aturavem que si no haguéssin estat tot el dia a la pista.
Els nens i nenes han après molt ràpid a jugar i els promotors ens van regalar equipacions i bambes que vam repartir el dia de l’esdeveniment, així que semblavem un equip de debó! I qué bé que jugaven amb les bambes després d’entrenar sempre amb xancletes (aquí al Nepal gairebé tothom va amb xancletes, tan se val si és estiu, hivern, plou, han de pujar una muntanya o treballar a la construcció). En Ram Raj, l’estrella d’un dels equips ha decantat el partit per l’equip taronja, amb les seves entrades molt ben executades, tot i que com només fa una setmana que les sap fer i encara conta els passos amb veu alta “one, two, throw!”.
Després del partit de bàsquet, de cinc minuts, van arribar els discursos. Dues hores de discursos on tothom es va avorrir infinitament… Finalment decideixen que ja n’hi ha prou, i alehores deixen que els nens del poble facin unes quantes dances, “però ràpid que es posarà a ploure” diu el mestre de cerimonies…
Però no és la pluja el que acaba amb l’acte. El terra comença a tremolar, és un terratremol! Mirem cap al poble, i veiem com cases per tot arreu es comencen a esfondrar. També a les muntanyes, on hi ha cases aillades, també es veuen columnes de fum.
Després d’un llarg minut el terra torna a semblar sòlid de nou, tot i que ja no ens el mirem amb els mateixos ulls que abans, tothom està molt espantat, ningú havia viscut un terratremol com aquest… i tothom està molt preocupat de quines consequencies haurà tingut, i si haurà parat definitivament o tindrà rèpliques. Tots tornem ràpidament cap al poble…
El dia 25 d’abril hi ha el gran esdeveniment al poble de Bhimphedi! Tot i que ha estat un esdeveniment totalment diferent del que tots esperavem…
Si voleu saber que va passar les properes hores i dies llegiu el post del terratremol.
A començament d’abril al Nepal els nens ja acaben el curs escolar. Tots, inclosos els que estudien a prescolar fan examens finals, una setmana que només van al col·legi a fer un examen diari. Un cop acabats els examens, vacances!
A mig abril comença l’any nou nepalès, aquest any hem entrat al 2072, i ho celebrem menjant pollastre i pa de gambes! I per no variar, arròs amb sopa de llenties (cap nepalès es queda satisfet si no menja “Dalbat” dos cops al dia).
Aquest any, els 28 nens que viuen al centre d’acolliment de Bhimphedi han aprovat el curs. Tothom està molt content. La Binita, una de les nenes del centre ha quedat primera de la seva classe (uns 55 alumnes), aquí més que la nota, el que tenen en compte a l’hora de valorar el resultat acadèmic és la posició dins de la classe.
L’Ashok S. és l’únic dels nois del centre que acabava aquest any la classe 10, i per tant havia de fer el SLC (una especie de selectivitat molt important al Nepal). Per a fer aquest examen s’en va anar 10 dies a viure a la ciutat més propera (no poden fer els examens a la mateixa escola on estudien). Els resultats d’aquests examens no es faran públics fins a finals de juny, així que l’Ashok ja ha anat cap a Katmandú per a començar una nova etapa, ara fora del centre d’acolliment. Per començar a pensar que vol estudiar, en que pot treballar, conèixer gent interessant que faci projectes interessants a la capital, i començar a fer amics, l’Ashok dedicarà les vacances a fer un curs a EduLift (www.eduliftacademy.org), ja us anirem explicant com li van les coses!
La resta de nens i nenes, personal i voluntaris del centre seguim el nostre dia a dia a Bhimphedi. Un dia anem a jugar a cricket a Hetauda amb nens d’altres cases d’acolliment, tot i que van molt segurs que guanyaran, després d’una hora i mitja ja ens han eliminat… “Eren petits però eren molt bons jugant a cricket!” diuen els nens! “Nosaltres no juguem mai a cricket i ells tenien molta pràctica i ens han guanyat per que no hem sabut fer cap punt de “balling” i ells n’han fet vint” es queixen. I és veritat, perquè aquests dies l’esport de moda a Bhimphedi és el basquet (això ja us ho explicarem en un altre post!).
També seguim fent les tasques al centre, com recollir totes les patates i plantar blat de moro. O millorar l’entrada al centre, netejar el canal d’aigua que hi ha al final del centre, cuinar roti (un tipus de pa en forma de crepe), practicar mecanografia, plantar arbres i fer altres projectes que també us explicarem en propers posts.
A començament de maig el nou curs ja comença, aquí entre curs i curs no fan unes vacances gaire llargues, però a canvi tenen molts períodes festius, a l’agost gairebé un mes per les vacances del monzó, a l’octubre un altre mes per celebrar el Dashain i Tihar (festes més importants per als hindús)… Així que no ens faltarà temps per fer un munt d’activitats i per explicar-vos-les totes!
