La Beli és una de les meravelloses cuidadores (didis) del centre. Ella, juntament amb la Maya, és la “mare” dels 28 nens i nenes que viuen a la nostra casa d’acolliment. I per tots aquells que teniu fills ja sabeu que no és una feina gens senzilla, ni per aquells que en tenen un només, de fill. Tothom se les estima i a elles no se’ls passa res per alt. Cuinen, tenen cura dels nens, netegen la roba dels petits, donen les medicines quan algun nen s’ha de prendre, curen als nens quan es fan ferides (cada cinc minuts), ajuden a l’hort, miren que els nens tinguin el material escolar… Fins i tot troben el temps per cuidar als voluntaris (si et despistes fins i tot et renten la roba)…
La Beli es queda gairebé totes les nits a dormir al centre, per tenir cura dels petits i les nenes. Però ella també té la seva família. La casa de la Beli era de dos pisos feta de pedra, fang i fusta; una construcció molt bonica, però que no va poder resistir ni el primer terratrèmol.
Amics del Nepal, després del terratrèmol, ja va iniciar algunes campanyes d’emergència com distribuir tendes de campanya. Però sempre pensant en fer un projecte de millora del habitatge a mig i llarg termini. Ben aviat us explicarem com va avançant aquest projecte en un nou post.
Però la Beli, va decidir actuar més ràpidament, per tal de tenir una casa on poguessin viure els seus dos fills ja en l’època de pluges. Així doncs, ben aviat varem avançar-li els diners necessaris, i amb l’ajuda voluntària d’alguns dels nens grans del centre i els familiars de la Beli i dos paletes (mistris) varem començar a construir la nova casa.
Poc més d’un mes després, just abans de que arribessin els monsons, ja varem tenir la casa llesta. I si ja penseu que això té mèrit, encara té més mèrit quan se sap que un dia no es pot treballar, perquè un ancià de Chabeli va morir, i el dia després no dóna bona sort treballar. Un altre dia, abans de posar les pedres en els fonaments, s’ha de fer una cerimònia religiosa. Just després de posar el sostre, s’ha de fer una altra cerimònia. I després d’aquesta cerimònia, la Beli ha d’organitzar un sopar on estan convidats familiars i treballadors. Però aleshores un dels treballadors, el que prepara la mescla de ciment (sense cimentadora, és clar) beu massa alcohol (roksi) i cau i es fa un ull de vellut… A l’endemà no pot fer la mescla, així que no es treballa. “Però diu que demà si que vindrà.” ens diu la Beli rient. Una setmana després de l’accident, per fi, es pot reprendre la construcció.
Segurament s’haurà de fer alguna millora a la casa, un cop fem el projecte de millora de vivendes, però hi ha altres cases fetes d’aquesta manera, d’un pis, amb blocs i van aguantar els terratrèmols. Així que la Beli està molt contenta de tenir una casa nova, i pròpia! On els seus fills poden viure còmodament, protegits de les fortes pluges dels monsons.
Gràcies a tots aquells ho feu possible, tant a casa nostra com a Nepal.