El Holi per la Paula Minguell, coordinadora dels projectes de salut d’Amics del Nepal.
Pots notar amb facilitat quan s’està acostant el Holi perquè totes les paradetes pels carrers s’omplen d’uns pols de colors llampants i pistoles d’aigua. Durant els dies previs a la festa, igual que passa amb Sant Joan, els nens ja comencen a celebrar-ho carregant les pistoles d’aigua i colors que cauen per sobre de qualsevol despistat que passi pel carrer.
Tot i que no era la meva primera visita al Nepal, si que era el primer cop que passaria aquesta festa aquí. Després del Dashain i el Tihar és la tercera festa més important del Nepal i la que més gaudeix tothom que l’ha sobreviscut. Així doncs, vaig decidir que era bona idea traslladar-me de Khatmandú on estem treballant per reobrir el Centre de Salut que té Amics del Nepal i anar a Bhimphedi per celebrar el Holi amb els nens de la casa d’acollida.
El Holi és una celebració hindú que marca l’inici de la primavera, deixant enrere el llarg i fred hivern. Es coneix també com la festa de l’amor. Doncs a més de deixar enrere l’hivern és també un moment per oblidar mals entesos, rencors o discusions. Els pols de colors són en homenatge a Vishnu, un déu amb un característic color de pell blau.
Vaig començar el trepidant viatje amb jeep, amb en Dani, ben carregats de globus d’aigua i pols de colors cap a Bhimphedi, quan la pluja va començar a caure i una boira espesa ens va fer patir per la celebració del dia següent.
En arribar a Balmandir ens esperava la Mar, la voluntaria actual, amb un bon refredat. “Han estat jugant amb globus d’aigua tot el matí”, ens va dir. I ens advertia “Prepareu-vos per demà”.
El día següent va començar com qualsevol altre a Balmandir. Ben d’hora amb el fred s’olorava quelcom anormal en l’ambient. Els nens, especialment tranquils, passejaven pels porxos de les habitacions amb les mans a les butxaques i cara de no haver trencat mai un plat.
Nosaltres observavem aquests moviments des de les finestres de l’habitació de voluntaris (no ens avergonyim de dir que estavem una mica espantats). Això ens va fer entrar en alerta i vam decidir que no sortiriem de l’edifici a enfrontar-nos sense tindre un bon escut de defensa: una galleda plena de globus d’aigua.
No ens va servir de res. No haviem fet una passa fora de l’edifici quan van començar a ploure globus d’aigua.
Un cop estavem vem molls, vam decidir inaugurar els pols de colors i llavors va començar la guerra de veritat. Els colors passaven de les mans a les cares, a la roba i als cubells d’aigua que van començar a apareixer. Els nens corrien d’una banda a l’altre intentant salvar-se de ser mullats, seguien plovent globus i seguien volant els colors. Passavem de ser verds a blaus, a vermells o a roses segons la bosa que obriem a cada moment. No se’n van salvar ni les Didis, que també atacaven olla en ma.
Així se’ns va passar el matí. Bé, el matí i els següents dies doncs qui més qui menys el fred i les pintures ens van durar uns quants dies més.
Tot i així, no hi ha més felicitat que la d’escoltar als nens dient “Happy Holi” mentre t’omplen la cara de color o et tiren una galleda d’aigua.
La gran nit de Shiva es una festivitat popular hindú de la Índia i Nepal, una de les més populars del Nepal. Es celebra des de fa més de 2.000 anys. Shiva representa entre altres coses la destrucció, la passió, el sexe, les misèries i totes aquelles coses terrenals. També està relacionada amb la fertilitat i en conseqüència també es considera el déu de la creació.
Com totes les festes nepaleses , no hi ha una data fixa de celebració perquè depèn dels cicles lunars. Shivaratri generalment es celebra durant el nostre mes de febrer i el mes de “Falgun” per als nepalesos.
Existeixen moltes històries sobre l’origen de Shivaratri. És un dia especial per a les dones ja que les que estan casades acostumen a resar per al bé dels seus homes i fills. Les solteres demanen trobar un bon marit. Els més devots dejunen i romanen desperts tota la nit.
Un dels llocs més interessants en aquesta nit es Pashupatinath (Kathmandú) que es converteix en un dels centres de peregrinació per als fidels. Durant aquesta nit milers de persones es reuneixen en aquest temple per adorar el déu de la destrucció. Llargues hores d’espera per fer ofrenes a Shiva. Es fa una gran foguera i, sorprenentment, només durant aquesta nit està permès la consumició de cànnabis.
A Balmandir vàrem passar un gran dia tots junts. Nens i nenes van anar a la muntanya per recollir pinyes i fusta per fer una gran foguera a la nit.
Quan va ser el moment de la veritat, ens vàrem reunir tots al voltant del foc. Va ser una nit molt especial sota les estrelles.
